I com us deia, em volem parlar de l'espectacle
I com us deia, em volem parlar de l'espectacle inaugural de demà al Teatre Tarragona, un espectacle inaugural que es farà amb dues parts diferenciades, una a l'exterior entre el Teatre Metropol i el mateix Teatre Tarragona, amb tot un seguit d'entitats de la ciutat que prendran part en una mena de torja de flames que serà un moment especial per tal d'una obertura al nou Teatre Tarragoni que demà s'inaugura.
L'altre pas serà a l'interior ja del Teatre Tarragona, amb tres apartats diferenciats, amb un espectacle amb música, amb teatre i amb dansa.
Avui volem centrar-nos en la tercera de les parts, en la part de la dansa, i per fer-nos acompanyar una de les persones que podríem dir que brillarà demà amb llum pròpia en aquest Teatre Tarragona,
és l'Orión Picó, un ballerí tarragoní però amb molta projecció a nivell internacional, de fet és una figura emergent, tot i que jove, del panorama artístic tarragoní.
Orión Picó, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, gràcies.
Com estem?
Molt bé, molt bé.
Ara em comentaves, m'ho deies fora de micròfon, però jo m'agradaria que ho repliquessis per antena, que et feia molta il·lusió prendre part en aquesta inauguració del Teatre Tarragona.
Sí, sí, és una emoció molt gran, perquè, en fet, quan es va estrenar al Teatre Metropol, va ser ma mare qui va ballar, representant també el que diem la dansa,
poder ballar allò a l'estrena del Teatre Tarragona, que seria, diguem, el següent teatre després del Metropol, és com si tot quedés en família, està molt bé. Moltes gràcies.
La mare fa Artemis, eh?
Sí, senyor.
L'Artemis Plaja, eh?
Artemis Plaja.
Correcte, per quins que no ho saben, ell és el fill de l'Artemis Plaja, per tant això vol dir,
que era molt petit, de molt petit, ja vas començar, no?
Sí.
Com va anar? Com ho recordes?
Ma mare sempre em diu que digui que jo ballo des dels menys tres mesos, ja que ella, quan estava embarassada,
que li faltaven tres mesos justos, va sortir a l'escenari a ballar i aquell dia, la veritat,
diu que va saltar molt i va ballar molt bé.
i també va caure molt bé i tot el públic es va quedar com una impressió, pensant que s'havia aixafat, pobredona.
I jo, la veritat, després vaig néixer i ja directament em va enxufar a l'escola i des de molt petit ja ballo i estic per les sales o...
no sortia mai de l'acadèmia de dansa, era com en casa, directament estava menys a casa que l'acadèmia de dansa, de fet, únicament anava a dormir.
Era sortir de casa al dematí, anar al col·legi i després a l'acadèmia de dansa,
fins que va arribar el moment de ja passar a ser una mica més professional
i en aquell moment vaig decidir els estudis, fer-los a distància
i poder centrar més al món de la dansa, aixecant-me al dematí.
i no gaire aviat tampoc perquè com a esportista s'ha de dormir suficient perquè si no et xafes...
Explica'ns això, per què? Per què ha de dormir més? Ha de dormir molt, no?
Sí, bueno, ha de dormir molt, s'han de dormir entre 8 i 10 hores, això ja ho sabem,
però a més fes els esportistes més perquè necessites un cos que estigui reposat,
un cos que estigui molt actiu perquè després l'esforç físic és molt gran,
encara que la dansa no estigui considerada un esport, no deixa de ser-ho
i a més és molt dur perquè és tot anti-anatòmic, per dir-ho així,
són les posicions molt obertes, és tot d'estirar massa els donals,
inclús t'esforcen perquè estiris més els donals, t'esforcen perquè estiris més el peu,
fa mal, però s'ha de fer perquè es vegi una línia maca
després a l'escenari, tot ho fem per l'escenari,
és possible que estiguem preparant coreografies o projectes o balets,
es preparant durant mesos, inclús hi ha parabents que et prepares durant anys
i després és total per sortir un minut a l'escenari,
però és un minut de glòria, diguem-ne,
és el minut que tu ensenyes tot el que saps fer
i després, naturalment, si ho has fet bé, rebre l'aplaudiment del públic,
que és la meva part preferida en aquest aspecte.
La més gratificant, no?
Exacte, la més gratificant.
És un plaer poder estar davant d'equis persones
i que tothom aplaudeixi.
És molt emocionant en aquell moment.
Quants anys tens ara, Oriol, i quan fas el salt, diguem-ne,
de l'omatera a l'oprofessional?
Jo ara mateix en tinc 16, vaig fer els 11 anys,
ma mare em va preguntar si em volia dedicar professionalment
i jo li vaig contestar, dic, mira, dic, provem-ho,
dic, si jo començaré a entrenar fort,
dic, si em surt bé, doncs continuaré
i si no em surt bé, doncs ja ens dedicarem a una altra cosa,
no passa res, no tots podem ser gallerins en aquesta família.
I, doncs mira, em va sortir bé,
vaig fer un any d'entrenament,
després vaig començar a donar dels seus fruits,
feia coses, al cap d'un parell d'anys o tres
vaig començar a anar a concursos,
concursos on quedava bastant bé,
tenia bastants concursos, tinc el primer premi,
altres potser no, però sense baixar mai el pòdium,
de cosa del que estic molt orgullós i molt content,
que és el fruit del meu treball.
Del treball, no, del sacrifici.
Exacte, és un sacrifici gran,
perquè mentre els meus amics potser estan de festa,
de concert, per ahir, jo potser el dia següent,
si ells tenen festa jo tinc assaig,
o tinc que treballar, o m'he de preparar,
o tinc que marxar, simplement, cap allà.
I sempre és, vinga, Barion, vine't de festa por ahí,
jo avui no puc vindre, que demà tinc ni so.
Entrenes cada dia, cada dia, cada dia, o no?
Tens algun descans?
No, descanso els diumenges.
Els diumenges, jo els vaig demanar
que el diumenge, si us plau, fos un dia de repòs,
a no ser, que hi hagués alguna actuació,
com per exemple de demà,
que ahir diumenge vam estar assajant el dematí,
perquè és molt important el de demà,
i ha de sortir bé.
però jo, sincerament, moltes vegades dic que els diumenges
necessito fer una altra cosa per desconnectar una mica.
Jo, com que a casa meva tinc un parell d'arbres o tres,
i ara em dedico a fer lenyador, saps?
Podar els arbres, eh?
Podar els arbres i tallar-los, sí, sí,
m'ho passo molt bé arreglant a casa meva.
Quan ho fas com un hobby, eh?
Sí, és un hobby, és un hobby.
Em dedico, si algú es xafa,
ho arreglo, mirar les bombilles,
mirar-ho tot, m'ho passo bé.
Què ens has preparat?
És a dir, què prepares tu per demà, per la inauguració,
la teva part de l'espectacle, en què consistirà?
Demà, la part nostra de la dansa és...
Naturalment, sortirà la musa de la dansa
i m'inspirarà a mi, com a primer ballerí,
per començar a ballar,
otorgant-me un atribut,
que és una guirnalda amb flors, molt maca.
I ells...
Es va imposar una música
i jo, mitjançant aquesta música,
hem fet una coreografia
on inclou un petit passador
amb la musa,
i després la musa marxa
i em quedo jo sol ballant
cosa de minut,
un minut, minut i mig, com a molt,
i després ja dono pas
a la resta de ballarins,
que també han de ballar,
la resta de ballarins.
Què en penses que s'obri un teatre
com el Tarragona a la ciutat
amb un escenari gran?
Perquè aquest és un escenari
de dimensions grans.
Això pot ajudar, en certa manera,
a difondre el món,
el que tu pertanyes,
el món de la dansa?
Creus que és una bona plataforma?
Fent-se un escenari com el que s'ha fet,
que és, diguem-ne,
bastant grandet,
està molt bé,
jo crec que ja podrien començar
a portar dansa
una mica més...
una mica més, diguem-ne,
companyies més grans,
ja podríem portar
bones actuacions,
per la qual cosa
podrem gaudir
de ballarins
on tinguin més espai
per saltar,
per girar,
per moure's,
perquè el tindre...
El més fet de tindre un espai reduït
sempre es redueix
totes les variacions.
Tens que...
si aquest a diagonal
és molt espectacular
perquè té tres salts,
potser sol mica van dos
o solament mica un.
Moltes vegades passa,
a mi m'ha passat,
de ballar a puestos
on l'escenari és més petit
i en comptes de fer tres salts,
n'has de fer un,
però naturalment aquest un
té que ser bastant més espectacular.
I si no,
jo si tinc una a diagonal
quin amicat,
doncs en comptes de fer una diagonal
faig una ziga-zaga
i que com que en principi
tothom se sap,
si és una coreografia de repertori
la gran majoria de persones
se la tindrien que sàpiguer
o el tindrien.
Se suposa.
Se suposa.
Però si és una coreografia lliure,
si no hi cap,
com que ningú ho sap,
doncs pots fer un petit retoc
que quedi bé en aquell moment.
Has d'amuldar moltes vegades
la coreografia a l'espai que hi ha.
Per tant, creus que sí,
que pot contribuir
al Teatre Tarragona
a potenciar-se cap
una mica més
el món de la dansa,
a nivell de ciutat.
En la meva opinió, sí.
Jo crec que podrien vindre
ballarins més grans,
ballarins que siguin
més bons
i seria una gran aportació
ja que tot el que ha vingut
és normal.
Jo tinc molts amics
que diuen
anem-hi,
això de la dansa,
del ballet no m'agrada.
Dic, però tu alguna vegada
has vist ballet ben vist?
Diu, sí,
una vegada
van vindre uns russos
al Palau de Congressos,
dic, però
això no és ballet ben vist.
Dic, tens que anar,
si ho vols veure en directe,
doncs te'n vas
o a Londres,
a París,
aquests llocs
on tenim el Royal,
l'Òpera,
que són allà
pots decidir
si el ballet t'agrada
o no t'agrada.
I després ja,
a partir d'allà,
sí,
aquí comencen a vindre
ballets millors
i la gent els veu
i els agrada.
és possible
que es comenci
a enganxar
a aquest món
que és
molt maco,
és magnífic,
és com veure
una obra de teatre
però
que no parlen
i a més
fan
molts passos
molt virtuosos,
coses que costen
moltíssim,
requereix
una preparació
de molt de temps.
Jo tinc
una amiga
que és del ballet
del Bolshoi
de Moscú
i un dia
em va explicar
i em va dir
Oriol,
tu què penses?
Quin penses
que són els anys
més durs
per un ballerí
de dansa eclàstica?
Jo,
innocent de mi,
vaig contestar
i dic,
bueno,
potser
des dels 8
fins als 19
que és quan
en teoria
tens que fer,
tens que aprendre
i tens que fer
l'espeeding
fins a arribar a dalt.
i em va contestar
que no,
que exactament
els anys més durs
d'un ballerí
són els primers 40
i després ja
te jubiles
i tens pensió.
És a dir,
que fins als 40
es pot anar dansant,
eh?
Sí,
fins als 40.
Normalment et jubilen
als 42
i l'anticipada
dels 36
si estàs molt cascat.
És que s'ha d'aprofitar,
eh?
Per tant,
s'ha d'aprofitar
per fer carrera.
Sí,
tu ja has fet
aquest recorregut internacional,
ja has fet
actuacions
i després es paren
concursos
a nivell internacional,
abans em parlaves
de França,
Alemanya,
Itàlia...
Exacte.
Què tal?
Com ha anat
aquesta pressa
de contacte
amb l'exterior?
Molt bé,
la veritat,
molt bé.
He estat a França
concursos,
diguem-ne,
d'allà,
de la regió
i també a nivell
nacional,
francès
i la veritat
és que la meva posició
no baixava
de la segona.
Més aviat
el regional
vaig quedar primer
i el nacional
també.
va ser una experiència
molt maca
de França
posat que després
em van convidar
a ballar
com a guanyador
de concurs
a una gala
que es feia
a Nissa,
a l'Agròpolis,
un teatre
enorme allà
amb una boca
d'escenari
de 24 metres
per 16
de fundària,
allò era enorme,
no hi havia
qui s'ho acabés
d'aquell escenari,
hi havia
2.500 persones
i aquella
ha sigut
una de les meves
millors experiències
com a ballarí
fins ara.
Després
d'acabar
la meva coreografia
poder
anar
al mig
de l'escenari
a escoltar
l'aplaudiment
de 2.500 persones
i quan
a l'hora
de saludar
a veure
que dos
persones
de 2.500
s'aixequen
a aplaudir
de peu
i
em va
com a sobtar
és bastant
curiós
curiós
sí,
s'aixequen
diguem-ne
amb les actuacions
molt bones
jo que em veigés
dos aixecats
em va emocionar molt
llavors vaig acotxar
el cap per saludar
i a l'aixecant
estava tot
el teatre de peu
i allò
em va impactar
moltíssim
i em van saltar
les llàgrimes
sense que es notés
si pot ser
però va ser
una cosa
molt emocionant
i això em va passar
a Nissa
a França
a l'Agròpolis
va ser molt
molt emocionant
molt maco
demà també serà
abans ho comentaves
al començament
un dia també especial
per tu
sí, demà
poder estrenar
poder
ser
perquè un teatre
no s'inaugura cada dia
exacte
diguem-ho així
un teatre cada dia
no s'inaugura
no a nivell de Tarragona
sinó a nivell de Catalunya
a nivell d'Espanya
a nivell d'Espanya
a nivell mundial
no es pot
inaugurar un teatre cada dia
un teatre porta
molt de temps
d'obres
que s'ha d'arreglar tot
ho han de col·locar tot
no
si n'hauré
sinó un teatre cada dia
només n'hi hauria teatre
i llavors ja seria
un
doncs un desatxe
no sabries on ballar
ja hi hauria massa
massa mercat
ja està bé
que quan s'inaugura un teatre
que és ja
és cosa ben rara
però molt maco
a mi jo
m'agrada molt
que s'inaugurin coses
perquè jo soc una amant de l'art
i sempre que
s'inaugura alguna cosa
vol dir que
tindrem més actuacions
de dansa
tindrem més obres de teatre
tindrem més
més concerts
serà
jo crec que és
molt important
que s'inaugurin teatres
i poder participar jo
a l'estrena d'un teatre
a més m'han cridat
com a ballerí
no solament
poder estallar
de cos de ball
sinó com
com a ballerí solista
diguem-ne
és
el primer ballerí
és molt
molt molt important
a la meva carrera
jo crec que serà
un
una gran experiència
poder
poder ser el primer
a trepitar
el teatre
i darrere meu
tot qui vulgui
actuar allà
que se li doni
l'oportunitat
és
una gran experiència
quins han sigut
els teus grans mestres
fins ara?
mestres
jo he treballat
principalment
amb la meva mare
amb Artemis Plaja
ella
a l'escola
de Passaje Cobos
escola d'Artemis
allà ha sigut
on
m'he format
on he après
a ballar
ella ha sigut
qui
qui m'ha inculcat
la dansa
des de petit
qui m'ha
mig obligat
al principi
i després
ja
vaig continuar jo
per voluntat
pròpia
diguem-ne
ella ha sigut
qui m'ha
qui m'ha ensenyat
tot el que sé
fins al moment
i després
he estat
he treballat
també
amb
William Castro
que va ser
primer ballerí
del Ballet de Cuba
durant
deu anys
i després
també ha ballat
ha fet
gires
per aquí
per Espanya
li va agradar tant
que es va quedar
i viu a Girona
i vaig
un parell de dies
a la setmana
vaig a veure
el dematí
i són dies
que m'ha
d'aixecar
molt aviat
però
ho compensa
compensa
poder anar a veure
aquesta persona
aquesta persona
m'explica
totes les sensacions
que és ser
un ballerí important
explicar tot
el pes
que tens a sobre
com són
els altres
ballerins
amb tu
perquè no sempre
els que tingui
darrere
seran bons
sinó
moltes vegades
intentaran fer-te
la punyeta
el més que puguin
perquè tu
surtis al mig
i puguin ser ells
els primers ballerins
això passa ja
aquesta mena
de
sí
passa
ja no tanta
ara ja
respecta més
al lloc
de cadascú
però
anys enrere
sí que era
horrorós
la mena
de tothom
mentre un balla
la resta
del cos
de balla
està resant
perquè caigui
perquè el facin fora
i per poder
un d'ells
pujar
a primer ballerí
cosa que
jo no li desitaria
mai a ningú
jo sí
si ell balla millor que jo
m'alegro molt
intentaré
enganxar
per veure
què fa ell
que no faci jo
per veure si m'ho ensenya
i al revés
si a lo millor
encara que no sigui jo
el millor ballerí
però tinc alguna cosa
que és especial
que li pugui
transmetir
també
jo sempre que vaig
a concursos
jo intento fer amistat
amb tots els ballerins
que puc
perquè de cadascú
pots aportar
una cosa nova
potser algú
potser no cal
ni que siguin professors
un ballerí
diu
ah pues mira
jo per girar
el peu
en comptes
de posar així
el poso
una miqueta
més tombat
cap a dins
i llavors
això em dona
per fer
un tom més
o si fas
o si fas
o si fas això
doncs pots frenar
el giro
i coses
que són molt
molt interessants
no solament
s'aprèn dels professors
sinó també
s'aprèn
dels ballerins
s'aprèn dels vídeos
s'aprèn de tot
demà matí
diràs una mica més
o no?
demà
demà
demà el que toqui
demà a l'hora que diguin
allà estarem
si diuen
que s'ha d'estar allà
a les 10 del dematí
intentaríem aixecar-nos
un parell d'hores abans
per poder fer un petit
entrenament
al dematí
i després
l'entrenament
naturalment
amb el meu preparador físic
jo crec que
tots els ballerins
com a esportistes
hem de tindre
un preparador
jo tinc un preparador físic
nacional
es diu
Gregorio Cross
ell
ell és
un gran
gran preparador físic
i em porta
ara mateix
el tinc
aquesta setmana
l'he tingut abans
de l'espectacle
l'he tingut
visquent a casa meva
i és
és dur
perquè t'has d'aixecar aviat
t'has de fer
els
els àpats
com han de ser
que has de menjar
que toca menjar
no és
no és
ni règim
ni coses
d'aquestes
simplement
és
al dematí
carregar molt
menjar
molt
d'hidrat
i molt
per poder aguantar
durant
tot el que és
al dematí
i a mig dematí
i a mitja tarda
la
la
barrita
de proteïnes
i la fruita
i després
és molt important
al migdia
fer hidrats
i no
i no prendre
res de
de proteïna
al migdia
i a la nit
gens d'hidrats
i tot proteïna
i naturalment
a mi
cada tant en quant
m'agrada
m'agrada
pecar
quan miro la televisió
ahir que era diumenge
a la tarda
estirant
a mi m'agraden molt
les cortezas
i soc un gran amant
però
estant aquí
el preparador
no es pot fer
Orión
moltes gràcies
per explicar-nos
una mica
la teva trajectòria
i demà
que vagi molt bé
que puguis estrenar
amb aquesta il·lusió
que ens has explicat
el Teatre Tarragona
amb la teva intervenció
en aquest espectacle
que hi haurà
parts diferenciades
de música
teatre i dansa
seràs tu
en aquest cas
en la part de dansa
la que intervinguis
i en fi
que et desitgem
molta sort
i molt d'èxit
en la teva trajectòria
moltíssimes gràcies
Gràcies