L'Ajuntament de Tarragona reclama el retorn dels papers de l'arxiu de Salamanca.
La setmana passada en un acte a Barcelona signava la declaració de la Comissió de la Dignitat, conjuntament amb altres 10 ajuntaments de Catalunya.
De fet, Tarragona, ja ho explicarem, és la ciutat de Catalunya que té més documents requisats en aquest arxiu de Salamanca.
Són uns 2.100 documents enfront d'altres ciutats, com ara Barcelona, amb molt més habitants, però amb molt menys documents.
En volem parlar perquè la persona que va anar-hi a Barcelona a signar aquest document, aquesta declaració, és el conseller de Relacions Ciutadanes, en Paco Zapater.
Paco Zapater, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, bon dia.
2.100 documents, l'arxiu de Salamanca, aquests són els institucionals, diguem-ne, els del Consistori, els expropiats.
Sí, sí.
Què hi ha entre aquests documents? Quina mena de documents són? De què estem parlant?
Doncs estem parlant d'actes de comissions de govern, d'actes de constitució del comitè local, expedients, correspondència, notificacions.
O sigui, documentació municipal que va ser requisada amb molta cura, sembla, per les tropes franquistes quan van arribar a Tarragona el 14 de gener del 39.
És curiós, és curiós que, com has dit, Tarragona és la ciutat de Catalunya que més documents té a l'arxiu de Salamanca.
En molta diferència a Barcelona, doncs, de 2.100 a 1.100, n'hi ha molta diferència.
Altres també són a Valls, no?, crec, altres municipis, n'hi ha uns quants.
N'hi ha 10 ajuntaments, Barcelona, Gandesa, Igualada, Mollà, Reus, Sant Joan dels Fons, Sort, Tarragona, Valls, Vic...
Reus, en concret, té 900 documents i Valls té 30 documents.
Què passarà a partir d'ara, després de ser d'aquesta declaració?
Aquí es hem de remuntar a l'any 2005.
L'any 2005 surt una llei per retornar els papels de Salamanca a la Generalitat.
És signar aquesta llei, Generalitat i particulars.
És signar aquesta llei i, bueno, a partir de...
Llavors, comencen a tornar-se els documents.
Clar, el problema està en els documents de l'Ajuntament, dels Ajuntaments.
El Ministeri de Cultura té la teoria o té la interpretació
que la llei del 2005 només deia documents de la Generalitat
i, per tant, els ajuntaments no tindrien drets.
La nostra interpretació és que, quan es parla de Generalitat,
s'està parlant de tota l'administració catalana.
i, per tant, n'hi hauria base jurídica per reclamar això.
Entre altres raons, el Ministeri diu que això estaria prescrit
i no, jo no crec que estigui prescrit per una senzilla raó.
Els béns de l'administració no prescriuen.
Per tant, els papers són béns de l'administració i no prescriurien.
Llavors, el dia 4, en una reunió a Barcelona,
la Comissió de la Dignitat va congregar aquests 10 ajuntaments
i es va fer una declaració demanant que aquests papers siguin retornats.
N'hi hauria tres etapes.
La primera, doncs bé, cada ajuntament prendria un acord,
un acord en el plenari demanant aquests papers
i ho enviaria aquest acord, aquesta petició, al Ministeri de Cultura.
També s'enviaria a la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides,
al Consell Internacional d'Arxius, etcètera, etcètera.
Aquesta seria la primera fase.
La segona fase seria visitar el Ministeri de Cultura per demanar-ho personalment.
I si aquestes dues fases no prosperen,
llavors n'hi hauria una tercera fase,
que seria la fase, diguéssim, jurisdiccional, la fase judicial.
Si el Ministeri de Cultura no retorna aquests papers,
es posaria una demanda contra el Ministeri de Cultura
davant dels tribunals contenciors administratius
reclamant aquests papers i n'hi ha base jurídica consistent.
Per la informació que tenen i per aquesta base jurídica
de la que disposen, creuen que s'arribarà a aquesta tercera fase?
És a dir, hi ha molts números d'arribar-hi o no?
O creuen que...
Jo crec que no s'arribarà.
Jo crec que no s'arribarà.
No s'arribarà perquè aquests documents que estem parlant
no tenen cap interès per l'arxiu de Salamanca.
Si no tenen cap interès i, a més a més,
ara es poden microfilmar i es poden fotocopiar,
no té sentit que aquests documents estén a Salamanca.
Lògicament, tindrien que estar als seus ajuntaments.
Inclús, n'hi ha una cosa molt curiosa,
n'hi ha una cosa molt curiosa,
que l'Ajuntament de Mollà només té un document,
però, curiosament, es tracta d'un document
que va ser un document que se va donar la benvinguda a la República.
És un document del 14 d'abril del 31
i ve, curiosament, aquesta ciutat, Mollà,
que és on va néixer Rafael de Casanova,
té un document molt simbòlic
i quin interès té per l'arxiu de Salamanca?
Doncs cap ni un.
El procés serà aquest?
És a dir, a partir d'ara, en aquestes primeres etapes,
reclamar-ho?
En Nacions Unides és important, creu-ho, reclamar-ho també?
És a dir, que no només sigui una reclamació del Ministeri de Cultura,
sinó també, diguem-ne,
que traspassi fronteres entre cometes,
que vagi també a Nacions Unides?
Sí, jo crec que, clar, en la primera fase
és que articular totes les variants que puguem.
La pressió internacional, jo crec que és important,
és important i no costa res demanar-ho
i crec que pot ajudar, pot ajudar per tal d'intentar evitar
un procés contenciós administratiu.
Des de la setmana passada fins ara,
el Ministeri ha badat boca, ha dit alguna cosa?
No, no tenim constància, no tenim constància.
De fet, de fet, durant aquesta setmana,
en realitat encara no s'han pres els acords en els plenaris
i, per tant, al Ministeri de Cultura,
oficialment no l'ha arribat res.
Si el Ministeri de Cultura en aquest moment,
si no l'ha arribat res oficialment, ni s'hi muta, vaja.
Ni s'hi muta.
Pot haver arribat pels mitjans de comunicació,
perquè això que no pugui sempre córrer, no?
Però oficialment no té encara la petició en mà, diguem-ne.
No, no, encara s'ha de prendre la precisió.
O sigui, a la Comissió de la Dignitat de la setmana passada,
el que es va fer és traçar un full de ruta per actuar.
Clar, aquest full de ruta encara no s'ha posat en marxa
perquè precisa, naturalment, d'un acord de l'Ajuntament
que encara no s'ha pres.
Sabem tot el que hi ha a l'arxiu de Salamanca?
Sí, curiosament, a més dels papers que he dit,
curiosament n'hi ha també revistes i diaris
amb els fetgells de l'Ajuntament.
per exemple, del diari de Tarragona,
de Camí, una revista de la CNT,
d'un diari com el Car Antifixista,
que es deia 19 de juliol,
del guerrillero,
semanari del regimiento número 2, tercera división.
És a dir, a més a més de papers oficials,
n'hi ha documents periodístics
amb el segell de l'Ajuntament
de les publicacions que estaven vigents en aquella època,
en l'època de l'Ajuntament Civil.
És el procés que engega l'Ajuntament de Tarragona
amb altres 10 ajuntaments,
són 10 en total ajuntaments de Catalunya,
per reclamar el retorn d'aquests papers
de l'arxiu de Salamanca.
Senyor Paco Zapater,
quan arribin aquí, si és que on se'ls tornen,
què faran amb aquests documents?
Ho han pensat, això?
Nosaltres tenim un arxiu,
nosaltres tenim un arxiver,
i nosaltres tenim,
jo crec que tenim puestos que posar-ho,
lògicament,
volum no ha de ser molt.
2.100 documents no és molt de volum.
No és molt de volum,
però per nosaltres,
fora un símbol,
que era Raimel,
que va dir que qui perd els seus orígens
té la seva identitat.
els papers són també una mica,
una mica l'origen escrit
de les societats,
de la nostra societat,
de la nostra ciutat,
i crec que tenim obligació moral
de reclamar això.
Per tant, aquí a l'altra becadera,
quan l'arxiu es traslladi a l'altra becadera,
seran allà,
suposo que amb un prestatge allò seleccionat.
Procurarem significar-lo.
De totes maneres,
clar,
això pot ser
pot ser una ruta d'anys,
pot ser una ruta d'anys,
un any, dos anys, tres anys,
els processos judicials,
se sap quan comencen o quan acaben.
La visita ministerial,
s'han acordat ja més o menys
quan la tenen previst fer,
o tenen a menys un calendari previst,
i aniran tots a Madrid,
és a dir,
tots els ajuntaments alhora?
En principi,
jo penso que no caldria anar tots.
Cal optimitzar l'espesa,
crec que no cal anar tots,
però aniria una representació significativa
d'aquests 10 ajuntaments
i de la pròpia Comissió de la Dignitat.
Per què, llavors,
la via judicial,
com s'encausaria?
Per quin caminaria aquesta via judicial?
Si es quedaria amb el tercer pas,
la tercera fase.
Clar,
la via judicial
no pot ser una via judicial conjunta,
no podrien els 10 ajuntaments,
crec que jo,
no podrien demanar-ho conjuntament,
perquè, cap,
podria passar que
la situació subjectiva
de cada ajuntament
fos diferent.
En principi,
en principi,
cada ajuntament
tindria que posar
un procés contenciós administratiu
contra el Ministeri de Cultura.
Contra el Ministeri de Cultura
i, llavors,
el Ministeri de Cultura,
davant d'aquest procés,
tindria dues alternatives.
La primera,
allanar-se,
aprenar-se,
és a dir,
donar
el sí
al retorn
d'aquests papers
o defensar-se.
Si es defensa,
i, al final,
el jutge decidiria,
estrictament
en base
a qüestions jurídiques,
si aquests papers
es retorna o no es retorna.
Però jo crec
que la qüestió jurídica
està clara.
Són uns papers
que van ser
intervinguts
per la força,
uns papers
que s'han portat cap allà,
uns papers
que no poden prescriure.
És a dir,
hi ha una institució
de dret
que és la prescripció
adquisitiva,
que significa
que si jo tinc
una cosa
durant un determinat temps,
doncs jo
em faig amo
d'aquesta cosa.
El transcurso del temps
te fa amo
d'una cosa.
Però, curiosament,
les lleis diuen
sempre que això
no sigui
una res pública,
una cosa pública,
una propiedad pública.
Llavors,
no funciona
o no opera
la prescripció.
Per tant,
aquests papers
són públics,
no funciona
la qüestió
de la prescripció
i jo crec
que la qüestió jurídica
està clara.
Esperem,
que no s'hagi d'arribar
a aquest extrem,
que es pugui arribar
a un acord abans
amb el Ministeri de Cultura.
Senyor Zapater,
aquesta setmana
també estan preparant
un acte
al voltant del 1800,
al voltant del 1800,
que faran properament
aquí a la ciutat.
Com anirà?
Sí,
bé,
demà,
no,
demà passat,
sí,
hi ha una roda de premsa
sobre un projecte
que n'hi ha de presentar
a la ciutat,
un projecte
sobre el període històric
de 1800 a 1814
de Tarragona,
que és una època
molt important
per Tarragona,
una època molt interessant
i al novembre
es faran unes jornades
sobre aquest tema
i, bé,
jo crec que es convenien
d'eixar la presentació
per demà passat
per tots els mitjans
perquè sàpiguen
simultàniament
en què consisteix això.
Però és important,
no?,
has dit donar a conèixer
aquesta època,
aquesta franja en concret
del 1800 a 1814,
donar a conèixer
tota la informació,
és a dir que...
Jo crec que és important
perquè és una època
que d'alguna manera
aquí està
una part important
de la nostra història
i, a més,
també és una època
que convé estudiar,
que convé analitzar
perquè jo crec
que és una època
que cohesiona
la nostra ciutat.
Els fets
d'aquella època
cohesionen
la nostra ciutat
i elements
cohesionadors,
doncs cal
que agafem
molts elements
cohesionadors
per cohesionar
la nostra societat.
Doncs ho explicarem
tota aquesta mateixa setmana,
estiguin pendents
a partir de demà passat
que us ho explicarem
els detalls
d'aquestes jornades
que es presentaran
públicament,
naturalment,
amb tots els companys
dels mitjans de comunicació.
El senyor Paco Zapaterra,
conseller de Relació Ciutadana,
gràcies per explicar-nos
com està tot aquest procés
dels partits de Salamanca,
volien conèixer també
una mica el detall, no?
Sí,
jo solament
volia afegir una cosa
i és que
la interposició
d'un procés judicial
contra les administracions
és una cosa
molt natural
que passa cada dia.
Efectivament,
hi ha moltes discrepàncies
diàriament
entre l'administració
i l'administrat
o entre administracions
i, clar,
com s'entenen
que resoldre
aquestes discrepàncies?
Senzillament,
a través d'un jutge.
Llavors,
no és més que això,
n'hi ha
milers i milers
d'assumptes
judicials
contençosos
administratius
i aquest seria
un mes
sense més importància,
sense més importància
i no n'hi ha
que tindre por.
Al final,
un jutge
imparcial
diu
té la raó
el Ministeri
de Cultura
o té la raó
l'Ajuntament.
I això és el que dirà.
Doncs veurem si finalment
és aquesta la carta
que cal jugar
perquè no tornen
els papers
tal com han de tornar,
que seria
el més aviat possible.
Senyor Zapater,
gràcies i fins a la propera.
Moltes gràcies a vostè.
Bon dia.