.
Avui al matí de Tarragona Ràdio volem parlar del concepte Smart City,
ciutat intel·ligent, una expressió de la que segurament haureu sentit
parlar especialment en els darrers mesos i que s'impulsa des de Tarragona,
tot i que també hi ha altres ciutats com Barcelona capdavantera
o que intenta liderar aquesta iniciativa.
En què consisteix aquest projecte a mig i llarg termini,
Smart City, ciutat intel·ligent?
Una idea, una iniciativa que el govern municipal vol implantar aquí a Tarragona
en els propers anys.
D'això ens en parlarà durant els propers minuts el tiren d'alcalde Javier Villamallor.
Ell és responsable d'una amplia àrea d'activació econòmica, ocupació i joventut.
Javier Villamallor, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Expliquem de manera molt bàsica què vol dir això de Smart City, ciutat intel·ligent.
El moviment de ciutats intel·ligents va néixer fa pocs anys
i ara està en el màxim esplendor.
Bàsicament, el que fa és aprofitar les noves tecnologies
per fer un ús eficient dels recursos.
Partim que totes les ciutats del món estan rebent cada cop més població
i, per tant, hi ha un trasbast de població dels nuclis rurals als nuclis urbans,
més accentuat en ciutats d'Àsia, com ciutats de la Índia, de la Xina, etc.
I llavors aquest trasbast de població provoca tots uns problemes de gestió
i afecta els recursos limitats que tenen les ciutats,
ja sigui com gestionen la mobilitat dels seus ciutadans,
el consum de l'aigua, l'energia, etc.
Davant d'aquest repte per moltes ciutats de veure incrementada la seva població
i de tenir els mateixos recursos, es veu l'aplicació de la tecnologia
com una oportunitat de fer que la ciutat sigui més eficient.
Més eficient en termes del consum d'aigua que utilitza per mantenir els seus jardins
o el consum d'energia que fa en els seus edificis públics,
com regula i ordena la mobilitat de vianants, de vehicles, de bicicletes...
És a dir, el concepte de ciutat smart és un concepte on cada ciutat ha de fer seu,
no hi ha una talla única, és a dir, que el concepte s'ha d'aplicar
adaptant el context propi nostre.
Tarragona té uns reptes com a ciutat que difereixen d'altres ciutats,
que són molt propis, ara en parlaré, jo crec que els podem més o menys identificar fàcilment.
Tenim un repte lligat a la mobilitat, perquè tenim un terme municipal molt extens,
gairebé 58 quilòmetres quadrats, amb uns nucles de població
dispersos, i això provoca totes unes necessitats de mobilitat.
També tenim un problema, jo diria que mil·lenari,
que hem anat resolent com hem pogut, que és la qüestió de l'aigua.
Allà els romans van haver de fer un aquaducte per garantir el suministre a la nostra ciutat,
i als anys 80 es va fer el trasbassament de l'Ebre.
També tenim un repte que aquest sí que és, jo diria que és comú
a moltes ciutats, que és la qüestió de l'eficiència energètica.
La nostra província produeix, caràbé, el 70% de l'energia de Catalunya,
i això a vegades ens fa oblidar que com a productors d'energia
també hem de, les administracions locals, treballar perquè tothom prengui consciència
que tot i que la produïm molt a prop, és un recurs escàs
i cal gestionar-la amb uns criteris de sostenibilitat.
I el quart element, jo crec que està molt lligat al repte més important
que té la nostra ciutat, que és els Jocs del Mediterrani del 2017,
i com respon a aquesta necessària transformació de la ciutat,
no només en el plànol urbanístic i territorial, perquè es faran nous equipaments esportius
i es crearan noves àrees d'expansió de la ciutat, sinó també com aprofitem
els Jocs del Mediterrani per canviar actituds i comportaments de la ciutadania.
En la línia de fer que Tarragona sigui no només una excel·lent ciutat
organitzant els Jocs, sinó també que provoquem que la gent tingui més consciència
dels recursos escassos que tenim i de la necessitat de tenir una ciutat sostenible
i respectuosa amb el medi ambient.
Aleshores, a partir d'aquestes quatre grans idees o quatre grans blocs
en l'àmbit de la mobilitat o de l'aigua o de l'energia
o aprofitant l'excusa, entre cometes, dels Jocs del Mediterrani,
això en la pràctica...
Sí, et posaré dos exemples en la pràctica que són molt clars.
Perquè la gent ho entengui.
Mira, fa deu dies l'alcalde va presentar una iniciativa pionera
que tindrà lloc a Tarragona, iniciada en un projecte pilot l'any 2011
i que és un programa per instal·lar en totes les llars de la ciutat
dispositius de telelectura del consum de l'aigua.
Aquest projecte, que té una inversió de 6 milions d'euros
des de l'any 2012 fins a l'any 2020,
que fem conjuntament l'Ajuntament, Matxa i Acbar,
és un projecte que intenta facilitar que la població
conegui el seu consum d'aigua.
Per què?
Home, si volem impulsar un ús racional dels recursos, com és l'aigua,
el primer és que hem de tenir informació sobre el que estem consumint.
I aquests dispositius de telelectura,
que es van instal·lar com a prova pilota Sant Ramon
i que ja han demostrat la seva efectivitat,
permetran que el ciutadà, per internet,
a través del seu dispositiu mòbil, etcètera,
conegui el consum d'aigua que té, en temps real.
I, per tant, a partir d'aquí es puguin fer estratègies
per reduir aquest consum.
Això és un projecte que tindrà lloc a Tarragona,
que ja està presentat, que ja està pressupostat
i que, per tant, en els propers anys,
tothom a casa seva el podrà tocar, palpar i també beneficiar-se.
Un altre tema que hem comentat és que la ciutat de Tarragona
té un pla de mobilitat aprovat,
que acaba d'aprovar amb l'impuls de l'atinent d'alcalde,
Begoña-Floria, de mobilitat,
i aquest pla de mobilitat ens dissenya
o ens diagnostica els problemes de mobilitat
que té la nostra ciutat.
Com aprofitem aquest pla de mobilitat aprovat en vigor
i absolutament una de les poques ciutats de Catalunya
que el té aprovat és Tarragona,
doncs com ho utilitzem per gestionar la xarxa de transport públic,
la gestió dels aparcaments,
la nova tecnologia i aplicacions que estan al mercat,
que estan disponibles
i que estem explorant ara per veure com s'apliquen
a la gestió de la mobilitat.
I, tercer lloc, ja n'hem parlat
i, de fet, diverses ciutats ens han preguntat com ho hem fet.
Hem impulsat a la tabacalera el jardí vertical,
un jardí que, com sabeu, incorpora un valor afegit,
que no només és un jardí vertical,
que n'hi ha molts al món,
sinó que aprofita, reutilitza aigua de clavegaram pel seu rec.
Això implica un estalvi de 26.000 llitres d'aigua
en el seu manteniment,
cosa que al final és la butxaca de la ciutat,
la que ho notarà,
i també permet que la gent prengui consciència
que no tota l'aigua que estem expulsant
i que estem conduint al mar s'ha de perdre,
sinó que es pot, a través de diversos processos químics
i a través de diversos processos de filtratge,
reutilitzar, no per consum de boca,
però sí per qüestions com el rec de les zones verdes.
Per tant, són coses tangibles,
són coses que ja s'estan veient que funcionen.
El moviment d'esmarcit i de ciutats intel·ligents,
com dic, el que vols és aprofitar la tecnologia
per guanyar en eficiència
i, per tant, fer un bon ús dels recursos.
Hi ha diverses experiències,
cadascú impulsa la seva,
i nosaltres el que volem,
i amb això també estem col·laborant
amb l'Ajuntament de Barcelona i amb Barcelona Regional,
és ajudar a definir
quin mètode de treball,
quin protocol,
permet definir una ciutat com a intel·ligent.
És a dir, quins passos hem de fer
perquè aquesta etiqueta,
que va néixer amb una vocació una miqueta comercial,
doncs ara esdevingui
tota una realitat tangible.
I ara estan en aquest procés.
I estem en aquest procés.
Ara estem escoltant empreses,
estem escoltant altres administracions,
estem escoltant aquells pioners
que fa no tants anys
van començar aquest moviment.
Barcelona és un referent claríssim,
Màlaga és un altre referent claríssim,
Valladolid, Santander,
són ciutats que cadascun amb el seu tema.
Valladolid, per exemple,
aposta d'una manera molt clara
pel vehicle elèctric
i ha fet una associació amb Palència,
que es diu el VIP,
València-Ipa...
I Palència.
Exacte, Valladolid i Palència, perdó,
per impulsar el vehicle elèctric a la ciutat.
Màlaga ha fet una aproximació també
de gestió de residus i de recursos telemàtica,
a través de dispositius d'internet
i és pionera.
I Santander també va en la mateixa línia.
Barcelona, com sabeu,
té el districte del 22 Arroba,
on vol ubicar tota una sèrie d'empreses
lligades al sector de les Smart Cities
i també està aprofitant el Congrés Mundial de Mòbils,
que s'està celebrant aquests dies a Barcelona,
per fer aplicacions tant en internet
com en telèfons mòbils
per introduir el concepte d'esmart
en la vida diària de la gent.
I Terraona vol concentrar-se
en algun projecte en concret?
A partir d'aquests quatre grans blocs
que ens ha definit abans,
hi ha alguna cosa amb la que voldria,
especialment, i seguint això,
l'exemple que ens ha posat,
o de Valladolid o de Màlaga,
incidir en algun àmbit?
Nosaltres, des de l'inici,
el que estem intentant
és ajuntar tres elements.
el teixit industrial de la nostra àrea d'influència,
que fa coses molt importants
i que generen molt valor afegit,
la universitat,
que té línies de recerca molt clares,
hi ha línies de recerca en energia,
hi ha línies de recerca en química,
hi ha línies de recerca en mobilitat,
i també el propi ajuntament.
Amb aquests tres elements,
el que volem és fer el nostre pla
de ciutat intel·ligent.
I, per tant, fa poc vam fer un procés participatiu
que va ser el Pla Estratègic 2022,
que marca un full de ruta per la ciutat.
tenim ja l'instrument que marca unes prioritats,
que van en aquesta línia que et comentava abans,
d'eficiència energètica en mobilitat, aigua,
i el que volem fer és explorar
què hi ha disponible
per incorporar-ho.
En el cas de l'aigua,
ja t'ho esmentava fa una estona,
els dispositius de telelectura.
I en el cas de l'energia,
l'altre dia explicàvem que precisament
havíeu anat a una delegació de l'Ajuntament,
havia estat a Londres, a Birmingham, no?
Va haver-hi un congrés de ciutats intel·ligents,
on bàsicament s'estaven exposant bones pràctiques,
ciutats que ja havien impulsat aquest tipus d'iniciatives.
Birmingham és una ciutat de més d'un milió de persones,
és la segona gran ciutat del Regne Unit,
té un àrea metropolitana de prop de 3 milions de persones,
i ha fet una prova pilot
que vam veure in situ
sobre gestió de tota la ciutat integrada.
Tot el que és el manteniment de serveis,
com podria ser des de l'enllumenat,
passant pel manteniment de voreres, carrers,
connexió de tots els edificis municipals, en xarxes...
És a dir, ha fet un projecte molt ampli,
molt ampli, amb molta inversió,
per millorar una miqueta l'estat de la ciutat.
Vam veure que era una ciutat que necessitava aquest salt.
I tot just fa un any i mig
que s'estan implementant tots aquests sistemes.
Home, Piauure in situ
té l'avantatge que també t'expliquen
allò que costa més que funcioni
o allò que potser no haguessin fet com ho han fet.
I, per tant, aprendre de les lliçons de ciutats de l'estanger
jo crec que en aquest sentit està bé.
Tampoc cal anar sempre fora,
perquè aquí sabem fer les coses tant o millor
que en altres ciutats.
Però l'experiència de Birmingham és interessant
perquè és tota la ciutat,
són molts serveis integrats
i, per tant, és una visió
de no fer un petit tast en un àmbit,
sinó anar treballant moltes dimensions a la vegada
en un termini de 20 anys.
Aleshores, la filosofia ja ha quedat clara,
la filosofia de ciutat smart, de ciutat intel·ligent,
en poques paraules, fer una gestió molt més eficient
dels recursos.
Però també, algunes de les persones que ens estiguin escoltant
es deuen preguntar, però, clar, en aquest context de crisi,
ara, embarcar-se en un projecte d'aquestes característiques,
això ha de suposar diners?
Ha de ser car per l'Ajuntament de Tarragona?
I tenim diners? Tenim finançament?
Per exemple, en el cas de les ciutats que hem visitat,
Birmingham, per exemple, té les seves formes de finançament,
són formes que aquí potser a vegades estranyen més,
perquè Birmingham el que va fer és accedir
a fons de capital privat per finançar aquesta operació
i, per tant, el que va fer és finançar-ho
on va trobar els recursos.
Jo crec que aquí hi ha tot un ventall
i és un sector que està ara mateix en plena expansió
que veu una oportunitat, precisament,
de la mà de que els ajuntaments tenen pocs recursos.
En general, totes les administracions
han vist una caiguda forta dels seus recursos
que han de prestar un servei
amb uns determinats estàndards de qualitat
i que qualsevol guany d'eficiència és un estalvi.
I a aquest estalvi hi ha companyies
que estan disposades a fer la inversió inicial
per tal de repartir o compartir
els guany d'eficiència que es produeixin.
El finançament ve en una segona fase.
El primer, el que necessitem és fer la diagnosi
de quins tres o quatre àmbits són importants per Tarragona.
Hi ha guanys d'eficiència que es poden assumir
amb aquesta nova tecnologia
i jo crec que van a la línia que t'esmentava abans.
Estem fent aquesta tasca de prospectiva,
d'anar a veure quines opcions hi ha
i no fer experiments,
és a dir, intentar aplicacions contrastades
i de cost-benefici raonable.
S'han d'amortitzar ràpid,
han de significar una millora en la vida de la gent
perquè, com sabem, la nostra ciutat
ja l'etiqueta intel·ligent
des del temps del pàrquing de Jaume I
està absolutament gastada.
La gent desconfia d'aquests grans eslògans
i, per tant, el que des de l'Ajuntament impulsem
són petits microprojectes,
petites experiències,
que molt lligades a la vida de la gent
la canviïn a millor,
és a dir, que la millorin.
I aleshores això vol dir intentar captar empreses
perquè vinguin, perquè s'instal·lin,
perquè hi col·laborin?
I tant. Nosaltres, com et deia abans,
volem beneficiar a Tarragona
de tot un conjunt d'empreses que estan a la vora,
inclús en el radi català,
és a dir, en l'entorn català,
que estan fent projectes d'aquest tipus,
amb l'aparador del 2017,
que dèiem que aquesta ciutat
tindrà una projecció històrica,
que fins ara no havíem tingut,
i, per tant, nosaltres,
malgrat la precarietat de recursos que tenim,
que és òbvia,
el procés de 2017 anirà associat
una inversió de l'Ajuntament,
de l'Estat, de la Generalitat,
que volem aprofitar perquè les empreses
que estiguin fent bé les coses en aquests àmbits
puguin utilitzar-nos d'aparador,
utilitzar-nos de banc de proves en positiu.
I a partir d'aquí,
jo crec que hi ha tot un teixit empresarial
que ha fet coses en molts àmbits.
Per exemple, hem parlat de materials de construcció.
Hi ha materials de construcció
que s'estan demostrats,
que redueixen el consum d'energia i d'aigua
d'una manera molt important,
amb xifres del 20-30% anualment,
que això és un estalvi pels domicilis.
I, per tant, és un estalvi pels ciutadans.
Aquests materials els estan fent companyies
del nostre entorn.
No puc donar més detalls,
però hi ha empreses que s'estan dedicant a fer producció
i recerca en materials de construcció
que redueixen la factura de la llum
i la factura del gas.
Per què?
Doncs perquè aconsegueixen que es perdin menys temperatura
o que es guanyi més temperatura quan ve l'hivern
i que es mantingui més temperatura.
Hi ha molts sectors.
I en la línia del que estem parlant,
aleshores, la intenció de l'Ajuntament
és crear una oficina per atraure empreses,
per atraure inversors?
Va en aquesta línia o no?
El que nosaltres estem treballant
és per tal que aquest any, 2012,
i fins al 2017 com a mínim,
cap a la tardor,
durant dos dies,
experts de l'àmbit de les Smart Cities,
institucions, sobretot ajuntaments,
i també experts del món acadèmic,
trobin a Tarragona un espai per debatre
les solucions que Tarragona necessiti com a Smart City.
aquest congrés que estem organitzant a la nostra ciutat
i que estem ara mateix preparant,
els estats exponents, horaris,
tindrà lloc a Tarragona
per posar Tarragona en el mapa de les Smart Cities,
i per tal d'anar escalfant motors
de cara als Jocs del Mediterrani
i dir, bueno, tenim un repte
i volem veure experiències
i veure quina és la investigació d'avantguarda
en alguns d'aquests temes.
Per tant, jo crec que el moviment d'Esmart Cities
necessita que Tarragona
faci coses tangibles que la gent pugui veure
i al mateix temps que ens posem
una miqueta en el mapa
de tot allò que s'està fent en altres ciutats.
Barcelona és pioner en aquest sentit
i tenim converses constants
per tal que ens ajudin
amb el nostre full de ruta
de la ciutat intel·ligent.
Per tant, aquesta és una eina
de promoció.
Evident.
I això en la pràctica
com es vehicularà?
Amb un congrés
o amb una trobada
com la que anuncia per la tardor
i d'altres maneres
amb altres fórmules?
Exacte.
El 2017,
nosaltres des de l'inici del mandat
fa sis mesos
el que vam definir
és una línia de treball
que era la promoció exterior de la ciutat.
Pensàvem que
amb la consecució dels Jocs del Mediterrani
teníem tota una oportunitat
per donar a conèixer Tarragona.
Tarragona
té, jo crec que,
un posicionament
en el terreny turístic
i patrimonial
força guanyat
i fa molts anys
que estem
o intentem posicionar
amb tot el tema
del patrimoni romà,
el patrimoni cultural,
les tradicions,
la Setmana Santa,
etcètera, etcètera.
I això s'està treballant
des de l'àrea de turisme
jo crec que d'una excel·lent manera.
Però la promoció
de la ciutat
per captar inversions
amb materials fets
en diversos idiomes,
amb una pàgina web
que permeti
a un inversor de fora
conèixer què és Tarragona
en cinc minuts
i tenir
els 50 indicadors
socials, demogràfics,
econòmics
que li permetin
d'una manera ràpida,
accessible, gratis,
veure què és Tarragona.
Aquests materials
són els que estem preparant
per promocionar Tarragona
i atreure inversions.
No es tracta de treure
només visitants,
turistes,
sinó també es tracta
de treure companyies.
Productes
que
estem treballant
en un dossier econòmic
o en un document
que direm
Tarragona en xifres
per resumir
les principals
característiques
de la nostra ciutat
en termes quantitatius,
en termes numèrics.
No es tracta de fer prosa,
es tracta de demostrar-ho
amb dades
la potència que té Tarragona,
la potència que té
el seu port,
la seva universitat,
la qualitat de vida
que hi ha en aquesta ciutat
objectivament parlant.
Mesurada com?
Doncs mesurada
en dies de sol,
mesurada
en temperatura mitjana,
mesurada
en els equipaments públics
que tenim,
el rati que tenim
de piscines,
per exemple,
o habitants
per piscina coberta,
o equipaments públics.
És a dir,
es tracta d'identificar
aquells àmbits
que són importants
per a una empresa de fora
per saber què és Tarragona.
La connexió que tenim
ferroviària
amb la resta de l'estat
o la connexió que tenim
aèria
des de l'aeroport
de Reus
o des de l'aeroport
de Tarragona,
és a dir,
de Barcelona.
Tota aquella informació
que ajuda
a algú
a prendre
una decisió
de voler saber
més sobre Tarragona.
I tot això
ho tindrem aviat?
Sí, sí.
Per primera vegada?
Sí.
Perquè no em sona
que això s'hagi fet mai?
No, no, no.
De fet,
tindrem una pàgina web
que es dirà
Invest in Tarragona,
Inverteix en Tarragona,
on hi haurà
materials
escrits
en tres idiomes,
en català,
en castellà
i en anglès.
En format paper
aquests idiomes,
en format electrònic.
Tindrem a la web
també documentació
en rus i en xinès.
Per tant,
algú que es vulgui
connectar
des d'aquests països
o que conegui
aquestes llengües
podrà tenir
informació de Tarragona
molt accessible
en una web
i també tindrem
un acompanyament,
és a dir,
tindrem una sèrie
de persones
que acompanyaran
i facilitaran
qualsevol tipus
d'informació
que aquesta potencial
empresa
o potencial
inversor
estigui interessat
o necessiti.
A banda d'això,
bueno,
volem estar molt a prop
en molts àmbits.
Hi ha vegades
que gent de fora
i la nostra ciutat
té una fluctuació
de personal
molt elevada
perquè en el sector,
per exemple,
en el polígon petroquímic
hi ha gent que ve
d'altres països i tal,
el que volem
és mantenir aquell lligam
amb les persones
que ens visitin,
que treballin
en els sectors econòmics
perquè un cop
hagin estat a Tarragona,
tenint les seves dades,
puguem mantenir
un contacte
per informar
de què està passant
a Tarragona
i de com evoluciona
a Tarragona
amb persones
que l'hagin visitat
i s'hagin marxat.
És a dir,
és un projecte,
jo crec que global,
de promoure Tarragona
en termes econòmics,
no només turístics,
no només en termes
de patrimoni cultural
i històric
que ja ho hem fet.
Queda clar.
Una qüestió molt pràctica
i tot aquest gran projecte,
tota aquesta iniciativa
a mitjà i llarg termini,
tindrà també
un espai físic
a la ciutat?
Estarà vinculat
al Tarragona Impulsa
a la Tabacalera?
Exacte.
Ho dic per identificar-ho
perquè també el ciutat
sàpiga que d'aquí a un temps
d'aquests materials
que presentarem en públic
d'aquí molt poc
i que per tant
la gent podrà trucar
i que inclús ens podrà demanar
si vol i necessita
aquests materials
per poder fer
la seva missió exterior.
Hi ha empresaris de Tarragona
que visiten assíduament
altres països
i que aspiro
que si visiten països
que potencialment
poden invertir en Tarragona
marxin amb aquests dossiers
i ens ajudin a fer
una promoció de Tarragona.
Això tindrà
ja té
ja està en funcionament
aquests dossiers
i aquests materials
que hem fet conjuntament
amb professionals
de la universitat
i amb altres experts
el que demostren és
que hem de treballar
en tota una
hem de ser molt més proactius
hem de tenir ganes
i fam
de menjar-nos el món
i d'anar a explicar
que Tarragona
és una ciutat
molt atractiva
i que té moltes raons
per invertir en ella
objectivament parlant.
Deia allò de l'espai físic
perquè ja quedava clar
que hi havia uns materials
i que tot això
començarà a funcionar
i que es podrà veure a la xarxa
i queda clar
que ja s'està
s'està treballant
però a vegades també
val d'apena
que hi hagi un espai físic
que identifiqui
i virtual
sobretot virtual.
Sí, també virtual.
Una última qüestió
ha parlat del tinent d'alcalde
molt de Barcelona
i és veritat
que moltes vegades
en molts ambients
a la ciutat de Tarragona
es considera
que col·laborar
amb Barcelona
és perjudicial
per Tarragona
perquè Barcelona
és la gran metròpoli
xucla molt.
Entenc de les seves paraules
i de tota la seva argumentació
que val molt la pena
aprendre
i anar de la mà
i col·laborar
amb la capital de Catalunya.
Sí, jo crec...
Vaja,
això és una meva opinió personal
però jo crec que
si alguna cosa es demostra
és que la col·laboració
i el treball en xarxa
és avui en dia
imprescindible.
En un context global
anar de la mà
de ciutats com Barcelona
jo crec que és
una bona notícia
i és una excel·lent notícia
per nosaltres.
Amb el tema
dels smart cities
o de ciutats intel·ligents
és que Barcelona
té un posicionament global
i ha guanyat.
És que està organitzant
anualment
un congrés mundial
de ciutats intel·ligents
d'un districte
del 22 arroba
que està posicionat
en aquest tema
des de fa més de 10 anys
i que els fruits
ja s'estan veient
i a més
hi ha
jo crec que
un bon intent
entre persones
que treballen
a l'Ajuntament de Barcelona
actualment
i nosaltres.
Quan vam assistir
al Congrés Mundial
de Ciutats Intel·ligents
a Barcelona
el passat mes de desembre
vam fer la presentació
del nostre estant
i l'alcalde de Barcelona
va venir
a la inauguració
amb el nostre alcalde
i ho va explicitar
i molts dels assistents
ho recordaran
va dir
Tarragona i Barcelona
han de poder anar
en la mà
amb molts projectes
perquè jo crec
que és una sumada
guanyar-guanyar
i Barcelona
en aquest sentit
és positiu.
Doncs amb aquesta filosofia
ens quedem
que ha de parlar
i molt
de ciutats smarts
de ciutats intel·ligents
en els propers mesos.
Avui
d'alguna manera
hem volgut explicar
de la manera més possible
en què consisteix
aquesta iniciativa
impulsada
pel govern municipal.
Javier Villamallor
Martinent d'alcalde
d'Activació Econòmica
i Ocupació
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera.
Moltes gràcies Ricard.