.
Dimarts passat feia just un any de les últimes eleccions municipals.
Les eleccions del 2011 que van donar una nova victòria
als socialistes a la ciutat de Tarragona,
però que també, per exemple, van suposar la tornada
al Consistori d'Iniciativa per Catalunya Versa, Esquerra Unida i Alternativa.
Aquest grup polític, aquesta formació,
que havia estat fora de l'Ajuntament durant uns anys,
tornava al Palau Municipal, al Saló de Plens,
amb la seva regidora i portaveu, Arga Sentis.
Avui l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
per fer balanç d'aquest primer any del mandat municipal.
Arga Sentis, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A nivell personal, com ha anat aquest primer any com a regidora,
tenint en compte que és l'única persona que forma part del grup municipal?
Home, intents.
Aprens moltes coses.
A vegades també aprens coses d'aquelles que penses que millor no saber-les,
però un cop la saps, suposo que tot forma part
del que necessitem saber per funcionar.
i per funcionar com a persones i també políticament.
A nivell polític, com ha estat aquest any?
I a nivell polític, com ha estat aquest any?
A nivell polític, sembla que ha passat tot molt de pressa.
Sembla que no hagin canviat gaire l'escenari,
més que res perquè, si recordes,
fa un any precisament estàvem parlant del tema de pactes,
de governs, de no sé què, de qui pactava amb qui,
si era possible una majoria alternativa.
I ara estem amb les mateixes.
Estem amb les mateixes i, a més, amb els mateixos termes,
on allò de parlar de fer alternatives de governs, governs estables,
que no tenen en compte sobre quin projecte de ciutat s'haurien de fonamentar,
sobre quins principis,
sinó que, bàsicament, estan parlant de repartir alcaldies i de repartir cadires.
que és una cosa que, si no m'hem pres encara,
que aquesta manera de funcionar no pot ser,
tenim un problema, però un problema molt gran.
Un problema a les institucions,
perquè, i ens ho trobem en cada elecció,
que cada vegada veus més com hi ha més gent que passa absolutament de votar,
que passa de la feina que es fa a les institucions,
que no s'hi sent representat.
I aquesta manera de funcionar quan hi estàs dins,
que sembla que simplement t'estiguis movent per interessos tàctics,
ni tan sols estratègics, és terrible.
Parla de pactes polítics,
perquè és veritat que a través dels mitjans de comunicació
estem parlant de converses possibles
entre Convergència i Unió, el Partit Popular i el Partit dels Socialistes,
però també els principals actors polítics protagonistes
de la vida municipal han donat a entendre
que la situació d'aquest primer any ha estat força tranquil·la
i s'ha pogut governar amb una certa comoditat.
Vostè coincideix amb aquesta anàlisi?
A veure, és que aquí, algunes vegades,
sense declaracions que sembla que et vulguin fer veure
que hi ha un govern en minoria, un govern paralitzat,
que no s'hi pot fer res, anem a veure.
Posem-nos una miqueta tranquils.
El senyor Artur Mas, que no dona la imatge
de tenir un govern en minoria i d'estar paralitzat,
el que està és cap enrere, està fent polítiques regressives,
però que no dona la imatge d'un govern que no pot funcionar,
ni d'un president que no té suport,
té minoria al Parlament, té minoria al Parlament,
i per governar necessita buscar suports,
suports parlamentaris per anar a tirar endavant l'acció de govern.
I ho fa, a més, ho fa amb el PP, diguem-ho tot.
La situació de l'Ajuntament de Tarragona no és diferent
de la que té l'Artur Mas, el govern de la Generalitat.
Hi ha un govern en minoria, és cert,
però un govern que, evidentment, pot governar
i que podria governar simplement si la resta de partits
de l'oposició, sobretot els partits majoritaris,
els que poden, els partits de l'oposició majoritaris,
vull dir, els que tenen capacitat de fer una majoria alternativa,
simplement tinguessin una actitud constructiva
i el deixessin governar, sabent, evidentment,
que la teva feina com a oposició és controlar,
és plantejar alternatives, però el que no pot fer
és estar sempre al damunt amb aquesta espasa de democles
i, sobretot, amb aquestes actituds que,
més que respondre realment a una visió alternativa,
un té molt la sensació que responen a interessos tàctics.
Si t'hi fixes, quan parlen de repartir-se l'any d'alcaldia,
qui li tocarà l'any d'alcaldia de just abans de les eleccions?
que no sé què, que no s'aguanta,
és que ara parla aquest partit d'una coalició,
m'estic referint a Unió Democràtica,
directament amb el PP,
és que tot plegat,
sembla aquests llocs de saló,
aquesta política de saló,
en què entre uns quants s'ho parlen tot,
que em sembla que si no hem entès encara,
que són les pitjors maneres de fer les coses,
tenim un problema molt gran.
Quina nota li posaria a l'equip de govern municipal
en aquest primer any?
No m'ho facis això, Ricard.
No li posa nota.
No li poso nota.
En qualsevol cas, dit d'una altra manera,
no li posi un número, però com ho valora?
No, però no progressa satisfactòriament.
No progressa, però progressa?
O el que s'ha fet, s'ha fet prou correctament?
A veure,
totes les administracions locals en general
i totes les administracions en global
ara tenen una situació molt difícil,
en què és bastant difícil actuar.
Als ajuntaments encara els passa més,
perquè els ajuntaments cada vegada
estan perdent més capacitat de decidir
i de fer política pròpia.
Això s'ha de tenir en compte.
Però, a banda d'això, jo a aquest govern
li trobo una manca de decisió,
una manca de coratge
per aplicar el seu propi projecte.
I vull suposar que el tenen, eh?
Fixa't que soc fins i tot molt constructiva.
Vull suposar que tenen un projecte de ciutat,
però el que els trobo
és una manca absoluta de coratge
per aplicar-lo.
Allò, diuen una cosa,
la corregeixen,
després busquen un suport,
treuen globus on,
de veure si això tira cap aquí,
tira cap allà.
Ahir, l'alcalde,
parlant de projecte,
de projecte de ciutat,
o d'un dels projectes de futur de la ciutat,
van a Barcelona,
al cercle d'economia,
per vendre, entre cometes,
per presentar els jocs del Mediterrani.
I això per convidar inversors,
empresaris a que hi participin.
Li sembla una bona estratègia?
Ja ho veurem.
El que passa és que estem en una situació
en què si no volem entendre
que tot està canviant
i que hem de replantejar
les maneres de funcionar
i de créixer econòmicament
i de portar les ciutats
i de relacionar-nos amb els ciutadans
i amb tot el teixit econòmic,
ens equivoquem.
I insistim molt en maneres de fer del passat,
en maneres que si mirem experiències anteriors
poden haver funcionat en el context actual,
ens podem trobar amb problemes.
I això ens passa amb alguns dels grans projectes
que sembla que ara mateix
estan presentant com el gran remei,
la gran solució per a la ciutat.
No sé, si vols, en fem una llista.
Tarragona 2017,
relacionat amb el tema de la Smart City,
que en principi un esdeveniment
d'aquestes característiques,
és cert que pot servir per atreure inversions
i és cert que pot servir
per solucionar algunes d'aquestes mancances
històriques que va ressogar en la ciutat
en determinades coses,
no necessàriament esportives,
també en qüestió d'infraestructures,
per exemple, de mobilitat
o d'equipaments.
Però és que aquestes maneres de funcionar,
aquestes maneres de fer,
que depèn molt de les inversions externes,
de la imatge d'allò que projectes,
és que em sembla que avui en dia
simplement ja estan passades.
I com ho hem de fer, doncs?
O quines són les noves maneres?
A mi em sembla que les noves maneres de fer-ho
és mirar molt més,
ser molt més...
Mirant molt més el que tens,
posant més en valor el que tens
i mirant molt més cap endins,
valoritzant el que tens cap endins.
Que no és incompatible tampoc
amb fer totes aquestes altres coses.
No és incompatible,
però que és imprescindible.
Abans fer aquesta tasca d'introsprecció,
de mirar, d'analitzar...
Vull dir, per entendre'ns,
és més feina d'agulla de cosir
que no pas feina de supermaquinària.
A dia d'avui, de totes maneres,
què li sembla el plantejament del Tarragona 2017?
A dia d'avui, eh?
Tal com estan les coses.
A dia d'avui hi ha molt poques coses definides,
digui el que digui l'alcalde.
Hi ha coses que encara no sabem com seran.
No sabem, per exemple, on serà
i com serà la famosa Villa Olímpica.
Hem sentit uns quants emplaçaments
que s'han donat en altres èpoques
i ara mateix no sabem com quedarà,
perquè fins i tot el que s'havia proposat
com a allotjament pels àrbitres
i per l'equip tècnic,
que era la ciutat residencial,
tampoc no sabem com està.
No sabem tampoc com quedarà el tema dels equipaments
o no sabem, o com a mínim jo no ho sé,
perquè nosaltres no formem part del comitè
o de la comissió organitzadora dels Jocs Mediterranis,
com no formem part de les empreses municipals
i de 50.000 coses més en aquesta ciutat.
No sé exactament què pensen fer amb la piscina olímpica,
que em sembla que és un d'aquests projectes
que s'ha de reconsiderar,
perquè una piscina olímpica no és només el cos
que té fer l'obra, que Déu-n'hi-do,
sobretot és el que costa mantenir-la
i quan tenim exemples a ciutats del voltant
que precisament el que estan fent
és desmantellar les piscines olímpiques
que tenien, seria un error que apostéssim ara per això.
Bé, és una cosa que sona bé,
vas a buscar inversors, no sé què,
però a l'hora del que és la concreció exacta
en què consistirà, on la tenim.
Nosaltres hem fet algunes propostes en aquest sentit,
per exemple, a nosaltres ens sembla
que el fet dels Jocs Mediterranis,
sobretot el fet que siguin uns Jocs
que estiguin escampats pel territori,
que hi hagi diferents subseus,
és també una oportunitat per solucionar
una de les mancances que arrosseguem
des de sempre en aquest territori,
que és connectar-nos i relacionar-nos.
O sigui, és una oportunitat per aconseguir
establir un sistema de transport públic
entre aquestes subseus,
entre aquestes ciutats que integrem
al Camp de Tarragona i Pobles,
per poder-nos relacionar,
per poder-nos comunicar
i al mateix temps per encetar
unes maneres d'actuació
que busquin més la complicitat,
la col·laboració, la cooperació,
que no pas l'enfrontament,
que és el que teníem fins ara.
I el projecte d'Smart City,
o ciutat intel·ligent vinculat,
d'alguna manera, als Jocs del Mediterrani,
i que aquesta setmana hem tingut,
d'alguna manera, una primera mostra pràctica
amb l'obertura del Jardí Vertical de la Tabacalera,
què li sembla?
El projecte d'Smart City,
hi ha experiències d'Smart City
que s'han fet a altres llocs
que són molt interessants.
El que passa és que, a veure,
jo no voldria ser negativa,
però si agafem, per exemple,
el que tu deies,
la inauguració del Jardí Vertical de la Tabacalera,
el Jardí Vertical aquell,
és un Jardí Vertical que és evident,
que és molt bonic,
utilitzar aigua reciclada,
que està allà a la façana
del que eren els magatzems de la Tabacalera,
però, jolín, és que dins no hi ha res.
Llavors, no hi ha res,
perquè en principi tots aquests edificis,
tots aquests magatzems de la Tabacalera,
havien de servir per acollir tota una sèrie
d'equipaments que feia molt de temps que necessitava la ciutat,
que es va decidir a ubicar-los allí
perquè al Tadis li va donar la gana de marxar de la Tabacalera
i va deixar un munt de gent al carrer,
fem història de tot,
i ara mateix tot el que tenim d'allò
simplement és el continent,
o sigui, a la façana,
però el que hi havia d'anar a dins no ho tenim.
I això em fa por, em fa molta por.
Que quedi així.
Que quedi així.
Que quedi així, t'ho dic com a metàfora del que pot passar,
que a vegades fas una superestructura
que sembla que ha de ser magnífica,
però si dins d'aquella superestructura
no t'has treballat el que és el contingut més petit,
més quotidià, més de cada dia,
tens un problema i això pot passar.
I això, quan posen com a referència
del que ha de ser el projecte de les Smart City,
el jardí vertical de la Tabacalera,
jo t'ho he de confessar que d'entrada
m'agafa la por que el que veig allà,
allò, la façana,
i res a dins,
no acabi sent també el que ens pot passar
amb el projecte de les Smart City.
I m'agradaria molt equivocar-me, t'ho asseguro.
Repassant altres temes que han estat a actualitat
i dels que s'han anat parlant en aquest primer any,
en aquests mesos,
hi ha el tema del pom.
Fins i tot ara fa uns dies la Generalitat
va carregar bastant durament contra l'Ajuntament,
recordant-li que fa 10 mesos
que se'ls va fer uns requeriments
i que encara no ho han solucionat.
Va respondre el tinent d'alcalde de territori,
Carles Castillo.
Vistes a fora,
iniciativa, com veu el procés de pom?
Hi ha una responsabilitat de l'Ajuntament
o realment és que les exigències
del govern de la Generalitat,
d'aquest i de l'anterior,
van ser excessives?
No, home, no.
A veure, aquí el que passa
és que en la tramitació d'aquest pom
hem trigat 10 anys.
Això és una cosa absurda.
I això no passa a cap ciutat.
Que triguis 10 anys
a fer un planejament urbanístic
és que no s'aguanta.
Potser el problema
és que en un moment donat
primer es va encarregar amb una empresa,
després es va assumir
des dels serveis tècnics municipals,
que els serveis tècnics municipals
potser estaven massa sobrecarregatge de feina.
Recordem que Tarragona
és una ciutat
que té un urbanisme molt complicat
perquè ens coincideixen
moltes coses diferents.
Estem al costat de la costa,
tenim un polígon industrial químic,
la qual cosa representa
tota una sèrie també de coses
que s'han de tenir en compte
en la planificació,
som un ús de comunicació,
són moltes coses
a banda d'un urbanisme
tradicionalment
desconectat, fragmentat.
Que assumeixis
que has de fer
un pla general
allò
anar fent, anar fent, anar fent
i que triguis 10 anys
és que ja d'entrada
és una mala pràctica.
El que ha passat
és que mentre això
s'anava fent
les lleis, les lleis del sol,
les lleis urbanístiques,
els plans directors
de costes,
les normatives
que ens arribàvem
a vegades de la Unió Europea
de protecció
i altres coses,
han anat canviant,
s'han anat modernitzant,
s'han anat modificant,
però que es modifiquin
és bo
perquè implica
que tenen en compte
tota una sèrie de coses
que és bo
que es tinguin en compte
de protecció
dels ciutadans,
de protecció
del medi ambient,
d'explicar
com ha de funcionar
la mobilitat.
Però clar,
si el nostre procediment és
anem fent coses,
anem fent coses,
anem fent coses,
no tenim en compte això
simplement
perquè ha sortit
quan nosaltres
ja ho estàvem fent,
després no ho sabem incorporar,
sempre tindrem aquest problema,
però el problema
no són les exigències
que pugui tenir la Generalitat,
és la pròpia manera
d'haver enfocat
el treball d'aquest POM
i això si te'n recordes,
abans de les últimes eleccions
quan hi havia
l'anterior govern
a la Generalitat,
el govern d'Esquerres
de la Generalitat
i el meu grup
a Iniciativa Esquerra Unida
portava al Departament
de Medi Ambient,
si us en recordeu,
hi va haver tota una polèmica
pel tema
de com incorporava
el POM
de Tarragona
al perill de...
I se'ls va criticar molt
a vostès.
a Iniciativa per Catalunya.
Va ser una carregada
increïble.
Bé, va ser allò
i ara és una altra cosa
i després serà una altra cosa
perquè no hi ha
una persecució política
cap a l'Ajuntament
de Tarragona,
simplement la manera
d'haver funcionat
per fer aquest POM
ha fet
que algunes coses
que s'havien d'haver
tingut en compte
des del començament
del planejament,
que és la millor manera
de fer-ho,
no s'hagin tingut en compte.
I després,
si entres al detall
i ara que estàs a dins
i vas a mirar
els treballs
i mires els plans
i centres al detall,
Déu-n'hi-do,
el merder que hi havia
amb tot el que era
la planificació
de Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Parlem d'economia.
Està clar que aquest primer
any de mandat municipal,
com a tot arreu,
està en aquest context
de forta crisi econòmica.
Aquest Ajuntament
ha hagut de pujar
els impostos
d'una manera clara,
l'IBI,
la taxa de la brossa,
en fi,
moltes altres coses.
L'aigua.
Ha hagut de retallar
alguns serveis.
s'han eliminat
algunes activitats
culturals.
Des d'aquest punt de vista,
el que ha fet
l'equip de govern
ho aprova?
Considera que
ha estat mal enfocat?
Era l'únic
que es podia fer
per salvar
l'estat
de les finances
municipals?
Comparat amb el que han fet
altres ajuntaments,
fins i tot,
de molt a la vora,
Reus, per exemple,
s'ha de reconèixer
que l'equip de govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
ha fet un esforç
per mantenir
polítiques socials
i educatives.
Jo ho reconec,
no tinc cap inconvenient
en reconèixer-ho.
Una altra cosa
és que aquest esforç
hagi estat suficient
i, sobretot,
s'hagi tingut
en compte
com s'explicava,
què es prioritzava,
com es feia
i totes les possibles
conseqüències
que tenia allò.
Jo penso que amb això
ho podien haver fet millor,
sobretot pel tema
d'educació.
Serveis socials
em consta
que estan fent
un gran esforç,
que els recursos
són petits,
que els deutes
que arrosseguen
amb la Generalitat
fan que sigui
molt difícil funcionar,
però em consta
que estan fent
un esforç.
I en educació
què es podia haver fet
millor, doncs?
Perquè aquí hi ha
moltes competències
que també corresponen
a la Generalitat.
Hi ha moltes competències
que corresponen
portem tot el tema
de les llars d'infants,
les retallades...
La Generalitat
construïs els equipaments
educatius
i ara diu
que no té
ni un duro
per fer
els projectes pendents?
No,
tens tot el que és
simplement
aquesta deslealtat terrible
de la Generalitat
amb els ajuntaments
que tenien uns compromisos
per cos
d'escola a Bressol
i que no només
no ha fet front
als compromisos
que ja tenia assumits,
o sigui,
no ha pagat el que devia,
sinó que ha decidit
unilateralment
rebaixar molt
el que portava
per llars,
per llars
infantis
d'escola a Bressol,
la qual cosa
evidentment
acaba tenint
una repercussió
a les finances municipals
i és inevitable.
Tens el tema
de les subvencions
també per escola de música,
és cert,
i tot això
a gestionar-ho
és dificilíssim.
Però
també és veritat
que la pujada
que s'ha fet
a les escoles a Bressol
segurament
es podia haver
organitzat
d'una altra manera
perquè ara mateix,
tot i que el que són
els serveis educatius
realment
s'ha intentat ser
molt mesurat,
els serveis de menjador
per exemple,
que moltes famílies
els necessiten,
sí que representaran
una part important
de cost.
La veritat és que és difícil,
jo reconec
que és una cosa
molt difícil
i que el problema
que tens moltes vegades
amb aquestes coses
és que
les reformulacions
aquestes
de com has de funcionar,
de com has d'organitzar,
de quin és el model
que necessites
impulsar des de l'Ajuntament,
el millor que pots fer
és fer-ho en èpoques
de diners.
Perquè quan te toca
fer-ho en èpoques
de crisi,
en èpoques
de retallades,
qualsevol intent
de reformular la cosa
acaba sent
molt complicat.
I aquí el que jo penso
que ha passat
en moltes coses,
tipus escola de música,
tipus també
projectes culturals
i altres coses
que si vols en parlem
és que durant
els quatre anys
en què es podia haver fet,
en què es podia haver reorganitzat,
en què es podia haver projectat
amb uns criteris
molt més racionals
i sostenibles,
doncs d'alguna manera
s'ha anat tirant.
S'ha anat tirant
i te trobes ara
que tens aquesta urgència
de redefinir
com has de fer les coses.
Mira,
tu deies,
i és cert,
que moltes de les coses
que fas des d'ensenyament,
de pens,
de subvencions
de la Generalitat,
però és que hi ha
tota una part importantíssima
relacionada amb l'ensenyament
que no és competència
de la Generalitat,
que és tot el que té referència
amb l'ensenyament no formal,
amb el suport,
amb totes les activitats
que pots fer comunitàries
per donar suport
a allò que fas
des de les escoles,
però ajudant,
ajudant a totes les qüestions
que no són pròpiament acadèmiques,
des de,
jo què sé,
des d'estudi assistit,
educació,
anar a lleure,
acompanyament
dels infants
amb risc
o amb problemes
per seguir
el ritme escolar,
i això
s'estava fent
una feina molt important
a través dels plans d'entorns,
que és veritat,
també depenien
de subvencions
de la Generalitat,
i la Generalitat
les ha retallat,
les ha suprimit,
però s'ha de mirar
la manera
de continuar
oferint això,
si vols,
a cost més reduït,
o com sigui,
des del municipi,
perquè és que és imprescindible.
I l'Ajuntament necessita
una reforma interna
administrativa
que suposi,
doncs,
rebaixar costos,
i encara que vostès
estiguin fora dels consells
d'administració
de les empreses municipals,
estan a favor
de la fusió d'empreses
de crear aquest projecte
d'un gran holding
de les empreses municipals?
Estem a favor
de la reorganització
de les empreses,
sí,
per fer-les més operatives
i per compartir costos
i donar-los
una estructura
més racional,
sí,
el que passa
que, clar,
depèn,
depèn de com es faci,
en quins principis
i de quina manera,
i la veritat
és que estan fora
dels consells
d'administració
de les empreses,
és bastant difícil
seguir el dia a dia
i tenir una visió
del que fan,
mira,
per exemple,
clar,
això ja,
perquè són les empreses
100% municipals,
el que són
les empreses mixtes,
ni idea
del que passa
a les empreses mixtes.
Hi ha les empreses mixtes,
per exemple,
a Matxa,
es prenen decisions
molt importants
que afecten
a totes les empreses municipals,
es prenen decisions
importants
que afecten
el que són
els serveis
que reben
els ciutadans
de Tarragona,
però que a més
també tenen
una repercussió
econòmica important,
però a Matxa,
per exemple,
decideixen coses
tan importants
com la pujada
del rebut de l'aigua,
en què l'altre dia
vam parlar al plenari.
I des del punt de vista
per tancar
aquest tema econòmic,
des del punt de vista
de la situació interna
de l'Ajuntament,
tenint en compte
el que es va aprovar
també ara fa pocs dies
als plenaris municipals,
aquelles mesures
que permetran
pagar els proveïdors
i per tant acabar
amb aquest deute
que té aquest Ajuntament
i totes les administracions
públiques,
té la sensació
que tenim
una situació
econòmica
mínimament sostenible?
Home,
tenim un pla
l'Ajuntament
té un pla de ruta
que és el pla d'ajustament
que ja marca
el que s'ha de fer
i que és dur,
és molt dur,
perquè evidentment
el pla d'ajustament
contempla pujades
dels impostos
per l'any que ve,
pujades dels impostos
i pujades de les taxes
i que també
d'alguna manera
limita molt
la capacitat
de decidir
en què gastes
i què fas,
però sí,
tens un horitzó.
Però no hi ha més remei
segons el seu punt de vista?
Home,
no hi ha més remei
des de l'Ajuntament
que fer això.
El que passa
que aquesta manera
de presentar
aquest reial decret
del govern central
com si fos
la gran solució
pels ajuntaments,
sisplau,
que l'última hora
el que estan fent
és,
mira,
d'entrada,
els ajuntaments
tenen un tant per cent
de la despesa pública
que és del 13 o el 14%.
En canvi,
el dèficit
que representen
els ajuntaments
no arriba al 6,
vull dir,
ni són ni molt menys
el responsable
del dèficit
que arrossega,
del famós dèficit
que només parlem
del dèficit
que arrossega
les administracions públiques.
Estan desenvolupant
mogollons de competències
que d'alguna manera
els estan cedint
sense rebre
a les compensacions econòmiques
que necessiten
per desenvolupar
aquestes competències.
Tenen un sistema
de finançament
endèmicament mal solucionat
perquè mai no s'ha afrontat
la reforma,
mai no s'ha afrontat
la solució
del sistema de finançament
del món local
i ara es troben
amb aquest reial decret
que sembla que els diguin
mira,
aquí tens diners perquè paguis,
jolim perquè paguis,
són diners
que te'ls deixen
amb interessos,
te'ls deixa un banc
amb interessos
i que ara sabem
que els interessos
no són del 5%,
són del 6%.
De fet,
sí,
la part bona
és que pagaran
els proveïdors,
els proveïdors cobraran
amb una quita important,
diguem-ho tot,
i tenint en compte
també que es pagaran
factures d'aquelles
o es pagaran despeses
d'aquelles
que estaven absolutament
correctament
diligenciades,
informades i tot
i d'altres que no,
que això també té gràcia,
però clar,
el qui sortirà guanyant
de tot el rotllo
serà el banc,
sempre,
que estan rebent
diners públics,
que estan rebent
préstecs
del Banc Central Europeu
a l'1%
i que fan el negoci
no oferint crèdit
allò a l'economia
perquè les empreses
funcionin,
perquè els autònoms
i les pimes
puguin tenir accés
al crèdit
i puguin invertir
en l'economia real.
No,
estan deixant els diners
a les administracions
i els estan deixant
el 6%.
A veure,
parlem-ne.
Això ens portaria
a un debat molt interessant
sobre la qüestió bancària.
Acabo,
acabem ja l'entrevista.
Què li demana
a l'equip de govern
des de la seva posició,
que no és decisiva
al plenari municipal,
representant
amb el vot
que vostè té
al plenari municipal,
què li demana
a l'equip de govern
i a l'alcalde
per aquest segon any
del mandat municipal?
Si és que li pot demanar
alguna cosa,
i tant que li puc demanar
alguna cosa
i una cosa claríssima,
que recordi
que la seva base,
que els seus votants
són votants d'esquerra,
que el seu projecte
és un projecte d'esquerra
i que tingui més coratge
en defensar allò
que era el que volia
que fessin els seus votants,
crec jo,
polítiques d'esquerra
a l'Ajuntament de Tarragona.
No ho està fent?
No ho ha fet?
No.
Arca Santís,
portaveu del grup municipal
d'iniciativa per Catalunya
Versa Esquerra Unida
i alternativa
a l'Ajuntament de Tarragona.
Moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els soïens de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu, bon dia.