Rapsol IPF ha col·laborat
amb la programació estable d'espectacles
del Teatre Metropol.
Rapsol IPF t'apropa als protagonistes
del Metropol a Tarragona Ràdio,
sempre amb la cultura de la ciutat.
El protagonista de la programació
d'aquesta setmana al Teatre Metropol
és Tortell Poltrona,
el pseudònim de Jaume Mateu,
jo diria que el pallasso més popular,
més conegut de Catalunya.
Torna a Tortell Poltrona a Tarragona,
torna demà al Metropol
amb un espectacle titulat Grimeges.
Tortell Poltrona, bon dia.
Bon dia, bona nit.
No et trobarem en una carpa de circa,
et trobarem en un teatre.
Com és això?
Home, perquè també m'agrada el teatre,
a mi m'agrada tot.
I de fet vinc del món del teatre,
vinc del món dels pastorets,
i m'agrada la caixa escènica,
encara que he dedicat pels meus esforços
a fer-ho amb pista rodona,
però m'agrada molt treballar en teatre.
Et veurem amb un espectacle titulat Grimeges.
Sí, és una paraula bastant tarragonina, eh?
Sí?
Incluso hem trobat un diari,
una revista de començament del segle XX,
que es deia Grimeges,
publicada a Reus.
I què vol dir?
Bé, això és una paraula que està inventant
el pintor Isidre Nonell,
que volia dir disbauxa sexual,
i que després s'ha anat agafant matisos
i ja s'haia servir quan jo era petit
per dir que no fessis el boig
o perquè quan un gran li havia d'explicar una cosa
que no sentís un petit li havia d'explicar una Grimecia.
I aleshores l'espectacle de que anirà de sexe?
Sí, també.
Per què no?
De fet, és una reflexió des del punt de vista del pallasso
sobre la vida i, per tant, parlant de la mort.
I això ve a veure d'haver investigat una mica
quina és la funció del pallasso en la societat,
quina funció ha fet.
I de pallassos n'hi han hagut molts de fa molts anys,
des de les tribus més antigues,
que és on venen aquestes màsceres rituals,
fins a un pallasso que es deia Denga,
que està criptofiat a la piràmide de Tebes,
o dos sants del centural cristià,
que Sant Genís i Sant Filamó,
que eren pallassos professionals
i que van anar a parar els deons
perquè Dioclossia els va enviar.
I una mica buscant aquestes traces del pallasso
i diuen que ha de fer riure el pallasso
de les pors que tenim, per fer-hi fer-ho.
I aquí ve aquesta reflexió sobre la mort
i, per tant, també per parlar de la vida i d'on som.
Estàs tu sol damunt de l'escenari?
Sí, jo, estic jo sol, sí.
I aleshores, el personatge en si,
quin tipus de pallasso representes?
No, és el tortell, eh?
És el tortell de sempre.
De sempre, sí, sí.
Bueno, el començament és això,
és una reflexió sobre això, no?
Diu, surt el tortell que se'n va de viatge
perquè diu, m'han trucat i m'han dit
preparat que surts ja.
I he preguntat on m'ha trucat aquest viatge
si no he comprat cap número
i m'han dit que els números els tenia tots de naixement.
I aquí està a la boca.
Quan naixem ja tenim un viatge d'art,
que un lloc sorpresa
i que tots el tenim assignat.
Aquest espectacle ha rebut un premi,
el premi Circo Lica.
Sí.
Explica'ns l'abast d'aquest guardó,
d'aquest reconeixement.
Home, home, és un espectacle que encara està...
Els espectacles de pallasso necessiten molt de temps
per poder trobar totes les varietats
i totes les coses
i poder explicar tot el que vols explicar,
però en aquest cas és la meva vuitena funció,
amb la qual cosa encara està de work in progress
i vaig trobar-hi cada vegada més els detalls, els giravols,
per poder donar amb emocions, amb sentiments,
amb tot aquest llenguatge que és de poesia escènica del pallasso,
poder trobar moments per gaudir de la vida.
Ah, sí, un espectacle de pallassos evoluciona molt amb el temps?
Sí, sí, sí, sí.
Jo estic fent números que vaig començar a fer ja pràcticament fa 40 anys
i que encara em sorprèn més a mi.
I quins són els detalls que, per exemple,
poden canviar d'una funció a una altra?
Ui, depèn del públic, depèn de moltes coses,
inclús de la climatologia, si fa sol o si plou o si és hivern o si és estiu.
Els espectacles de pallasso no els fan només del pallasso,
sinó que és el pallasso que provoca al públic
que li respon de les seves provocacions,
doncs amb mueques, amb rialles, la gent perquè no es veu,
la gent té un sol pallasso,
però el pallasso té tot el públic al davant
que li fa respostes i coses, no?
I llavors, esclar, tot això configura l'espectacle,
no és el mateix treballar en un lloc que tenen marca
o en un lloc que tenen muntanya,
no és el mateix treballar al centre d'una ciutat que a la perifèria.
I, per tant, cada vegada l'espectacle del pallasso és una cosa nova.
Per poder dominar tot el que pot passar en un espectacle
necessites fer milers i milers de funcions,
que és quan es va depurant els números i els espectacles de pallassos
per poder aconseguir una cosa que funciona a tot arreu
i que és capaç de mentir-ho en una mètrica.
I no és el mateix tortell d'actuar en un escenari de teatre convencional
que en un escenari de pista de circ?
No és el mateix?
No, no és el mateix.
En un espectacle convencional,
el públic només et mira per davant.
I en una pista de circ et miren per tot arreu,
menys per darrere.
i això fa canviar molt...
Sí, perquè has de poder...
Bé, hi ha tota una sèrie de moviments que has de fer,
com si fos una mica...
L'espectacle de pista seria per entendre'ns com aquestes persones,
acaben fent tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, no?
És la relació amb el públic.
En canvi, quan estàs en un teatre a l'Italiana,
només està mirant davant, no es carrega dret i el tens tot lligat.
Aquest Grimegies és, d'alguna manera,
la feina que està fent ara Tortell Poltrona
o m'imagino que el Jaume Mateu,
que és una persona molt inquieta, està fent altres coses?
No, aquí he fet més que...
Què estàs fent?
No, mira, ara m'esperen 600 nens,
perquè venen a veure l'espectacle d'un dia al Circric,
on hi ha un despertar, on ens desperten a tots,
que estem tots en pijama,
i és un espectacle amb una funció d'una hora de primera part
i una hora de segona,
i venen nens de primària,
la qual cosa és una feina molt gratificant.
Demà em toca el mateix,
i a més a més el meu fill Blai
acaba un espectacle que es diu La Sorda de Dan,
que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona
i el Premi Nacional de Circ per aquest espectacle,
que el fa divendres, dissabte i diumenge.
Jo demà divendres no hi seré perquè estaré a Tarragona,
però dissabte sí,
i diumenge faig els racons de la memòria.
Dilluns me'n vaig a París
perquè tenim la Internacional de Pallassos sense Fronteres.
Pallassos vam començar aquí a Barcelona,
però ja som 12 països que estem treballant amb el tema,
i torno dimarts, al vespre,
perquè dimecres torno a començar amb l'una de les escoles,
i així successivament, que diuen.
Escolta, et veig que tens molt ben controlada la teva agenda, eh?
Sí, perquè si em despisto una mica em fot un patacot.
Escolta, només un apunt,
ja que citaves el teu viatge a París
pel tema de Pallassos sense Fronteres.
Aquesta, que és una idea en bona part teva,
impulsada per tu, com està?
Què esteu fent ara mateix?
Bé, estem seguint treballant en els camis de refugiats,
cada vegada n'hi ha més.
Ara, per exemple, estem contents
perquè hem pogut entrar a Líbia des de Túnez,
pels refugiats libis,
però, bueno, seguim treballant
per causes bèl·liques i causes militars.
Si algú ens vol ajudar,
ens trobarem una web que es diu Clowns, en anglès,
clowns.org,
i, bueno, un nostre objectiu
és fer 365 actuacions cada any
per aixís saber que ens llevem
i que hi ha algú que està treballant.
Però, bueno, puc dir que gairebé
entre tots els països en què estem treballant
passem de les 3.000 funcions anuals,
i és una de les iniciatives que estic content.
I això que comentaves de les visites a les escoles
és aquí a la carpa que teniu aquí a prop del Montseny, no?
Aquí al Montseny, sí, sí, a Sant Esteve Palau-Tordera.
La carpa del Circ Cric, podríem dir.
Sí, la carpa del Circ Cric.
I rebeu visites pràcticament cada dia.
Sí, dimecres, dijous i divendres,
sense interrupció,
des que arriba la Setmana Santa fins que arriba Sant Joan.
Escolta, Cabo Tortell,
aquest espectacle de demà al Teatre Metropol
per a nens i per a adults?
Sí, a partir...
Jo el vaig fer per nens a partir de 7 anys,
perquè parlo de la mort,
però el millor espectacle que he fet
va ser un dia que van dintre nens de 5 anys.
Molt bé.
Així que com més petits siguin, millor.
No, no, no.
És un espectacle per a la gent adulta,
la reflexió és per a la gent adulta.
Però, de fet, jo no...
Penso que hauríem de superar aquest aspecte racista
que fa que les coses siguin per a mayores de...
No?
Mayores de 18 anys.
A mi no m'interessen les coses per a majors de 18 anys.
Tu ho fas per a tots els públics.
Jo ho faig per a tothom, sí.
Doncs, home, et veurem a partir de dos quarts de 10
aquí al Teatre Metropol.
Tortell Poltrona, moltes gràcies.
A més, a més, et diré una cosa.
Jo vaig viure...
Els prestats van portar la pensió en Imperial Tarraco.
Què dius, ara?
Del carrer Mendez Núñez
i vaig viure uns quants anys aquí a Tarragona.
Doncs això està al costat del teatre.
Sí, està al costat del teatre.
Em fa molt de gust.
Clar.
Escolta, per cert, que em sembla que després de la representació
podràs, en fi, mantenir una conversa
amb aquells que es vulguin quedar i vulguin xerrar amb tu, no?
Exacte.
Sí, sí.
Després, de segons que fiu en el contracte,
tinc temps de dutxar-me de pressa, posa, de pressa,
i després baixar en el bar del Metropol
a mantenir una conversa amb els inspectors que es vulguin quedar.
Perfecte.
Tordell Poltrona, un plaer, com sempre,
parlar amb tu i per donar-nos aquesta alegria,
que en temps com els que corren sempre va molt bé.
Sí, en castellà diu que bajan los chuzos de punta.
Tordell Poltrona, Jaume Mateu, moltes gràcies.
I molt bon dia a tothom.
Adéu-siau, que vagi bé. Bon dia.