Madame Mina, el catálogo es esto, que le belle que amo el patron mío, un catálogo es que oza tío, o se bate, legete con me, o se bate, legete con me.
Doncs sí, justament aquesta entrevista va d'òpera i va d'un cicle, no estrictament d'òpera, però sí de música clàssica, que es diu Clàssics per a Beu i Piano,
i que podreu veure durant les properes setmanes, els propers mesos, concretament a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona, aquí al carrer Pere Martell.
Tot plegat, però, comencem amb l'òpera perquè així comença també aquest cicle de Clàssics per a Beu i Piano, amb un concert a càrrec d'Arepo,
això és un pianista i un cantant que ens interpreten diferents peces o àrees, podríem dir, d'òperes molt, molt, molt populars, molt conegudes, que segurament coneixereu.
A la pianista és el Daniel García i a la Baix Baríton, el cantant la veu és el Pablo López. Pablo, bon dia.
Hola, bon dia.
No ho sé, explica'ns una miqueta, ens han dit que és un concert d'òpera, però atípic, no?, que té un punt còmic prou interessant.
És una barreja una mica entre un monòleg humorístic sobre el món de l'òpera que introdueix una mica les peces que es fan a continuació.
És una mirada, jo una mica cercàvem el donar-li la volta a l'òpera i vam començar per girar el títol, que d'aquí ve això d'Arepo,
i, bueno, doncs li busquem una mica una manera d'explicar-ho per a un públic que no és operístic.
No sé si ho hem esmentat, en tot cas ho diem. Ara ho recordarem després al concert vostre, Arepo, és aquest diumenge, dia 5 de febrer, a les 7 de la tarda.
Un repertori, com deia jo, amb òperes, amb àrees d'òpera, jo crec que molt coneguda, són un repertori variat, però molt popular també, no?
Exacte, sí, sí.
Què trobem, per exemple?
Doncs trobarem des de peces del Don Giovanni, peces de Don Carlo, clar, amb l'òpera una mica limita la teva vocalitat,
és a dir, que ningú vengui esperant sentir els grans clàssics de tenor, perquè jo no ho soc, no?
Però dintre del repertori, per la meva veu, doncs sí que són les peces potser més conegudes,
de L'Isidre d'Amore, de Don Giovanni, del Faust, de Bonor, bueno, aquestes peces.
I alguna cosa també de Sarsuelo i hi ha, i alguna coseta també de cançó.
Per tant, el repertori, a l'hora de triar-lo, una condició ha estat aquesta, no?, que s'adaptés a la teva veu.
Exacte, sí, sí.
De Baix Veríton.
Un altre criteri, però, per triar repertori?
Doncs és una mica a partir del guió. La idea era explicar una mica el món de l'òpera amb humor, no?,
una mica com els monòlegs aquests del Club de la Comèdia, i veure que es pot riure amb l'òpera,
i, bueno, hem agafat peces que ens vinguessin una mica a favor la tasca aquesta d'explicar tot això.
No, per exemple, hem agafat l'àrea més curta de la història de l'òpera, l'àrea més llarga, també.
Hem agafat peces que juguen amb un mateix text i expliquen coses diferents,
o peces que el compositor li va donar al cantant per cantant només una única nota,
i, en canvi, és el piano que fa l'acompanyament solístic.
Per tant, peces curioses dins d'òperes molt conegudes?
Peces curioses, sí.
Per tant, no feu estrictament, sí que teniu aquesta voluntat pedagògica,
dèiem-ho així, de fer arribar a l'òpera a tothom, però no feu una història de l'òpera.
Expliqueu les peculiaritats de cadascun.
Exacte, la història de l'òpera l'expliquen molt millor els llibres.
Aquí ens centrem una mica en anècdotes, i que, bueno,
com diu la dita aquesta, si no n'he vero he ben trobat-ho.
Escolta, i tu et poses en la pell de tots els personatges que interpretes?
Exacte, sí. Després venen els de l'ambulància i se m'emduen cap a...
El manicomi, directament, no? Amb la camisa de força.
Exacte.
Pablo, tu abans que actor, o que actor fins i tot còmic, diria, ets cantant?
Sí, bueno, jo la veritat és que vaig estudiar primer a l'Institut del Teatre,
vaig estudiar com a actor, i després vaig estudiar allà a l'Smuc,
vaig fer la carrera de cant, és a dir que o sóc les dues coses o no sóc cap de les dues.
Llavors et va perfecte, eh? No és que digués, mira, fem això però ens ve allò encorsetat, no, no,
és ideal per tu.
Què tal el Daniel, què fa ell al piano?
Sí, bueno, hi ha un error amb el pianista, és el Josep García.
Ai!
És un error.
Doncs vinga, ho has marxat.
Bueno, doncs el Josep és un pianista amb el que he treballat molt,
bueno, jo ara visc a Mallorca, jo som de Mallorca,
i amb el Josep havien treballat molt aquí a Barcelona,
i ara feia uns anys que no coincidíem,
i aquest espectacle el vaig estrenar amb un altre pianista,
amb el Joan Sureda, que és de Mallorca,
però per circumstàncies no ha pogut venir,
i, bueno, doncs he recuperat aquesta vegada en el Josep,
que sempre és un gust cantar amb ell.
El Josep, de fet, interpreta, que ja té prou feina,
no sé si també participa d'aquesta viscòmica.
Alguna cosa li toca, home, no pot ser,
allà aguantant tot el pes jo.
Jo recomanaria molt, Pablo, per aquella gent
que potser no està introduïda a l'òpera,
que diu, ai, ai, ai, que m'avorriré.
Escolta, aquest concert és molt recomanable perquè és un collage,
és com els curtmetratges, és un collage més explicat i amb bon humor.
Seria una bona manera d'entrar, no?
Sí, sí, jo, de fet, bueno, el titulàvem així, Arepo,
Òpera per a no iniciats, no?
Hi ha uns llibres aquests que diu, no sé què, per Dumis,
no sé com s'ho pronuncia,
doncs és una mica això, per gent que no hi ha anat mai,
perquè diu, això és una mica avorrit i tal,
doncs així presentat crec que no és avorrit,
almenys el públic allà a Mallorca va reaccionar molt bé.
I tot això amb la boníssima qualitat de dos músics professionals que formeu,
no ho vam dir, la companyia Diàvolos i Música.
Exacte.
Molt bé.
Escolta, ens queda simplement, Pablo, que ens diguis un moment,
un moment de l'espectacle, no sé, la introducció d'algun dels temes
o el teu tema, la teva àrea preferida de totes les que interpretes,
per la gent que ara ens escolti que vagin diumenge a veure-us.
Sí, com que et digui el text, que et digui com...
Sí, alguna frase, algun momentet o alguna curiositat d'alguna de les peces.
Bueno, hi ha una curiositat que és, per definir les veus,
les diferents veus, la soprano, la contral, el baríton i el baix,
diguen que quan arriba la soprano,
sempre el teatre demana pel camerino del director.
Val.
Quan arriba el baix, sempre demana on està el bar.
Quan arriba el tenor, sempre demana on és la farmàcia.
I la contral, quan arriba, demana on és el teatre.
És una mica la...
Ostres!
I tu estaries al bar, diguéssim, no?
Jo estaria al bar, sí.
Sí, baix per i tu en seria això.
Exacte, directament.
Mira, m'agrada, m'agrada això que ens has explicat
i que, a més, és una d'aquestes coses que segurament alguna cosa de veritat deu tenir, no?
Exacte, basada en fets reals, absolutament.
Molt bé.
Pablo López, escolta, un plaer, ens n'alegrem molt que vingueu a Tarragona
amb aquesta proposta d'òpera tan fresca i tan directa amb el públic.
Ens veiem diumenge a les 7 a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Gràcies, Pablo.
Perfecte, moltes gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.