Fins demà!
Duts passarem els dies com si res, com si fóssim amants.
Hem resistit a Londres, el fred domit ens talla la pell.
El que vam somiar pels dos ja no hi és i els records se'n van.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sempre, tot, tot allò que creia mares pors,
s'ha destruït tot el sol.
Sembla que em treballem i em dius
que el que ens feia forç es trenca mil ocins
i no ho pots parar.
Així de bé sona la gent de Satèl·lit,
que van ser els banyadors del 22N
i a edició del concurs musical del Déu Tarragona.
I avui tenim el goig de comptar amb ells
aquí, als nostres estudis de Tarragona Ràdio.
Satèl·lit, bona tarda, benvinguts, com esteu?
Hola, gràcies.
Ja s'ho acabeu d'empassar, ja s'ho acabeu de creure,
que sou els banyadors després d'una final,
podríem dir que força l'anyida, perquè Déu-n'hi-do
la categoria musical que tenim a la nostra ciutat
i que vosaltres també sou partícips en aquest aspecte, eh?
Sí, sí, sí, home, ara ja ens ho creiem.
La veritat és que l'endemà encara ens costava de pair una mica.
Sí, la veritat és que estem supercontents,
perquè la final va ser, jo crec que va ser una final molt ajustada,
on tothom mereixia guanyar, no?
Llavors guanyar en una final on tothom està tocant molt bé
i tothom té propostes molt interessants,
doncs encara et dona molta més satisfacció, no?
I com us vau preparar?
Com es prepara un concert com aquest?
O al final arribes a pensar, diu, no, no,
fem-ho com nosaltres sabem fer,
que al cap i a la fi és el que som,
i tira cap endavant, que sigui el que vulgui,
i a veure què passa.
Sí, nosaltres no ens vam plantejar de preparar-nos en exclusiva
el concert o la final del D.O.
Estàvem, donava casualitat que estàvem preparant-nos el directe en general,
perquè tenim ara per davant diversos concerts
i teníem ganes de provar una mica el nostre espectacle en directe,
i no ens ho vam plantejar directament,
que fos exclusiu per al D.O., no?
Vam sortir a l'escenari a donar-ho tot,
a fer el millor de nosaltres,
a treure el millor de nosaltres,
i mira, el públic va ser molt receptiu
i el jurat també, no?
A més, jo no sé si la capsa de música
m'ha ajudat amb una miqueta,
a veure, clar, vosaltres teniu a les vostres mans,
però va haver alguna cosa que va influenciar,
jo per l'espai, que sigui més coquetó,
que fins i tot, jo que diies,
és que clar, tenim la gent a tocar,
perquè la tenim a tocar.
Sí, home, la capsa és un espai
que pel nostre directe va molt bé, no?,
perquè és un espai que potser, bueno,
allà vam preguntar més o menys la capacitat de gent,
uns ens hi ha 200, 300,
no sé si són 400,
perquè cadascú deia una cosa, no?,
però és una sala petita
que per a nosaltres ens va molt bé
i perfecte,
la gent està allò molt a prop i molt bé, molt bé.
Jo dic que tenim aquí tres,
els components de satèl·lit,
però jo crec que m'he deixat algun, no?
Sí, el Josep Maria,
que el tenen esclavitzat treballant.
Què dius?
Sí, sí, sí, sí,
espero que no ho sentin.
Josep Maria Records,
que bé, treballa, treballa,
feix el país gran.
Com nosaltres.
Feix el país gran,
estem amb tu.
Qui més?
Em ha deixat algun més, no?
No, som quatre.
Des del principi?
Sí.
Del grup sempre,
el satèl·lit,
ha estat quatre?
Ha hagut alguna metamorfosi?
Bueno, a veure,
el satèl·lit va néixer,
va néixer amb nosaltres tres
i vam buscar el guitarrista
i vam trobar el Josep Maria,
però el que és el satèl·lit d'avui en dia
sempre hem estat nosaltres quatre.
Però hem de dir que el satèl·lit
venia o ha agafat d'altres grups,
perquè cadascú de vosaltres,
jo me'n recordo,
amb grups totalment diferents.
Sí, sí.
Com va ser que un dia
vau partir peres
o no sé què va passar
i us vau juntar a vosaltres?
Allò d'on hi arrocia el carinyo
i arriba un moment que diuen
mira, posem-ho nosaltres cap endavant
i fem aquesta idea, no?
Sí, sí.
Bueno, digues, digues.
No, no, a veure,
nosaltres no és que partíssim peres
amb els grups que teníem abans,
el cas és que són projectes...
És un dia, home.
No, home, ja ho sé, ho sé.
Però vull dir, són projectes
que t'acompanyen durant un cert temps
i arriba un dia
en què els dones per finalitzats.
I ara feia...
Va coincidir que tant el Joan, el Gerard
com jo feia potser un parell d'anys o així
que no estàvem cap banda
i, bueno, vam pensar tirar endavant
un projecte així de música en català
una mica amb l'estil que estem fent
i, bueno, tots tres vam coincidir,
ens va il·lusionar
i ho vam tirar endavant.
Vull dir que ha sigut una cosa molt natural, no?
Ja ens coneixíem, vull dir, el Gerard
hem coincidit pels escenaris molts anys
i ens hem anat trobant...
I és bona gent, i és bona gent.
I és bona gent.
Home, Gerard, això no es diu, això no es diu.
Estem en directe, no?
Això s'ha predisposa, però això no es diu, això no es diu.
I aquí va començar la història i quan fa, més o menys?
Un anyet, un anyet que estem...
Des que va començar Satèl·lit, un any, un any just.
Un any només?
És molt poquet, no?
Sí, la veritat que sí.
Per tenir aquest bon rotllo ja
i allò que dius,
és que ens hem agafat amb unes ganes, no?
Sí, bueno, és el que explica una mica l'Oriol, no?
També veníem de dos anys de no tocar amb ningú
i era allò d'agafar-ho amb ganes, no?
I el projecte ens il·lusiona als quatre i cap endavant.
I qui és una miqueta qui s'ha encarregat a l'hora de composar,
a l'hora de fer...
Realment és que tenim un mètode de treball
una mica fora de lo comú, crec jo.
Sí.
Ho fem tots junts.
I les lletres, doncs, és una mica...
Repartim la feina entre tots i es van aportant lletres i...
Sí, les lletres quasi que és el que a qui li ve de gust, no?
A qui té un tema, a qui té una cosa pensada...
jo, doncs, escolta, aquesta lletra ja l'escriuré jo, no?
Però musicalment ho treballem molt, molt al local d'assaig
i potser algú porta una idea o algú porta alguna cosa,
però realment es treballa, es treballa, es treballa,
se li dóna la volta, se li torna a donar la volta
i al final quan surt és per una feina d'assaig molt, molt, molt forta.
I potser no té res a veure amb la idea primera
que havia entrat a l'aporta, no?
Casi totes les vegades, potser ho dic totes.
I tant, i tant.
Sabeu que és una miqueta, no?, una mica tocar nasos,
ara arriba a ser amb la idea, amb tota la il·lusió del món,
i dius, i comença a canviar, a canviar, a canviar...
No, no, però sempre és per un bé.
Ja no parto cap més, eh? No, ja ho sé, ma, ja ho sé.
Sempre, bueno, sempre que fem canvis,
sempre els meditem i els acordem entre tots,
vull dir, sempre estem d'acord amb tot, vull dir...
És que creiem, bueno, nosaltres creiem molt en l'assaig, no?,
en el treball, en les hores, en dedicar-s'hi, no?,
i en donar-li voltes, i llavors al final quan ens quedem en un tema
és un tema que a nosaltres ens agrada, no?,
vull dir, que ens fa feliços
i que creiem que hem arribat allà on volíem arribar, no?,
i a vegades per arribar a aquest punt,
doncs, a millor t'escoltes les primeres versions que havies fet, no?,
i és que és una cosa absolutament nova, no?
Però, bueno, en el fons és conseqüència d'això,
del treball, del treball, de les hores i de la il·lusió que hi poses, no?
I també de la maduresa, perquè, clar,
encara que sigui d'un any...
Sí, clar, la vostra perspectiva va canviant,
i conforme es van tocant i vau fent bols i vau fent coses,
clar, tot això fa que s'alimenti, no?
Sí, sí, sí, clar, tot és treball, vull dir,
al final tots treballem perquè les cançons siguin millors, no?,
i ja està, ho fem amb aquest objectiu,
i és molta feina, molta feina,
a vegades la gent es pensa que, bueno,
que això de tocar és agafar una guitarra i pujar-la d'un escenari, no?,
però si tu vols estar content amb tu mateix
i sentir-te a gust amb el que estàs fent,
en el fons és molta feina,
vull dir, t'ho has de prendre una mica com una feina, no?,
és una feina que et diverteix, però és molta feina,
són moltes hores i dedicar-hi molt de temps.
I per ser això dels assajos, on ho feu?
Teniu algun lloc determinat?
Sí, estem a l'estudi del Joan,
que té un estudi a Altafulla.
Ah, molt bé.
I de moment estem assajant allà.
En pla, no ocupes?
Sí, sí.
Bueno, ell és l'ocupa-anfitrió.
Sí, és el primer, no?, és el primer que ocupa tot.
Estan convidats sempre, vull dir...
No, ens va molt bé perquè ens permet,
només ens permet gravar assajos,
que va molt bé per això que et deia, no?,
de tot això del treball,
que després ho puguis escoltar des de fora.
A vegades quan estàs tocant,
la percepció que tens no és...
Tu ho graves, tu ho escoltes de fora
i tens una percepció una mica diferent,
que també t'ajuda a prendre decisions, no?,
sobre les cançons.
Però truqueu, home, mira, mai m'ho dic.
Sí, truqueu.
Truqueu, home, segurament que vosaltres aneu assajant,
aneu fent, aneu gravant.
Teniu algun crític a allò que dius?
Aquest que ha de ser aliat a nosaltres
per donar una altra posibilitat, no?
És que nosaltres mateixos som tan crítics...
Sí o no?
Som molt dolents a vosaltres mateixos?
Sí, molt, molt, molt durs.
Però això no és també una miqueta dolent?
A veure, m'ha referent...
Clar, a millor la cançola en si està molt bé
i està perfecta,
però si només som a aquell punt
i dius, tornem a refer-la una altra vegada...
Bueno, ens ha passat.
El que passa és el que vam dir abans,
que al final els temes que surten
ens agraden als quatre,
o sigui, estem superconvençuts d'allò.
Que després agradi o no és una altra història,
però nosaltres estem convençuts
que allò ens agrada a nosaltres.
És que nosaltres, crec,
el principal que volem oferir en directe
és un convenciment
que els temes que toquem
es nota que nosaltres tenim molt clar
que allò és el millor que podíem treure
de nosaltres mateixos, no?
I això s'ha de notar a l'escenari.
Sempre que ja ens havia passat en altres bandes
que sempre hi ha cançons
que n'hi ha que t'agraden molt,
n'hi ha que t'agraden menys
i n'hi ha que no t'agraden gaire, no?
I això es nota al final, al final,
en els directes, no?
I en aquest cas,
ho hem volgut fer des del principi,
està com una cosa que ens hem volgut obligar
i sent molt conscients
que això faria que triguéssim una mica més
en debutar com a banda
o en bellugar-nos pel món,
però crec que és positiu
perquè quan ens veu la gent en directe
sap apreciar que nosaltres anem
amb un convenciment màxim
sobre el que estem tocant en cada moment, no?
Sí, sí, sí.
Si ja us agrada.
I a més a més, teniu aquesta llei,
podríem dir que us heu autoficat vosaltres.
Clar, una vegada que se surt a l'escenari,
no m'estranyen que de finalistes,
de guanyadors,
fa un pas, eh?
És el que ha passat, no?
A sobre de l'escenari,
dintre de la capsa de música,
dintre de la final, volia dir,
vau repassar en aquest CD
que estem sentint a la de fons?
Vau fer alguna cosa?
Allò que dius,
vam posar tres o quatre cançons noves,
però clar...
Sí, aquí n'hi ha...
O sigui, el disc que hem gravat,
que de fet ho hem fet
amb versió digital,
que ho podeu trobar a Bandcamp,
tenim un Bandcamp i un SoundCloud,
i si busquen el buscador satèl·lit
els hi sortirà el Bandcamp
i els hi sortirà el SoundCloud,
sense cap problema.
Doncs sempre ens vam plantejar
és un principi que
gravar quatre temes,
una de les coses
per participar en el DO
i per oferir una versió digital
més econòmica per la gent
i que ens donés una divulgació
molt més ampla i més gran.
Però, clar,
vull dir,
per complir amb una mica
els criteris de les bases del concurs,
que era tocar mitjona,
no, no,
vam tocar més cançons.
Clar, lògic.
Clar, lògic.
i, bueno,
la gent ens va sorprendre molt
com va reaccionar la gent
sobre les cançons noves,
no,
perquè les que ja havien escoltat
la gent estava molt positiva,
no,
cantant fins i tot,
i les cançons noves
van sorprendre molt,
ens ho ha dit molta gent
i així això ens dona força
per, quan haguem de gravar,
que la gent esperi
aquestes cançons gravades, no?
Clar, el que passa és que
si aneu treballant
i sou una màquina
pel que m'esteu demostrat,
després us endollo
o si ho voreu endullar-vos,
millor dit,
al revés,
carregar pila o el que sigui,
teniu per fila.
Màquines no ho són,
no ho són.
No, no, però clar,
si aneu treballant
de la manera que us esteu esforçant
i la manera que
les cançons noves
quedaran velles
perquè tindreu segurament
que 30 o 40 de noves.
No, bueno,
pensi perquè
pensa que som tan crítics
que en fem 3
i en descartem 2.
Home, però alguna vegada,
alguna vegada...
Que ens costa molt sumar.
Això m'ha estat molt sumar.
Però, Daniel,
alguna vegada
s'haurà de baixar una miqueta.
Bueno...
No sigueu tant,
homes,
per la mà de Déu.
No, no,
a vegades nosaltres mateix farem cas.
Una miqueta,
només una miqueta,
en el sentit de dir,
a veure,
també relaxem-nos
i disfrutem
de la nostra pròpia música,
encara que sigui nostra
no siguem tan crítics.
Bueno, alguna vegada
ens hem enviat cap a casa.
S'ha de escapar.
Sí o no?
Sí, alguna vegada...
Anem a dormir,
que avui no surt res, no?
Anem a dormir.
O demà potser
ho veurem d'una altra manera,
no?
Abans de llençar aquesta cançó
a les escombraries,
anem cap a casa
i demà ens ho tornem a mirar.
Home, mira,
no se sap mai,
de cara al futur,
esperem que no gaire n'hi ha,
jo que es grava primer,
es grava el CD,
ja n'hi ha guardades allà,
i després arriba el begul
aquell que de cop i volta
s'obre,
miraculosament,
o apareix miraculosament,
i dius,
ai, te'n recordes d'aquesta
i aquesta?
Quan la vam fer?
I aquesta quan es va gravar?
Sí, sempre hi ha l'opció
de recuperar.
Aneu fent,
que també no se sap mai,
no se sap mai.
I què representa,
sé,
perquè clar,
hem dit,
sou els guanyadors
del Déu Tarragona,
aquesta 22a edició,
però què representa
per vosaltres?
i a partir d'ara,
quin és el vostre camí?
Bé,
o sigui,
representa,
ja et dic,
portàvem un any assajant,
era el primer concert
i representa una dosi
de vitamines
que de conya,
no?
Perquè,
clar,
tampoc ens ho esperàvem,
no?
I clar,
havíem treballat un any,
és el que dèiem,
amb els temes,
que només ho escoltàvem nosaltres
i que no ho havia escoltat ningú més
i no sabíem quina,
la gent que em pensava d'allò,
no?
I, perfecte,
estem supercontents,
a partir d'aquí,
bé,
suposo que,
ara estem aquí a la ràdio,
que si no haguéssim guanyat,
potser,
ho hauríem vingut
uns mesos més tard,
no?
No,
teòricament,
no,
teòricament,
ja ho saps,
Gerard,
t'hauríem atabalat,
t'hauríem atabalat,
t'hauríem atabalat,
t'hauríem atabalat,
t'hauríem atabalat,
t'hauríem atabalat,
t'hauríem atabalat,
t'hauríem atabalat,
no,
que el Gerard ja sap més o menys
quin dia havíem quedat
o per quina temporada,
que era a final just de Santa Cicla,
tu ja ho saps,
que havíem quedat del 25 a 26,
que passa que es va,
s'ha avançat,
s'ha avançat,
bueno,
és una mica,
és el que dèiem una mica,
és un tema de promo,
que tu n'has estat en Gerard,
a la lluvular,
això és la confiança,
és que feia temps que no et veia,
això vol dir que d'aquí uns mesos
tornaré a convidar-vos,
si ja podeu fer cançons noves,
que no vindré.
Com que no?
Llavors et vindrem a buscar.
Ah, vale.
Hi ha l'altre company que està treballant,
esperem que aquest dia
també es pugui escapar una mica,
i si estareu els quatre.
Perfecte.
No, és el que té,
jo suposo que ara és promoció,
a nivell local,
nosaltres ara també volem treballar
amb els temes,
picar pedra,
perquè és el que fem nosaltres,
és un tema de feina,
constància,
i que surti el que surti,
o sigui, nosaltres ara és promoció,
anar cap aquí,
moure, trucar portes,
i moure'ns,
a disfrutar,
a disfrutar del moment.
Ara, gaudi,
el premi en si del Déu Tarragona,
què és?
Bé, són...
És que van canviant d'any en any,
i en guany ja t'he dit
que estic molt una mica despistada, eh?
Sí, la veritat que,
bueno, són 1.500 euros,
que suposo que ho invertirem
en el disc,
són 300 euros
al Rock and Classics,
crec que és,
amb material,
i després és un concert al FIM,
al Festival de Vilaseca,
Música al carrer,
i l'any que ve,
crec que a Tarragona
pel concert de l'AMT.
I el que surt?
I crec que n'hi ha un...
Bé, no estic segur, eh?
Sí.
Hòria...
Ai, perdona, sí.
Estava relaxat,
estava com a estirar.
Estava estirat,
ja sé que jo adormeixo.
Estava escoltant en Gerard
i m'he despistat.
No, em sonava,
igual m'equivoco,
tampoc no vull dir una cosa que no és,
però em sonava
que n'hi havia un
en la programació d'hivern
de Tarragona,
en alguna sala de Tarragona,
suposem.
Bé, doncs això vol dir
que és més feina,
més feina,
ja està bé, ja està bé.
M'ha encantat.
Als músics el que ens agrada
és poder tocar, no?
Sí, sí, això és veritat.
Quan t'ofereixen concerts
com un premi,
doncs, hòstia,
és fantàstic.
Molt bé.
I allà on us cridin.
Això, teòricament,
és el premi,
però a partir d'ara
s'obren moltes perspectives
i que vosaltres també,
a través d'internet,
a través de Facebook,
a través de Twitters
i companyia,
segurament que aneu anunciant
el que es fa
i com es fa, no?
Sí, sí, sí.
Nosaltres ho tenim,
ho volem,
sobretot el Facebook,
el volem portar bastant al dia
perquè ens dona aquest contacte
quasi íntim
amb la gent que ens segueix
i la veritat és que,
sobretot,
tots ho estem
i jo estic superal·lucinat
i els hi dic sempre
perquè la gent
des del primer dia
va respondre
molt, molt, molt bé
i molt ràpid
i portem ja
una legió de fans
que déu-n'hi-do
per nosaltres, no?
I tothom està superactiu
al Facebook
i qualsevol
post dels que fem
de seguida
estan allà
com...
Sí, sí, estan
esperar a la vera que dieu
i com ho dieu, no?
Sí, sí.
No, no, estem molt contents
perquè nosaltres veníem
una mica de l'època
del caset
i del disc
que l'EP
i aquestes coses
del digital
i de la red
i tot això
és com...
Bueno, això és un...
Clar, és una eina tan bona
pels grups
tan, tan, tan, tan bona
que una persona
que hi ha a Austràlia
et pugui escoltar, no?
Sense que hagis de fer
un grandíssim esforç.
Clar, tenim una amiga, no?
Crec que és una amiga teva, no?
O una amiga que ens escolta
és de Cambotja, no?
Que és una cosa
absolutament surrealista, no?
Aprofito per donar-li records.
Ah, doncs mira, des d'aquí
a través de la ràdio online
també es pot sentir.
Sí, sí, sí, és fantàstic, és fantàstic.
És el que té de positiu, no?
Sí, sí.
La part d'internet
sobretot per la gent
que comença a fer-se un raconet
dins del món de la música.
que la gent
que ja té el seu lloc
potser no opina el mateix.
Clar.
Ja s'ha de fer-ho.
Bé, no són maneres de veure-ho.
Però, bueno,
però és allò que diu
són moltes portes
cada cop i volta
són portes, finestres...
Sí, ja de tot.
Tot està obert.
És una autèntica bogeria
que de cop i volta
s'arriba a tot arreu, no?
Jo sóc una mica nostàlgica
sempre els dic.
Sí?
Tu ets també
de la vieja escuela.
Una mica, però clar
això que deuen ells
això és que permet
ostres, és que és immediatesa, no?
És immediat.
O sigui, tu penges una cançó
i si l'escolten 50 persones
en aquell moment
és que és...
Bueno, o fins i tot
la promo dels concerts.
Abans, quan havies de fer promo
d'un concert que tenies
entre la gent que coneixies
i tal, no?
Doncs, hòstia, era un problema, no?
Al boca orella.
Al boca orella.
Clar, bueno, era una mica
un problema perquè
si li volies dir a molta gent
doncs, no ho sé
o n'havies de trucar uns quants
i els altres esperar
a trobar-los pel carrer
i, bueno, era complicat.
Ara no, ara fas, clar,
fas un post
i tothom ho veu, no?
Vull dir que això és fantàstic.
És allò de piel de gallina, no?
Sí, sí.
O gallina de piel.
Gallina de piel, no?
Jo estic allà com a obsessionat
per mirar a veure els meus...
No, no, és que...
Jo al·lucino
perquè jo sempre a vegades
els dic a ells
és que ahir vaig mirar
i portàvem ja en total
amb les dues plataformes
2.300 escoltes de les cançons.
Què dius!
I clar...
És molt, eh?
Bueno, jo trobo que sí,
però potser no estem acostumats.
No estem acostumats
i potser vindria algú
i et diria
no, això no és res,
però per nosaltres.
Només que fa cinc setmanes
que les hem penjat.
Per això, per això,
que és molt foquet
i que tot això
ha estat allò
com una explosió
de cop i volta
que us ha vingut.
I clar,
i tindre aquest mecanisme
d'arribar a la gent
tan ràpid, no?
Que t'escoltin ja,
que t'han escoltat les cançons
2.500 vegades
en total
i arribes a la gent
amb una immediatesa
que no la tenies abans.
I que continuï, eh?
I tant.
Que no marxi la llum
i que continuï,
que continuï.
I tant, i tant.
Per cert que
abans els he dit
just quan entràvem
dic, eh, mira, primer
ai, porta la guitarra, d'acord.
Ara ja podeu entrar,
ja sabeu.
I farem alguna cosa
en directe, no?
Alguna, sí.
La que vulgueu.
Quina de les 4 cançons?
Alguna de les noves?
Bueno...
Què voleu fer?
Joan, Oriol, Gerard?
Mira, fareu una
de les que hi ha al disc.
Sí?
Ah, d'acord.
Com es diu aquesta cançó
i per què?
Es diu Londres
i el per què
t'ho podrien explicar
millor ells
que seran els...
Igual, igual...
A veure, Oriol
o Gerard, què?
No...
Qui és mullat?
Jo em mullo, jo.
Vinga, pues mullat.
Sempre em mullo.
No, les lletres,
la veritat que són
coses que et passen
a la vida, no?
I moments
i estats...
Bueno, són vivències, no?
El que passa
que jo li vaig explicar
una història
a l'Oriol
i l'Oriol
va fer
una lletra
molt bonica.
I això és el que ara
a través de...
Sí.
Escoltarem a través
de la ràdio.
Doncs vinga, sentim
a veure com sona
aquest Londres.
Sí?
Sí.
Som-hi.
Encontraràs el temps
i l'Oriol
seran moments
o por
Duts passarem
els dies
com si res
com si fóssim
en mans.
No em resistir
els olors.
Oh, fred, comit,
tu ens té la pell
que el que va a sumiar
els dos ja
no hi és
el racóssim
el sol
en mans
i tot
ten que creen
mares
tots
s'estuïtos
al sol
i el sol
m'agra
mentre
em dius
que el que ens feia forç
és 30 mil
o el sol
i no
hi pot parar.
I hem despertat
Londres
Hem ballat
Els calços
Com si fos el primer ball
Tots enriu
Com sempre
Tu
Aquel que creia
Amar
Els tu
S'ha destruït
Tu
El sol
S'ha amagat
M'entrava
Vem
Dius
Que el que ens feia
Força
Estrancó
I
No
Pots parar
Estrancó
M'entrava
M'entrava
Estraten els sols
Gràcies, gràcies.
Aquells sempre viuen per aquí sota.
Ja ho sé, estan per aquí.
I quan sona la música surta...
Sóc que no has posat aquells a riure, no?
Aquests són els seriosos, aquests són els que...
Són els canyeros.
Després tens els altres que venen d'un concert
així en pla filarmònica,
que s'aixiquen tots de cop i van...
Que semblen més ànecs que aplaudiments.
Però aquests són més espontàniers.
Aquests també, aquests estan molt bé.
Aquests són els barrofets d'aquí de la ràdio,
que de tant en tant surten.
Amants seran els companys, però avui ens hem quedat així com pocs.
Ara ja no aplaudeixen tots, però encara estan per aquí.
Ja ens faràs una còpia?
Com ho sé?
I te'ls emportem en pla sampler?
Ei, que estamos aquí!
Clac, clac, clac, clac, clac!
Home, si voleu que posin algun xiulet o alguna cosa...
No, home, no, no, no flotis.
No, però xiulets en pla merroio.
Ha xiulat els bons dels bons, sí, sí, sí.
En pla, xiul, xiul, que guai!
Hi ha algun col·laltre aquí, espontàni.
Bueno, elijo paella.
Que també hi ha...
Això és el que li diuen al Gerard.
Això és el que li diuen al Gerard.
Gerard, què m'hi dius?
Uau!
I us llencen algunes coses?
Encara no han començat?
És que, clar, no s'han fet un concert.
Oi, arribarà, eh?
Arribarà, ja.
Com va les assegurances de vida?
Bé.
No, però que hi ha coses que llencen.
Home, a veure...
Espere que sigui tot el que llencen.
No, no, si les fan en talla mini, perfecte.
Ah, bueno.
Mira, Joan, acaba de caure ara, eh?
Vale, vale.
Home, si les fan en XXL...
Esteu lliats, eh?
Ja esteu, eh?
Bueno, dóna per més rato, no?
Sí, sí, sí, sí.
I, per cert, avui ja tenim com guanyadors al Déu Tarragona,
però vosaltres com viureu les festes a Santa Tecla?
Expliqueu-me, què és el que fareu?
Home, jo com a tarragoní...
Què?
Estic sortint...
Bueno, no, no estic sortint tots els dies, és mentida.
No, que s'ho feia abans.
No, bé, bé.
Ah, ja tenim una de...
Ara no ho vol dir, perquè...
Perquè potser l'escolten són els pares, eh?
Ah, d'acord, d'acord.
Els pares, hòstia, els pares estan ja...
Això què és, això què és?
Ara estem arribant, Joan, on estem arribant?
Mons pares no saben ni que he vingut aquí, crec.
No, és broma.
Pares del Gerard, està aquí amb mi.
Sí, sí, sí.
Està aquí en directe, a ràdio.
No, bé, ja t'ho dic, com a bon tarragoní,
viure-les com sempre.
Cap aquí, cap allà, concerts...
Tinc el programa ja marcat amb tots els actes que s'ha d'anar
i com sempre.
Oriol?
Bé, jo ara estic, com amb més vida familiar,
tinc dos nens petits i...
Basta, tu tens feina, eh?
Sí, tinc bastanta feina, la veritat.
Ja t'ho dic ara, eh?
Però havia vingut molt, eh?
Havia vingut molt, vull dir que...
que les havia gaudit molt les festes de Sant Atèque.
Aquest any...
Sí, home, aquest any...
Alguns dies us escapeu, no?
Alguns llocs anirem, però...
Com abans segur que no.
Es col·loquen els nens.
Els deixeu a mi, si voleu.
El tia Gerard.
El que és Gerard li deixarem.
El seu parell, és voluntari.
El padrí.
La primera nit, la segona ja.
La segona hora ja no...
Ja està, eh?
Ja està, veniu-nos a buscar, veniu-nos a buscar.
Joan i tu, què faràs?
Sí, suposo que ens passarem.
És com el Gerard, una mica marcat les quatre cosetes que m'agraden molt
i segurament que ens passejarem per la Rambla,
que això és el maco de les festes, a vegades.
I estar amb la gent i veure el caliu.
El que sempre he dit, i a més ho dic també a vosaltres,
que veig que entre els músics, com hi ha molt bon rotllo,
som molt solidaris d'allò de concert de tal grup de Tarragona.
La gran majoria de públic que hi ha, dius...
A veure, sobretot jo, que us veig, i més o menys...
Som els mateixos.
Sí, us anem conegent, que dius, mira,
si aquesta gent són els que potser l'altre dia vaig veure l'escenari.
I això és una cosa que...
Bueno, és que a Tarragona hi ha molts bons músics.
Sí, sí, molts, és veritat.
No, no, però que sou solidaris.
Sí, bueno, per solidaritat i perquè també t'agrada veure-ho,
vull dir que també disfrutes, evidentment.
Vull dir que vas a veure un concert i el gaudeixes,
encara que siguis músic o tu també pugis als escenaris,
al final també ho acabes gaudint una mica com a espectador,
perquè t'agrada la música, no?
Vull dir que...
Bueno, solidaritat, però no...
No sé si és ben bé solidaritat, potser és que...
Una miqueta, una miqueta de tot, no?
Sí, una miqueta de tot, sí, perquè a vegades...
En el nostre cas no era el debut, no?
Doncs hi ha amics nostres d'altres bandes
que també van vindre a veure'ns el debut,
com donar-nos suport en aquell moment
que per a nosaltres era molt important.
Més pressió encara.
Bueno, sí, aquesta expressió bona.
I després que ens han felicitat també, no?
Sí, sí, exacte.
Aquestes coses sí que és veritat
que a vegades hi ha un punt de solidaritat,
però la majoria, la majoria de les vegades
és perquè ens agraden els grups.
I aquí a Tarragona hi ha un nivell extraordinari,
hi ha un nivell molt, molt bo, eh?
I convidem a tots els tarragonins
que es belluguin per Tarragona
per veure els concerts de la gent de Tarragona,
que hi ha molt, molt bon nivell.
I el que dèiem també abans, una miqueta així,
referint-nos a internet,
però que ho facin aquí,
que donin l'oportunitat, no?
Els grups de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Perquè sorprendrà precisament del que diu el Joan,
del nivell musical que ara mateix tenim a la nostra ciutat.
Sempre mirem una mica cap a Barcelona
i que és lògic,
que hi ha uns grups boníssims i tal,
però ostres, aquí es fan coses
que no tenen res en veja, penso.
No, no, tot el contrari, tot el contrari.
Doncs companys, que tingueu unes bones festes a Santa Tecla.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Ens trobem d'aquí a un...
Bueno, ens trobem per festes, no?
Allà al novembre, també.
Vale, estic.
I aquesta vegada amb noves cançons
hi farem una festa en directe.
Llavors diré,
vosaltres sireu els del Déu Tarragona, no?
I farem arrement l'altra vegada.
Molt bé.
Moltes gràcies, família.
Gràcies per convidar-nos.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu.
D'aquells petits instants que passo lluny d'aquí
En uns llençols estralls que fan més gran al llit
Aquells minúsculgers que coneixem tan bé
Tempestes i no saps que no explicarem
Hi ha flors que no moren mai
Que les nits són fosques, no és veritat
La llum il·lumina quadres molt penjats
I en el jardí dels arbres, sense nom
Ballarem fins que s'acabi el món
Hi ha flors que no moren mai
Eulàlia
Eulàlia
Eulàlia
Eulàlia
Eulàlia
Com la brisa que ens desperta tot matí
Que congela el temps
Ens transforma i ens fa diferents
Són fraccions del mateix
Eulàlia
Iulària
Eulària