El matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimarts, quarta hora del programa,
temps per repassar l'actualitat política,
els principals temes d'actualitat que afecten a les comarques de Tarragona,
avui amb el delegat del govern de la Generalitat, Joaquim Nín.
Senyor Nín, molt bon dia.
Hola, molt bon dia i gràcies.
Actualitat política i actualitat econòmica,
perquè l'economia ho envaeix tot.
Portem setmanes amb una situació econòmica en general
que ha donat símptomes segurament d'empitjorament
i amb algunes notícies en els últims dies
que de retruc afecten Catalunya i el seu govern,
perquè els pressupostos generals de l'Estat aprovats ara fa pocs dies
obliguen a ajustar encara més, a fer més ajustos al govern de Catalunya
i ahir mateix el govern espanyol anunciava una retallada
de 10.000 milions d'euros en sanitat i en educació,
dues competències que, per cert, són del govern català.
Això, senyor Nín, en poques paraules vol dir que aquest anunci del govern espanyol
de retruc afectarà a la sanitat i a l'educació de Catalunya?
I de quina manera ho farà?
Bé, el que hem de veure és com es concreta aquest anunci
fet ahir d'una manera tan divertida com és a través d'una nota de premsa
i a l'última ratlla, no?, allò com aquell que no vol la cosa.
Mira, el senyor Rajoy s'ha d'adonar que governar un estat
és una cosa complicada i ell fins avui s'ho ha après una mica frivolament.
No ha fet les decisions que tocava en el moment en què va ser ajudat per Europa,
s'ha permès el luxe de presentar els pressupostos després de les eleccions andaluses,
és a dir, les eleccions van ser al novembre, estem ja al mes d'abril,
i són coses que prendre les decisions a temps, encara que siguin impopulars, s'ha de fer.
El president Mas, quan va arribar al govern i va veure la situació que hi havia,
va començar a prendre decisions amb independència de quin fos el calendari que hi hagués.
Teníem davant unes eleccions municipals en les quals jugàvem l'alcaldia de moltes i moltes ciutats importants.
I després teníem unes eleccions espanyoles i vam prendre les decisions que tocava prendre.
A cada moment s'ha d'aprendre el que toca, no es tracta de quedar bé.
I el govern Rajoy, jo crec que el que ha de fer és, primer que tot, explicar quin és el rumb,
parlar de tu a tu amb els governs responsables.
No cal que ens vingui a explicar nosaltres què ha de ser això d'ajustar, ho sabem perfectament.
Ara, el que ha de fer ell és explicar per què hi ha ministeris que existeixen
quan tenen transferides les competències als governs autonòmics.
Per què ens gastem el que ens gastem, per exemple, amb un ministeri com defensa?
Per què continuem mantenint estructures de l'Estat que són, si més no, només de gaudir dels que hi són i prou?
Que no tenen una rentabilitat social acumulada.
Per què comença tocant àmbits tan concrets i tan sensibles com la salut i l'educació
i no en parla amb els que tenen les competències transferides?
No és normal aquesta manera de fer.
La majoria absoluta, que recordi el senyor Rajoy,
també la tenia el senyor Berluscon a Itàlia i també la tenia el senyor Papandreu a Grècia.
que ho recordi.
No li permet fer tot el que vol.
Que en sigui conscient.
Les majories absolutes no són garanties de res.
Però li vaig preguntar...
Que vagili perquè l'economia espanyola,
en aquest moment, si el govern no encerta bé el rumb,
segurament això que vindran de fora i ens diran com han de fer les coses,
que ja està passant, en certa manera,
doncs ell ha d'anar molt amb compte amb els gestos.
Per exemple, sortir el dia que 25 països a Europa
signaven l'acord que la fiscalitat seria vigilada a nivell global
d'aquestos 25 països,
sortir el president Rajoy, president espanyol,
a dir que ell faria el seu pressupost
i que el seu límit de dèficit el marcaria ell
a partir de la seva sobirania nacional,
això té costos.
I els mercats no perdonen.
Analitzen, miren i ataquen.
Aquesta és la realitat.
I sobre aquesta realitat, el que ens sap greu és que,
a partir de gent responsable,
com la que hi ha en el govern de Catalunya des de fa un temps,
que ha pres mesures difícils,
gens agradables,
que afecten a la gent, sí,
però que a més a més són les que toca fer,
doncs bé, potser convindria prendre nota,
parlar-ne més i sobretot actuar en un camí.
No a cops de...
vaig de Setmana Santa,
arribo, reuneixo dilluns i envio una nota de bremsa.
No és manera de fer,
no és seriós.
Per això vol dir, senyor Ninc,
que en poques paraules,
que haurem de patir nous ajustaments en sanitat i en educació,
com, en fi, ja els va fer fa uns mesos el govern de Catalunya,
precisament perquè el govern espanyol ara
anuncia aquests ajustos?
Bé, amb sanitat a Espanya,
a les comunitats autònomes espanyoles,
si no vaig molt equivocat,
l'any passat es van gastar al voltant de 60.000 milions d'euros.
Estàvem parlant que aquests 10.000,
el 70% o en les quartes parts aniria a salut
i una tercera part aniria a educació.
Estaríem parlant d'uns 7.000 d'aquestos 60.000.
Segurament hi ha àmbits arreu de l'Estat
en el qual es poden retallar.
Per exemple, Andalusia,
les operacions de canvi de sexe,
les paga a l'erari públic, no?
Bé, segurament hi ha coses d'aquestes que sí,
que són superflues
o que no haurien d'anar en el catàleg públic
dels diners públics
per poder, segons quin tipus de coses,
poder-les fer.
Segurament hi ha motius per poder ajustar.
Ara, que ajustin allà on no s'ha fet,
que no ens vinguin a explicar a nosaltres
que portem setmanes, mesos
i fins i tot hi ha dos pressupostos
intentant reduir un dèficit
que era insuportable,
fent el que toca,
és a dir, microcirurgia econòmica
per poder anar consolidant el que tenim
perquè ens vinguin ara a explicar
que nosaltres no hem fet la feina,
escolti'm, que se l'apliquin
els que no l'han feta.
Aquest anunci arriba
després dels pressupostos generals de l'Estat
presentats el dia 30 de març,
uns pressupostos
que pel que fa a les comarques de Tarragona
no han estat ben vistos
per alguns sectors polítics i econòmics.
Vostè, com a delegat del Govern de Catalunya,
com els valora?
Jo els vaig valorar
amb algun company vostre
de Mitjans de Comunicació
dient que sempre hi ha
en els pressupostos
una eina
que és la que
el partit que els promou
els troba possibles, realistes,
fantàstics, bons,
i l'oposició sempre els troba
dolents, esquifits,
poc realistes.
Això ha tornat a passar ara.
El que sí que és cert
és que
no es pot dir
que aquests siguin uns bons pressupostos
per Tarragona
i a més a més
s'ha de dir tal com és.
El Partit Popular
havia promès molt
per aquestes terres
i la primera oportunitat
que té de demostrar-ho
no se n'en surt.
Per tant,
el que no es pot fer passar
és bou per bèstia grossa
ni pop com animal de companyia.
Els pressupostos
de l'Estat
per la demarcació de Tarragona
són una vergonya
des del punt de vista
d'aquest territori.
I això és així.
I
no cal que se'ns digui
no,
és que hi ha
unes partides determinades.
És que només caldria
que no fossin
ni aquestes partides.
Però és que
fixem-nos
en quina és
l'aportació que fa
el conjunt
de l'economia productiva
d'aquest territori
a través dels impostos
que paga
i quin retorn
rep
aquest mateix territori.
Mirem
quines indústries hi ha aquí,
quin potencial
econòmic tenim,
quants impostos
de societats,
quants IRPFs,
quants IVAs
generem,
quin retorn
ens donen
aquests pressupostos,
quines infraestructures
necessitem
per aquest territori.
Ens plantegen
en temes ferroviaris
estudis de 200.000 euros.
Però això què és?
Ens plantegen
en temes
de corredors
del Mediterrani
per fer
encara no un quilòmetre.
Continuem tenint
una única via
entre Mantellós
i Tarragona.
És a dir,
potser que comencem
a explicar les coses
tal com són.
I aquí s'hauria de dir,
escolti'm,
els pressupostos generals
de l'Estat
construeixin aves
on tornarà a passar,
com ha passat amb
aeroports que estan tancats
perquè no hi puja ningú,
construeixen aves
només amb una mentalitat
centralista
que el que fa és
intentar
contentar
el ministre de torn.
Però més enllà d'això,
no són els que necessita
el país.
I Catalunya,
i en aquest cas
les comarques de Tarragona,
necessitàvem uns pressupostos
generals de l'Estat
que servissin
per reactivar l'economia,
per donar oportunitats,
per millorar la connectivitat,
perquè hi hagi
el teixit econòmic
que és el que produeix,
perquè ens n'oblidem
moltes vegades.
L'única solució
per sortir de la crisi
és creure
en les empreses,
en els petits emprenedors,
amb les pimes,
amb els autònoms,
amb la gent que sigui capaç
de crear una nòmina
al darrere del seu treball.
Si no som capaços
d'entendre això
i el govern de l'Estat
continua apostant
per aves que no tenen cap sentit,
doncs aleshores
hem de dir rotundament
que aquests pressupostos
no serveixen
a l'economia d'aquestes terres.
Vostè ha citat
el corredor del Mediterrani
i aquí portem el territori,
portem setmanes,
per no dir mesos,
amb el debat
de la sortida
de mercaderies
del port de Tarragona,
amb la proposta
del tercer fil
o la de recuperar
la via interior
Reus-Roda.
Un cop conegut
els pressupostos generals
de l'Estat,
què creu que ha de fer el territori
o com a mínim
quina serà la posició
del govern de la Generalitat
aquí a Tarragona?
Bé,
la posició del govern
de la Generalitat de Tarragona
és clar que
és la que ha anat explicant
el mateix conseller
Recoder
aquí a la ciutat
com va venir a explicar
la gent del corredor
del Mediterrani,
la gent catalana
del corredor.
Nosaltres plantegem
que hem de fer
les obres que siguin possibles
i això són molt realistes
i suposo que el Partit Popular
també ha de ser conscient
que ara
toca fer
el que és possible fer.
Vistos els pressupostos
d'aquest any,
parlar
dels diners
d'on sortiran
per fer
la Reus-Roda
és una mica
quimèric,
és autoenganyar-nos.
Per què ens hem d'autoenganyar?
Per què no tots els agents
d'aquest territori,
tots
alineats
un al costat
de l'altre
sense voler
ficar-se a medalles
ningú?
Des del punt de vista
del lobby territorial
no anem
i diem
escolti'm
el tercer fil famós
comencem-lo
des de Castellbisbal
i baixem-lo
fins a Sant Vicenç de Caldés
i avancem
en temps
tot el que
és aquest debat
que s'està produint aquí
anem-se
en paral·lel
movent-nos
i quan tinguem
el fil a Sant Vicenç de Caldés
tindrem els estudis
informatius
que el Partit Popular
i que la ministra Pastor
diu que ens presentarà
i veurem quina és
la situació econòmica
perquè una cosa està clara
amb independència
de la Reu Roda
la sortida del Port
el tercer fil
té d'arribar a Sant Vicenç de Caldés
des de Castellbisbal
doncs comencem per aquí
fiquem-nos d'acord
amb una cosa
que ens sembla
que no hi té d'haver debat
i els problemes
que ens puguem trobar
mirem-los
d'anar-los resolent
però mentrestant
anem avançant
em sembla que això
és el sentit comú
això és intentar mirar
les coses
des del punt de vista positiu
no ens podem
diguem-ne
marcar entre nosaltres
perquè un té una idea
lluminosa
i diu
escolti
mira aquesta idea
ara la faré passar per aquí
escolti
una via com la de Reu Roda
demano a tots els polítics
que en parlin
que facin l'esforç
d'anar a passejar
sobre el que era
l'antiga vida
via Reu Roda
a peu
que facin un matí
de diumenge
o ara que ve el bon temps
que s'ho pategin
a peu
i que vegin exactament
de què estem parlant
que vegin exactament
com ha canviat
la fisonomia
a través de polígonos industrials
de la pròpia via de l'AVE
de zones
on abans
passava la via
i ara són urbanes
què passa per dintre
de les poblacions
mirem-ho exactament
i a partir d'entendre
la complexitat
ens adonarem
que les solucions
no són gens fàcils
doncs
sabent que això
no serà gens fàcil
aprofitem el temps
que tenim
per fer aquelles obres
que són possibles
i viables
comencem de Castellbisbal
i baixem fins a Sant Vicenç
però de moment
no hi ha diners
tampoc per aquest tram
bé no hi ha diners
aquest és un tram
que segurament
amb voluntat política
els trobaríem
perquè en el futur
i també passarà
en el tema ferroviari
cada vegada hi haurà més
la voluntat
de fer les obres
amb un consens
públic o privat
per tant
si som capaços
de generar
aquests consensos
de dir
escolti'm
ara toca per aquest territori
per la competitivitat
d'aquest territori
venir des d'allà cap aquí
perquè en el fons
també té tot el sentit
doncs
segurament
trobarem
empreses disposades
a trobar el finançament
per poder ajudar
a fer això
a través d'un cànon
de recuperació
d'un sistema
de finançament
a llarg termini
de la mateixa manera
que s'estan fent
moltes obres
en aquest país
i que s'han fet
en els darrers temps
escolti'm
estem parlant
de xifres
que no són
cap desmesura
en qualsevol cas
vostè sí que és partidari
de començar
per les obres
Castell Bisbal
Sant Vicenç de Caldés
i mantenir obert
el debat
per veure si d'aquí a un temps
sí que tenim
possibilitats econòmiques
o fer la línia interior
o el millor és fer
el tercer fil
per la línia de la costa
bé jo
ho he dit
i ho ratifico
estic molt d'acord
amb la provisionalitat
que explica
el president del port
en Josep Andreu
a l'hora d'explicar
la seva necessitat
urgent
de treure mercaderies
del propi port
com també
de les indústries
que hi ha al voltant
i a partir d'aquí
hi hagi una solució
definitiva
que en aquesta ciutat
passa
o bé
per integrar
d'una manera diferent
la façana marítima
o bé
per recuperar
la façana marítima
per la ciutat
aquest és un debat
que
podem tenir
durant molts i molts anys
però mentrestant
no resolguem aquest debat
el que no podem fer
és que està asseguts
només discutint
escolti'm
potser que comencem
a caminar
amb altres temes
i
quan estigui Sant Vicenç de Caldés
serà un moment
per dir
escolti'm
la provisionalitat
d'aquest tercer fil
fins aquí
té aquest cos
fem-lo
o
vista els temps
que ens portaria
fer
rehabilitar
una via nova
treure la façana marítima
mirar on te fiquem
una estació
que ens connecti ràpidament
bé
a partir d'aquí
aquest debat
veurem
què fem
però tindrem
el tercer fil
que és el que ens ha de portar
mercaderies fins a Europa
el tindrem
a un cop de pedra
d'aquesta ciutat
siguem
prou útils
i després
no ens n'oblidem
Torre d'Embarra
Altafulla
tenen dret també
a poder
decidir
quin serà
el seu futur ferroviari
no ens ho mirem només
amb uns ulls únics
d'una ciutat
mirem-nos-ho
amb una proposta
més global
i també crec que aquest
és un debat
que l'hem de tenir
amb serenor
i sobretot
no tant
els debats tècnics
ja els resoldrem
tècnicament
el que sigui viable
fer
al costat
hi ha d'haver
els muntants econòmics
i avui
hem de ser realistes
hem de poder fer
el que es pugui fer
no el que ens agradaria fer
perquè ens podem quedar
molts i molts de temps
amb el que ens agradaria fer
amb projectes milionaris
que no hi ha els recursos
per fer-los
hem de fer
el que podem fer
seguint les seves paraules
parlant de qüestions
i d'equipaments
i d'infraestructures
que són competències
del govern de la Generalitat
perquè fins ara hem parlat molt
de les inversions
de l'Estat
què hem de fer
o què vol fer el govern
de la Generalitat
amb la ciutat residencial
amb la ciutat de repòs i vacances
un cop tancada ara fa 4 mesos
bé, amb la ciutat residencial
abans de l'estiu
segurament
el que farem serà
presentar
un concurs
per tal que es facin propostes
sobre l'explotació
d'aquest espai
a nosaltres
sense perdre la titularitat
des del punt de vista
de la propietat del terreny
ens agradaria
que aquest fos un espai
que ens permetés
per el seu enclavament
que fos un lloc
singular
de potencial
atracció turística
perquè ens sembla
que és bo
per aquesta ciutat
i per aquest territori
i per aquest enclau concret
que pugui servir
aquesta ciutat residencial
sense anar més lluny
la ciutat residencial
continua tenint
la seva vida pròpia
fa poc temps
vam arribar a un acord
en què
a la mateixa capella
s'hi poguessin continuar fent
els oficis religiosos
que s'hi anaven fent
la farmàcia
que existeix allà
continuarà existint
ha continuat existint
en el passat
s'ha tancat
i continua existint
per aquella zona
de població
l'associació
de vins de boscos
estem a punt
de tancar un acord
perquè també pugui utilitzar
una part
d'aquestes instal·lacions
per fer les seves activitats
bé
estem intentant
lligar tot aquest
conjunt d'elements
per tal
de treure ben aviat
aquest concurs
sabem que hi ha inversors
del propi territori
i de fora
interessats
en poder veure
quines rentabilitats
es poden treure
d'aquest espai
nosaltres ens agradaria
ja li dic
que abans de l'estiu
poder treure
en qualsevol cas
sí que no es podria
utilitzar fins l'any que ve
clar
perquè tot aquest procés
administratiu
requereix uns mesos
estem parlant
que més enllà
del procés administratiu
en funció del que
s'hi vulgui fer
caldrà buscar
també
algun procés
d'inversió important
perquè
bé
hem de veure
què s'hi vol fer
i el que costa fer-ho
i potser estem parlant
que una vegada adjudicat
haurem d'esperar un temps
perquè es pugui veure
materialitzat
allò que realment
ens agradaria
ha parlat d'un acord
amb l'associació
de venys de boscos
hi ha la possibilitat
que hi hagi
algun altre espai
del complex
de la ciutat residencial
en fi
que el pugui utilitzar
el mateix ajuntament
perquè s'havia parlat
de converses
a propòsit
d'un centre cívic
o d'un espai
per les associacions
a l'entorn
sí
a l'ajuntament
n'hem estat parlant
amb el mateix alcalde
també amb algun conseller
de l'ajuntament
estem en aquest moment
en aquestes fases
de concreció
de quines són
els usos
que se'ls pot donar
i jo crec que trobarem
l'acord
és a dir
el que ha plantejat
l'ajuntament
no és insalvable
amb la situació
que una mica
d'altra banda
que tenim
senyor Nin
ens oblidem definitivament
dels terrenys
del complex Sant Jordi?
Bé
el complex Sant Jordi
no ens n'hem d'oblidar
el complex Sant Jordi
jo crec
i suposo
que en els propers temps
i abans d'acabar
aquest any
suposo que li haurem donat
la materialització
de quina és la voluntat
és el terreny
que ens ha de servir
a tots
per tenir un equipament
esportiu
que pugui
fins i tot
jo crec
pensant
en els jocs del 2017
que pugui ser útil
per aquests jocs
per tant
sí que s'esfària
un equipament esportiu
bé
no
no hem renunciat
pas a això
en pensant
en els jocs
del Mediterrani
bé
aquesta és una
una possibilitat
però s'hauria de començar
des de zero
el projecte
això segur
això segur
res a veure
amb aquell
que es va presentar fa anys
això està rescindit
en aquest moment
estem en una fase
ja
pràcticament
queda un petit
petit serrell
que no crec
que acabi aquest mes
sense que estigui
tot
resolt
la titularitat
tot
i a partir d'aquí
sí que seria
replantejar
però sí
la idea
és que en aquest espai
hi pugui haver
un equipament esportiu
com era
la voluntat
de sempre
per part també
de la pròpia Generalitat
parlant d'equipaments
aquest ja pràcticament
una realitat
les obres que falten
a l'entorn del centre penitenciari
es podran fer aquest any
la nova presó
de Mas Enric
s'estan fent
fa poques setmanes
just
15 dies
abans de Setmana Santa
el mateix alcalde
acompanyat
de tècnics
i de responsables
del Departament
de Justícia
van fer visita
a la presó
està fent ara
el tema
de la recollida
de les aigües
de pluja
per poder
potencialment
poder-les utilitzar
bé
estem en aquesta fase
sabíem
que a la presó
encara quedaven
obres per fer
i s'estan
en aquest moment
executant
creu que podrà obrir
l'any que ve
ja ens va dir
que aquest any
era impossible
entre altres coses
perquè no es podien
contractar nous funcionaris
de presons
pels ajustos econòmics
creu que l'any que ve
sí que serà possible
bé això
el Departament de Justícia
està analitzant
quines són les possibilitats
tant la nostra
com altres presons
que hi ha
en aquest moment
construïdes a Catalunya
que encara no estan
en funcionament
és probable
que la decisió
la puguin prendre
els propers mesos
no li puc garantir
això ara
tenim un edifici
de la Generalitat
al Polígon Les Gavarres
si no vaig equivocar
8 després que els Mossos
l'abandonessin
per anar a la nova
comissaria central
de Camp Clar
tenen destinació
tenen un objectiu
per aquest edifici
singular
que està ja
a l'entrada
del Polígon Comercial
de Les Gavarres
bé l'edifici
no és exactament
de la Generalitat
l'edifici
és un conveni
que hi havia
amb l'Ajuntament
de Tarragona
que ens el van deixar
per fer aquest ús
nosaltres estem
ara en aquest moment
hem acabat de fer
el trasllat
a la nova comissaria
de Camp Clar
i estem en aquesta fase
de parlar exactament
de quins temes
vinculats
amb el tema
de la seguretat
podrien
anar a aquest edifici
o no
o en tot cas
ja retornar-lo
avui
però avui
no tenim pres
cap mena de decisió
vull deixar clar
que l'Escola de Idiomes
no anirà allà
vull dir que si algú
ja no li volia preguntar
perquè ja ho teníem clar
ja
perquè
ho he vist publicat
i escolti'm
no passarà per aquí
això
el que no té clar
encara el govern
és si vol continuar
utilitzant aquell edifici
nosaltres com a govern
el que tenim clar
en aquest moment
i ho és el que estem practicant
nosaltres no
no podem ocupar edificis
per ocupar
nosaltres estem
amb racionalització
de despeses
pensi que per exemple
el departament interior
abans tenia un lloguer
aquí a Tarragona
l'ha abandonat
per poder anar
a les pròpies dependències
de delegació
del govern
i per tant estem en aquesta fase
d'anar racionalitzant despeses
no ens interessa
obrir per obrir
és a dir
hem d'obrir
si hem de donar
un servei
sí que hem de veure
per exemple
a nivell de govern
doncs què passa
per exemple
amb temes de gent rural
què passa amb temes
doncs que puguin estar vinculats
en temes de protecció civil
és a dir
hem de veure exactament
com anem avançant
també tenim edificis
que no són aquesta ciutat
però que són molt propers
com per exemple
el 112
que sabem que estan infrautilitzats
per tant hem d'anar veient
i reordenant una mica
tot el que tenim
al nostre abast
sense voluntat
de crear més despeses
li volia preguntar
precisament pel 112
creu que el podrien acabar
d'ocupar
amb altres serveis
del govern
bé
al 112
segurament
li hem d'anar
donant
voltes
a què cal fer
en el 112
nosaltres
pensem que aquest és
un macroedifici
el tenim aquí
per tant
el que hem de fer
és optimitzar-lo
sabent
que té uns costos
que té
que el estarem pagant
durant un munt d'anys
que té un cost
de manteniment important
però que també
ha de servir
pel que sigui
per un centre potent
d'emergències
que ho està fent
per un centre de coordinació
que ho està fent
però que més enllà
podem estar parlant
fins i tot
hauríem de veure
si som capaços
per exemple
els temes dels pentes
els temes nuclears
també poder-los coordinar
des d'aquest edifici
segurament són temes
que els hem d'anar treballant
en el futur
hem començat l'entrevista
li he començat
l'entrevista
parlant d'aquestes retallades
anuncies pel govern espanyol
en matèria de sanitat
i educació
em podríem posar aquí
dos exemples
a la ciutat de Tarragona
d'ajustos que s'han fet
en matèria educativa
i en matèria sanitària
la situació de Joan XXIII
o el tancament
de l'escola Olga Xirinacs
per exemple
sobre el tancament
de l'escola
res a dir
no hi ha marxa enrere
és evident
sobre el tema
Joan XXIII
és possible
que pugui haver-hi
nous ajustos
en els propers mesos?
en el tema
de l'escola
diguem-ne
que no
no he trobat
no he trobat
diguem-ne
molt correcta
l'actuació
d'algun polític
de la ciutat
no
a vegades
el protagonisme
i la credibilitat
no es guanya
intentant quedar bé
es guanya
prenent les decisions
amb responsabilitat
i cadascú
actuant en el seu lloc
podem dir
de qui parla?
bé
ho hem pogut llegir
en els darrers
dies
en alguns mitjans
i segurament
tampoc
em vull fer polèmica
d'això
però en tot cas
a l'escola Olga Xirinacs
passa el mateix
que ha passat
en altres llocs
d'aquest territori
l'escola Abril
el Reus 21
l'escola Escòduls
és a dir
ho està passant
en diferents llocs
en aquest territori
Reus
el Vendrell
estem en un procés
de veure
aquestes escoles
que tenen
una dimensió
encara petita
com podem utilitzar
escoles
que tenen
superfície
tenen aules
tenen totes les comoditats
i com podem
acompanyar
en aquests processos
jo sé que
ho sé perquè
a més a més
ho he viscut
de prop
m'he reunit
amb pares
de diferents escoles
m'he reunit
amb regidors
d'educació
he acompanyat
la directora
dels serveis territorials
la senyora
Àngels González
en alguna d'aquestes reunions
jo crec que s'ha explicat
clar
el que passa
que també entenc
aquesta posició
dels pares
d'intentar lluitar
pel que creien
que era
la millor educació
dels seus fills
jo el que demano
és que els pares
no obdiquin
de voler la seva
millor educació
pels seus fills
no es pot limitar
aquest desig
només
si l'escola
que jo vull
és aquella escola
si estem parlant
d'educació pública
i d'educació pública
de qualitat
jo sempre he entès
que mentre sigui
una escola pública
en aquest territori
i les escoles
alternatives
que fan
que aquestes
desaparicions
d'escoles
o aquestes fusions
vagin a escoles
que jo entenc
que són
escoles
de qualitat
aquest desig
que els seus pares
de cap educació
els seus fills
siguin el principal
que no abandonin
això és el que demano
el tema
per acabar
tema hospital
Joan XXIII
tenint en compte
que sembla
que la gestió
canviarà
dels hospitals
que depenen
de l'ICS
això ho va decidir
el govern
fa unes setmanes
això com afectarà
Joan XXIII
de manera molt genèrica
si és que ha d'afectar
els usuaris
de la sanitat pública
Joan XXIII
és l'hospital
de referència
a aquest territori
ho ha estat
en el passat
ho és en el present
i ho serà en el futur
que no ningú se m'equivoqui
no hi ha cap govern responsable
que vulgui
desfibrar
que vulgui
malllevar
el protagonisme
que es mereix
Joan XXIII
Joan XXIII
està farcit
de bons professionals
dona una qualitat
excel·lent
tothom
que ha passat
per aquest hospital
sap
de la professionalitat
del rigor
de la voluntat
de donar
un bon servei
i l'Ix
que és qui gestiona
Joan XXIII
el que ha decidit
és que l'administració
de l'Ix global
es trossegi
amb administracions
parcials de l'Ix
i l'Ix
Joan XXIII
tindrà la seva
administració parcial
això serà en benefici
també d'aquesta qualitat
i a més a més
d'aquesta gestió
que necessitem
que sigui cada vegada
més acurada
però que Joan XXIII
és i ha estat
el referent
que ningú en tingui
cap dubte
i continuarà sent
hem començat
parlen de sanitat i educació
i hem acabat parlant
d'això
de sanitat i educació
que segurament són dues
de les qüestions
que més preocupen
els ciutadans
senyor Joaquim Nim
delegat del govern
de la Generalitat
a Tarragona
gràcies per atendre
aquesta invitació
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
gràcies a vosaltres
que vagi bé
tot i ja