El matí de Tarragona Ràdio.
Les 11 del matí, gairebé 13 minuts.
Aquesta hora del matí, a través de les zones de la ràdio,
imaginàriament ens n'anem al priorat.
Ens n'anem a peu pel priorat del vi i l'oli,
que aquest és el títol d'una nova guia
de la col·lecció de ferradura publicada per Arola Editors.
La guia encara no s'ha presentat públicament,
però avui ja us en volem parlar aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb els seus autors.
Un prioratí, el Toni Orensanz, company periodista de Falset.
Toni, molt bon dia.
Molt bon dia.
I un tarragoní, el fotògraf i geògraf Rafael López Moner.
Rafael, bon dia.
Hola, bon dia.
Toni, de qui va ser la idea de fer aquesta guia
a peu pel priorat del vi i l'oli?
Del Rafel, evidentment.
O sigui, el Rafel és l'ànima de la col·lecció,
no només d'aquesta guia en concret,
sinó de la guia de la col·lecció, aquesta ferradura.
En el fons, a més passa una cosa,
que jo sempre li dic al Rafel,
metafòricament,
a mi el Rafel és la persona que m'ha ensenyat a caminar.
És a dir, jo no era un gran caminador, ni ho sóc encara,
però amb el Rafel vaig descobrir que és un plaer caminar
i que a més és una gran manera de conèixer, diguéssim, de viatjar.
És una manera de conèixer fins i tot el teu propi territori
amb una altra mirada, per molt que hagis viscut sempre un lloc.
I a més és una manera molt bona, diguéssim,
de viatjar a un territori rural i d'entendre millor
què són els territoris rurals.
I això és, en essència, penso, l'objectiu d'aquesta guia
a peu pel priorat.
Per tant, la idea i el mèrit, jo aquí soc un convidat, diguéssim,
m'encantat d'estar convidat, però diguéssim,
el pare de la criatura és el Rafel.
Doncs vinga, que el pare que digui alguna cosa.
Com va anar la idea?
Perquè aquí sé que hi ha una diferència, Rafael,
respecte a altres guies que tu has estat l'autor
d'aquesta col·lecció a peu, que jo crec que a més els oients
la coneixen perfectament, n'hem parlat,
fins i tot n'hem regalat alguns exemplars en forma de concurs,
convidant els oients a caminar i a conèixer
les comarques de Tarragona, però aquí, clar,
s'inclou el vi i l'oli.
Què vol dir aquest priorat diferent,
si és que és diferent, del vi i de l'oli?
A veure, el priorat, per la majoria de gent
que som excursionistes, que ens ha agradat caminar
des de petit, estava vinculat al Montsant.
Al Montsant i a la Serra de Llevaria,
a la Mola de Coll de Jou,
que són les grans muntanyes que estan en aquest territori.
I aquí ja veureu que pràcticament no entrem al priorat.
Sí que la travessem, però un dels costats
és el priorat més desconegut
i pràcticament no entrem tampoc a la Serra de Llevaria,
sinó que el que fem és descobrir aquest altre priorat,
el priorat de la vinya, el priorat del vi, el priorat de l'oli,
i per tant el priorat que ha marcat
la vida intensa d'aquest territori.
El que hem fet ha sigut un projecte,
jo crec que molt interessant, amb el Consell Comarcal,
recuperar antics camins,
establir una xarxa de camins per descobrir el priorat,
però basant-nos en els antics camins rals,
en els camins tradicionals, camins de ferradura, etcètera, etcètera.
Hi ha hagut un esforç enorme,
però també entre la gent, entre els veïns,
preguntant, etcètera, per recuperar alguns d'aquests camins.
I després, l'última fase de tot aquest projecte és aquesta guia.
I la guia el que vol és això, convidar,
t'agrada el vi, t'agrada tot aquest món,
doncs vine a passejar i a respirar el mateix aire
que respiren les vinyes,
de les quals tu després et veuràs el vi.
Per tant, aquí hi ha hagut una feina prèvia
des de fa temps de recuperar camins
que potser ja havien quedat malmesos a la comarca.
Hi havia camins, el Toni ho sap bé, això.
Hi ha algun dels camins, per exemple,
que jo no estic especialment content,
perquè hem arribat pels pèls.
És a dir, n'estava perdent la memòria completament.
El camí més vell que connectava Porrera
en Poboleda, només han trobat dues persones al poble
que en tenien notícia.
No sortia ni els mapes ni el cadastre, etcètera, etcètera.
I molt probablement és el primer camí medieval
perquè era el més directe.
Però la pujada al començament és tan dura
que per anar amb els animals carregats,
finalment, el camí més utilitzat va ser un altre
que pujava pel coll de les Marrades.
I aquest va ser un camí que ens va costar dies i dies
de trobar-lo.
I l'emoció de trobar-lo al final va ser immensa,
però com la tomba de tot en camp.
I aquesta feina tònia l'han fet conjunta, no?
A veure, aquesta feina...
Encara que la idea sigui del pare, com dius tu, del Rafael,
però tu n'has participat activament.
La feina de recórrer els camins
i de trobar-lo alguns,
i acabar de trobar-lo algun és també meva,
però ho diguéssim.
Aquí hi ha...
Hi ha molta gent.
I en el fons és el que diu el Rafael.
La guia va ser la culminació
d'un llarg camí, diguéssim,
en el qual el Priorat està intentant
treure profit de tot un patrimoni,
agrícola, paisatgístic, agroalimentari, etcètera,
del qual possiblement el vici,
el seu màxim exponent,
i que passa per alguna cosa més, no?
És a dir, en aquests moments el Priorat intenta
créixer, diguéssim,
des d'un punt de vista turístic,
amb projectes turístics,
que a més siguin respectuosos
amb el territori i siguin sostenibles, no?
Des d'aquest punt de vista,
aquest projecte impulsat pel Consell Comarcal,
a través del Pla de Turisme,
ja fa uns anys,
és força interessant.
I la guia ve a ser,
si vols, en certa mesura,
una presentació en societat
i una invitació a això,
a recórrer el Priorat,
a adreçar especialment
a aquella gent que li interessa
el món rural,
però a aquella gent també
que li interessa molt el vi i l'oli
i tot el que passa al seu voltant.
Perquè, per exemple,
hi ha camins que són molt interessants, no?
És a dir, possiblement els amants del vi de Tarragona
hagin sentit parlar
i coneguin perfectament
els vins de l'Àlvaro Palacio
i hagin estat al celler de l'Àlvaro Palacios,
però resulta que l'antic camí
que va de falseta Gratallops
et permet fer un viatge
caminant a través de les vinyes,
pel costat de les vinyes de l'Àlvaro Palacios,
pel costat de les vinyes del René Barbier,
i que et permet anar, per exemple,
de la déo Montsana,
la déo Cupriorat a peu.
És a dir, és una manera
de conèixer el vi,
de conèixer el territori del vi,
de conèixer la vinya,
com no ho pots fer de cap altra manera,
perquè no ho pots fer en cotxe,
en certa mesura, no?
Per tant, és un projecte
que jo crec que és molt interessant
i que està en això, no?
En un projecte de recuperació
i de recerca d'un model de desenvolupament
que va més enllà del fet, diguéssim,
de fer una excursió, no?
Si no, que és alguna cosa més.
Hi ha dotze propostes, Rafael?
Són els dotze camins
que s'han recuperat en els darrers anys?
No, s'han recuperat més,
perquè, a més, la idea...
No hem recuperat camins
per fer una proposta concreta d'excursió,
sinó que hem recuperat camins
pensant en la idea de xarxa.
És a dir, que quedi una xarxa
perquè la gent vagi on vulgui.
i després hem fet propostes concretes.
I aquí en trobaran moltes d'aquestes propostes
o algunes de les principals
el que fan és vincular tres pobles.
Els bons caminyadors ho poden fer en un dia,
però estan molt pensats
perquè hi hagi gent que es quedi a dormir.
És a dir, que molt tranquil·lament,
que faci una jornada,
que per la tarda se'n vagi a un celler
i que el dia següent faci una altra
i que els allotjaments
acabin proposant la idea aquesta
de caminar sense maletes.
És a dir, que et portin després la bossa
on has començat i provocar això.
Perquè com ho ha dit molt bé el Toni,
això neix des del món del turisme,
dintre del pla aquest que va dirigir
i gestionar jo penso que excel·lentment
el David Esteller.
Això a mi em demostra la potència
de l'activitat turística,
que molts cops no hi parem esment.
És a dir, no ha sigut des de cultura
que s'han recuperat aquests camins.
Però en canvi està fet des de la perspectiva
de fer coses que siguin importants
per començar per la gent del lloc.
Aquests camins són importants,
encara que no vingués ni un sol turista,
són importants per la gent del Priorat,
perquè és la memòria de la gent del Priorat.
I, per exemple,
tot el projecte encara no s'ha acabat aquí.
El projecte,
pot dir d'una manera consignat i pagat,
sí, però aquí hi ha moltes voluntats,
aquí hi ha participat moltíssima gent.
I una de les coses que estem portant ara,
perquè sí, evidentment,
de manera d'ONG,
jo dic que la meva NG és el Priorat a vegades,
és treballar amb les escoles,
perquè les escoles apadrinin camins en el Priorat
i perquè els nens es converteixin en els investigadors,
amb els seus padrins, amb els seus avis,
dels camins,
que siguin capaços de recollir històries,
que hi vagin a fer les activitats
de les seves assignatures,
que convidin els nens d'altres escoles,
d'altres pobles,
a conèixer el seu camí
i després els hi retornin la visita.
És a dir,
ser capaços d'entendre,
de donar valor,
de donar significats
a aquell territori que tens al costat.
Això és molt interessant, penso jo,
per una cosa molt elemental.
Moltes vegades aquestes mirades al passat
o aquestes històries
sempre s'han vist com una cosa folclòrica,
com per intentar exclusivament
entendre el passat,
cosa que està molt bé.
Però també al mateix moment
conèixer millor el teu entorn
i el patrimoni
en una zona rural,
com per exemple el Priorat,
és un potencial
increïble de cara al futur.
És a dir,
el fet de recuperar
una xarxa de camins,
de conèixer les seves històries
i de conrear
tota aquesta informació,
en el fons,
és un potencial econòmic
i de desenvolupament
molt gran.
Perquè en el fons
és a partir d'aquí
que crees discursos
de territori,
que crees relats turístics
que acaben fent
que una determinada gent
en un determinat...
en el Priorat
vingui i et creï riquesa,
al Priorat
o a qualsevol territori rural
que aposti
per un model
de desenvolupament sostenible.
Perquè és que en el fons
el Priorat,
jo sempre ho dic,
durant molts anys,
durant la meva infància,
l'únic model
de desenvolupament
en el qual es creia
era que un dia
passaria una fàbrica
que crearia
no sé quants llocs de treball
i que on tindria feina
i serien feliços,
però la fàbrica
sempre passava de llarg.
En el fons
el model de desenvolupament
que avui dia,
diguéssim,
s'ha demostrat
que en certa mesura
funciona al Priorat
als últims 20 anys
passa per un model
de desenvolupament
que respecta
el territori
i que creu
en el territori
i que això
li fa fer
més bons vins,
més bon oli
i explotar turísticament
com ha passat
en altres zones
de França
o d'Itàlia
o d'altres llocs
on aquestes coses
les tenen més clares
que posin una mena aquí.
i fixa't que la proposta
que es fa
a la gent de fora
els visitants
és
vine aquí
que t'entretindrem.
No,
vine aquí
que compartirem amb tu
el que és important
per nosaltres.
És molt diferent
la proposta.
És una proposta
jo crec que carregada
d'humanitat
que és un dels grans valors
que té l'activitat turística
i que molt sovint
l'oblidem
de compartir
i de compartir
el que ens val la pena
el que som nosaltres
etcètera, etcètera.
I realment
està passant una cosa
que també
és que ja sabeu
que és que
el turisme a peu
està creixent.
És a dir,
cada cop és més
la gent
que vol anar
a caminar a un lloc.
Jo, per exemple,
aquest estiu
em vaig quedar parat
quan al Parc Nacional
d'Aigües Tortes
em vaig trobar
un grup de 20 i pico
japonesos
que feien el Pirineu
10 dies caminant.
Grans,
gent gran, no?
És a dir,
hi ha un tipus
de turisme
que reclama
conèixer un territori
des d'una altra perspectiva
en aquest cas a peu, no?
I en aquest sentit
em va semblar
molt interessant
una entrevista
que li vaig llegir
que li vaig comentar
al Rafel
fa poca
a la directora
del Nacional Geogràfic
que deia
que ella
a Catalunya
s'havia quedat
molt parada
que hi existia
la possibilitat
de poder anar
d'un poble
a l'altre a peu
per camins
cosa que no caixa
a tot arreu.
És a dir,
el Priorat, per exemple,
en aquest cas
a través de la guia
és el que deia el Rafel.
Tu pots estar
tres dies
caminant pel Priorat
anant de Porrera a Torroja
quedant a dormir
a una casa de païsers
a l'endemà
anar de Torroja a Escaladei
etcètera, etcètera.
Tens moltes possibilitats
i aquesta idea
que a nosaltres
em sembla simple
que arribis
a un poble
caminant
a través d'un camí
a determinada gent
d'altres països
realment
li sobta molt
i li sembla
una experiència fantàstica.
Perquè és aquest tipus
de caminada
que no puja cims
que no aspira
a fer
rècords esportius
sinó que aspira
a arribar
a un poble
a través dels camins
pels quals la gent
ha caminat
durant centenars d'anys
o milers d'anys
i a través dels camins d'ors
i fixar-se
en els marges
del costat
o veure l'estoma
que fa el païsers.
És una concepció
possiblement
de caminar
si vols
més de viatge cultural.
Estem parlant
d'un llibre
que per cert
encara no
crec que no està a la venda
o sí, Rafael?
Comença, comença
a arribar a les llibreries.
No l'ho he presentat
encara públicament?
No.
Ho fareu aquest des de setembre
a Reus?
A començament
ja ha entrat l'estiu
i em consta
que s'ha començat
a distribuir
però no sé
si ha arribat
a totes les llibreries.
En breu ho farà.
Pels que coneixen
la col·lecció
de ferradura
d'Arola Editors
l'esquema
és una mica el mateix, no?
Sí, sí, sí.
12 passejades
12 excursions
on expliques
tot el recorregut
el grau de dificultat
els quilòmetres
la durada
aproximadament, no?
Sí, sí
però a més, clar
aquí està buidat
tot l'arxiu
d'històries
i anècdotes
que han anat recollint
el Toni Dolan un munt d'anys
és un llibre riquíssim.
Perquè el llibre
les rutes
estan escrites
a quatre mans?
Sí, bastant, bastant.
Sí, sí.
I a tu, Toni,
t'ha servit
per redescobrir
la teva comarca?
Sí, sí, indiscutiblement, eh?
Indiscutiblement
perquè ja et dic
jo d'una banda
hi havia camins
pels quals
no hi havia passat mai
i hi havia camins
naturalment
que no hi havia passat mai
perquè no s'hi podia passar
però a banda d'això
sí, perquè realment
en el fons
els camins aquests
eren les carreteres abans
i per tant
quan recórres
aquests camins
entens més
la dificultat
que representava
viure
a una terra
com el Priorat
fa cent anys
abans que la gent
que comencessin
a obrir carreteres
als anys 20
del segle XX, no?
És a dir, realment
és un viatge diferent
perquè en certa mesura
ets més conscient
del temps
i de les dificultats
i del que eren
les zones rurals abans
sí, sí
és una mirada diferent
realment
sé que és un tòpic
però caminant
t'acabes mirant
caminant
quan camines
amb una certa calma
sense cap voluntat
d'arribar enlloc
és a dir
realment acabes mirant
les coses
amb un altre temps
amb una altra perspectiva
El llibre sí que inclou
Rafel
més enllà
de les 12 propostes
i informacions complementàries
al voltant de
de la comarca, no?
Al final
hi ha un tema
d'informació complementària
però després
al començament
el que hi ha
són uns capítols
que no són els capítols
que habitualment
estem acostumats
d'informació
a gairebé acadèmica
geogràfica
sinó que aquí
aprofitant
el bon fer
periodístic del Toni
el que intentem
és anar
al moll
a l'ànima
del priorat
amb aquells aspectes
aquelles idees
que per nosaltres
el defineixen
i jo crec
que és una
de les parts
que fa
que aquestes guies
no siguin
les habituals
i jo crec que
són escrits
que intenten
aportar
visions
i que
per la gent
que no ho sigui
del priorat
li pot ajudar
a entendre
ambientar-se
el que veurà
després
etc.
com t'expliques
Rafael
aquest boom
que sembla
que n'hi ha
al voltant
d'això
del caminar
del fet
de descobrir
el país
el territori
la comarca
el teu entorn
més proper
o molt lluny
fent-ho a peu
jo crec que
com més urbans
ens tornem
més necessitem
caminar
perquè és el que
ens dona la mesura
com deia el Toni
ens permet
veure la realitat
des d'una altra manera
una de les coses
que és essencial
en el caminar
és el tempo
és a dir
no pots veure
tantes coses
com en cotxe
però les veus
és diferent
i finalment
el que fas
és
sacrifices
quantitat
per qualitat
per intensitat
de la vivència
el viatge a peu
té alguna cosa
també de viatge
introspectiu
vull dir
d'estar amb tu
i això
en aquesta societat
que va amb aquestes
velocitats
també és molt necessari
és gairebé
un viatge terapèutic
a vegades
t'ajuda a estar tranquil
a espantar fantasmes
etc.
t'ajuda a relacionar-te
amb els amics
amb la família
i t'ajuda després
a percebre el teu entorn
amb una altra qualitat
amb una altra intensitat
i per mi
ajuda a refer
els lligams
els nostres lligams
amb el nostre entorn
una cosa tan important
per aconseguir
societats
que realment
se sentin arrelades
i estimin
allò que tenim
perquè si fixes
els moderns canvis
el que han fet
ha sigut anar tallant
amb les geografies
que en diem del cor
en aquells espais
que per tu eren importants
perquè de petit
t'hi portava ton pare
o ton avi
perquè ell va ser allí
on et vas enamorar
perquè allà
anaves al costat
d'aquells
a jugar a pilota
i han desaparegut
no hi són
és a dir que a part
de la nostra geografia
íntima
personal
ha desaparegut
a una velocitat
que no s'havia vist mai
a la història
i finalment
això el que fa
és anar tallant
anar trencant
els llaços
personals
amb el teu territori
i això finalment
el que provoca
són societats
que no són del lloc
i que una mica
tan se'ls hi en fot
el que els passi
en casa seva
això clar
fa societats
més conduïbles
també políticament
aquí podríem
això té derivades
que van més enllà
i el que estem
són en processos
de refer aquests lligams
llavors el viatge a peu
és fantàstic
des d'aquest punt de vista
i era el que deia
el Toni
per nosaltres
ha sigut molt emocionant
quan hem anat
amb gent del territori
una altra vegada
amb gent gran
o gent joa
i amb els seus fills
i els veus
emocionar-se amb ells
amb el seu territori
però
la cara de gallina
perquè allí
hi havia alguna cosa
Toni
abans de la
digues
és interessant
que jo penso
que pel fet aquest
de tornar
a caminar
i d'anar
al món rural
si vols caminar
també aquest punt
de descoberta
del món rural
després de molts anys
de no mirar
és a dir
en aquest país
el món rural
era un lloc
del que escapaves
i on no havies
de tornar mai més
i així ha estat
durant tot el segle XX
d'on havies
de marxar corrent
perquè era una terra
de misèria
en el fons
possiblement
estem fent
una revisió col·lectiva
de què és per nosaltres
el nostre camp
de la mateixa manera
que els francesos
tenen molt clar
que la campiña francesa
té un gran valor
i prestigi
o els anglesos
amb el seu country
el tenen idolatrat
aquí possiblement
aquest procés
no l'hem fet
i possiblement
tant de bo
l'estem fent ara
encara que
amb moltes coses
fem tard
naturalment
Toni
abans de la presentació
oficial
a finals de setembre
em sembla que
aquest dissabte
fer com una mena de
no sé si dir-ne
de trobada formal
o informal
al priorat
a casa teva
bé
a casa teva
a casa teva
no vull dir
en el sentit
metafòric
de la paraula
a gratallops
exacte
si fem
aquest dissabte
al vespre
presentem el llibre
en una presentació
sí
no sé si formal
o informal
la qüestió és que presentem
el llibre a gratallops
després amb una mica
de sopar
i la idea
ja que estem allí
era doncs
que una mica abans
sobre les 6 de la tarda
doncs farem
una petita excursió
per trejament
pel camí aquest
de gratallops
a falset
de falset
a gratallops
i farem
un petit tast
diguéssim
caminant
del que és una
de les rutes
incloses al llibre
i després
doncs xerrem una mica
i qui es vulgui
que de sopar
es queda
i qui no
que se'n va
i cap a casa
molt bé
amb una copa de via
amb una copa de via
exacte
escolteu
molt interessant
aquesta proposta
segur que en tornarem
a parlar
però avui ens quedem
amb aquesta novetat
que surt al carrer
que és una altra
guia
una altra
doncs això
exemplar de la col·lecció
de ferradura
d'Arola Editors
a peu pel priorat
del vi i l'oli
del tarragoní
Rafael López
Montner
i del prioratí
Toni Orensanz
Toni Orensanz
company periodista
moltes gràcies
un plaer
conversar amb tu
i en fi
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
que vagi bé
adeu-siau
bon dia
gràcies al Toni Orensanz
i gràcies també
al Rafael López
Montner
que ens ha tornat
a acompanyar
aquí al Sassu
des de Tarragona Ràdio
amb una altra proposta
com sempre
tan interessant
no hem parlat
de les fotografies
per cert
però n'hi ha
i de molt interessants
moltes gràcies
perquè suposo
que el priorat també
i el món del vi
de l'oli
dona molt
no?
sí
és la meva passió
i les fotografies
potser fins i tot
amb un to diferent
amb altres guies
de ferradura?
jo intento que
les fotos
de les guies
responguin
a la idea
que tenim
de les guies
és a dir
sí que aprofitem
coses d'arxiu
però moltes estan fetes
i les faig
pensant en com
vull que sigui la guia
per tant
m'alegria
o m'alegra
pensar
la idea aquesta
que estan
vinculades
recordo
la guia
dels càters
per exemple
jo estava content
quan me sortia
un dia a núvol
i em diràs
ostres no?
normalment busquem
els dies solejats
i dic home
però és que hem d'explicar
una història
d'uns desgraciats
d'un exili
d'una cosa
per tant
els dies núvols
eren fantàstics
és a dir
cada guia
necessita les seves fotos
i pròleg
de 2.7
exacte
i això?
un luxe
doncs perquè ell
té una relació
molt intensa
amb la vilella baixa
això ho sabia el Toni
el Toni havia fet
un petit destacat
dins de la guia
que parlava
i quan es van plantejar
el pròleg
anem a demanar-li
el noi ja el tenim
i bé bé
va ser més fàcil
perquè la seva secretària
és coneguda
en Toni
i tal
van tindre un accés
ja et dic fàcil
a la seva taula
i la veritat és que
segons ens expliquen
li va encantar la idea
ens la va fer
amb una tarda
el pròleg
i és un pròleg excel·lent
perquè evidentment
no saps mai després
com ho veuran
però jo crec que és un pròleg
és un luxe de pròleg
de veritat
doncs aquí tenim el llibre
gairebé en exclusiva
podríem dir
perquè acaba de sortir del forn
a peu pel priorat
del vi
i l'oli
amb el Toni Arançanz
i el Rafa López Monè
com a autors
Rafa moltes gràcies
i molta sort
a vosaltres
bon dia