Matí de Tarragona Ràdio, quarta hora en aquest dilluns,
2 de gener, primer dia feina de l'any,
que volem convertir durant uns minuts
amb el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin,
tenint en compte que ara fa just un any
de l'inici de la posada en marxa del govern presidit per Artur Mas.
Així que avui en volem fer balanç de la gestió d'aquest govern
i especialment pel que fa a les comarques terranines.
Senyor Joaquim Nin, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com qualificaria aquest primer any de govern?
Si fos periodista i li demanessin un titular, què diria?
Bé, doncs, hauríem de dir convivint amb la crisi.
I la convivència ha estat l'adequada?
Bé, ha estat una convivència no pacífica, no?
És normal que les situacions que vivim no siguin precisament
de les més agradables per gestionar la cosa pública.
Són situacions que s'han d'afrontar amb decisió.
Les hem afrontat en la mesura que ens sembla que...
No podíem mantenir la situació que hi havia.
No podíem... Vam ser el primer govern...
I ara, a partir d'ara, això anirà en cascada, no?
Avui escoltava el president de la Comunitat Valenciana,
que també feia anar a la tisores.
Estava molt enfadat el president d'Astúries.
Ja hem vist el primer Consell de Ministres del nou govern de l'Estat.
No fem res més que el que teníem de fer.
És a dir, havíem viscut per sobre les nostres possibilitats
i n'hem de ser conscients.
I aquest any ha estat això.
Ha estat dir, escolti'm, si l'any 2010,
que just a l'acabar els Nadals vam arribar al govern,
el president Mas,
en aquell any sol ens havíem gastat més de 8.000 milions d'euros
que no teníem, el que no podíem era continuar aquesta dinàmica.
I el 2011 ha estat d'anar ajustant la despesa
i el 2012 continuarà sent d'anar ajustant la despesa.
Per tant, sapiguem que la medicina que hi haurà l'any 2012
serà una altra escollarà des més als que hem tingut l'any 2011.
Tot i amb això, quan acabem l'any 2012,
amb els escenaris pressupostaris,
encara no hi haurà l'equilibri,
és a dir, encara el govern, en aquest cas del país,
de la Generalitat,
encara es gastarà més de 2.000 milions
per sobre dels que ingressarà.
Convivint amb la crisi, deia, durant aquest 2011,
i malgrat això, malgrat les enretallades
i la política d'austeritat,
avui, precisament, una enquesta del diari La Vanguardia
atorga bons resultats a Convergència i Unió,
suspèn lleugerament el govern,
però aprova clarament el president de la Generalitat.
I a més, durant aquest any 2011,
més enllà de les enquestes,
en fi, les eleccions,
les municipals del mes de maig
i les generals del mes de novembre
han ratificat amb bons resultats
a la Federació Nacionalista.
És a dir, després del 2011,
vostès se senten encara amb més força?
Nosaltres el que ens sentim és que
les decisions que estem prenent,
la gent del país l'entén.
L'entén perquè no estem fent res diferent
que el que han fet les empreses,
del que han fet les famílies
i el que entenen és que la realitat
que avui tenim
no permet altre tipus de política
que no sigui la de contenció,
la de gastar bé els diners
i de posar blanc sobre negre
i explicar les coses tal com són.
Ens sembla que el que la gent valora més
és la capacitat de decidir
prendre decisions impopulars
i, sobretot,
prendre-les explicant-les.
I això és el que la gent valora.
Les enquestes són molt importants
des del punt de vista d'un termòmetre
de saber quin grau de temperatura tens,
però l'enquesta de veritat
la vam tenir el mes de maig,
com bé deies,
i també la vam tenir el mes de novembre,
el dia 20 de novembre.
Amb totes dues,
en nota, vam aprovar.
Bé, què vol dir això?
Vol dir que encara tenim
molta més responsabilitat,
ara molta més confiança
després d'aquestes decisions
per dir, escolti'm,
vagin fent el que vostè
entengui que tingui de fer com a govern
i nosaltres el que tenim més prioritari
és que no pensem en les properes eleccions.
Si haguéssim passat en les primeres eleccions,
ni abans de les municipals,
ni abans de les eleccions del novembre,
haguéssim pres les mesures que hem pres.
Perquè ens sembla que
el que ens és més important ara
és que hem de retornar
a un model que ens permeti
que sigui sostingut l'abans
i la política social que necessitem,
perquè si no,
no ens n'en sortirem.
I això, moltes vegades,
no casa,
em queda bé,
em ser agradable,
em fer la farina plana a molta gent.
Nosaltres no estem en política
precisament per escalfar la cadira,
sinó que estem per intentar,
i ho vam dir a la campanya electoral
de l'any 2010,
aixecar Catalunya.
I amb això estem.
Després d'un any de mesures dures,
contundents en molts casos,
del govern de Catalunya,
el nou govern espanyol,
divendres,
s'anunciava,
en el Consell de Ministres
que vostè esmentava,
anunciava un paquet de mesures
molt contundents,
de fortes retallades,
i també, per exemple,
de pujades dels impostos.
En línies generals,
com les valora?
Bé,
diguem-ne que,
i crec que s'han encertat,
els entesos,
els economistes,
i molta opinió publicada,
deien que això és l'inici de l'inici.
Estic convençudíssim.
si els dèficits fiscals
que té Catalunya
fan que ens tinguem de contraure,
si el dèficit que s'ha trobat
el govern nou entrant a l'Estat,
d'acord amb el que fins i tot
va dir una ministra,
de ruïna econòmica i social,
això és cert,
amb les magnituds que és,
preparem-nos perquè això només ha estat,
com molt bé deien,
a l'inici de l'inici.
Com les valorem?
D'entrada sabíem
que algunes d'aquestes mesures
s'adopten ara,
però l'error històric
és no haver-les adoptat fa un temps,
perquè ara s'han de prendre ràpid
i algunes es prendran malament.
Per tant,
quan la niña de Rajoy
ja fa bastants anys
en un debat
explicava que anava a comprar
i que tenia problemes,
tothom es va enriure
d'aquella niña de Rajoy.
Era el 2008.
Sí, sí, sí.
Hem passat una legislatura sencera,
amb el Talante.
Però bé,
el Talante,
què ha portat?
Ha portat en una situació insostenible.
La gent,
electoralment,
ja ho han pagat
els que van provocar
tota aquesta situació.
Però bé,
no n'hi ha prou
dir que canviem el govern.
Es canvia el govern
perquè es prenguin decisions.
I el mateix que ha passat a Catalunya,
el mateix que passa
i que passarà aquest any
a molts ajuntaments,
el mateix que passarà
a moltes altres governs
de comunitats autònomes,
el mateix passarà
al govern de l'Estat.
i les mesures que s'han de prendre
s'han de prendre
encara que siguin dures
des del punt de vista
que siguin poc compreses
per a la ciutadania,
però és que són
totalment necessàries.
I són aquestes les adequades,
les que anuncia el govern espanyol?
Per exemple,
pujar els impostos
de la manera en què s'ha anunciat?
Tot i que en campanya electoral
el Partit Popular
va dir que no puja ni en els impostos?
Bé,
també es pensava ell
que hi hauria
un descompensat
de la situació econòmica
del país
que seria al voltant
del 6%
i resulta que es troba
en el 8%,
passaven dels 16.000 milions
als 30.000 milions.
Són quantitats
que ens hem acostumat tant,
portem 10 anys a l'euro,
que parlar de 1.000 milions
ens sembla que...
Segurament no ho sabem valorar,
la dimensió de la tragèdia.
És una cosa que és fàcil,
no?
1.000 milions
és espectacular,
espectacular,
el que representa
des del punt de vista
de l'economia
i l'afectació a la gent.
Que s'han de prendre mesures,
sí,
que s'han de prendre mesures
i que en aquest moment
les empreses
a la gent
que realment
sempre és més perjudicada,
que són les classes mitjanes
d'aquest país,
també.
Que hi ha encara
un camí per córrer
que és el del frau fiscal,
que és el de l'economia submergida,
que és el de les grans fortunes,
també,
i algun dia
també hauran d'abordar.
És a dir,
no pot ser
que tot el cos
d'aquesta crisi
es carregui
sobre les espatlles
de la bona gent
que té una nòmina
dels funcionaris,
de la gent
que no té cap mena
de manera més
que de demostrar
quin és el seu patrimoni
que els quatre diners
que té en el seu banc
amb una conta corrent
o amb una llibreta d'estalvis.
No pot ser
que la solució a la crisi
només vagi
en aquestes capes.
I sé que
és molt complicat
perquè has de fer això
paral·lelament
a tenir recursos disponibles
perquè les polítiques socials
es vagin practicant
i no quedi gent
marginada del sistema.
Però també és cert
que haurem de veure,
i això serà el procés
que ara es començarà,
aquestes són mesures
jo crec que de xoc
i fins i tot
m'agradaria veure
i espero que així sigui
que la temporalitat
que han anunciat
aquestes mesures,
és a dir,
no les han ficat
com un horitzó
en el temps
perpetu,
sinó que han dit
que algunes seran
mesures temporals
d'un, dos anys,
esperem que això
es compleixi així
i que les mesures
que s'hagin adoptat ara
serveixin per reactivar
l'economia
que és el que tots volem.
Aquest país necessita
segurament replantejar
molt el seu mercat laboral,
segurament repensar
com hem d'anar treballant,
repartir molt més bé
el treball
i fins i tot
fer que la gent
que ara no té
horitzons de futur
en continuï tenint,
els vagi tenint
de mesura
que siguin
aquestes polítiques
les que permetin,
d'una banda,
treure tot el greix
que hi ha a les administracions
i d'altra banda
fer operatiu
cada euro
que s'inverteixi.
I amb tot això
que estem explicant
després d'un any
de mesures dures
a Catalunya,
ara amb les noves mesures
del govern espanyol,
senyor Nin,
els ciutadans de Tarragona
i en conjunt
els ciutadans de Catalunya
no poden tenir la sensació
d'estar pagant dues vegades
l'impacte de la crisi?
Bé, però no d'ara,
és a dir,
portem molts anys
els ciutadans de Tarragona
i els ciutadans
de la demarcació
i els ciutadans de Catalunya
pagant
no l'impacte de la crisi,
sinó pagant
per sobre el que seria raonable.
No hi ha cap país al món
cap país al món
que al voltant del 8-9%
de la seva riquesa
se'n vagi i no torni.
La solidaritat
als estats americans
està limitada.
Alemanya està limitada
en un 4%.
Aquí el dèficit
que estem arrossegant
és una cosa insostenible.
Per això també hem ficat
els ulls de la gent
i crec que cada vegada més
la gent entén
quina és la realitat del país
un tema com és el pacte fiscal.
Nosaltres hem de fer
que els nostres recursos
que els generem aquí
que els generem
amb la capacitat productiva
de moltes milers d'empreses
d'hòmens que dona
la seva suor
perquè generi una riquesa
que se'n va
i no torna.
El que hem de fer
és capgirar
aquesta situació
i per això
els propers temps
són temps de política
de fer entendre
a la gent
que nosaltres
com a país
la nostra capacitat
de persistència
serà a partir
de quins recursos
tenim disponibles
i amb més recursos disponibles
polítiques més efectives
es podrien fer.
Parlant de recursos
tenim l'eina dels pressupostos
els pressupostos
del govern de la Generalitat
que ara començaran
la tramitació parlamentària
que es van presentar
poc abans
de les festes
de Nadal.
Com seran
aquests pressupostos
pel que fa
a les comarques
de Tarraona?
Perquè els partits
de l'oposició
senyor Ninel
els han criticat
molt durament.
Vostè com els qualificaria?
Bé,
els pressupostos
que s'han plantejat
i que estan subjectes
ara al debat parlamentari
i que després veurem
com acaba després del debat
el projecte de pressupost
que ha preparat
el Departament d'Economia
és el pressupost possible.
Per tant,
si tu fas un pressupost possible
poc marge
et queda per fer altres coses.
Què vol dir
el pressupost possible?
Doncs vol dir
que hem de reduir
el dèficit
que he explicat
fa una estona
que teníem com a país.
De 8.000 milions d'euros
de més que ens vam gastar
els hem d'anar reduint.
I a més a més
què hem de fer?
Doncs del deute
més de 50.000 milions
de deute
que té la Generalitat
l'hem d'anar retornant.
Això és la prioritat.
Per què?
Perquè si tu vols
anar mantenint
una certa dinàmica
de flux de diners
d'ingrés
per part del sector bancari
també necessites
donar credibilitat.
I la credibilitat
com es dona?
Doncs ajustant molt
la despesa.
Els pressupostos
si només
et llegeixes
la pàgina
destinada
a inversions
fa mal als ulls
i ho puc reconèixer.
El que no puc reconèixer
és que
s'acabi aquí
la inversió
que en el pressupost
només diu
l'anex d'inversions.
Perquè si llavors
et llegeixes
tot el pressupost sencer
i mires
l'exo pressupostari
i mires
quines són
les inversions
que pagarem
l'any 2012
que s'hauran fet
en el passat
que s'havien anunciat
amb inauguracions
sumptuoses
te n'adones
que la inversió
que tindrà
aquest territori
serà real.
Una
però
que es pagarà
tres vegades més
de la que s'invertirà.
Per què?
Perquè s'està pagant
l'anterior.
Per donar xifres
en l'anex de pressupost
surt que
poc més de 40 milions
d'inversió
però bé
allà s'hi hauria d'afegir
per exemple
i això no ho ha fet
l'oposició
13 milions
de la presó
del Catllà
només aquesta partida sola
10 milions
de la C51
de la carretera
del Vendrell a Valls
que seran
aquest any
s'hauria de posar-hi
també
10 milions més
entre
les aportacions
a la construcció
que es va fer
en el seu dia
del nou hospital
de Reus
i el retorn
que s'hi haurà
d'aplicar
és a dir
en tres partides sols
l'he explicat
30 milions d'euros
que és pràcticament ja
el 100%
de les inversions
que figuren
en el capítol
que hem vist
en aquest territori
l'any vinent
pagarem
de pagaments diferits
molt més
que d'inversions noves
i després hi ha un altre tema
que també és bo
que la gent conegui
avui
quan acabi
aquest dia 2 de gener
i demà
quan acabi el dia 3
i ahir
i fins a acabar l'any
cada dia
la Generalitat
pagarà 6 milions
d'euros d'interessos
d'aquestes 6 milions
d'euros d'interessos
més d'un milió
són d'inversions fetes
a la demarcació
de Tarragona
per tant
quan s'expliquen
els pressupostos
que s'expliquin també
amb aquesta magnitud
i que s'expliqui
per exemple
que en temes
com la mobilitat
l'autoritat
metropolitana
del transport
aquí
a Tarragona
passarà
la Generalitat
a posar-hi
10 milions d'euros
l'any vinent
més que mai
clar
podríem dir
home
això és molt o és poc
depèn de com ho mesuris
però sí que demano
que amb l'exercici
correcte
que s'ha de fer
des del punt de vista
de l'oposició
els que han estat
el causant
de la dramàtica
situació econòmica
i de la ruïna
fico entre cometes
ruïna
perquè ho va dir
una ministra
del govern popular
que té l'Estat
però que també
podríem dir
que han deixat
en una situació
molt delicada
les finances
de la Generalitat
que s'apliquin
a explicar les coses
tal com són
els demano això
els demano
que saben llegir
els pressupostos
que es llegeixin
amb la seva totalitat
perquè és molt fàcil
fer un titular
de dir
escolta'm
això és molt dolent
i a més a més
és el pitjor de la història
el pitjor de la història
és haver fet inversions
faraòniques
que resulta
que van
pressupostar-se
per 35 milions
i acabaran pagant-se
en 85
de què parla?
del 112 de Reus
en 35 anys
allò que tenia
de valer 35
acabarà valent
85 milions d'euros
i això sí que és
una inversió faraònica
que anirem pagant
doncs ja li dic
fins l'any 2040
això són coses
que també s'han d'explicar
a la gent
i com aquesta situació
n'hi ha moltes
ja li dic
hi ha
drets de superfície
pagaments per sistema
alemany
tot això
figura dins el pressupost
per tant
si només et quedes
amb la partida única
de l'anex d'inversions
i fas una roda de premsa
només dient això
jo crec que estan faltant
a la veritat
per no llegir el pressupost
amb la seva globalitat
però esclar
tampoc vull entrar
en el debat parlamentari
això li toca fer
als parlamentaris
que estan al Parlament
de Catalunya
però com a govern
el que sí que vull fer
és explicar
que moltes
de les inversions
que hi surten
moltes vegades
les has de saber
buscar
en el que són
tota l'explicació
del pressupost
és a dir
no et pots limitar
a entrar a internet
i baixar-te a la primera pàgina
i anar a buscar
l'anex d'inversions
perquè aleshores
hi ha moltíssimes coses
que no les troben
com per exemple
aquestes que l'he explicat
ja que ha setat
el centre penitenciari
de Mas Enric
del Callà
enguany s'obrirà ja
aquest 2012
s'acabaran les obres
no s'obrirà
no crec que es pugui obrir
el 2012
per què?
doncs per una cosa
molt senzilla
perquè les obres
encara tenen
un període de vigència
des del punt de vista
de la construcció
de l'equipament
més enllà
d'aquesta construcció
de l'equipament
el que convé després
i sabeu que és un dels temes
que tenim pendents
i n'hem parlat
precisament amb l'alcalde
del Callà
amb una reunió
just abans
d'aquestes festes
de Nadal
amb el conseller
de Territori i Sostenibilitat
i amb els mateixos
dirigents de l'ACA
de l'Agència Catalana
de l'Aigua
el tema
de depuració
de la presó
però més enllà
d'això
ja ha passat
fa poc
per la Comissió
d'Econisme
el tema
de la portada
d'aigües
des del Consorci
d'Aigües
de Tarragona
fins a la presó
i el tema
de la contractació
de la potència elèctrica
és a dir
hi ha tot allò
que també fa
viable
el funcionament
de l'equipament
i un altre
dels temes
molt importants
la presó
ha de funcionar
amb un personal
que sabeu
que amb la situació
econòmica actual
aquest any 2012
es preveu
que no hi hagi
oferta pública
d'ocupació
des del punt de vista
de fer créixer
l'administració
de la Generalitat
per tant
si mirem
tot el que falta
per fer funcionar
l'obra
quan s'acabi
més
el termini necessari
per poder crear
les places
que facin funcionar
el sistema
perenitenciari
en aquesta nova presó
doncs jo puc dir
que avui
raonablement
no em sembla
que l'horitzó
sigui que l'any 2012
això pugui
obrir-se
li pregunto
ara per un projecte
arrossegat
del govern anterior
del qual n'hem parlat
en moltíssimes ocasions
parlo dels terrenys
del Sant Jordi
del projecte
del Pabió Sant Jordi
aquí al centre
de la ciutat de Tarraona
perquè ara fa uns dies
abans de les festes
de Nadal
el màxim responsable
de Tarraona 2017
va explicar
en aquesta casa
que havien proposat
al govern
de la Generalitat
a la Secretaria General
de l'Esport
que es pugui fer allà
realment un paballó
per poder-lo utilitzar
en els jocs del Mediterrani
en els jocs del 2017
no estem parlant
del projecte
o no s'estaria parlant
d'aquell projecte
del govern anterior
però
com està ara mateix
la situació
del Sant Jordi?
la situació del Sant Jordi
no és una solució
situació fàcil
perquè portem molts mesos
intentant
que
acabi tot el procés
que es va haver d'adjudicació
en el seu dia
procés que comporta
doncs que
per part de l'empresa
que va sortir guanyadora
d'aquell procés
doncs utilitzi
les eines legals
per resistir-se
a perdre
aquesta possibilitat
per què?
doncs perquè hi ha
tot un tema
de
de fiances
hi ha tot un tema
de recursos
hi ha tot un tema
de possibilitats
doncs que
encara estem
en aquesta situació
discutint
jo crec que
després d'haver fet
tots els procediments
tal com marca la llei
de totes les publicacions
tant a nivell
de la Generalitat
com també
a nivell del propi Ajuntament
això té camí
per enfilar-se
en una solució
no més enllà
d'aquest primer trimestre
des del punt de vista
que el terreny ja
estigui en disposició
de poder-hi fer
i a partir d'aquí
estem oberts
òbviament
a parlar
en Tarragona
sobretot
de quin ha de ser
el futur
d'aquest solar
hem fet una actuació
puntual
que és la neteja
que és una cosa
que necessitaven els veïns
fins i tot
hi ha gent
que ens planteja
escolti'm altres alternatives
bé
el primer que hem de fer
és una vegada ja
desbloquejar
tot aquest tema
de la licitació anterior
licitació
que d'entrada
moltíssima gent veia
que seria inviable
que pogués arribar
a un port
i al final
el temps ha donat
la raó
a aquests que ja
anunciaven
que difícilment
veuríem res construït
amb aquella licitació
amb els terminis
que es va fer
i amb els termes
que es va fer
doncs ara el que estem
és plantejant
amb l'Ajuntament
què és el que necessitem
primer
si ho volem inserir
en una política
del Tarragona 2017
doncs benvingut
i si no
des del punt de vista
d'espai
per la ciutat
en aquell indret
i a partir d'aquí
hem de veure
tenim gent
que des del punt de vista
privat
perquè al propers temps
ens haurem d'acostumar molt
a que moltes
de les inversions
les haurem de fer
amb la participació
del món privat
i aleshores
doncs haurem de veure
hem de veure
la participació
del món privat
i hem de veure
també la rentabilitat social
que té una vegada
hagi servit
per l'ús prioritari
en el qual se'l vulgui donar
en un temps temporal
nosaltres el que diem
és que
en el 2017
el que es faci
a la ciutat
es faci
que sigui
sostenible
és a dir
li he explicat
aquest exemple
al 112
no podem construir
una altra
piràmide
egípcia
o un altre
equipament
de luxe asiàtic
que després
sigui insostenible
de mantenir
però s'adrien
per exemple
fer-hi un equipament esportiu
que pugui ser gestionat
per la iniciativa privada?
pugui ser gestionat
per la iniciativa privada
o pugui ser
en aquests processos
és a dir
li he explicat
temes de drets de superfície
de situacions
de veure com es pot gestionar
des del punt de vista
de construcció
i després explotació
és a dir
el tema de la presó
és un altre exemple
d'una empresa
que construeix
després va cobrant
un cànon
per la seva construcció
una vegada
entra en funcionament
doncs
podem parlar
de temes similars
és a dir
la Generalitat
si volem dir
escolti
es gastarà
X milions d'euros
bé
en el pressupost
no hi són
però
que no hi siguin
no vol dir
que no es puguin fer
les iniciatives
per fer una modificació
en el moment que toqui
per poder-ho executar
i el que sí que farem
és que
el que s'hagi de fer
el Sant Jordi
ho consensuarem
amb l'Ajuntament
com
el que s'hagi de fer
en altres indrets de la ciutat
en altres equipaments
que en aquest mateix
doncs
a la ciutat de vacances
també n'estem parlant
amb l'Ajuntament
és a dir
tot el que s'hagi de fer
que tingui relació
amb aquesta ciutat
la Generalitat
no ho farà d'esquenes
a l'Ajuntament
li volia preguntar
precisament ara per això
per la ciutat de repòs
i vacances
perquè ja es va anunciar
definitivament
la mesura que es tancava
suposo que es va tancar
ara a finals d'any
no?
va sortir publicat
just abans
de les festes de Nadal
en el sentit
que deixava
la Generalitat
de prestar
el servei
que es donava
en aquest equipament
en tenia tres
a tot Catalunya
i per tant
no s'ha fet res més
que dir
que avui
s'entén
que
el turisme
que ja hi ha
establert
des del punt de vista
privat
dona cobertura
suficient
a aquesta demanda
que històricament
podia semblar
que podien donar
aquest tipus
de ciutat
de vacances
i ara el que s'ha fet
és tancar l'activitat
en aquest moment
estem en funció pública
parlant de com
es recoloquen
bona part del personal
que hi havia fix
en aquell indret
tenim diversos departaments
que ja han fet arribar
les seves peticions
per tant
en la pròpia ciutat
o amb la pròpia
demarcació
podrem situar
bona part
d'aquestos treballadors
i mentrestant
estem també
a l'espera
hem parlat
amb l'Ajuntament
diverses vegades
una mica
de concretar
les necessitats
que veiem
que pugui tenir
des d'un punt de vista
més territorial
i a partir d'aquí
ja establir
quin serà
el full de ruta
per aquest equipament
un equipament
que més enllà
de la pròpia residència
hi ha un espai
molt aprofitable
hi ha pistes de tenis
que utilitza
el Club Tenis Tarragona
hi ha una zona situada
just a la façana marítima
per tant
és un espai
que té moltes possibilitats
però l'objectiu
per tant
del govern
senyor Nini
és donar-li
alguna utilitat
totalment d'acord
és a dir
nosaltres volem donar-li
alguna utilitat
i fins i tot
estem pensant
en un horitzó
que d'aquí a mitjà
puguem tenir
ja fet
el model
que ens agradaria
que això fos
des del punt de vista
que no ho gestionarà
la pròpia Generalitat
sinó que és probable
que ho gestioni
algú que
quasi
amb quina sigui
la utilitat
que nosaltres veiem
que pugui tenir
aquell indret
quina necessitat
o quina viabilitat
o quin projecte
o quina iniciativa
quin tipus d'activitat
es podria fer allà
segons vostès
bé s'hi poden fer
allò no hem de
no hem de perdre de vista
que allò està catalogat
com un equipament
per tant
ha de ser compatible
amb aquests usos
i per tant
hem de veure
que potser fins i tot
amb un gaire similar
al que s'havia fet
fins ara
però des del punt de vista
que sigui
des del punt de vista
d'iniciativa privada
qui ho gestioni
no tant la Generalitat
que ho gestionava
per unes inèrcies
que fins i tot
ens feien
que cada any
es perdés
més d'un milió d'euros
en aquesta gestió
per tant
el que hem dit
escolti
l'activitat
la deixarem de fer
ara
el que sí que vull deixar clar
és que
el que no hi ha pas
és cap mena de voluntat
de vendre'ns
aquest espai
és un espai
que és patrimoni
de la Generalitat
i la voluntat
és que continuïixin
en el futur
ja que parlem
de la ciutat
de vacances
i de turisme
una de les mesures
anunciades
pel govern
a finals d'aquest any
abans de les vacances
de Nadal
va ser el de la taxa turística
per aconseguir
un increment
dels ingressos
de la recaptació
per part del govern
n'ha parlat vostè
amb el sector
de la Costa Daurada
perquè creu
que aquesta taxa turística
si l'aplica el govern
hauria de ser igual
a tot arreu
és a dir
igual a Barcelona
que a Salou
Cambrils
o qualsevol
localitat
de la costa terragonina
n'he parlat
i he estat present
en algunes converses
del propi sector
amb el conseller Mena
i entenc
el seu disgust
des del punt de vista
de la mesura
quan es presenta
també crec
que és bo
aquest tipus
de mesures
el que és bo
és que la seva aplicació
també sigui valorada
en el temps
i a partir d'aquí
veiem els impactes
que han tingut
hi ha moltíssimes zones
d'Europa
que s'està aplicant
entenc
que hi ha d'haver
diferenciació
i sembla ser
que anirà per aquí
entre la categoria
dels establiments
en el tema
de les zones
aquesta és una discussió
que en el debat parlamentari
que hi haurà
segurament
també es posarà
sobre la taula
si unes coses
han de ser diferents
a la Costa Brava
que a la Costa Obrada
que a Barcelona
ciutat
el que passa
que a vegades
quan parlem
de taxes turístiques
estan parlades
més
per denominacions
concretes
i seria
bàsicament
per la denominació
Catalunya
no tant
per anar
tan a la concreció
és a dir
en el fons
Catalunya
com a marca
té una potència
que va bé
a tot
el que hi ha
sota aquesta marca
i en tot cas
la taxa està pensada
per la marca turística
a Catalunya
no tant
per les
de zona
bé
és un dels debats
que hi haurà
en el tema parlamentari
i sé que
a nivell
de les comissions
que han estat treballant
el propi departament
està obert
a parlar-ne
òbviament
amb el sector
que és un diàleg
que hi ha hagut
que entén
el malestar
de dir
escolti'm
això pot ser
que en resti
competitivitat
amb altres zones
de l'Estat
és bo veure
quina és la seva aplicació
després real
una vegada entès
i a partir d'aquí
també
si s'aplica
que aquesta és la voluntat
des del punt de vista
dels pressupostos
que hi ha
veure el seu impacte
i a partir d'aquí
poder treure les conclusions
i crec que
aquest no és precisament
un govern
que no sàpiga
i que no hagi fet
ostentació
de reconèixer
que quan hi ha un error
s'ha de demanar disculpes
i un propòsit d'esmena
i endavant
Acabo
en fi
totes les qüestions econòmiques
que envolten
qualsevol pregunta
i qualsevol fet
de la gestió del govern
un tema important
pel territori de Tarraona
tot i que és competència
de l'Estat
el govern de la Generalitat
dóna suport
al projecte
anomenat Tercer Fil
que anomenem Tercer Fil
perquè en fi
les mercaderies
del port de Tarraona
es puguin connectar
el més aviat possible
amb l'ample de via internacional
i de fet
es faran gestions
es pressionarà
des del govern de la Generalitat
al govern de l'Estat
perquè això
tiri endavant
conjuntament amb el port
i amb els agents econòmics
i polítics del territori
és a dir
no només hi donen suport
sinó que tenim posats
els cinc sentits
primera cosa
que volem deixar clar
això no és incompatible
amb solucionar
el tema
de la façana marítima
de Tarragona
no és gens incompatible
això no és incompatible
amb el desenvolupament
del corredor mediterrani
no és gens incompatible
el que sí que hi ha
és un tema
de temporalitat
primera
fer aquesta activitat
de col·locar
un nou raïl
sobre les vies
que ara ja hi ha
et permet
que puguis construir
d'una manera
bastant ràpida
tot el que sigui
traçats nous
des del punt de vista
d'estudis
d'impacte
des del punt de vista
d'expropiacions
des del punt de vista
de posada en servei
estem parlant
d'horitzons llargs
tot el que sigui
en relació
amb els diners
que vinguin d'Europa
per la construcció
del corredor mediterrani
estem parlant
d'uns horitzons
que la inversió
que ara s'hagués de fer
per fer aquest tercer fil
segurament estaria
ja amortitzada
i fins i tot
tindries la possibilitat
de tenir
amb la mateixa via convencional
aquesta connexió ràpida
amb Europa
que després
la podries distribuir
per on vagi
el corredor
amb els seus impactes
per tant
ens sembla
que és vital
ens sembla que és vital
perquè és una eina més
que poses al servei
de l'economia productiva
d'aquest territori
no només
per la capacitat
d'atracció
que pugui tenir
el port de mercaderies
que vinguin de la resta del món
sinó fins i tot
per les empreses
que hi ha aquí
és a dir
empreses químiques
que puguin tenir
la possibilitat
que al matí
puguin enviar
un tren
el cor d'Alemanya
i al vespre
el puguin tenir
de retorn
això és una potencialitat
que dona
de consolidació
del clàstor químic
que tenim aquí
importantíssima
empreses
d'altre tipus
que puguin tenir
aquesta connectivitat
amb Europa
els obren altres possibilitats
zones logístiques
que tenim dibuixades
i que les hem de dotar
de contingut
en els propers anys
necessiten aquesta infraestructura
per tant
hi treballarem
de bracet
plegats
intentant convèncer
tothom
de les bondats
i ens agradaria
que el govern
de l'Estat
fos sensible
a aquesta demanda
crec que podrem
trobar el finançament
d'una forma privada
treballant entre tots
un govern
de l'Estat
un govern
de la Generalitat
el propi Port
que forma part
de Portos de l'Estat
o d'altra banda
per tant
tots plegats
i aquí sí que hi hauria d'haver
i aquí és on jo crec
que com a govern
hem de fer el possible
i hem d'ajudar
a qui hi hagi
un lobby territorial
polític
si volen
i després a partir d'aquí
econòmic
i social
de demanda
d'aquesta infraestructura
com a vital
pels propers anys
doncs a veure si és possible
amb aquest missatge
d'intentar aconseguir
un lobby
que com a mínim
aconsegueixi
aquesta inversió necessària
per l'anomenat Tercefil
acabem aquest repàs
a l'actualitat política
en aquest primer dia
feina del 2012
que hem compartit
durant una estona
amb el delegat
del govern
de la Generalitat
a Tarraona
ara que fa un any
de la posada en marxa
d'aquest govern
de Convergència
i Unió
presidit
per Artur Mas
senyor Nin
moltes gràcies
moltes gràcies
i malgrat les dificultats
econòmiques
bon any
que vagi molt bé
aquest 2012
bon any
per tothom
adeu-sia
bon dia
bon any
hon