This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I tot seguit, com dèiem al matí de Tarragona Ràdio,
ara sí, entrem a presentar-vos alguns dels alumnes
de primer i segon d'ESO de l'Escola Roig de Tarragona.
Ells han participat en un projecte educatiu
que es diu Clases Sense Fum
i que té a veure amb el que se celebra
el proper dijous 31 de maig, el dia Sense Fum.
En parlem amb els seus alumnes, ara us els presentem
abans, però deixeu-me introduir les persones
que els han portat fins aquí.
Claus Daska, ja la coneixem, ve des del Servei de Prevenció
en l'àmbit de drogues de l'Ajuntament.
Claus, un momentet.
Bon dia, micròfons oberts, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim algun auricular una mica massa fort?
L'hauríem de baixar de volum?
Són molta gent als estudis i això ens crearà
algun problema petit, tècnic.
Anem presentant els altres convidats,
també ens acompanya Sole Gallardo,
ella és infermera del Cap Jaume I
i la responsable, una de les responsables
del programa Salut i Escola.
Sole, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Àngel Mora és el professor
de totes aquestes personetes
que ens ha portat del Col·legi Roig.
Hola, bon dia.
Bon dia, Àngel.
I els nois i noies que ens acompanyen,
potser podríeu dir vosaltres el nom.
Mira, tenim l'Albert.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Èric.
Eric, bon dia.
Hola, bon dia.
El John, bon dia.
Bon dia.
El Saile, ho dic bé això.
Saile, bon dia.
Sí, bon dia.
La Nerea, bon dia.
Bon dia.
Per allí tenim la Xènia.
Hola, bon dia.
La Raluca.
Hola, bon dia.
I em falta una noia,
que és la...
Denis.
Hola, bon dia.
Denis, bon dia.
Molta gent.
No sé, algú m'hauria de començar explicant,
però potser la Solé mateix,
en què consisteix aquest programa
Salut i Escola,
quant de temps fa que funciona,
quins són els objectius,
així en general.
Molt bé.
El programa Salut i Escola
porta molt temps aquí a Tarragona.
portem més de vuit anys.
Ho fem des del Departament de Sanitat,
juntament amb el Departament d'Ensenyament,
i aquest programa el que fa és oferir
una consulta oberta als joves
perquè demanin, preguntin,
totes aquelles dudes que poden tindre.
Això durant tot l'any?
No cal que sigui específicament el dia sense fum,
sinó en general?
No, durant tot l'any.
I sobre qualsevol tema de salut?
Qualsevol tema de salut,
que a ells li preocupa.
En aquests vuit anys heu rebut moltes consultes,
creix el nombre de consultes,
creix l'interès per als temes de salut?
Sí, cada vegada més.
Els nens saben que estem allí,
els professors també,
i o sigui, cada vegada funciona millor.
Com funcioneu?
Teniu un punt de...
o un dia a la setmana esteu a cada escola,
o us venen a buscar ells?
No, nosaltres tenim un dia a la setmana,
una hora en concret,
són bastant referents,
a cada institut,
hi ha una persona que té un horari,
els nens ho saben,
i aleshores s'apropen a la consulta.
Aquestes persones són especialistes en salut,
són infermers, en aquest cas?
Sí, són totes infermeres formades
per al departament,
i intentem solucionar els problemes
que tenen els nens.
Ja, per acabar de fer les estadístiques,
encara que sigui a nivell molt general
i molt per damunt,
sobre quins temes us pregunten més?
Doncs són més per alimentació,
sexualitat, afectivitat, drogues,
moltes vegades problemes que tenen els amics.
I en quines franges d'edat
acostumen a utilitzar més el vostre servei de consulta?
Doncs és molt...
Depèn de, a vegades,
al començament de curs,
és més els nens de 12-14 anys.
Després, doncs venen els ja més grans,
de 15-17, o sigui, a tots.
Claus Daska,
a veure, quin és el paper de l'Ajuntament
des del Servei de Prevenció,
en l'àmbit de drogues, no?,
que és el que tu representes.
Com es coordina tot això des de l'Ajuntament?
Entenc que sou l'ens coordinador, no?,
que posa en contacte amb escola
i Departament de Salut.
No, en realitat nosaltres el que fem
és treballar en xarxa,
perquè més que una coordinació,
el que fem és treballar conjuntament
amb totes les infermeres de Salut i Escola,
llavors el nostre paper és,
nosaltres anem pels instituts,
oferim fer tallers específics,
fer programes de continuïtat
amb el tema de les drogues,
llavors el que fem és treballar conjuntament,
molt conjuntament,
amb les infermeres que hi ha a Salut i Escola.
Quan un pensa en drogues,
ens venen al cap, doncs, bé,
drogues potser més, no sé si dir més dures,
més de laboratori,
el tabac ja el tenim com en un apartat diferent,
no?, a vegades ens oblidem,
també que forma part d'aquest paquet de les drogues.
Sí, nosaltres ho parlem moltes vegades amb els alumnes
i ells m'han sentit,
perquè la primera pregunta que sempre els faig
és que si el tabac i l'alcohol són drogues o no.
Llavors, a vegades el dubte ve,
el dubte ve perquè són legals.
Llavors nosaltres treballem amb això de dir,
són legals, vol dir simplement que paguen uns impostos,
però això no vol dir que no puguin tenir una perillositat.
Llavors, sí que és cert que ara el tabac potser
s'ha començat a conscienciar més,
sobretot ara amb l'última llei i tal,
però, per exemple, amb l'alcohol ens passa, no?,
de dir, no es té consciència que és una droga
perquè el ser legal i està molt estesa,
a vegades sembla que no pot ser perillosa.
Àngel Mora, professor de l'Escola Roja de Tarragona,
acostumeu a participar en aquests programes de Salut i Escola?
Sí, de fet, ja fa temps, ja fa anys que participem
i sobretot amb aquest últim de classe sense fum.
Amb aquest dia fa, és el segon any, crec que hem completat
i la veritat és que els resultats sembla que vagin per bon camí.
Una altra cosa és què faran aquests nens en un futur, no?,
però com a mínim ara ja hem sentat les bases
perquè sàpiguen quina és la realitat que comporta el ser fumador
o conviure amb persones fumadores.
Llavors, jo crec que això per a ells és molt important
i com a mínim els dona ja unes opinions per poder decidir.
Quant de temps heu treballat en aquest programa?
Vols dir durant aquest curs?
Sí, sí, sí.
A veure, hem fet diferents coses, és a dir, està en diferents parts.
El programa va des d'octubre, novembre, no?, era,
fins a finals d'abril,
i llavors des que ens inscrivim al programa amb tots els alumnes,
signem un acord, tota la classe, un compromís de no fumar
durant aquest període.
Llavors, durant aquest curs s'han fet dos tallers
que els han fet amb molt bona mà, tant la Sole com la Claus,
i després hem escollit, la temàtica també comporta una mica de concurs,
hem escollit un lema proposat per tota la classe
i votat per tota la classe, l'hem enviat,
i llavors participem en el concurs del lema,
i a veure si sortim premiats, perquè també en tenim de premi.
Ara parlarem de tot això, deixem-me que parli amb ells,
que són també els protagonistes i els que ens ho han d'explicar.
Qui vol començar a parlar? Qui no té gens de vergonya?
John?
Sí? Que tothom t'ha assenyalat tu.
John, quants anys teniu, més o menys?
Bueno, tenim com 12 o 13, no?
12 o 13.
Bueno, i 14.
Pregunta per a tothom, jo crec que potser tindreu vergonya de dir-ho,
però vaja, no passa res.
Algú ha provat un cigarro, una calada, o algú ha provat mai de fumar?
Jo ho vaig provar, però ho vaig fer de petit, però ja no, només una calada.
Creieu que és important que us facin aquests tallers
i aquesta informació i conscienciació sobre l'hàbit de fumar?
O creieu que és una cosa que no va amb vosaltres?
O nosaltres creiem que és important, ja que ens donen com una advertència,
perquè en el futur no fumem, perquè si ens enganxem pot ser molt perillós.
Que coneixeu gent que fuma?
Sí.
Sí? A veure, aquí té un germà, un pare, una mare que fuma,
a Raluca, per exemple, i què en penses?
No t'agafen ganes de provar-ho?
No, perquè ho vaig provar de petita, però des d'aquell dia em fa molt de fàstic
i quan sento el fum em donen ganes de tossir i em molesta molt el fum.
Per què creieu que la gent fuma?
Perquè és una addicció.
Perquè quan comences no pots parar?
Sí.
És un dels perills que us han dit que pot tenir això, no?
Sí.
Fa una mica de por això de dir que si començo ja no podré parar?
Sí.
Sí?
Què més us fa por del tabac?
A qui li fa por alguna altra cosa del tabac?
Bé, a mi em fa por totes les substàncies que porta,
ja que al principi no sabíem res
i llavors ens vam començar a dir diferents substàncies,
com ara el quitrà, la nicotina,
i diferents substàncies que no pensaven que podria portar.
Quin és el compromís que heu fet tots?
Que heu dit, vinga, fem aquest compromís?
De no fumar.
De no fumar.
A vegades diuen que quan una cosa te la prohibeixen
o dius que no la faràs,
t'ha venen més ganes de fer-la.
Què us passa, això?
No.
No?
Millor.
Millor que sigui així.
Millor.
Escolteu, i aquests eslògans que han sortit,
que aneu a concurs,
digueu-me'n algun,
Vanerea, Txènia, Denise, Saile,
que no heu parlat vosaltres,
digueu-me'n algun dels eslògans que han sortit.
Jo vaig fer un eslògans que deia
3 de cada 10 persones han deixat de fumar.
Tu pots deixar-ho?
Ah, així en positiu, no?
Com a donant ànims.
Sí.
En positiu.
Això és per gent que ja ha començat a fumar,
que no seria el vostre cas.
Després hi ha l'altra cara, no?
La gent que ja ha començat i que ho han de deixar.
Que coneixeu algú de classe que li passi això?
Que fumi i llavors ara ho hagi hagut de parar?
Per aquest compromís?
Que no.
No, en principi 14 anys, no?
Diu que tenia 14 anys i...
Tot i que és una edat en què diuen que, no?
Vosaltres ho sabreu millor,
és una edat en què diuen que hi ha...
És l'edat en què es comença a vegades.
Una edat perillosa, en aquest sentit, claus.
12-13.
Tant, sí?
Sí, 13-14 sol ser l'edat, sí.
I perquè una mica per comparació, per assimilació,
bueno, per formar part del grup, pot ser, no?
Però això potser t'ho explicaran més ells,
de dir quines raons penseu que tenen per començar a fumar els vostres companys.
Doncs perquè a lo millor pensen que seran més, millor que fumin,
perquè així pensen que s'integrarà millor al grup
i que no li diran que és un cagat o coses així que solen dir.
Seria un dels motius, potser.
Algun té algun altre?
Bueno, normalment per l'apoll de grup,
bueno, la pressió de grup,
i perquè diuen que tu no fumàs,
doncs tu no eres ningú xulo, i això.
Sí, Eric.
Perquè es creuen també més grans a l'hora de començar a fumar
i de lo que no se n'adonen,
que en vez de fer-se més grans,
el que es fan és més vells.
Mira, mira.
Molt bé, molt bé.
Eslògans, més eslògans.
El Silence n'ha dit un que era en positiu,
de dir 3 de cada 10 ho han aconseguit,
tu també pots.
Nerea.
Home, a mi em va agradar un que va sortir a la nostra classe
que feia com un rodolí també,
perquè deia,
si els teus pulmons no vols alquitranar,
deixa de fumar,
perquè l'alquitrà és un component que també porta,
llavors va fer...
És que l'alquitrà sona, clar, a carretera, no?
A carretera.
Sí, una mica...
Sí, sí, no, no fa gaire gràcia.
Més eslògans, se'n recordeu?
Per aquí, no?
Tot això com ho feu?
Envieu els...
O sigui, ajunteu tots els eslògans i participeu en un concurs?
Sí.
Bé, primer fem la selecció prèvia, la classe,
és a dir, cada classe en presenta un.
Perquè de quantes classes estem parlant, Àngel?
De dues classes, el que és primer i segon d'ESO.
Primer i segon d'ESO, només, eh?
Exacte.
Llavors, cada classe presenta el seu eslògan,
cada alumne presenta les seves opcions,
que pot presentar una, dos, tres, quatre,
les vam apuntar totes a la pissarra,
i llavors vam decidir amb una votació
quina ens agradava més, no?
Tant a primer com a segon.
No em preguntis quin era,
perquè és que no recordo quins són els que vam enviar,
sé que els vaig apuntar a la pàgina web de l'aplicació,
diguéssim, on estàvem apuntats.
I aquests dos eslògans són els que ens representen,
diguéssim, en aquest concurs final.
A més de preguntes que us he de fer,
em sembla que més o menys he sentit a tothom.
No he sentit la Denise, pot ser?
No.
Sí, la Denise ja ha parlat?
No.
No, Denise!
Te toca explicar-me alguns dels tallers que heu fet.
Vam fer un taller que ens explicàvem
tots els riscos que tenia a fumar,
com la nicotina, l'alquitrà...
Com us ho explicaven, això?
Ens van donar un pot que dins hi havia l'alquitrà.
I ho vam estar mirant i ho vam olorar i tot això,
i amb així ja s'entreven les ganes de fumar.
Fèieu olor de tabac?
Sí, bueno, pitjor.
Pitjor?
Sí.
Aquest va ser un taller, més d'un, però no ho vau fer?
Sí.
Sí? Quin més, quin més?
A veure, qui m'ho explica?
Denise, tu mateixa, que ja estàs llançada, va.
Explica, explica, Denise, sí, sí.
Ai, que no se'n recorda.
L'estan xivant.
Bé, doncs algú que se'n recordi, no patiu,
que això no és cap examen, eh?
Recordeu-vos l'enquesta que vam fer,
que vau passar a persones que fumaven,
a persones que no fumàveu, recordeu?
Una enquesta?
Sí.
La vau fer vosaltres, les preguntes?
No, ens vam proporcionar un foli amb les preguntes que,
hi havia dos apartats, que un era per el fumador
i un altre per una persona que ha deixat de fumar.
I hi havia diferents preguntes com quants diners gastes anualment,
quants cigarros fumes al dia i coses així.
Una mica per mirar també els motius
que pot agafar-se una persona per deixar de fumar.
Això és important.
Per exemple, la gent que coneixeu, vosaltres,
els que coneixeu persones que fumen,
de la família moltes vegades, o amics, no?
Ara que esteu conscienciats,
teniu com la necessitat de dir-los que ho deixin?
Sí?
Sí, la meva germana ja està conscienciada
que vol deixar de fumar, no?
I cada any sempre diu
aquest any deixaré de fumar, però no...
Creieu que és fàcil?
No.
És que no ha de ser fàcil, no?
I com els motiveu vosaltres,
les persones que coneixeu?
Què els dieu perquè intentin deixar-ho?
Digues, Maria.
Jo, per exemple, el meu tiet fuma
i jo li dic que fumar pot matar tot això,
però ell no fa cas perquè diu que, bueno,
que igualment, com més morirà,
doncs així.
Clar, no?
Com que s'ha de morir igualment un dia o altre...
Sí.
I què li contestes, tu, Maria?
Bueno, doncs que millor morir-se que no així.
Bueno.
D'aquesta manera.
Dóna per tenir converses molt interessants, eh?
Sí.
Això.
Quina és, llavors, potser,
l'afectació que pot tenir el tabac amb vosaltres?
Heu sentit a parlar allò que diuen
que sou fumadors passius?
Sí.
Potser?
Què vol dir ser fumador passiu?
Doncs que...
Doncs que quan tens amics o família que fumen
i tu estàs amb ells, tu inhales el fum.
Però, a més, és pitjor perquè no tens la boquilla
i tenen més substàncies químiques més perilloses
i ells, al tenir la boquilla,
doncs no els centra algunes substàncies que són perilloses
que a nosaltres sí que ens poden entrar
perquè no tenim la boquilla.
Això cada cop ho sabem més, no?
La gent en general ho sabem més cada vegada.
Creieu que la gent és prou respectuosa?
Com si percibeu una persona que no fuma,
doncs no fumar a prop, apartar-se...
Com ho veieu?
Jo crec que no, perquè moltes vegades
ja s'ha crept una addicció tan forta
que ja no poden parar.
I no se'n donen compte, potser, que molesten.
No se'n donen compte que a l'altra gent li pot molestar
o que pot ser perillós per ells.
Ara creieu que està bé això
que en els restaurants no es pugui fumar, per exemple,
en els bars, en les discoteques?
Que aneu a discoteques ja?
No.
Ja arribarà, ja falta poc.
Creieu que està bé per això que hàgim prohibit fumar?
Sí.
O no sí, però pot ser que per les persones fumadores
per ells això no els està gens bé,
perquè moltes vegades s'entenen que anar...
Tu pot ser que estiguin amb els seus amics menjant
i s'entenen que anar a fora a fumar
perquè no poden resistir-se.
Normalment moltes vegades se queden sols
perquè se'n van a fumar a fora.
Nerea.
Home, jo crec que això està bé,
perquè abans, quan es permetia fumar,
els que no fumem eren els que nosaltres
ens tenien que anar a fora, no?
I ara això està bé perquè si ells volen fumar
que es vagin a eix a fora, no nosaltres.
Doncs dins de tot aquest treball que heu fet
en la classe sense fum hi ha un apartat de valoració.
Ara us la demano a vosaltres.
Creieu que és important que us expliquin aquestes coses,
fer aquests tallers,
que agafeu consciència del tabac?
Sí, perquè alhora, això, quan ens explica,
pensem més i abans de començar a fumar,
doncs pensem en els riscos que abans potser no pensaven
i doncs potser els convencen de no fumar
i si fumen, doncs pensen que serà difícil deixar-ho,
però que si ho aconsegueixen serà millor per ells.
Que donaríeu algun consell amb algú que vol deixar de fumar?
Si us acuta alguna cosa?
Jo crec que donar consell sense haver fumat mai és difícil,
però bueno, veig que teniu la consciència també
que és una cosa complicada deixar de fumar,
que això és important.
No ho sé, teniu algun consell per donar
amb alguna persona que ens estigui escoltant
i que li passi com la germana del Saile, no?,
que ho vol deixar i que no sap per on començar?
Què fem, Eric?
Doncs, per exemple, agafar i cada dia fumar un cigarro menys.
Tot i que sigui difícil, s'ha d'intentar.
Seria un bon consell, Sole? Com ho veus?
Jo penso que sí, tot és començar.
Perquè la Sole, des de la seva branca d'infermeria de salut,
vosaltres ja teniu també tota una pauta.
Sí, hi ha un programa.
Hi ha tot un programa per ajudar també a deixar de fumar.
Vull dir que aquí els hi podríeu dir.
Aneu a veure la Sole?
Com s'explicarà, com fer-ho?
Home, sempre a cada ambulatori hi ha una persona referent
per ajudar a deixar de fumar.
Tot és apropar-se a l'ambulatori, contactar amb aquesta persona i ja està.
Tenir ganes i allí està la infermera i professionals que l'ajudaran.
Per acabar l'entrevista us faig una pregunta una mica difícil,
que no sé, jo no tinc encara la solució.
A veure si vosaltres hi heu pensat.
Per què creieu que l'alcohol i el tabac són drogues legals
i les altres no?
Que ja heu pensat en això?
Si el fumar és dolent,
si a més socialment està una mica mal vist, no?
Allò que deia l'Eric, s'ha de sortir fora a fumar.
Per què tot i així encara es ven tabac?
Es ven tabac legalment.
Espera, Albert, digues, digues, que t'hem sentit poquet.
Després la reloca.
Perquè hi ha gent que viu d'això
i potser li va bé viure d'això.
Bueno, bueno, reloca.
Perquè l'Estat, a més de guanyar diners,
doncs pensen que el fumar i el beure els relaxen,
però en veritat el que li estan fent és perjudicar-los,
perquè després poden patir malalties greus
que no es poden curar.
Bueno, veig que heu reflexionat.
Què fareu el dia 31?
Hi ha algun el dia 31 de maig que de fet és el dia sense fum.
Teniu, Àngel, pensat alguna cosa així especial?
Això serà dijous vinent.
Això és dijous vinent.
En principi, l'únic que teníem pensat
és de fer una conclusió final de tot el programa
i sobretot d'instar els alumnes
que han quedat prou conscienciats d'això,
del que significa ser un fumador passiu,
de la influència que poden tenir fins i tot
amb els amics o familiars que són fumadors actius.
Aquesta és una de les grans cavalls de batalla
que té aquest programa.
Exactament.
I jo crec que a partir d'aquí,
és a dir, moltes vegades es comença la casa per la teulada.
En aquest cas s'ha començat per la base,
és a dir, per les persones que en principi
tenen l'edat en què poden començar a fumar
i no començaran a fumar
perquè estan conscienciats de no fer-ho.
Llavors això pot implicar que persones
que estan al seu voltant
puguin com a mínim plantejar-se el fet
que deixar de fumar seria una bona opció.
Molt bé.
Xènia, que m'has de dir alguna cosa d'última hora?
Que t'estàs una mica amagadeta.
Ho dic perquè parleu tots una miqueta.
Xènia, quina és la teva relació amb el tabac?
Coneixes algú que fuma?
Bueno, sí, conec gent que fuma.
I jo ja els dic que és molt dolent
perquè els pulmons,
la gent no se fixa en això,
però els pulmons te'n se queden al final com,
per portar el quitra,
se te'n queden com...
Asfaltats.
Sí, asfaltats.
Te'n queden asfaltats.
I la veritat és que cada vegada pots respirar menys
i pels matins,
doncs com portes tota la nit sense fumar,
doncs pels matins començas a tossir
i necessites fumar més
i cada vegada t'enganxes més.
Bueno, doncs amb aquestes reflexions us deixem.
Són les reflexions que ja han fet
durant bastants mesos
i a través d'aquest programa
de classes sense fum,
del programa Salut i Escola,
als nois i noies de primer i segon d'ESO
de l'Escola Roig de Tarragona.
Avui ens han acompanyat el seu mestre,
l'Àngel Mora.
Àngel, moltes gràcies per venir.
A vosaltres.
La Claus Dasca,
del Servei de Prevenció en l'Àmbit de les Drogues
de l'Ajuntament.
Claus, moltíssimes gràcies.
A vosaltres també.
També ens acompanya la Sole Gallardo,
és infermera del Cap Jaume I
i la responsable del programa Salut i Escola.
Sole, gràcies.
A vostès.
I que no em deixi a ningú.
Gràcies, moltes gràcies
a aquests alumnes
de l'Escola Roig de Tarragona.
L'Albert,
l'Èric,
el Jon,
el Saile,
la Nerea,
la Denise,
la Txènia
i la Raluca.
Moltíssimes gràcies
per venir a explicar-nos
la vostra experiència.
Gràcies.
Gràcies.