S'ha acabat el mes d'agost,
el mes segurament per excel·lència de les vacances,
però no s'ha acabat la feina de la Creu Roja del Mar
a les platges de Tarragona Ciutat,
perquè tota la feina, la seva campanya d'estiu,
s'acaba a mitjans o finals del mes de setembre.
En qualsevol cas, avui sí que volem fer un primer balanç
de quina ha estat la feina, de com ha anat aquest estiu,
pel que fa a aquestes tasques de prevenció i de salvament marítim
que fa la gent de la Creu Roja del Mar.
Per això, ara mateix saludem el seu coordinador,
el Joan Carles Castellbi.
Joan Carles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans que res, i com dèiem, la feina vostra no s'ha acabat, no?
Quan tancareu la campanya d'estiu?
Estarem en temporada alta, serien totes les platges del municipi,
fins al dia 16 d'aquest mes,
i després estarem només els caps de setmana,
i dies festius a la platja de la Rebessada.
M'imagino que, de totes maneres, a partir d'avui,
ja preveieu menys afluència de gent a les platges, no?
Sí, acostuma ser que el mes de setembre la gent ja comença...
Bé, les vacances s'acaben,
els joves comencen ja a preparar-se per anar a la universitat o escoles,
i la quantitat de gent a les platges ja comença a baixar.
Vosaltres, els efectius de Creu Roja, ja baixeu també aquests dies,
o encara manteniu fins a mitjans de setembre tot el dispositiu amb nombre?
Em refereixo de personal.
No, fins al dia 16 estem al 100% encara.
Com ha anat l'estiu, en general?
Quin balanç molt sintètic faries d'aquest estiu fins ara a Tarragona?
Home, jo crec que ha sigut bastant positiu.
Hem fet molta prevenció per la quantitat de gent que ha hagut a les platges,
i hem baixat bastant el que són el nombre d'assistències.
Això vol dir que la gent ens ha fet més cas,
i que la prevenció que hem fet ha valgut bastant la pena.
És a dir, s'ha hagut d'assistir...
Heu tingut menys feina, en poques paraules?
Hem tingut menys assistències.
La feina n'hem tingut igualment,
perquè hem fet molta prevenció, hem tingut que avisar molta gent,
hem tingut que fer moltes vigilàncies en zones,
quan col·locàvem les zones balissades
perquè no es venyeixi la gent al costat de les roques.
Hem tingut que estar allà al costat
perquè ningú entressi en zona perillosa,
i tot això ha comportat un moviment de personal,
de platges cap onantra,
i controlar bé els jocs perillosos.
Això vol dir que, en general, a més de la bona feina
que pot fer la Creu Roja en matèria de prevenció,
també vol dir que cada any que passa el banyista,
en general, es comporta de millor manera quan està a la platja?
Sí, jo crec que sí.
La gent confia en Creu Roja,
sap que fa la feina ben feta,
llavors ens fa bastant de cas.
Sempre hi ha un cas aïllat,
com els adolescents en el moment de saltar per les roques, etcètera,
però majoritàriament la gent ens fa cas.
Fins ara, en números, bàsicament, en números rodons,
quantes assistències heu fet, doncs, a Tarragona Ciutat?
D'assistències n'hem fet 1.723 assistències per ara.
I això són, quan parlem d'assistències, de què parlem, exactament?
Parlem des de contusions, picades de medusa,
picades de peixaranya, cremades, lipotímies, insolacions,
qualsevol assistència sanitària.
És a dir, quan ja s'ha produt un problema, per dir-ho d'alguna manera, no?
Exacte.
I aleshores, si afegim tot el tema de prevenció que deies,
o de, sí, això, prevenció o recomanacions,
tot això, com ho comptabilitzeu?
Doncs, bueno, tenim unes fulles diàries
en què cada lloc de socor va posant tota la fenya que està fent.
Hi ha els avisos que fem a usuaris de roques i espigons,
a banyistes que estan fora de zona de bany,
embarcacions que entren dins de la zona de bany,
pescadors que estan fent activitat en zona prohibida,
gent que es posa a les dutxes amb sabó,
qualsevol avisos d'aquests,
els anem comptabilitzant,
i, bueno, al final del dia,
tenim un control de l'activitat que s'està fent, no?,
les prevencions que se fan.
De les assistències sanitàries que comentaves abans,
són més o menys les de l'any passat o les d'anys anteriors?
No, han baixat molt, en comparació amb l'any passat,
han baixat moltíssim.
L'any passat en van fer 3.459 a final de temporada
i aquest any 1.723.
Sí que ens queden 15 dies encara,
però la diferència és molta.
I quina creus que poden ser les raons d'aquest descens tan pronunciat?
Bueno, jo crec que és per dues coses.
Una, per la prevenció que s'ha fet molt ben feta,
i l'altra perquè hi ha hagut menys gent a les platges.
Hi ha hagut menys gent a les platges?
Sí, nosaltres creiem que sí.
No hi ha cap comptador.
Sí, clar.
Per això t'ho he preguntat, perquè és difícil de comptar.
Però, clar, vosaltres hi esteu en el dia a dia.
Exacte.
Teniu la sensació o la certesa que hi ha hagut menys gent.
Sí, nosaltres cada dia mirem quin tant per cent hi ha de gent
i tenim una forma ja per controlar-ho
i segons la nostra experiència creiem que hi ha hagut menys gent aquest any que altres anys.
Quin tant per cent creieu que pot haver baixat?
Perquè és veritat que cada dia quan teníem la informació dels vostres companys
ja ens deien la presència de públic amb tant per cent a primera del matí,
que després, evidentment, pot anar augmentant cada dia.
Però quin tant per cent creieu que s'ha produït de mitjana d'assistència a les platges?
Home, creiem que ha hagut un 30% menys que l'any passat.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí, sí.
No hem tingut cap víctima mortal, no? Cap ofegat?
No, no hem tingut cap. A les platges del municipi de Tarragona no hem tingut cap.
Hem tingut, doncs, uns quants sustos, hem tingut alguns infarts,
però amb tindre els dèies al peu de platja,
això ens ha ajudat a poder mantindre bé,
mantindre i estacionar el que és la víctima
i poder-la desplaçar cap a l'hospital immediatament.
I heu tingut algun rescat o problema molt greu d'aquells que ha estat realment perillós?
Bé, al principi de temporada vam tindre un nano que es va tancar tibi per anar saltant,
de les roques, i llavors hem tingut que fer algunes evacuacions
amb gent que ha tingut problemes, allò que s'ha acostat a les roques,
amb banderes vermelles, tenien problemes, no podien sortir de l'aigua,
hem tingut que anar a treure'ls i, bé, ha hagut alguns rescatges una mica complicats o perillosos,
però, bé, al final ha sortit tot bé.
El tema de les roques, que ja l'has comentat més d'una ocasió en aquesta entrevista,
el llançament de joves o d'adolescents des de les roques,
és el principal problema que tenim ara a les platges de Tarragona?
Home, el principal problema no, però és un problema que crida bastant l'atenció,
és un problema que es podria evitar,
intentem fer diferents actuacions per poder-ho, perquè no torni a passar,
i cada vegada, cada any, hi ha menys gent que ho fa, no?
Sobretot a les zones més perilloses, que és el que nosaltres estem més a sobre.
Quina és la zona més perillosa?
És la zona entre la Rabassada i Sabinosa.
Entre la Rabassada i la Sabinosa, és a dir, el que coneixem tots per aquella zona
on hi ha les antigues construccions del preventori de la Sabinosa.
Exacte, sí, hi ha un lloc al mig, que és un lloc que anys enrere ja se saltava,
hi havia molta profunditat, però aquest any s'ha ficat un banc de sorra sota
i ha fet que que hi hagués molt poca profunditat
i la gent, quan saltaven, s'ha feien mal de veritat.
I què feu? O què podeu fer els de la Creu Roja per evitar això?
Quan veiem un grup d'adolescents que comença a agafar el camí per anar cap a la zona,
si veiem que per l'altra platja no han sortit, vol dir que s'han quedat a mig camí.
Llavors, agafem o anem per mar o per terra,
avisar-los i dir-los que ja hi ha molt poca profunditat,
que no saltin, etc.
I aquí teniu problemes en el sentit que no us fan cas?
Hi ha vegades que sí que ens fan cas i hi ha alguna que no.
I si veiem que hi ha adolescents que són reincidents,
el que fem és avisar els companys de la Guàrdia Urbana.
Perquè això ens reiteraria a altres problemes que havíem comentat altres anys
de banyistes que no fan cas de la bandera vermella
o que no fan cas dels vostres avisos.
Aquí estem parlant d'un sector molt concret de la població,
nois molt joves que es llencen des de les roques.
Heu detectat aquest any algun incident greu en aquest tema?
No.
No, afortunadament.
I hi ha alguna altra zona o és bàsicament tot es concentra entre la Rabassada i la Sabinosa?
Home, la zona més perillosa és aquesta.
Hi ha altres zones com és el Miracle a la zona del Castell, a Fortí de la Reina,
o també a la punta de la Mora, però són zones on hi ha alguna cosa més d'alçada.
Llavors, sobretot a la Mora.
A la Mora hi ha molta profunditat, llavors, si el dia és a mar plana,
doncs, bé, tampoc no reincidim al lloc.
Però el problema és quan hi ha mala mar,
que llavors el banyista no pot sortir de l'aigua i llavors sí que té problemes.
Parlant de mala mar, Joan Carles també dóna la sensació,
perquè vosaltres ens heu informat cada dia,
que aquest estiu no n'hi ha hagut gaires dies, no?, de mala mar.
No, d'així amb bandera vermella només tenim un 3%,
és a dir, són molt pocs dies, però sí que hem tingut banderes grogues
i les banderes grogues han sigut, bueno, bastant...
ha hagut d'alguns dies que hem tingut que balissar els laterals de les platges,
les zones rocoses, perquè eren zones perilloses.
No obstant, al mig, manteníem la bandera groga
perquè l'usuari es pogués banyar amb precaució, però que es pogués banyar.
I, en canvi, les zones de les roques les balissàvem
perquè a aquells llocs en concret no es banyessin ningú.
Aquesta actuació és novetat d'aquest any?
És a dir, això de balissar aquesta zona concreta més propera a les roques
mantenint el bany a la resta de la platja?
No, això ja fa temps que ho fem.
És una forma que el banyista pugui gaudir
o pugui remullar-se igualment a la platja,
però que ho faci amb precaució.
I la zona més perillosa, fent una bona prevenció,
evitem que la gent es fiqui en problemes.
Aquest seria un exemple, Joan Carles,
de coses que feu que potser passen desapercebudes, no?,
per la majoria de la gent.
Sí, sí.
Bé, els usuaris que van dia a dia a la platja,
això ho veuen i a vegades ens ajuden.
Quan veiem algun banyista que intenta ficar-se a les zones balissades,
els mateixos usuaris ens ajuden a que la gent surti,
perquè veuen que estem allà a sobre, els avisem, els tornem a avisar
i, bé, hi ha vegades que, bé, alguna vegada sí que hem tingut
alguna persona una mica tossuda,
però, bé, sempre acabem traient a l'usuari de la zona d'aquestes.
Hem parlat del tema de roques.
I el tema de les meduses, n'hem tingut o no aquest any?
No, aquest any ha sigut un any amb molt poques.
He sigut dos, bé, feia molt de temps que teníem tantes poques assistències
i, bé, clar, la medusa és un ser viu
que el va llogar la corrent del mar.
Llavors, aquest any, les corrents no les han portat cap aquí
i ens hem pogut lliure d'elles.
Per tant, hi ha hagut poques assistències en aquest àmbit.
Sí, hem tingut 284 assistències
i, en canvi, l'any passat en vam tindre 840.
Hi ha una diferència molt alta.
Tampoc dóna la sensació que hi hagi hagut problemes amb embarcacions
o, per exemple, un altre problema que havíem tingut anys anteriors
d'aquestes motos de gran velocitat, no?
N'hi ha hagut alguna incidència?
No, aquest any han hagut molt poques motos pel mar
i, bé, les poques que havien sempre han estat fent el correcte, no?
Això, suposem que l'any passat, bé, les mesures que van prendre,
els avisos que van fer i tot, al final han donat efecte.
En general, podríem dir, doncs, que la prevenció,
la conscienciació progressiva de la gent està donant resultats.
Exacte, sí, sí, sí.
El que sí que és veritat, ja dèiem que aquí a Tarragona
no s'havia produït cap ofegat,
però en el conjunt de Catalunya sí que n'hi ha hagut força.
No sé si això, a vegades, és, en fi, una simple coincidència, no?
També l'any passat és veritat que a la demarcació de Tarragona
es van produir diversos morts,
recordo especialment el cas de Comarrua,
del que els mitjans vam parlar molt.
Clar, això a vegades és una qüestió de, no sé si dir-ne,
de destí, de sort o de mala sort, no?
Exacte, ha sigut una cosa així una mica de sort.
Aquest any el municipi no n'ha tingut cap,
a la província sí que hi ha hagut alguna desgràcia
i fora de la província n'hi han hagut diverses.
Però, bueno, això és, bueno, aquest any, bueno,
ha tingut mala sort altres zones
i l'any passat, doncs, bueno,
Calafell va ser una de les zones prejudicades.
Això és una mica el destí.
Escolta, i l'onada de calor d'aquests dies,
de fet n'hem tingut més d'una onada de calor.
Això també vosaltres hi treballeu en temes de prevenció?
O això ja no és cosa vostra,
si realment aquella persona no té un cop de calor i un problema?
No, quan estàvem amb alerta sobre l'onada de calor,
el que fèiem era, fèiem més patrullatges,
sobretot a Mores Puntes, que és al migdia,
i si vèiem, doncs, gent que podia ser amb un risal,
gent de certa edat, nadons, crios molt petits, etcètera,
doncs els avisàvem que s'havien de posar l'ombra,
que s'havien de posar molta aigua,
i que, sobretot, s'havien de posar crema solar, etcètera.
Però, en fi, tampoc no hi ha hagut cap episodi greu.
No, no, hem estat bastant tranquils.
I la gent està consciència del tema de la calor.
Sí, és que aquest any n'hem patit molt.
I sobretot els de la Creu Roja, no?
Sí, hem tingut que remullar-nos bastant sovint,
estar molta estona sota l'ombra, però, al final...
Com us ho feu?
Que això, segurament, el ciutadà tampoc no...
Ell sap que hi ha gent de la Creu Roja,
veu les banderes, us veu,
però com us ho feu en el dia a dia
i en èpoques especialment de tanta calor?
Com us repartiu la feina en un dia a dia?
Bé, comencem a les 10 del dematí.
A aquesta hora ja el responsable del lloc
decideix quina bandera s'aixecarà.
i es comproven les corrents marítimes,
introduint-se un sucurista aquàtic dintre de l'aigua
i amb el vent i les corrents
se decideix la bandera que s'aixeca.
Llavors també puja ja una persona vigilant dalt de la torre
i es prepara tot el material ja per aguantar tot el dia.
És a dir, s'atreu l'embarcació,
s'atreuen tots els estris de salvament, etc.
i quan ja està tot ja preparat
es comença ja a fer un patrullatge el primer del dia.
i durant tot el dia se'n fan quatre patrullatges repartits
i els dies així d'onada de calor
anem a fer amb sis patrullatges.
I així s'ha van tornant tot el personal que hi ha a la mateixa platja,
s'ha van tornant entre dalt de la torreta i els patrullatges.
Quanta gent surt cada dia a la platja repartides per les diferents platges?
Doncs són jocs de treball, hi ha uns 33 persones.
33 jocs de treball.
I com tenen dos dies de festa,
tots els socorristes,
llavors són aproximadament 50 persones.
50 persones.
Sí, estan durant els tres mesos d'estiu
fent la prevenció i la vigilància a les platges del municipi.
I els 33 ja cada dia se situen, suposo que en grups, no?,
per platges?
Sí.
Us organitzeu en grups, m'imagino.
Exacte, nosaltres ho tenim dividit per tres zones.
La zona ciutat, que és des de la platja de la Comandància
fins a la platja de la Sabinosa.
Després tenim la zona llarga, que li diem,
que comptes des de Capellans i tota la platja.
I després la zona nord, que és la rebassada i...
Ai, rebassada, perdona.
La Mora i Tamarit.
I quina fama, si es pot dir,
quina fama tenen les platges?
És a dir, entre vosaltres, entre la gent que treballa,
quina té la fama d'anar a millor platja?
Quina és la millor destinació o la pitjor?
Des del punt de vista de feina, esclar, parlo.
Home, hi ha gent de tot.
Hi ha gent que li agrada més la zona ciutat
i, en canvi, hi ha gent que li agrada més la zona nord.
Això és una mica a gustos del socorrista.
És molt variat.
Perquè us ho repartiu o no?
O realment el socorrista que té aixina de la zona nord
sempre està en la mateixa zona?
Sí.
Perquè així la coneix millor durant tot l'estiu.
Exacte.
Hi ha un grup en cada zona
i llavors el que sí que van és intercanviar-se
entre les platges de la mateixa zona.
Estan una setmana en cada platja, però de la seva zona.
D'aquesta manera sempre coneixes el teu equip de treball
i coneixes les platges, les dues o tres platges que te toquen.
Sí, perquè a més m'imagino, i això la gent segurament
que tampoc no ho pensa, però clar que és important
que el socorrista sàpiga les característiques de cada platja, no?
Sí.
Si hi ha corrents, si hi ha roques...
Exacte.
I aquí l'important és conèixer molt els racons de la roca,
cap on són les corrents segons el vent que gira,
i saber per on poder treure la víctima
i que la moto aquàtica te pugui treure de l'aigua, etcètera.
Clar, tot això, si no és en pràctica i vivint i nedant per allà,
doncs no ho saps.
Clar, són detalls que a nosaltres ens passen desapercebuts,
però que, evidentment, els socorristes han de tenir molt en compte.
Acabo, Joan Carles.
Ara ja s'acaba pràcticament la temporada.
Afortunadament, a Terraona Ciutat hem tingut el vostre servei,
com en anys anteriors.
En algunes localitats de la costa no n'hi ha hagut de servei de platges.
Creus que això s'hauria d'evitar de totes, totes?
Que malgrat la crisi i les retallades és imprescindible
més que mai tenir un servei de vigilància a les platges?
Home, jo crec que sí.
Jo crec que és un lloc on el ciutadat va.
És un lloc que podem facilitar que gaudeixin els ciutadans.
És un lloc que és gratuït.
Llavors, també tenim recepció de molts turistes.
I clar, tindre una zona així, que no la tenim vigilada
i que la deixem amb mare de Déu, és una mica tirant darrere.
Jo crec que hem de mantenir la vigilància
i estar amb la prevenció del peu de platja.
A més, la feina que heu fet durant molts anys s'està veient ara, no?
Segurament, tot el tema preventiu que hem comentat.
Sí.
Home, nosaltres ja aquí a Tarragona,
que Déu Roja faci el servei de la vigilància a les platges de Tarragona,
ja són uns 43-44 anys que estem dia a dia, no?
I les platges de Tarragona les coneixem de dalt a baix.
Pam a pam.
Exacte.
I com es van transformant les platges?
Perquè també, si miréssim enrere 40 anys,
alguna platja segurament ha canviat...
Moltíssim.
Per exemple, la platja del Miracle, no cal dir-ho.
Exacte. Ara t'anava a dir, no?
La platja més urbana que tenim,
amb tota la part aquesta que anomenem de la comandància, no?
Sí, tot això no existia.
La comandància era una platjeta petita que estava més enllà
i ara és tota la platja del Miracle, tot junt.
Clar, sí, sí. Ha canviat moltíssim.
Sí, sí.
Llavors, també les profunditats s'han canviat molt.
Hi ha tota la zona també de Calacosis,
que és una platjeta aquí al costat del Miracle.
Entre Miracle i Rebassada,
tot allò s'està omplint de sorra
i de mica en mica s'està transformant en una platja més gran.
El mar és viu, llavors hi ha mobilitat de sorra, hi ha mobilitat de tot.
L'important és que l'estiu hagi anat prou bé,
menys assistències, a més, no hem tingut cap ofegat
i en general menys problemes que l'estiu anterior.
Recordem que estareu fins al dia 16, no?
Deies?
Exacte, fins al dia 16 i esperem que continuï sent igual
i que la mar estigui tranquil·la.
Perfecte, doncs.
Joan Carles Cassellvi,
coordinador de Salvament Marítim i Platges d'aquí de Tarraona Ciutat,
de Creu Roja, del Marc,
gràcies per atendre aquesta trucada
i per fer-nos aquest primer balanç provisional de la temporada.
Gràcies a vosaltres.
Adeu, si ja, bon dia.
Adeu, bon dia.
Gràcies.