logo

Arxiu/ARXIU 2012/ENTREVISTES 2012/


Transcribed podcasts: 1220
Time transcribed: 17d 4h 50m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Passen sis minuts de dos quarts d'onze del matí.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Volem abordar altres temes d'actualitat.
Ja sabeu que ens agrada tocar molts aspectes del que passa a Tarragona
i ara, d'alguna manera, ens volem desplaçar a través de les zones de la ràdio
fins a un lloc emblemàtic, la Marina Port Tàrraco,
al costat del Moll de Costa, al costat del barri del Serraio,
dins de les instal·lacions del port de Tarragona.
Volem analitzar el moment actual que viu la Marina.
Ara que fa sis mesos, una empresa de Catar va comprar aquestes instal·lacions
per impulsar precisament tot el que fa referència a l'arribada d'embarcacions de luxe
i també a les oficines i als establiments comercials que s'hi poden instal·lar.
Per això, aquest matí ens acompanya el seu director general,
el director general de la Marina Port Tàrraco, el senyor Marc Colls.
Senyor Colls, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com podríem definir ara mateix la situació de la Marina?
Ara que fa sis mesos que vostès gestionen l'espai, quin balanç en fa?
Bé, doncs podríem definir que estem, diguéssim, llançant la nova etapa de la Marina
des que vam començar, com vostè diu, el juliol.
Tenim dos vessants.
Un és la vessant nàutica, on els nostres, diguéssim, clients són llots de luxe,
de grans dimensions, que principalment són estrangers.
I després tenim la vessant, diguéssim, de la part immobiliària, la part pública de la Marina,
oberta al públic i oberta a negocis locals.
Llavors, nosaltres estem treballant fort amb aquests dos vessants,
a emportar llots i a dinamitzar tot el que és la zona pública de la Marina
i fer-la que sigui un espai obert a la ciutat i que tothom s'hi pugui acostar i en pugui gaudir.
Quan es va fer públic que Capital de Catar entrava en la Marina Portàraco,
després de les negociacions que va haver-hi amb l'autoritat portuària,
segurament molta gent es va pensar i es va imaginar que la zona,
des del punt de vista nàutic i des del punt de vista d'oficines i comerços,
canviaria radicalment en poc temps.
Aquesta és una feina que requereix molta paciència
i, per tant, vostès s'estan treballant a llarg termini?
Sí, cert. Nosaltres treballem a mig termini.
És evident que d'un dia per l'altre no podem omplir la Marina de Vaixells
ni els locals de llogaters.
És una feina a mig plaç.
Les expectatives són molt bones en el sector dels vaixells,
les expectatives són molt bones.
De mica en mica anirem incrementant i a partir d'aquest mes
hem començat a incrementar la nostra ocupació.
a nivell de l'immobiliari també les expectatives són bones,
però tot això no és una qüestió de sis mesos ni de nou mesos,
sinó que és un procés que requereix temps.
Per altra banda, tenim les instal·lacions com les que tenim,
sent Tarragona com és el seu port,
un dels més antics de la Mediterrània,
un dels millors ports per aquest tipus de vaixells,
les expectatives nostres són realment molt bones.
Parlem primer, si li sembla, de la part nàutica,
després parlem de les altres qüestions.
de la part nàutica, ara mateix, quina és l'ocupació
i quina és l'oferta?
Perquè en una entrevista anterior ens va explicar
que volien d'alguna manera remodelar l'espai
per tal d'oferir menys places, però més grans,
perquè la gent ens entengui.
És a dir, oferir la possibilitat
que embarcacions realment de gran eslora
puguin atracar a la Marina.
Quina és l'oferta i quina és l'ocupació actual?
Sí, l'ocupació actual és baixa,
no ho negarem, és baixa,
però es n'anirà incrementant en el futur pròxim, proper.
Nosaltres, quan la Marina va començar a funcionar el 2006,
es tenia una previsió,
tenia un esquema de 115 amarraments
fins entre els 20 i els 115 metres,
si no recordo malament.
Nosaltres, quan vam emprendre la nostra cingladura,
vam pensar de reduir aquest esquema
a la meitat d'amarraments,
fàcilment a 64 amarraments,
però tindrà molts més amarraments de grans dimensions,
130, 115,
perquè els vaixells van incrementant les seves eslores.
La d'Arsena permet acollir barcos molt grans
per la seva fundària i la seva amplada.
Per tant, nosaltres apostem
per amarrar vaixells més grans
amb el mateix espai.
I per què aquesta raó?
Perquè consideren que pot ser un client potencial
més interessant el que tinguin vaixells més grans?
Evidentment,
podríem dir que els últims 10 anys
en el mercat d'aquest tipus de vaixells,
constantment es va incrementant l'eslora dels vaixells,
constantment els vaixells són cada cop més grans,
i llavors vaixells de 130 metres,
115 metres,
no són vaixells ja estranys,
sinó que cada any se'n construeixen
4 o 5 vaixells d'aquest tipus.
La flota de vaixells per sobre els 100 metres internacional
podem dir que pot estar en les 250 unitats,
i això fa que també tenim la circumstància
que pocs ports a la Mediterrània
poden acollir al mateix temps
diversos vaixells d'aquestes característiques,
el qual fa que la instal·lació aquesta de Port Arracó
sigui única en la seva espècie.
El fill d'això últim que deia,
tindríem doncs relativa poca competència
en el Mediterrani
amb aquestes característiques dels amarratges
que ens comentava?
Sí, realment,
amb el número d'amarraments
per sobre els 100 metres
tenim molt poca competència en el Mediterrani.
Hi ha ports
que tenen amarraments de 130, de 115,
però no diversos amarraments al mateix temps.
Nosaltres creiem que és una de les millors instal·lacions
de la Mediterrània en aquest sentit.
Pel gran públic,
aquest és un món segurament desconegut,
per tant, una pregunta bàsica,
com es capten les embarcacions?
És a dir, aquesta feina que m'imagino
que estan fent des de fa sis mesos
i que encara de moment no es veu en la pràctica,
com es fa capta perquè vinguin
aquests vaixells de luxe?
Bé, evidentment,
la tasca comercial
per captar aquest tipus de vaixells
és estar en tots els esdeviniments internacionals.
Vam estar a Monta,
col setembre,
en una feina més important del sector
d'aquest tipus de vaixells.
Estarem als Estats Units d'aquí 15 dies,
a Flòrida.
Es tracta de fer una tasca comercial
i també es tracta
d'oferir els vaixells que tenim aquí,
grans que van venint.
A l'octubre vam tindre un vaixell de 124 metres,
al novembre vam tindre un vaixell de 100 metres.
Es tracta que tots aquells vaixells,
quan marxin d'aquí,
hagin rebut les millors atencions,
hagin estat el millor possible
per tal que, diguéssim,
la qualitat nostra
que podem oferir Tarragona,
que pot oferir la instal·lació,
vagi sent coneguda
i ser millor reclam
perquè aquests tipus de vaixells puguin venir.
No es tracta de portar vaixells
a qualsevol cost,
de qualsevol manera,
sinó de,
de mica en mica,
oferir una qualitat
i que sigui un port de referència.
Són vaixells,
embarcacions,
m'imagino,
bàsicament,
d'altres països,
d'àmbit internacional.
De quina procedència,
sobretot?
Quins mercats,
quins nínxols,
una paraula,
en fi,
que es coneix molt en aquest món,
s'estan buscant?
Sí,
bàsicament,
la procedència d'aquests vaixells,
avui en dia,
es mou entre
entre països,
deuríem mitjar
a Rússia,
és bàsicament
els països
que copen
les grans eslores
a dia d'avui,
grans corporacions americanes,
nord-americanes,
bàsicament,
podríem dir
que entre
deuríem mitjar
Rússia
i Estats Units
podria ser la procedència
de la majoria
d'aquests vaixells.
El fet que hi hagi
capital del Qatar
ara ja,
en fi,
amb un 95%
a la Marina Portàraco,
és un factor
atractiu,
pot ser un factor
que els ajudi?
Sí,
evidentment,
a l'estat de Qatar
compta amb una flota
important de vaixells
d'aquesta mena
que ja han estat
aquí i Tarragona
i que properament
tornaran a recalar
aquí i Tarragona
i és un referent
en aquest sector,
sens dubte,
i això
comptem que,
evidentment,
serà un gran avantatge
i un gran suport
per llançar
Portàraco
i la ciutat
en si
en aquest sector.
El pla
de negoci
o les previsions
que vostès fan
per aquest 2012,
a grans trets
quines són?
Quines voldrien,
quin nivell d'ocupació
voldrien
assolir
durant els propers mesos?
Nosaltres,
en principi,
pensem
tancar el 2012
amb un increment
de l'ocupació
en quant
al que serien
els iots.
Parlar
d'acupació
d'un 20%
o un 25%
sobre el
llei
total
és el pla
de negoci
que tenim nosaltres
en principi
per aquest any.
En aquest aspecte,
en aquest apartat
nàutic
del que estem parlant,
consideren
i són partidaris
de fer alguna millora
en els serveis
que ofereixen
o ara ja
el nivell de serveis
que poden oferir
aquestes embarcacions
realment
és molt alt?
Bé,
la Marina
de Portarracó
es va inaugurar
el 2006,
a l'octubre del 2006
i a dia d'avui
la qualitat
de les instal·lacions
és molt alta
i el nivell
de serveis
que oferim
a les vaixells
és molt elevat.
Nosaltres,
ara properament,
farem
algunes modificacions
en quant
a mitjans
per atracar
els vaixells
donat que
seran de més
grans dimensions
necessiten
reforçar
seguint
quins aspectes
però diguéssim
el nivell
de serveis
que s'ofereixen
des de Tarragona
als vaixells
i des de la Marina
a dia d'avui
ja és molt elevat.
Hem parlat
de l'apartat nàutic,
parlem de l'apartat
dels edificis
que poden acollir
oficines
i establiments
comercials aquí.
Quina és l'oferta
també
de grans trets
l'oferta que hi ha
i quina és
l'ocupació actual?
Sí,
l'ocupació actual
podríem estar parlant
d'un 38%
de l'espai
està ocupat,
l'oferta
així a grans trets
de memòria
podem estar parlant
d'uns 12.000 metres quadrats
d'espai
entre oficines
i el que és
planta baixa
que nosaltres
entenem
com a locals
comercials
i bueno,
aquesta és la...
I quines són
les seves previsions
en aquest àmbit?
O dit d'una altra manera,
per vostès
és prioritari
l'aspecte nàutic
i aquest és secundari
o treballen
de manera paral·lela
amb els dos sectors?
No,
nosaltres treballem
de manera paral·lela
amb els dos sectors
i diferenciada
perquè són dos sectors
i dos públics
molt diferents
i dos tipus
de negoci
molt diferents.
Nosaltres treballem
fort
per dinamitzar
aquesta zona
i en diversos projectes
ja estem treballant
en diversos projectes
interessants
pels locals
i per el que són
les oficines
i
és un tema
lent i complex
però les expectatives
també són molt bones.
Veu més complicat
el tema oficines
o el tema
establiments comercials?
Perquè és veritat
que el que veu més
el públic
el públic visitant
és si hi ha bars
o restaurants
i aquí sí que
sembla que no acaba
de reixir
tot i que
la Marina
ja fa més de cinc anys
que funciona
i a més amb el context
de crisi que n'hi ha
que és evident
que afecta a tothom.
Què veu més complicat?
Quines són les
les previsions
que vostès
es plantegen?

és cert
que el tema
comercial
està
a dia d'avui
molt complicat
el tema
oficines
el tema oficines
va poder
millor
que el tema
comercial
però estem
treballant
en projectes
per desenvolupar
d'una vegada
tota la part comercial
i esperem
que això pugui
en un plaç
de 3, 4, 5 mesos
donar els seus fruits.
Preveuen alguna millora
o alguna novetat
pels propers mesos
a nivell
en fi
de l'entorn
de la Marina Tàrregó
si abans li preguntava
pels serveis
que ofereixen
a les embarcacions
preveuen
alguna millora
per facilitar
que la gent
vagi
a visitar
a passejar
per la zona?

en principi
estem treballant
estem treballant
amb l'altoria portuària
amb la qual
tenim una fantàstica
col·laboració
i hem sol·licitat
estem treballant
per canviar
els accessos
a la Marina
tal manera que
a l'accés
on ara entren
vehicles
i peatons
i exclusió
en peatonal
treure barreres
de manera que
la gent
tingui un accés
més còmode
i no hagi de compartir
amb els vehicles
els vehicles
entrarien
per la part
de darrere
de la part comercial
de tota manera
que facilita
que la gent
hi pugui accedir
i pugui passejar
i sigui
molt més
humà
i més
còmode
per tothom
és a dir
perquè la gent
ens entengui
allà on hi ha
les escales reials
que tothom coneix
davant de la plaça
els carros
ampliar tota aquella zona
fer-la únicament
peatonal
que és per on
accedeixen els cotxes
i desviar els cotxes
per la part
del darrere
exacte
els cotxes
entrarien per la part
de darrere
directament al pàrquing
o a la concessió
i l'accés peatonal
on està
l'escala real
també
traurem
la grua
groga
que tenim
en aquesta entrada
que també és un element
que tampoc té
molt de sentit
allà
i l'objectiu
nostre
és
si més no
oferir
una entrada
digna
peatonal
i còmode
per tothom
això preveuen fer
aquest any?

això estem treballant
ja amb el projecte
ja ho hem parlat
amb l'autoria portuària
i estem pendents
de presentar el projecte
i poder-ho tirar endavant
i a nivell
d'activitats
d'obrir-se
al conjunt
de la ciutat
han pensat
de fer
algun acte
en concret
perquè buscaran
sobretot
un públic
familiar
o el que pretenen
és també buscar
establiments comercials
d'oci
més aviat
nocturn
quines són
les seves intencions?
no
la nostra
la nostra
la nostra
idea
el que pensem
que és
més coherent
amb
la instal·lació
que gestionem
és
obrir-nos
a un públic
situat
familiar
i
i de fugir
del que és
l'oci nocturn
que no
no saber
no saber
amb la nostra
altra actitud
nàutica
que està
la mateixa
instal·lació
nosaltres
defugim
totalment
del tema
de l'oci nocturn
i sí que volem
col·laborar
i oferir
tots els actes
culturals
esportius
que puguin fer
que la instal·lació
sigui un lloc
de referència
i sigui un lloc
que tothom
hi pugui accedir
primavera i estiu
aquesta primera
i estiu
el ciutadà
ho notarà
tots aquests
canvis dels que hem parlat
a nivell nàutic
o a nivell comercial
es començaran a notar?


nosaltres
mica en mica
nosaltres hem anat
fent molts canvis
des que vam entrar
vam canviar el nom
de Puerto Tarraco
a Port Tarraco
hem canviat el branding
tota la imatge
de la Marina
des de desembre
estem sortint
a tota la premsa internacional
especialitzada
i
sens dubte
sens dubte
que
que tots aquests canvis
i a nivell local
a la primavera
han d'estar
han d'estar
més que palesos
i
i s'han de veure
molt bé
doncs amb aquestes
insensions
ens quedem
avui hem analitzat
el moment actual
i les perspectives
de futur més immediata
de la Marina
Port Tarraco
amb el seu director general
el senyor Marc Colls
senyor Colls
moltes gràcies
i sobretot
molta sort
bona feina
que vagi bé
tant a nivell
en l'apartat nàutic
com en l'apartat
d'oficines
i establiments comercials
moltes gràcies
moltes gràcies
fins la propera
bon dia