.
Hem repassat l'actualitat universitària
amb el rector Francesc Javier Grau en els endarrers minuts
i ara volem parlar de la conferència inaugural
aquesta tarda de la Universitat d'Estiu de la Rovira i Virgili.
Una conferència que pronunciarà Miquel de Moragues,
és catedràtic de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona
i fundador del Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport.
Precisament Miquel de Moragues ens parlarà aquesta tarda
de l'impacte dels grans esdeveniments esportius
i en aquest cas del que podem esperar de Tarragona 2017.
Aquesta hora del matí el podem saludar en directe a través del telèfon.
Senyor Miquel de Moragues, molt bon dia.
Sí, bon dia.
Li faig una mica la pregunta mateixa de la conferència d'aquesta tarda.
Què podem esperar els tarragonins i els catalans d'aquests Jocs del 2017
a partir de l'experiència d'altres grans esdeveniments esportius
que s'han fet al nostre país?
Jo crec que podem esperar amb positiu moltes coses,
però la pregunta que ens hem de formular també és
què hem de fer per poder obtenir els resultats desitjables.
perquè les coses no són del tot gratuïtes.
S'ha de fer un gran esforç, sobretot en l'època actual de crisi econòmica
i de competitivitat internacional amb l'organització d'esdeveniments.
Però dit això, la veritat és que la nostra experiència ens diu
que aquests grans esdeveniments esportius tenen efectes plurals sobre positius,
o poden tenir efectes plurals positius en molts àmbits.
Començant per, per exemple, aprendre a saber fer bé les coses,
que això cada vegada se li dona més importància,
aspectes de promoció internacional,
aspectes de consolidació de la pròpia activitat esportiva,
finalment aquest és una de manera esportiu,
de suport a la renovació d'infraestructures, etcètera.
És a dir, que estem davant d'un repte i d'unes possibilitats.
Aquest és una mica l'anàlisi que jo voldria fer
a la meva intervenció a la inauguració dels cursos d'estiu.
Clar, però prèviament, com deia vostè, s'ha de treballar,
s'han de fer bé les coses.
Com cal afrontar un repte d'aquestes característiques com a ciutat, com a societat?
Com ho diu, perdona?
Com ha d'afrontar una ciutat o una societat?
En aquest moment, la fase que s'està ara
és la fase de construcció del pla director.
és una fase molt, molt important
perquè és el moment en què s'han de mesurar bé les coses i bé les inversions.
És a dir, per exemple, en època, com he dit abans,
i que això és obvi, no?,
que estem en una situació de dificultats econòmiques,
és molt, molt important la mesura de la dimensió dels esdeveniments,
negociar bé amb els organitzadors internacionals
les inversions que s'han de fer per acollir als atletes,
la villa mediterrània d'acollir als atletes,
les instal·lacions esportives, la sostenibilitat de les instal·lacions esportives,
el programa cultural.
Jo, naturalment, el meu camp és més de la comunicació i de la cultura
que no de l'economia, i per tant també faré èmfasi
en l'importància que té plantejar-se amb temps i amb rigor
tot el que fa referència a la simbologia i la cultura,
perquè, finalment, diguem-ne,
a Tarragona té l'oportunitat d'expressar-se a si mateixa
davant d'una audiència considerable, important i internacional,
però això també és un procés que ha de ser precedit
d'un debat en la pròpia societat
i una preparació de les propostes que s'han de fer.
Vostè, com deia al principi,
va fundar el Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport.
Com ens presentaria aquesta institució?
Què fan?
Nosaltres som universitat, això és el principal,
i jo també celebro, i em sembla molt positiu,
que la Universitat de Rubia i Virgili,
uns anys per davant de la celebració dels Jocs del Mediterrani,
es posicioni per reflexionar sobre aquest esdeveniment.
Clar, la universitat pot fer molt
per donar suport a un esdeveniment d'aquestes característiques.
En primer lloc, com he dit abans,
en la preparació del pla director,
és a dir, que s'han de fer estudis de tota mena,
estudis de sostenibilitat econòmica,
de planificació cultural, d'organització urbanística,
de disseny, per exemple, de les cerimònies,
d'organització dels símbols,
de disseny del logo de la mascota,
hi ha tota una sèrie de temes
que la universitat pot col·laborar.
També pot col·laborar amb un altre aspecte molt important,
que és la formació.
És a dir, aquí estem davant d'un repte
que s'ha de fer formació.
Jo he estat vivint que els Jocs del Mediterrani
tenen com a idiomes oficials
el francès, l'anglès i l'àrab,
i per a més també haurà de tenir veu oficial
en les llengües catalanes i el castellà.
Per tant, vol dir que hi ha moltes activitats,
fins i tot la sessió de locals,
els treballs de documentació.
S'ha de procurar una sinèrgia
entre la universitat i l'organització.
Això és el que nosaltres hem procurat,
d'alguna manera,
clar, la diferència entre les llocs del Mediterrani
i un joc d'olímpics d'estiu,
és notable.
Per tant, nosaltres hem pogut col·laborar
amb la mesura de les diferències aquestes enormes
que hi ha entre unes d'una manera i una altra.
Per tant, creu positiu o creu raonable
que la universitat participi activament
en tot el període prèvi als jocs del Mediterrani?
Em sembla indispensable,
em sembla indispensable,
del tot, del tot indispensable,
perquè a més, diguem-ne,
no serà qüestió de contractar consultories internacionals
i fer-se unes grans despeses
quan tens organismes que es dediquen a pensar,
a reflexionar, a estudiar,
a fer previsió,
a fer, diguem-ne, diagnòstic de les coses,
a fer propostes.
No, no, realment,
jo crec que en el cas aquest
dels jocs del Mediterrani i Tarragona,
les relacions entre la universitat
i l'organització
poden ser molt positives
per a les dues parts,
i les dues parts jo em sembla
que estan ben interessades en aquest fenomen.
I en un context de crisi,
com el que deia vostè,
una crisi tan pronunciada com aquesta,
fins a quin punt creu vostè
que a nivell general,
no parlo del nostre país,
sinó a nivell europeu o internacional,
s'han de replantejar
els grans esdeveniments esportius?
Perquè, clar,
venim d'unes èpoques, d'unes dècades,
on hem viscut cada quatre anys
els millors Jocs Olímpics
que els anteriors,
grans cites esportives de tota mena.
Tot això, en bona part,
creu que s'ha de replantejar una mica?
Bé, jo crec dos coses.
Jo crec que s'ha de replantejar
i que s'està replantejant.
És a dir,
els propis organismes internacionals
han introduït
en l'organització d'aquests esdeveniments
la paraula fonamental de sostenibilitat, no?
i, per tant,
per exemple,
en el manteniment,
el medi ambient,
els costos,
les despeses,
els obsequis,
tot això està en procés de revisió
a nivell mundial.
El cas dels Jocs del Mediterrani
s'ha de tenir en compte
que són els Jocs dels Països del Mediterrani,
per tant,
són els del nord
i els del sud del Mediterrani.
I, per tant,
són Països que tenen
moltes importants dificultats econòmiques,
però també tenen
molts reptes en comú.
Aleshores,
a mi em sembla que entre tots
s'ha d'entendre
que els Jocs del Mediterrani
han de ser uns Jocs austers,
ben organitzats,
a mi em sembla, eh,
que donin l'acollida
còmode a tots els participants,
però sense ostentació
i absolutament
sense cap tipus de luxe,
per vàries raons,
per la crisi econòmica
i també pel respecte
a la realitat econòmica de la gent, no?
Jo recordo, per exemple,
si em permeto un exemple
que vaig estudiar jo
als Jocs de Barcelona,
nosaltres a la Clouenda
vam fer uns focs artificials
que a la premsa local
es van dir,
tothom va reconèixer
que els millors focs artificials
s'havien fet mai,
una cosa fantàstica,
espectacular.
Però després,
quan nosaltres vam analitzar
la repercussió
de la cerimònia clouenda
en les televisions mundials,
nosaltres vam trobar
que als països més pobres
aquesta espècie
de gran explosió
de llum,
de luxe
i de despesa
va ser criticada.
És a dir,
que, òbviament,
ens hem de situar
a la perspectiva
no exclusivament
de la nostra perspectiva local,
sinó de la perspectiva internacional
i, en el nostre cas,
en les complexitats,
les dificultats
del Mediterrani.
I, d'aquest sentit,
clar, jo crec que Tarragona
i fins i tot
en el terreny de la diplomàcia
pot fer contribucions
molt importants
i molt de valorar.
Just d'aquí un mes
farà 20 anys
de la sessió inaugural
dels Jocs Olímpics
de Barcelona.
Sens dubte,
el gran esdeveniment esportiu
que tenim de més referència
al nostre país.
I 20 anys després,
en fi,
els resultats
són espectaculars
per la ciutat,
per la capital catalana,
senyor de Moragas?
La veritat és que
jo crec que
nosaltres,
quan estàvem estudiant
el fenomen
de Barcelona 92,
que vam començar
a fer-ho l'any 88,
no ens podíem imaginar
que els resultats
fossin com han sigut,
perquè hi ha hagut...
El llegat és molt positiu,
sens dubte molt positiu,
sempre es poden trobar problemes,
però és molt positiu
en termes generals.
I fins i tot
en prolongació
en el temps,
que això
el que trobo
més sorprenent
és interessant.
La imatge internacional
de Barcelona
i de Catalunya,
etcètera,
va ser reconeguda
com una barreja
respecte
pel clàssic,
per la tradició
i respecte
per la modernitat.
Aquests eixos temàtics
jo crec que són vàlids
també
per la perspectiva
dels Jocs de Tarragona.
En té,
hi ha una combinatòria
d'arrelament
a la història
i a la tradició
i al mateix temps
una aposta
de modernitat.
I després,
un altre element fonamental,
que és un lloc
per conviure.
Aquesta idea,
aquesta idea,
si Tarragona
aconsegueix introduir
en la seva imatge
internacional
aquest valor,
segur que serà
un valor positiu
i amb efectes
de termini.
Un lloc per passejar,
s'ha dit molt de Barcelona.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem amb ganes
d'escoltar-lo aquesta tarda
en la conferència inaugural
de la Universitat d'Estiu
de la Rovira i Virgili.
Miquel de Moragas
és catedràtic de comunicació
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
i un dels fundadors
del Centre d'Estudis Olímpics
i de l'Esport
d'aquesta universitat.
I com dèiem,
el podrem escoltar
aquesta tarda
a dos quarts de set
a l'aula magna
del Campus Catalunya
en el marc
d'aquesta universitat
d'estiu.
Senyor de Moragas,
ha estat un plaer conversar
amb vostè aquest matí
en directe als Estudis
de Tarragona Ràdio.
Molt bé, bon dia.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.