I me parten dos, me parten dos, me parten dos.
I me parten dos, me parten dos, me parten dos, me parten dos, me parten dos, me parten dos.
Amb molta vergüenza, gent arribant pràcticament a 5 i 11 per les 12
i volem fer-vos ara una proposta cultural perquè va a tancar aquesta hora.
Una proposta cultural que ens porta fins a la Fundació Caixa Tarragona
que presenta aquests dies el projecte Xangai, la ciutat de la llum
del polifacètic artista Albert Calvet.
És una instal·lació que uneix fotografia i pintura a partir d'una sèrie d'imatges
que el mateix autor va fer a la lluminosa ciutat asiàtica.
Les instantànies de fet s'expandeixen primer per 10 figures cúbiques
i després per tota la paret en forma d'un gran mural
que l'artista anirà confegint durant els propers dos mesos.
Ell més ens parlava de Parqueda, de Xangai, i no, per exemple, Tarragona o Valls.
Són fotos fetes a Shanghai.
Per què a Shanghai no a Tarragona, o Valls, o Reus, o a una altra ciutat?
Doncs perquè Shanghai, per mi, representa la ciutat de la llum.
Clar, llum i fotografia pràcticament és la mateixa cosa, no?
I aleshores el que avui presento aquí a la Fundació Caixa Tarragona
és justament un homenatge a la fotografia a través d'aquestes fotos de Shanghai,
però fet aquest homenatge en pintura,
perquè jo el que faig és continuar aquestes fotografies a través del marc i la paret en pintura,
que és el material amb el que acostumo a treballar
i, a més a més, del qual imparteixo també classes, no?
L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
Però sabeu què veureu exactament quan entreu a l'exposició?
Doncs us ho explica l'artista.
L'espectador, quan entra el vestíbul d'aquest espai,
de la Fundació Caixa Tarragona,
el que veu d'entrada és un vídeo,
un vídeo que està configurat a partir d'imatges fixes,
imatges en moviment, no?
Imatges en moviment, que com he dit són fetes a la ciutat de Shanghai.
Li poden semblar abstractes a l'espectador,
però de fet no ho són.
Són parts o fragments de llums,
fragments d'edificis, fragments de faroles,
de parts de torres...
Shanghai és una ciutat eminentment lluminosa, no?
A partir d'aquí, l'espectador,
si sentint-se més en el vestíbul,
veurà un gran mural,
un gran mural, que de fet avui només està iniciat,
o sigui, només li hem donat el tret de sortida, diguéssim,
del que serà un procés de treball que durarà dos mesos.
Jo el que he fet és enmarcar les fotografies de Shanghai,
deu fotos,
amb una mena de cups,
he intervingut en pintura aquests cups,
que estan penjats a la paret,
i que alhora la pintura es va expandint a través d'aquesta paret.
I això ho aniré fent.
Tinc pensat fer-ho dimarts al matí,
de venir aquí,
i anar pintant dia a dia a la paret.
La mostra d'Alba Calbert està inclosa
en el Festival Internacional de Fotografia,
l'ESCAN Tarragona 2012,
que de fet s'estrena oficialment la setmana vinent.
Com a mi mateix ens explicava,
és una mostra on de fet una exposició viva.
Bé, el que faré és,
d'entrada,
des de la pròpia fotografia,
des de la pròpia capsa que conté les fotos,
aniré expandint-me cap a fora,
cap a la paret.
No ho tinc totalment previst,
perquè penso que hi ha d'haver un factor de sorpresa,
no només a l'espectador,
sinó a mi mateix,
si no m'avorreix la pintura.
I bé, no ho sé exactament com acabarà.
Doncs acabarà una mostra
que es va inspirar en un dels viatges
a Talbar Calvet a Xangai,
així ens ho explicava.
M'agrada molt viatjar
i en aquest cas,
Sanghai, doncs,
com he dit,
va ser,
el destí era a Xina,
vam fer una ruta per Xina
i Sanghai va ser una de les ciutats,
però em vaig quedar molt, molt sorprès.
A més, feia temps que estava treballant
el concepte de la llum
en algunes de les meves obres
i Sanghai, clar,
em va vindre rodoníssim, no?,
per acabar de configurar
part del projecte que ja tenia engegat.
Després he continuat,
he continuat viatjant,
per exemple, a la Índia,
a la Índia he anat moltes vegades,
però a la Índia
hi havia molts rètols lluminosos,
bé que també
me van sorprendre
en algunes ciutats, no?,
i hi ha una sèrie
que algun dia potser veurà la llum,
mai millor dit, no?,
que es diu
hostel, no?,
bé, això,
que són, no és res més
que rètols lluminosos
dels hotels i motels
que hi ha a la Índia.
Sanghai, la ciutat de la llum,
fins al proper 10 de gener
al vessiu de la Fundació Caixa Tarragona.
Les 12.