La Tarragona de 1800 és la protagonista d'una mostra de nous jornades que ja ha començat,
que pretén recordar el setge i el paper especialment de la societat d'aquella època.
Fins al proper dia 18 hi ha previstes una quarantena d'activitats,
entre conferències, exposicions, tallers o també visites guiades als indrets dels principals fets històrics d'ara fa 200 anys.
De tot plegat en volem parlar ens acompanya un dels responsables de l'associació del projecte Tarragona 1800,
és el Paco Tobar, el vicepresident de l'associació. Paco, què tal? Bon dia.
Bon dia, què tal?
Ja ho he arrencat, ja està en marxa, ja està en dansa, i com ha anat fins ara?
Què heu pogut fer i quin és el plat fort que encara ens queda? Els plat forts que són molts, que encara ens queden per davant.
Bé, doncs sí, ja m'ho hem posat en marxa, després de gairebé tot un any de preparació arran de l'any passat,
que es va fer a nivell institucional, que seria la memòria de l'assalt a la ciutat, en el bicentenari del setge,
i això doncs es va fer arrencar en el sentit que tingués continuïtat,
perquè era un punt molt important a l'història de Tarragona,
es va marcar realment un abans i un després,
i, bé, ja hem començat, hem de fer-ho ara al novembre,
perquè és una època prou bona, no fa gaire fred, encara es pot...
Encara s'aguanta.
Encara s'aguanta, encara s'aguanta,
i els plats forts, diguem que, bé, encara estan per venir al llarg de tota la setmana,
hi ha una sèrie de conferències i presentacions
del que seria actes relacionats amb el setge o amb la guerra,
fins i tot amb la societat, perquè, de fet, tot això neix arran
de voler potenciar el que seria la societat tarragonina,
en el sentit que, sí, bé, parlem del setge, parlem de l'època,
però també parlem dels tarragonins d'aquella època, no?,
parlem de la societat, del que feien, què es dedicaven,
es farà la presentació en breu també del que serien les milícies urbanes de la ciutat,
que era un cos militaritzat però format per voluntaris
de la societat tarragonina d'aquella època.
Estem en procés per poder presentar, no ara, perquè no s'ha pogut,
però a principis de l'any que ve, si tot va bé, l'uniforme d'aquestes milícies
i, bé, doncs, a partir de la setmana que ve, sobretot el cap de setmana,
el dissabte de 10 a 2 i de 4 a 7 i el diumenge de 10 a 2,
el seminari, el que és l'espai de recurència del seminari,
que ens ha cedit molt amablement tot el que seria el claustre de Sant Pau,
es fan una sèrie de recreacions del que serien els wargames,
els jocs de taula sobre aquesta època,
amb les associacions de recreació que venen d'aquest és dels wargames,
que són d'aquí a Tarragona, o també que venen fins i tot de Mallorca,
que serien conferències sobre el setge,
i jo convido tothom que s'hi passi en algun moment del dia,
cap de setmana, és un lloc molt agradable
i molt adient perquè no deixa d'estar en el cor d'aquest espai
tan important per Tarragona d'aquella època com era la catedral i voltants,
perquè la part alta en aquelles era la ciutat, pròpiament dita.
La recuperació del cos de les milícies urbanes, com se'ls va córrer?
I d'on ha trobat la documentació per tal de recrear tal com era,
llavors, la indumentària?
Bé, hi ha una part de recerca en arxius,
el que serien els arxius de l'exèrcit a Toledo,
on ja, per exemple, vam trobar la bandera de les milícies,
que estem també en procés de poder-la fotografiar per recrear-la.
La bandera original, eh?
La bandera original, sí, sí, amb la imatge que estava de Santa Tecla,
la patrona de la ciutat i patrona de les milícies,
aleshores, a partir d'aquí hi ha hagut un procés de recreació,
una sèrie de companys de l'associació Project Tarragona 1800,
que, a més a més que els agrada el tema, saben dibuixar,
jo aquí no,
i aleshores no ho deixo en mans dels professionals,
aleshores, a partir d'aquí hem començat a fer uns esquemes,
uns dibuixos, uns croquis, i això era inevitable,
del croquis passem a la realitat i dius,
escolta, perquè no ho fem de debò, no?
Ens hem posat en contacte amb un company que ens ajuda, de Saragossa,
que també és de la recreació històrica, per fer els vestits,
i, bueno, doncs la idea és, en el futur,
anar presentant, clar, al principi seran dos,
i a poc a poc anar presentant una petita tropa,
per fer, això, actes de recreació.
Però, a veure, no és el nucli argumental més important de l'associació,
vull dir, el tema de les milícies,
a veure, és un tema militaritzat, està bé,
vesteix, mai més ben dit,
però és, sobretot, per donar més ressò al fet
que van ser els propis tarragonins
els més interessats, diguem, en la defensa
i en la promoció de la seva ciutat en aquell moment.
És una manera de reivindicar la importància de la societat civil.
la d'aleshores i de rebot la d'ara, també.
La d'aleshores, com era la societat d'aquella època, del 1800?
Bé.
Quins oficis hi havia, per exemple,
a què es dedicava a l'estar unida de l'època?
Bé, era una societat estamental,
naturalment hi havia l'aristocràcia,
hi havia una incipient burgesia,
al llarg de tot el segle XVIII,
doncs hi ha una burgesia, sobretot,
d'efectes de retinents,
també menestrals,
gent que es dedicava als oficis,
que no era pròpiament anar a treballar al camp,
el ferrer, el sastre,
el sabater, etcètera, etcètera.
I, bé, doncs era una societat, a veure,
relativament tancada dintre del que és
la il·lustració habitual en tota Europa,
però que a partir del 1808,
doncs el que és el bandaval de la revolució francesa
amb les guerres contra França
i després amb la invasió napoleònica
ho trasbalsa de cap a baix.
realment és el poble en armes
el que, bé, amb ajuda d'alguns elements
de la societat anterior,
part de l'aristocràcia, l'exèrcit,
doncs fan una lluita ferrissada
pel que és el que considerava la seva manera
tradicional de viure sense imposicions.
Quantes persones van morir durant el setge?
Perquè això varia, no?
La dada, segons les fonts?
Sí, home, varia segons les dades.
Naturalment, les dades espanyoles
diuen que va morir molta més gent
que les dades franceses,
que diuen que, bé, que tampoc ni...
Però només es pot dir una cosa,
Tarragona l'any 1810,
que és l'única ciutat no ocupada pels francesos,
ciutat important, vull dir,
d'aquella època no ocupada pels francesos
i, a més a més, punta de llança
de les ofensives fracassades
per ofensives espanyoles contra els francesos,
tenia entre la societat de reconèixer de l'època,
els habitants, més els refugiats, més l'exèrcit,
més totes les institucions polítiques
del principal de Catalunya, que estaven instal·lades aquí,
entre elles una seca i una escola militar,
aproximadament uns 60.000 habitants.
Aproximadament.
El 1812, és a dir, després dels setges,
saquets i a més, són 300.
300 habitants.
300 habitants.
Que són els que hauran de sortir corrents
perquè el 1813, ara l'any que ve,
per això ho hem anomenat entre bicentenaris,
aquestes jornades,
entre la del 1811 del setge
i el 1813,
la marxa de les tropes franceses de Tarragona,
aleshores 300 habitants de 60.000,
doncs ja diu molt, no?,
de quin nivell d'escabatxina va suposar tot això.
Tornem als actes, a les conferències,
a les ponències,
a les talles que hi haurà aquests dies.
Qui vindrà, a qui parlarà, a què explicareu?
Bé, doncs n'hi ha una miqueta de tot,
o sigui, des de, per exemple,
amb l'arxiu històric de Tarragona,
que fa la presentació d'un llibre,
que em sembla que l'han digitalitzat,
i a més s'ha escrit per un contemporani dels fets,
un militar que parla de...
Bé, doncs és un llibre tècnic,
que parla del que seria
les maneres de fortificar una ciutat i de més,
però s'ha escrit i firmat a Tarragona
el maig del 1811,
és a dir, un mes abans de la caiguda de la ciutat,
en el que parla, bé,
parla de la importància del fortí de l'oliva
en la defensa de la ciutat de Tarragona,
en aquell moment.
Es fan també conferències
d'un dels associats,
l'Adam Kugli,
el qual, doncs, és britànic
i té accés a, bueno,
arxius de l'exèrcit
i dels arxius nacionals britànics,
aleshores, doncs,
està posant molta llum en el sentit
de les cròniques des del punt de vista anglès,
perquè habitualment els historiadors
sempre s'han basat
o bé des de les cròniques franceses,
les memòries del Mariscal Seixer,
el cap de les tropes franceses,
les memòries o els memoràndums
dels superviviments
o dels generals espanyols
i ell, doncs,
està fent un ressò
que, bueno,
que són els anglesos
que fins ara la historiografia
els havia deixat una miqueta per banda
i que s'ho miraven des de lluny,
doncs, ell està reivindicant
que no,
que va haver-hi realment
un gran esforç
per part de l'exèrcit britànic
dins de les dinàmiques de l'època
per intentar ajudar a Tarragona.
Seran altres exponents, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè a l'associació Qui sou,
a Tarragona 1800,
hi ha una mica de tot,
hi ha historiadors,
hi ha entusiastes a la història...
Hi ha entusiastes a la història,
hi ha historiadors,
hi ha gent que treballa a la banca,
hi ha estudiants,
hi ha jubilats,
hi ha professionals del sector turístic
com un servidor,
és que és una de treball,
bueno,
sóc el copropietari
de l'empresa
Arcoserveis Culturals,
vull dir,
estem,
ens movem,
a Clermont,
també,
l'empresa de Maquetes,
amb l'Elias Torres,
el president,
és una miqueta,
és un poti-poti,
són gent que tenim
professionalment
òptiques diverses,
però per afició
i per amor,
diguem-ne,
a la ciutat de Tarragona,
perquè això sí som les dues coses,
l'afició a l'època
i també les ganes
que Tarragona
reivindiqui
una part del seu passat,
vull dir,
som una ciutat
que té 2.200 anys d'història
i parlant dels romans
només parlem dels primers 500,
que està molt bé,
però clar,
què passa després?
Després passen moltes coses
i aquesta és molt important també
perquè ja dic,
marcarà un abans i un després,
és el que en donarà la capitalitat,
és el que farà que Tarragona
recuperi una miqueta,
reneixi de les seves cendres
a partir de 1813.
Com a gran acte central
que vulgueu fer en un futur proper,
teniu en ment
algun acte molt potent
que vulgueu veure un futur
de forma optimista
i creieu que sigui possible?
Home,
si no veiéssim el futur
de forma optimista
no ens hi haguéssim posat,
ja directament,
ja ens haguéssim dedicat
a quedar un cop per setmana
per parlar d'això,
fer un esperell de cervesa,
riure una estona
i cap a casa.
Som optimistes
a la mesura que,
malgrat les circumstàncies
que entenem i sabem
i a més alguns
amb pròpia carn
com són de difícils,
sobretot el tema econòmic,
però tot i així
no ens hem de quedar a casa,
hem de sortir,
hem de fer coses,
hem de moure'ns una miqueta,
hem de reivindicar també,
no només una reivindicació del passat,
sinó moure'ns una mica.
Que som optimistes,
sí,
que volem,
que tenim projectes ambiciosos,
home i tant,
el que no tenim
és la capacitat econòmica encara
per poder-los portar a terme.
Ara mateix
som realistes,
optimistes,
sí,
però som realistes,
ens limitem a fer,
doncs,
bé,
els actes que estan colgats
a la web,
a la nostra web,
tarragonemilvotsents.com
i aleshores,
doncs,
bé,
presentacions i de més
és el que podem fer per ara
i en el seu moment,
doncs,
farem alguna recreació
militar,
sí,
com a més vistosa,
més interessant,
o una oferència als caiguts,
el 1811,
el Pla de la Seu,
però això,
a poc a poc,
amb el temps,
i a veure,
és el primer any,
no volquem córrer,
tampoc.
Però us ho planteixeu,
és a dir,
fer una gran recreació
al mateix Pla de la Seu,
això seria...
Home,
això seria l'ideal,
això seria en el millor
dels mons possibles,
evidentment,
o sigui,
poder fer cada any
algú semblant
al que es va fer l'any passat
pel bicentenari
del setge,
que va ser molt espectacular,
però evidentment,
aportar a tots els grups
de recreació,
vindran,
vindran els nostres padrins,
que serien
el Regiment
d'Infanteria d'Ultònia,
que són de Recreació Històrica
de Girona,
que fan la Girona Napoleònica
també,
ens vindran,
vindran amb els uniformes
i a més,
però clar,
no estem encara
en condicions
de portar el que ens agradaria,
que és,
bueno,
una recreació bona,
de bo,
martilleria,
en cavalleria,
això,
encara no som Borodino,
encara no som Austerlitz,
encara no som Waterloo,
a poc a poc,
és el primer any,
tampoc volquem córrer,
que és que si no,
a veure,
ens passarem de frenada.
Un mica a mica.
I tant,
i tant,
tenim temps.
L'horitzó hi és,
eh?
L'horitzó hi és,
o sigui,
l'horitzó nostre,
per això es diu Tarragona 1800,
o sigui,
per parlar de l'època,
ja només del setge,
per parlar de l'època
i amb intenció
de passar una miqueta més endavant,
vull dir,
tot el procés
de recreació històrica napoleònica
va començar el 1799
a tota Europa,
amb les recreacions
de les batalles
i d'actes i d'altres,
sobretot a Randa,
bueno,
centralitzada en França,
però això s'acaba el 1815,
perdó,
el 2015,
amb el bicentenari
de la derrota definitiva
de Napoleó a Baterló
i la seva oxida a Santa Helena.
Nosaltres volem parlar
una miqueta més,
perquè a partir del 1815
és l'any zero,
diguem-ne,
de Tarragona
i també parlar
d'aquella època.
Paco,
sobre les exposicions
que podrem veure aquests dies,
algunes de les quals
ja s'han inaugurat
i altres s'aniran obrint
aquesta setmana,
quines destacaríem,
què destacaríem
d'aquestes mostres,
què podrem veure ahir?
Bé,
a veure,
tenim l'exposició filatèlica
a la Diputació,
a la Palau de la Diputació,
també tenim el que seria
l'arxiu històric,
aquesta és molt interessant,
a més a més,
amb algun material de l'època
també cedida
per un dels nostres socis
en una vitrina,
cosa que a més permet
entre l'arxiu històric
veure un altre espai
d'aquella època,
que és el claustre
del convent de Sant Francesc,
Sant Francesc,
tots coneixem l'Església,
però era un gran complex
del qual avui dia
tot queda dividit
entre l'Institut Pons de Carre
i l'arxiu històric.
Només conservem
d'aquell complex enorme
que no sigui visitable,
el claustre,
i això permet també
fer-ho una llada.
I jo recomanaria
fer aquest parell d'exposicions
i sobretot el cap de setmana,
que són els actes forts
dins de les nostres possibilitats,
els actes forts
d'aquesta setmana
de recreació,
reconstrucció,
recuperació històrica.
El mateix és important,
el concepte.
Divendres feu una ruta,
una visita guiada
al cementiri.
Sí.
És a dir,
que no l'hagin vist mai
amb una explicació,
una mica de conducció.
Sí, aquesta és una novetat.
Farem dues visites,
una el divendres,
l'altra el dissabte,
el diumenge,
perdó,
el divendres a les 6 de la tarda.
Estava programada a les 7,
però hi ha hagut
una sèrie de coses
que ens capen
a les nostres voluntats
i al final
ho hem hagut d'adaventar
a les 6 de la tarda
i el que es farà
és visitar,
no a tot el cementiri,
evidentment,
sinó ens limitarem
a explicar una miqueta
la història de l'espai
i, bueno,
allà hi ha enterrats
dos personatges importants
per la història de Tarragona
d'aquella època.
el comandant
en general,
el reding,
un heroi de Bailén
i, a més a més,
defensor de Tarragona,
i el Joan Smith,
oficial de l'armada,
que també va ser
governador de la ciutat
una miqueta abans
i una miqueta després
del 1808
que són molt importants,
un per la qüestió militar
com a reding
i l'altre per la qüestió
de desenvolupament social
i urbanístic
perquè Smith va ser
el comandant
de les obres del port
que va anar ampliant
a finals del 18,
primers del 19,
anar ampliant el port de Tarragona
per fer-lo,
bueno,
és, diguem,
la primera pedra
del que ha arribat a ser ara,
no?
I després,
el diumenge,
que farem la visita
al que seria pròpiament
Espais de l'Època
i parlar del setge
a les 11
al portal del Roser.
Dos personatges
en carrers provis
a la ciutat,
tant un com l'altre,
tant a Smith com a Reding
i si us preguntàveu
per què,
doncs podeu saber-ho
a través d'aquestes jornades,
no?
Sí.
En Reding,
és una figura important també.
Governador González,
carrers de Tarragona
que tenen a veure
precisament,
i no per res,
precisament per la seva importància
en aquesta...
Qui van ser els Miquelets?
Els Miquelets
és una milícia,
diguem-ne,
irregular,
clar,
de fet,
a partir del 1808
és quan comença
el concepte de carrilla,
que fins aleshores
els exèrcits s'enfrontaven uns
o els altres
en batalles formals,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
A partir d'aquella època
ja, doncs...
Ja existien abans
en altres exèrcits europeus,
però es potencia molt,
que són, doncs això,
actes de carrilla,
no fets necessàriament
per persones privades,
o sigui,
aquí quan parlem de carrilla,
sobretot aquí a Espanya,
pensem en el Corro Jiménez,
no?
I les Patilles
i el Bandolero de Sierra Morena,
que a veure que sí,
però també hi haurà
gent civil
que procurarà
fer la punyeta
als francesos
el més possible
i militars,
els quals faran actes
de...
Ara en dirien
de comandos,
no?
Ara seran
les pel·lícules aquelles,
el comando
tras les línies enemigues,
doncs vindria a ser
una cosa per l'estil,
si aquest serien els miquelets.
Ves que també hi ha
una projecció
comentada
d'un audiovisual,
els herois de 1811,
també, bueno,
molts actes molt variats,
no?
Sí, sí,
són 40 actes,
són 40 actes,
tampoc un per un
no en seria
molt llarg d'explicar,
per això convido
els oients
a entrar-los
a la nostra web
com puguin,
Terragona 1800,
i a la secció
Bloc Notícies,
doncs allí trobaran
penjat el programa
d'actes
d'aquestes jornades.
De fet,
si teniu interès,
l'hem linkat
al nostre perfil
de Twitter,
el de Tarragona Ràdio,
aquest programa d'actes
que ara estàvem comentant
amb el Paco,
està linkat
al nostre perfil
de Twitter
i si el buscau
ho trobeu de seguida,
eh?
Si busqueu
Tarragona 1800,
ja veieu que hi ha
moltíssimes activitats
aquesta setmana
i fins al proper dia 18
que s'han organitzat
d'aquesta quarantena
d'actes.
Paco Tobar,
vicepresident
de l'associació
de la Policitat de Tarragona
1800,
que vagi molt bé,
ja anirem parlant,
anirem fent el seguiment.
Moltíssimes gràcies
a Valtros
per convidar-nos
i bé,
fins una altra
i fins aviat.
I coratge i endavant,
eh?
En això estem,
en això estem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.