...
Seguim des del tingladu 4 del Moll de Costa,
però ara ja dins a l'interior de l'exposició.
Hem compartit uns minuts amb el president de l'autoritat portuària
des del vestíbul i ara ja som a dins,
acompanyats de Montse Dan,
que és la directora de Relacions Institucionals
de l'autoritat portuària. Montse, bon dia.
Bon dia, bon dia.
També ens acompanya la coordinadora del Museu del Port,
la Mercè Tuldrà. Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
I una persona com l'Antonio Latre,
dissenyador, creador, d'alguna manera, de l'exposició.
Antonio, bon dia.
Bon dia, com estàs?
A veure, Montse, explica'ns.
Ara estem a dintre ja de l'exposició,
per cert, amb un aire condicionat fantàstic,
ideal per visitar.
Tenim aquí una imatge espectacular de la façana maríptima,
que d'alguna manera és el pòrtic d'entrada, no?, a l'exposició.
Sí, hem volgut, doncs, quan el visitant vulgui entrar
en aquest tinglado, el tinglado número 4,
la imatge primera que trobarà serà, doncs, la façana,
aquesta façana marítima que tenim del Serrallo,
així com l'església.
Són els elements més identificatius que creiem,
doncs, que no podien faltar en una exposició del Serrallo.
Sí, perquè, a més, entrant a mà dreta,
hi ha la façana de l'església de Sant Pere,
que d'alguna manera convida fins i tot a fotografiar-se.
Sí, no ho havíem pensat, però ahir, el dia de la inauguració...
Sí, ja hi havia gent fent-se fotos.
Fem fotografia i molts nens picant a la porta de l'església.
També va ser una de les curiositats que vam veure,
que no havíem pensat i que, de ben segura,
en aquests dos mesos es donaran.
Quin paper han jugat, doncs, la Mercè i l'Antonio?
En primer lloc, que s'agraï,
perquè aquesta va ser una idea que des del Departament de Comunicació,
sobretot per les peticions de tots els nostres veïns,
dels nostres amics del Serrallo,
doncs, consideraven que faltava, no?,
faltava, doncs, aquest element gràfic
que fes un recull de fotografies,
però hauria estat impossible,
no només per la col·laboració dels nostres veïns,
sinó també del gran equip que tenim aquí al port.
Has definit molt bé l'Antonio com el creador,
que és així com ens agrada definir l'Antonio,
doncs, que va donar una mica la forma
a el que havia de ser l'exposició.
La idea original va ser el llibre.
Això sí que hem de dir que nosaltres,
quan es va començar a parlar del Serrallo i avui,
vam començar a dir que havíem de fer un llibre.
Ens vam trobar amb una dificultat.
Teníem molta fotografia,
amb molt de material tot molt interessant
i havíem de fer una selecció.
Llavors vam considerar que l'Uidoni
seria, doncs, primer fer un pas previ,
que seria una exposició
en la qual, doncs, ens permet recollir
molta més fotografia, doncs, amb aquest vídeo
que al final, doncs, totes les fotografies
que ens han aportat es poden veure
i que també, doncs, implicaves més a la gent.
Com dèiem, el que va donar forma
en aquesta exposició l'Antonio
i la Mercè, la que, sobretot, ha sapigut
el tracte més humà.
La gent, quan portem la fotografia,
per nosaltres és la més important, no?
El problema, doncs, que a vegades
aquesta fotografia se repeteix,
hi ha la mateixa escena en diverses famílies
i algú havia de fer aquesta selecció
i fer-ho entendre, així, a les persones
que ens feien arribar la fotografia.
Llavors, la Mercè, doncs, amb molt bon criteri,
ha estat parlant amb totes aquestes famílies
per saber, doncs, quina hem de seleccionar,
quina no, i també entendre
que totes no podíem mostrar-les
i que, doncs, havia de fer una selecció.
amb carinyo i amb mig broma
anem dient entre la gent del Serralló
que aquesta és la primera exposició,
que dóna material per fer més.
Potser sí, potser les properes festes
de Sant Pere o de la Vèrge del Carme
de l'any vinent haurem de continuar
amb una segona mostra de l'exposició
i del llibre.
Sí, perquè material n'hi ha.
Doncs anem avançant una miqueta
amb l'Antonio, amb la Mercè i amb la Montse.
Antonio, veure això,
després, suposo, molts mesos de feina,
què suposa?
Hombre, una satisfacción muy grande,
ha costado mucho,
pero ha quedado bastante bien,
estamos muy satisfechos
y es relativamente de agradecer
con la gente que hemos tenido,
que se han implicado muchísimo,
porque unos eran del Serrallo,
yo no soy del Serrallo,
pero casi como lo fuera,
soy del Serrallo de Castellón,
he vivido muchísimos años aquí
y era un poco ponerte en bandeja
un tema que gustaba mucho, ¿no?
De fons se senten unes onades, ¿no?
És el so de la mar, no sé si...
Això també és idea seva, Antonio?
No, esto ha sido de...
aunque pareja mentira del montador de Tomás.
Perquè li dóna aquest toc
de que estem al costat de la mar.
I una cosa, Mercè,
que la trobo molt curiosa,
al fons de la sala,
és a dir, veurem un munt de fotografies
dividides en el barri,
la festa i la feina.
Després, a més,
compartirem una part del programa
amb alguns dels protagonistes.
Però és que què surt a dalt de la paret?
Bé, doncs com el títol de l'exposició
és el Serrallo ahir i avui,
la gent del Serrallo,
si tu els dius pel nom i pel cognom,
els cognoms,
ells pràcticament
no s'hi diuen mai pels cognoms,
la majoria de vegades
igual n'hi es coneixen així.
Tenen el renom,
allò que es conserva en molts pobles,
doncs ells tots conserven el renom.
Llavors, nosaltres,
al ser l'exposició de l'ahir i de l'avui,
també hem volgut posar aquest element
que té a veure amb l'ahir i amb l'avui.
I estan projectats a la paret
tots els renoms que hem pogut aconseguir,
tant els que ara estan en ús
com els que no s'utilitzen.
Esperem que no ens n'hagin deixat cap
i que estiguin aquí.
I això,
perquè ells en tinguin un record,
poden prendre un punt de llibre
que hi ha aquí al museu,
que també és un disseny de l'Antonio,
que és la façana del Serrallo,
l'avui,
amb els renoms que estan a la part del darrere.
Antonio,
l'exposició s'ha dividit en tres parts,
el barri,
la festa
i la feina.
Per algun motiu en concret?
Perquè creia que era el més ordenat possible?
La Mercè manda.
La Mercè.
La Mercè és la que mana.
Home, suposo que entre tots,
ho haurà decidit.
Me dio el paquete de fotos
y me dijo así, así.
Amén.
Que no ens escolti el president, eh?
El president és el darrere.
No, això,
a veure,
amb totes les fotografies
que se'ns va passar,
llavors,
doncs, bueno,
va ser una tasca de selecció
i aquestes fotografies van arribar
tant al museu com a l'arxiu
i des de l'arxiu
amb la coia i jo mateixa
doncs vam agafar
i amb aquestes fotografies vam dir
a veure,
això ha de tindre un ordre,
ha de representar
tot el que és el serrallo.
Doncs el serrallo,
que és un espai físic,
que és el barri,
llavors que hi ha una fenya,
que la fenya és vora mar
i també fenya a la mar
i les festes,
les festes vinculades
amb la religiositat,
amb la gastronomia
i amb els esports.
És a dir,
les fotografies van manar,
nosaltres el que vam fer
és donar-li la forma
perquè fos
una manera intel·ligent
de veure
quan la gent pugui visitar-ho
i amb la idea de l'Antonio
de l'àlbum,
doncs això encara
ho permetia més.
Quina és aquesta idea?
Què vols dir d'això
de l'àlbum?
Bueno,
esto en principio,
al ver tal cantidad de fotos,
yo lo primero que me acuerdo
es del álbum
que tenía en mi casa
de pequeño,
aquella de las tapas
a cuarteladas
y las hojas negras
y el papel raído
y lo primero que pensé
fue en meter las fotos
en un álbum,
no físicamente
porque no había manera
de pasar páginas
y tal,
pero de alguna manera
que la gente
cuando entrase
viese el álbum cerrado
y cuando estuviera dentro
el álbum abierto.
Y es lo que hemos querido
representar un poco
en el...
Luego hay una serie
de elementos,
pues por ejemplo
un cerrallo sin mar
no es nada,
pues entonces hay un mar
ahí simbólico
con unos cubos
de luz
y metaclato,
el ambiente,
nos ha fallado una cosa
que no lo teníamos que eso
que es el elor,
pero en fin,
fue patético aquello.
La prueba aquella fue...
Van arribar a fer una prova?
Sí, sí, sí,
con cajas de sardina
podrida y todo.
No, pero...
No era aconsellable.
La intención va a ser una,
pero te quiero decir
que la gente
se ha implicado,
hemos disfrutado
y ha sido una de las exposiciones
que además hemos disfrutado
en mucho tiempo.
Tengo una pregunta personal
per fer-li.
¿Vostè sobran
alguna de las fotografías?
No,
pero he dicho que sí
y es mentira.
Porque, aleshores,
quina vinculació té
vostè personal
amb el serrallo?
Yo,
mi señora
y mis hijos
son de Castellón del Grau
y yo con un añito
iba allí ya
y eso ha sido
durante 60 años,
o sea que bastante.
Només,
encara,
hem parlat molt
de la Mercè,
de l'Antonio,
però no voldria
oblidar-me
de la resta de l'equip.
És un equip
molt extens.
En aquesta exposició
s'han volcat
tot els membres
del Departament
de Comunicació
i d'Imatge,
des de l'arxiu
per la documentació,
des del que podem veure
els vídeos,
el Miquel,
i el Tomàs,
no els puc nomenar tots,
però només
fer aquest reconeixement
perquè,
com dèiem,
per part de la ciutadania
ha sigut indispensable
la seva col·laboració,
però si no
s'haguessin vist implicats
i amb tanta il·lusió
com ho han fet,
tot aquest equip
que tenim,
el gran equip
que tenim al Port,
hauria estat impossible.
Mercè,
quantes fotografies
exposades,
així als panells
i després
quantes n'hi ha
en un audiovisual
que es pot veure aquí?
Mira,
en total
les fotografies
que estan a l'exposició
són 520
repartides al barri,
116
amb la festa 74
i amb la feina
amb 120.
Llavors,
amb la pantalla,
tornem amb l'avui,
amb el joc aquest
de l'ahir i de l'avui,
a la pantalla
se'n poden veure 210.
210 més a la pantalla
i suposo que
encara us ha quedat material?
Sí,
perquè en vam recollir
1.310.
Llavors,
clar,
algunes s'ha de dir
que,
per exemple,
d'un mateix fet,
igual n'hi havia
7 o 8,
llavors el que vam triar
la que estava millor,
la millor
de la informació
que ens donava,
perquè, clar,
amb aquesta exposició
el que s'aconsegueix
és preservar
la memòria gràfica
però també
la memòria oral
perquè aquestes fotografies
nosaltres les vegem
però la gent
ens explica
les històries
i amb això,
doncs, bueno,
preservem també part
de la història del Serrallo.
Llavors,
doncs,
aquestes altres
que no han pogut deixar
per mala qualitat,
perquè és una temàtica
repetitiva
i doncs perquè
tampoc no ens n'hi cabien més ja.
La veritat és que a més
ho he inaugurat
l'exposició
coincidint amb Sant Pere
de tal manera
que és la millor manera
de celebrar les festes
del barri.
Va ser intencionadament.
Sí, no?
Ja m'ho imagino, no?
Sí, no,
i recomanar,
mira,
ara quan estàvem parlant
amb tu,
Ricard,
estem veient fotografies
ara en aquest fet,
no?
en el barri,
doncs,
hi ha fets
que han anat passant
i que,
si no,
desgraciadament,
a vegades,
les generacions van passant
i es van perdent,
nevades,
riuades,
fins i tot hi ha una molt curiosa
que jo aquesta preguntaré
el que ja està com unes vaquilles,
no?
Veiem que potser pensàvem
que al Serrallo
no s'havien donat,
doncs sí,
es van donar votacions,
els reis,
són molts fets històrics
que,
doncs,
pel que sigui,
doncs,
molts d'ells
es deixaran de fer,
doncs,
com eren les vaquilles,
no crec que tornem a veure
les vaquilles al Serrallo,
però,
doncs,
que aquí tenim la mostra
i el record gràfic,
una xeranga,
les arremendadores,
tot,
tot,
que moltes coses es van repetint
i altres no,
però almenys tindrem el record.
Mercè,
aquesta curiositat
de les vaquilles?
Aquesta fotografia
es va fer
perquè es va fer
el bateig
de la filla
del que va ser
president de la confraria
de pescadors,
el senyor Placa.
I per això,
en una de les festes
que es va fer,
doncs,
era aquest,
sí,
perquè era una cosa
molt curiosa
de veure això,
no?,
doncs,
la informació
que ens han passat,
sempre la informació
que tenim
és la que ens han passat
i aquesta en concret
era per aquest,
en aquesta imatge
de les eleccions
són les eleccions,
les primeres
que es va fer
pel referèndum
de la Constitució.
Llavors,
doncs,
són moments
que la gent també,
al passar-nos-les,
han seleccionat
també alguns dels moments
o una que tenim aquí
a prop
que es veu
a l'edifici de la confraria
que hem parlat
moltes vegades,
que està engalanada
i que posa
el marquès de Valterra
que va vindre
i d'això,
doncs,
això és un fet
important
perquè va ser l'any 46
i és el moment
en què Tarragona
té llotja de peix.
Llavors,
per això,
la fotografia així,
veus la imatge
i veus l'edifici,
però al darrere
hi ha tota aquesta memòria
que és això
el que també recuperem,
no?,
i així la gent,
amb aquest llibre
que també acompanya,
amb aquest folletó
que acompanya l'exposició
poden saber
aquesta altra informació.
Perquè les fotografies
des de quants són?
Des dels anys 40,
aproximadament?
No, no,
les fotografies
n'hi ha algunes
que són de l'any 10,
de 1910,
que veiem unes que...
És a dir,
que algunes tenen un segle.
Sí,
una que hi ha per aquí,
ara no sé si la tenim aquí a prop,
que estan les parelles del Bou
totes arringlarades
a l'entrada al port,
allà al final a la festa,
ja,
bueno,
que nosaltres estem aquí caminant,
doncs aquelles de les primeres
perquè eren placa de vidre,
llavors la reproducció
doncs ha estat feta,
són totes digitals
i algunes fotografies
que estan reproduïes
amb alumini.
Llavors,
doncs les fotografies
arriben d'això,
de 1910
fins a 2003,
2004.
Les que conformen
tota l'exposició
que veiem,
diríem,
suport paper
o impressió amb roba,
són totes en blanc i negre,
però perquè hem demanat
l'autorització
als autors
de les fotografies
perquè l'Antonio creia
i és bona idea
que tingui tota una unitat.
Llavors,
a la pantalla,
que és més l'avui,
allí s'ha conservat
l'origen de la fotografia,
si és amb color o és en blanc i negre.
Molt bé.
Molt bé.
Realment impressionant
poder gaudir
d'imatges
que tenen pràcticament
un segle
i que s'han pogut
conservar.
En fi,
el recorregut ara
el farem més detallat
perquè a més el farem,
no, Mercè,
acompanyats de gent
del barri
que ens explicaran
la història,
que ens explicaran
la feina de pescador,
que ens explicaran
les activitats
festives i lúdiques
que s'han celebrat
durant,
en fi,
durant tota la vida
al barri del Serrallo.
Montse Adán,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres,
per fer ressò
d'aquesta exposició
que esperem que visiti,
que l'hem fet
amb tota la il·lusió
i que per el que ja vam veure
ahir a l'inauguració
és molt ben rebuda
per la ciutat.
Serà un èxit, segur, eh?
No només per la gent
del Serrallo,
sinó per la gent
de tot Tarragona.
Moltes gràcies.
Antonio,
felicitats,
me n'alegro molt
d'haver-lo saludat
i, en fi,
de felicitar-lo
per aquesta feina
perquè realment
és un resultat fantàstic,
així que ha disfrutat
de l'exposició.
Moltes gràcies.
Des aquí,
des del tingleu
número 4
del Moll de Costa
amb aquesta exposició
amb Josep Maria Sabatevos,
coronista de la ciutat,
coronista del Serrallo.
Josep Maria,
molt bon dia.
Bon dia.
Soc l'únic bustís
que hi ha aquí.
Per què?
Perquè jo no soc del Serrallo,
però, vaja,
soc com si diguéssim
fill adoptiu
in pectori.
Per si tothom et considera,
et té associat
al Serrallo.
Amb Josep Maria Sabatevos,
amb Ferran Diago,
que ve amb una samarreta
del Nàstic,
i ella és el president
de l'Associació de Veïns.
Ferran, bon dia.
Què tal?
Bon dia.
I amb el Matías Leandro,
el president de l'Associació
de Restauradors i Comerciants.
Matías, també bon dia.
Bon dia a tothom.
Què us sembla
veure l'exposició,
Josep Maria?
Quina sensació et dona?
De vida.
Vida, vida, vida, vida.
Serrallo és vida,
i ho ha estat sempre.
Molta vida,
molta vida,
molt de barri,
molt de feina
i, lògicament,
festa.
El Serrallo,
xampany i pastes,
en pic puguin.
La fenya del pescador
és molt dura.
Jo recordo
encara un quadre
que no és del Plana,
però aquell quadre
que em sembla
que és de Sorolla
que diu
per què el pescador
és caro,
hi ha un diran
que el pescador
és caro.
Vull dir,
aquí es veu
tot això,
però a més a més
es veu
la vida
de tot un poble.
Sempre he dit
que el Serrallo
és un poble
dins de Tarragona.
I a vegades,
fins i tot fora de Tarragona,
perquè el pont de la Petxina
era una frontera.
el pont de la Petxina,
la via,
el riu,
el port,
avui en dia
el pont de la Petxina
ja no es nega
normalment,
l'altre encara menys,
tret d'aquestes riades
tradicionals
i extraordinàries,
però de fet
el Serrallo
s'ha vinculat moltíssim
a la ciutat
en els últims anys
i Tarragona
no seria Tarragona
si no tingués
un barri
dins de la ciutat
pràcticament,
perquè la ciutat
ha de mirar el mar
i aleshores el Serrallo
ara és Tarragona,
però no ha perdut
encara
aquest
taranar
de ser un barri
amb unes característiques
absolutament pròpies
i això s'ha de conservar
i aquesta exposició
és el primer pas
perquè la gent
s'adoni
que el Serrallo
té una història.
No massa llarga,
150 anys
més o menys,
voltarem així,
no,
jo amb les dates...
160,
però és igual.
És igual,
160,
no,
sí,
68,
68 i 12,
és que els 12 del segle XXI
gairebé no els conto
perquè són els 12 més fotuts
de la història,
ja en portem uns quants.
Josep Maria,
amb tanta crisi
és perfecte venir a parlar
de coses positives
com aquesta.
Sí,
perquè aquí també hi havia crisi,
no et pensis,
molta crisi,
la fenya era dura
i la realitat
era molt fumuda.
Ara et demanaré
que m'expliquis
algunes de les fotografies,
però abans deixa'm preguntar
al president de l'Associació de Veïns
i al president de l'Associació de Comerciants
per la idea de l'exposició
i que a partir d'aquí
també es pugui crear
el Museu del Pescador
a l'edifici de la llotja.
Ferran.
La idea ha estat molt bona
en el port a veure to...
El més important
que ha sigut aquesta exposició
han sigut els veïns
i després totes les entitats,
que ha sigut una de les coses
que a nosaltres
que ens ompleixen.
Tot el veïnat
ha col·laborat,
les entitats han col·laborat.
Aquí amb aquesta exposició
que m'agradaria
que molta gent
de Tarragona
que baixéssim a veure-la,
veurà el que ha sigut
el Serrallo
a partir, com deia abans,
el Sabater,
sobre les primers edificacions
que es van fer
sobre l'any 1850,
després l'església del Serrallo
que va ser en el 1880.
Una de les coses bones
que hi va haver en aquell temps
va ser el pont de la Patxina
que el Serrallo
que es va obrir a Tarragona
que va ser l'any 1901
que ja el Serrallo
ja va tindre
un altre caire.
Es va fer el moll de pescadors,
es va fer a la Cofredia,
a la Pude
i a poc a poc
el Serrallo
ha anat avançant.
Aquí,
en aquesta exposició,
es pot veure
molta de la vida
del Serrallo,
molta de la vida
dels anys 60,
dels anys 50,
però, bueno,
que està molt ben reflectida
perquè jo crec,
per tot el que he sentit
per tot el veïnat,
es veuen molt identificats.
Ahir va venir molta gent
i molta gent
s'identificava amb les fotografies.
Tots contents, sí.
I això que li deia
del projecte del Museu del Pescador,
seria ja la cirereta del pastís?
A veure,
el Museu del Pescador,
jo crec,
d'alguna manera,
això és d'acutec a dir el port,
però que el Museu del Pescador
jo crec que ha començat aquí ja,
eh?
I aquí ja tenim,
aquí ja tenim molta informació,
ja hi ha molta,
molta documentació
i que jo espero
que aviat,
aviat sigui una realitat
perquè,
tant pel barri
com per Tarragona,
serà,
serà una cosa bonica.
Matías,
i pels comerciants
i restauradors,
què us sembla
l'exposició
i el projecte del museu?
És la nostra vida,
és la nostra,
ara com ho deia el doctor Sabater,
més garrifat,
perquè doncs
quan diu que el Serrallo
és un poble dintre de la ciutat,
doncs nosaltres que tenim aquest sentiment,
un sentiment propi de poble,
doncs veiem que aquesta és la nostra història,
la petita gran història del Serrallo
i que doncs està monogràficament basada
en la mar,
el peix,
el port,
la pesca,
però que també veig que hi ha romesco,
que és una de les coses
que estem fomentant nosaltres,
veig que hi ha gastronomia,
veig que hi ha comerç,
dic el Serrallo no només,
no tan sols és pesca,
sinó que també és vida
i la gent del Serrallo
la que fa Serrallo,
no?
Llavors nosaltres com a comerçants,
com a restauradors,
estem molt, molt, molt contents
que puguem iniciar aquest museu del pescador
amb aquesta exposició,
amb el llibre que vindrà a l'octubre
que explicarà, doncs,
parlant de totes les fotografies
que hi ha aquí ara
i que sigui el començament
que realment el Serrallo
tingui una història
que la puguem explicar
a tots els constipidors de Tarragona.
A l'associació ja feu moltes activitats,
no sé si aneu pensat
de fer-ne alguna relacionada
amb l'exposició
o aquesta ja funciona per si sola
i les jornades gastronòmiques
que aneu organitzant
les fareu en altres dates.
Bé, nosaltres ahir mateix
vam procurar
que el càtering de l'exposició
que no fossin detestats de serrallens.
Van quedar molt contentes la gent
i va haver un...
menys del que no va poder provar-ho
però perquè van fer curt,
van fer molt curt,
perquè no esperàvem tantíssima gent
com va haver.
Però que nosaltres estem sempre
amb el Port,
amb la Museu del Port,
amb l'autoritat portuària,
amb les institucions del Serrallo,
els nostres veïns,
amb la coopereria,
tots fem una unió
per fer més gran el Serrallo.
El Serrallo al Port
l'ha d'anar junts,
Serrallo a Tarragona
i Port l'ha d'anar junts
i entre tots ho farem tot.
No sé si han tingut l'oportunitat
de veure amb tranquil·litat
l'exposició
perquè clar,
ahir hi havia molta gent
a la inauguració
però si hi ha alguna foto
que a vostès personalment,
Ferran i Matías
els hagi sorprès
per alguna raó
o perquè surtin
o perquè han reconegut
algun familiar.
Mira, precisament estem aquí davant
d'una fotografia.
Jo potser estic en un lloc
però bé, molt petitet,
però estic aquí davant
d'una fotografia
que té moltíssims anys
i aquí està la meva àvia
i el meu avi.
O sigui, a veure,
quan jo vaig veure
aquesta fotografia
que aquesta fotografia
està a la cofreria
de pescadors,
a dalt en el passillo
hi ha aquestes i altres,
em vaig quedar una estona.
Em vaig quedar una estona
i vaig dir
escoltam, a veure,
Ferran,
queda't aquí una miqueta,
tens aquí la teva avi,
el teu avi,
aquí hi ha molta història,
allà hi vaig al barri
i ja veiem com eren abans
les cases,
com vivia la gent
i per tot l'altre,
per tot l'altre satisfet,
satisfet perquè
s'ha pogut veure
molta gent
que per desgràcia
que ja no estan
entre nosaltres,
gent estimada
i són gent
que sempre
havien treballat
pel barri
per fer-lo gran.
Matías,
Matías, i tu en tens alguna
o no t'ha donat temps
ni de mirar-les?
No, jo vaig veure,
vaig veure el meu pare
quan estava a l'escola,
amb tots els companys d'escola
i que...
Espera que anem avançant
per aquí pel tram del barri,
aquí hi ha una fotografia
on veiem nens.
Sí, sí,
doncs el que està aquí al mig
és, aquest és el meu pare,
el Matías,
i veure, doncs,
que estan els teus avantpassats,
també tinc al meu avi
que està aquí a fora
amb la barca
que van treure
les cadenes
de les columnes
del Fòrum Romà,
doncs,
també està retratat
el meu avi,
vol dir que també
som història viva
del Serrallo
i ara potser
som una història
una mica més actual
que potser d'aquí 50 o 60 anys
algú recordarà
doncs el que estem fent ara.
Josep Maria,
d'aquestes fotografies,
d'aquest panell del barri,
no sé,
n'hi ha alguna
que ens vulguis comentar,
què podem veure
en totes aquestes fotografies?
Aquí,
abans t'hi dic
que hi havia la via del Serrallo
i la via del Serrallo,
com en tot poble
hi ha categories socials
i aquí també hi ha
moltes categories socials.
La fotografia
que t'ha comentat abans
el Ferran
és d'unes d'Arsanes,
els estilleros
del Ximo,
hi ha les de José L'Imprats
que eren,
diguem,
la categoria social
més alta
que hi havia al Serrallo
però que estava
molt vinculada
amb el barri
i que no era
el senyor feudal
que manava i tot,
que en part també ho era.
Però fixa't-hi
que la que ha dit ell
és un festival
de la gent gran,
una de les primeres,
de les primeres trobades
de la gent gran
del Serrallo
quan de la gent gran
del Serrallo
no se'n parlava enlloc.
Avui dia la gent gran
té un pes molt important
també
i es fan jornades
de la gent gran,
en fi,
es fan trobades,
tot el que vulgui.
Avui es fa el dinar
per les dones.
Coincident
amb les festes de Sant Pere.
per allà veus
el xivo,
o aquí en García
Francisca,
que sí,
doncs el veus allí
però rodejat
de tota la gent
que està a punt de menjar
i els que s'ho miren
des de fora.
Per què?
Perquè a més a més
ell ha parlat
de la gastronomia del Serrallo,
però és que la gastronomia
del Serrallo
no té segret.
Aquí veuries,
veuràs
amb la feina mateix
que la feina
s'ha de menjar
perquè si s'ha de treballar
s'ha de menjar
i els fogonets
aquells de carbó
i els mateixos
Serau Rumescaires
que es feien,
un Serau Rumescaires
va fer
però els concursos
Rumescaires
que encara es feien
i vas veient el ventall
com la gent anava
avivant
avivant el fogonet
i vas veient
aquell soquet
el Serrallo
feia olor
de soquet
cada nit
quan arribaven
les barques a port
la tripulació
encara
esmorzava,
dinava
i sopava
pràcticament
la barca
o vull dir
el port
vull dir
el moll
de les barques
i es vivia
i després
s'emportaven
el pelut
cap a casa
i feien els seus
brous
i feien els seus
arrossejats
i tot el que més
és una lliçó
d'antropologia
total
de tot un poble
de tota una època
amb l'evolució
des del
1800
i escaig
si posem 60
o l'edat
que heu volgut posar
vosaltres
jo amb això
no m'hi barallaré
però
de l'edat que voleu
fins als nostres dies
i es veu
com evolucionat
enormement
està clar
avui dia
abans ho parlàvem
amb un pescador d'aquí
més vell que jo
encara
quan calaven
i calaven
i les portes
les calaven
a mà
encara
hi havia una petita
maquineta
allí
i després
a l'hora de xurrar
la malleta
sí que l'enganxaven
a la maquineta
però tenien que anar
estirant-la
estirant-la
estirant-la
i era una feina
que durava
tota la sortida
amb la barca
no?
les senyides
veure una barca
plena de
allò deuen ser
palaies
o
sí
palaies
hi ha unes barques
i les senyides
de la sardina
també
vull dir
hi ha tota una sèrie
de coses
tremendes
clar
la festa
la festa
la feina
el barri en si
amb tota la vida
el barri
l'església del Serrallo
que era
centre
on la gent
es batejava
la gent
feia la primera comunió
la gent es casava
i la gent
es enterrava
vull dir
és un poble
i veure tota aquesta vida
i un poble
que té ganes
de fer festa
també
és
és una meravella
són lliçons d'història
del doctor
Josep Maria Sabadevós
és una meravella
ho deia ell
i els convidem
realment
a visitar
l'exposició
nosaltres encara no hem acabat el programa
encara hem de fer un bon tram
amb altres convidats
però el Matías Leandro
el Ferran Diago
i el Josep Maria Sabadevós
els agraeixo molt
la seva participació
i la seva col·laboració
en aquest programa
i res Matías
bon profit
no?
això
i bon romesco
us esperem al Serrallo
aquestes festes
que per Sant Pere de Palavell del Carme
el Serrallo és la vostra casa
sens dubte
ara són dies grans
de Sant Pere i la mare del Carme
Ferran
moltes gràcies
a vosaltres
Josep Maria
fins la propera
gràcies per la lliçó d'història
perquè no
això ja saps que és gratis
amb Josep Maria Sabadevós
i altres convidats
anem avançant
en aquest programa
ara fem una petita pausa
i de seguida
el tram final
del Matí de Tarragona Ràdio
Especial
el Serrallo
ahir i avui
el
Gràcies.