Comencem aquest espacial de dijousant, com cada any, des de fa ja uns anys,
ens estem a la plaça del Rei.
Enguany el temps no ens acompanya, plou, i des de fa ja una bona estona,
des de primera hora del matí a la ciutat de Tarragona,
però això no ens ha impedit que ens traslladéssim fins a la plaça del Rei
i aixoplogats, eh?, sota un sostre.
Estem a l'església de Nazaret, aquí a la mateixa plaça del Rei,
seu de la congregació de la Sanc, que cada any ens acull
per fer aquest programa especial de dijousant.
Tenim ja la taula plena de gent, i és que una de les particularitats
o novetats de la Setmana Santa d'enguany, sempre n'hi ha moltes,
sempre hi ha curiositats, detalls en els quals podem incidir,
és el pas de la flagellació de la Sanc, que enguany s'ha restaurat.
Sembla nou, com si l'haguessin fet nou, i enguany parlarem d'això,
de les tècniques de restauració amb els seus restauradors,
de la composició que té aquest pas i de tot plegat amb el Carles Batxas.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Un any més ja tornem a ser aquí, eh?
Sí, amb molt de gust acompanyar-vos.
Ens acompanya també mossèn Antoni Martínez,
ell és delegat diossasà de Patrimoni Artístic i Sàcari,
a més a més també en l'opuscola de la Sanc,
doncs ha fet referència a aquest pas.
Mossèn Antoni, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanyen els restauradors d'aquest pas,
són el Jesús Mendióla, Jesús, bon dia.
Bon dia.
I també l'Emma Zaonero, Emma, bon dia.
Bon dia.
Ara parlarem també amb ells.
Carles, si et sembla, podem començar contextualitzant tot plegat,
és a dir, per què enguany es decideix restaurar el pas de la flagelació de la Sanc?
Bé, això és una idea que la conjunta de la congregació ja venia pensant de fa diferent temps,
perquè el pas necessitava un treball a fons i ben fet com s'ha fet,
perquè durant molt de temps s'havia anat mantenint d'una manera, diguem-ne,
jo penso que poc professional, però bé,
aleshores ja vam prendre definitivament aquesta decisió
i ja vam buscar la millor manera de fer-ho a través dels restauradors,
dirigits pel Departament Documentari d'Art Sacra de l'Arcabisbat
i ens hi vam posar, ens vam posar a dir, ja ho hem de fer,
no podem esperar més, el pas ho necessita
i la veritat és que teníem ja problemes,
no podia acceptar cap inclemència,
l'any que es mullava era un problema gran
i ja definitivament vam decidir fer-ho
i la Junta va acordar encarregar la tasca
i fer la fenya.
I ara ho dèiem, que com llueix, eh?
El tenim tot just, jo ho tinc aquí al meu darrere,
ells ho veuen de cara,
el tenim tot just aquí a l'església de Natzeta,
ahir ja va passar una mica la primera prova de foc, Carles.
Bé, sí, ahir semblava que no es podia sortir,
al final es va sortir tard,
amb un recorregut una miqueta retallat,
però realment al final no es va mullar res
perquè durant el recorregut processional
la cosa va anar perfecta.
El pas per precaució el vam baixar tapat
d'aquí fins a les gràcies de Sant Joan
però després el vam poder destapar
i va desfilar destapant, sense cap problema.
mossèn Antoni Martínez, com deien,
és delegat diocesà de Patrimoni Artístic i Sacra
i coneix molt bé el valor artístic d'aquest pas, mossèn,
o la composició artística d'aquest pas.
Què en podem dir del pas de la flagellació de la sang?
D'entrada seré molt contundent
i diré que el pas de la flagellació
dels aspirants de la real i venerable congregació
de la puríssima sang de Nostra Senyor Jesucrista de Tarragona
és un dels conjunts escultòris
de més entitat artística dels que surten
en la processó de Setmana Santa.
Li puc dir que si aquest pas virtualment
o meravellosament els poguéssim traslladar
a Valladolid, Salamanca o Samora
realment no menysprearia la qualitat dels passos
que surten allà dels grans mestres
de l'escultura i dels conjunts escultòrics de Setmana Santa.
Sabem que aquest misteri fou contractat
el 5 d'abril de 1947
i beneït el 21 de març de 1948
en temps del cardenal arcabisbe
Manuel Arce Ocho Torena.
Vostè diu que el té a les espatlles
i jo ho lamento
perquè realment...
Ja, em giro, em giro.
Jo porto a mirar l'àmbric.
M'assembla molt bé.
El pas, com pot veure, vostè consta
de cinc figures disposades simètricament
en hipotètic semicercle
que sobrepassen la complexitat anatòmica
i alçada natural.
Cris, col·locat en primer terme,
ocupa el punt central de l'eix radial
i és envoltat per tres flageladors
que actuen a les ordres del santurió romà
que completa el conjunt.
Bé, vostè deia, sembla com a nou.
Miri, i ho ha dit també al senyor Carles Batges,
certament a l'hora d'intervenir
dins del patrimoni històric-artístic
i en aquest cas escultòric,
s'ha de tenir molta cura
perquè el bon restaurador
és aquell que no deixa petjada.
Certament dóna la impressió
que aquest pas acaba de sortir
del taller d'Innocenci, Soriano, Montagut i Ferrer.
Per què?
Perquè el Jesús Mendiola
i l'Emma Zaonero
han actuat de forma excel·lent
i de forma virtuosa.
I realment, com deia el senyor Carles Batges,
abans han d'haver tret
totes les intervencions desafortunades
que feien malmés,
no només la policromia,
sinó, diríem, la expressió
de cadascú dels personatges.
Volia fer referència
en alguna qüestió
que de vegades la gent ho pregunta.
Com és que alguna flagellació
Cris està lligat
amb una columna alta
i aquí el tenim
amb una columna baixa?
La columna de Fus Baix,
amb policromia,
en aquest cas que imita Jaspi,
respon al model introduït
als inicis del barroc
i que ha perdurat
fins als nostres dies,
diferenciant-se a sí
de la columna esbellta
utilitzada
en les representacions medievals
i preferida pel romanisme
de finals del Renaixement.
Amb dos tipus,
aquesta,
la columna baixa
i la columna alta,
tenen el seu fonament
devocional
i per extensió artístic
en un fragment
d'una columna
que custodiaven
els franciscans
a la capella
del Sansepulcre
de Jerusalem
i l'altra
en la relíquia
d'una columna
molt més,
diríem,
reduïda,
venerada
des de 1233
a l'església
de Santa Pràxides
a Roma.
Això és el que
podíem dir
com a anecdòtic.
Ara,
des del punt de vista
iconogràfic,
tots sabem
o em sap
que el desenvolupament
iconogràfic
de l'assumpte
de la flagelació
que és un pas
molt reiterat
amb les diferents
processons
de Setmana Santa
del país
i fora del país
surt,
és un producte
de la imaginació
dels fidels
i dels artistes
pel fet que els evangelis
només donen
la notícia
concisa
que just
fou flagel·lat.
Però ja no diuen
res més.
aquest tema
de la flagel·lació
és un dels tres temes
específicament
passionistes
junt a l'oració
a l'ordre de Getsemaní
i Jesús
Camí del Calvari.
Tot això
surt
perquè
és un moment
de la difusió
de grans gravats
com ara
Albert Halldófer,
Hans Boll,
el mateix Dorero
i molts altres
que des dels gravats
van provocar
que els escultors
i pintors
introduïssin
aquests temes
que estem
aquí
comentant.
Ja
vostè ha fet
esment
amb aquest treball
que surt
amb el
fascicle
actual de la sang
i jo he d'agrair
moltíssim
als responsables
d'aquest fascicle
que li hagin donat
diríem
l'amplada
de pàgines
i a la vegada
aquest luxe
de fotografies
perquè tots plegats
es donin
compte
del que estic
remarcant
que sense
menysprear
cap altre
dels passos
que surten
a la processó
de Setmana Santa
aquest és
un
del que té
més qualitat
artística
i compositiva
l'autor
i fet esment
abans
Innocence
Soriano Montagut
per què he dit
que és una obra
de gran qualitat
artística
i que no
cridaria l'atenció
si sortís
a qualsevol
de les
Setmana Santa
de
Divendres Sants
a Castella
perquè
Innocence
Soriano Montagut
home
molt qualificat
ja des de
petitet
va estar
al costat
de grans mestres
tant a Barcelona
i després
per oposició
es va traslladar
a Salamanca
i allà
va estar
10 anys
per tant
ho comparem
amb Castella
perquè potser
hi ha
els escultors
màxims
en aquest sentit
és a dir
els més representatius
jo el comparo
amb Castella
i totes les comparacions
de vegades
poden ser
no encertades
en aquest cas
jo intento
demostrar
que sigui encertat
perquè torno
a repetir
la primera vegada
que jo vaig veure
aquest pas
hagués
diríem
rubricat
que venia
de tallers
dels grans mestres
de l'escola castellana
i per què
ho justifico
perquè ell
quan guanya
la plaça
de professor
de velles arts
a l'escola
de Salamanca
està 10 anys
allà
per tant
Innocence
Soriano Montagut
com dic aquí
amb aquest article
va passejar-se
pels monestirs
pels convents
per la mateixa ciutat
on el barroc
dels Churriguera
dels Barruguete
el Gregorio Fernández
això li va entrar
pels ulls
i donava
la seva maestria
lògicament
la inspiració
li va vindre
de tots aquests
grans mestres
no dir que aquí
no tinguem
diríem
escultors
i tallistes
importants
casualment
vostè ha fet referència
a la delegació
per al patrimoni
artístic
i documental
i l'art sacra
una de les sorpreses
i ho parlava ahir
amb un directiu
que va vindre
del Manac
una de les sorpreses
que tenim
a l'hora de confeccionar
l'inventari
que ha de donar
com a resultat
l'ulterior catalogació
és trobar-nos
amb escultors
de postguerra
catalans
extraordinaris
citaré
a Modés
i a Né de Reus
o a Claudi Rius
que també tenim aquí
a la setmana santa
aquest de
Balleu
i Pregueu
que és un altre pas
també
diríem
de selecció
exquisita
crec que
hem fet ja
una
diríem
unes pincellades
importants
i jo acabaria
la meva intervenció
referint-me
a l'autora
i no sé
si
Soriano
Montagut Ferrer
que la seva producció religiosa
realitzada al llarg dels 10 anys
que va romandre
a Salamanca
s'inscriu
des d'allà
i és catalogada
dins la
Escuela
de Imagineria
de Salamanca
serveixin com a exemple
la Dolorosa
de 1939
encarregada
per la Seràfica
Hermandad
de Nazarenos
del Santíssimo Cristo
de l'Agonia
venerada
a l'Església
conventual
de les Úrsules
un dels convents
un dels convents
més emblemàtics
de la ciutat
o bé
el Sant Josep
que va fer
l'any 1944
per la Basílica
Neogòtica
de Santa Teresa
de Jesús
Alba
de Torma
vostè
diu
per què el relaciona
doncs perquè
torno a repetir-me
i ho sento
la petjada
del barroc castellà
es fa palessa
a bona part
de la seva producció
i de forma
fe feent
en el pas
de la flagellació
de la real
i venerable
Congregació
de la Puríssima Sang
de Nosso Senyor
Jesús Gris
agrair molt
la cura
que la Junta
ha tingut
de sempre
acabat el 1939
es planteixa
de recuperar
el seu patrimoni
i no diguem
la gran troballa
que per a mi
perdoneu
com a delegada
patrimoni
ha així tingut
amb el Jesús
Mendiola
i la Emma
Zaonero
que amb totes
les intervencions
que han fet
ja aquí
a la diòcesis
des del Cris
de Naleg
passant després
al retaule
d'Arbeca
i ara
amb una de les peces
joies
de la Catedral
de Tarragona
el retaule
de Santa Maria
dels Astres
de la segona
meitat
del segle
14
estan treballant
fent allà
veritables
intervencions
com a
cirurgians
que amb el bisturí
van amb una cura
extraordinària
per recuperar
també
aquest patrimoni
jo agraeixo
a vostès
a Tarragona Ràdio
la possibilitat
que m'han donat
d'intervenir
aquí a la taula
però m'arreglama
el degà
mossèn Miquel Barberà
i no li direm pas que no
d'acord
moltes gràcies
i que tinguin
moltes gràcies
moltes gràcies
molt bé
la intervenció
de mossèn Antònima Martínez
que com dèiem
ens ha fet
aquest repàs
ara ho dèiem
és important
això Carles
aquest valor
que tenim a la congregació
que hi ha la congregació
important
que hagi quedat així
de bé
sí, sí
evidentment
nosaltres el que volíem
era
tot l'esforç
que es va fer
l'any 1948
per
mantenir
i crear
aquest pas
en aquesta categoria
que tornéssim a tindre
el mateix pas
que els nostres
abans passats
vam poder veure
perquè clar
penseu que
pràcticament
pràcticament
veure el pas
com està ara
potser no hi ha ningú
viu
que ho hagi vist
perquè aquest pas
es va anèixer
l'any 48
i sí
potser
canalla petita
però que
en aquell moment
no hi donaria el valor
que tenia
és a dir
els nostres abans passats
i els nostres companys
de la Junta
de l'any 48
van fer un esforç
molt notable
molt notable
per tenir aquest pas
en aquesta categoria
i en aquells moments
una perfecta
plena postguerra
l'any 48
i com a
tret significatiu
i puntual
us diré
el preu del pas
el preu de les figures
que sembla ridícul
55.000 pessetes
de l'any 48
sembla ridícul
eh
ells estan molt contents
vosaltres esteu contents
imagino també
no?
com us ho vau trobar
el pas
és a dir
quina ha estat
la feina
que heu hagut de fer
com us ho vau trobar
en quin estat
d'acord?
jo a dir-hi
jo a dir-hi
jo a dir-hi
jo a dir-hi
que era
que era
agradecer
aquesta ponderació
de nostre
treball
com a restauradores
i en realitat


formen part
de la procesió




fer que tinguin una expressió real
o aconseguir
això és molt difícil
sí
bueno
sutileza
sutileza
al final és como un maquillador
unas técnicas
sí
que dependiendo
de la intensidad
del color
y de la manera
de darlo
pues és como
se consigue
un lenguaje
y en este caso
repito
que siguiendo
la manera
de hacer
del autor
és como
el restaurador
debe de intervenir
també és verdad
que en els pasos
de Semana Santa
que ho hem parlat
un poco antes
la intervenció
en este pas
sobre todo
ha sido
lo que decía Emma
de la suciedad
o esta falsa pátina
y la suciedad
del humo de velas
del humo
en general
de velas
y luego
de otros
combustibles
claro
bien es cierto
que los pasos
son un patrimonio
que hay que usarlo
y en ese sentido
hay que buscar
un equilibrio
entre el uso
la devoción
que es un tema
intangible
y muy importante
que también es patrimonio
que también es patrimonio
entonces hay que conservarlo
hay que conservar ese uso
y buscar un equilibrio
aquí había un gran problema
con las lámparas
unas lámparas
que tocaban
físicamente
con los brazos
y se planteó
una serie de cosas
y claro
lógicamente
se planteaba
una posible eliminación
y ahí ha habido
una discusión lógica
porque es un tema
de conservar
lo que tiene
y en ese sentido
pues está bien
que siga conservando
lo que tiene
aunque produzca
una serie
de alteraciones
o degradaciones
es buscar este equilibrio
que es interesante
buscar ese punto
de diálogo
entre la alteración
y el uso
eso

tal como van a estar
es decir
potser es una cosa
que en el seu moment
no se va preveure
la degradación
que podria producir
a las figuras
tal como se va
¿qué es lo que está
más difícil?
todo un poco
todo un poco
sí
bueno
la limpieza
la alteración
del cristo
el cristo
era la pieza
que más degradación
tenía
bien es cierto
que es el que
más calidad tiene
entendemos que es
de las cinco piezas
el que más calidad tiene
y tenía una alteración
distinta
al resto
de las piezas
no solo por
el brazo
y luego
este brazo
de uno de los
que azotan
uno de los esclavos
pues
este estaba muy alterado
también
y el humo
de las velas
de este esclavo
también
de las velas
bueno
de los combustibles
sí
del verde
es justo el donde
le toca más
y luego
debajo de la axila
tenía un color
exagerado
bueno
un quemado
tenía un quemado
sí
esto bueno
es que estoy señalando
a la revista
y esto
sí
tenim aquí la revista
estem a la ràdio
no ens veuen
però vaja
que tenim l'opuscle
aquest de la sang
on es veuen imatges
de com era
i com ha quedat
de fet abans
ho repassàvem
fins i tot
amb tot luxe
de detalls
per exemple
aquest detall
d'aquesta estola
d'aquesta capa
com es diu això
exactament
una capa
de la capa
la capa
la técnica
es un estofado
se le llama
ah va bé
es que jo ho estava llegint
va bé
estofado
que vol dir això
que es una cosa de carne
si no
pues no
es un dorado
primero se hace un dorado
después se protege
ese oro
luego se le aplica
un temple
que habitualmente
en época renacentista
y barroca
era un temple
al huevo
en este caso
también es un temple
al huevo
de color
y entonces luego
con un palillo
que no esté muy afilado
pero lo suficiente
para quitar el temple
se van haciendo
la imitación
como de hilo de oro
entonces parece
que es una capa
que está
cosida
con hilo de oro
entonces hay
auténticas maravillas
bueno
esta es bastante buena
y hay auténticas maravillas
en el barroco
y renacimiento
¿Cuánto tiempo
heu estat
trabajando
desde noviembre
hasta finales
de enero
finales de enero
un mes y medio largo
y eso es muy o es poco
bueno bien
bien
porque eso son
muchas horas
al día o qué
bueno
sí
unes cuantas
sí
sí
sí
ha tenido
ha tenido trabajo
ha tenido bastante trabajo
sí
también es cierto
que nos hemos dedicado
en un principio
íbamos a
íbamos a hacer
alguna intervención
más seria
en la peana
y hemos sacrificado
el trabajo
de la peana
para centrarnos
en
en las figuras
sobre todo
porque el Cristo
si vimos que tenía
más degradación
y más repintes
debajo de esta pátina
que hemos comentado antes
había ya repintes
de otras pinturas
que hay que quitarlas
de otra manera
con más cuidado
con más
claro
al tener más cuidado
siempre son horas
hay que echar más horas
y eso es lo que nos
pensamos
en un momento dado
se lo propusimos
a ellos
y al final
nos dijeron
que sí
que mejor
le hiciéramos más caso
a las esculturas
que eran las
las protagonistas
sí
y luego lo de abajo
pues más adelante
bueno le hicimos ya
algunos toques
pero
claro porque
lo que pasa
con los años
ya se hará
algo más serio
lo que pasa con estos pasos
que hay muchas intervenciones
que como decía Carles antes
son fruto más del cariño
que del entendimiento
y está bien
que se hagan también
o sea quiero decir
dependiendo del tipo
de patrimonio que es
pues claro
es que es inevitable
que ves un rozón
y lo tapes
pero claro
no es un coche
entonces
hay que buscar
un equilibrio
también en este sentido
y buscar
bueno
el asesoramiento
por lo menos
o la intervención
de profesionales
por un dolor de cabeza
te tomas una aspirina
y luego ya
si el dolor de cabeza
sigue
ya vas al médico
pues lo mismo
un poco es esto
sí
porque
cuando
cuando
os encarreguen
una feina
como esta
y os poseu
davant
de una feina
a restaurar un pas
que como dèiem abans
pues porta
todo un sentimiento
al darrere
una vocación
de mucha gente
¿cómo os lo plantegeu?
m'imagino que
amb un respecte absolut
com amb tot imagino
pero como os lo plantegeu
a la hora de comenzar
a treballar
en una feina
como esta
quitas todo
y solo te centras
en el punto de vista técnico
a priori
sí
no
sí
porque
bueno
hemos tenido problemas
con repintes
por ejemplo
que hemos quitado
en retablos
que debajo
de una santa
aparecía un santo
o sea
había una señora
y debajo
había un señor
con barba
entonces esto
para la devoción
de señoras
en un retablo barroco
estoy hablando
de un retablo
en donde fue esto
en Ávila
en Ladrada
un retablo
que tiene una devoción
que hay gente
que va a misa
y ve
esa santa
no me pongas ahora
un santo
claro
esta persona dice
que toda la vida
esto así
estamos hablando
de un retablo barroco
pues toda la vida
en la vida
de las obras
de patrimonio
pues generalmente
no es la vida
de una persona
son más si
bueno
pues estas intervenciones
si empiezas
a tener roces
con esta devoción
pues no haces nada
entonces lo que tienes
que buscar
es un equilibrio
pero siempre la comunicación
justo
es la comunicación
con la gente
que lo usa
y el cliente
en el fondo
que son los clientes
de verdad
la gente
que lo usa
aunque lo pague
el ayuntamiento
quien paga
el ayuntamiento
la gente
la gente
la gente
no
per tant
s'ha de contentar
tothom
hay que estar
justo
y sobre todo
informar a la gente
y la gente
suele ser
razonable
per tant
ahora lo dèiem
ahora han restaurado
aquest pas
pero esteu a Tarragona
ahora lo dèiem
a la catedral
trabajando también
con bisturía
con auténtica
feina
¿cómo lo tenemos
esto?
¿cómo va la feina
allá?
muy poco a poco
muy poco a poco
porque es una capa
de repinte
gruesa
y como siempre
lo original
es más delicado
que los elementos
añadidos
entonces tienes que quitar
la mayor parte
de las intervenciones
de restauración
es quitar añadidos
que son bastante
más difíciles de quitar
y lo original
es muy delicado
entonces bueno
es buscar otra vez
el equilibrio
y somos casi
equilibristas
casi
¿no?
casi
como os dèiem
ellos fa 4 años
que son a Catalunya
ahora me lo explicaban
pero de Madrid
en los picos de Europa
habéis estado
por todas partes
lo importante
es anar
para todo arreo
y rondar
me imagino
sí
sí
se aprende
bastante más
y se va viendo
bueno pues
las diferentes
técnicas
y cuestiones
que se utilizan
en los diferentes sitios
aunque hay más unidad
yo creo que
que diferencia
pero como decía antes
por ejemplo
Mosen Antoni
Churriguera era catalán
o sea
estaba hablando
que en realidad
Soriano Montagut
ha podido coger
alguna influencia
de Castilla
pues es que Churriguera
era catalán
y bueno
pues es que
en realidad
es la cuestión
cristiana
sobre todo
vamos
es bastante
unitaria
pero también
hemos estado en Murcia
por ejemplo
restaurando cosas árabes
unas yeserías
gótico mudéjares
también
en fin
un poco de todo
un poco de todo
un poco de todo
lo que os echen
así se va a aprender
dentro de patrimonios
unos límites
pero se aprende de todo
Jesús
muchas gracias
muchas gracias
gracias por habernos
acompanyat
que vaya muy bien
la estada
por Tarragona
y hombre
segur que
en tornaremos a hablar
porque si estará
a la catedral
segur que
ens hi tornaremos
a acostar
Carles
y ahora
en señalaba
Carles
el cel
sembla que no
plou
yo creo que
podremos aprofitar
per anar fora
ahora lo probaremos
el que farem
es pasar el momento
por publicidad
hemos pasado ya
esta primera parte
del programa
hemos hablado
de este pas
y de la fantástica
feina que han hecho
Jesús y la Emma
y de seguida
de seguida
ya conocemos
la banda
que acompaña
este pas
de seguida
tornamos