Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Menà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ha anat sota el paraigües del Rotary Club de Tarragona
i ens acompanya el seu president, el Fernando Vives.
Fernando, bon dia.
Bon dia, bon dia.
A veure, com va sorgir tot això?
Expliqueu-me qui va trucar aquí i com s'ha organitzat.
Bé, va ser una iniciativa nostra del Rotary Club de Tarragona.
Rotary és una organització internacional
que conforma més de 33.000 clubs a tot el món
i dintre de les seves vessants locals
està a fer també serveis a la comunitat.
Coneixent Jaume Mari, coneixent una miqueta la muntanyeta
i veient que quan arribes allí és gent entranyable,
que et rep amb un carinyo que no cap en aquesta sala,
doncs se'n va ocórrer, ells tenen la previsió, la planificació
de fer un nou centre d'acollida de 24 hores
per als nens amb paràlisi cerebral.
Evidentment estem en un moment que socialment
hi ha dificultats econòmiques.
i se'ns va ocórrer fer un concert.
Aquí la primera idea la vaig transmetre al Conservatori
i el Conservatori em va rebre amb els braços oberts
perquè organitzéssim l'acte
de forma que el jovent del Conservatori
que fa aquesta magnífica orquesta,
encara que ell no em pot dir orquestra,
jo li dic orquestra,
ens deleitessin amb un magnífic concert.
El Jaume després va ser receptor d'aquesta idea
que serien ells els beneficiaris
i a partir d'aquí tot ha anat rodat,
només han rebut facilitats per part d'entitats col·laboradores,
de totes les institucions,
perquè el projecte fos una realitat.
És la primera vegada que s'organitza alguna vent
per recollir això a fons per la muntanyeta?
No, no, la veritat és que la ciutat de Tarragona
i les ciutats de la comarca ens estimen molt.
Potser no tant com el Rotary
i com el Nando diu,
és que de veritat ens té una estimació especial,
però sí que és cert que fa poc temps,
no sé, potser el novembre va ser,
la Fundació per l'Aventura va fer un sopar
on hi van haver 800 comensals,
vull dir, realment la muntanyeta
en l'àmbit social és molt coneguda,
però també en l'àmbit de la ciutadania de Tarragona
i la veritat és que cada vegada que hem fet un event
ha respost de manera sorprenent
i en aquest moment,
i tenim notícies d'última hora,
doncs tenim una resposta de la ciutadania de Tarragona
increïble, està cada dia tot ben on.
Sí? No m'ho diguis això, eh?
Però encara queden entrades, no?
Sí, encara queda alguna.
Val, val.
I a la rebenda.
Doncs ràpidament aprofitem per recordar
que serà divendres, demà mateix,
a dos quarts de nou al Palau de Fires i Congressos,
un concert, on podem aconseguir les entrades?
Sí, al Corte Inglés tenim un petit estant
que també ens ha facilitat la venda d'entrades,
d'11 a dos quarts de dos
i de 4 a dos quarts de vuit.
I una hora abans que s'obri el Palau,
a dos quarts de vuit,
es podran vendre les últimes entrades.
Anem ja per les 80, 60, 80, 70
invitacions venudes, no entrades.
Són invitacions amb un donatiu voluntari de 10 euros.
És molt barat per la gran música
que escoltarem.
Va, doncs entrem, entrem en detall.
Entrem en detall.
Que ens expliqui el Jordi Massip
en què consisteix aquest repertori.
Vosaltres, clar, al Rotary
esteu acostumats ja a organitzar
events amb causes solidàries.
Sí, sí, sí.
La Montanyeta també queda dos per tres,
doncs en sou beneficiaris.
I jo crec que el Conservatori de la Diputació
també, eh?
Sí, la veritat és que estem molt acostumats
a fer actes de tot tipus, no?
I quan, com diu el Fernando,
quan va vindre la idea,
doncs crec que de seguida ens vam tirar endavant
i, de fet, mobilitzarem molts alumnes
per aquell concert.
Seran 150 alumnes que,
no tots junts, sinó amb diferents formacions,
que aquell dia, bueno, que demà es podrà escoltar.
150, però quan veurem més músics a l'escenari,
quants s'ajuntaran?
Doncs uns 90...
Una banda, una banda.
Allò que deus que la paraula la banda sona una mica rara.
De fet, hi ha diferents formacions,
el que dèiem, no?
Hi haurà l'Orquestra del Conservatori amb el cor
i després hi haurà les bandes del Conservatori
i després també al principi hi haurà el grup de metalls i percussió
que, bueno, doncs és molt espectacular.
Són instruments que potser no estan tan coneguts,
aquest tipus de formacions
i, bueno, hi ha unes petites sorpreses pel públic.
Concert de ben...
De metall i percussió.
Home, potser ha de ser curiós.
Sí, és molt curiós
i la veritat és que esperem que agradi tothom, no?
Hem pensat un repertori...
Clar, com us ha plantejat això?
Bé, doncs, amb la idea aquesta,
perquè a més també al final del concert
doncs estrenarem una peça del Sergi Guàs,
que és Mediterrània,
que és una obertura sinfònica
pels Jocs del Mediterrani 2017.
I clar, com que girava una mica al voltant dels Jocs
i així, doncs hem introduït algunes de les peces
dins del repertori que tinguessin a veure amb això, no?
Per exemple, tocarem a l'himne dels Jocs Olímpics de l'any 84,
que va ser escrit per John Williams.
Després també hi ha una peça que és
Sadoc the Priest de Händel,
que, bueno, és l'himne de la Champions, no?
Tu potser no ve ara molt a veure això després d'aquests dies, no?
Però, bueno, vam voler introduir perquè és amb cor
i és una peça, doncs, també que pot arribar molt al públic, no?
I també hem introduït peces més populars,
temes de pel·lícules com Els Pirates del Caribe
o l'intermezzo de la Sarsuela, la boda de Luis Alonso.
Perquè com que creiem que hi haurà molt tipus de públic,
el que vam voler és que hi hagués molta varietat d'estils i de peces
i que pogués arribar a tothom i que agradés a tothom, no?
Potser el més peculiar i diferent i especial que escoltarem
serà, però com deies, al començament del concert,
amb aquesta barreja de percussió...
Sí, exacte. A més, bueno, i el públic assistent ho veuran,
doncs, que, bueno, escoltaran,
que, bueno, comencem com una mica d'espectacle,
que la percussió, l'escenari, el metall, el públic
i, bueno, una mica, doncs, participar tot el públic de la música
i, bueno, esperem que agradi, no?
Molt bé.
Quantes persones, no sé si ho he preguntat,
quantes persones hi caben, a la sala?
1.145.
Val, i anem per les 800 i escaig entrades venudes.
No, més de 800 llargues.
Sí? Sí, sí, sí.
Val.
I confiem en omplir-ho tot, eh?
Sala, fila zero, que en diuen segurament també.
Jo crec que l'objectiu del concert ho mereix,
ho mereix, tant pels joves músics que tindrem,
que són grans mestres de música, per mi,
com per l'objectiu que persegueix el concert,
que hi hagi, en aquest cas, un beneficiari fonamental,
que és la Montanyeta, una entitat molt arrelada a la ciutat,
tot i que el Jaume digui que jo els estimo més del compte,
jo crec que es fan estimar.
Si algú s'aproxima a la Montanyeta,
doncs s'adonarà en compte que val la pena estimar-los.
I després, una petita part,
doncs va amb un altre dels objectius de Rotary,
de Rotary Internacional,
que és la lluita a favor de l'erradicació de la polio a tot el món.
Rotary porta més de 2.000 milions de vacunes
subministrades a tot el món contra la polio
i invertits més de 850 milions de dòlars
en aquest objectiu,
amb el qual estem col·laborant directament amb l'OMS.
Això és una tasca que feu contra la polio de llarg recorregut, eh?
De llarg recorregut, sí.
Us ho heu fixat com a objectiu.
Ho falta molt per l'erradicació?
No, no, no, pràcticament està a punt d'erradicar-se a tot el món.
Sí, sí, queda...
Doncs la Índia, l'any passat, ja no hi va haver cap brot de polio,
que era un dels països amb més infeccions,
i queda ara Afganistan i Nigèria com a països
que encara és una malaltia infecciosa.
Per tant, encara fent un esforç final,
podem veure el resultat, no?
Sí, sí, molt aviat, jo crec que Rotary estarà entre els...
Aviseu-nos, home.
Us revisarem.
Perquè hem fet moltes entrevistes sobre aquesta causa, no?
Aviseu-nos, si quan es pugui dir oficialment,
doncs hi ha alguna cosa aconseguir.
Molt bé, aquí estarem.
Ho direm, i tant que sí.
Gràcies.
A 35 anys de l'Associació de Paràlisi Cerebral a la Montanyeta,
quin balança fem?
Com resumim aquests anys?
Molt positiu, molt positiu.
En quina trajectòria esteu en aquest moment?
Què diríeu?
Jo penso que en una trajectòria...
Bé, estem en un moment també per desgràcia, no?
Penso que nosaltres el nostre màxim objectiu seria
desaparèixer com a entitat, com a associació,
però com que això és una utopia,
doncs hem de continuar treballant.
i estem en un moment d'expansió,
en un moment en què hi ha moltes necessitats a la ciutat,
moltes necessitats a la comarca,
de persones amb paràlisi cerebral,
amb teologis similars,
o el que diem també com a persones amb pluridiscapacitat,
que ara en aquest moment estan a casa,
que ara en aquest moment no tenen una plaça
on puguin ser ateses com a mi humana
i que a nosaltres no ens queden més remei que créixer.
I aquest tema que, per una banda,
és una gran responsabilitat per nosaltres,
perquè sempre hem sigut una...
ens ha agradat ser una entitat,
jo diria que familiar,
i que aquests cent i pico persones que estan ateses allà,
doncs tenen una...
o ens agrada tenir una atenció molt personalitzada.
Doncs clar,
hem vist la necessitat que hem de fer un altre centre,
hem de créixer,
no ens queda més remei,
perquè la llista d'espera
o col·lapse de serveis és grandiós,
i quan té algú amb una necessitat
doncs has de pensar que nosaltres estem allà
al servei de les persones amb paràlisi cerebral.
Com el teniu aquest projecte de fer un altre centre?
Bé, doncs aturat del tot
per el tema de la Generalitat de Catalunya.
De fet, és un projecte que es va començar el 2005
i que ara ha arribat al punt en què,
en el seu moment,
el Departament de Llavors Accès Social
no li va donar tota la prioritat que calia,
i Tarragona és una de les ciutats de Catalunya
més atreçades amb el tema social,
perquè jo penso que no s'han fet les inversions
que s'havien de fer,
en l'àmbit de la paràlisi cerebral, per suposat,
i en l'àmbit de la pluridiscapacitat també.
Sí, és cert que aquí, doncs,
he de dir que estem en aquest moment
treballant en un gran projecte
per la paràlisi cerebral
i per persones amb pluridiscapacitat,
amb una fundació,
amb una empresa privada,
i que penso que tindrà els seus fruits
en pocs mesos.
Tal com està la cosa,
ho sentim en molts sectors, no?
Ara és l'empresa privada una mica qui...
Sí, sí.
Bueno, qui fa les mecenes,
en certa manera, o qui aposta,
perquè, en aspecte d'això,
quan podrem, doncs,
ja començar a posar pedres,
o no sé, en quin estat...
Doncs us ho comunicarem ràpidament.
Estem buscant,
ara en aquest moment hi ha unes...
Estem a la busca i captura
de terrenys, no?
Que ja han vist uns quants terrenys
i estem buscant, doncs,
el millor lloc per poder ubicar
aquest macrocomplex,
que sigui un complex molt gran.
Passa que és un projecte molt ambiciós.
Això és una primícia,
el que estic dient per la ràdio.
No ho havia dit encara a ningú així tan públicament.
El que passa és que trobo
que encara tardarem a donar la notícia, no?
No, no, no.
Està molt avançat...
Està avançat el projecte funcional,
molt avançat.
El que passa és que fins que no tinguem els terrenys,
el que és el projecte arquitectònic,
doncs, no podem fer res.
I després sí que hi haurà el suport
de la Generalitat de Catalunya,
també, no només de...
I penso que d'entitats públiques i privades,
altres entitats públiques i privades
de la ciutat.
De fet, estem avui aquí amb Rotary,
que farà aquest suport
que hi haurà avui o demà en el concert,
doncs, també serà un granet de sorra més
en aquest projecte, macroprojecte.
És el que anava a dir, eh?
És una petita aportació.
Petita, petita.
Però, per aquí,
de la suma de coses petites
es fan coses molt grans.
Nosaltres no faríem
gairebé res,
si no hi hagués aquesta...
Vull dir, realment, nosaltres,
les aportacions més minces
són les que agraïm més,
perquè sense aquestes,
moltes d'aquestes,
no podíem fer res.
De grosses,
només n'hi ha una.
I una vegada,
la nostra història de l'associació.
Vull dir que...
Clar, i per tant, doncs...
Ja m'ha dit que és una cosa,
ja per anar tancant l'entrevista.
A veure,
l'associació de Paràlisi Cerebral,
la Montanyeta,
n'hem parlat un munt de vegades,
però un munt de motius,
us hem vist.
Per la gent que encara
li soni una mica llunyà,
això que digui,
jo per què he de gastar 10 euros
participant en això?
No?
Digue'm,
un parell de coses que feu
a diari,
no sé.
Sí, sí,
doncs...
Un parell.
Serà molt complicat resumir-ho
d'anar tant a poc temps,
però sí que he de dir que,
mira,
la intenció,
la filosofia,
la manera de pensar
del nostre centre
i de com s'ha orientat
en aquests últims anys
ha estat
no només
amb la qüestió
de complir
amb els serveis socials
bàsics
que per dret
tenen les persones,
sinó que
fer-nos feliços.
Aquest seria el resum.
La idea és
treballar
per la seva felicitat.
Això a vegades
comporta que plorin,
no?
Perquè els fisioterapeutes
quan treballen
no és que facin
no és que els facin
passi golles,
no?
Però sí que és cert
que el que intentem
és això.
Com ho fem?
Doncs,
sobretot
amb les teràpies bàsiques
per poder
tirar endavant.
Teràpies d'hidroteràpia,
teràpies amb animals,
musicoteràpia,
treballeu la psicomotricitat,
teniu un programa
que es diu
BB Einstein,
treballeu també
amb noves tecnologies,
els estimuleu
multisensorialment,
els organitzeu colònies,
no?
Tot això està a la pàgina web.
Sí, sí, sí.
Hi ha molta feina a fer.
Digues, perdona.
Doncs sí,
i una cosa que
el tema,
ara no sé,
venia parlant amb algú
i estava dient,
una entitat com la nostra
que fa 6, 7, 8 anys
que està fent recerca
amb noves tecnologies
aplicades de la discapacitat,
que fa una setmana,
que fa una setmana
ens han donat un projecte a Europa
i que el dia 22
hem de ser Brussel·les
negociant el tema del projecte,
que una entitat,
clar,
la gent que treballa allà
és meravellosa,
són gent amb una vocació increïble,
gent que s'ho creuen,
gent que estan,
que treballen
mirant a les persones,
no?
i no com una feina
de les que...
Jo dic que la meva feina
a mi m'hauria de pagar
perquè, doncs,
m'ho passo molt bé,
no?
Doncs,
i jo crec que allà
la majoria de gent
els passa el mateix,
no?
Aquesta és la idea.
La idea és que
podem fer moltes coses
perquè hi ha un bon equip,
una bona gent.
Doncs nosaltres,
els que estem fora,
els que ens ho mirem
des de l'altre costat,
podem col·laborar,
mira,
amb aquesta entrada donatiu
de 10 euros
i, a més,
anar a gaudir
del concert solidari
que ens oferirà
al Conservatori
de la Diputació,
les orquestres,
les bandes
i els cors del Conservatori.
Que us hem deixat alguna cosa?
Recordo el dia i l'hora,
mireu, eh?
El concert solidari
serà demà divendres
a dos quarts de nou
al Palau de Fires i Congressos.
Podeu aconseguir ja
les entrades,
les invitacions,
pagant aquests 10 euros
solidaris
en favor
de l'Associació de Paràlisi de Cervant
La Montanyeta
al Cort Anglès.
Us vendran les entrades.
Jo,
només,
el tema d'agrair
al Conservatori
de Música,
el tema
que treballi
per nosaltres
en aquest,
perquè al final
no podria ser
el concert només,
la voluntat
de Rotary
i les ganes
de les necessitats.
Ho he dit,
ho he dit,
eh?
Al començar l'entrevista
que la primera persona
en la que vaig contactar
va ser al Conservatori
i de veritat
que per part
de la Marta Cerdanya,
que és la directora
de l'Escola Conservatori,
només he tingut
facilitats
en tots moments,
igual que després
per part
de totes les institucions.
Hem rebut
molta ajuda
per part
de moltes institucions
i persones
perquè això
realment
es pogués portar a terme.
Jo crec que
aquí
tenim una barreja
molt important
que és
un acte
que serà
un acte cultural,
serà un acte lúdic
i serà un acte social.
Jo crec que
a Tarragona
no se n'ha fet cap així,
que tinguem
la possibilitat
de l'audir
d'una bona música
i que a més a més
que aquí
la inversió
que hem tingut
que fer
perquè això
arribi a terme
ha estat assolida
per diferents
empreses
i particulars
que hi han volgut
col·laborar
a Cegues
i que al final
totes les
invitacions
que hem anat
donant
que ja estem
a les 860
o una cosa així
aniran
íntegrament
per aquestes
dues
causes solidàries
pels amics
de la muntanyeta
que de veritat
no tenen preu
perquè són gent
que jo he de dir
tota l'entrevista
tirant floretes
jo convido
la gent
a qui vagi
s'endurà
en compte
que et canvies
si estàs enfadat
aquell dia
et canvia
l'humor
dius escolta
jo no puc tindre penes
a la vida
perquè aquí hi ha gent
que té molta més pena
que tu
i estan amb un somriure
a la boca
i això no té preu
doncs
tindrem ocasió
de tornar a parlar
amb la muntanyeta
acomiadem els convidats
que ja no tenim més temps
recordava aquest concert
demà divendres
a dos quarts de nou
al Palau de Fires
avui ens han acompanyat
el president del Rotary
Fernando Vives
Fernando moltes gràcies
gràcies a vosaltres
el Jaume Marí
director general
de la muntanyeta
Jaume gràcies
i el Jordi Macipa
director de la banda
del Conservatori
de la Diputació
gràcies
gràcies