Des de començaments d'any per la Sala Trono
han passat a un espectacle dramàtic,
més enllà de la foscor, si recordeu,
la música de la Maria Coma,
el teatre físic, així ens l'etiquetaven
de descartables,
i ara toca una comèdia.
Tot això combinant-ho, atenció,
amb els dos espectacles de producció
pròpia, o de gent de la casa, per dir-ho així,
que estan triomfant i fins i tot ampliant
dates a la Cabaret Club
Builderberg, que continua...
Diguem-ho bé, Builderberg Club Cabaret
continua en marxa, fins i tot
encara programant, atenció,
el proper divendres, 17 de gener
i també dissabte, 18.
Per tant, l'altre cap de setmana, amplien,
prorroguen la programació,
prorroguen les actuacions,
també tornen a programar la Marató de Nova York,
que està triomfant moltíssim
i que la podreu veure dimarts vinent,
dimarts dia 14.
Mireu a la web, mireu si encara hi ha entrades,
perquè això són informacions de fa un parell de dies
i aquí les entrades van que volen
i pot ser que ja no quedin fins i tot localitats
per aquestes programacions extras,
fins i tot d'aquestes dues sales.
Ens ocupem, però, de la comèdia
que podreu veure divendres i dissabte.
Aquest divendres i aquest dissabte,
a la tronc, es diu Llorar por Llorar,
i tot i el títol és una comèdia,
ens la porta la companyia Pezenraia,
a càrrec, doncs, de Cristina Medina,
els dos actors, eh?,
i Joan Estrader.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Molt bé, molt bé.
Té de dir que a mi em fa moltíssima gràcia
que els protagonistes d'aquesta comèdia,
d'humor de l'absurd,
siguin locutors de ràdio.
Doncs mira, mai millor dit, mai millor dit.
Què els hi passa amb aquests locutors?
Fem una miqueta de res,
quatre pinzellades sobre de què va l'obra.
Mira, l'obra és un espectacle...
En principi l'espectacle va néixer com un programa de ràdio
i després ho vam anar dividint en seccions,
en el procés creatiu i tal,
i al final és un espectacle que és un relato de la ràdio.
És a dir, és la senyora Fletcher que ve a la ràdio,
és la ràdio de l'inspector Colombo,
i aquella nit va explicar un dels seus relatos d'investigació.
Sí.
Aquesta és la idea de l'espectacle, bàsicament.
I tot amb humor absurd i cachondeo,
amb marca de la casa de Peten Raya, no?
Qui sou, Peten Raya?
Sí, aclareix-nos una mica la història de la companyia.
Bé, Peten Raya és una companyia
que fem espectacles de creació pròpia,
som la Cristina i jo,
i ara aquest any complem 15 anys ja.
Llavors, aquest és el vuitèr espectacle de la companyia,
i tenim diferents premis,
el Festival Internacional d'Humor de Madrid,
a Anglaterra,
hem estat al Festival de Clown de Nueva York, a Xangai,
és a dir, portem 15 anys amb un llavall, no?
I llavors nosaltres ens vam conèixer fa 16 anys, concretament,
ens vam conèixer a Londres,
i estàvem els dos estudiant allà, molt jovenets,
i vam fer una companyia,
i, bé, just aquest any ja fem 15 anys d'aquesta història.
En parles de teatre de clown,
jo em sembla que almenys veient la Cristina, no?,
té un toc gestual, doncs, important,
però aquesta obra és més aviat de text,
o exploteu també aquesta viscòmica que teniu en plan de clown?
És un espectacle, a veure,
és un espectacle de text, d'humor absurd,
de molts jocs de paraules,
que és el nostre estil,
i no és un espectacle de pallasso clàssic, eh?
Vull dir, és un espectacle més de comèdia.
Sí.
I, bé, la finalitat sempre nostra és el cachondeo, puri-dú, eh?
Vull dir, no, és un altre secret.
Escolta, he llegit per aquí, pot ser,
que és estrena, estreneu a Tarragona?
Estreneu a Tarragona, sí.
I fa com a gràcia, això, no?
Vaja, no ho fa molt tot bé.
Sí, sí, ja hi vam estar fa...
Sembrava ser la temporada passada, amb Lo Cerebro,
i va anar molt bé i tal,
i, bueno, tenim molt bona relació amb el Joan,
a més de la sala i tal,
i vam dir, vinga, anem cap a Tarragona, tu,
i aquí estarem demà.
Per a qui us veies amb l'altra obra, Lo Cerebro, era?
Era Lo Cerebro, sí, era una conferència sobre el servei.
Molt bé.
Què trobarà, perquè hi ha gent que diu,
ostres, jo ja vaig veure, no?, els Peten Raya,
què trobaran de semblant i de diferent?
De semblant trobaran l'estil de la casa,
que és Peten Raya,
que són els jocs de paraules, d'humor absurd,
i una mica les anaves d'Oia, no?,
que ens agrada molt, pum,
cada cop ens anem per els ferros de góveda,
que dius, però aquest tio va començar per aquí
i ara acaben per allà, on t'avan, on t'avan.
I això ho trobaran fixa perquè...
perquè sempre hi és, perquè és el nostre estil.
I de diferent a Lo Cerebro
és que en aquest cas tenim una història,
és a dir, hi ha una dramatúrgia,
i en aquest cas és un relato de la senyora Fletcher,
que molta gent ja la coneix, no?,
de la sèrie,
que s'ha escrit un crimen,
i llavors realment hi ha una història,
una història d'investigació, d'intriga i tal,
però tot amb pur catxondeo, no?,
amb pur humor absurd.
És que estic llegint per aquí
en el que és una mica la sinopsi de l'obra,
que, bueno, que són dos locutors,
vull dir que com si el pes
recaigués bastant en els dos locutors,
i pel que m'estàs dient, no,
recau més aviat en la senyora Fletcher.
Saps què passa?
Que això ho vam escriure
al principi del procés creatiu.
Per el que dius,
l'obra s'ha replantejat
i ha canviat bastant, eh?
Sí, això ho fem molt nosaltres, eh?
D'acord.
És a dir, fem força,
i fins i tot ha estat les fotos
que en diem després,
perquè quan ho comencem a fer,
normalment podem unes,
entre sis i vuit setmanes,
en fer-ho, no?,
però clar,
quan comences el primer dia
i tu, ja, bon dia,
dius, escolta,
això serà un programa de ràdio,
i en veritat era així, eh?
Des de...
Quan vam començar a l'estiu,
vam fer un primer període,
era un programa de ràdio,
d'una hora, allà, pum.
Sí.
Però ens quedava molt estàtic,
deia, hòstia,
això queda molt estàtic, tu, aquí.
Llavors, una de les seccions
era la de la senyora Fletcher,
i aquesta va anar guanyant molt de pes,
i al final hem fet un espectacle
sobre el relato de la Fletcher.
Però no li heu canviat el nom ni res.
Vull dir que aquí us va...
Aquí, bueno, clar,
és que estreneu avui,
és que...
Ai, va avui, demà.
Demà, demà.
A sapiguer el que serà aquesta Llorar por Llorar
d'aquí a tres mesos.
Sí, canvien molt, eh?
Els espectacles nostres,
en dos mesos, dius,
hòstia, això no és el que...
Però, bueno, la base hi és,
la base de la locació
en molts de jocs de paraules i tal,
aquests no es perden mai.
Que saps què podríeu fer, Joan?
Estrenar aquí a Tarragona,
doncs això, divendres i dissabte,
i després tornar a tancar temporada a Tarragona,
a veure el que ha canviat, no?
Tornem a l'octubre.
Seria xulo.
Haurà passat sis mesos
i a veure com ha...
A veure com ha evolucionat.
Escolta, a part de portar ara,
doncs, aquest Llorar por Llorar,
en quins altres projectes esteu?
La companyia Pezenraia us funciona bé?
Això de fer teatre...
Perquè fa molts anys que us hi dediqueu,
per tant, bueno,
a vegades 15 anys,
a vegades sembla que sigui difícil tirar endavant
i vosaltres ho esteu aconseguint
amb aquest format de dos,
que suposo que també us dona cert avantatge, no?
Sí, a veure,
les companyies petites,
a veure,
moure dues o tres persones,
en aquest cas dos,
i els tècnics és fàcil,
vull dir, no és molt complexa.
Però per nosaltres ens funciona,
perquè a nosaltres el Pezenraia
és una companyia que,
hòstia,
quan vas als festivals d'humor i tal,
tothom el coneix
perquè té un estil molt particular.
Hi ha gent que li entra
i hi ha gent que no li entra,
però aquest ha sigut una mica el secret.
Al principi,
els primers anys vam patir molt,
vull dir, hòstia,
ens la menjàvem per tot arreu.
Però érem molt fidels al nostre estil,
deiem,
hòstia,
nosaltres ens agrada molt
aquest tipus d'humor
o aquesta forma de ser nostre
sobre l'escenari,
i la Cristina és la Cristina
en l'escenari
i el Joan és el Joan.
Aquí no hi ha canvis,
saps què vull dir?
Sí.
Això,
no nos vendemos en aquest aspecte.
Aquest és una mica el secret,
el que ha fet que
durant 15 anys
això ha anat funcionant.
I ha funcionat molt bé,
perquè fins i tot
hem estat a Xina
i amb els xinos
dèiem, hòstia,
això ho subtitulaven,
no hi ha?
I a tot arreu,
vull dir,
ha anat força bé.
Aquest és una mica,
jo penso que és una mica el secret,
eh?
A qui us podeu assemblar,
Joan?
Ja sé que fa de mal comparar,
però quan diem teatre de l'absurd,
qui són els vostres referents,
els vostres mestres?
Bé,
nosaltres,
per exemple,
ens agrada molt
el típicoi,
el femino y cansado,
el multi-payton,
tot aquest tipus
d'humor així
que sembla molt senzill,
no?
En realitat és molt senzill,
però que estan allà,
aquest d'humor
ens agrada molt,
no?
Molt bé,
molt bé,
així ja en fem,
ja en fem una miqueta més
a la idea.
Sí, home,
escolta,
i després,
per on la moureu,
Llorar per Llorar?
Ja estreneu a Tarragona
i per on ha d'anar més?
Sí,
després ens anem a Bilbao
i llavors ja
ens anem tot el març
a Canàries,
que fem totes les illes,
molt bé,
a Septayerro,
que estan amb el tema
del volcà
i
a no ser que surti el volcà
i facin un teatre,
de moment no hi anem,
però les altres illes
sí que ho fem,
les altres illes
i llavors ja
ja fem Múrcia,
ja, bueno,
anem fent,
més o menys.
Això us durarà,
com deies,
fins a l'octubre,
una cosa així?
Bueno,
espero que duri més,
eh?
Val,
de moment teniu,
però teniu tancat
fins a l'octubre?
Teniu actuacions
de tan llarga durada?
Sí,
ara,
bueno,
si s'entren a la web
de la companyia,
sembla que he penjat
fins al maig,
i em sembla
que t'hi penjat,
però si ara ja estem
tancant l'octubre,
novembre,
estem tancant ja
el que és
el segon semestre,
per dir-ho així.
Molt bé.
Sí, sí,
hi ha que moure's,
eh?
Com està el tema,
hi ha que moure's,
si no,
hi ha que espavilar.
Bueno,
vosaltres amb 15 anys
deveu haver vist de tot,
no?
Sí,
sí,
sí,
la veritat és que
hi ha hagut de tots els colors.
I diries que
esteu,
per la gent de teatre,
esteu en el pitjor moment
d'aquests 15 anys,
o no?
Com ho veieu,
això,
vosaltres,
que ja sou veteranos?
Jo sóc una persona
força optimista amb això,
i penso que la gent
es té que reinventar,
és a dir,
bueno,
ara hi ha unes dificultats i tal,
però si et reinventes
sempre te'n pots sortir.
Penso que hi ha que buscar
fórmules per reinventar-se.
Bueno,
els teatres,
els ajuntaments
i els festivals i tal
ja no tenen
els pressupostos
que tenien abans
i les companyies
tenen que agafar riscos,
també,
eh?
Vull dir,
això hi ha que aprendre-ho,
vull dir,
aquest reinventar-se,
però si estàs disposat
a agafar riscos,
sempre te'n sortiràs,
vull dir,
jo penso,
ho veig així,
saps què ho dir?
Abans anaves amb caché
en un festival
i ara potser
tens d'anar
amb menys caché
i amb una taquilla,
és a dir,
hi ha que buscar fórmules,
si es busquen fórmules,
bueno,
doncs
es poden buscar solucions,
no?
Vull dir,
ho veig així,
eh?
Ho veig així.
Ens quedem amb aquesta idea,
fins i tot,
tingueu en compte que,
vaja,
ho estic veient,
estic visitant la vostra web,
és molt xula, eh?
Sí,
és.
Molt xula,
pezenraia.com.
pezenraia.com,
sí,
molt maca.
I veig,
set obres heu fet ja,
veig per aquí,
pot ser?
Exacte.
Sí,
i totes de creació pròpia?
Totes són de creació pròpia,
sí.
Déu-n'hi-do,
molt bé.
Exacte,
exacte,
sí,
sí.
Molt bé.
Aquesta última,
bueno,
el Cerebre també,
també la va dirigir el Gerard Florisac,
que és un dels guionistes de Polònia,
de Tercòvia.
Sí,
us dirigeix també ara,
jo amb el David Sant,
no?
Sí,
és una codirecció,
sí,
exacte.
El David viu a Anglaterra,
i el Gerard està amb l'Uda Cracòvia,
llavors hem fet aquí un equip de quatre,
la Cristina,
el David,
el Gerard i jo,
llavors hem fet aquest últim espectacle.
És que el David havíem treballat amb els altres espectacles,
llavors hem reunit tot l'equip aquest cop,
i ho hem fet aquest espectacle amb els quatre.
Bueno,
doncs ja està,
tornem a repetir el títol,
és llorar por llorar,
la companyia és Pezenraia,
és una comèdia de,
no sé,
no,
esbojarrada no,
que és lo típic,
però sí d'humor absurd,
no?
Sí,
d'humor absurd.
Sí,
sí,
quedem-nos amb aquesta etiqueta,
molt a l'estil de la companyia Pezenraia,
que la podeu retrobar després de l'Ocerebro,
o descobrir,
aquí a la sala Trono,
tant divendres com dissabte a les 9 del vespre.
Escolta, Joan,
té molt bona pinta això,
ja tenim ganes de veure-vos a Tarragona,
més estrena mundial a Tarragona.
Sí,
sí,
la ràdio,
argument,
la ràdio de la senyora Fletcher i del Colombo.
A la sala Trono.
A la sala Trono,
no ho sé.
Ja ens sentirem a dir.
Joan Estrader,
escolta,
moltíssimes gràcies,
i que vagi a la taragona.
Una abraçada.
Una abraçada.