I tots aquí després passem a conèixer
un col·lectiu artístic, tot i que bé,
és un col·lectiu que fa temps que camina
i nosaltres ja el coneixíem,
per exemple, algú que el conegueu tots vosaltres,
es diuen Tarra Quart, són 48 artistes
i volem saber, doncs, això,
una mica quines són les mostres que tenen en previsió.
Algunes ja les han fet, per exemple,
però no fa gaire, en aquest mateix any
van estar exposant a Nova York,
a l'avinguda més cèntrica de Nova York,
on van poder fer una exposició,
concretament a Manhattan,
on van portar, doncs, l'obra de diferents artistes
que integren aquest col·lectiu
que van ser presents a Nova York
fins pràcticament al setembre d'enguanya,
d'aquest 2012.
Tenen, però, en previsió, moltes altres exposicions
que ara volem repassar,
volem parlar-ne amb l'Enrica Vidal,
que ens acompanya, és una de les integrants d'aquest col·lectiu,
el Tarra Quart. Enrica, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
48 artistes, però amb previsió d'aquest trimestre, no?
I tant.
Estem oberts a poder acollir tot aquell artista
que vulgui donar-se a conèixer la seva obra,
que vulgui créixer com a artista
i demostrar la seva forma de plàstica,
d'esplazar-se,
i llavors, en lloc de treballar suelto,
com algunes vegades ens ha passat durant molts anys
amb molts artistes,
trobar-nos recolzats amb d'altres,
com en moltes èpoques han fet
tots els artistes que de nosaltres
han pogut dependre
amb l'història de l'art,
sempre ens va bé veure com treballen els altres.
O sigui, ja no només la nostra fita
es pogués posar en diferents punts,
o sigui, com hem fet Espanya, França,
estem a punt de poder es posar també a Portugal,
com tu molt bé has dit,
a Nova York ha sigut per nosaltres
donar un gran pas,
i bé,
jo ara ho dividiria en dues formes,
tu m'ho comentaves abans,
quins projectes teniu,
i per què Tarracoart?
Doncs mira, t'explico.
Tu em talles, eh?
Jo m'enrotllo.
Si m'ha de fer preguntes, marxo, eh?
Va, vinga, t'ho pregunto jo.
Tarracoart.
Perquè això ja crida molt l'atenció,
que són de diferents disciplines.
Sí.
Perquè hi ha fotògrafs, hi ha escultors,
hi ha artistes...
Ceràmica.
Ceramistes.
Això ja és singular, eh?
És molt singular.
Llavors, quines serien les dues vessants?
Les dues vessants, sí, sí.
Ja he fet la pregunta.
Sí, primer vam començar...
O sigui, vam reunir cinc artistes,
que es deien Art Cinc,
i durant dos anys vam treballar els cinc.
Què vam veure?
Que les nostres fites,
que com anàvem fent moltes exposicions,
a Madrid, Tortosa,
Emposta,
es anaven involucrant en diferents punts
de demostrar-nos,
i hi va haver molts artistes
que van voler-se afegir.
Llavors, clar,
el d'Art Cinc ja no quedava gaire bé,
i com érem de Tarragona
i volíem impulsar
el que és la pintura,
l'escultura,
la fotografia,
la ceràmica,
totes aquelles arts
que ja coneixem
dintre del món plàstic,
doncs ens vam dir,
doncs bé,
fem Tarraquart,
ho constituïm com a
una associació ja formal,
i avant.
Llavors,
quines idees...
Per què Tarraquart?
Ajuntar-nos a tots els artistes
per poder promocionar-se,
donar-nos a conèixer a fora,
créixer el nostre currículum,
professional,
artístic,
però a la vegada també
veure com treballen
els altres artistes.
O sigui, ara, per exemple,
que a vegades no coincidim tots,
perquè clar, 48 a l'hora
a vegades no hi som,
però hem estat a Madrid,
quatre artistes,
en els quals hem visitat
cinc museus,
que moltes vegades
ja els havíem vist,
molts de nosaltres,
però sempre hi veiem
alguna cosa nou,
aquella petjada,
aquella pinzellada de pinzell,
aquella escultura
amb una composició
que ens ho fa veure
des d'una altra perspectiva,
però no només la individual,
sinó que també escoltem
la forma de veure-ho
als altres.
Per exemple,
a Madrid vam estar
Tomàs Torné,
Anna Sol de Vila,
una altra pintora,
Tomàs Torné,
que és pintor,
que ja el coneixeu
molt de Tarragona,
la Gemma Soler,
que és la presidenta
de l'associació Tarraquart,
que també és pintora,
i jo.
Clar,
cadascú aquell quadre
el miràvem diferent.
Vam visitar
la casa de Sorolla,
que és una preciositat,
coneixíem a Sorolla
molt amb el que és
la llum del Mediterrà,
cosa que m'inspiro
sempre força,
tal com jo en molts,
i vam poder veure
una exposició
molt singular
del seu paisatge,
dels seus jardins.
Senzillament,
els jardins de casa seva.
Amb això,
què vam observar?
que l'artista
ho tenim a vegades molt...
Estem plasmant
el que nantos notem,
el que sentim
al nostre dia a dia,
les nostres convivències
amb els propis artistes
i amb les nostres famílies,
i això és el que fa
després la història de l'art.
Nantos podem arribar
a formar,
tenim aquest objectiu,
formar part
d'aquell granet de sorra
de la història
de l'art
de la nostra Catalunya,
de la nostra Tarragona,
i aquí estem
per defensar.
Sí,
s'inspireu naturalment
amb l'entorn,
amb els llocs que visiteu.
Per exemple,
veig que un dels integrants
és l'Albert Calvet,
que el dia exposa
la seva mostra
sobre Xangai,
dels seus viatges.
És una meravella.
És a dir,
que hi ha qui
s'inspira en els viatges,
hi ha qui s'inspira
en l'entorn immediat,
hi ha qui s'inspira
en la seva ciutat,
com deies abans,
també en la ciutat de la llum,
que això
destaca molt
a la Tarragona,
aquesta ciutat de la llum.
a la ciutat de la llum.
O sigui,
tenim una llum magnífica,
que no és una cosa nova
que jo digui,
sinó tots els pintors,
els escultors,
els escultors diuen,
si no poses pintura,
si no poses...
Però sí que és una forma
de sentir la matèria.
Jo, per exemple,
m'inspiro molt
amb la sorra,
els granulats,
les formes,
els sentiments,
ho barrejo
dintre de la matèria.
I la llum de Tarragona
a mi m'ha inspirat
des del primer dia
de vida,
des de la sorra
del mèdol.
El que anava a comentar,
és que,
per exemple,
l'Albert Calvet,
que és un dels artistes
que es conegut també,
i amb aquesta meravellosa
escola d'art
que tenim
de Tarragona,
que també haig de comentar
que està entre nosaltres
Tomàs Palos,
un professor de joieria
de l'escola
que em va...
vaig ser...
vaig tindre l'orgull
de ser alumne d'ell
als 16 anys.
I,
doncs, bueno,
tenim una escola d'art
que no només
hem d'aprendre
i ensenyar-nos
que deprem les tècniques,
sinó que després
també tenim
una altra funció,
els artistes.
O sigui,
continuar creixent,
continuar formant-se,
plasmant la nostra obra,
no?
I una de les coses
que hem fet,
que va venir també
a Calvet,
a Tomàs Palos
i un altre grup
de l'escola d'art,
vam anar a Lleida
i vam tenir la possibilitat
de veure
la pintura tan meravellosa
d'Antonio López.
tot,
entre cometes,
el coneixen
com el pintor
del rei.
La comissària
de la sala
i la seva filla,
això,
vam poder tindre
possibilitats
d'observar.
Jo, per mi,
va ser un boom
poder veure
l'escultura
meravellosa
d'Antonio López,
sempre s'envia
parlat de la pintura,
però jo us convido
a conèixer
també la seva
escultura,
no només
aquells
enormes caps
de nen
que es titula
El sol
el dia,
la nit,
sinó la seva
pròpia obra
primera,
que són
les seves filles,
d'allò que dèiem,
del que tenim més a la vora.
Beveu molt
també d'això,
no dir-ho,
molt també
d'altres
companys artistes,
d'altres obres,
per tant,
hi ha aquest procés
d'evolució constant,
és a dir,
que no s'acaba mai.
Exacte.
El tindre contacte,
doncs clar,
potser un sol
no arribes
a donar-te'en compte
que hi ha aquella exposició,
per exemple,
ara he trobat,
aquí m'he creuat
amb xirinacs
i avui mateix
tenim el,
hi ha una representació
al Museu Arqueològic
d'una obra,
l'Ave Salve,
sí,
l'Ave Salve,
fantàstica,
que, bueno,
espero poder-hi anar,
però a més a més
què faré,
ho diré
amb els altres
companys de Terracuar,
que són 48,
que potser no han tingut
aquesta possibilitat
de creuar-se
amb en xirinacs
i podran assistir-hi,
llavors,
també feu teixit,
doncs,
també feu teixit social,
diguem-ne que sou artistes,
voleu estar a la ciutat,
també voleu ser-hi allò
amb tots els set ciuts,
estar dintre
del teixit social
de la ciutat
i interactuar,
naturalment,
perquè si no interactueu
sou un món aïllat
i no convé
ser un món aïllat.
No,
exacte,
o sigui,
jo des del primer dia
he volgut demostrar
el sentiment de Tarragona,
el sentiment,
o sigui,
el que a mi m'ha inspirat,
vaig estar a Marbella
en una de les primeres exposicions
que vaig fer
a través del Corte Inglés
d'Escultura,
joia i pintura,
que era Tarragona,
història i sentiment,
però a la vegada
no pots deixar mai a banda
tots els altres artistes
i estic orgullosa
d'haver cofundat
aquesta associació
junt amb Gemma Soler,
Tomàs Torner,
també em diria
tants que em sap greu,
Grigores,
Anna Soldavila,
Antoni Calvet...
Veig que teniu
l'Òscar Cadillac també,
la gran fotografia
d'Òscar Cadillac.
L'Òscar Cadillac...
Si parlàvem abans de llum,
la llum que hi deu haver
a 8.000 metres...
És diferent.
És impressionant.
Però a més a més,
a part de la visió
que ell té
a dalt de la muntanya
d'imatge,
que podria ser
un paisatge preciós
per pintar,
és el que...
les sensacions
que ell té
i també ho plasma,
perquè,
com a nosaltres
ja sabeu molt bé,
com a professionals
de periodisme,
a Nepal
ha fet una fundació
en la qual
ell participa
molt obertament
pels nens orfes
i moltes fotografies,
tot el que recull
va cap a ells.
Et fa veure
que ets un granet de sorra
en aquest món.
Però també,
com a artista,
li agrada
fer aquestes fotografies
i deixar
la seva empremta.
És que hi ha molts noms,
hi ha també
el Claudi Bonacci,
el Claudi Bonacci,
que va ser molt d'això,
la Marina,
la Marina
que pinta
uns retrats
que diries
que són fotografies,
el Claudi Bonacci,
que a més a més
com a ser humà,
tots el coneixem
al seu restaurant
que té
Tarragona
a la Rebassada,
però
té
una paleta
de colors
magnífica
i
tot,
és curiós
perquè
tots
som diferents,
fem un dibuix
i ens coneixem
entre nosaltres,
a més una petjada,
un centímetro quadrat
ja veiem
qui és.
Exposicions,
perquè hem parlat
d'aquesta de Nova York,
aquella que vau expulsar
a Nova York,
de fet,
a Broadway,
pràcticament al carrer 421,
veig aquí,
això és el centre,
a la mida o mig,
a la mida o mig.
Estàveu al Rubí de l'Au de Nova York,
de Moviment Artístic,
on va portar
una mostra de diferents
dels noms que hem dit fins ara,
que es va poder veure,
per tant,
l'art de Tarragona
a Nova York,
un saltí important.
A Tarragona,
ciutat,
quan podrem veure
la mostra de Tarragona,
perquè teniu de cara al febrer
una mostra
en previsió important,
no?
Sí,
de cara al febrer
tenim una mostra
important,
el que és
el Pati Jaume I,
a l'Ajuntament de Tarragona,
no és la primera vegada
que es posem,
ja ho vam fer
en Bar 5,
per donar suport
a associacions
com la Fribomial,
ja també s'hi afegim,
i ara aquesta del febrer
la volem fer
molt,
molt interessant,
us convido
a tots a assistir-hi,
i és el mateix
de l'Ajuntament de Tarragona,
el Pati,
en què sempre tinc allí
permanentment
una obra escultòrica,
que és
El sentiment del tarragoní,
quan va ser reconeguda
a Tarragona Patrimoni,
doncs me la van posar allà,
és una escultura
d'una sirena
que està allà permanentment,
que està en coure
i bronza.
La mostra aquesta
de Jaume I
serà també així,
diguem-ne polièdrica,
hi haurà una mica de tot?
Polièdrica,
tant ceràmica,
fotografia,
escultura,
la ceràmica
de Cinta del Mau,
també us la vull destacar
perquè és de Tortosa
i té una sala d'art.
És una gran ceramista,
Cinta del Mau.
Una gran ceramista,
té una delicadesa
fantàstica.
Bé,
es tracta de totes les arts representades,
tant de joieria,
també amb el Tomàs,
que el Tomàs per Tarragona,
Tomàs Palos,
ha fet
alguna cosa molt important
amb el camp de la joieria,
no només
el poder
fer com una petita fabriqueta
de joiers,
de joiers,
perquè
no han sortit molts,
Tarragona se la coneix molt
pels seus tallers de joieria,
ja ho sabeu,
i és més,
l'ha volgut,
ell ha fet,
ha portat,
van fer un simpòsiu
de joieria
a la ciutat,
fomentat per ell,
o sigui,
creada per ell,
el qual me'n sento orgullós
d'haver pogut ajudar
una miqueta,
una miqueta,
ha portat
gent del Japó,
Alemanya,
han fet exposicions
de joieria
molt interessants
que podem aprendre,
no només per fer joia,
sinó,
el que dèiem,
aquesta xarxa,
és el que tu
us has pensat molt bé,
de paraules,
a xarxa,
exacte,
i poder
dependre,
també,
d'aquelles composicions
de joia
que el millor en què vaig
se poden convertir
en escultura
de la teva forma de veure.
Ell,
el Tomàs Palos,
orgullós
que estigui
dintre de la nostra associació,
ell sempre diu,
no,
vosaltres feu,
vosaltres feu,
però jo crec que ell
ha fet molt per la ciutat,
s'ha considerat art,
o sigui,
ha fet que la joia
a Tarragona,
se consideri art.
Igual que Dalí
va fer considerar-se
la joia seva
com a art,
això seria una altra...
Ara obrim aquí
un altre capítol
i estaríem aquí tres hores.
Sí,
perquè vaig conèixer
el joia de Dalí,
la qual
va escoltar una escultura
fantàstic,
ara no està ja
entre nosaltres,
vam morir fa tres anys,
era François Lavall,
va ser joia
a Figueres
de Dalí,
perquè Dalí no se posava
a l'estellera,
feia com jo,
o sigui,
faig dins anys,
i a l'estellera tinc
els meus ullets,
Dalí va fer el mateix,
em va captar
coses similars,
que em va dir
ets la Dalidona,
cosa que veia,
mira com me creixo,
i em va escollir
una obra que està
a la sala
Roda Foradada
a Roda Barà.
Bastant molts anys
ell com a coordinador
d'aquella sala,
ho teníem aquí
i jo em vaig adonar
justament perquè
vam fer exposició
en Bar 5.
I està el Roc
Sant Galletà,
eh?
Roc Sant Galletà.
El Roc de Sant Galletà
són ja la Roca Foradada
que és aquesta sala d'art.
Just?
Sí, sí,
que està molt bé.
Sí, sí,
preciosa.
Hem parlat ja
d'aquesta exposició
del 9 febrer,
qui vulgui afegir-se
a Tarra Coart,
perquè és el 48,
però m'has dit abans,
m'has comentat fora de micrófons,
que també hi ha persones
de fora,
fins i tot de Tarragona,
que volen incorporar-se,
que vulguin passar
Maria Gómez,
com a escriptora
de Torra d'en Barra,
Cinta del Mau
de Tortosa,
encabat de Girona,
tenim un gran artista
també que
es diu Antoni Rojas,
tothom que estigui
amb ganes
de formar part
de Tarra Coart,
encara que estem fomentant
molt l'art de Tarragona,
lògicament som d'aquí,
molts.
Som d'aquí,
l'epicentre,
que neix d'aquí,
per tant,
és el nucli,
diguem-ne.
Exacte,
és on neix,
som neix,
o sigui,
ara parlem un trosset de mi
de què estic fent
dintre de la meva
vessant artística,
però hem format
una empresa,
una petita empresa,
tres dones,
en la qual donem suport
a una imatge
que he creat
digital,
que és l'Enriquita,
és un dibuix animat,
la van escollir
al Festival de Cina
de Cursmetratge
d'Esports Films
a Barcelona,
i tinc una projecció
per fer una cosa
que encara està a top secreta,
no puc dir-ho.
No pot ser res,
ara que no ens escolta,
com es diu l'Enriqueta?
Enriquita,
com Enrique,
Enriquita,
és un personatge digital,
o sigui,
un personatge d'animació,
en el qual el meu fill
està com a guionista,
que va fer,
o sigui,
forma part també
de dintre de Tarragó,
forma part del cinema,
veus?
M'ho deixava,
una cosa important.
un pal,
és que clar,
si no és art,
i art en majúscules,
eh?
Sí, sí,
ell és productor,
guionista
i director de cine,
i està portant entre mans
una producció d'animació.
Doncs d'aquesta ja en parlarem,
si vols un altre dia,
convidem-me també,
amb aquest tema,
no es pot dir res,
però convidem-hi,
també en parlem,
en majúscules.
Encantadíssim.
Teniu alguna reivindicació a fer,
ja que som a la ràdio,
hi ha els micròfons
i ens escolten a l'altra banda
moltes persones,
com a col·lectiu,
com a Tarragó Art,
perquè ja dèiem que l'objectiu
era això,
fer xarxes i la ciutat,
tenir, doncs,
un pes important també,
el teixit sociocultural
de la ciutat,
i a partir d'aquí,
què més voleu?
Quins objectius teniu,
més enllà dels que ja hem comentat?
És un objectiu
que tenim
en un projecte
amb moltes ganes,
o sigui,
fem una composició,
estem fent una obra d'art
amb aquesta associació,
o sigui,
estem fent
tot un col·lectiu artístic,
com no,
hem de ser creatius,
hem de fer alguna cosa
per la ciutat,
volem donar-la a conèixer
a través de la nostra plàstica,
les moltes formes
de veure
aquest territori
i que es coneixin
el que sentim,
però també ens agradaria
de poder exposar,
tindre un espai
per poder tindre
sempre, no?,
exposada obra
molt viva,
nostra,
de tots els 48,
imagina't,
quan cada vegada més,
demanem a l'Ajuntament
o les entitats
o
a qualsevol persona
que
els pugui oferir
un espai
per poder tindre
sempre vigent
un espai
de
el que és
l'art de Tarragona,
a través de Tarraquart.
Això per un cantó.
I per un altre,
dius que
qualsevol persona
que es vulgui apuntar
a formar part
de Tarraquart,
tindre la possibilitat,
sempre,
si entreu a la pàgina
de,
fiqueu a Google,
Tarraquart,
on tenim la nostra pàgina,
on se podeu posar
en contacte amb nosaltres
sempre que vulgueu.
També al Twitter,
eh,
si us volen buscar
al Twitter,
també sou, eh?
us trobar ràpid.
Us vam trobar,
de fet,
ho vam trobar
al Twitter, eh?
Tarraquart,
tot junt,
arroba Tarraquart
i tant.
Els vas trobar ràpid.
Doncs,
aquest gener,
perdona,
el gener,
estarem
el 7 i el 8 de gener
a la Rambla,
tindrem un petit apartat
de Tarraquart,
en el qual farem
una mica d'exposició
de qui som,
tindrem algun exemple,
una mica de síntesi
i essència
de l'associació
i es podeu fer.
És molt baratet,
a més a més.
Us ho he de dir, eh?
Perquè fareu molt poquet.
Ara no me'n recordo,
com sempre tinc
una memòria d'artista,
però és tan poc anual
que jo crec que val la pena.
Val més una tela.
És una manera
d'anar per lliure, eh?
També, si voleu,
però anar per lliure,
però al mateix temps
ser a Tarraquart
en aquesta associació
i veureu que bé
que podreu fer moltes coses
en col·lectiu,
com exposar a Nova York,
per exemple, eh?
Que és el que vam fer
ara al setembre.
I aviat, aviat a Portugal, eh?
I a Portugal també?
A Portugal també, a Lisboa, al centre?
A Lisboa.
A Lisboa.
A Lisboa.
Carai, que bonica.
T'ho explicaré, ja, t'ho explicaré.
Doncs mira, quan serà això?
Aviat, aviat, què vol dir, aviat?
Aviat, aviat.
Aviat.
Abans de l'estiu de l'any que ve.
Doncs ja en parlarem també
de quan a Tarraquart,
a Lisboa,
una capital també magnífica,
per poder veure art.
Els que s'apuntin
tenen possibilitats.
Enrica, Vidal, gràcies.
Records a la Gemma Soler,
que no ha pogut venir,
la presidenta.
que es posi bona.
Que es posi bona.
I també recordo
els 48 artistes
que formeu aquest col·lectiu.
Sí.
I a mi,
disculpar-me a tots
els que no hi han anomenat,
perquè és que m'és impossible.
Agustín, tot el cap i el cor.
Ara us podríem dir
tots una tirada,
però en fi,
tots queden ben representats
aquí per l'Enrica.
Enrica, gràcies
i fins a la propera.
A tu, de convidança.