Rapsol IPF ha col·laborat amb la programació estable d'espectacles del Teatre Metropol.
Rapsol IPF t'apropa als protagonistes del Metropol a Tarragona Ràdio,
sempre amb la cultura de la ciutat.
I és que aquest diumenge arriba a Tarragona un gran clàssic de balla i en clan.
Bucs és de bohèmia dirigit per Oriol Brogi
i amb un ampli repartiment, gran repartiment,
ha tingut un gran èxit de crítica també de públic
i encapçalat per Lluís Subé, que ens acompanya a l'altra banda del fiu telefònic.
Lluís, bon dia.
Bon dia.
Arribeu aquest diumenge a Tarragona amb aquest Bucs és de bohèmia,
un text de l'any 1924, però que podríem dir, Lluís,
que té plena vigència actualment.
Per què té plena vigència aquest text?
Home, doncs n'hi imagino perquè està escrit en un moment de crir
per una persona que hi tocava molt, molt, molt, molt
i encara ahir que la vam tornar a fer, doncs, t'adones que...
O sigui, no és que sigui vigent, és que més vigent és impossible.
Jo m'imagino que encara, si la gent continua així,
cada cop serà més vigent durant un temps,
fins que no s'arregli una mica.
Cada vegada el text tindrà més presència
i més veritat amb tot el que passa ara al nostre voltant.
Perquè recordem que Balla Inclana, amb aquest text, amb aquest home,
fa una crítica a la societat espanyola de l'època.
Sí, el que és crítica...
Més que res, jo crec que és una crítica molt contundent,
però explicada des d'una realitat molt contundent
que té al davant i, per tant, és una crítica
que ja et dic que ara seria perfectament vàlida
i quan la fa, sobretot, t'adones perquè veus
que no deixa de repetir els tòpics que ens repetim ara cada dia
a través de les notícies, de l'economia,
de com va el món, etcètera, etcètera.
Ho ha percebut així el públic, Lluís?
És a dir, el públic us ho ha transmès així?
Vaja, es pot una mica comparar amb la societat de l'època?
Bé, a nivell ideològic de les coses que passen i tot
es pot comparar absolutament, però absolutíssimament
només faltaria potser una mica més de guerra al carrer,
és a dir que hi hagués alguna barricada,
però ja tindríem la situació idèntica que descriu Vallentland.
Són un gran repartiment del de l'escenari, Lluís.
Sí, som un equip molt compacte i que ens entenem molt
i que penso que aquesta obra aquí surten molts personatges,
i hi ha dos sectors, el Jordi Martínez i jo,
que tenim la sort i el privilegi de fer els dos protagonistes,
per dir-ho així, el Latino de Hispalis i el Max Estrella,
i els altres companys que reparteixen la tirallonga de trenta i pico personatges.
I llavors és una obra que, per tant, una mica protagonistes,
ho som tots, ho som els vuit que hi sortim,
perquè pràcticament no ens movem de sena,
o uns es van passant el relleu i els altres anem desfilant el personatge.
I sempre pràcticament tothom està en actiu,
i això ha fet que ens sentim equip i que realment disfrutem com a equip
i expliquem la història a partir d'un equip.
I això jo crec que l'espectador ho ha notat.
I la història també n'ha sortit molt millorada,
per dir-ho d'alguna manera, o sigui, molt rèixida.
Quin és el teu paper, Lluís?
El meu paper és el de Max Estrella,
vull dir que és el protagonista i el desencarnant de tota la història,
que és un escritor, doncs, un home de la vida bohèmia,
que està a l'atur, que està passant gana a casa
i que a partir d'aquí, doncs, surt a viure la seva última nit a Madrid
per un petit deute que d'un llibreter que li ha vengut uns llibres
i a partir d'aquí, doncs, amb el seu company,
la dispàlida, viure tota la nit merenya per acabar, doncs, morint a la porta de casa seva de bona matinada.
Ahir vol ser el Cursal, aquest diumenge sou a Tarragona.
M'imagino que encara tombareu per Catalunya.
Sí, de vol, per Catalunya, que la veritat és que és impagable,
perquè anem per setmana i això, en els temps que corren i com està tot,
doncs, ho has de valorar.
Lluís, fem una crida perquè la gent us vingui a veure diumenge.
Com la venem, l'obra, doncs, perquè la gent vingui i estigui una estona al teatre amb vosaltres?
Home, doncs, és un grandíssim text, és un director que...
Tinc el que està dels moments més dolços de la seva vida, no?
L'equip d'actors, no cal que em parli,
que ja som vosaltres els vuit que hi sortim
i que cap problema amb cap d'ells,
vull dir que tots són immillorables,
potser el més dolent soc jo, per dir-ho d'alguna manera.
i després, doncs, que és un text, ja et dic,
que és molt humà per una vegada,
per una banda,
i molt esperpèntic,
que és el teatre que feia Ball d'Inclan,
que vol dir que és entre la realitat i l'humor
que realment et presenta la realitat
amb un seràs d'humor que no te la fa crua,
però que, segons com, també augmenta aquesta cruesa
i, per tant, això fa que hi ha una situació que s'entén
en els quals molts moments, evidentment,
provoquen la riada de l'espectador,
i, en canvi, està explicant la tristó
que pot tenir un personatge
i uns personatges que, pràcticament,
tenen dificultats per trobar el menjar de cada dia.
Doncs ja ho sabeu, aquest diumenge,
el Teatre Metropol, vostès de Bohèmia,
serà dos quarts de set de la tarda,
una obra dirigida per Oriol Brogi
i com a protagonista, Lluís Soler,
que avui hem conversat amb ella al matí de Tarragona Ràdio.
Lluís Soler, gràcies i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres i una abraçada ben forta per Tarragona.
Adeu, bon dia.
Adeu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.