Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo vaig portar un bloc
i mig,
un el vaig gastar
sencer. De quants papers és el bloc?
Doncs et diria...
Hòstia, quantes?
50-50.
Jo, mira, no t'exagero si vaig fer
potser
70-80 caricatures allà.
Jo, eh?
Hi havia també la Laura Wal,
ella va plegar a les 12,
jo vaig continuar fins a les 2
perquè amb la mare porten també cubates gratis
i així aguantar més.
No m'imagino quines devien ser
les últimes que vas fer de caricatures.
T'hauria sortit grotesca allà.
Sí, al final és un estil
més subjectiu, però la gent
s'ho va passar molt bé i la veritat és que
per allà va passar un munt de gent i vam sortir
d'allà quan ens vam fotre fora perquè ja havíem
tancat i no continuàvem.
Molt bé. Arrencada de la setmana
del còmic, ja ho veieu amb aquesta festa, la Cercé.
Estan tocant de fons. Són fantàstics, aquesta gent.
Són molt macos. Són molt bons.
Jo crec que arribaran molt lluny, francament.
I ahir vau tenir també una persona
dins del món del dibuix, del còmic,
també, molt bona i sobretot
popular i mediàtica, que era una mica
també el cap de cartell, el que interessa per arrossegar
públic. Forges venia ahir a Tarragona
a fer una xerrada a l'antiga audiència.
De què va parlar el Forges?
De l'humor. Així en general, eh?
Bàsicament de l'humor i del seu humor
i com enfoca ell l'humor.
Una cosa que a nosaltres ens interessa molt
com a treballadors
del RAM perquè
a vegades ens oblida
que és una línia
que a vegades que vas fent
dibuixos, si no tens una mica d'humor
perds una mica l'essència,
l'ànima.
I ell, diguéssim,
com està ja,
ha passat ja per la nostra etapa
i està una mica més enllà,
aquest home va començar
amb una lliçó magistral, diguéssim,
el que podia ser l'humor gràfic
i també la seva experiència
i les personals també.
Sí, perquè el deia el Miqui,
diu, és que no sabem ben bé
de què parlarà,
diu, perquè és una persona
que té tantes coses a explicar
i tan interessants,
diu que comença per un lloc
i pots comptar.
La gent va quedar encantada, no?
Sí, la gent va riure molt,
va ser una conferència,
a base és que això,
l'encant que té el Forges
també és que t'ho explica tot
en base d'anècdotes, no?
Que això tot,
o sigui,
t'elecciona sobre conceptes
però a partir d'anècdotes
que són divertides, no?
I d'acudits que també
va anar presentant i tal,
amb el seu llenguatge tan particular
que no deixa indiferent a ningú.
Va ser...
La veritat és que va ser
una molt bona experiència,
la gent s'ho va passar molt bé
i aquest senyor a nivell personal
és una ment privilegiada,
o sigui, és una persona lucida,
cultíssima, intel·ligent
i amb un llenguatge,
amb un surrealisme personal
i que, bueno,
és un personatge bonic aquest senyor
i molt bona persona.
Bé, ho té tot.
Escolta, quanta gent
va venir d'Ara Forges?
Jo em casaria més, sí.
Doncs van passar,
unes 80 persones van passar,
que això és un èxit
per tot el que és l'afluència
de la temàtica
que estem parlant nosaltres, no?
O sigui, hem portat figures
de primer ordre del món
del dibuixi i l'il·lustració
d'altres anys
i també sempre ens deien,
clar, estem allà al Pallol
que té una afluència
allò de 300 persones,
o sigui així, no?
i sempre
ens quedàvem una mica
amb la història
de, hòstia,
hi ha molt d'espai
i sembla que està
com mig bui i tot, no?
Sempre es deien,
és que vosaltres
no us adoneu
que esteu,
no és un problema
de la Semana del Còmic de Tarragona,
és un problema
de la disciplina
que esteu tractant
i com l'esteu tractant.
Cal gent que ho faci,
però la gent encara no està...
o sigui, sou pioners,
o sigui, això que esteu fent
ha d'anar creixent progressivament
i no és una qüestió de Tarragona només.
Ens deia el Max, per exemple,
que és un dels il·lustradors
amb major projecció internacional.
Jo vaig a conferències del Cala de Nares
que tenen 14 vegades més pressupost
del que teniu vosaltres,
o al Ficòmic de Barcelona
a la sala de conferències
i tinc 10 persones
i 5 són del RAM
i són col·legues.
I ahir vam tindre
una quantitat de gent...
Bueno, era el cap de cartell,
era el cap de cartell mediàtic,
és el que diem,
Forges,
qui més qui menys el coneix.
A més,
se us devia omplir la sala de gent
no només del RAM, no?
No, no, en absolut.
Una mica tot variat.
Del RAM estàvem amb nosaltres
i prou,
hi havia gent de tot tipus.
A veure, fem la crida
que no us quedeu només amb Forges.
És el cap visible,
és l'apuntador i saber.
Però és que si aneu aquests dies
a les diferents xerrades
descobrireu tot un món
si és que no coneixeu
el món del còmic,
jo crec que molt interessant.
Si aneu avui mateix,
avui li toca parlar a Lugo Prades
perquè, de fet,
per això una mica fem
aquesta entrevista també, no?
Per homenatjar
la figura del José Luis Taragoza.
D'això es tracta
de fer la presentació avui
de Peret que buscava la muerte.
A veure, pòstuma,
qui era José Luis Taragoza?
José Luis Taragoza
era el meu company
d'aprenentatge del dibuix
des que anàvem
a l'Institut Comte de Rius
i d'on comença allí dibuixant
a una revista
que es feia amb aquests clitxets
que es feien abans
que ara després es fan
i això tot destruyen.
I després vam continuar
la nostra carrera, diguéssim,
com a dibuixants paral·lelament.
Llavors, bueno,
l'hem passat a morir
de forma més o menys sobtada
i va deixar mig fet
o quasi fet un còmic.
Aquest còmic
és el còmic de José Luis Taragoza.
Tenia altres publicacions?
No, no, no.
Aquest va ser el còmic.
Ostres.
Sí, però que va fer coses
però no va fer una història llarga.
Llavors, a mitjana de L'Iròpolis
ell es va animar
L'Iròpolis és la revista
que feia a Tarragona
es va animar a començar
a fer una història llarga
i aquesta història llarga
va portar al final
que tingués un bon grapat
per poder-ho publicar.
Va contactar amb un editor a Madrid
que s'ho va oferir
per publicar-la
i any rere any
l'idea que ja ho acabaria
que ja ho acabaria
i al final ho he acabat jo.
Si em sentiguessin
em diria
per què s'ha acabat?
No, no ha acabat
però el que he fet
ha sigut mantindre
tot els seus dibuixos
no ha fet cap línia meva
i llavors he fet
els seus esbossos
que va deixar a mitja acabat
i els he afegit al final.
El còmic superben editat
una molt bona edició.
Què vol dir que s'ha afegit al final?
Faltava tancar la història.
Sí, perquè faltava al final.
I això quants dibuixos?
Són unes 10 planes més
una mica menys potser
i amb aquestes 10 planes
el que vam fer
va ser agafar els esbossos
que havia deixat ell
amb el plantejament del final
i posar-los allí tal qual
amb el text que ell va deixar.
Ah, val.
Vull dir, tu no has afegit...
No, no, jo no he fet absolutament.
No has dibuixat res.
No, no, no.
Has posat ordre
i has tancat amb el material que tenia.
Sí, sí, ni una sola línia.
Escolta, i per la gent
que no coneixíem,
el José Luis Taragoza
el llibre es diu
Peret que buscava la muerte?
Per què?
Això és títol d'ell?
És molt curiós, és molt curiós.
I com és?
De què va la història?
La història és un nen...
Aquesta història, diguéssim,
ell treia la motivació
d'una cosa personal.
Llavors, aquesta història
ronda al redó de son pare
i la reaccionada
que ell va perdre son pare.
Llavors, a partir d'aquí,
és un nen que busca a la mort.
Innocentment busca a la senyora mort.
La senyora que s'ha emportat a son pare.
Sí, sí.
I no ho explicaré més perquè...
Però, escolta, això té pinta de molt trist, no?
A més són dibuixos en negre, no?
Sopra blanc.
No, no.
Sembla, perquè, evidentment,
la idea que tenim de la mort
és una mica, diguéssim,
molt orgànica, no?
De qui un se mora i...
Però no, no és aquesta la...
No és una història trista.
No.
Perquè, d'alguna forma,
ell explica,
sobretot al final de la història,
diguéssim,
el que és la vida.
No pots entendre la vida
si no és la mort.
És que nosaltres apartem, això.
però si no estigués la mort
nosaltres no podríem viure
de la forma en què vivim.
Moltes vegades oblidem d'això
i per això deixem de viure, també, nosaltres.
Amb aquest còmic,
una mica s'acqueteria la idea.
Escolta,
i què té d'especial
no sé si el dibuix
o què destacaríeu
d'aquesta obra
de José Luis Tarragoza
o de la seva manera de dibuixar
o d'entendre...
José Luis Tarragoza
era molt bon dibuixant.
Què vol dir això?
Què vol dir això?
vol dir una persona
que és capaç
d'en dos traços
fer un molt bon dibuix.
O sigui,
que un dibuix estigui
ben estructurat.
Comunicar.
Emocionar.
Sí, sí.
I amb aquest còmic
ell va posar
tota la seva energia.
I tècnicament
amb què treballava?
Pinzell.
Pinzell.
Pinzell.
I pinzell, a més a més,
amb mides a vegades
molt grans
que agafava i ho muntava
després amb l'ordinador.
Però era,
recordo haver-lo vist
al sofà sentat,
al sofà, eh?
Directament,
amb els gats al costat
i fotent pinzellades
amb pinzell,
no d'aquells petits,
sinó amb pinzell
de tinta gruixut.
I en canvi,
estem veient,
perquè l'Ugo ha portat
tres vinyetes,
no,
algunes vinyetes,
alguns dibuixos.
Una pàgina, sí.
Una pàgina, sí,
emmarcada.
Estem veient que,
tot i aquests traços grans,
són dibuixos amb detall.
Sí, sí.
I és veritat, eh?
Només amb traços així com a...
És que no sé com explicar-ho
perquè és molt difícil.
És poesia,
és poesia visual.
O sigui,
ell deixava la frescor
que té un esbós al llapis,
que normalment
es perd quan ho entintes,
ell era capaç
de mantenir-la
amb el dibuix definit
i entintat.
O sigui,
és un dibuix acabat,
és un dibuix harmònic,
bonic,
i té la frescura
que té un esbós lliure
amb carbonet,
amb llapis,
no?
I això no ho fa ningú.
I a més a més tenia
una capacitat de síntesi
que era brutal.
O sigui,
amb dues pinçallades
evocava...
Jo coses com les que fa
aquest senyor
les he vist
a Lugo Prat
i les he vist
al Moebius
en alguna època.
O sigui,
aquesta capacitat
d'evocar
paisatges infinits
amb un parell de línies
horitzontals,
amb una simplicitat brutal,
que ja és una capacitat
de síntesi
de mestres,
doncs aquest senyor era...
Que es resta
una molt bona
conèixement del dibuix
per fer això.
No és que...
Has de passar pel dibuix
i realment
ell dibuixava molt bé.
És allò que dieu,
sintetitzar,
concretitzar.
Moltíssima...
I després que qui ho veu
realment reconeix
un paisatge.
I dius,
si realment només
hi ha dues línies.
No has de fer
cap tipus d'imaginació,
sinó que ho veus
allà perfectament.
és molt curiós.
Si teniu curiositat
a mesura que anem
fent l'entrevista,
busqueu per internet
o feu un Google
amb José Luis Taragoza,
vosaltres a Tarragona,
dibuixant,
trobareu algun dels seus dibuixos.
I si no us convidem
especialment a anar
aquesta tarda
a l'antiga audiència
a assistir a la presentació
d'aquest llibre,
Peret,
que buscava la muerte.
Que originalment
era en català,
però com a editor
era de Madrid
o vam entendre
què passava al castellà.
Perquè aquí no van trobar edició.
Diablo Ediciones,
que és una de les edificiades
ara mateix
a nivell de còmic estatal
més important.
Vull dir que
és un producte
que està fet
molt bé
i imagino que tindrà
també un circuit
de distribució important.
A quina hora presenteu
el llibre?
A les 7.
Avui a les 7.
El podrem trobar,
el podrem comprar allí mateix?
Sí, hi ha un punt de venda, sí.
I després suposo
que serà distribuït
per aquí per Tarragona.
El trobarem.
Ja està l'estem.
Nois,
no ens queda més temps.
Miki, vosaltres presenteu també
el llibre dijous.
Dijous, dijous.
Dijous ja triple presentació.
Armengoltor,
la revista La Quera,
Jaume Capdevila,
el llibre Cucut
sobre la revista satírica
del segle XX
i jo mateix
el llibre
de les 100 ensenyances bàsiques
del filòsof imperfeccionista.
Anem de parlar també, no?
Sí, jo quan vulguis.
Te faré tornar a venir.
És que sou terribles
els diujans.
Jo cap problema.
Doncs fem una cosa,
encara que sigui via telèfon
allò a 5 minuts,
parlarem tranquil·lament
d'aquesta nova presentació literària
pel que fa a la setmana del còmic
de dijous.
De moment ens quedem
amb l'obra pòstuma
de José Luis Taragoza
avui presentada per Hugo Prades
avui a les 7
a l'antiga audiència.
Miquel Villalba,
Hugo Prades,
bona setmana del còmic.
Recordeu,
a l'antiga audiència
hi continuen un parell d'exposicions
i també projeccions de pel·lícules.
Exacte.
Gràcies.