L'any 1985, Òscar Cadià, que va arribar al cim més anel·lata de l'alpinisme català,
al cim de l'Everes, ha costat Antoni Sors i Carles Avellès,
una gesta que el va situar en el més alt nivell, alpinístic,
una ascensió en la qual Cadià que es va reivindicar, com de fet el primer occidental,
a completar la ruta Mallory, i també el primer opinista del món capaç d'escalar en lliure els segons graus.
Aquesta experiència, aquesta expedició, però també moltes altres que han protagonitzat després el pas dels anys,
com de fet la primera, la que va ser la iniciàtica, que el va dur persones de Kènia,
al llarg de 14.000 quilòmetres d'un tot terreny, l'any 74,
es recullen en un llibre, un llibre d'Edo Seyent, escriptor i opinista,
i que avui es presenta aquí a Tarragona, concretament a les quarts de avui del vespre, a l'antiga audiència.
En volem parlar d'aquest llibre, i per fer-ho tenim, doncs, això, l'altre telèfon telefònic,
el protagonista, que és l'Òscar Cadiac. Òscar, què tal, molt bon dia?
Hola, molt bon dia, com esteu?
La Mar de Bé, ja frissant per poder llegir aquest llibre, parla d'això, de totes aquestes expedicions,
però començant des del començament, perquè, de fet, el llibre, l'Edo Seyent, el situa aquí a Tarragona,
en una plaça tarragonina, com vas començar a interessar-te per la muntanya, que no va punxar, diguéssim, la muntanya.
Sí, a veure, de fet, el llibre recull 10 capítols,
i, en realitat, no és tota la meva trajectòria, però sí els moments, potser, per mi, més emotius.
Lògicament, jo vaig acudir amb un company que entengués, també, de la matèria en si,
que és la muntanya, i que menys que l'Edo Seyent, que és de la plana de Vic,
i que també és un gran muntanyen, i aleshores, doncs, de seguida que ens vam conèixer,
ja fa uns quants anys, doncs, jo li vaig parlar d'aquest projecte,
de poder recollir una mica, no com un sol fet d'explicar, doncs, com un currículum,
sinó com explicar aquests moments puntuals com jo els vaig viure, no?
Jo crec que ell ho ha aconseguit, perquè és un xicot que ha tingut altres premis,
també, literaris, i amb els seus diversos llibres, aquest és el cinquè llibre que publica,
i, aleshores, demà tindríem oportunitat de poder, doncs, inclús tenir una mica de col·loqui,
la gent que ens visiti, que ens vingui a veure a l'acte, doncs, de poder conversar tant amb l'autor
com el narrador, en aquest cas que soc jo, no?
De fet, els que hem llegit a Edo Seyent, per exemple, doncs, per ser tan blanca o mentre hi hagi llum,
barreja una mica, té un estil particular, barreja sentiments, barreja poesia, no?
Relat o plegat?
Exacte. Ell, aquí, el títol del llibre, en realitat, ens anuncia que no és un llibre tècnic de muntanya,
sinó que estem davant d'un relat d'evivències humanes, amb càrregues de poesia, de psicologia,
de viatges, d'aventures, i ajustat a un paisatge bellíssim, com podeu imaginar,
com són, doncs, el poder realitzar cims i pujar muntanyes, que en realitat és el nostre camí dels estels, no?
Jo penso que, en tot sí, el mateix títol d'aquest llibre, doncs, és una trajectòria que jo faig des de ben jovenet,
perquè el meu pare era capità de vaixell, no volien pas que em passés, doncs, tota la vida navegant al mar,
i coses de la vida em vaig passar tota la vida, doncs, el m'he passat més de mitja vida fent activitat de muntanya,
però això ha sigut la meva passió, el meu estil de vida, la meva forma,
i, clar, i, a més, potser també el que va emocionant és que són els meus pares que m'inculquen això,
la meva mare, i em regala un llibre quan havia de fer primer de batxiller per entrar a l'institut,
i havia de fer lectura, el fer l'ingrés, i em regalen un llibre que acabava de sortir,
perquè es acabava de pujar a l'Eberès, que es diu La Conquista de l'Eberès.
Aquell llibre va quedar totalment impregnat amb mi fins a tal punt que els relats que s'escriu en aquell llibre
jo els faig realitat, o sigui, per mi és com un somni que al llarg de la meva carrera,
doncs, jo he pogut realitzar, no?, com és pujar al cim de l'Eberès per als dos vessants,
el relat que jo vaig llegir en aquell moment quan tenia nou anys, no?
Això m'ha portat una mica a la meva professió, començar a iniciar-me, doncs, des del bàsic,
des de l'excursionisme, a fer diversos viatges, després algunes ja aventures,
a travessar l'Àfrica, el continent africà, a escalar altes muntanyes,
i així, progressivament, ser instructor de muntanya, després ser professor,
després ser guia d'alta muntanya, i això m'ha portat, doncs, a les més altes muntanyes de la Terra,
en les quals he viscut, doncs, moments apassionants, i moments també,
moments difícils, com els últims relats, en els quals, doncs, amb l'experiència del K2,
doncs, perdo un dels meus amics, i l'únic que he perdut també en muntanya, no?,
en aquesta trajectòria, no?
És el Manel de la Mata, eh?, l'any 2004, no?, a la Magic Line.
Sí, i, bueno, clar, relatar-ho com seria d'una manera clàssica, doncs, com una aventura més,
doncs, jo vaig creure que fos adient explicat en diferents persones,
diferents persones que apareixen en el relat, i així hi ha capítols que són més com un conte
que no pas com una història, i l'autor, doncs, ho podrà observar, no?,
i, bueno, doncs, jo penso que és una cosa que s'ha fet més amb el cor i amb l'ànima,
que no pas amb el mètode, també, però un mètode aplicant-hi intervencions, doncs,
més poètiques, o més filosòfiques, o més psicològiques, o més càrrega emocional, no?
En el llibre, Òscar, a banda, com dèiem, de l'Everes, l'any 85,
hi ha moltes altres ascensions, en fi, la Brocpica Central del 92,
o aquella mateixa experiència iniciàtica de, crec que el 74 va ser, no?,
que va anar amb un grup d'amics de valls a Kènia, no?,
aquests 14.000 quilòmetres de tot terreny.
Aquests deu capítols, més o menys, el primer és relacionat, doncs, amb la meva família,
un pare, una mare, un llibre. En el segon, doncs, aquest viatge sense mesura,
que va ser el valls Kènia, no?, que tots érem gairebé menors d'edat,
o si no, estàvem fregant els 20 anys, i atrevessem, doncs, el continent africà
per escalar, doncs, dos muntanyes, com el Kènia, el Climalharo.
Després ve el primer 8.000, que vaig fer amb el ballenc Jordi Mavinyà,
que va ser el Nangapardat, per la paret més llarga del món.
I després, immediatament després, ve l'O del Chomolugma,
que és el meu primer ebrez, l'any 1985.
I aquí, doncs, ja s'hi adjunten una sèrie de situacions,
doncs, en el moment en què estem fent aquesta activitat,
hi havia un clar destacat, que era, doncs, que Catalunya feia el sostre del món.
Tot això ajuda a tots aquests moments que he anat fent de la meva vida.
És la cèl·leba frase, hem fet el cim, no?
I després ja venen també, clar, a més a més, neix la meva filla,
quan feia el cim de l'Ebrez, vull dir, s'adjuntes una sèrie de càrregues
de motivacions especials, i després tenim també altres viatges
en països una mica, doncs, que sempre han estat una mica conflictius,
com és el capítol del Free Tibet, que jo el publico com si hagués estat a la lluna.
També hi ha un triomf a Gridols, com és la Magic Line, no?,
perquè suposa un repte a nivell mundial, una ruta molt difícil,
però també suposa la pèrdua d'un gran amic meu, que és el Manel de la Mata.
Aleshores, tot això queda reflectit en el llibre,
i després hi ha una mica un currículum, això sí que ja és més cronològic,
però, doncs, al llarg de tots aquests anys he fet unes 60 expedicions,
amb un promig de 10 persones per expedició,
són 600 persones que he pogut compartir,
o sigui que jo agraeixo aquestes persones i les cito,
i he pogut compartir amb ells aquesta estància, no?,
i això, doncs, són coses que t'omplen en la vida
i que, a més a més, creen aquesta voluntat i aquesta sinergia
de continuar encara, doncs, fent coses, no?,
perquè ara també n'aprofitaré per presentar una mica el meu darrer repte, no?,
que està en aconseguir els 14 cincs més alts de la Terra, no?
Després et preguntaré com ho tens al calendari,
però veig que, bé, l'Edo Seient, que per cert,
abans ho han dit també, alpinista també com tu,
ell, en fi, t'escriu molt bé, no?,
aquestes històries humanes, properes, íntimes, no?,
fins i tot, també parla, veig, en un dels capítols
de la teva faceta d'alpinisme d'exploració, no?,
amb l'obertura de noves vies, tant al Groc Pic com al Che Gueye.
Sí, no t'ho he comentat perquè, bueno,
perquè si no ja t'ho explico tot al llibre,
però, bueno, val la pena, doncs, que tots els capítols són diferents
perquè hi ha un capítol d'exploració
que és precisament la cèlebre expedició
que vam fer FEM Tarragona en l'any 92
i en el qual vam escalar el Groc Pic per la vessant xinesa,
va ser un viatge replet d'aventures
perquè havíem de travessar el desert de Taklamakan,
que diu la llegenda que si mai entres mai sortiràs,
però el cas és que avui havíem d'estar aquí
pels oients de Tarragona Ràdio
i guai voler, doncs, aconseguir un èxit a aquesta aventura
i, a més a més, per la ciutat de Tarragona
perquè en aquell moment, doncs, ens va recolzar Caixa de Tarragona
i l'Ajuntament de la ciutat
i tot això, doncs, jo, que menys que pugui brindar
aquesta presentació aquí, en l'antiga audiència.
I, a més a més, amb l'Edu Cellent hi ha un capítol
que és l'Encontres amb les alçades
en el qual ens coneixem
i havia sentit a parlar d'ell
però no ens havíem conegut personalment
i ens trobem en una muntanya a l'Himalaya
que és l'Amadablan, que és una muntanya femenina
que no té 8.000 metres però en té 6.800
és molt estètica, de molta bellesa
i sorgeix que fem un atac al cim
però el mal temps, el vent, ens impedeix aconseguir-lo
en aquell moment
i establim, doncs, durant aquells dos o tres dies d'espera
fins que ja va fer bo i després ja el vam fer
establim uns contactes i unes narracions
que allò queda gravat en la nostra retina
en les nostres ments
i després ho donem a conèixer
al llarg d'aquest llibre.
Tampoc ha sigut una feina que poguéssim fer
perquè geogràficament no estàvem junts
però sí que vam buscar moments
per poder anar explicant
d'una manera que ens encaixés a cadascú
el relat com l'explicaríem
i per això he tardat una miqueta més.
Si més no, tampoc jo esperava fer un relat
que tingués que, no sé, explicar les meves batalles.
No es tractava d'això, sinó es tractava de fer
alguna mica diferent.
De fet, bé, ja hi ha les grans conquestes
però també hi ha una altra part de conquesta
podríem dir humana, no?
Conquesta humana d'amistat, no?
de passió, d'amor, eh?
A la muntanya hi ha els companys i amics
amb els que comparteixes la trajectòria, no?
Exacte.
Jo crec que totes aquestes activitats,
les que les ha bellugat sempre,
doncs han sigut la passió, l'amor,
aquestes paraules que tu has dit
per poder realitzar aquestes llestes.
Si no existeix això, és molt difícil.
Si només ho mirem metòdicament, fredament,
només amb els càlculs, els números
i l'èxit i el fracàs i tot això,
moltes vegades estem destinats a poder
submetre'ns a situacions una mica més complexes
que, bé, és que en els moments també que vivim,
que la vida ja és prou complexa,
doncs sembla que ens anem a complicar la vida,
però no és així.
Ens anem a un lloc que a vegades desconnectem la ment
i ens traslladem una mica per l'activitat que estem fent
i això, doncs jo crec que ens ajuda en definitiva
a ser millors, a ser més persones
i a poder veure les coses com s'han de veure
des d'un prisma diferent, no?
Qui pugui saber-ne més d'aquesta vida,
podíem dir un estat pur,
a dos quarts a vuit del vespre, aquest dimecres,
a l'antiga audiència,
es presenta el llibre El Camí dels Estels,
edicions desnivel, a més a més en català,
de l'Edu Sallent.
Òscar, per dir-ho, qui vulgui,
més informació que vingui,
però per dir un titular de com està la cursa pels 8.000,
com ho tenim a nivell de calendari?
Doncs, bé, el projecte ha anat endavant,
aquest any ha sigut a nivell esportiu d'un èxit rotund,
perquè ha sigut el primer hat-trick català,
que no sols el fa el Lionel Messi,
sinó que en aquesta ocasió l'he fet jo,
però sense cobrar calés, eh?
i aleshores puc estar molt content i molt cofoi,
perquè aquest any he fet l'Anna Purna,
el del Laguirí, el 6 i el 25 de maig,
i el 31 de juliol vaig fer el K2,
aleshores venia de l'any passat,
a la Tardó, que vaig fer el Manaslo,
es pot dir que en un any natural he fet 4 a 8.000,
aleshores, si n'hi ha 14,
però el meu projecte és 14 més 1,
els 14 jo segurament que els podria completar
de cara a l'any vinent,
a la primavera podria fer el Katzenchunga,
que és el que em falta,
i el G1 a l'estiu,
en el Paquistà.
Llavors veuríem què passa en el Brot-TIC,
si el deixem per l'any següent,
i llavors quedaria el darrer
en el qual hi vull fer
la gran travessa de la Via Làctea,
que és un cim que ara en principi no el dic,
perquè és un projecte que és a nivell mundial
i que probablement,
si dono massa difusió,
doncs algú me'l pugui arrelatar,
me'l pugui picar.
Doncs demà, demà la cita aquest dimecres
a la dos quarts de vuit de l'antiga audiència,
al Camí dels Estels, edicions a nivell en català.
Aquest llibre són amb molta poesia,
com dèiem,
molts sentiments sobre la trajectòria
d'Òscar Carià,
però també de tota la gent
que l'ha acompanyat en aquest camí,
que es va iniciar amb una platja de Tarragona
i que, en fi,
s'ha donat tants fruits.
Òscar, gràcies per explicar-nos-ho
i que vagi molt bé l'antiga audiència.
Sí, us espero aquesta tarda,
dimecres 28,
perquè, a més a més,
us exigiré amb una...
Això sí, heu de reservar a plaça,
perquè hi ha un aforament limitat
a 220 places
i des d'Arte con sabor
us fan tota la gestió.
Bé, hi ha un e-mail
al qual podeu enviar,
que és
elcamidelsestels.com
i d'aquí podeu reservar
les vostres localitats.
És totalment gratuït.
Seus exigiré amb un brenar de forquilla
i, a més a més,
passarem una pel·lícula
que vam estrenar aquest any,
que també és de novetat,
que és
més enllà del combacar-me.
O sigui,
sereu tots molt benvinguts
i a mi m'agradarà molt
que tota la gent que m'aprecii
i em segueixi
i que menys,
que de la ciutat,
que us pugui brindar
aquesta oportunitat
que em doneu
d'estar més proper a vosaltres
o, si més no,
apropar-vos
tot el que jo visc
des d'allà dalt,
doncs,
que ho pugueu sentir
més a prop
de la vostra pell.
Doncs és el que viurem,
aquesta, com dèiem,
reiterem,
la vida no s'ha estat més pur.
Òscar, gràcies
i que vagi molt bé aquest dimecres.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu.