.
Som ja en ple mes de juliol,
temporada de vacances per als alumnes,
no per als professors,
però és el moment també de començar a planificar
de parlar del proper curs escolar, el 2012-2013.
Avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
a Mari Àngels González,
la directora dels serveis territorials
del Departament d'Educació de la Generalitat a Tarragona.
Senyora González, molt bon dia.
Bon dia.
Amb ella, com sempre, repassarem diferents temes d'actualitat.
Recordem que les últimes setmanes,
i a partir de tot un decret, de tot un paquet de mesures
proposades pel govern central,
s'hauran d'aplicar de cara al curs 2012-2013,
doncs això, algunes mesures
que segurament no són molt populars entre la població,
però entre aquestes hi ha la de la ràdio d'alumnes per classe.
Com quedarà a grans trets al curs vinent aquesta ràdio?
De quina manera augmentarà el nombre d'alumnes
per classe a les aules de Tarragona?
Jo, que el dia, ja que m'ho pregunta,
contextualitzar una mica abans de la resposta directa,
i hem de dir que el que ja s'anomena el real decreto huert,
plantejava, d'alguna manera,
per propiciar estalvi real,
i en aquesta mesura del govern central,
de centrifugar la disminució del dèficit cap a les comunitats autònomes
en comptes de prendre mesures des del mateix govern central,
plantejava la possibilitat de l'augment de ràdio,
possibilitat fins a un 20% de les ràtios màximes establertes,
plantejava la necessitat, obligatorietat,
que els professors, dintre del seu horari,
que és sempre el mateix,
però fessin una hora lectiva més,
i plantejava,
i aquesta és la mesura més complicada d'aplicar,
que els 10 primers dies lectius de qualsevol substitució
vagin a càrrec dels recursos de cada centre
i no a càrrec de recursos externs.
Aquestes mesures, evidentment,
el tema de les ràtios,
que és l'únic que apareix com a voluntari,
sí que correspon a l'Estat el poder marcar màxims i mínims,
però tant la qüestió de l'horari de l'electiu del professorat
com de l'organització de les substitucions
són temes que corresponen plenament
a l'organització de cada comunitat autònoma.
En conseqüència, suposarien una invasió de competències
que el Departament d'Ensenyament
ja s'ha preocupat d'anunciar i d'aclarir.
El que passa és que aquestes mesures són d'obligat compliment
i paral·lelament cal, diguem-ne,
correspondre a l'estalvi corresponent que se'n deriva.
Dit això, hem de dir,
comencem ara ja per als ràtios.
El tema de l'increment de ràtios
s'ha aplicat d'una manera molt prudent
i s'ha aplicat en els cursos d'accés al sistema,
que bàsicament són pàrvols de 3 anys,
primer de l'ESO
i el primer del batxillerat i formació professional.
Com veuríem, l'increment,
si ara el màxim són 25,
amb possibilitat d'increment al 10%,
que són 27 i mig alumnes,
que no en podem dir 27,
i el 20% serien, doncs, 30 alumnes classe,
en el cas d'aquí, diguem-ne, de Catalunya,
el que s'ha fet és, a pàrvols,
fins a 27 alumnes,
en aquells casos que hi hagi demanda
i que no hi hagi cap, diguem-ne,
entrebanc perquè no els puguin tenir,
o sigui, nosaltres tenim ja tota una sèrie de centres marcats
que com a màxim tinguin 25,
bàsicament per la qüestió de l'entorn social,
és a dir, que 27 alumnes ordinaris,
doncs, es poden, és un element...
Molts centres ja els han anat tenint
perquè estaven dintre del 10% anterior
i molts centres s'han acostumat a treballar
amb 27 alumnes grup,
però en alguns centres
d'unes determinades característiques socials
que en tenim bastants,
ja es va marcar que com a màxim poguessin ser 25.
El mateix estem dient
de la primera de la secundària obligatòria.
Primer secundària obligatòria de 30,
molts centres ja tenien 33
i ara majoritàriament els centres de més demanda
doncs tenen 33, 34,
ara li explicaré el detall.
I el tema del batxillerat,
ara s'estan fent les matriculacions
i encara no li puc donar
el número exacte d'alumnes que tindran.
Però sí que li puc dir, per exemple,
que en el concurs,
en el conjunt del territori
de la nostra demarcació,
pel que fa a Parvos de 3 anys,
tenim 130 grups en menys de 25 alumnes.
Això seria el 55,5% de grups d'alumnes de P3
que estaran en menys de 25 alumnes grups.
Tenim 29 grups, el 12,4,
que tenen 25 alumnes grups en aquests moments.
Hi ha 17 grups, el 7,3%,
que tenen 26 alumnes grups.
I tenim 58 grups, majoritàriament de centres concertats
i de pública de ciutats grans,
com Reus i Tarragona,
que tenen 27 alumnes grups,
el 24,8%.
És a dir, la quarta part dels grups funcionaran en 27 alumnes,
els altres en menys alumnes grup.
Aquí incluïm pública i concertada.
Hem de tenir en compte que la concertada també ha pogut demanar,
ha tingut dret a demanar els increments,
i en definitiva pensem que,
pel que fa a Parvos de 3 anys,
ens movem amb uns termes molt discrets.
Paral·lelament amb això,
el primer d'ESO,
també tenim un 40% de grups
que estan en menys de 30 alumnes,
són 58 grups.
Tenim 34 grups,
el 23% més o menys,
que tindran 30 alumnes,
9 grups que tindran 31,
13 que en tindran 32,
15 que en tindran 33,
10 en 34 i 10 en 35.
Entre 34 i 35 són el 13% de grups.
També molt majoritàriament corresponents
a centres que ho han anat demanant
o a acords de les comissions.
Llavors, sí que hi ha hagut un increment,
no es pot negar,
però ha estat un increment discret,
prudent i que en definitiva
no ha de perjudicar en absoluta qualitat de l'ensenyament.
Queda clar amb totes aquestes dades
i amb aquestes explicacions.
Aleshores, pel que fa a l'augment d'hores lectives dels professors,
què és competència de la Generalitat?
Aquí hi haurà algun canvi al curs vinent?
Sí.
Aquí, evidentment, ja, com he dit anteriorment,
malgrat la mesura és discutida i discutible
perquè d'alguna manera correspondria
a una decisió de la Generalitat de Catalunya,
cal aplicar-la.
Però és que, a més a més,
cal aplicar sobretot la disminució pressupostària
que això comportaria.
El pressupost de la Generalitat d'enguany,
que es va presentar a final de gener-febrer,
preveia mantenir el mateix número d'efectius docents,
però, com que es preveu,
o sigui, el sistema, malgrat,
des de parvos de tres anys,
ja comença a disminuir significativament l'entrada d'alumnes,
continua creixent perquè hi ha moltes escoles
que estan a tercer, a quart de primària,
que aquestes van fent la seva evolució
i, a més a més, es milloren els assenyaments portobligatoris,
en conjunt faran falta més mestres,
i, llavors, els ajustaments que plantejava el departament
en la seva voluntat política, per dir-ho així,
eren temes molt, diguem-ne, molt senzills,
que permetés, sense incrementar professors,
poder donar resposta a aquestes noves propostes,
al creixement natural del sistema.
Llavors, doncs, bé,
s'havia plantejat mantenir el mateix horari del professorat
i, simplement, es disminuïen deu hores per grup
que passaven de dotar-se com a electives
a dotar-se com a complementaris.
Això suposo que la persona que no és del sistema...
Però és igual, era un ajustament molt petit, molt prudent.
El que passa és que,
l'haver d'implementar aquestes mesures del decret UER
que es van produir a l'abril,
doncs, el que ha calgut és refer tota la planificació
i, en aquest sentit, els centres, el curs vinent,
tindran el mateix número d'hores electives,
hores directes, de suport,
de coordinació de càrrecs directius.
Igual, però, com que cada professor fa una hora més,
evidentment, els centres tindran
un, un i mig, o dos professors menys,
en el cas de la primària,
quan conserven el mateix nombre de grups.
Si creixen, evidentment, això s'equilibra
i si baixen de nombre de grups, també això baixa.
I en els instituts, també, en funció de la situació
de cada centre, poden perdre dos, tres professors
i, si perden grups, també hi ha una disminució
com hi hauria hagut.
Llavors, això comporta, doncs, que, esclar,
el número d'hores, el paràmetre qualitat d'hores electives
és el mateix.
El que passa és que el nombre de professors per centre
disminueix.
Si vostè ara em pregunta quants professors
sobraran al territori, jo en aquests moments
no puc donar-li una xifra perquè encara estem
tancant plantilles, encara estem ajustant grups,
i aquesta xifra la podrem dir d'una manera definitiva
al mes de setembre.
També hi havia, ja ho anunciàvem, el tema del decret
del Govern central, el tema de les substitucions
dels professors en cas de baixa, fins a 10 dies,
si no m'equivoco, en què el propi centre ho haurà de fer
amb els seus propis recursos, no?
Sí, aquesta és una mesura que ja ha calgut
començar a aplicar a partir de l'últim mes
d'aquest curs escolar, i que, a veure,
és la que, d'alguna manera, afecta més
l'urbanització dels centres perquè no, a veure,
no tenen la tradició de tenir un pla B.
És a dir, que en aquests moments, els centres,
la primera substitució, els primers 10 dies
de la primera substitució, hauran de cobrir-los
amb personal propi. Això suposa que, com que ja saben
vostès, que els centres tenen molts més professors
que grups, en alguna de les activitats
que hi hagi previstes, hi ha d'haver un pla B,
perquè si hi ha un professor que falta,
els 10 primers dies hi ha d'haver un altre
que se'n faci càrrec. És per això que,
des de les instruccions d'inici de curs
i de més, diguem-ne, de més inputs
que reben els centres, hi ha, diguem-ne,
que tinguin el currículum organitzat,
que hi hagi les tasques, les feines, etcètera, etcètera.
Llavors, bé, també a la Generalitat
això s'aplicarà amb cura, perquè, per exemple,
un centre petit té efectius
per una substitució, per una primera,
però per dues no. Evidentment,
la segona se li cobrirà
des del primer dia. Quan un centre
és de tamany mitjà, doncs segurament
té efectius per la primera i la segona,
però no per la tercera. És a dir que
ja es calcula, segons el dimensionat
de cada centre, el nombre
de substitucions simultànies
que pot atendre. I allà
on no arriba el centre per la seva plantilla
natural i, a fi, efecte de no deixar-lo
en cap moment escanyat, el que es preveu
és de substituir directament,
malgrat si incompleiria en aquest sentit,
però clar, és que és una qüestió
de sentit comú.
De cara al curs vinent també hi haurà
altres novetats. Per exemple,
en el cas de la ciutat de Tarragona,
tots els instituts, tots els centres de secundària,
menys l'Institut Tarragona,
el que hi ha a la plaça Imperial Tarracó,
faran horari continuat.
tots els dies, a dir, uns a divendres,
faran horari només de matí.
Jornada compactada.
O jornada compactada.
Perquè és una llarga, molt llarga...
És un llarg matí, eh?
Quin horari faran, doncs?
Des de les 8 fins a...?
Oscil·la entre de 8 a 14.30
o 8.30 a 15.
Llavors això...
I això per què? Creu que serà positiu?
Jo crec que sí. A veure, jo personalment,
ja sap que de professió soc inspectora,
i llavors he remenat moltes aules
de matins i tardes,
i les tardes en els instituts
són complicades.
Pensem que és alumnat
que moltes vegades s'ha quedat al menjador,
que hi ha hagut unes hores al mig
que els nens han jugat, han suat,
i llavors abordar la classe de la tarda
no acostuma a ser, eh?
Hi ha varietats de tot tipus i singularitats,
però no és la millor manera
de donar rendiment intel·lectual.
Aquests matins llargs
tenen també els seus inconvenients,
però sí que propicien, d'una banda,
molta més compactació del mateix professorat
i moltes més possibilitats
de coordinació interna.
O sigui, aquestes tardes
que hem anat veient aquests anys
en poc personal pel centre,
perquè doncs eren els alumnes,
no tots coincidien,
eren, segon quin tipus de matèries,
doncs eren optatives.
Aquesta situació, com a més dispersa,
crec que es resoldrà
amb aquests matins compactats.
Ara, cal tenir molta atenció,
a veure, pensi que els centres,
per ser autoritzats,
han hagut de ser un protocol important,
a través del qual havíem de garantir
el consens de la comunitat educativa,
que em consta que hi devia ser,
perquè fins ara encara no s'ha queixat ningú,
la qual cosa vol dir que
la comunitat educativa,
estic parlant també famílies i alumnes,
sobretot alumnes,
hi estaven d'acord.
Després havien de garantir
un compromís de millora de resultats,
que mirarem,
o sigui, aquí no és una llei
que ho faci en caràcter general,
ni per sempre.
Això any a any es revisarà,
i va lligat a un compromís de millora de resultats,
al qual estarem molt atents.
A veure, si nosaltres,
el departament té algun mecanisme
que permeti, diguem-ne,
activar energies
de cara a millorar resultats,
l'hem d'aprofitar.
I aquí hi havia un pou important d'energies,
perquè la comunitat,
sobretot el professorat,
volia aquesta jornada.
I l'Institut Arraona
no fa l'horari compactat per falta de consens?
No, no, perquè no l'han demanat.
Ells, en la seva situació,
pensin que està en una situació
en el centre de la ciutat,
i la situació d'ells,
doncs, no els ha fet considerar
que això fos necessari.
Després, també hem de tenir en compte
que aquí hi ha quatre instituts
específics de formació professional
que ja ni ho han demanat
perquè ja ho fan.
És a dir, fan sessions
des de les 8 del matí
fins a les 9 del vespre,
que són els quatre instituts,
Pere Martell, Calípolis,
Vidal i Barraquer,
i Comte de Rius.
Aquests quatre instituts
ja ni ho han demanat
perquè no tenen ESO,
només tenen formació professional,
i algun d'ells batxillerat,
concretament el Comte de Rius,
el Vidal i Barraquer,
i aquests ja són ensenyaments
que es planifiquen en jornada compacta.
En l'última entrevista
amb la senyora Mari Àngels González
li vam preguntar
per l'Institut Escola de la Rebassada,
que és un dels projectes
de futur a la ciutat,
amb el tema aquell de debat
dels terrenys escollits.
I aquí també hi ha implicat
el tema de les Dominiques,
del possible trasllad
o del desig del Col·legi de les Dominiques
de traslladar-se a la vall de la Rebassada.
Finalment,
ja tenen el solar
per l'Institut Escola de la Rebassada?
O anirà ja a les Dominiques?
S'han fet avenços,
perquè tots crec que ens hi hem posat,
i en aquests moments
tenim l'expectativa,
el que passa és que pensi
que la provisió dels terrenys
és un tema municipal.
O sigui, nosaltres,
com a Departament d'Ensenyament,
demanem uns terrenys,
i no diem ni on,
ni en quin lloc concret,
és a dir,
demanem uns terrenys
que siguin hàbils,
en unes condicions,
demanem un solar
per poder construir,
amb el cos normal
de la construcció.
En aquest cas,
el solar que se'ns havia cedit,
i crec que tothom hi coincideix,
no era apte,
és un solar
que té un sobrecost important.
En algun moment,
l'Ajuntament va parlar,
però jo ho vaig saber
per la premsa,
no d'una manera formal,
que afegirien el diner
del sobrecost.
Després van fer
tota una sèrie de gestions
que en aquests moments,
per les notícies
que jo en tinc,
ens hem reunit
amb el regidor i de més,
diuen que tal vegada
ells arribin
a una solució
amb les Dominiques,
i que aquell solar
que havia de ser
per les Dominiques
puguin oferir-lo
a ensenyament.
Nosaltres el que hem fet
de moment
és demanar
a l'Ajuntament
puntualment
un nou solar
perquè el que teníem,
ja ho havíem dit,
però ja ho hem dit formalment,
no el podíem admetre.
Llavors,
a partir d'aquí,
és l'Ajuntament
qui té, diguem-ne,
la responsabilitat
i, en tot cas,
si és el cas,
el mèrit
de poder
aconseguir
uns altres terrenys.
Tenint en compte
les retalles
pressupostàries,
sí que no es poden fer
en nous centres educatius,
ni aquest any,
ni potser
en els propers exercicis.
caldrà instal·lar
més mòduls
prefabricats
en alguns centres educatius
o no?
A veure,
en el cas
de la ciutat de Tarragona,
nosaltres,
de cara al curs
vinem,
s'instal·la
un nou mòdul
a l'escola
rebessada.
És un mòdul
molt més gran
del que hauria calgut,
però que millora
substancialment
la situació
que tenen
perquè
hem pogut
ocupar
un terreny
colindant
de l'Ajuntament.
Llavors,
queda,
francament,
si vostè ho vol visitar,
queda molt
agradable.
Llavors,
el menjador
quedarà
com a,
diguem-ne,
independent
i allà on hi ha
el menjador
ara podran fer
dues aules.
Llavors,
el creixement
d'aquests anys
se'l tenim garantit.
En aquest moment
estem parlant
de l'escola
rebessada
i de l'escola
ponent,
que són les que tenim
en aquesta situació.
I després,
l'Institut Tarragona
també ja estan en marxa
les obres d'adequació
de la planta superior.
És a dir,
que a nivell
d'aquesta transitorietat
digna
ho tenim resolt.
Pel que fa al futur,
jo sempre he dit
que si més no
l'escola rebessada
la voldríem deixar
resolta
o en marxa.
El que passa
que com vostè veu
el tema
d'aquest pressupostari
ens limita molt
en el moment
de fer promeses
i de tenir expectatives.
Però, bueno,
jo vull ser optimista.
Estem en contacte
permanent
amb totes aquestes
comunitats educatives
i en aquesta línia
doncs pensem
que, a veure,
són gent
que valoren
molt els seus projectes,
que funcionen
molt bé,
tant l'escola
ponent
com l'escola
rebessada,
que tenen
ampes
molt
conscienciades
i que valoren
el que tenen.
És molt important dir
i jo vull fer
una vegada més esment
d'allò que dic sempre,
la qualitat d'un centre
són les seves persones,
són el professorat,
la dinàmica,
l'organització
que té el centre
i són les famílies
i la seva implicació
amb els alumnes
que són els destinataris
de l'educació.
I en aquest sentit
jo he de dir
que estem parlant
de realitats esplèndides,
tant en el cas
de l'escola
a la rebessada
com de l'escola ponent
com, evidentment,
de l'Institut Tarragona
d'on espero
d'aquí a un any
poder anunciar
que també
quan acabin
el seu quart d'ESO
tindran el seu
corresponent batxillerat.
A l'Institut Tarragona
per tant
s'estan fent ara
les obres
d'adequació
de l'última planta
és...?
El que adequarem
l'Institut Tarragona
ja podrà fer
tant l'ESO
com el batxillerat
que té previst
amb els espais
transitoris
però molt dignes
també quan vulguin
els puc convidar
a visitar-los.
I per tant
estaran a punt
pel curs venent
i anuncia
que pel curs 2013-2014
podran tenir batxillerat
perquè acabaran ara
aquest curs
fan quart d'ESO
i a l'altre curs
tindran batxillerats.
Aquest curs
que ha acabat
ha estat l'últim curs
de l'escola Olga Xirinax.
Ja vam parlar
amb la senyora
Mari Àngels González
de com segurament
quedarien repartits
els alumnes.
Pel que fa al professorat
de l'escola Olga Xirinax
on han anat?
Bé,
aquesta és una operació
que ha estat complexa
que hem intentat
tirar endavant
amb el màxim
de comunicació
el que passa
que clar
les actituds
i tal com
s'ho prengui cada persona
condicionen moltíssim
el resultat final.
Els serveis territorials
i a mi personalment
m'hauria agradat
que tots els professors
i tots els alumnes
de l'escola Olga Xirinax
amb tot el seu potencial
positiu
haguessin fet cap
a l'escola Tarragona
amb uns espais dignes
amb uns espais suficients
i propers.
Bé,
l'altra alternativa
era facilitar
escolarització
en centres
que les famílies
poguessin
sol·licitar
com a alternatius.
En aquests moments
poc més
de la meitat
d'alumnes
de l'Oga Xirinax
no aniran
a l'escola Tarragona
sinó que han demanat
fins a 14 centres
de la ciutat
perquè són persones
que no eren
molts no eren
de la zona
sinó que eren
d'altres indrets.
Llavors,
entre aquestes 14 escoles
les que més alumnat reben
són PACS
i pràctiques.
Llavors,
en el cas del PACS
per poder combinar
tota una sèrie de qüestions
des de la comissió
de garanties
la comissió d'escolarització
s'han fet
bueno,
s'escolaritzen
crec que són 17
o 18 alumnes
i es fa un grup
més tancat
que l'any vinent
serà de part
de 5 anys
per poder acollir
les primeres ofertes
o sigui,
totes aquestes famílies
que no van
a l'escola Tarragona
s'escolaritzen
la seva primera
o segona opció.
Ha estat una operació
complicada
adreçada
a garantir
que dintre
de la frustració
que suposa
el fet de dir
la meva escola
no hi podrà ser
perquè no tenia
continuïtat
perquè no hi havia
terreny
perquè no hi havia
possibilitat
de construir
és a dir,
que l'alternativa
era un final
trist
garantir
que dintre
d'aquesta situació
negativa
hagin pogut
elegir
l'escola
que volien.
Jo,
són un col·lectiu
que encara
vei que hi ha
escrits,
em vaig entrevistar
amb ells
fa
10 dies
crec
i bé,
hem fet el que hem pogut
i jo estic convençuda
que aquestes famílies
l'any vinent
estaran satisfets
en la nova situació
d'escolarització
sigui a l'escola
Tarragona
sigui als centres
que alternativament
ells han elegit.
Parallelament
pel que hem dit
del professorat
crec que són 3 o 4
professores
que han demanat
la seva continuïtat
a l'escola Tarragona
aquelles persones
que ho han demanat
doncs ho tindran
evidentment.
I més coses
per anar acabant
senyora González
tenim les obres
en marxa
de l'escola oficial
d'idiomes
a la xar 3
recordem que
és una obra
del govern
de la Generalitat
tot i que està avançant
amb diners
l'Ajuntament
de Tarragona
mentrestant
de cara al curs vinent
l'escola oficial
d'idiomes
continuarà oferint
la seva oferta
a l'edifici
de la Rambla Nova
però amb noves taxes
més cares
i un augment
de l'oferta
o no?
A veure
augment de l'oferta
que cada any
l'oferta
de les escoles
oficials d'idiomes
es va modificant
en funció
de la demanda
i de les necessitats
ara per exemple
s'està tendint
bastant
a oferir
per exemple
dels idiomes
francès i anglès
que són els més
diguem-ne
ordinaris
d'impartir
els cursos superiors
i anar disminuint
els cursos d'accés
perquè l'alumnat
diguem-ne
de l'ESO
i a més
ja surt
amb un determinat
nivell
de llengua estrangera
llavors el curs vinent
està previst
a la Rambla
i llavors
les taxes
clar
evidentment
un dels anuncis
que va fer
el president
de la Generalitat
per mirar
diguem-ne
d'equilibrar
el tema econòmic
és el cobrament
de taxes
en la formació
professional de classe superior
i a les escoles oficials
d'idiomes
són taxes
moderades
prudents
que a més a més
contemplen
les corresponents
excepcions
en funció
de situacions
diguem-ne
econòmiques
i familiars
i que penso
que tal com està
l'economia
ens hi hem d'anar
acostumant
i al curs 2013-2014
ja podríeu parar
l'escola oficial
d'idiomes
creu
a la xar 3
això com que l'obra
la porta de l'Ajuntament
de tota manera
la setmana vinent
tenim
una reunió
als serveis centrals
del departament
amb l'alcalde
de la ciutat
i a més
per acabar
d'ajustar
aquests aspectes
més coses
per anar acabant
llars d'infants
ja sabem que la Generalitat
ha rebaixat
l'aportació
en el cas de Tarragona
de moment
de Tarragona
sota l'Ajuntament
assumirà
aquesta aportació
menys
del govern
per plaça
de llars d'infants
aquesta reducció
creu
que s'haurà de mantenir
en els propers
cursos
en els propers anys
o és molt aviat
fer previsions
a llarg termini
a mig o llarg termini
a veure
en el tema
dels llars d'infants
hi ha situacions
molt variades
en funció
de la tipologia
de llars d'infants
i del comportament
dels ajuntaments
i de les quotes
que es venen cobrant
les famílies
vull dir
això no és homogèni
llavors
si s'ajustés
veuríem
i no parlo d'aquí de Tarragona
perquè aunque no els gestiono
jo
no ho puc dir
veuríem que en alguns casos
hi ha famílies
que aporten molt poc
i que
la majoria
de la despesa
venia donada
per la Generalitat
i la protecció
de l'Ajuntament
hi ha casos
en què els ajuntaments
feien de gestors
i en canvi
l'aportació
de Generalitat
i famílies
ara el que es planteja
des del departament
és arribar
al 50 i 50%
que sembla raonable
50%
entre les administracions
Ajuntament
i Generalitat
i el 50%
de les famílies
estem parlant
d'uns ensenyaments
no obligatoris
que mai no s'ha dit
que siguin gratuïts
atès al context social
sembla raonable
jo penso que
per mantenir
la qualitat
dels serveis públics
i el que es diu
l'estat del benestar
hem d'entrar
en aquestes fórmules
de copagament
sobretot
quan parlem
de situacions
que no són obligatòries
perquè és a través
d'aquests estalvis
des d'on
es pot aconseguir
mantenir la qualitat
d'allò
que sí
és obligatori
llavors jo de cadascú
els anys vinents
no sóc qui ho ha de dir
perquè són qüestions
que depenen
dels pressupostos
i avui en dia
doncs fer
prospeccions
pressupostàries
de futur
no fan ni aquells
que en saben
molt molt molt
i jo clar
és impossible
però escoltim
però ara la situació
és 50-50?
no
aquest seria l'objectiu
aquest seria l'objectiu
l'objectiu
cap al qual
ara el departament
ha fet una
ara entre
les administracions
locals
i la Generalitat
fan més o menys
dos terços
el tema era
terços
el que passa
que llavors
el cos
de cada plaça
depèn de com
es dotin
les places
perquè hi ha una part
que és la part
l'activa
però després
hi ha la part
de menjador
que aquesta
no ens seria
en subvenció
hi ha la part
de guarda matinal
o de guarda de tarda
és un tema
molt més complicat
del que pugui semblar
llavors
el cos real
de la plaça
atenent
els mínims
bàsics
que estableix
diguem-ne
els decrets
de la Generalitat
és un cos
bastant més
modest
que el que de vegades
s'ha produït
és el que jo
volia dir
però crec que ara
entrar en detalls
sobre aquest aspecte
mereixeria
diguem un capítol
a banda
i hauria de portar
jo també
moltes dades
acabo
senyora González
l'última pregunta
inversió lingüística
sentència
al Tribunal Suprem
no li pregunto
per
en fi
la valoració
que fa el govern
perquè la coneixem
perfectament
a través de les paraules
de la consellera
Irene Rigau
només li demano
li pregunto
si els serveis
territorials
d'ensenyament
de la Generalitat
aquí a Tarragona
han rebut
peticions
d'algunes famílies
d'algunes persones
en concret
demanant
ara precisament
a partir
d'aquesta última sentència
que el seu fill
o filla
tingui
en fi
que el que seia
sigui la llengua
vehicular
de l'ensenyament
dels seus fills
pensem que
aquesta última sentència
s'ha produït
gairebé
en vacances escolars
i en conseqüència
en el cas
que hi hagués
alguna família
que volgués
fer ús
del seu dret individual
tampoc no ha pogut fer-ho
habitualment
l'ús d'aquest dret
es fa
com vostè sap
al començament
de l'escolarització
és a dir
quan es fa
la preinscripció
això no creu
que en determinades situacions
determinades famílies
d'una manera
diguem-ne
intemporal
facin la sol·licitud
per diversos
estímuls
que moltes vegades
són de caràcter
associatiu
o polític
més que individuals
en el territori nostre
tenim alguns casos
que
jo m'estimo més
no atribuir
a centres
ni a llocs concrets
perquè són alguns casos
que estan
correctament resolts
i per les notícies
que jo en tinc
a través
o després d'aquesta sentència
no hem tingut
cap nova sol·licitud
doncs així
acabem aquest repàs
a l'actualitat educativa
segur que ens hem deixat
moltes coses
en el calaix
en el tinter
però en fi
tindrem temps també
hem millorat resultats
a l'activitat
més percentatge
de l'activitat
més percentatge
de superació
les proves
de quart d'ESO
que s'han aplicat
per primera vegada
han donat uns resultats
que són millorables
però que Déu n'hi do
jo estic contenta
les proves de sisè de primària
han anat força bé
vull dir
a veure
estem en una línia
en què potser
fem un excés
de compleença
en les coses negatives
i estem millorar
resultats
en resultats educatius
i acadèmics
no es pot dir
amb la veu molt alta
perquè són processos llargs
però jo crec
que aquesta crisi econòmica
es retorna
algun valor
i ens està començant
a retornar
el valor de l'esforç
i el de la valoració
dels estudis
ens ho està començant
i crec que aquest és
un indicador positiu
és que hem de ser capaços
de veure
també les coses bones
sobretot les coses bones
i també gaudir
del que tenim
que és molt
doncs amb aquest missatge
més positiu
ens quedem
senyora Mari Àngelsa González
directora dels serveis
territorials d'ensenyament
de la Generalitat
aquí a Terraona
ens retrobarem
segur
a principis del mes de setembre
doncs espero venir aquí
que ja
és un entorn familiar
el curs
recordem comença
enguany el 12 de setembre
l'endemà de la Diada Nacional
senyora González
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
bon dia