Les pintures rupestres de les muntanyes de parades es podran visitar ben aviat.
És un conjunt que està integrat per un nucli pictòric d'uns 40 brics,
de moment però se n'obriran, se n'habilitaran de fet per la visita a Teres.
En volem parlar de tot plegat, aquest dia s'ho explicaven a nivell informatius,
i volem ampliar informació amb el director del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre,
que també és expert en aquesta matèria de l'IPES.
És Ramon Vinyas. Ramon, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estan les pintures?
Molt bé.
Al seu lloc no es veieu bé.
Exacte, exacte. No es veieu bé, això és important.
Això és important.
L'IPES, porteu temps treballant ja en aquestes pintures rupestres?
Sí, molts anys, molts anys.
Des de l'inici de l'IPES i des de l'inici de molt abans,
quan s'ha investigat tot això, fa, no sé, des dels anys 60-70.
Vull dir, portem molts anys treballant-hi amb aquest tema.
Quines diries que són, Ramon, la singularitat d'aquestes pintures per situar-nos una miqueta?
Bé, és un cas insòlit a Europa, perquè es tracta d'un tipus de representacions
que no és com Altamira, que són aquestes fiures tan grans,
amb composicions, així, amb les coves fondes,
sinó que són petites escenes, no?, amb miniatures, com els xinos, no?,
perquè estan de moda els xinos.
Sí, sí.
Vull dir, són petites miniatures que composen escenes,
que estan a vegades estant complicades,
que costa a vegades de veure perquè estan a l'aire lliure
i porten 7 o 8.000 anys sota les inclemències del vent, del temps
i de totes les afeccions que puguin ser d'organismes i tal, no?
Per tant, sempre costa una mica de veure,
però sempre és interessant que els llocs que van a escollir aquests caçadors,
que ho podríem dir són els últims caçadors que van existir a Europa,
caçadors, recol·lectors, de fa, com et deia, 7-8.000 anys d'antiguetat,
d'antiguetat abans de Cris,
doncs fan unes escenes que són com instantànies fotogràfiques
on surten els caçadors corrents darrere dels senglars,
darrere dels cervos, darrere dels cabres,
escenes cerimonials, escenes màgiques, escenes religioses,
escenes de tota mena, no?
De les seves cosmogonies, del seu imaginari, etcètera, etcètera, no?
Però sempre en tamanys traduïts i petits, no?
Físicament on estan ubicades? En quins municipis?
Bàsicament Montblanc o també per altres zones d'aquí d'altre?
No, bueno, en tot Catalunya tenim representacions de rupestre,
per tot Catalunya estan espacides.
Podríem dir que el més representatiu de l'art llavantí,
que és aquest art figuratiu, dinàmic, moviment,
ocupa bàsicament la meitat surta de Catalunya.
I la part esquemàtica que pertany a pobles de ramaders i agricultors
que van arribar amb el neolític,
doncs tots aquests ocupen tot el territori català, eh?
Tot el territori.
Vull dir que si vols veure art naturalista,
figuratiu, amb coses dinàmiques,
des de cap al sur,
i si vols veure altres coses com art esquemàtic,
més tipus Miró, eh?
Per entendre'ns, o Tàpies, no?
Has d'anar a recórrer diferents indenants del territori català.
Diria, home, no ho sé, Ramon,
tu ets l'expert, eh?
T'ho pregunto supertament.
És a dir, els que van fer aquestes pintures,
els que van fer aquest art, en definitiva,
com pensaven?
És a dir, pensaven gaire diferent
de com pensem nosaltres?
No, no gaire.
No gaire diferent.
No, no, no.
Nosaltres fem una química total quan els veus, eh?
Vull dir, sembla com si pel teu ADN
corre una mica aquesta genètica que portem.
Vull dir, enseguida fas química amb això, no?
Vull dir, és com veure l'art egipci o l'art grec
o qualsevol tipus d'art, no?
El que passa és que aquest encara és més antic.
I per tant, jo penso que no és tan diferent de la gent.
Per començar, aquesta gent va sofrir,
per entendre'ns, l'última crisi,
va patir l'última crisi,
que va haver-hi més important que ha hagut que sigui la història,
que és passar del tema de la caixa de recol·lecció
al món agrícola i ramader, no?
Que ens ha portat on estem avui en dia, no?
Són aquests grups que van viure aquest final del paleolític superior
i que al final, doncs, en aquestes etapes intermitges
que diuen de l'epipaleolític o d'aquestes etapes postpaleolítiques,
van tindre que sentir el canvi climàtic que vam conceber-hi
i també els canvis socials, econòmics i tal,
per l'arribada de grups agrícoles i ramaders
que, bueno, potser també els es van integrant en aquest procés
i van fer una sèrie de sincretismes de tot tipus, no?
I que estan expressats en l'art peristòric.
Per tant, no érem gaire diferents, eh?
Tenim més tècnica, no?, avui dia.
Tot i que llavors també començaven a tecnificar-se, no?
O què? O començaven a caminar en aquest sentit?
Home, tu imagina, per exemple, que tu volguessis representar
sense un text, sense un text escrit, una escena, no?
Explicar una escena a la gent que tu coneixes
o a la gent que tu te'n voltes.
Tu ets, per exemple, el mestre, el professor, no?
I tens el deure d'anar explicant i d'anar transmetent
la informació, els valors culturals, etcètera, no?
Això són llocs, podríem dir-ne entre ells,
llocs sagrats, llocs de reunió,
llocs on feien ells els seus rites, no?
I, per tant, les imatges són imatges que acompanyen la narrativa, no?
La narració dels que explicaven.
Per tant, són petites escoles, petites biblioteques, no?
Per entendre'ns, no?
Per sentir-ho una mica ubicants, no?
En aquest món.
El centre d'interpretació, juntament amb l'oficina de turisme de Montblanc,
treballeu ara és ara, no?
Això, en podrem fer un xarxes visites, acabar de condicionar-ho tot...
Ah, exacte.
Quan podrem visitar-ho?
És la pregunta, Ramon.
Jo tinc la sensació que, tal com van les obres,
ara més a més ara ve l'hivern, venen les pluges, ve el fred,
a principis de la primavera estarà tot preparat, ja.
Estan bastant avançades, encara que no ho s'han viure, vull dir,
ja hi ha molta feina feta, per entendre'ns,
sobretot de permisos i de totes aquestes coses, no?
Que sempre són entrebancs i temps i històries,
però el tema ja està molt encarrilat i la cosa va endavant.
Jo penso que a final de desembre potser les obres estaran totes acabades.
El tema estarà al fred i poder-ho fer.
També es podria fer, inclús, em diria el gener o el febrer,
però jo penso que és millor esperar que passi el fred, fred,
i començar a la primavera.
Quina ruta es podrà fer?
Què es podrà contemplar en aquesta ruta de la Rupestre?
Bé, com saps, la ruta de la Rupestre és una ruta que coordina el MAC,
el Museu Arqueològic de Catalunya,
i el MAC és un dels elements importants en aquesta ruta, no?
Vull dir, ells són els que la coordinen, en principi,
i nosaltres som, diguéssim, els equipaments que estem,
pots, preparats per poder oferir aquest tipus de visites.
Aleshores, si un vol fer una visita,
pot anar tant a Uidacona com ara a les muntanyes de Prades a Montblanc,
i el que està en funcionament,
el que no encara està en funcionament, que s'està preparant,
és el de Cugut, que encara està una mica bastant atreçat
i s'ha quedat sense diners,
no hi ha finançament i s'ha quedat parat, allò.
És una llàstima.
Però, bé, vull dir, així van les coses, no?
Tu, que ets expert en el tema, vosaltres, a nivell de l'IPES,
què us ha portat a poder treballar amb aquestes pintures rupestres,
a nivell de coneixement?
Què hem après, en definitiva, dels nostres segons passats?
Aprenem moltíssimes coses, eh?
Precisament aquestes etapes que et deia abans
són etapes de canvis molt importants a la història de la humanitat.
Vull dir, és un salt quantitatiu importantíssim.
Vull dir, passar del món de la casa i la recol·lecció
al món de l'agricultura i la ramaderia,
és un canvi brutal, no?
Vull dir, no estaríem aquí tu i jo parlant ara, no?
Aquí per telèfon, no?
És a dir, que el tema és molt important, és d'una transcendència extraordinària.
Pots aprendre moltíssimes, moltíssimes coses, no?
En quant a processos de tot tipus, no?
Econòmics, religiosos, socials, culturals, de tot tipus, no?
Vull dir, s'obre un ventall de possibilitats d'investigació extraordinària
en el treball d'aquestes obres.
A nivell d'aquí, de les muntanyes de Pradàs,
quina és la pintura, la peça que us ha fet?
Que us va sorprendre més?
Bueno, diré una cosa.
Aquí a les muntanyes de Pradàs tenim ara 40 conjunts d'art rupes.
Això són moltes pintures, eh?
Sí, sí.
El predomini és d'art esquemàtic, eh?
Potser que dels 40,
potser que 7 són d'art figuratiu,
dels foros caçadors, que són les més antigues
i per tant les més deteriorades,
i després vindrien tota l'obra esquemàtica abstracta
dels pobles agricultors del Neolític,
Neolític i del Bronze,
que van ocupar, van cobrir totes les muntanyes de Prades.
Vull dir, el poblement va ser extraordinari a la zona.
És que hi ha de tot, eh?
Per tant, no em destacaries cap que diguis
mira, aquesta no s'havia trobat mai fins ara,
però la seva singularitat és única...
No, et diré, les que tanquem ara
són 3 exemples,
només seran 3 abrics els que ara es protegeixen dels 40,
i dos d'ells tenen art figuratiu
i un d'ells té art esquemàtic.
O sigui que podrem veure una mica
el que és l'art figuratiu dels pobles caçadors
i també el canvi radical,
que és el que ens portarà al final a les escritures,
els alfabets.
Vull dir, aquest art esquemàtic
que es va finca de cop més abstracte
fins arribar als alfabets,
del primer mil·lenni bas de Cris.
Seran ben bé museus a l'aire lliure, eh?
Aquests 3 que visitareu.
Exacte.
Museus a l'aire lliure que podrem visitar ben aviat.
Doncs, bueno, aquest procés de recuperació
per tal de poder veure aquestes pintures rupestres,
a mi m'ha cridat també molt l'atenció, Ramon,
que això s'hagués descobert d'una forma pràcticament,
no sé si casual, o fa alguns anys,
i que fins llavors estigués allò a l'intempèrie,
no?, i com és clara, de fet.
Sí, mira, fa, com et diria,
fa uns 5 o 6 anys només es coneixien
com 15 conjunts d'arpa històric
i en aquests últims 7 anys
se n'han descobert, doncs, d'una altra entena més, no?
Què vol dir això?
Que cada cop se'n van trobar més.
Per què?
Perquè les muntanyes de Prada són més recorregudes,
hi ha escaladors, hi ha excursionistes,
hi ha molta gent que ara s'hi fixa més que abans
i sempre t'arriba algú que et diu
escolta, m'he trobat allà dalt unes taques,
unes pintures, unes restes, alguna cosa, no?
I mica en mica, doncs, es va ampliant el mapa, no?
Hi ha encara moltíssims llocs per trobar, eh?
Vull dir, això és com allò dels bolets,
vull dir, es tracta de buscar-los
i és qüestió de temps només.
De bolets no n'hi ha, eh?
De bolets Ramon no en tenim, eh, aquesta temporada?
Bé, la cosa està una mica malament, eh?
Estan molt repartits, eh?
Vull dir, molt mal repartits.
Molt mal repartits, eh, carai.
Escolta, per cert, aquest conjunt rupestre
va ser declarat Patrimòni Mundial
per al Nascú, que crec que va ser el 98.
Això va ser un punt d'inflexió important
perquè, clar, a tot plegat, al final sempre és el mateix, eh?
Tenir pressupost per tal d'adequar-ho, no?
És a dir, és un peix que es mossega la cua.
És un peix que es mossega la cua, el temps passa,
les pintures es van degradant, es van fer molt bé
i no arriben els pressupostos
per poder fer un treball de conservació,
de consolidació, de protecció, etcètera, no?
Aquests sempre són les històries de sempre.
I amb això estem batallant tota la vida,
vull dir, sempre, sempre, vull dir, tot el temps, no?
És el gran cas.
Això és un temps terrible, no?
Jo penso que, bueno, que fa falta més campanyes
de conscientització de la gent, dels ciutadans,
de fer molt més tallers,
molt més que la gent ho coneixi millor, no?
Jo sempre dic que només es conserva
i es pot conservar i apreciar allò que és estigma
i es coneix, no?
Vull dir, si no ho coneixes i està abandonat a la muntanya,
doncs tard o d'hora s'hi ha perdent.
I una altra cosa, Ramon, que els que hi treballeu
suposo que ho teniu molt present,
però els que no estem habituats
a parlar d'allò de fa molts anys,
no ens fem mala idea, ben bé,
de com era tot plegat a fa entre 10.000 i 4.000 anys, enrere.
Ens costa d'imaginar-nos?
Parles del mitjà geogràfic o parles en general de tot?
En general, en general.
Quan parlem de tanta distància en el temps,
ens costa molt mandalitzar-nos.
Però no és tan difícil, si et digués, per exemple,
imagina't uns pobles caçadors recol·lectors
com els indis americans de les praderes
que veiem a les pel·lícules, no?
Això ens ho podem imaginar perquè no fa 100 o 200 anys.
I, per tant, pobles caçadors d'aquests
que han viscut els últims períodes de transició
amb aquestes crisis,
n'hem conegut molts en el planeta.
Encara n'hi ha, avui en dia, no?
El Sant dels Kalahari i els australians
i tots aquests són grups que són caçadors
que viuran les últimes ècoles de la seva història.
I, bueno, és una etapa de la humanitat
que es va canviar per aquesta nova
que el que ha fet és fer un engrandiment terrible, no?,
de l'espècie humana sobre el planeta
i no sabem cap on anem encara.
i això està terrible, també.
Però, bueno, vull dir,
és un tren que va cap endavant
i possiblement no té freno, no?
Vull dir, va sense saber on va,
però va cap a potser a un precipici.
No ho sabem, no?
Ho sentiu, en certa manera, Ramon,
privilegiat de poder treballar en aquesta matèria?
Sí, sí.
Sí, la veritat, sí.
A més, a més, et diré una cosa.
Tots els que podem gaudir i poder-ho veure
som tots els privilegats
perquè són coses que potser viuran 300 o 400 anys.
Vull dir, també tindrem d'entrar de cada ocitat, no?
si no hi fem alguna cosa
i la veritat, o més,
potser que en 100 anys s'haurà perdut una gran part
si no es fa alguna cosa.
Esperem que la tecnologia pugui, doncs,
poder consolidar el suport de les roques, etcètera, etcètera,
però són coses molt complicades,
són molt complexes, no?
I costen molts diners, no?
I això, les institucions i tal,
potser estem pensant més
per buscar altres solucions amb altres coses, no?
La història i la cultura i tal
és una cosa que queda sempre de tercer ordre, no?
Ara està...
l'últim de la fiesa, sempre.
Ja, ja, no?
Ara està pensant precisament en la preservació
d'aquestes pintures rupestres
que, home, tu ara ho deies, no?
Clar, a l'hivern,
quan hi ha canvissut de temperatura,
amb el fred,
segons com s'acall el meu,
s'esquerra, exacte.
I amb això no s'hi pot fer res, no?
Un incendi, per exemple,
imaginat un incendi,
la temperatura que agafa les muntanyes,
doncs és terrible, vull dir,
no queda res.
Vull dir, esclata totalment el suport, no?
Vull dir, aquestes coses són coses que, bueno,
no s'hi pot fer res.
Vull dir, són desastres aquests naturals
que, vull dir,
dius, bueno,
doncs mira, s'ha acabat, s'ha acabat, no?
Ja molts abrics han passat molts mils d'anys,
com et deia,
i han sofert totes aquestes coses.
I ara el que queda és la supervivència
d'unes obres que queden restes, no?
I el que interpreten són aquests restes.
I el que podem veure encara
són aquestes restes d'aquests pobles caçadors
que van ser els últims que van viure a Europa
i jo dic que val la pena
que la gent ho pugui visitar
i ho pugui veure,
encara que sigui molt petit
i hagi de fer-se un esforç per mirar, no?
Perquè dius,
fixa't aquí que es veu el cap d'un cavall
o es veu aquí el cap d'un bòbit
o es veu aquí una cabreta, no?
I la gent s'hi ha de fixar molt per veure, no?
Perquè les tenen 5-6 centímetres les figures,
són molt petites.
Doncs aquestes ben aviat les podreu contemplar
a través d'aquesta ruta.
Ja, última pregunta, Ramona,
perquè ara he pensat en Altamira,
m'ha vingut a la ment Altamira,
és a dir, això,
fer una reproducció per tal que la vegin els visitants
i conservar l'autèntica.
Sí, això ho podeu veure,
això ho podeu veure en el Cíar de Montblanc,
això es pot veure les obres,
es poden veure unes quantes reproduccions facsimilars.
Estan fetes en el Museu de Montblanc
per poder-les veure,
a tamai natural, això sí.
Alguna reflexió voltant d'això,
que s'hagi optat ja fa alguns anys
a Altamira per tal de preservar-les, no?
I mostrar una còpia?
Bé, jo penso que encara fa falta molt,
fa falta molta conscientització
per les institucions i per les administracions,
des del punt de vista polític,
des de tots els punts de vistes de la societat,
fa falta més difusió,
fa falta més preocupat-se
per la conservació del nostre passat,
del nostre patrimoni,
i penso que, bueno,
que si no som capaços de poder conservar
per les pròximes generacions,
doncs, bueno, és mala sort, no?
Però seria una llàstima, seria una llàstima.
Per cert, si voleu veure alguna d'aquestes imatges,
podeu entrar al perfil de Tarragona Ràdio
o al Twitter,
acabem de linkar el blog de l'IPES,
Institut Català de Pel·leologia Humana i Evolucció Social,
i veureu alguna d'aquestes imatges
de les que ara parlàvem amb el Ramon Minyas,
el director del Centre d'Interpretació d'Art Rupestre
i expert de l'IPES en aquesta matèria.
Ramon, gràcies,
l'enhorabona per la feina,
i que vagi molt bé,
esperem poder veure-ho ben aviat.
Gràcies a vosaltres, eh?
Una abraçada.
Vinga, adéu, merci.
Gràcies.