Fins demà!
On es cou tot el tàrraco viva, que és del que parlarem avui durant tot el matí.
I comencem aquest programa especial amb Magí Seritjol, que n'és el coordinador.
Magí, bon dia de nou.
Bon dia, tot i que avui hem començat així amb plux de primera hora, ja patíem...
T'has espantat una mica, no?
No, espantat no, però ja teníem aquest aprevist.
Però avui tenim 2.000 escolars de Tarragona, ciutat i de tot el tarragonès,
fent activitats aquí al Camp de Mar i a l'Auditori del Camp de Mar,
que és el Juguem com jugaven els nens romans,
i per tant patíem una mica, no?
Però no ha faltat ningú, que em sembla que han vingut totes les escoles,
per tant 2.000 escolars que estan present i això és la nostra masia,
és la nostra pedrera de futurs reconstructors històrics
i de futurs amants de la història.
I ens encanta començar el festival d'aquesta manera, començant per baix,
és a dir, començant per les arrels, per la canalla,
pels que seran els futurs de la nostra ciutat
i que esperem que els piqui la curiositat de la història.
Bé, 2.000 escolars de Tarragona i en Josep Ardila,
que està allà amb el micròfon, pobres, marejant-los a tots,
cada d'aquí una estoneta ens explicarà, doncs,
això al Josep jo crec que li ha agradat, això de jugar com els romans,
després ens ho explicarà.
Magia, avui arrenca a Tarracó Viva,
ja vam parlar en general, fa uns dies, vaja,
quina previsió teniu, què heu captat?
De moment us truquen, us demanen, veieu interès?
Aquest any hem detectat, a veure, com que, bueno,
ha sortit el número extra del Descobrir,
que ens ha dedicat tot el reportatge central al festival
i a la ciutat de Tarragona,
bé, hem tingut bastant ressò en els mitjans de comunicació,
per tant, ens està tocant bastanta gent de la zona de Barcelona,
per tant, nosaltres esperem que en el territori
la gent seguís, confiem que ens segueixi apropant al festival
i el visquin, i de fora jo crec que tindrem una gran,
si el temps ens respecta, tindrem una gran afluència de públic
i, per tant, estem molt entusiasmat, molt animats,
un any més, amb aquests anys difícils en què estem passant,
cal mantenir les banderes en l'aire, cal dir,
eh, nosaltres seguim, Tarragona segueix vivint amb la història,
segueix vivint amb el seu passat romà
i pensant també en el futur, ja.
De fet, aquests dies us hem estat veient, eh,
perquè, clar, si es passeja per la paraula
és molt fàcil trobar membres de tota la part de coordinació
o no del Terracó Viva, amunt i avall,
acabant de preparar els detalls.
I sí, és que se us veu fins i tot no estressats,
vull dir, alegres, animats,
que sí que no teniu por de res.
Les coses s'han de fer per la gent i s'han de fer amb ganes, no?
És un il·lusió, és a dir, no es pot fer les coses per obligació.
Què falta, què falta, llimar?
Aquella cosa o aquella cosa que us fa el petit moment de dia?
No, ara pràcticament està tot en marxa,
està tot organitzat i tot a punt,
només cal que vingui la gent i que, ja dic,
que el temps ens respecti
i que agradi el que hem proposat.
Que vingui la gent, a veure, a veure.
Que vingui el públic i que gaudeixi d'allò que hem programat.
La majoria de les activitats són gratuïtes,
hi ha fonaments a l'aire lliure i molt amplis,
però sí que n'hi ha algunes que són de pagament.
I en aquest sentit, nosaltres hem arribat avui aquí a Casa Cef,
us hem posat la mòbil i, ostres,
hi havia un munt de gent fent cua,
ja fent cua abans que obríssiu per comprar entrades.
Sí, bé, la venda online ja se fa des de la setmana passada,
ja està anant molt bé,
és a dir, està en ritme de ventes molt elevat,
jo penso que millor que l'any passat,
per tant, l'expectativa és bastant positiva.
Aquest any hem inaugurat el servei de Terracó Ticket
amb una col·laboració amb l'àrea de cultura,
que és el que està darrere d'aquest servei,
i ha sigut fantàstic perquè hem millorat moltíssim
el servei que ara el públic,
i per tant la gent pot comprar i imprimir-se les entrades
des de Casa Cef, per tant, per nosaltres ha sigut
una gran col·laboració.
Simplement a la pàgina web de Terracó Ticket?
A la nostra i al Terracó Ticket entres i pots comprar
les entrades que vulguis online,
amb el qual està funcionant molt bé,
unes companyes meravelloses de l'àrea de cultura
que estan treballant ja de fa més d'un mes
preparar per tot això, però estem molt animats
i molt contents, llavors intentem cada any
millorar el servei, i ara és això,
falta que, diguéssim, l'obra està a l'era i acta,
és que deia el públic César,
és a dir, els daus estan tirats,
i per tant només falta que tot vagi bé.
Entrades que afanyeu-vos no són cares ni molt menys,
són apreus molt populars, i això vol dir
que s'acaben ràpid, eh?
Les d'internet n'hi ha per alguns espectacles,
bàsicament són entrades per reconstruccions històriques,
n'hi ha que estan esgotades, però no desistiu
perquè les podeu comprar aquí a casa Cefos.
Després, si podem, entrarem un momentet amb el micròfon
i l'àmbric i preguntarem a qui està venent entrades
com va el ritme.
Què destaquem d'un programa?
Que mira, el programa demà, jo ja el tinc a les mans,
valgui la redundància, i en fi és de butxaca, eh?
Es pot assumir, va per dies.
És que ens ha costat de trobar aquest programa, tu.
Ara està distribuït, ara està a tope, no?
Sí, sí.
Val, què destaquem?
Després parlem de reconstrucció històrica,
però jo volia fer un apunt pel que fa a conferències,
que a vegades són les oblidades,
conferències i projeccions, no?
Sí.
Potser no són tan cridaneres,
però, ostres, que són de molta qualitat.
Bé, nosaltres sempre, si volem divulgar la història,
un dels formats normals de divulgació
són les conferències,
i convidem els millors especialistes,
els millors comunicadors,
no només els millors especialistes,
sinó la gent que comunica bé el passat històric,
llavors tenim catedràtics de la Universitat de Madrid,
de Barcelona...
Tenim una xerrada aquest any
sobre els hooligans de l'antiguitat,
és a dir, faran els hooligans
i a existir l'antiguitat,
i ens parlarà l'Oriol Oresti
de la Universitat de Barcelona.
Això són nens, eh, del Camp de Mart.
Això són nens...
Com és que pujan cap aquí?
Que no paren, no, són grups escolars
que es visiten a tope la nostra ciutat,
que són milers i milers cada any
que passen per la seva...
Fa goig, eh?
Sí, sí, fa molt de goig.
Què deuen tenir?
Magí, quants anys diries que tenen?
Jo?
Uns 10 anys deuen tenir.
10 anys.
Però no són dels de Camp d'Aprenentatge, eh?
No, no, no, aquests són estrangers.
Ostres, doncs...
Aquests són estrangers, sí.
Si ajuntem aquests amb els 2.000
que tenim al Camp de Mart...
Però fa goig, a mi m'encant d'haver tant de canada
i movent-se entre les pedres romanes de Tarragona
és una satisfacció.
Doncs parlaves això dels hooligans,
serà una de les conferències a tenir en compte...
Sí, aquest any celebrem, per exemple,
el 1800è aniversari
de la Declaració Universal de la Ciutadania Romana
perquè l'emperador Caracalla
hi era una conferència sobre què va significar
i què era la ciutadania romana fa 2.000 anys.
És a dir, és una cosa que no es recupera
fins a la Revolució Francesa.
És a dir, que la gent deixi de ser sòbdit
per passar ciutadans
fins a la Revolució Francesa no es recupera.
Parlarem d'això.
Parlarem també del triomf en l'època romana.
Què era un triomf?
Fernando Quesada és un gran especialista
en història militar.
Bé, tenim un cicle de xerrades
de diferents temes sobre el món romà
que em sembla que agradaran molt
i penso que és un complement
a les activitats de reconstrucció
i de més divulgatives.
Què és el que no ens podem perdre?
És difícil, ja ho sé,
però allò que marques en vermell
que dius que ens ha costat moltíssim dur-los
i val la pena que l'aprofiteu
perquè potser no tornaran.
A veure, no és veritat.
A vegades m'ho diuen això
i no és per quegejar-me.
El que passa que què destacaria és depèn
perquè hi ha gent que li agrada les coses.
Per exemple, hi ha gent...
Tenim una família de demà,
em sembla que són de molins de res,
que ens ve cada any només per fer els tallers.
És a dir, venen,
tota la família fan els tallers
d'escriptura, de pintura, de gastronomia...
Els tallers és el que fareu...
Tallers, farem al Camp de Mar,
al Jardins de Saavedra
i a Casa Canals.
Llavors venen a fer tallers.
O sigui, ser una de les activitats d'estrella
també per fer família.
Clar, és a dir, cadascú...
Hi ha gent que ve, per exemple,
que ve a veure el més espectacular,
que són els llegadors i els legionaris
i nosaltres també l'interessa relativament menys
i hi ha gent que l'interessa
la música...
És a dir, clar, destacar,
és que depèn del públic.
Clar, també hi tenen concerts, no?,
de música, o sigui...
Fem uns concerts amb Lluís Kenichi,
que ja fa anys que venen
i són meravellosos.
Aquest any tenim una novetat,
que és que, a banda del grup italià,
que som, diguéssim,
jo crec que és el grup més complet europeu,
tenim una novetat,
que per primer any
s'ha creat un grup de música propi
aquí a Tarragona,
Carmina Càneri,
que depèn del grup Talaia,
que ja va presentar el CD
i, per tant, és un primer pas
perquè tinguem un grup de música romana
consolidat a la nostra ciutat.
Això no n'hi ha cap altra ciutat de l'estat
que en tingui.
Per tant, anem fent passos,
és a dir, s'està consolidant aquest model
i estem creixent.
Déu-n'hi-do.
No ho sé si hem de destacar alguna cosa més.
Magí, tu vas de bòlit aquests dies
atenent els mitjans, no?,
però, vaja,
deus estar una mica atabalat, ja.
No, no, és atabalat,
al contrari,
a més, jo cada any constato
que primer els mitjans
que ens tracten molt bé
perquè en tenen molt d'interès
i veiem que, bueno,
sintonitzat, no?,
és a dir,
generem una expectativa
d'una cosa que és positiva,
que la gent participa,
que la gent aprenem,
que estem,
que en aquests moments
de tribulacions,
doncs és un moment de,
bueno,
parem una miqueta,
reflexionem una miqueta,
gaudim-ne també del festival.
Això és important,
és a dir,
perquè si no,
al final,
tantes notícies dolentes,
tant de més,
al final ens acabarà amargant la vida.
A més,
és una manera de gaudir
que una mica ens reconcilia
també amb la ciutat,
no?,
ens torna els orígens.
Sí,
tot el que érem.
Jo l'altre dia
estava parlant amb un dia,
no,
perquè clar,
els humans van fer,
els humans van fer,
els humans...
No, mira,
és que els humans som nosaltres,
i els humans no són uns extraterrestres
que van arribar i van desaparèixer.
Nosaltres som els continuadors d'allò.
Per tant,
el nostre ADN social i cultural
és bé d'allà
i, per tant,
no ens en donem compte.
Però, per exemple,
en aquests moments
estem parlant amb un llatí evolucionat.
El català és un llatí
que és un llatí evolucionat.
Per tant,
fixeu-vos si és important.
Ens comuniquem encara,
grosso modo,
com es comunicaven els humans.
Què me'n dius,
ja per acabar l'entrevista,
Magia,
de les projeccions?
Aquest any
hem convidat
al Festival Internacional
de la Vida Soa
de Documentals Arqueològics
i hem ampliat una miqueta
l'oferta
de documentals arqueològics
del millor que va a aquest festival,
que són documentals divulgatius
al món antic,
molt bons,
i estrenem
gràcies a la col·laboració
amb un museu alemany
que és el Museu de Halten,
que és un museu meravellós,
que és un museu
que si algú va per l'Alemany
i la zona de Colònia
hi ha d'anar,
perquè és una meravella,
jo posaria com a model
del que és un museu.
És bonic,
és atractiu,
és amable.
De què és?
De història?
És història.
Van trobar restes
d'un campament militar romà
i damunt de les restes
han edificat un museu
amb les troballes,
però l'han fet actiu,
l'han fet per la família,
l'han fet per Gaudina.
I tenen un audiovisual
que jo el vaig veure allí,
m'hi vaig enamorar,
que és un audiovisual
que es diu
de Roma, Germània,
que amb un 3D
molt ben fet
amb reconstruccions,
tant de 3D
com de personatges reals,
veus com era
el Limes de Germània
fa 2.000 anys.
Fa por.
O sigui,
el Limes de Germània,
que no ens pensem
els boscos,
tal com ara veiem els boscos,
però clar,
ara els boscos alemanys,
igual que els veiem,
més o menys estan nets.
Són boscos
entrehumanitzats.
Veus un bosc
de fa 2.000 anys
a Germània?
És que semblen a les Sònies.
No té res a veure
amb el que ens imaginàvem.
I veus allò
i dic,
va, ho entenc.
Quan deien,
noi, ho sento,
t'ha tocat Germània
per un senyor de Nápoles
i a tremolava.
I que ho entens?
Veus les imatges
i dius,
mare meva,
jo allà no hi vaig ni boig.
I el documental
dura 8 minuts,
però és una meravella.
És a dir,
no cal entendre el que diuen
perquè ho veus perfectament
i ho entens perfectament.
És a dir,
jo allà no hi vull oír.
Aquesta seria
la definició
del documental.
Jo posaria l'èmfasi
en aquestes petites
activitats,
que potser no són
les que atrauen
el públic general,
si podeu,
i que te fan descobrir
coses del Montrubà
més enllà de Tarragona
i també els vincles
que tenim,
en aquest cas,
amb Alemanya.
Feu-vos-hi un programa
demà,
un programa d'aquests
de Butxaca,
que els trobeu escampats
per tot arreu.
Veniu aquí a casa Cefus,
que us el donaran
i us informaran
sobre les entrades
i potser la recomanació
és, mira,
programa en mà,
magí,
i anant marcant.
No sé si tens
alguna recomanació
per la gent que vingui.
A veure,
el programa està pensat
de tal manera
que la gent
se trobi les coses,
és a dir,
que no cal que busqui massa,
és a dir,
que vas a llocs
que passen coses,
que anem a l'amfiteat,
l'operatori,
les muret,
i trobaran activitats.
Per tant,
alguna trobaran
que podran seure,
podran estar,
podran escoltar,
podran fer.
Per tant,
no us preocupeu,
si veniu
i heu de dir-ne.
Si miren el programa
que també és detingutament,
doncs podran trobar
allò que els interessi
més a fons,
no?
Per exemple,
hi ha un taller,
hi ha un taller,
per exemple,
que no m'estic mirada,
ho direm.
Mira, mira,
ja s'ho veus.
Hi ha un taller sobre pintura
antiga,
en el qual expliquen
l'origen de la idea
del paisatge,
és a dir,
com els romans
van començar a crear
la concepció
del paisatge
a nivell pictòric.
Això és molt important,
és a dir,
la concepció del paisatge
fa que darrere d'això
hi hagi marques territorials,
per exemple,
avui aquest any
se celebra els 100 anys
de la marca Costa Brava.
La marca Costa Brava
va ser pintors
de l'escola Olotini
i, a més,
que van crear
paisatges pictòricos
i van crear
la marca del paisatge.
És a dir,
no pot haver-hi una marca
d'un paisatge
sense abans
algú ho hagi sintetitzat
en pintura,
ho hagi creat visualment.
Doncs els romans
van ser els inventors d'això.
Això és molt interessant,
és a dir,
és l'antiguitat
però que ens ve
en forma de fer
reflexionar-nos
sobre com s'formulen
fins i tot això
els paisatges actuals.
Déu-n'hi-do, eh?
Doncs són només
algunes de les coses
que passaran aquesta setmana.
Recordeu,
això comença avui
fins al dia 27 de maig.
Tarraco Viva
en una nova edició
i ja està aquí,
ja la tenim aquí.
Magí Ceritxol,
moltes gràcies.
Ens veiem aquests dies per aquí.
A vosaltres.
Perquè allò que deies
que camines per Tarragona
per la part alta
i et trobes Tarraco Viva
te trobes també, Magí.
Estàs a tot arreu.
No,
és bé,
això és que volto molt.
t'anirem saludant
i ens n'aniràs explicant, no?
Sí,
estic al vostre servei
sempre que vulgueu,
ja ho sabeu.
Felicitats per tota la feina
i que vagi molt bé a disfrutar.
Gràcies.
No parem aquí,
amb el Magí si el deixem marxar
perquè a més no parla de passar
gent que el saluda
té molta feina,
però saludem ara
a la Pep Ardila.
Josep Ardila,
bon dia.
Bon dia, Núria.
Com se n'aprèn de mogir, eh?
Sí, sí.
Sempre n'aprèn molt bé, que sé.
I les ganes que et vénen de fer-ho tot
i hauríem de tenir una setmana de festa,
Josep, tu i jo,
per anar a veure-ho tot, no?
Com d'aprenent del Magí?
Com aprenen els nens i nenes, Núria,
que aquest matí estan participant
del camp d'aprenentatge?
A veure, 2.000 escolars ens ha dit,
al camp de mar.
2.000 escolars al camp de mar
em guanya més per primera vegada,
no només són de Tarragona Ciutat,
sinó que vénen d'altres municipis de Tarragona,
són de cinquè de primària.
Fa 14 anys que els professors
del camp d'aprenentatge
preparen aquestes activitats al camp de mar
i durant tot el matí juguen com ho feien els romans
fa 2.000 anys enrere.
No hi ha videojocs, no hi ha consoles,
no hi ha jocs com ho feien els romans,
gaudint del carrer, jocs de carrer.
N'hi ha moltíssims.
Hem donat un tom aquest matí,
la puja ha respectat,
per tant s'ha pogut fer,
fins i tot a l'auditori del camp de mar
doncs ja han fet uns espectacles,
diverses obres de teatre
que es faran al llarg del matí.
Hem parlat amb monitores,
monitors que preparen les activitats
i els nois i noies
que realment s'ho passen molt bé
descobrint com jugaven els romans.
Ens ho escoltem, Núria, què et sembla?
Vinga.
Hola, bon dia.
Hola.
Veig que teniu un joc preparat,
una mena de circunferència,
com uns pals.
En què consisteix aquest joc?
És el joc de la clau
i consisteix en que hi ha un cercle
i al voltant hi ha 8 persones,
cada un amb un pal.
I al mig hi ha una persona
que va donant toms.
Aleshores aquesta persona va amb els llocs tancats
i a les 8 persones del voltant
li han de donar una persona
solament un cop
i llavors aquesta persona va al mig.
Té algun significat aquest joc
o com el podem explicar?
Per què jugaven els romans?
Doncs la veritat és que no sé,
suposo que era un joc
que se'l van inventar els nens petits
i jugaven al carrer amb pedres,
suposo,
per fer el cercle
i amb pals que trobaven pel carrer.
Molt bé, doncs que vagi bé.
Vale, gràcies.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
De quina escola veniu vosaltres?
De les Lomíneques.
Bé, de les Lomíneques.
Escolteu, ja veig que heu fet algun joc
i qui m'explica quin joc heu fet ja a primera hora ja?
Doncs hem anat a veure un teatre
i tractava d'una noia
que va néixer a Júpiter,
al cap de Júpiter,
i que ja va néixer gran.
i un noi o...
Un cavaller.
S'ha enamorat d'ella
i no la pot aconseguir.
Perquè ja està passadell.
Ai.
I heu fet algun altre joc o no?
Sí?
Què heu fet més?
El 3 en línia.
I què tal aquest?
Bueno, és més diferent que el d'ara
perquè és com un tauler en rodona
i amb pedres de...
Sí, amb puntets i amb pedres de colors
i vas movent-les
i qui guanyi, doncs, guanyi amb un gomet verd.
Són soles les peces,
però clar, aquest les pots agafar,
les pots tornar a moure i això.
És diferent i és divertit.
Hi ha algun altre que hagueu jugat o encara no?
No, ara anirem a mirar i giocarem.
I què us sembla?
Això us agrada?
Esteu contentes de venir o què?
Sí.
Algun joc que vulgueu descobrir alguna cosa que...
És de manualitats.
Sí, és de manualitats.
És de manualitats a fer amb les mans.
Molt bé.
Doncs que vagi bé.
Vale, gràcies, adéu.
Hola, noies, bon dia.
Bon dia.
Veig que hi havia uns nois aquí saltant a la patacó.
Això en què consisteix el vostre joc?
El nostre joc consisteix en posar els nois en fila,
han de ballar la macarena,
qui no balli ja està eliminat,
i quan donem la senyal han de donar la volta a l'arbre,
sempre amb pata-coixa,
qui no balli amb pata-coixa està eliminat,
i arribar al punt on hi ha una pilota.
Quan arribin a la pilota,
el primer que arribi i xuti donant-li a la figura,
guanya el lloc.
És guanyar el seu gomet.
I algun significat en el món romà,
algun tipus de relació?
Sí, no?
O no?
És que, en veritat,
el nostre joc consistia en una altra cosa,
però no es pot fer.
Perquè s'havia de traçar un cercle a terra,
tampoc era un lloc gaire romà,
però bueno.
Molt bé, doncs gràcies, que vagi bé.
Gràcies, adéu.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola.
Veig que esteu jugant en un joc.
Qui m'ho explica en què consisteix aquest joc?
Has de tirar monedes romanes i encertar-les,
i que em certi més guanya.
I heu jugat a algun altre joc, ja, o què?
Sí.
A quin?
A embolicar bebès i un d'equilibri.
A embolicar bebès? Explica'm-ho això.
Tenies una tela i tenies d'anar embolicant el bebè.
I alguna, i quin més ha dit?
I un d'uns tromps,
que tenies que agafar així, si t'aquelles, per dies.
I que us agrada això de venir a jugar,
com ho feien els romans,
alguna cosa que us hagi sorprès o que...
Sí.
Sí? Us agrada, doncs, eh?
Sí.
Que us ho passeu bé, eh?
Vale.
Doncs ja ho veus, eh?
De fet, hi ha, Núria, 173 jocs,
20 més que l'any passat, són novetat.
A més a més, en guany van tots amb una mena de cartellets
on van marcant tots els jocs que fan.
Si els completen tots,
si aconsegueixen completar-los tots,
tenen una xapa de regal.
Per tant, durant tot el matí,
doncs, això, juguen com ho feien els romans,
oloren, fins i tot mengen i a jocs
on poden descobrir com es menjava a l'època romana.
Vaja, que durant tot un matí
s'ho passen d'allò més bé,
això, descobrint com fa 2.000 anys
els romans es divertien,
com ara ho fem nosaltres,
però ells amb els seus jocs.
14 anys ja del camp d'aprenentatge,
aquí al Camp de Mart.
Déu-n'hi-do, i per molts anys més,
i deia el Magí que estava orgullós de començar
per la cantera al Tarracó Viva.
Home, són el futur, són el futur, eh?
Josep Pardila, moltíssimes gràcies.
Te'n tornes cap als estudis?
Me'n torno, et deixo aquí al mandó.
Gràcies.
Que vagi al programa.
Fins ara.