...
Doncs volem parlar d'aquests 30 anys, d'aquestes 3 dècades,
de la cooperativa a la Fagera, de Santa Pau o a la Garrotxa.
Avui a la tarda, de fet, us convidem a anar a una conferència,
a una xerrada, a les 7 de la tarda,
a la seu de la Càmera de Comerç de Tarragona,
que pronunciarà el director de comunicació d'aquesta cooperativa social
d'aquest municipi de la comarca de la Garrotxa.
És l'Albert Riera, ell serà aquí a Tarragona a la tarda,
però abans ha volgut parlar amb nosaltres,
de fet, l'hem convidat per parlar amb nosaltres,
per explicar-nos una mica grans trets el que avui s'expulsarà a la conferència de la tarda.
Albert Riera, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, gràcies per trucar-nos.
Viatjant, eh? Escolta'm, al matí ets a la Garrotxa,
ara crec que ets a Lleida, no?
Sí, sí, sí, a Lleida.
A les Càmeres Iberoamericanes.
Per això que no podem entretenir gaire,
perquè tens una altra conferència,
quina una reunió d'aquí a poca estona.
Sí, una taula redona, sí, sí.
Escolta'm, jo ara estava a la vostra pàgina web de la Fageda
i estava veient...
Home, que feu molts productes, eh?
Perquè no són només els iogurts tan coneguts i tan bons, per cert, deixem-ho dir.
Gràcies.
No, és la veritat, eh?
Escolta'm, els iogurts...
A mi personalment em tornen boig.
Però iogurts, gelats,
tenim una secció de granja, horticultura...
És un gran projecte, no?
La Fageda?
Sí, perquè la nostra ambició és una feina
a totes les demandes laborals de la comarca,
de persones, del col·lectiu que treballem,
que és en malaltia mental o discapacitat psíquica.
I, per tant, oferim una paleta diferent, diversa, de feines,
que pugui tant aviat treballar amb vaques,
com treballar dins de fàbrica, o amb un olorador, etcètera.
Quan comença a caminar la Fageda?
Quan es crea i com va anar?
Com va sorgir ara, fa 30 anys?
Bé, el gran iniciador, el fenomenès Cristóbal Colón,
que es diu així...
Et que no és el conqueridor, eh?
No és el conqueridor, no va venir amb vaixell.
Ell procedia del psiquiàtric de Salt, a Girona,
i veia que aquelles estructures manicomials,
doncs, tothom em bugia d'alguna manera
i la manera que va veure de marxar d'allà
i de rehabilitar realment la gent era
doncs creant una empresa,
perquè veia que el fet de treballar, d'ocupar-se,
doncs, aportava un valor terapèutic,
que no pas estar tot el dia donant voltes
i fumant en el pati del manicomi, diguem-ne, no?
I veia que si aquestes persones feien una caïna útil,
guanyaven un sou, perquè el que feien es venia.
Doncs això els donaria autoestima
i, doncs, engegaria un procés rehabilitador.
I és una mica la seva visió
i l'ha perseguit durant 30 anys,
perquè va començar el 82, això.
I ara, gràcies a Déu,
doncs tenim tota la població amb aquestes característiques,
com he dit abans, de la de Rotxa,
doncs amb ofertes de treball.
Oferta de treball que, a més a més,
ara estava llegint també al vostre blog
que hi ha hagut aquest projecte amb uns joves de la comarca,
que han vist que tornar a començar és possible,
que han trobat o bé proposta de feina
o bé s'han inscrit en cursos de formació arreglada, no?
Sí, això ha estat una experiència.
El primer cop que sortim del col·lectiu pròpiament
de malaltia mental,
amb el Consell Comarcal
i el Consell de Benestar Social,
van veure aquest grup de jovents
que necessitaven també una inserció laboral
i van fer un programa per a ells.
I que ha durat quatre mesos i mig
i ha sigut tot un èxit
perquè aquests joves,
que malauradament no tenien gaire futur,
doncs ara o bé tenen quatre
i ja tenen unes propostes de feina
i la resta s'han matriculat,
han graduat escolar per obtenir-lo, no?
Això ha sigut molt gratificant per tots, penso.
Mira, estic veient ara mateix a veure una entrevista a Cristóbal Colón,
que per cert, ell és de Vilers, no?, d'Astúries.
Ell és d'Òsca.
D'Òsca?
Sí, sí, d'Òsca, de Tuera, un poble del costat d'Òsca.
Doncs estic veient una entrevista
que li hem fet recentment al país
i ell diu, entre altres coses,
que la buixeria està a totes les parts,
el que passa és que uns la dissimulen millor que altres, eh?
És cert, jo també ho he vist,
això perquè quan anem allà a treballar,
els que teòricament no tenim cap discapacitat,
no tenim cap discapacitat reconeguda administrativament,
no ens donen un carnet,
però un o altre, alguna cosa,
alguna discapacitat, tots tenim, no?
I s'ha de...
Els que comencem a treballar allà
aprenem a ser modestos
en el sentit de dir, bueno,
tothom té que tenim problemes,
tothom necessitem que les nostres capacitats
es posin en valor, no?
Quantes vacues teniu allà, a Sant de Pau?
515.
A la nostra finca, 400,
més una altra finca jugada per la recria,
en total de la camada, diguem, 515 vacues.
Sou, per cert, en un lloc que, bé,
en plena zona volcànica, no?, de la Garrotxa,
en un lloc privilegiat, no?
Sí, el lloc és fantàstic,
jo convido la gent que ens pugui escoltar
i que tingui interès a venir.
Ara, a més a més, s'ha fet una carretera
abans que hi haguessin de retallades
a través dels tunnels de Bracons
i és allà a una hora i vint de Barcelona,
o sigui, diguem-ne, que es pot venir a visitar
i passar un dia en una zona privilegiada,
com és el parc natural de la zona bucànica.
El nom, imagino, que ve de la fagera d'en Jordà.
Sí, sí, el nom és curiós
perquè el Cristóbal, quan va començar,
que no tenia res a Olot,
amb uns locals deixats per l'Ajuntament,
ell estava enamorat d'aquest bosc,
la fagera d'en Jordà,
i va posar el nom de la fagera cooperativa.
I poc que sabia que al cap d'uns anys
trobaria la finca a la reserva natural de la fagera d'en Jordà.
Això és premonitori, va ser, diguem-ne.
I per cert, ell és psiquiatra, no?
Ell és psicòleg.
Psicòleg.
Sí, psicòleg clínic.
Ell es va formar,
va fer el batxerat d'adults
i després va fer els estudis de psicologia.
I ara el compagina...
Bueno, ell diu que no és empresari,
ell és psicòleg, de fet,
i l'afagera no és una empresa,
sinó que és un projecte social,
que necessita de l'empresa
perquè el projecte social queda endavant, diguem-ne.
Si l'empresa és exitosa,
doncs el projecte social també ho és.
De fet, és cooperativa, eh?
L'afagera és una cooperativa.
Sí, és una cooperativa de treball,
on tots els treballadors
tinguin o no certificat de discapacitat.
Som socis, tots som copropietaris
i és una cooperativa, exactament.
No és Cristóbal Colón S.L.,
sinó que tots estem en un vot
en els òrgans de decisió
i després és sense afany de lucre,
per tant, no ens repartim els beneficis,
sinó que els reinvertim
i funcionem d'aquesta manera.
Veig que oferiu, o que feu en el vostre dia a dia,
a banda de la producció,
diferents serveis.
N'hi ha, per exemple, aquest que comentàvem,
de teràpia ocupacional,
serveis residencials,
d'integració a la comunitat,
zona de lleures,
és a dir que hi ha tot un món
al voltant de la Pageda?
Sí, sí, perquè d'alguna manera
intentem oferir un servei integral.
Són persones que, clar,
si ara generem set hores i mitja de feina,
després deixem al carrer,
moltes vegades tota aquesta feina
va a la redundància,
n'hi ha norris.
N'hi ha que necessiten, doncs,
un allotjament,
necessiten ocupar el temps lliure,
o tornar a estudiar,
o fer, o pintar,
tenim artistes, també,
i a la mesura de les possibilitats
intentem facilitar-los
tots aquests recursos.
I fins i tot,
els treballadors que se jubilen,
hem creat un club social,
diguem-ne,
perquè puguin seguir venint
i, d'una manera o altra,
doncs, contribuir en el projecte.
Escolta-me, Albert,
quantes veritats d'iogurt elaboreu?
En tenim 18.
18 varietats,
que són iogurts,
després hi ha llet collada bífidos,
i després tenim 3 postres,
dues cremes i una xocolata,
i un flam,
i després el iogurt líquid per beure.
Exacte.
De fet, actualment, diria,
no sé, si m'equivoco,
corregeix-me,
però crec que sou els tercers fabricants,
no?, a nivell de Catalunya.
Sí, sí, sí.
A poc a poc,
ara fa 20 anys que fem,
perquè no vam començar amb els iogurts,
lògicament,
vam començar, com he dit,
a més, sense res, no?,
és anar buscant,
ara fem això, ara fem allò,
ara fracassem,
ara tornem a aixecar-nos,
i els iogurts fa 20 anys,
i és una marca que s'ha anat fent a poc a poc,
amb el Bucurella, sobretot,
i gràcies a això,
bueno, ara, sí, sí,
som els tercers fabricants de iogurts
a la comunitat.
A banda del iogur,
què feu?
Perquè veig que també feu gelats,
feu...
Sí, fa dos anys que fem gelats,
amb una petita fàbrica de Badalona,
i ara, doncs,
a finals de mes,
a la fira de Girona,
doncs,
anunciarem la sortida d'en malmelades.
Ah, molt bé.
Sí, sí.
Una altra paraula,
un altre mercat.
Sí, sí, sí,
són malmelades de granja,
també,
perquè tenim allà horts
i fruitarà una mica,
i té aquesta característica,
també,
de ser molt artesanal,
cuidant les matèries primeres,
l'elaboració, etcètera.
I així donem feina a 20 persones
que s'havien quedat
sense el viver forestal,
que el vam haver de tancar,
perquè, clar,
és clar,
també hi ha coses que fracassen,
no?
Teníem un viver forestal
que ja no tenia sortida
i ja havíem trobat aquesta altra activitat,
que fa més terapèutica.
Home,
és una feina,
bé,
la que porteu fent
des de fa ja tres dècades,
molt important,
no només pels que podem assegurir
que els iogurts
que estaven altra banda,
diguéssim,
de la xarxa de distribució,
sinó que per la gent
que us envolta,
no?,
en el dia a dia
i per aquesta xarxa social
que feu,
aquesta taxa social que feu,
que d'altra banda,
deixem dir,
que està premiada,
que heu rebut diferents reconeixements,
no?,
en aquesta trajectòria.
Us ho hem reconegut, no?
Sí, sí,
hem rebut
força reconeixement
i premis
i, bueno,
i estem molt agraïts
que a banda de fer-ho bé,
d'intentar-ho fer-ho bé,
doncs,
les institucions
se n'adonin
i ho posin com a exemple
i aquest exemple,
doncs,
sigui reproduït
i hi hagi altres iniciatives
tan semblants
i gent que vol
inspirar-se
del nostre model,
o sigui,
no ha quedat només a la garrotxa,
sinó que això s'està escampant a poc a poc.
Veig que a la web,
veig que esteu al Twitter també, no?
Sí, sí, tenim,
també convido els oients
a seguir-nos al Facebook,
al Twitter,
la Fageda,
i el Twitter és
arroba Fageda.
Mira,
el nostre company,
Miquel González,
que està a la redacció,
segur que ara linkarà
el vostre perfil de Twitter,
perquè, a més a més,
veig que esteu
retitut deixant-nos això,
doncs,
que en parlem ara aquí a Tarragona Ràdio,
com hem postat el nostre Twitter,
i també,
per aquí diuen,
el millor flam de venilla
a trobar.
El vostre.
Sí, sí, sí,
hi ha gent que es fan dels flams.
Bueno,
tot i amb la llet que...
amb les nostres paques,
vull dir,
si no féssim
el fet del món,
aquests treballadors
no serien tan orgullosos
de fer el que fan,
i no estarien tan bé com estan,
no?
Gràcies a Déu.
Una última qüestió,
obert,
perquè no podem entretenir gaire més,
però vosaltres que en el dia a dia
esteu en contacte permanent
amb persones que tenen malalties mentals,
hi ha gent que li fa una mica de respecte,
li fa por,
ja saps que hi ha molt de tabús
en aquest tema,
no?
i que hi ha gent que li costa acostar-se,
no saben,
desconeixen les reaccions,
què els diries a aquestes persones?
Jo els diria que no,
que són persones com tots nosaltres,
que el nostre fill,
qualsevol persona pot tenir
un brot,
un moment donat,
psicòlegs,
tenir una experiència dolenta,
per tant,
que no és una cosa estranya,
i després que aquestes persones,
si se senten ben avutades i estimades,
doncs són unes persones meravelloses,
amb una grandíssima sensibilitat,
que estan estables,
i que poden arribar a fer
el millor iogurt del món.
Efectivament.
Exacte.
Doncs Albert Riera,
director de comunicació
de la Cupertiva de la Fageda,
t'agraïm molt que hagis atès
de trucada avui de Tarragona Ràdio,
i que vagi molt bé a les 7 de la tarda,
aquí a la Cambra de Comerç.
Moltíssimes gràcies,
gràcies per trucar.
Escolta,
bon viatge i no corris, eh?
No, ja ho faré tot.
Fins ara, Albert, gràcies.
Adéu, gràcies.