Aquest dimecres comença el nou curs escolar.
El 2012-2013, l'endemà de la Diada Nacional,
milets de nens i nenes tornaran a les aules.
Un any, un curs, sembla que ha marcat clarament per dues dades.
L'augment del nombre d'alumnes a les aules
i, d'altra banda, la disminució del nombre de professors.
Mari Àngels González, bon dia.
Bon dia.
La Mari Àngels González és la directora dels serveis territorials
d'ensenyament de la Generalitat a Tarragona.
Tindrem més nens, més nois i noies a les aules i menys professors.
Com ho farem? Com ens ho farem?
Tindrem un ui i mig d'increment d'alumnes en el conjunt del sistema.
Aquest increment no és homogeni,
és a dir, que ve donat amb un creixement natural
de la primària i la secundària i batxillerat
de tota aquesta onada dels naixements
que vam tenir en les èpoques d'elevats naixements
i per un increment significatiu d'ensenyaments postobligatoris,
batxillerats nous i cicles de formació professional nous
que s'implanten per primera vegada a aquest curs 12-13.
En canvi, disminueix el número d'educació infantil,
sobretot de pàrvols de 3 anys.
Aquest seria un conjunt, un ui i mig.
Com? Doncs menys pàrvols i un creixement sostingut
inferior al que s'esperava perquè la gent ha anat marxant,
però degut al creixement natural dels cursos intermitjus
i a les noves ofertes educatives postobligatòries.
Número de mestres? Sí.
Hi ha menys número de mestres, ja vaig dir l'altre dia uns 240 mestres menys.
El que passa que si comptem per hores lectives
hem de recordar que els mestres de primària
dintre del seu marc horari de 30 hores al centre
fan una hora més amb alumnes
i que els professors de secundària dintre també del seu marc horari
fan una hora més amb alumnes, hores lectives.
Això suposa que en conjunt,
setmanalment hi ha 1.000 hores més de professor,
1.000 hores que corresponen als nous ensenyaments
que s'implanten per primera vegada.
Però si mirem centre a centre,
observarem que el paràmetre de qualitat,
número d'hores de professor per grup, per alumne, etcètera,
és el mateix.
És a dir, els centres disposen del mateix número d'hores de professorat.
El que passa que, com que com a mesura, evidentment,
d'estalvi, en aquest cas imposada també pel famós decret obert,
els professors han de fer una hora lectiva més,
hi ha una contracció de les plantilles proporcional a aquesta hora de més.
Amb aquestes mesures, del govern central i del govern de la Generalitat,
no creu que empitjorarà el nivell de la qualitat educativa a les nostres escoles?
He de dir rotundament que no.
És a dir, tots volem,
en uns contextos d'alegria econòmica,
millorar.
i potser a l'educació s'ha arribat a una idea que és totalment falsa,
que amb més recursos els resultats seran proporcionalment més elevats.
Tots sabem que quan la societat va ampla de recursos és més difícil educar,
perquè la immediatesa per aconseguir un bé material,
una joguina, una moto...
m'explico, doncs és tan fàcil que llavors ja no cal esforçar-se.
Llavors jo, en moments com l'actual,
evidentment a la Generalitat no li agrada disminuir recursos.
A mi no m'agrada.
Al mestre tampoc no li agrada haver de treballar d'entrada una hora més
i que se disminueixi una paga de Nadal, una paga doble.
El que passa és que la situació és la que és
i crec que entre tots hem de tirar el país endavant.
Llavors, mirant-ho des d'aquest punt de vista,
aquests ajustaments són imprescindibles.
També val a dir que jo crec que la comunitat educativa,
els mestres, malgrat que es puguin plantejar queixes,
que és evident que si un té un entorn de disminució,
doncs es queixa.
Dret de tot això, se n'adonen de la situació.
I crec que és el moment clar de dir que, escolteu,
l'important a l'educació i a la qualitat de l'educació és el mestre.
És a dir, tenim uns alumnes que tenen les seves capacitats,
tenen cadascú el seu entorn,
i la persona important a l'educació és el mestre.
I sobre els mestres, no creu, senyora Mari Àngels González,
que també hi ha una sobredosi de pressió en general de la societat
sobre el paper que han de jugar els mestres?
Ja des de fa anys, però ara més s'han de fer més hores lectives
i en un context complicat.
No estem pressionant massa els mestres?
A veure, les hores lectives que fa el mestre
són les que feia abans de la implantació de la Gisena Hora.
Vull dir que és les que feia 5-6 anys enrere.
No estem parlant d'un excés d'horari lectiu.
És un horari bastant raonable
i comparable al que es fa en els països europeus.
La pressió sobre el mestre?
Home, socialment, potser aquí sí que no havia acabat de parlar,
que l'altra part important, a més del mestre, són les famílies.
La família amb el seu compromís amb el seu fill, amb l'educació,
perquè la part d'educació, l'educació com a tal,
és la família qui ha de generar uns hàbits, una disciplina, etcètera, etcètera.
I potser sí que per aquí, en alguns casos,
hi ha uns bassos comunicants excessius de responsabilitzar cap a l'escola
allò que de vegades s'ha de fer des de la família.
Llavors, suposo també que aquests temes d'austeritat
aniran reorientant algunes d'aquestes qüestions.
I sí que volia jo reivindicar també
el paper importantíssim de les famílies en l'educació dels fills.
Tenim, doncs, un alumne, un nen, una nena, un jove,
que té unes capacitats, uns hàbits,
però que la figura importantíssima és el mestre.
Evidentment, els recursos també hi fan la seva feina,
però l'important és el mestre.
I després, una família que ha d'estar implicada,
que ha de fer un seguiment,
que des que el nen és petit ha de marcar uns límits, etcètera, etcètera.
I sí que, si aquest triangle s'ha de desequilibrar,
pot reduir-se en excés de pressió sobre els mestres.
D'aquí, la importància d'una correcta organització
de les escoles i dels instituts,
d'una bona direcció que tingui prevista totes les situacions, etcètera, etcètera.
Ja esmentava vostè abans el decret del ministre d'Educació
de fa uns mesos i que suposa tot un seguit de mesures.
Una de les més cridaneres és aquesta de poder augmentar
el nombre d'alumnes per aula,
la ràtio d'alumnes per aula.
Això, aquí a les comarques de Tarragona, com es traduirà?
És a dir, a tots els col·legis, a totes les escoles,
hi haurà un augment d'aules o només en alguns?
A veure, li comento.
En aquests moments, l'increment de ràtio,
vostè sap que les ràtios LOCSE,
el nombre d'alumnes per classe derivat de la LOCSE,
de 25 a infantil i primària,
30 a educació secundària,
35 al batxillerat.
I que, en caràcter excepcional,
podia haver-hi un increment fins a un 10%
d'aquest número d'alumnes,
sigui per arribada de nens estrangers,
per ubicació de germans, etcètera, etcètera.
Fins a 27.
Llavors, habitualment aquí les ràtios,
doncs estan, diguem-ne,
estaven dintre d'aquests paràmetres previstos.
El decret verd autoritza fins a un 20%.
Què s'ha fet a Catalunya?
El primer que s'ha fet és bloquejar alguns centres
que per les seves característiques
s'entenia que no podien incrementar el ràtio.
Llavors, des dels serveis territorials,
tota una sèrie de centres amb un determinat entorn,
que evidentment tampoc no direm
perquè no es tracta d'etiquetar ningú,
es va dir que aquests queden excepcionats
d'aquesta possibilitat d'increment de ràtio.
I després, en el cas de l'educació infantil,
que és parvo de tres anys perquè els altres cursos
ja tenen d'alguna manera el seu nombre d'alumnes,
es va possibilitar que, en caràcter general,
quan hi hagués més demanda que oferta,
es pogués arribar fins a 27.
És a dir, que en aquests moments,
algunes, una part de les aules del nostre territori,
principalment coincident amb les escoles més demanades,
tenen 27 alumnes.
Però jo li puc dir els percentatges
i els percentatges són molt raonables.
En el cas de l'ESO, una cosa similar,
fins a 33.
Llavors, com a resultat de tot això,
tenim uns ràtios que, si em permet que li digui exactament,
perquè no voldria enganyar-lo.
Sí, perquè hi ha moltes xifres i molts números
en la documentació del Departament d'Ensenyament.
Sí, ho vaig donar l'altre dia.
Recordem que primer es poden passar de 25 a 27.
En el cas de l'ESO, aniria de 30 a 33,
si no m'equivoco, com a màxim.
Bé, com a màxim, es podria anar fins a 36,
però tal com s'ha aplicat aquí, m'explico, no?
I llavors, bàsicament, tenim com el 75% dels centres
que estan al ràtio 30 o menys, si és ESO,
o 25 o menys, si és la primària.
I després, entre un 25-30% de centres,
que estan, doncs, a 27,
i a 28 de primària,
que tinguem fitxat, no en tenim cap.
Pot haver-se despenjat algú a posteriori,
havent-hi plaça en un altre centre
per alguna situació excepcional.
I en el cas de secundària,
sí que hi ha alguns de més de 33
situats en alguna zona concreta,
situació que vindria donada
per l'actuació de la Comissió de Garanties.
És a dir, són ciutats que tenen places lliures
en altres instituts,
però que, per raó de donar a major satisfacció
a la primera oferta,
a la primera demanda de les famílies,
han arribat a xifres una mica superiors.
Però, en general,
s'ha aplicat l'increment de ràtios
en molta prudència.
De manera moderada, podríem dir.
Molt moderada, sí.
En el cas del batxillerat,
que comentava que hi havia ara
un màxim de 35 alumnes,
fins quan pot pujar?
El batxillerat pot pujar fins a 40 alumnes.
Fins a 40.
Però hem de pensar que el batxillerat,
a veure, és un altre tipus d'ensenyament,
són alumnes ja que tenen,
diguem, més de 16 anys,
i que una part important
de les matèries de batxillerat
no és amb el grup sencer,
és a dir, hi ha les matèries de modalitat
com les matèries optatives
que es desenvolupen en agrupaments més petits.
Llavors, que el grup classe
pugui arribar fins a 40 alumnes,
a veure, és complicat quan passa
i es pot arribar a produir
en alguns instituts de gran demanda,
però, en general,
penso que es podrà equilibrar correctament.
Pel que fa als horaris,
hi ha una novetat,
com fa també aquest any,
que és el tema als instituts,
de fer l'horari compacte
només l'horari de matí.
Per exemple, a la ciutat de Tarragona,
tots els instituts,
menys l'Institut Tarragona,
el que està situat a la plaça Imperial Tarracó,
han triat aquest horari.
Vostè no està convençuda?
Jo sí.
Està convençuda que aquesta és una bona idea?
Jo sóc de les que penso
que és més important el com que el què.
És a dir,
com es farà aquest horari compactat?
Com es fa l'horari partit?
Com s'atenen els alumnes?
És més important que el què.
Llavors, aquí hi havia un clam
per part de les direccions,
el professorat, etcètera,
que volíem aquesta jornada compactada.
I, evidentment,
a ningú no se li ha d'ocultar
que hi ha un element de reivindicació laboral
també acompanyada
que diversos països europeus,
molts països europeus d'èxit,
tenen aquest tipus de jornada.
Moltes comunitats autònomes
que tenen, diguem-ne, bons resultats
a l'estat espanyol
tenen aquest tipus de jornada.
Llavors, hi ha un element, diguem-ne, laboral
acompanyat fortament d'exemples
on el resultat és positiu.
Ho han demanat.
Per poder concedir la jornada aquesta compactada
han hagut de fer compromisos.
Compromisos d'unes millores organitzatives,
perquè, evidentment,
si l'horari està més compactat,
la coincidència de tot el professorat
és més àmplia.
Millores organitzatives.
S'han hagut de comprometre
indicadors de resultats,
és a dir, a millorar també
els resultats de l'alumnat.
I, evidentment, també hi ha una mesura d'estalvi
perquè de calefacció,
electricitat,
fins i tot neteja,
tot això també té un estalvi
en uns moments en què les despeses dels centres,
malgrat que es fa des de l'administració
un esforç per mantenir-les,
doncs, a veure,
estan congelades.
Amb tot això s'ha de fer un seguiment
perquè si això es fa correctament,
possiblement els objectius que es buscaven
s'aconseguiran
i si no es fa correctament,
doncs no s'aconseguiran.
Llavors, com que és any a any
el tema del calendari,
sí que des de l'inspecció
hi haurà un seguiment acurat
de com tot això s'organitza
i de quins resultats dona.
Val a dir també
que les tardes dels instituts,
jo que abans de ser directora territorial
he fet d'inspectora
bastants anys,
doncs les tardes són complicades.
I el temps entre el menjador
i la tarda també ho és molt.
Llavors, d'aquesta manera,
tot més compactat,
és possible
que una part dels problemes,
principalment de disciplina,
incidents dels instituts,
puguin també disminuir.
No seria, però, més lògic
que ho haguessin fet ja tots els instituts?
Per unificar horaris a tot arregló?
O aquí hi ha l'autonomia del centre?
L'autonomia.
Sempre s'ha parlat d'autonomia del centre
com una clau important,
també contrastada
a nivells dels països
que tenen bons resultats
per ajustar el funcionament
de cada centre
a la seva realitat.
En caràcter general,
sí que el calendari
que preveia sempre
un mínim de tres tardes,
ara plantejava un mínim
de dues tardes,
a partir d'aquest mínim.
La qual cosa no vol dir
que un centre
no pugui fer cada tarda.
Però crec que és
consells escolars,
consensos,
són els que
l'indicador més important
que quan es pren
una decisió organitzativa
es pren
amb voluntat
i amb consens.
Llavors aquí, sí,
s'ha demanat consens
en cada cas
i el centre
que considera
que ho havia de fer així
ho fa així
i el que considera
que hi anava millor
a fer tardes
doncs fan tardes.
Tot el respecte
per a tothom.
En aquest context de crisi
i en què hem de mirar
d'estalviar de tot arreu
és evident que aquest estiu
se'n parla molt
de cara a l'inici
del nou curs
de les famílies
que prescindiran
del servei de menjador escolar
i portaran
o convidaran els seus fills
i filles
que portin la carmallola
a menjar
ja preparat
des de casa.
Això
des del Departament
d'Ensenyament
es veu bé?
Creuen que és una decisió
encertada?
Evidentment és lliure
de cada família
però creuen que és una
situació
que es pot generalitzar?
Ara, anem per parts.
Amb la jornada
aquesta compactada
dels instituts
els menjadors
els que continuïn funcionant
ho serà
per conveniència
de les famílies
no vinculats
al transport
escolar
perquè el transport
es portarà a casa
abans de dinar.
Jo aprofito
per dir que surtin
esmorzats de casa
i que portin
un parell
de reforços
pel matí
i una mica
és anar cap
a l'horari europeu
en un esbarjo
perquè principalment
molts centres
divideixen
l'esbarjo
la mitja hora
d'esbarjo
en dues franges
més curtes
un entrepà
i després
una fruita
perquè evidentment
aquest temps
s'ha de menjar
alguna cosa.
Carmeñola
molts països europeus
de molt més nivell
que nosaltres
utilitzen Carmeñola
i moltes escoles
d'aquestes
de molta anomenada
de Barcelona
utilitzen Carmeñola
la Carmeñola
suposa que
des de casa
diguem-ne
la família
prepara
el menjar
del nen
de la nena
que en el centre
hi ha neveres
i microones
per poder
diguem
escalfar
conservar
etcètera
i que clar
si parlem
de nens
hem de parlar
de la vigilància
durant l'hora
de menjador
hi ha el menjar
i després
hi ha la vigilància
del menjador
la vigilància
no es pot suprimir
en conseqüència
les Carmeñoles
jo penso que aniran
entrant progressivament
en aquests moments
jo no tinc notícia
d'aquí al nostre territori
que ningú
hagi demanat permís
perquè no l'han de demanar
és a dir
si s'organitza
el Consell Escolar
ho admet
l'AMPA
etcètera
doncs ho van fent
i evidentment
el cos
que es derivarà d'aquí
no és un cos
que donarà la Generalitat
és el cos
que cada centre
determini
en funció
de la vigilància
i el cos
que pugui tenir
Carmeñola
per l'ESO
sí
Carmeñola
per els alumnes
més grans
de la primària
possiblement
pels petits
veig més complicat
perquè són menys autònoms
en el moment
d'organitzar el menjar
pel que fa als equipaments
en fi
a les escoles
a les aules
o a les aules prefabricades
tot estarà a punt
el proper dimecres?
Tenim entès que sí
o tenim alguna obra
que no s'hagi acabat
o algun problema
a veure
nosaltres tenim previst
ara
el que són mòduls prefabricats
doncs
tenir-los tots a punt
i les obres
bueno
hi ha una obra ja
totalment enllestida
l'Institut Roseta Mauri
de Reus
recordo que es va
traslladar
des dels mòduls
on estaven
fins a
la primera part
la primera fase
de l'edifici
després del Nadal
és a dir
el gener d'aquest 2012
i després
al llarg del curs
s'ha acabat l'Institut
i ara ja s'han traslladat
completament
o sigui que aquest està
tot ell
ja totalment
en marxa
a partir del primer dia
llavors hi ha
l'escola Isabel
Bassola de Reus
que estan
diguem-ne
enllestint
els últims detalls
però que es preveu
també que
doncs el dia
12
comencin
amb normalitat
i aquests serien
els dos centres
nous
edificis nous
no com a centres
que ja existien
edificis nous
que es posen
en marxa
aquest curs
llavors
durant el curs
ja no hi havia expectativa
de poder-los estrenar ara
durant el curs
s'enllestirà
possiblement
l'escola Cavaller Arnau
de Riudoms
que també està
bueno
està en marxa
avançada
però doncs ja
serà Nadal
o gener febrer
i l'escola
Marta Mata
del Vendrell
que és una construcció ràpida
i ha estat una
diguem-ne
tota la remitació
ha estat complexa
perquè és un tema
innovador
però també es preveu
que cap al febrer
març
s'estigui feta
durant el curs
i a Tarragona
va preguntar
els mestres
del col·legi
Alga Xirinax
aniran a l'escola
a Tarragona
també tot a punt
perquè comenci
a funcionar
el tema
de l'escola
Alga Xirinax
és un tema
bastant singular
que a més a més
s'ha sortit molt
a la premsa
quan
el Nadal
perquè va ser
a Nadal
que es va avisar
que
era necessari
en aquest centre
fusionar-lo
dèiem
integrar-lo
amb l'escola
a Tarragona
doncs bé
hi ha hagut uns processos
no tot depèn
de l'administració
és evident
que una part importantíssima
en aquests temes
d'educació
depèn de les actituds
actituds
de les famílies
actituds
dels mestres
en tot cas
sí que es va plantejar
a l'equip directiu
de l'escola
Alga Xirinax
que plantegessin
si volien anar
alumnes
professors
perquè
el nostre ideal
hauria estat
que tots els professors
amb tots els nens
haguessin anat
a la nova escola
i tenien
una situació
molt similar
però
amb parets
de veritat
amb patis
amb tots els serveis
això no va poder
ser així
per circumstàncies
cadascú
els mestres
de l'Olga Xirinax
no n'hi havia cap
que tingués
la plaça
a l'Olga Xirinax
no hem suprimit
cap plaça
perquè ells
eren comissió de serveis
i alguns
han passat
crec que són quatre
a l'escola
a Tarragona
i altres
han optat
per tornar
a les seves destinacions
és una cosa
que ells podien fer
si haguessin volgut
anar-hi tots
possiblement
ja haurien pogut
però no ho han fet així
i pel que fa als alumnes
ha passat
perquè ja n'hem parlat
hi ha un 40%
que sí que van
a l'escola a Tarragona
però un 60%
que s'han anat
distribuint
fins a 14 centres
de la ciutat de Tarragona
perquè hem de tenir en compte
que l'alumnat d'aquí
majoritàriament
era de diferents zones
de la ciutat
llavors s'han escolaritzat
en diferents centres
i sí que
en el cas
de l'escola PACS
que la més propera
i a fi de donar
la major sortida
a les demandes
de les famílies
s'ha organitzat
un grup nou
de pàrvols
de 5 anys
que combinat
amb els increments
de ràdio
fins al 27
els ordinaris
no els verds
els ordinaris
els increments extraordinaris
i prioritzant
que venien
com si fos
d'un centre suprimit
ha permès
situar molts alumnes
entre PACS
i pràctiques
que són les escoles
més properes
on hi havia
l'Olga Txirinacs
tots en primera
o segona opció
d'escolarització
al marge del tema
de l'inici del curs escolar
però pensant en el futur
i en nous equipaments
ja han trobat
amb l'Ajuntament de Tarragona
els terrenys adequats
per fer
l'Institut de la Rebassada
l'Institut Escola
de la Vall de la Rebassada
Escola de la Rebassada
l'Ajuntament
és qui ens ha de proveir
dels espais
tot sent
és que això
s'ha allargat molt
primer havien de ser uns
després aquells no podien ser
i ara
crec que van fer públic
crec que van fer públic
que ens donarien
un solar maco
que tenen
al costat
d'aquell que
havien de cedir
per fer
aquell que era
molt muntanyós
i
que tenia un pendent
molt
molt elevat
i que el vaig anar a veure
realment
és un terreny complicat
però no està
del cedit
és que els tràmits
administratius
són més llars
del que ens pensem
també
no hi ha enganyat mai
a ningú
la Rebassada
intentarem
serà la primera construcció
que farem
en pic
acabem
totes aquestes
que tenim en dansa
que són
les que he esmentat
i un parell
que estan
que ja entraven
a pressupost
i que al final
si no comencen
en guanyen
a començar
l'any vinent
però com que
la situació
pressupostària
a més de ser
complicada
és molt incerta
a mi pensar
en el pressupost
d'inversions
de la Generalitat
del 2013
se'm fa
difícil
se'm fa difícil
pensar-ho
puc pensar
en la voluntat
del departament
la voluntat
dels serveis territorials
de tirar endavant
una sèrie d'equipaments
em resulta més difícil
parlar-ne
amb un compromís
de certesa
perquè tots veien
com està la situació
econòmica
la situació
és molt complicada
tant que per exemple
la Generalitat
ha hagut de rebaixar
molt les aportacions
per plaça
d'escoles bressol
o fins i tot
eliminar
les aportacions
als ajuntaments
per fer-hi
llars d'infants
l'altre dia
s'encaixava
el regidor d'ensenyament
de l'Ajuntament
de Terraona
Joan Saneúges
també en podrà assumir
en solitari
la construcció
de noves llars d'infants
a Tarragona
a la ciutat
que són tres
les previstes
entén les queixes
del regidor?
Tothom que té
una expectativa
i l'expectativa
no es cobreix
doncs es queixa
ara bé
pensem
que places
de llars d'infants
els naixements
han baixat moltíssim
i no es pot
treballar avui
amb la planificació
de fa 7 o 8 anys
és a dir
que hi ha
llocs on han construït
les llars d'infants
es tenen buides
nens
n'hi ha pocs
i si a la família
hi ha una situació
d'atur
el nen no va
a la llar d'infants
és a dir
que a veure
la llar d'infants
0-3 anys
té una component
de conciliació
de la vida familiar
és a dir
el pare i mare
treballen
i llavors
porten el nen
a la llar d'infants
en els altres casos
té uns costos
els ha tingut sempre
i ara en va tenint més
que fan
que si una família
doncs
té algú
de les dues persones
pare o mare
que es queda a casa
doncs
es faci càrrec
dels infants
a veure
insisteixo
el número
de naixements
ha de marcar
també
aquesta
diguem-ne
la planificació
de llars d'infants
i moltes
de les previstes
segurament
no caldrà fer-les
i algunes
de les que ja
estan fetes
és possible
que
calgui
doncs
tancar-les
ha passat
en algun altre lloc
jo aquí
concretament
en la ciutat
de Tarragona
com que porta
la gestió
directament
l'Ajuntament
doncs
no li puc
parlar
de les xifres
les porten ells
i les saben
però
escoltin
davant d'una situació
com la que estem vivint
hem de pensar
que el període
de 0 o 3 anys
no és un període
obligatori
ni gratuït
ni obligatori
ni gratuït
i en aquest sentit
la Generalitat
ha anat ajustant
la subvenció
a les possibilitats
reals
que ha tingut
des del punt de vista
pressupostari
anem acabant
una qüestió
pedagògica
i acadèmica
que ens sembla interessant
quina opinió té
d'aquests exàmens
de recuperació
de setembre
que s'han tornat
a fer aquest curs
jo li volia comentar
al començament
que parlàvem
ja anem directes
a les xifres
i sí que he intentat
escoltin
les xifres
les xifres són un indicador
però no hi ha una proporció
entre les xifres
i els resultats
a veure
la prioritat
del govern
de la Generalitat
i del Departament
d'Enseñament
des del primer dia
és l'increment
de l'èxit escolar
per tal d'incrementar
aquest èxit escolar
hi ha unes actuacions
concretes
que s'estan desenvolupant
una és
el suport escolar
personalitzat
és que els nens
que tenen alguna dificultat
petita
lleugera
es queden més temps
a l'escola
i tenen classe
diguem-ne
personalitzada
per superar
aquella dificultat
d'això no podem
donar resultats
però tenim entès
que està funcionant
força bé
després hi ha
tot aquest tema
de l'impuls
de la lectura
de propiciar
diguem-ne
que la lectura
abasti més temps
escolar
en totes les àrees
perquè tenim detectat
que una part
de les dificultats
escolars
venen
que no es llegeix
suficientment
llavors no s'entén
fa presa
i és clar
l'accés al coneixement
és a través de la lectura
sense prejudici
del gaudi
de la lectura
que si no es correa
tampoc
no es produeix
i que és importantíssim
un altre element
important
és precisament
aquest tema
de la jornada
compactada
que pot ajudar
també
a millorar resultats
i un altre
és el que vostè
em deia
els exàmens
de setembre
que fa
és la visió tradicional
que l'alumne
que no supera
l'estiu
se'l passi estudiant
i llavors
s'examini al setembre
això què té
de bo
bé
té de bo
que potser
l'alumne
que no vulgui estudiar
s'esforça més
a final de curs
per superar-ho tot
i que l'alumne
que no ha estudiat
suficientment
té un parell
de mesos
per poder
aprofundir
recuperar
etcètera
com s'havia fet
sempre
i poder-se examinar
la conselleria
parlava avui
d'un 10%
d'alumnes
que tenien
assignatures pendents
i ara
tindran tot superat
no tinc
les xifres
de Tarragona
encara aïllades
perquè ja saben
que tot això
va via informàtica
i després
des dels serveis
centrals
de Barcelona
es fa
la separata
de cada territori
però aquí
en general
en aquests aspectes
sempre anem
molt paral·lels
els resultats
de Tarragona
són molt similars
a la mitjana
de Catalunya
o sigui
que serà similar
és a dir
que un 10%
dels alumnes
que tenien
alguna assignatura
per recuperar
el setembre
passen nets
i és positiu
i és positiu
creu que és un resultat
jo crec que és positiu
a veure
d'entrada
és positiu
i a veure
amb el temps
tot això
s'ha d'anar
posant a puesto
a veure
tant això
dels exàmens
de setembre
com la jornada
compactada
tenen partitaris
i tenen detractors
per això he dit
que l'important
és el com
no el què
si un centre
organitza bé
els exàmens
si dóna feines
d'estiu
si, etcètera
segur que ens reu
profit d'aquesta situació
doncs
parlant d'aquests exàmens
de setembre
que ens han recordat
una mica
en fi
les etapes
ja de fa
molts anys
acabem aquest repàs
a l'actualitat educativa
que avui hem fet
amb la senyora
Mari Àngels González
la directora
dels Servis Territorials
d'Ensenyament
de la Generalitat
a Tarrona
tot això
a 48 hores
de l'inici
del curs escolar
senyora González
moltes gràcies
i que vagi molt bé
a l'inici del curs
molt bon dia
adeu-sia bon dia