Mujeres, la fuerza del cambio en la India.
Ven a conocer su historia.
Mujeres, la fuerza del cambio en la India.
Cuando pude volver a caminar, lo hacía con mucha dificultad y me caía.
Yo era una buena estudiante.
Iba a la escuela cada día.
Mi padre me dijo que debía dejar los estudios para cuidar de mis sobrinos.
Y que la educación no era necesaria para las niñas.
Mi tío me quería casar y buscó una familia humilde en Lolur.
Porque solo si eran pobres, me aceptarían a pesar de mi discapacidad.
Mi marido quería que yo trabajase en el campo.
Yo le dije muchas veces que no podía.
Incluso llegué a pensar en suicidarme.
Pero mi marido me dijo que si moría arruinaría a su familia.
Por eso me envío a casa de mis padres.
Dos años después de haber vuelto a mi pueblo,
una coordinadora de la Fundación del sector de personas con discapacidad
nos explicó cómo formar un shangam.
Antes de formar el shangam, la gente nos llamaba cojas por nuestra discapacidad.
Ahora nos respetan y se dirigen a nosotras por nuestros nombres.
Volem parlar de esta mostra.
Ens acompanya Montse Ortiz,
coordinadora de sensibilitació i experta en gent de gènere
de la Fundación Vicente Ferrer.
Montse, ¿qué tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Explíquense una mica.
Ara som a l'exposició.
El que poden veure tots els que s'acocin aquí,
en aquest tram de Rambla Lluís Companys,
davant d'aquest centre comercial.
Una mica, quins són els objectius d'aquesta mostra?
Doncs, d'una banda, el que volíem és
mostrar la realitat de la Índia,
apropar la ciutadania a la realitat de la Índia
i molt concretament la realitat de les dones de la Índia.
I, d'altra banda, el que volíem també
era mostrar el testimoni de set dones reals
amb les que treballa la Fundació Vicente Ferrer
i com elles han anat superant una situació
que els és molt adversa.
Perquè hem de tenir en compte que la Índia
és un dels països més perillosos per néixer dona al món.
De fet, és el quart pitjor país del món per néixer dona.
I hi ha tota una sèrie de tradicions,
de pràctiques que vulneren molt els drets de les dones.
Per tant, es troben en un context molt, molt desfavorable.
i veiem a través d'aquests testimonis
com elles han anat superant aquestes barreres
i anar avançant en la seva vida.
Malgrat tot, eh?
És a dir, malgrat tot tenir esperança i tirar endavant, no?
Exactament.
Com deia, ens trobem davant de situacions com la dot,
que la dot és aquesta transacció que fa la família,
que donen la família de la dona,
de pagar la família del futur marit en el moment del matrimoni.
La dot el que fa és que, per exemple,
es produeixin aquests avortaments selectius.
A la Índia avui en dia falten 7 milions de nenes
degut a aquest avortament selectiu,
perquè les famílies no poden assumir
o no poden carregar aquest cos de la dot.
A causa d'aquesta dot, per exemple,
moltes nenes tampoc tenen el mateix dret a estudiar que els nens,
perquè des de molt petites se les fa treballar
per haver d'estalviar i poder fer front a aquesta dot.
Per tant, exacte, ens trobem amb aquestes pràctiques
que fa que les dones no tinguin les mateixes oportunitats que els homes.
Vosaltres parleu de doble discriminació de la dona,
a l'Índia, doble discriminació.
Sí, parlem de doble i fins i tot de triple o quàdruple,
perquè ens trobem en moltes situacions molt diferents.
Per exemple, quan parlem de doble discriminació,
parlem perquè ser dona i ser pobra,
però alhora també per una raó de casta.
Perquè les dones...
La Fundació Vicenç Ferrer treballa amb el col·lectiu
de les persones d'àlits o intocables,
que és la casta que està més desfavorida,
el que és l'Índia.
Llavors, si tu pertanyes a aquesta casta i a sobre ets dona,
estàs patint una doble discriminació.
Si a sobre tens una discapacitat,
ja estem parlant d'una triple discriminació.
Si ets dona i a sobre ets de casta d'àlit o intocable
i tens el VIH-Sida,
com moltes dones també tenen el VIH-Sida,
parlem de triples o quàdruples discriminacions.
Per tant, ens trobem això,
que moltes dones, en el context en què ens trobem,
estan constantment vivint aquestes discriminacions.
De què depèn la casta?
A l'Índia és de naixement?
Com va?
La casta està molt vinculada a tota la religió hindú.
La religió hindú estableix un sistema de castes
en què estan diferents castes,
que estan dintre del sistema de castes.
Quan parlem dels dàlits o intocables,
vol dir que no estan ni tan sols reconegudes
dins d'aquest sistema de castes.
Llavors, les pitjors feines dins d'aquestes societats
estan assignades a la casta dels intocables,
que serien, a vegades,
les persones que s'encarreguen de netejar els fems,
són totes les feines que ningú vol fer
i que els són assignades per casta.
Ens trobem que a dalt estan els bramins,
després hi ha els comerciants, els guerrers,
hi ha tota una sèrie de castes
i la Fundació Vicenç Ferrer treballa amb el que serien els intocables
i després també amb els grups tribals,
que ja són grups que estan en zones molt concretes de la Índia
i les castes més desfavorides,
que també són un grup de col·lectius de castes
que també són de les més baixes del sistema de castes.
Et sembla que fa una mica de recorregut per la mostra
i ens expliques, perquè heu escollit set dones,
crec que són set dones, no?
Exacte.
Quin criteri heu seguit per escollir-les
i quines històries ens expliquen aquestes dones?
Ens trobem amb el testimoni de set dones.
Per exemple, trobem el testimoni de la Gemabati.
La Gemabati és una dona que en aquests moments
està construint la seva vivenda.
A través d'elles, el que coneixem
és el projecte de la Fundació Vicenç Ferrer.
Llavors, això, la Gemabati ens ensenya
com està construint la seva vivenda
i ens ensenya tot el projecte de vivendes
de la Fundació Vicenç Ferrer.
Una de les característiques potser més peculiars
de la construcció de vivendes a l'Índia,
bé, amb el projecte en el que treballem,
és que les vivendes que es construeixen
van sempre al nom de les dones.
Així s'assegura que el nucli familiar
sempre queda unit, no?
I que si hi ha alguna separació,
la dona amb les criatures
sempre tindrà una llar.
D'altra forma, moltes vegades
el que passava en casos de separació,
les dones eren expulsades de la seva llar
amb les criatures i no sabien on anar.
D'aquesta forma es garantitza que això no passa
i que les dones sempre tindran un sostre
per elles i per les seves criatures.
I està fent-se actualment la casa?
Se l'està fent ella?
Se l'està fent ella
i també una de les condicions
que posa la Fundació Vicenç Ferrer
és que l'afegi ella
amb l'ajuda de tota la comunitat.
i és una forma també
d'implicar tota la comunitat
en un projecte col·lectiu, no?
I llavors tots els veïns i veïnes
participen en aquesta construcció
i saben que, bueno,
que ara estan ajudant a l'Ajimabati,
però que potser demà
l'Ajimabati haurà d'ajudar
una altra persona
a construir aquesta vivenda.
Veig que en menys de 2.000 euros
una família pot aconseguir
una vivenda digna, digna, eh?
Exacte, sí, sí.
Parlem d'una vivenda
que en el fons també són vivendes
molt humils,
però que requereixen
totes les condicions mínimes
perquè es consideri digna, no?
Perquè si no, el que fan
és que viuen amb xaboles, no?
I hi ha filtracions d'aigua
quan hi ha l'època dels monzons
o entren escorpins, per exemple,
i molta gent,
moltes persones moren
degut a picades d'escorpins.
Amb les vivendes que es construeixen
s'assegura això, no?
Primer que són altes
i no poden,
els animalons no tenen tan fàcil accés
i després en èpoques de pluges
doncs les vivendes són resistents, no?
Llavors és això,
és un mínim del que Nacions Unides
també considera com a vivenda digna.
A quina ració estem situats?
perquè la Índia és molt gran, eh?
Estem parlant d'Andra Pradesh
que està situada al sud-est de la Índia
i concretament al districte de Nantapur
i que és on va arribar el Vicenç Ferrer
i l'Anna Ferrer
quan fa més de 40 anys
i tot i que això
que ells van arribar a Nantapur
ara estem començant a treballar
a noves zones, no?
Perquè, bueno, estem...
es necessita, no?
Donar cobertura a altres comunitats.
Una altra de les dones que feu visible
a través de la mostra és la Yelama, no?
Quina és la seva història?
La història de la Yelama
és també una història dura.
La Yelama, quan tenia 5 anys
va patir una poliomielitis,
la polio,
i es va quedar invàlida d'una cama.
Llavors, el que parlàvem abans,
si una dona
ja pateix discriminació
pel fet de ser dona,
si a sobre té una discapacitat,
doncs és doblement discriminada.
Llavors, la Yelama
el que va fer és rebre ajuda
de la Fundació Vicenç Ferrer
a través de tallers de formació
i ara ella està treballant
i produint productes de comerç just
que es venen aquí, no?
A Espanya, a Tarragona, per exemple,
els dies de l'exposició
tindrem productes de comerç just
que són els que treballa la Yelama, no?
I el que fa és assegurar
que ella pugui tenir un ingrés
i una autonomia
per poder tirar endavant ella sola.
Quan vinguin a la mostra,
fixi-se'n,
mirin els rostres d'aquestes dones
perquè veuran molta vida,
amb moltes experiències, molta vida.
Exacte, sí, sí.
Són mirades molt intenses
i que reflexen això, no?
La capacitat de fer front
a totes aquestes situacions
que són tan dures,
però també mostren aquesta fortalesa
que tenen
i que creiem que era important mostrar
tota aquesta part més positiva
d'exemples positius
i de tirar endavant
dins de situacions
i d'un context
que és molt, molt negatiu.
A totes les cases
hi ha un altar com aquest d'aquí
que ho has reproduït?
Sí, és un altar típic de la Índia
i sí, evidentment,
quan tu arribes
a una casa índia,
et trobes amb un altar
en què hi ha les imatges dels seus déus
i sí, ells en posen a l'incens
i és on acostumen a fer les seves pregàries.
Tornant al cas de la Gelama,
et veig que dieu que la violència
i el maltractament
a dones amb discapacitat
són un fenomen silenciat.
Silenció i silenciat, no?
Exacte, sí, tot el tema de la violència
és un tema molt...
és un tema bastant tabú
i alhora les dones acostumen a acceptar la violència
com un fet, no m'agrada dir natural,
però gairebé, no?
Perquè és el que han viscut
i ho tenen com molt acceptat.
Llavors, en molts pocs casos es denuncia
i per això cal construir aquesta xarxa de dones
i treballar molt des de la sensibilització
per fer veure que les dones
no tenen per què patir aquesta violència
i anar denunciant cada vegada més
tots els casos de violència.
En els casos de dones amb discapacitat,
aquesta violència sovint s'accentua
i és molt més gran
perquè no tenen la mateixa capacitat
o els mateixos recursos
per poder escapar d'aquests cercles de violència
i estan molt més indefenses.
Arriveu a veure que us rebrà la mostra
una corona
portada des d'en Antapur, no?
És un símbol també important, aquest, no?
Sí, de fet, quan estem a...
Quan tu arribes a Índia
i entres en una llar d'una família índia,
el primer que et fan,
per donar-te la benvinguda,
és posar-te un collaret de flors.
Nosaltres ho hem fet a nivell simbòlic
perquè és un collaret,
però no és de flors naturals
com ho fan allà a l'Índia,
però sí, és un senyal d'hospitalitat
i de benvinguda.
Seguim al recorregut,
hem conegut dues de les set protagonistes
d'aquesta exposició
i veuram que malgrat tot,
malgrat aquest context complex
que viuen aquestes dones,
és possible fer una empresa,
com és el cas de la Cantama.
De la Cantama.
Sí, la Cantama,
a través d'ella,
coneixem el que és el projecte d'ecologia
de la Fundació
i bé ens explica
que primer,
que d'una banda
s'ha aconseguit recuperar la terra
que és especialment seca,
la zona on es treballa,
en Antapur i Andra Pradegi,
és una de les zones més desèrtiques
de l'Índia.
Llavors, el que s'ha fet
és construir
mecanismes de copiament d'aigua,
ambassaments
o altres pous
per poder tenir aigua
i poder anar enriquint
aquesta terra tan seca
per donar cultius
i diversificar cultius.
Llavors, a través de la Cantama
coneixem això
i a més també coneixem
el seu cas
que la Cantama
ha pogut accedir
a un petit crèdit
que l'ha permès
comprar unes búfales
i gràcies a aquestes búfales
doncs ella pot vendre llet
i pot produir el biogàs.
El biogàs és molt important això
perquè el biogàs
el que permet
és que amb l'excrement de l'animal
es crea
a través dels fems de l'animal
es produeix gas
i aquest gas
els permet a les dones
poder cuinar amb gas
a casa
i evitar que hagin de cuinar amb llenya
que la llenya
és especialment perjudicial
per la salut de les dones
a l'empassar el fum
o al respirar aquest fum.
Llavors, gràcies al biogàs
també és una forma molt sostenible
de fer ús
de l'excrement de l'animal
i té com diferents sortides
a part que també ens hi dona
abonament per les terres.
El biogàs que ja ho veuen
aquí també és un tema important
ha repetit
també veu la zona agrícola
es pot veure
amb diferents projectes
de reforestació
una mica en funció
el tema de la retenció d'aigua
hi ha una mica de maqueta
per explicar-ho.
Sí, tenim una petita maqueta
que ens permet veure
a l'abans
de com era
en Antapur
quan va arribar el Vicenç i l'Anna
que com m'explicava
era una zona molt molt
desèrtica
i a l'ara
el que s'ha aconseguit fer
doncs gràcies a l'acopiament d'aigua
i tot el tema
de nous cultius
de tenir arbres fruitals
de no dependre només
del cultiu del cacauet
que és una
el cacauet és el cultiu principal
d'aquella zona
però clar
cal diversificar cultius
per no dependre
si algun any
hi ha una mala collita
de cacauet
poder tenir altres fons
de recursos
a través d'altres cultius.
Què és el que estem veient aquí?
Maïta, explica'ns
què és això d'aquí?
Això és una
Montse, perdona
Sí
Això és una maleta
una maleta sanitària
que és la que
té una de les nostres
protagonistes
també
la Nagama
que encara no
no hem arribat a conèixer
que ella és
treballadora sanitària rural
amb aquesta maleta
la Nagama
va per la seva comunitat
oferint-nos assistència
molt primària
per casos
lleus
o de mans de panxa
o de mans de cap
o per afectacions
molt lleus
ella
ha rebut formació
per poder atendre
aquests casos
en el moment
que ella veu
que pot haver
un cas més greu
ja ho deriva
a una de les clíniques
rurals
que hi ha
per la zona
per el districte
de Nantapur
però aquesta maleta
el que fa és això
és una primera
assistència mèdica
arribem a un altre cas
que és el de la Bani
ella és el que dèiem al començament
també
a més a més
de tot el que hem explicat
la lluita contra el VIH
exacte
la Bani
és dona
i a part
el cas de la Bani
és molt dur
perquè és això
és dona
però a part
ella pateix
del VIH
Sida
té el virus del VIH
Sida
i és vidua
ella es va quedar vidua
perquè el seu marit
va morir
a causa del VIH Sida
el fet de ser vidua a Índia
també és un motiu
de discriminació
perquè es considera
que les dones vidues
sense el seu marit
al costat
la vida d'una dona
no té sentit
abans
fa molts anys
el que fèiem
les dones
en el moment
de quedar-se vidues
era que es llançaven
a les pires funeràries
dels marits
ara això
aquesta situació
ha canviat
però el fet
de quedar-se vidua
encara
a nivell social
és un motiu
de discriminació
i si estem parlant
d'això
i que sobre l'Avani
té el VIH Sida
doncs clar
és una situació
especialment dura
el que fa l'Avani
és
intentar trencar
tot l'estigma
que hi ha
al voltant
d'aquesta malaltia
per tant
fa sensibilització
entre les comunitats
i explica
una mica
quina és
que aquesta malaltia
o aquest virus
es pot
es pot tractar
i que es pot
amb un tractament
es pot viure
en normalitat
intentant trencar
aquest tabú
també
i alhora
fa acompanyament
a altres persones
que estan patint
la mateixa situació
són casos
molt cúpidors
però
tant mateix
la realitat
que es viu allà
és que clar
estem parlant
de coses
en fi
de coses
de realitats
molt dures
no?
el cas
de la d'Urgama
ella és mestra
el cas de la d'Urgama
potser
potser seria
un dels casos
més dolços
perquè a diferència
de les altres dones
doncs
ella sí que va poder
estudiar
té estudis
fins a batxillerat
el que seria
l'equivalent
a batxillerat
i això
l'ha permès
que pugui ser
mestra
de la comunitat
no?
ella és mestra
de les escoles
en les que treballa
la fundació
que són escoles
complementàries
això vol dir
que complementa
el que seria
les escoles
públiques
de la Índia
donant un reforç
de dues hores
al matí
i dues hores
a la tarda
als nens i nenes
d'aquestes castes
que estan
com més discriminades
i que potser
no tenen
el mateix nivell
que altres nens i nenes
i els ajuda
a reforçar
el nivell
d'estudis
per poder
anar-se equiparant
i poder tenir
les mateixes oportunitats
que altres nens i nenes
a quina hora
comencen a treballar
els nens i nenes
en aquestes castes
més perjudicades?
és que es depèn
des de molt petites
per exemple
com explicava abans
des de que neixen
comencen a treballar
sobretot les nenes
tenint cura
també dels seus germanets
petits
o anant al camp
des que comencen
a caminar
ja se'ls pot
enviar al camp
a treballar
o depèn
de quina situació
o anar a picar pedra
vull dir que
des de molt petits
se'ls posa
a treballar
veig que només
800 euros
es pot fer possible
que joves d'àlids
a aquestes castes
baixes i grups tribals
puguin accedir
a estudis
preuniversitaris
exacte
si una de les fites
que s'ha anat aconseguint
en aquests anys
és que
els joves d'àlids
o intocables
que havien estat
completament exclosos
de tot el que era
l'educació
ara
gràcies a aquestes escoles
i tot l'acompanyament
que es fa
i que puguin
tenir estudis
de batxillerat
secundària
batxillerat
hagin pogut accedir
a la universitat
i ara tenim casos
de nois i de noies
també
que ja han arribat
a la universitat
i tenen estudis
universitaris
i han pogut accedir
a feines
doncs
molt qualificades
i això
amb molt poc
es aconsegueix
que aquestes persones
vagin trencant
aquesta discriminació
que pateixen
pel fet de pertanyar
a una casta
com la dels d'àlids
és el cas
d'ella
de la Líquita?
la Líquita
és el nostre
últim testimoni
i és el testimoni
d'una nena
de 9 anys
que sí
que ella
el que diu
és que vol
ser enginyera
i ha dit
que vol estudiar
i vol seguir estudiant
i vaja
i sembla
que ho està
aconseguint
perquè
ara va a l'escola
i els seus pares
doncs
volen
que ella
com el seu germà
que tots dos
puguin estudiar
i anar a l'escola
i la Líquita
és una mica
la nostra
representa el futur
i representa
l'esperança
que les coses
poden anar canviant
a la Índia
i que la vida
d'aquestes dones
que coneixem
que hem estat coneixent
durant tot el recorregut
de l'exposició
que ha estat molt dura
doncs
que la vida
la Líquita
esperem
que ella no sigui
tan dura
Sí que m'agrada
tot l'esperança
avui fareu
a Tarragona
l'Espai Jove
que ser
una conferència
per parlar
una mica
tot plegat
si volen anar
i volem conèixer
tota aquesta realitat
en aquesta xerrada
podran assistir-hi
avui a la tarda
a més
a part de conèixer
personalment
la Montse Ortiz
com anirà
com heu previst
la xerrada
qui intervindrà
espénguense una mica
com anirà
la fareu com dèiem
a l'Espai Jove
que està a més a més
a tocar
de la mostra
la mostra recordem
està al cap damunt
del passeig
i els companys
davant d'aquest
gran centre comercial
aquí la trobareu
encara fins diumenge
si no m'equivoco
estarem fins diumenge
exacte
i tot el cap de setmana
fins a dos quarts de nou
i després això
sí
a la taula rodona
esperem
que s'animi
moltíssima gent
perquè el que volem fer
és parlar
de dones i emprenedoria
i com les dones
donen a terme
les seves emprenedories
i per això comptarem
doncs
amb l'Elisenda Pujol
que ja és
vicepresidenta
de l'associació
d'empresàries
i emprenedores
de les comarques
de Tarragona
i també comptarem
amb la Magda Barceló
que és una consultora
especialitzada
en diversitat
i intel·ligència
col·lectiva
i hi haurà també
altres dues dones
emprenedores
més d'aquí de Tarragona
que ens explicaran
les seves experiències
com a dones directives
i com a dones emprenedores
per analitzar conjuntament
si hi ha diferències
o no
entre els lideratges
de dones i homes
i fer una mica
aquesta reflexió
i posar també
en comú
quina és la situació
de les dones
a l'Índia
i veure
si trobem
connexions
o no
d'aquestes realitats
i contextos
que són diferents
La mostra per ser-se
a quina hora és
la teula ordona
a quina hora la feu?
És a les 7
Per tant avui
dixous a les 7 de la tarda
podeu anar
a l'espai Jove S
a Sant Antoni
i Maria Claret
allà trobareu
aquesta xerrada
i aquí l'exposició
a la mostra
tot plegat
finalitza amb un vídeo
amb un documental
audiovisual
per veure en imatges
una mica
tot això que hem estat explicant
però amb testimonis
també recollits
en un documental
Exacte
Sí, a través d'aquest vídeo
escoltem
en veu pròpia
tot el testimoni
d'aquestes dones
i elles ens van explicant
el seu dia a dia
i la seva situació
Montse Ortiz
moltes gràcies
enhorabona
per la feina feta
i la que esteu encara fent
allà a In Situ
amb la Fundació Vicente Ferrer
que vagi molt bé
gràcies per atendre'ns
i que tothom que vulgui
s'acosti per aquí
pugui veure-ho en primera persona
Gràcies
Moltíssimes gràcies a vosaltres
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gr�
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Grà
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies