El matí de Tarragona Ràdio.
Ara passen 7 minuts de dos quarts de 12 del matí.
L'any passat, el 2011,
se commemorava Tarragona
el bicentenari del setge de la Guerra del Francese a Tarragona
de l'any 1811.
S'han fet moltíssims actes,
s'han publicat diversos llibres, exposicions, activitats...
I una de les últimes publicacions,
la coneixíem fa uns dies,
és la memòria del setge i ocupació de Tarragona
que s'ha fet en fons documentals
de l'Arxiu Històric Arxidius Cesà de Tarragona.
Avui en parlem amb dos dels seus autors,
en Joan Maria Quijada,
que és tècnic de l'Arxiu Històric.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la Neus Sánchez,
que és responsable de la catalogació de l'Arxiu Capitular.
Neus, bon dia.
Bon dia.
Correju-me si m'equivoco,
el llibre té moltes fonts, molts documents...
Per tant, no és un llibre que expliqui
la història de la Guerra del Francesc,
el setge, sinó que tot allò relacionat amb el setge
que hi havia a l'Arxiu.
Sí.
És així.
Explica'm una miqueta, això.
El llibre el que pretén és
posar a la base dels investigadors
tota la documentació que parla sobre aquest tema,
de la Guerra del Francesc,
que hi ha a l'Arxiu Històric Arxidius de Tarragona
i també a l'Arxiu Capitular del Catedral de Tarragona.
Nosaltres el que hem fet és recollir la documentació
que parla sobre això,
principalment un memorial del canó d'enginyer
de Ribes-Maior,
que és un document inèdic,
no es coneixia la ciutat,
i després també hem fet un buidatge
dels llibres d'òbits de la Catedral,
de Presumptes Morts,
que és una sèrie que hi ha a l'Arxiu,
i també dels buidatges dels llibres d'òbits
de tots els parroquis de l'Arxidius de Tarragona.
Llavors hem recollit només les defuncions
que especialment consta que van morir
per culpa dels francesos.
És un buidatge només de documentació.
Llavors la gent això ho pot utilitzar
per fer la seva història dels seus pobles
o històries de caràcter d'aquest tema francès.
Per tant, un material molt interessant
sobre això per a historiadors,
documentalistes, arxivers,
que poden utilitzar aquesta informació.
Per tant, m'imagino que aquí hi ha molta feina
d'anar buscant documents,
de catalogar-los.
Hi ha hagut molta feina aquí, eh?
Sí, bé, més que res, transcriure'ls.
Catalogar-los molts ja ho estan,
molts també estan digitalitzats
i estan penjats al nostre web,
però la feina és la transcripció.
Per què es decideix fer un llibre com aquest?
Bé, com que nosaltres som un arxiu
i la funció de l'arxiu és difondre el seu patrimoni,
perquè la gent pugui accedir a totes les documentacions,
vam pensar que en lloc de fer un nou llibre
de la Guerra del Francesc,
hi ha molts llibres fets ja pel Salvador Bobot
i d'altres, amb el Josep Maria Sabater
i els requesents, també exalcalde de Tarragona,
vam pensar que la nostra aportació al Bicentenari
podria ser un recull de documentació
que parlés sobre aquest tema
des de la vessant de la documentació eclesiàstica
que de l'església t'han de patir molt dron
en aquella guerra de la Francesc.
Per això vam decidir fer aquest llibre.
Quin va ser una mica el paper de l'església
en aquella guerra?
Jo imagino que això també ho expliqueu
una miqueta en un llibre.
Sí, això ho explica molt bé
el Canongi Ribas en el memorial.
El bisbe l'any 1808,
el Monti Velarde,
es va exiliar a Mallorca,
llavors aquí es van quedar els canonges,
i uns dies abans de l'entrada dels francesos,
tot i que el general de la plaça
deia que no cauria la Tarragona,
ells creien que sí que cauria
i van decidir quedar-se a Tarragona
per auxiliar espiritualment
a les víctimes que hi hauria després
quan van entrar els francesos.
Per tant, els canonges de la catedral,
algú es van marxar,
es van quedar més sis canonges,
però per ajudar els habitants de Tarragona.
I quins tipus o quants tipus de documents
hi ha al llibre,
ho heu trobat relacionats amb això,
amb el setge de Tarragona
a la guerra del francès
en els arxius de l'arxidiócesis?
Més que res,
llibres d'actes
de l'arxiu capitular,
del capítol de la catedral de Tarragona.
Hem transcrit aquestes actes,
les relacionades directament amb el memorial
i amb els fets de la guerra,
i gran part del llibre
també és el buidatge que ha dit el Joan
dels hòbits de les parròquies
i les notes pro memòria
que hem anomenat així,
que van deixar els rectors
anotades perquè quedés
pel futur el que havia passat.
A més a més,
l'altre dia que presentàveu
el llibre,
a la seva presentació,
parlàveu d'una xifra de morts
que potser és una mica diferent,
no?,
a la que potser hem conegut fins ara.
Bé, nosaltres el que fem
és reflectir
el que diu la documentació.
Nosaltres,
amb el llibre d'òbits
i amb la sèrie aquesta
de presumptes morts,
només hem pogut constatar
que hi ha uns
quasi 300 morts
per culpa del setge de Tarragona.
El que no ens arriba
és en el memorial,
també explica ell,
que ells creien
que hi havia 5.000 morts.
Nosaltres l'únic que fem més
és aportar aquestes dades.
Segurament van morir
no sé si 5.000 persones
o menys o més,
però el que passa
és que van morir
en famílies senceres
i llavors no es van registrar
i llavors no hi ha
de constància documental
de les morts
d'aquestes persones.
Ja que al voltant
de la catedral,
davant de la Diputació
que abans hi havia
la beneficència
i la passa a la font,
cremaven els cadàvers,
com explica també el Canoig.
Per tant,
hi havia molts morts,
s'havien de desfer-se d'ells
per culpa de les epidèmies
i segurament
no van tindre temps
de registrar tothom
que va morir.
Que això,
els arxius s'ho deia
del 1808
i 1814,
per tant,
una mica abans
de la Guerra del Francese
i després, eh?
Sí,
la Guerra del Francese
dura del 1808,
del 14,
el que passa
que el Setge de Tarragones
és el 28 de juny
de l'11, sí.
Com dèiem,
un dels materials
més inèdits
és aquest que deien
d'aquest memorial
del Canoig de Ribes,
per tant,
és potser el document
més inèdit
que el que hem tingut accés, eh?
Sí,
és el més inèdit.
També hi ha algun altre
d'alguns rectors
que van apuntar
llibres sacramentals
o notes
d'algun convent
de Tarragona
que també parlen
de l'entrada
i de les vicissituds
que van passar
les monges,
els religiosos,
però aquest és el més inèdit.
Li falta un fragment
al davant
que sempre està perdut
perquè són 28 fragments
però falta el primer
i això és el que havia fet
que aquest memorial
no es publiqués mai
perquè s'esperava
a trobar el primer fragment
però al final
vam decidir
que la gent
tenia dret
a conèixer la història
i vam publicar-ho.
I què porta aquest document
al que fins ara sabíem?
Bé,
com he dit,
és la visió de l'Església,
els problemes
que van tindre
els amb l'administració francesa
quan se va establir
aquí a Tarragona,
també explica
l'entrada dels francesos
les desgràcies
que vam fer
quan van entrar
el 28 de juny
i els dos dies següents
que van tindre
amb els soldats francesos
ja que quan entran
en una ciutat
també tenien dret
a tapillatge
per aconseguir
diners per ells
i llavors explica
que van haver violacions,
seguejos,
van cremar
moltes cases,
explica una mica
la situació
com ho havien ells
en aquell moment,
com van passar ells
la guerra,
com van restaurar
el culte de la catedral,
com la van reconciliar,
com el general francès
volia
restablir el culte
perquè això tot semblava
normal
i com si aquí
no hagués passat res.
Satisfets del resultat
del llibre?
Sí, molt.
Sí?
Després de la feinada.
Després de la feina que ha hagut
perquè a més
ara em modeu
que heu tingut
un any llarg
de feina, eh?
Sí, sí.
De buscar documents,
sobretot transcriure'ls, no?
Perquè quin és el més difícil
de transcriure un document
com aquest
o quin és el procediment
que se segueix?
Bé, difícil,
dificultat cap ni una.
Això que quedi clar,
que volem dir
que la gent vingui als arxius,
que no tingui por,
però més que res
és temps.
És temps,
és mirar la lletra,
és veure
les abreviatures,
és conèixer-les
i l'idioma
està tot en català i castellà,
vull dir,
no hi ha dificultat
amb el llatí.
Vull dir que...
Per tant,
sobretot temps,
animem a la gent.
Que vingui a l'arxiu, eh?
Que vingui a...
A consultar.
A consultar.
Perquè ara ho deia
el Joan Maria,
amb muntat d'un arxiu
també és donar a conèixer
tot el seu patrimoni.
Aquest és un llibre
que heu fet ara,
això relacionat
amb el setge
de Tarragona a la Guerra del Francesc.
No sé si teniu pensat
ja futurs llibres
o futures edicions
per donar a conèixer
altre material
que hi hagi a l'arxiu.
Sí,
tenim diferents idees,
el que passa és que falta
encara treballar-les
i plasmar-les.
Però la intenció
és anar publicant,
no sé si cada any
o cada dos anys,
com puguem,
perquè si aquest ha tratat
un any i mig a sortir,
no serà tan regular,
però la idea és anar publicant
diferents documents
que tenim a l'arxiu
perquè la gent els conegui.
Perquè quin tipus de documents
podem trobar a l'arxiu?
Bé,
amb l'arxiu principalment
hi ha la documentació
que genera l'arcabisbat,
l'arcabisbe,
el vicari general
i la secretaria de Cambra,
però també tenim
una part molt important
d'arxius perruquials.
L'arxidiosi de Tarragona
agafa les comarques
del Baix,
l'Alcamp,
la Conca de Brebrà,
una part del Pirorat,
el Baix Penedès
i una part de la zona
del sud
de les Ocidells
i les Garrigues.
Llavors aquí a Tarragona
està dipositat des de l'any 20
que es va començar
a dipositar
els fons perruquials.
Actualment tenim
unes 190 parròquies
dipositades
i lleturem
els llibres sacramentals
que són molt importants
per l'estudi demogràfic
i genealògic
ja que fins al 1871
no es creia el registre civil
per tant per fer estudis
d'aquest caràcter
demogràfic i genealògic
s'han anat a recórrer
els llibres sacramentals
que molts d'aquests
llibres sacramentals
ara estem digitalitzant-los
i els estem penjant a la web.
Això anava a dir,
no,
que a més a més
estau fent allà
un procés
en els últims anys
de digitalitzar
de tot pagat
perquè arribi encara
molta més gent.
digitalització
que també porta
el seu temps.
També és un procés
lent,
si més no.
Sí, sí.
Això ho porta
a una empresa externa,
no ho fem nosaltres
directament,
però sí, sí,
també és llarg.
És llarg,
és llarg.
I escolta'm,
aquells que ens escoltin
que vulguin venir
a consultar,
per exemple,
documents dels que es parlen
al llibre,
es poden venir a consultar?
Quins tipus de documents
podran consultar
dels que troben
al llibre?
Bé,
la gent que vulgui
consultar els documents
que hi ha al llibre
podem pujar a l'arxiu
i nosaltres
ho deixarem a l'inventari
o amb les referències
que hi ha aquí al llibre
i els deixarem al document
i no hi ha cap problema.
Molts dels documents
que estan publicats,
com ha dit la Neus,
alguns ja estan penjats
a la web,
per tant,
els poden consultar
des de casa seva
i els altres
poden pujar a l'arxiu
de nou a una i mitja
de lluny de llibre
i a consultar-lo
sense cap més requisit.
Per tant,
cap por,
com dèiem abans,
Neus,
que pugin
i que puguin consultar
aquests documents.
Com dèiem,
molts d'ells
que els trobareu
en aquest llibre,
Memòria del Setge
i Ocupació de Tarragona,
on sobretot es fa
una relació
de tots els documents
que hi ha
en l'arxiu
de l'arxiu històric
de l'arxiu de Tarragona,
sobre tot aquest document inèdit
del Canoja Ribes.
El llibre,
m'imagino que el podem trobar,
o no el podem trobar,
el llibre.
A les llibreries.
A les llibreries
el podem trobar,
ara ho vaig agafar
unes setmanes,
a la col·lecció
Camí Rau número 34.
Aquell llibre
demaneu Fuentes,
Joan Maria Quijada
i Neu Sánchez,
Memòria del Setge
i Ocupació de Tarragona.
Nois,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Molt bé, adéu.