Fins demà!
Aquest son, de certa manera, ja ens situa, ja ens trasllada a l'antiga Roma,
o potser fins i tot una mica més cap aquí.
En volem parlar a través d'una activitat, Lletres i Pedres,
una activitat educativa sobre el patrimoni tarragoní
organitzada per l'Òmnium Cultural en col·laboració amb el Camp d'Aprenentatge de Tarragona.
Una activitat instal·lada a la plaça Verdaguer,
per la qual hi passaran més de 3.000 alumnes d'escoles del Tarragonès
per aquesta carpa instal·lada, com dèiem, pràcticament fins al 30 de novembre.
És una de les activitats prèvies dels actes de la nit de Santa Llúcia,
que viurem aquí a Tarragona,
uns actes que arriben a la ciutat després de pràcticament 40 anys, de 4 dècades.
En volem parlar a tot plegat.
I d'una banda, saludem la Maria Joana Virgili,
és la directora del Camp d'Aprenentatge de Tarragona.
Maria Joana, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què hi ha bo, aquesta música? Cap on la situa, aquesta música?
Me situa cap a Roma, cap a l'imperi romà,
en aquesta transició de Tàrraco cap a Tarragona.
És una música que ens comentava l'Úrsula Sobirà,
que és la responsable de comunicació d'aquests actes previs de la nit de Santa Llúcia.
Úrsula, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens comentaves que això ja ho havíem escoltat aquí a Tarragona,
de fet és el Luis Paniagua.
I tant, això es va poder escoltar en un concert excepcional
que va donar a les voltes del circ, fa uns 10 anys.
La música pot ser un fil conductor per explicar als escolars com és el món antic,
però naturalment les pedres, Maria Joana parla, no?, també.
Ens diuen coses.
Moltes coses.
És a dir, si sabem llegir les pedres, elles per si soles ja parlen.
I això és el que intentem fer en aquests escolars.
És a dir, que aprenguin a llegir, a observar, a mirar i a tocar.
Com ho estructuren això, des d'aquesta carpa de la Passa per d'aquí?
Quins apartats hi haurà? Com està disposada?
Està disposada, dividida en tres parts.
Una part que s'estudiarà Tàrraco i els seus monuments.
Llavors, en aquesta, sobretot, s'ensenya la ciutat de Tàrraco.
Hi ha una maqueta de l'amfiteatre d'un metre de diàmetre
on podrem veure exactament la Càvea, la Porta Triomfalis,
la Libertinensis, totes les parts de l'amfiteatre,
però, a més a més, com s'estructuraven els espectacles a dintre d'aquest amfiteatre,
que era una monera, que era una exhibició de feres, una doma,
com se feia la propaganda des d'on venia.
També en aquest mateix apartat hi ha una maqueta d'una muralla romana
feta en ceràmica d'un metre i mig que reprodueix la muralla de Tarragona.
És tota desmuntable, per tant, es pot veure aquesta estructura de la muralla
que moltes vegades, quan passegem, ens costa d'adivinar i de veure
quin és el farciment de la muralla, com estan lligats aquests murs,
què és una portella, quina és la diferència entre els megàlits i els carreus, etc.
També hi ha una maqueta d'un teatre, ens permetrà veure l'estructura del teatre i el circ.
Aquest serà el primer taller en el qual treballem Tarracó i els seus monuments.
Tot aquest material neix amb la mostra, o ja el teníem, s'ha fet de nou?
Una part ja el teníem, però sempre quan inicies un taller s'ha de retocar,
s'ha de revisar i s'ha de veure quines són les parts.
Però essencialment el teníem ja amb altres activitats del camp d'aprenentatge.
El segon taller és de Tulcis a Tarracó.
És a dir, parla essencialment de l'aquaducte, la captació de les aigües,
la conducció i la distribució a dintre de la Tarragona romana.
Construcció també de l'aquaducte.
Per què es fa l'aquaducte?
Perquè té que mantenir aquest 1% de desnivell per poder conduir les aigües
en un règim laminar, que no fos turbulent per tal que no afectés
el que després podria desencadenar el trencament de l'espècum.
I així, d'aquesta manera, com s'arriba a Tarragona.
Per què es fa l'aquaducte en el seu moment, fa més de 2.000 anys?
Perquè la conducció de les aigües des del riu fins a la ciutat de Tarraco
hauria de mantenir una pendent constant d'un 1%.
Si aconseguim aquesta pendent d'un 1%, l'aigua que conduirà
ho farà en un règim laminar, és a dir, molt a poc a poc,
sense turbulències, d'una manera tranquil·la,
i les parets que condueixen aquesta aigua no patiran una gran pressió.
Per tant, arribarà bé a Tarragó.
Si no haguéssim fet aquest aquaducte,
l'aigua hauria hagut de baixar per un desnivell bastant elevat,
aquests 27 metres que té l'aquaducte d'alçada,
i després sí que per vasos comunicants i per la pressió
hauria pujat fins a l'altre cantó,
però això hauria provocat, en lloc d'un règim laminar,
un règim de turbulències,
fet que hagués perjudicat les canalitzacions.
Com distribuïen, escarament moltes preguntes al cap,
i com distribuïen l'aigua a l'antiga Tarraco?
Hi havia un cop d'habitatge, eh?
En tres ramals.
L'aigua, quan arribava a Tarraco,
es distribuïa en tres ramals.
Un era la indústria,
l'altre era l'ornamentació,
com podien ser fons públiques, etc.,
i l'altre anava a l'ús de boca.
Llavors, quan hi havia restriccions,
que també n'hi havia d'aigua,
es tancava primerament
la que anava destinada
als usos ornamentals.
El segon, els usos industrials,
com podien ser el rec,
les tintureries,
les empreses que necessitaven moltes aigües,
però es deixava sempre l'ús de boca obert.
Es donarà, doncs, aquesta visió,
a través d'aquests diferents tallers,
una visió ample, diguem-ne,
de l'antiga Tarraco,
amb diferents vertents.
I després n'hi ha un altre,
que és el camí de Tarraco a Tarragona,
que ens permet esbrinar
com va ser aquest pas
de convertir-se a la ciutat de Tarraco
fins a arribar a l'edat mitjana en Tarragona.
Llavors, se fa un petit recordatori
de lo que va ser Tarraco,
dels seus principals edificis,
com se passa ja a l'època visigòdica,
a l'època àrab,
i fins a arribar a la repoblació.
Llavors, en aquest moment de la repoblació,
és a dir, en què l'arcabisbe Oleguer,
influenciat o manat pel rei,
busca una persona que faci
la reconquesta de Tarraco,
perquè, si no, era ell el que estava obligat a fer-la
i no ho veia clar.
És a dir, més aviat, això d'anar a la guerra
l'hagués pogut matar.
I busca una persona que li faci la feina
i troba Robert de Guiló.
Robert de Guiló fa la conquesta de Tarragona,
però li demana que li donaran canvi
i diu, t'adonaré en feu les terres mentre visquis,
pensant-se que la seva vida no seria de llarga durada
donat que hi havia la guerra.
Pel contrari, Oleguer mora,
li segueix l'arcabisbe Uc de Cervalló
i aquest li diu que li reclami els drets a Oleguer
allà on sigui, és a dir, a la tomba.
Robert de Guiló decideix fer un judici contra l'arcabisbe
davant del rei Alfons i aquest dirimeix
que els propietaris de Tarragona seran l'arcabisbe,
Robert de Guiló i el mateix rei.
Mor a Robert de Guiló i els seus fills reclamen uns drets
que en realitat no tenien,
perquè només se li havia donat en feu a Robert
mentre es visqués.
Però Guillem és assassinat a Tortosa
i el fill petit Berenguer
reclama venjança contra el seu germà.
Entra a la sala capitular
i mata l'arcabisbe.
El rei el renya
i li diu que marxi de les terres catalanes.
Dels tres propietaris que tenia Tarragona
només en queda un, que serà el rei.
Ho veurà, eh?
Això a través d'aquests tallers a la plaça de Pardaguer,
lletres i pedres.
Hi ha encara places lliures?
És a dir, si alguna escola ens escolta
o un director d'escola hi vol venir.
Alguna petita plaça queda
i a més a més el que falta que serà l'estrella
és una maqueta de la catedral
tota desmuntable d'un metro seixanta per uvint
com la gran estrella de l'edat mitjana
com a construcció molt important aquí a Tarragona.
Falta vol dir que hi serà aviat o...?
No, no, ara a les tres.
Que l'estrenen, eh?
A les tres l'estrenem.
Aquesta sí que és tota nova.
És tota feta per l'artista Josep Serra
manualment, però maca, amb un claustre.
És a dir, jo penso que posarà en solfa
el que és la catedral
i serà molt entrenadora per a tots els nois i noies
que vulguin participar.
Aquestes activitats tenen un horari
que no és només adreçat per grups escolars.
A partir de dos quarts de quatre
fins a dos quarts de cinc
i després una estona d'encabat d'aquests tallers
estarà obert al públic en general
i poden venir tant nens com pares o grups.
Aquestes persones no cal que facin una inscripció prèvia
sinó que quan passin per la plaça Verdaguer
poden apuntar-se en els tallers,
esperar un moment perquè hi hagi una mica de grup
i fer-los.
Llavors ja els monitors adaptaran l'explicació
al nivell del grup i també a l'edat.
Per tant, és obert tothom
que passi per allà a la plaça Verdaguer
i trobaran aquesta carpa.
Per cert, a la catedral hi ha el temple d'August sota o no?
A la catedral nosaltres no havíem posat
el temple d'August a la maqueta no,
però bueno, ja ens hauria agradat.
Encara és motiu això de contrugar-se,
de fi d'estudi.
Algun dia potser ho sabrem.
Úrsula, és només una de les activitats prèvies
a aquesta gran nit dels Teatres Catalanes,
de la nit de Santa Llúcia,
que veurem al Teatre Tarragona,
estrenat pràcticament a perlocació.
Neu, des del Niu Cultural,
Neu, organitzat moltes altres, no?
Sí, mira, en Guanyes celebren els 40 anys
de la primera nit de Santa Llúcia
que va esdevenir-se fora de Barcelona.
Fins a aquell moment sempre s'havia fet la festa a Barcelona.
I l'any 72 es va fer per primer cop a fora de Barcelona
i va ser aquí a Tarragona.
En tot aquest temps,
han passat moltes coses a la ciutat
i volíem explicar a Catalunya
aquests canvis que ha sofert la ciutat
i com és la nostra cultura actualment.
Un dels punts que volíem ressaltar
era aquesta importància del patrimoni
al qual hem fet aquesta activitat
una mica més adreçada per la Canalla,
però hem fet més de 20 activitats
que van començar a principis de novembre
i el 6 de novembre en concret
i encara en farem més
d'aquí fins al dia 14
en el qual hi ha l'acte d'inauguració del teatre
i la festa de les llatres catalanes.
Crec que aquestes setmanes,
a partir d'aquestes setmanes,
són les activitats més importants
que hem programat,
entre elles una conferència
que donarà la presidenta de l'entitat,
Muriel Casals, aquest dimecres
i la vinguda de dos personalitats
personalitats de les llatres catalanes,
dos premis d'honors de les llatres catalanes
a la ciutat,
el Pare Massot,
premi d'honor de les llatres catalanes
d'enguany
i en Josep Ballverdú,
premi d'honor de les llatres catalanes
del 2000.
El Pare Massot el podrem veure
la setmana vinent
i el Josep Ballverdú
el dia 12,
dos dies abans
de l'acte d'entrega
dels premis de la nit de Santa Llucia.
De fet, estem treballant
des de Tarragona Ràdio
també per tal d'oferir-vos
aquest acte,
aquest lliurement de premis en directe.
Estem treballant per això,
també per poder oferir-vos
aquesta gran nit
dels llatres catalanes en directe
a través dels microfungs de la ràdio.
Com deia molt bé l'Òrsula,
feia 40 anys
que no tornaven a la ciutat.
Per tant,
serà un bon moment
per ser-hi,
perquè tothom pugui,
per fer-ho participar a tothom,
que tothom pugui gaudir-ne
d'aquests premis,
d'aquest acte tan solemne
i a més a més
amb una inauguració
d'un teatre com el Teatre de Tarragona.
A banda d'aquests actes
que ja ens ha comentat l'Òrsula,
imaginem que n'hi ha molts més, no?
Bé,
hem fet la majoria d'actes
des de principis de novembre,
però en queden alguns
especialment recomanables,
com són
la ruta literària
Josep Anton Baixeres,
que com sabreu
va ser el primer president
de l'Òmnium del Tarragonès
i a més a més
un literat molt important
per la ciutat.
Aquesta ruta
l'hem realitzat
amb col·laboració
amb l'Escola de Lletres
i la PELC
i la Cambra de Comerç
de Tarragona
i consistirà
en una ruta,
un recorregut
pels indrets literaris
en relació
amb l'autor,
amb les seves vivències,
però també
amb els seus llibres.
I començarà
dissabte 1 de desembre
a les 11
al terrat
del Palau de Congressos.
I també
a mi m'agrada
especialment
la col·laboració
que mantenim actualment
amb el Teatre Metropol
que ofereix
un descompte
per als socis
d'Òmnium
en alguns espectacles
que hi ha hagut
durant aquest novembre.
I
el
proper
dimecres
5 de desembre
hi haurà
el concert
de Marina Rossell
cantant cançons
de Mostaki
en el qual
els nostres socis
adreçant-se
a les taquilles
del teatre
tindran un descompte.
Carai,
doncs està molt bé,
eh?
Sí, sí.
En fi,
ens venen uns dies intensos,
eh?
A nivell de programació
d'aquests actes
previs a la nit
de Santa Llúcia.
Si volen ampliar informació
en el fet
poden entrar
a la nostra pàgina
a petarragonaradio.cat
i allà hi ha un bàner
per tal d'accedir
a tota aquesta programació
i mirar-la
a l'onfil per randa,
no?
Acte per acte
i per, bé,
escollir, doncs,
aquells que més els vingui de gust.
Tornant a lletres i pedres,
hem de recordar
que és fins al 30,
no?
D'aquest mes,
d'aquest mateix mes de novembre,
Joana?
Sí, sí.
Comença avui
a les 3 de la tarda
per una sèrie
de problemes
de logística
que hem tingut
i s'acabarà
el dia 30
a les 8 del vespre.
És a dir,
com ha dit molt bé
la Úrsula,
és a dir,
des de dos quarts de 5
fins a les 8
estaran oberts
al públic en general
i des de les 9 del dematí
fins a dos quarts de 5
van dirigits
a grups escolars
que ho hagin demanat.
També he de dir
que ha costat
molt de tirar-los endavant,
però gràcies a la col·laboració
de BASF,
de Repsol Petroli
i de la Cambra de Comerç
ha sigut possible
de poder-los portar
a terme
i a bon fi.
Són temps complicats,
eh?
I naturalment,
doncs,
clar,
tot el suport
que es pugui,
diguéssim,
aglutinar,
doncs sempre és benvingut
i important,
no?
Per tal de fer
activitats com aquestes,
no?
Que recordem,
eh?
Veuran una maqueta
de la catedral
que no s'ha vist mai fins ara.
Digues,
Úrsula.
Hem tingut molta sort
en tota la programació
d'aquests actes previs,
hem tingut,
hem fet més de 20 activitats,
però també hem tingut
més de 20 col·laboradors
que bé,
amb material,
amb espais,
amb...
alguns amb diners,
alguns amb...
com vosaltres,
amb difusió,
per exemple,
ens han estat donant suport
i fan possible
aquest objectiu
que tenim des d'Òmnium Cultural,
que és ser una entitat
independent
i influir una mica
en el món,
en com es mou la cultura,
com es mou el país,
en defondre la llengua,
sense dependre tant
dels poders públics.
Per això,
nosaltres treballem
principalment
en base
a les quotes
dels nostres associats,
que és una cosa
que molta gent
no desconeix
i a més a més
hi ha hagut
bastanta polèmica.
Treballem
amb aquests diners
de les aportacions
voluntàries
dels nostres socis,
però també gràcies
a la voluntarietat
de molta gent
que ens ajuda.
Gent
com el camp d'aprenentatge
que venen
del món públic,
però també
moltes entitats privades,
empreses
i voluntaris
d'altres entitats
o persones anònimes
que de vegades
contribueixen
en els nostres projectes.
Sort entre dintre
de la cultura,
de la cultura
i el patrimoni.
Molt,
molt.
Un patrimoni
que tenim
que aprendre
amb el cap
i estimar amb el cor.
Doncs quina millor manera
d'acabar que aquesta,
amb la veu
de Maria Joana Brigili,
director del Camp d'Aprenentatge
de Tarragona.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos,
que vagi molt bé.
Estem frixent ja
per poder veure
aquestes maquetes
de la base a Berdagui
i anirem presencialment
i podrem observar-les
en directe.
Gràcies.
Us esperem.
I gràcies també
a la Úrsula Sobirà,
responsable de comunicació
dels actes previs
de la nit de Santa Llucia.
Gràcies, Úrsula,
i en fi,
ja anirem parlant aquests dies.
Gràcies.
I tant,
gràcies a vosaltres.