Fins demà!
La ciutat ha escollit per ell, per ell mateix, per el candidat.
Som a tocar ferro, podríem dir.
I d'aquí us volem acostar una mica també al perfil,
a la trajectòria de Xavier Sabaté.
Ho escoltem.
Xavier Sabaté i Bartz.
Nascut a Flix, Ribera d'Ebre, el 7 de juliol de 1953.
És llicenciat en Filologia Catalana i Mestre.
Ha desenvolupat múltiples feines abans de dedicar-se a la política.
Ha treballat al camp, ha fet de menobre, de carter,
de repartidor de diaris, de mosso de magatzem,
d'administratiu en una empresa,
de mestre durant 10 anys i 3 anys al Port de Barcelona.
Inicia el seu compromís social i polític
amb el sindicalisme d'ensenyament i a l'Assemblea de Catalunya
l'any 1955
i participa al procés de constitució
del Partit dels Socialistes de Catalunya,
el qual s'afilia el 1976.
És també afiliat a la UGT,
soci de diverses entitats culturals i ciutadanes,
com la Cooperativa Obrera,
Òmnium Cultural
i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
i també els centres culturals d'Aragó i de Galícia a Tarragona.
Entitats humanitàries com la Creu Roja
i donant habitual de sang
i entitats esportives com el Nàstic
o el Club Bòlei Sant Pere i Sant Pau.
Ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
el govern de 1983 al 1989
i a l'oposició fins al 2003.
Va ser senador del 1986 al 1989
i diputat al Congrés per Tarragona
des del 1993 i fins al 2004.
El 7 de gener de 2004
va ser nomenat delegat a Tarragona
del govern presidit per Pasqual Maragall.
El 2006 va ser nomenat
conseller de Governació i Administracions Públiques,
càrrec que va exercir fins a finals de la legislatura.
Ara fa de diputat al Parlament de Catalunya
per la circumscripció de Tarragona,
exerceix de president del grup parlamentari del PSC
i de cap de l'oposició.
Ha estat el primer secretari
de la Federació 17 del PSC Camp de Tarragona
des del 1996 fins al 13 de juny del 2011.
També és voluntari lingüístic,
toca el piano,
canta la coral de la Universitat Rovira i Virgili
i fa castells amb regularitat
amb la colla Xiquets de Tarragona.
i de cap de l'oposició.
i de cap de l'oposició.
i de cap de l'oposició.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La romanitat, la modernitat, tot plegat, no?
Veure els nens que entren quan van a l'escola
i és pensar que els romans, quan es van establir aquí,
devia ser, jo sempre dic, perquè devien passar moltes hores allà dalt
i quan van veure que això era un lloc fantàstic amb el mar
i que totes les possibilitats que tenien per arribar aquí,
doncs van dir, ens quedem.
I aquesta decisió de quedar-se i d'implantar-se aquí a Tarragona,
que va ser molt encertada, encara es transmet fins a nosaltres.
I en el meu cas, penso, jo també em sento continuïtat, no?
Perquè vaig venir aquí l'any 1970 i al final vaig dir el mateix, em quedo.
Perquè aquesta ciutat és fantàstica, no n'hi ha cap altra.
És practicable, és una mida molt humana i és la llum i és el mar,
és gressol de moltes cultures que finalment van quallar
i va cristal·litzar amb la nostra cultura catalana
que també és gressol d'altres sensibilitats, d'altres llengües, d'altres parles,
del llatí que finalment va acabar esdevenint aquesta realitat
que al final és la que ens determina com a catalans, no?
Si no tinguéssim una llengua diferenciada, ens no seríem el que som.
I per tant, tot això, com que ve de llavors, doncs jo me sento molt identificat.
O sigui, que hauríem pogut estar allà dalt, al passeig de Sant Antoni,
però al final vaig dir, bueno, doncs el balcó, el balcó és el balcó, no?
Aquí, doncs això, quan vaig arribar l'any 70 amb el tren des de Flix
i vaig pujar a aquestes escales em va impressionar tant
que després venir aquí és això, doncs una part important de la meva vida
des dels 70, doncs miri, hem passat 42 anys i aquí al costat
vaig estudiar al Miracle, que ara és l'escola pública
però que llavors era l'escola, que en dèiem normal, de magisteri
i venia des del Sant Jordi, des de allà baix, al Col·legi Menor Sant Jordi
caminant perquè llavors és que no teníem ni per anar amb autobús
i al fi del cap tampoc no estava tan lluny.
Pujàvem tota la Rambla i baixàvem les escales i anàvem a estudiar.
Després vaig fundar el primer pis d'estudiants de Tarragona.
El primer pis d'estudiants de Tarragona?
El primer pis d'estudiants de Tarragona
i va ser l'apartament aquell del Mare Nostrum de la Rabassada
i d'allí vam passar a un altre pis aquí a la via Augusta número 15
o sigui que 15 bis ve segon primera, aquell passatge que hi ha al número 15
baixant, o sigui que tot està condensat aquí la meva vida gairebé
no des de l'any 70, només vaig marxar un any per tornar a treballar a Escó
però una altra vegada vaig dir, lo meu és Tarragona
i el poble hi va, el poble hi torna de tant en tant el poble?
Hi vaig a flix? Sí, encara hi vaig, però no tant com voldria.
Aquí a Tarragona hi ha també molts flixancos perquè ens diem així
i en fi, les meves arrels també hi són.
Les meves arrels són la mediterranietat de l'oli i del vi.
Jo vaig néixer en un celler, en un pis que estava al damunt d'un celler familiar
així que també em sento molt identificat amb tot això.
En fi, el Balcó i el Mediterrani i Tarragona
suposen per mi moltes coses i per això hem vingut aquí.
Queda pràcticament un dia de campanya, avui, un altre, avui i demà.
A quin va les enfadar del que hem viscut fins ara i del que queda?
Jo aquesta campanya l'he trobat molt estranya
i lamento que en els debats i al que m'he hagut de dedicar molt de temps
perquè és lògic també, perquè tots els mitjans de comunicació
també em preguntaven sobre això, és parlar molt, molt, molt
de la qüestió nacional de Catalunya,
de quin ha de ser el futur, si independència, federalisme
o quedar-nos com fins ara, com diuen els del PP
i en canvi a mi m'hauria agradat molt més que el 80-90% del temps
l'haguéssim dedicat a parlar de la crisi, de com sortir d'aquest azucac
i d'aquesta situació tan terrible que tenim
i que fa que molta gent, la gent que ja està afectada directament
i que està a l'atur, o els joves que en el seu 50%
també estan aturats o que han de marxar
o que els diuen que han de marxar
i la gent que està esperant que la visiti l'especialista
o que l'intervinguin quirúrgicament
o els nens de les nostres aules que en guany n'hi ha més que mai
i els mestres que estan patint tant també aquesta massificació
doncs totes aquestes coses
i com podem revitalitzar el nostre sistema productiu
per una banda
perquè necessitem generar llocs de treball
i això no es fa, no cau del cel
ni es fa des de la Generalitat
ni des de cap govern
sinó que s'ha d'ajudar a aquells sectors productius
que nosaltres hem assenyalat en el nostre programa
nosaltres teníem un programa per a aquestes comarques
de 25 pàgines
cosa que em sembla que no té cap altre partit
i en això ens volíem dedicar preferentment
i diem, escolti, la logística
tot el que es refereix al canvi climàtic
la lluita contra el canvi climàtic
aquesta aigua del mar que estem veient aquí
cada vegada està a una temperatura més alta
i això és un gran problema per a la humanitat
i també em sembla que ens hauríem hagut de dedicar a parlar d'això
als Estats Units el senyor Obama i el senyor Romney
s'han dedicat a aquesta campanya a parlar bastant del canvi climàtic
com per enfotre-se'n?
El senyor Romney quan va començar la campanya
li deia a Obama
diia, bueno, vostè vol arreglar això de les marés
i de la temperatura del mar
i vol netejar el planeta
i això és impossible
però després va arribar l'huracà Sandy
i se'n va adonar que l'havia pifiat
havia posat la pota fins al fons
aquestes coses són un repte
però al mateix temps una oportunitat de generar llocs de treball
amb les energies renovables
amb la tecnologia de l'aigua
amb els residus
tot això són milers de llocs de treball
miri, aquí en aquest port
que tenim aquí al davant
cada mes marxa un parell de vaixells cap a Itàlia
plens de fusta
de fusta els nostres boscos que no aprofitem
podem parlar d'això en aquesta campanya?
només en parlo jo d'això, no entenc
llavors tot és el que si Catalunya ha de ser independent
i això generarà tot el tipus de solucions
i amb totes aquestes coses
ja ho tindrem tot arreglat
i això no és veritat
necessitem fer una gran Europa forta
per poder dominar els mercats
i en base a tot això
que és el que hauríem de dedicar els nostres esforços
bueno, resulta que el senyor Massa
se'n va al centre d'Europa a Brussel·les
allí on es mana
i va explicar que aquí tenim un munt de problemes
que no en sortim
que això encara anirà a més
perquè Espanya no ens entén
ni que volem separar-nos d'Espanya
en lloc d'anar allà i dir
escolti, jo vull construir Europa
i vull que pensin que Catalunya és una terra d'oportunitats
que han de venir allà a invertir
que els donarem seguretat jurídica, confiança
fa al revés
bueno, doncs aquesta campanya
jo crec que no hem fet
Convergència i Unió sobretot no ha fet
el que hauria de fer
i per això veig aquesta campanya
una mica decebut
però per l'altra
amb esperança també
perquè a partir del 26 continuarem treballant
per aquest poble
vostè ja l'ha anunciat a partir del 26
un pla de xoc urgent
per la realitat més dura del país
per la crisi
per avançar en aquest sentit
exacte
nosaltres el primer que farem
ahir m'ho van preguntar
uns estudiants a la universitat
a la facultat d'empresarials a Reus
em van dir
quan ja marxava
diu
vostès
tots els que estàvem allà
diu
què farien
si tinguessin majoria absoluta
jo els hi vaig dir
mirin
no cal majoria absoluta
nosaltres el que farem
serà
convocar una cimera
d'empresaris
sindicats
administracions
jo afegiria també universitats
vaig dir
per veure com podem sortir
de la crisi
com a mínim paliar-la
després a la nit
vaig veure que
Pere Navarro
en el debat
amb el candidat de Convergència
Artur Mas
i la candidata
del Partit Popular
va fer la mateixa proposta
i
vaig veure amb satisfacció
que els altres candidats
van dir que sí
a aquesta proposta
jo espero que al final
es faci
perquè ja fa dos anys
quan vam acabar
les eleccions
doncs ho van proposar
i el senyor Mas
ho va convocar
una mica
una mica
a contracor
però
tant a contracor
que després això
no va tirar
no es van
veure resultats
pràctics
jo crec que
si es fa aquest esforç
de tot el país
de tots els partits
i dels agents
econòmics i socials
si s'assenyalen camins
per on
es pot créixer
per on
podem generar
llocs de treball
etcètera
al final
alguna conclusió positiva
en traurem
tornant a la seva trajectòria
i a la seva trajectòria
i a la seva personal
vostè podríem dir
que ha fet pràcticament
tots els papers de l'AUCA
sí
sóc d'aquells
ni què de cap per fer o no?
d'aquells que em diuen
jugadors tot terreny
no?
que igual fan
quan érem petits
i jugava molt a futbol
i m'agradava molt
xutava amb les dues cames
bueno
però
llavors no estudiava
el que havia d'estudiar
a piano
per això ara
l'he d'estudiar
ara no?
però
llavors m'agradava
fer molt de tot
fins i tot de porter
i penso que la meva vida política
m'ha passat el mateix
he fet des de porter
fins a secant
del davanter
més perillós
fins a sortir
en les situacions
més complicades
a veure si marcava
algun gol
i per això
no sé
em sembla que ja no em falta res
però
estic al servei
del partit
però sobretot
dels ciutadans
i em fa molta il·lusió
malgrat que
en fi
ens trobem
en una situació
tan difícil
continuar batallant
perquè
Catalunya
però sobretot
els catalans
que és el que sempre
li retrec al president
no?
i vostè
en el debat
de política general
va utilitzar
sempre quatre vegades
la paraula
Catalunya
i només dues vegades
la paraula
catalans
quan li vaig dir això
es va enfadar una mica
em va dir
em va respondre
bueno
ja se sap
que quan jo parlo
de Catalunya
parlo dels catalans
no hi ha una Catalunya
sense catalans
i la meva rèplica
m'ho va posar
molt fàcil
dic si
vostè treballa
pels catalans
però només per uns quants
perquè fixis
aquí a Catalunya
estem en un moment
que hem fet al revés
que fa qualsevol país
som l'únic país
d'Europa
que s'ha retallat
drets socials
i al mateix temps
s'ha retallat també
impostos dels rics
això no ho fa ningú
diu no
aquests els cascarem
els clavarem
i els posarem taxes
per tot
per l'AFP
per la universitat
el 66%
per els medicaments
un euro
per recepta
etcètera
i a més
ara taxes judicials
perquè al final
només podran accedir
a la justícia
la gent que té recursos
bé
doncs això
després a més a més
se'n van els rics
i diu
no
traurem l'impost de successions
no cal que paguin tant
que encara es veu
que els pobres
tenen dificultats
per arribar a final de mes
aquesta gent
que té uns quants milions d'euros
i els hi perdonen impostos
això no pot ser
hem de posar impostos
aquells
que més poden contribuir
ja no dic fer sacrificis
perquè per ells
no és un sacrifici
i hem d'anar a les nuclears
a demanar-los
també un impost nou
hem de
l'impost de grans fortunes
el de successions
i hem de
naturalment
que exigir
d'exigir
un tracte fiscal just
d'Espanya
cap a Catalunya
perquè en aquests moments
aportem
massa
respecte
del que
del que
rebem
Gb Sabaté
venir de
diguem-ne
anar de baix
i anar cap a dalt
això li dona una perspectiva
a l'hora de fer política
especial
més sensible
jo crec que
és
és molt important
això
miri
jo sempre dic
que a vegades
et van quedant
al llarg de la vida
sensacions
molt
molt
molt
molt intenses
que després et queden
i no les oblides mai
no
doncs jo recordo
la Cruïlla de Torreforta
els tarragonins
que ho coneixen bé
que m'estan escoltant
doncs la Cruïlla de Torreforta
allà on ara
ja
no farem propaganda
però perquè la gent
necessituïa bé
un magatzem
de l'Adam
no?
de les cerveses
abans de l'Adam
hi va haver un magatzem
de la IFA
i era un magatzem
que després
distribuïa productes
als comerços
de Tarragona
bé doncs
allà una vegada
hi vaig estar treballant
descarregant
descarregant camions
durant uns sis mesos
i allí
recordaré
tota la vida
un camió
que va venir
al matí
amb deu tones
de sucre
i l'havíem de
descarregar
entre dos
i el meu company
aquell dia
es va posar malalt
i em vaig descarregar
el camió
tot solet
bé doncs
al final
a la nit
quan
em vaig anar cap a casa
esperava l'autobús
vaig demanar una canya
al bar
que hi havia al costat
de la parada
i aquella canya
li asseguro
que
encara ara
la sento
com un dels plaers
més exquisits
que hauré sentit mai
a la meva vida
aquestes coses
del treball manual
de la pagesia
dels estius
quan el meu pare
em feia aixecar
a les sis del matí
encara que hagués anat
la nit abans
de Berbena
i saber el que és
el sacrifici
i dels pagesos
de la gent
que fa
treballs manuals
del carter
perquè també
vaig fer de carter
que va posar
a portar
les saques
de correus
al tren
i a recollir-les
i després
a distribuir-les
per les cases
les sensacions
de la gent
que està esperant
una carta
en aquella època
quan tenia 18 anys
o treballar
als estius
a un supermercat
a Salou
dormint
a dins
d'un magatzem
treballant
dissabtes i diumenges
crec que això
et dona una perspectiva
que després
la gent
quan em diu
és que els polítics
no sabeu
el que és la realitat
bueno
després vaig fer uns quants anys
de mestre
i també sé el que és
i vaig anar a la universitat
a fer filologia catalana
per tant
és a dir
saber el que és
el treball manual
intel·lectual
i haver-lo viscut
amb pròpia carn
doncs penso
que és molt important
i que ajuda molt
a la comprensió
de la realitat
i a saber
què és el que hem de fer
després
a l'hora de fer lleix
reivindicar
una acció concreta
em diuen els companys
de producció
que tenim una trucada
o sigui que si es vol
posar el seu auricular
sentirem una persona
o l'altra
tot el fil telefònic
que no sé
jo suposo que
et veu una cosa
que no podia
hola bon dia
hola
molt bon dia
què tal
molt bé
per on estàs ara mateix
doncs ara mateix
estic al passeig
de Sant Joan
de Barcelona
i és una persona
que em sembla
que és vinculada
al món del vi
no
bueno
podem dir-ho
sí
més o menys
d'una manera tangencial
però sí
ja conec la veu
hola
Xavier
com estàs
què tal Ruth
a mi em surt
la paraula
de delegat
gairebé
perquè
tot i que te diem
una relació
molt
molt
espèvia
tenim una relació
personal
sempre
sempre
quan ens aderçàvem
d'ell
era el delegat
però era el Xavier
també
perquè
perquè és un amic
com va la campanya
doncs acabant-la ja
molt intensa
he de dir als oïdors
i oïdores
que aquesta senyora
que truca
és una gran
professional
del periodisme
però és una
té una gran humanitat
i
i l'he volgut fitxar
fa poques setmanes
quan me van fer
cap de l'oposició
però no es va deixar
perquè ara
està fent una feina
que li agrada molt
i no vaig poder
però
hauria fet un gran servei
perquè
ha estat
de les col·laboradores
més importants
i més fantàstiques
que he tingut mai
però què ja la funoura
les gustos
i el més importants
que l'únic
és perquè
que és un treballador incansable,
no hi ha horaris per ell.
És una persona que, com ho haureu vist en la conversa,
és molt culta, és molt llegida, molt intel·ligent,
sempre té arguments, té base al darrere,
i a més els explica amb passió,
la qual cosa fa que,
és una persona que, com ho haureu vist en la conversa,
és molt culta, molt llegida,
molt intel·ligent,
sempre té arguments, té base al darrere,
i a més els explica amb passió,
que aquestes conviccions que ell té d'esquerra catalanista
traspullin i arribin a la gent.
També diria que és una persona molt solidària.
En l'època que vam estar treballant plegats a la Generalitat
ho vaig poder comprovar,
perquè sempre hi havia una tensió cap a aquelles persones
que amb més injustícia patien,
i a més això ho realitzava com a responsable polític,
però també molt a nivell personal.
Recordo un viatge que va fer a Nicaragua,
amb la coral de la URB,
i que va viure molt intensament,
i jo crec que el va marcar molt també personalment.
I després una persona molt sensible envers les arts,
en general a la música,
ell toca el piano,
us explicava que l'està prenent,
però també teatre, la dansa, les lletres,
com a filòleg,
jo recordo més d'una vegada,
que em citava alguns passatges,
o es referia a la divina comèdia de Dante,
que em sembla que és una de les seves obres de capçalera,
que em sembla que té una versió fins i tot també original,
o anava comparant la versió catalana o castellana amb l'original.
I després, també molt sensible amb alguna cosa que estava sentint ara
i que m'ha agradat recordar,
amb tots els temes vinculats amb la terra,
amb el pagès.
També recordo molts caps de setmana
que comentava que anava a Flix,
que anava a ajudar el seu pare a l'olivera,
a recollir olives,
o fins i tot una olivera
que va recuperar d'un tros d'un amic seu,
que se'ls venia a Bràfim,
i va insalar el jardí de casa seva
en una temporada que va estar fora de Tarragona,
tot i que l'enyorava molt,
que se sent profundament tarragoní.
I és aquesta sensibilitat envers tot el que té relació
amb les coses manuals,
ell deia fa una estona,
amb les coses que venen de la terra,
que són els orígens de tot,
també, per exemple, en el món del vi,
i després una atenció i una mirada
sempre molt àmplia i molt atenta
al medi ambient, a la sostenibilitat,
al planeta,
a aquests problemes que ens afecten a tots
i que de vegades es tenen una mica aparcats.
Bueno, ja es veu, eh, que és una amiga.
Bueno, Ruth, moltes gràcies, eh?
No, no, de res, de res.
Jo et volia preguntar com han filat
els últims dies de campanya.
Doncs amb esperança i a veure si podem posar una mica de seny
tots plegats en aquest moment històric
en què la cosa està massa embolicada, no?,
i en què la crisi afecta a tanta gent de forma tan dramàtica.
Sí, la veritat és que sí,
són uns moments molt complicats
i si baixem a la realitat del dia a dia que cadascú vivim al nostre voltant,
doncs les coses estan força complicades, no?
A vegades es demana que la classe política tingui una atenció real
perquè són problemes reals, no?
Jo de vegades coincideixo amb que en el dia a dia
es veu el problema, no?, de la gent amb la sanitat,
amb l'educació o fins i tot amb els viatges que jo ara faig a Barcelona
tot sovint amb la Rens i que això no evoluciona
i fa no sé quants anys que la línia està muntada, no?
I per tant jo crec que la gent el que vol realment
és que aquest entorn més immediat en el que viu
es resolguin els problemes quotidians per tenir una vida més...
Ruth, una forta abraçada,
enhorabona per cert per la iniciativa dels vins,
del blog que esteu fent amb companyes de la Rioja
i d'aquí també de Vilafranca i de Barcelona,
el coxinet For Wine.
Xavier, coneix aquesta iniciativa?
Sí, me l'ha d'acabar d'explicar personalment
però no acabem de trobar el divendres o el dissabte
que ens vagi bé per anar a sopar,
però ara quan acabi la campanya
estem més o menys en contacte a través del Facebook,
del correu electrònic...
Sí, jo de fet tinc preparat un vi
per la propera vegada que ens veiem
perquè ens vam veure fa uns mesos
quan vam fer un sopar amb amics
i vam tastar un gatzara
que és un vi de la Déu Conca de Barberà
que és un copatge de Merlot i Cavernet
i a mi em sembla que el vaig sorprendre
tot i que ell té una visió molt àmplia també d'aquest món
i el coneix molt profundament
i el vaig sorprendre per la qualitat del vi per una banda
però per l'altra perquè és un producte
que va néixer a Barberà de la Conca
en un vi de celleristes
en el que ell va treballar també
molt amb aquesta idea que deien
de donar suport a les iniciatives locals
a l'emprenedoria, a la pagesia
i penso que serà una bona ocasió
de retrobar-nos al voltant d'una polla de gatzara.
Molt bé, creixo molt a Tarragona Ràdio
que m'hagi proporcionat aquesta sorpresa tan agradable
que m'ha agradat tant el dia.
Avui estaré més content, Ruth.
Moltes gràcies.
A mi també em fa molta il·lusió
que he parlat amb tu perquè és cert que per telèfon
ens costa més tot i que tenim contacte a través del social mèdia
i aquestes coses
però et desitjo molta sort, una abraçada
i també gràcies a Tarragona Ràdio per l'oportunitat.
Un fort abraçada, una forta abraçada i fins aviat.
Adéu, Josep.
Fem una petita pausa, li sembla,
assegurim aquest moment i tornem a seguida.
Pizarro Moda Casual
Amb texans, parques, nàutiques...
Camises de màriga curta o llarga,
compren dos, et fem el 15% de descompte.
Pantalons, compren dos, et fem també el 15% de descompte.
Vine a Pizarro
i la nostra col·lecció casual et sorprendrà.
Pizarro, el carrer Mallorca número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977-213617.
Som professionals.
Pizarro, especialista en mides grans fins la 80.
Un quart de català.
L'actualitat de la llengua catalana,
les novetats editorials informàtiques,
el català internet,
el voluntariat per la llengua,
tot això i molt més en un quart.
Un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Un aparador dels serveis que el centre ofereix als ciutadans,
a les empreses i a les entitats i associacions.
Cada divendres,
després de les notícies de les 12,
un quart de català.
I en qualsevol moment,
a tarragonaradio.cat.
Tinc gana, preguntem algun lloc per dinar?
No cal, el busco al mòbil.
Al mòbil?
Esclar, amb l'aplicació de la Guia Repsol
pots entrar-hi i consultar el que vulguis.
Veus?
Hi ha més de 9 restaurants per aquí.
Anem al de la plaça major?
Caram!
Doncs després busquem hotel pel pròxim poble.
Sabem la il·lusió que et fa viatjar
i que important que és gaudir del viatge.
Per això a guiarapsol.com
estem a prop teu,
perquè en tot moment puguis accedir a nosaltres
i el teu viatge sigui perfecte.
Guiarapsol.com
Que el teu viatge comenci sempre aquí.
El matí de Tarragona Ràdio.
Seguim endavant des del Balcó del Mediterrani
on estem avui fent aquesta entrevista,
la quarta ja de campanya amb Xavier Sabater,
cap de llista del PSC.
I ara arriba el moment de Miquel González,
que se'ls ha estudiat a la ràdio.
Miquel, molt bon dia.
Molt bon dia, Josep i Xavier.
Hola.
Aquí estem, preparat per fer-li unes quatre preguntetes.
Som-hi.
Com vulguis, endavant.
Xavier, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb quin transport ha arribat al Balcó del Mediterrani avui?
Doncs he vingut caminant.
Condueix habitualment?
Condueixo habitualment, sí, clar, condueixo.
Però procuro caminar molt per Tarragona
i ara vull començar a anar amb transport rodat,
però no de quatre rodes.
Qui va ser el seu primer cotxe, Xavier?
Un...
Bé, un mini llogat, un estiu,
per repartir diaris per la costa.
Ah, ah.
Diaris i fotografies.
Clar, ara explica això, la gent deu dir,
què coi vol dir això de repartir fotos?
Doncs vol dir que jo recollia pels càmpings de Salou i de Cambrils
i els hotels els carrers dels turistes
i venia un noi de Barcelona, jo li donava
i en 24 hores teníem revelades les fotos
i al mateix temps repartia diaris estrangers, eh?
El The Sun, The Mirror, tots aquests.
I, bueno, em vaig guanyar la vida aquell estiu
i tenia un mini llogat,
que per cert, una vegada se'm van quedar les claus dins
i encara ara no sé com ho vaig fer.
I després ja, de propietat, va ser un 127
que em va ajudar el meu pare a comprar-lo
i em va servir quan estava treballant un anyet
a una constructora fent d'administratiu, a Escó,
per la nuclear, aquesta nuclear que ara vull tancar,
doncs em va servir per anar venint cap a Tarragona
els caps de setmana i tal,
i, bueno, va ser ja el meu primer cotxe en serio.
I ara quin té?
Ui, ara tinc un Opel Omega de fa 12 anys
que ja està molt vellet
i que algun dia l'haurem de canviar,
però encara no toca.
Molt bé.
Canviant radicalment de tema.
Una paraula per definir la situació actual de Catalunya.
confusa i dramàtica pel que fa a la crisi,
faltada de perspectives
i que necessita una empenta
a la qual jo vull col·laborar modestament
per infondre optimisme i veure si entre tots en sortim.
Allò que millor sap fer Xavier Sabater?
El millor que sé fer?
Bé, potser escriure articles
i tenir passió pel medi ambient
i la lluita contra el canvi climàtic
i, per tant, ara engegant un nou projecte
que després de la campanya ja coneixereu.
Molt bé.
A nivell d'internet, publica o manté algun bloc?
Sí.
Jo vaig ser el segon polític d'Espanya
en tenir una pàgina web.
després de Rafael Estrella, diputat per Granada,
doncs jo quan estava al Congrés de Diputats
ja ho vaig posar en marxa,
llavors allò es va convertir en un bloc
que ja fa molts anys que mantinc.
Molt bé.
Estic al Facebook, al Twitter
i, en fi, a tot arreu on...
I sap què passa?
Com que sempre soc dels primers,
doncs el meu nom, Xavier Sabater,
malgrat que hi ha molts Xavier Sabaters per Catalunya,
acaba sent sempre el que es pot trobar més a la xarxa.
Si poses xaviasabater.cat,
li surt el blog, li surt el Twitter, li surt...
Està ben posicionat als buscadors.
El seu Twitter i el seu Facebook
i publica vostè o fa alguna cosa altra?
No, no, ja li puc dir que no el toca a ningú,
ni tan sols aquests dies de campanya.
Si algú em suggereix alguna cosa,
després, quan arribo a casa, o en fi...
Ho publica vostè.
Ho publico jo, sí.
Molt bé.
Ho mantinc jo.
Què farà el dissabte 24, el dia de reflexió?
Doncs, tinc moltes coses per fer
i les hauré de seleccionar.
Una, tinc tot el migdia i tota la tarda
d'un assaig amb dinar inclòs de la Coral de la URB,
que no sé si hi podrà anar tota l'estona.
Després, a les 10, tinc el que és tradicional
en el nostre partit,
una reunió d'interventors i apoderats,
a la qual també assistiré per dir unes paraules.
I després, em temo que tampoc podré anar a la nit
al sopar de la Colla Castellera enguany,
perquè una mica em deia descansar.
El diumenge he de donar molts de toms
per tots els col·legis electorals.
I, a més a més, a la tarda-nit no podré ser a Tarragona,
perquè el meu partit m'ha encomanat
que vagi a TV3 a fer el seguiment dels resultats.
Així que m'espera un dissabte i un diumenge molt intensos.
Mougudets, mogudets.
Un dècid de futur, Xavier.
Que Catalunya tingui una relació federal amb Espanya
seria el millor que ens podria passar a tots
per evitar problemes, conflictes.
I que això es fes tenint una Catalunya social.
És a dir, que pensi molt en les persones,
en les seves necessitats
i, sobretot, de la gent que més les necessita,
que cada vegada són més.
Té algun pla de pensions?
Tinc un petit pla de pensions
que em sembla que ja porto un parell d'anys
que no puc aportar més.
Hi ha alguna persona del seu entorn immediat o familiar
que ara mateix estigui a l'atur?
Sí, uns quants.
Què li diu aquesta paraula?
Sigui breu, sisplau.
Independència.
Una quimera impossible en el segle XXI.
Xavier Sabaté, quantes hores dorm a la nit?
Ara una mica més.
Sis, set.
Però hi ha hagut de poques gent que dormin menys.
I què hagués fet a la vida
si no s'hagués dedicat a la política?
Tocar el piano.
I ja per acabar.
Si no tingués més remei,
a qui s'emportaria una illa deserta?
Li dono opcions.
Josep Andreu, Rafael Luna, Hortència Grau
o el verb atet?
Home, per afinitat ideològica,
l'Hortència.
Però és que...
En fi, podria donar lloc a males interpretacions.
Però també tenim bona relació.
És la més escollida, sens dubte.
És la més disputada, l'Hortència.
Ah, sí?
Sí, sí, perquè ahir el...
Josep, el Rafael també va dir el mateix.
El Rafael Luna no crec que passessin més de dues hores,
però en fi, ell sabrà.
Doncs fins aquí, Xavier.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé, bon dia.
Mareu, Miquel, gràcies.
Gràcies.
Doncs és que ara, si la recta final,
si vol aprofitar aquests moments per això,
per demanar als ciutadans,
aquí, especialment que encara estan indecisos,
doncs que es decantin per la seva formació.
Jo demano als tarragonins que se senten d'esquerres
i catalanistes que ens votin,
perquè nosaltres som l'opció
que té una alternativa més possible
i al mateix temps més ambiciosa.
Perquè no pel fet de cridar molt
Catalunya, Catalunya o Esquerra, Esquerra,
les coses se solucionen.
Hem de buscar alternatives que siguin viables,
que siguin possibles,
i en el món del segle XXI,
doncs cal una Catalunya que pensi molt en la gent,
en aquests joves i aquests nens
que tenen un futur que no el veiem gaire clar,
en la gent gran que està passant moltes dificultats
i que els hi han posat una càrrega
amb els medicaments,
amb la gent que necessita dels pilars bàsics
de l'estat del benestar solucionat,
i que pensin també que nosaltres som una alternativa
que té molt en compte els problemes globals,
que també són locals,
i el del canvi climàtic
i tot el relacionat amb el medi ambient,
l'energia i aquestes coses,
doncs també ens en preocupem molt.
I en definitiva, una alternativa que és possible
i que pel fet de ser-ho és també la més ambiciosa.
Xemí, s'ha de dir moltes gràcies.
S'ho passat bé, per cert?
S'ho passat bé, l'entrevista, sí.
Molt bé, molt bé.
Ho heu fet molt bé.
Penso que a les campanyes la gent prefereix més
aquest tipus d'entrevistes
que no pas aquelles en què tot va al gira
al voltant exclusivament la política.
El que hem fet avui també és política.
Moltes gràcies i fins la primera,
i molta sort diumenge.
Molt bé, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.