I és que ja us hem explicat que Tarragona
vol ser l'Smart City de referència a la Mediterrània
a través d'un congrés anual
amb els màxims exponents d'aquest sector.
La primera ciutat ja està fixada al calendari,
serà els 7 i 8 de novembre,
els dies 7 i 8 de novembre,
al Palau de Congressos, en el marc del primer congrés mediterrani
d'eficiència energètica i Smart Green Cities.
En volem parlar, de fet, ahir us ho explicàvem,
a nivell informatiu, us haig de fer la presentació,
i avui volem ampliar dades amb conversa
amb el dient d'alcalde de Treball i Activació Econòmica i Joventut,
Javier Villamallor.
Javier, què tal, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Una fita important, que ens ha situat, com dèiem,
en el mapa de la Smart City,
però d'una forma rellevant, important.
Sí, la nostra intenció és crear un espai,
un espai de trobada obert,
amb figures rellevants que estan reflexionant
i que estan investigant en el terreny de l'eficiència energètica,
en la gestió sostenible de les ciutats,
i crear un fòrum periòdic que permeti a les ciutats,
a les empreses i també als investigadors,
als centres de recerca, a la universitat,
conjuntament trobar noves solucions innovadores,
modernes, per gestionar les ciutats en clau eficient,
en clau intel·ligent.
Com bé saps, portem molt de temps treballant en aquest congrés,
és un congrés que presenta, jo diria,
que algunes de les figures més rellevants ara mateix
a l'escenari nacional i internacional
en matèria de reflexió de ciutats intel·ligents.
La figura potser més preeminent que portem
és l'investigador nord-americà, Jeremy Rifkin,
que és l'autor d'un llibre de referència,
conegut com la Tercera Revolució Industrial,
que parla de les oportunitats que hi ha
de generació d'ocupació,
de generació de noves empreses lligades a l'energia,
lligades a l'economia verda
i lligades també al fet de treballar
perquè la generació d'energia cada cop
utilitzi més els recursos naturals
i les energies renovables.
Estem, diríem, en un canvi de cicle
o en una curilla de camins en aquest moment
que no s'obren moltes oportunitats
de cara a un futur proper?
Estem en un moment, jo diria, clau
en la gestió de les ciutats
perquè hi ha un fenomen global,
hi ha un fenomen que es produeix a tot el planeta
i és que cada cop hi ha més població
vivint en nuclis urbans
i, per tant, els càlculs diuen
que en els propers 50 anys
aquesta tendència s'agreujarà encara més
i, per tant, hi haurà una part molt majoritària
de la població del planeta Terra
que viurà en ciutats
i això representa un repte
per gestionar aquests moviments de població
i proporcionar serveis
d'aigua, d'energia, de mobilitat
per tota aquesta població urbana.
Reflexionar sobre com fer-ho
i, sobretot, tenir en compte el cicle econòmic
en el que vivim
on, malauradament, vivim moments difícils
en el terreny econòmic,
moments de moltes dificultats
i, per tant, hem de maximitzar al màxim
els recursos que els ciutadans posen
en mans dels responsables polítics
i, per tant, ara la Conjuntura ens obliga
a treure el màxim suc de cada euro
que el contribuent posa en mans dels responsables
a l'hora de gestionar els serveis que necessiten
el seu dia a dia.
Hi ha una paraula que és molt clara,
que és l'eficiència, no?
I l'eficiència pot passar, per exemple,
per estalviar un 40% de la llumena pública
a través d'un sistema intel·ligent,
ha de ser eficiència en la recollida de la brossa,
ha de ser eficiència en la gestió de l'aigua,
fins i tot, no?
Exacte.
Tot això va en aquest camí, no?
Exacte.
La qüestió...
L'energia és un element molt important
en el dia a dia,
és imprescindible garantir
un suministre permanent d'energia,
però també hem de valoritzar
aquest recurs i aquesta energia adequadament
i hem de convèncer la població,
hem de sensibilitzar la població
que és imprescindible
aprofitar els recursos naturals,
aprofitar les fonts d'energia renovable,
reflexionar sobre el nostre consum energètic
i si podem estalviar-ne energia,
perquè al final l'estalviar energia
no només és una qüestió econòmica,
sinó també és una qüestió medioambiental.
Les ciutats,
i en aquest foru que tindrà lloc a Tarragona
el 7 i 8 de novembre,
les ciutats es plantegen
com en els seus edificis públics,
com en les seves instal·lacions,
ja siguin piscines, ja siguin museus,
ja siguin llars infants,
es pot fer un estalvi energètic
que al final redundi en una menor factura energètica
a pagar per part de l'Ajuntament.
I és aquest l'esperit que tenim,
una vocació d'ajuntar persones
sensibilitzades per aquest tema,
que tenen discurs i que saben
quines són les solucions
que podem entomar a aquests problemes,
a aquests reptes globals,
i la veritat és que estem satisfets,
com em deia a l'inici,
amb aquesta activitat,
amb aquest congrés,
primera edició.
Al congrés el veurem a 400 assistents,
entre altres aquest expert
que farà la conferència magistral,
podríem dir,
del congrés,
és la part dels experts,
del coneixement.
Quina ha de ser la part de la ciutadania?
La ciutadania com s'ha d'involucrar
en aquest camí,
en aquest món de l'Smart City?
Perquè també han de tindre
que dir la seva, no?
No, absolutament.
De fet,
quan parlem de ciutat a vegades intel·ligent,
intentem definir un concepte
que és molt abstracte, no?
Cadascú, cada ciutat,
cada entitat,
el pot definir a la seva manera.
Al final,
quan parlem d'una ciutat intel·ligent,
és una ciutat que té un tret diferencial,
i és que aprofita la tecnologia
per mirar de gestionar millor
el seu dia a dia, no?
Com tu comentaves abans,
hi ha formes de ser més eficient
en l'enllumenat públic,
en tots els fanals que tenim a la ciutat,
si sabem quins no s'encenen correctament
i quins podem alterar
o modificar els elements d'il·luminació,
poden consumir menys energia
per il·luminar el carrer de la mateixa manera, no?
Per tant,
es tracta de,
sense distorsionar,
sense interrompre el servei públic,
que és essencial,
hem de fer que la gent vegi
que hi ha un millor ús,
una major eficiència, no?
En aquests recursos.
I la participació ciutadana és fonamental.
perquè parlem d'energia,
parlem de mobilitat,
parlem d'aigua,
però també parlem de democràcia participativa
i de transparència, no?
La tecnologia,
la informació,
les tecnologies de la informació i la comunicació
són una eina per no només informar la població
del que passa en una ciutat,
sinó també per demanar-li opinió.
I per tant,
com et deia,
el concepte és tan ampli,
hi ha ciutats que porten molts anys treballant,
no és el cas de Tarragona,
que ens hem incorporat en posterioritat,
però hi ha ciutats de l'Estat molt rellevants
en aquest àmbit,
Màlaga,
Santander,
Barcelona,
d'altres europees amb els que tenim contacte,
que fa temps que estan cercant
com incorporar la participació ciutadana,
com fer que els ciutadans puguin expressar
els problemes,
els reptes
i participar també en les solucions.
Això és el camí del que anomenen
la societat xarxa?
És a dir,
que també involucra
la política,
la cultura,
la societat,
la sostenibilitat,
tots aquests conceptes,
tots en la mateixa direcció,
i bidireccional?
Jo crec que és la societat en xarxa
i és la cooperació en xarxa,
al final,
com et deia,
és un esforç
que ha de ser compartit
per la ciutadania,
per la recerca,
per els centres de recerca,
per el sector privat
i també pel sector públic.
Evidentment,
amb un lideratge fort públic,
ha de ser
la ciutat,
ha de ser l'Ajuntament,
ha de ser el govern democràtic,
amb la legitimitat
que li donen
el suport
de la ciutadania,
el que estableixi
les prioritats.
I nosaltres pensem
que en Tarragona,
històricament,
en matèria d'aigua,
per exemple,
en matèria de patrimoni,
en matèria d'energia,
és una ciutat
que pot tenir
i pot contribuir
a buscar aquestes solucions
i a compartir-les.
De fet,
aquest fòrum
del dia 7 i 8 de novembre
és un esforç
per compartir,
reptes i solucions,
no?,
i convidar
a ciutats,
per tant,
a representants,
al món privat
i al món de la recerca,
a compartir
aquests reptes
i aquestes solucions.
Fins a quin punt
l'empresa privada
ha de fer la seva aportació?
Perquè això també va sortir
darrere menys jornades
a l'esmart
per tabacalera,
que l'empresa privada
allà on arriba
a la pública
ha d'arribar
a la privada
i la privada
de fet ha de veure
com atractiu
aquest camí,
aquest concepte
de Smart City
i així estan abocant,
de fet,
perquè a la tabacalera
ja hi ha telefònica
que volen impulsar
un projecte important,
l'altre no s'ho explicava
l'alcalde,
vull dir que hi ha
empreses privades
potents fins i tot
que estan ja
bé,
anant en aquesta direcció
i acostant-se
al projecte
de Smart City.
Sí,
el sector privat
jo crec que està
reaccionant,
diguem-ne,
d'una banda
la col·laboració
público-privada
és una constante
fa molt de temps,
els ajuntaments,
els governs regionals
tenen unes relacions
de proveïdor client
amb moltes empreses privades
que subministren serveis
de tot tipus,
de neteja,
d'enllumenat,
manteniment d'edificis
i és el sector privat
el que està incorporant
aquesta tecnologia
per maximitzar
els recursos
que òbviament saben
i tots sabem
que són cada cop
més escassos
sense afectar
la qualitat
dels serveis.
Nosaltres,
jo crec que
les ciutats
han fet un pas
endavant enorme
en millorar
la qualitat
dels serveis
que presten els ciutadans
de tot tipus,
zones verdes,
equipaments esportius
i culturals,
etcètera,
i la caiguda
dels ingressos
per la conjuntura econòmica
que estan patint
els ajuntaments
no pot significar
un pas enrere
en tota aquesta qualitat
i tots aquests serveis
que està barrabant
la ciutadania.
La manera de fer-ho,
la manera de trobar
aquesta quadratura
del cercle,
si cauen els ingressos,
si cauen els recursos,
com podem fer
que els serveis
siguin de la mateixa qualitat?
Doncs la resposta és
que la tecnologia
pot fer
que alguns processos,
que alguns serveis
siguin més eficients.
Aquesta és la filosofia
dels ciutats intel·ligents,
la tecnologia pot servir
per fer més eficients
alguns serveis públics.
Per tant,
podem estalviar diners
sense afectar
el servei públic
perquè, evidentment,
seria intolerable
que la resposta
a aquesta caiguda
d'ingressos
i a aquesta dificultat econòmica
que treballen
els governs locals
fos només
tanquem serveis,
tanquem equipaments.
Això seria
una solució massa fàcil
i massa pobra
per la ciutadania.
L'empresa està pujant al carro,
per tant,
l'empresa privada
estan innovant,
estan anant de la mà,
saben que hi ha una,
ha d'haver-hi una col·laboració
entre els ajuntaments
que ja,
com et deia,
ja venen,
des de fa temps,
col·laboren amb companyies privades
per prestar serveis
i veuen que
aquesta aliança
del sector públic
i del sector privat
pot ser una bona solució
per l'actual moment,
no?
I jo crec que aquestes
fórmules de cooperació
ajuntant sempre
al sector de la recerca,
al sector de la investigació,
aquesta triple èlix,
aquests tres motors
treballant col·le a col·le,
doncs poden ser
una bona solució.
Jo crec que el moment
és tan difícil
i el repte tan gran,
no?,
que les aliances
són l'única manera,
les complicitats
són l'única manera
de trobar
una solució satisfactòria
per a tots.
El proper 7 i 8 de novembre
tindrem una bona oportunitat,
un bon aparador,
diguéssim,
de cara a l'exterior
en aquesta jornada internacional,
però n'hi ha una
que serà potser
l'eclusió
d'aquest camí
de la Smart City
que serà
els Jocs Mediterrani
de 2017.
Allò serà també
un gran aparador
de cara al món
i també serà
un gran aparador
del que seria
Tarragona,
Ciutat,
Smart City.
De cara a llavors
s'han de fer equipaments,
s'han de fer
nous equipaments
a la ciutat,
ja es tindran en compte,
no?,
vostè ja ho explicàveu
en alguna ocasió,
aquests conceptes
de sostenibilitat,
d'utilitzar,
per exemple,
tecnologia LED
per als equipaments,
cobertes més sostenibles,
per a garantir
menys consum
en climatització,
etcètera, etcètera.
Això ja camina
en aquest sentit.
De fet, jo crec que
com parlem del projecte
de Jocs del Mediterrani
2017,
hem de pensar que,
com tu deies,
és un esdeveniment esportiu,
però també és un aparador
molt important
per a la ciutat
per projectar-se
i donar-se a conèixer arreu,
no?
Aquest congrés
és un acte més,
és un esdeveniment més
en la línia
que Tarragona
vagi esdevenint
progressivament,
poc a poc,
fins al 2017,
en una ciutat
més coneguda
i més reconeguda
arreu.
Aquest esdeveniment
la fa
captar l'atenció
d'algunes ciutats,
de l'entorn
català
i de l'entorn estatal
i pensar
què hem de fer
de cara als Jocs,
que és el que
hi ha tot un equip
de persones
dirigit pel Ramon Quadrat,
que estan,
el director general
de la candidatura,
que estan reflexionant
sobre quins equipaments,
com s'han de fer
i ho estan explicitant
en el pla director
dels Jocs Mediterranis.
Doncs la filosofia
de ser auster,
de ser eficients,
d'intentar que els equipaments
esportius
que s'hagin de fer
incorporin
la darrera vanguarda
en solucions sostenibles
per fer-los
encara més eficients,
doncs aquesta és
una preocupació
i una vocació
que tenim molt clara
des de l'Ajuntament,
i que volem
que aquells equipaments,
més enllà de ser
bons equipaments esportius,
siguin un referent
en com s'ha de construir,
en com s'ha de rehabilitar,
en com s'ha de
ballar
perquè l'aigua,
l'energia que consumeixen
sigui la mínima imprescindible
al llarg de tota
la seva vida útil.
No només ens preocupen
els 15 dies dels jocs,
sinó que ens preocupen
més enllà
tota la vida útil
d'aquest edifici,
d'aquests equipaments.
Tornant a la jornada
del 7 i 8 de novembre,
finalment es farà
una declaració de Tarragona,
quan finalitzi,
què recollirà?
Què pregun que
digui aquesta declaració?
La declaració,
més que res,
és una invitació.
Nosaltres hem identificat
tot un llistat
d'experts
que volem convidar
que participin
en la reflexió comuna.
i, per tant,
la declaració és
l'inici
d'un camí
que ha de ser,
que ha d'afectar
diversos anys,
per tant,
que durarà diversos anys,
per anar reflexionant
i anar incorporant
totes aquestes conclusions
i socialitzar-les,
i compartir-les.
La declaració de Tarragona
és una invitació
a que experts,
empreses,
centres de recerca
i institucions públiques,
juntament amb la ciutadania,
reflexionem sobre
com han de ser les ciutats
en clau mediterrània
del futur.
I, per tant,
serà l'inici,
intentarem establir
les regles del joc,
marcar un camí
que volem que cada any
acabi
amb uns documents,
amb unes reflexions
que es puguin compartir
amb la resta d'actors.
Ja per acabar,
Javier Villamallor,
hi ha alguns projectes
concrets
en aquest món
de l'esmercí
que ja estiguin estudiant
a Tarragona Ciutat,
no sé,
a nivell d'escombraries,
a nivell de sostenibilitat
en general,
hi ha algun projecte
que estigui allò
en coença
en aquests moments,
que puguem veure properament.
Bé,
nosaltres,
evidentment,
com comentava a l'inici,
tenim diverses línies
de col·laboració
i diversos acords
establerts
amb centres
de recerca
i també amb empreses.
Jo diria
que en el terreny
de l'aigua,
com saps,
tenim un conveni
de col·laboració
amb ACBAR,
amb Aigües de Barcelona,
per introduir
la telemesura
dels comptadors
de l'aigua
a tota la ciutat,
progressivament,
en set anys.
i, per tant,
creiem que aquest pot ser
un dels grans projectes
que el fet
que la gent
pugui saber
el seu consum d'aigua
dia a dia
i tingui informació
sobre el seu consum d'aigua
és un primer pas
per sensibilitzar
en el correcte ús
d'un recurs
tan escàs
com és l'aigua.
també tenim línies
de recerca
i projectes
en matèria
de mobilitat
sostenible
que farem públics
la setmana vinent
alguns acords importants
i també
en matèria
de tecnologia
aplicada
al patrimoni
turístic
a la informació
sobre la ciutat
hi ha algun projecte
important
que anirem desvetllant
a mesura
que vagi madurant.
Pensa que és un projecte
on hi ha un component
molt important
d'innovació
i per tant
no és fàcil
trobar aquestes solucions
i si fos tan fàcil
no estaríem parlant
d'innovació
estaríem parlant
d'aplicar una cosa
ja descoberta.
I també
en matèria
d'equipaments esportius
tenim la vocació
i la intenció
d'avançar
per trobar solucions
que facin més sostenibles
energèticament
els equipaments esportius
de la ciutat
actualment
començant
per les piscines
i per tant
estem estudiant
les solucions
que hi ha
per estalviar
recursos
en els consums energètics
de les piscines públiques.
Serien no els materials?
Sí, no els materials
i inclús
noves formes
de generació
de l'energia
manteniment preventiu
etc.
que permeti
que hi hagi
un estalvi.
Javier Villamallor
gràcies per explicar-nos-ho
en fi
parlarem d'aquest 7 i 8 de novembre
d'aquesta activitat
de Palau de Congressos
també parlarem
del Jeremy Refkin
intentarem
aprofundir una mica més
en aquest sociòleg
economista
escriptor
orador
de Colorado
per cert
de Denver
i que és un guru
Sí, és una persona
molt rellevant
ha assessorat
el president
Barack Obama
el president
de la Comissió Europea
d'Uraba Barroso
ha format part
de panels
d'experts
en la Unió Europea
a nivell internacional
és una persona
molt reputada
el seu darrer llibre
és un llibre
molt important
la tercera revolució
industrial
que parla precisament
de com
hi ha una oportunitat
econòmica
hi ha una oportunitat
de generació
de llocs de treball
lligant
generació d'energia
amb mitjans renovables
i petites rehabilitacions
i millores
en els edificis
i en les llars
que poden actuar
com a motor econòmic
i no només
com a motor econòmic
sinó també
com a via
per millorar el medi ambient
doncs podeu llegir el llibre
des d'ara
fins que comencen les jornades
la tercera revolució industrial
i així sabreu
tindreu allò
diguéssim
a xitxa fresca
i el tindrem
tindrem
el professor Rifkin
a casa nostra
Javier Villamallor
gràcies
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana