...
Aquest dijous ens reprenem aquí al matí de Tarragona Ràdio,
uns minuts dedicats a les diferents confraries
de la Setmana Santa Tarragonina,
perquè a partir d'avui tenim tres dies consecutius
amb la presentació d'opuscles de diferents gremis,
congregacions i entitats.
Avui, per exemple, és el torn del Gremi de Pagesos,
demà el de l'Associació del Pas a la Presa de Jesús
i dissabte el del Gremi de Marejans.
Ens acompanyen en Raül Fong,
que és el president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç.
Raül, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya Josep Tules,
més conegut com a Pitu Mosquits,
president de l'Associació del Pas a la Presa de Jesús.
Pitu, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
I també Francesc Ceritjol,
secretari del Gremi de Marejans de Tarragona.
Francesc, també molt bon dia.
Bon dia.
Comencem primer per la presentació dels actes.
Avui, Gremi de Pagesos.
És el torn.
Sí.
A quina hora i amb quin convidat?
Mira, avui a les vuit del vespre,
l'església de Sant Llorenç,
que és aquella església gòtica tan bonica
que hi ha a la zona de davant de la universitat,
a la part alta, del costat de l'Ensenyança
i al costat del Col·legi d'Arquitectes,
a les vuit del vespre,
i tenim com a convidat una persona que jo crec que té un discurs humanista
i un contingut intel·lectual molt potent,
que és el Joan Rigol.
El Joan Rigol va ser l'onze president del Parlament de Catalunya
i, a més a més, fins fa quatre dies,
fins que va venir el Sant Pare Rasinger a inaugurar la Sagrada Família,
va ser el president del Patronat de la Sagrada Família,
que és el que té cura de la construcció
de l'acabament de l'església de la Sagrada Família de Barcelona.
És una persona, insisteixo,
amb una sòlida formació intel·lectual i religiosa
i crec, penso, que pot ser una presentació molt potent
des del punt de vista de discurs i de coneixement
de la passió i de la realitat religiosa de la cultura cristiana.
Això serà avui, a les vuit del vespre.
Demà, Pitu, és el vostre torn.
Sí.
A quina hora i a on?
Demà, com és ja tradicional,
ho farem a la llotja,
a la sala d'actes de la llotja
i tenim un presentador que aquest any
l'hem compartit amb l'Alecció Homo.
És una persona que també està molt vinculada al barri
perquè els seus avis, per part materns,
són del Serrallo
i quan li vaig comentar al Josep Andreu,
li vaig comentar, dic,
Josep, mira, ens agradaria molt
que ens fessis la presentació de l'opuscle, no?
I, bé, em va dir ell
que ja s'havia compromès
amb la seva germandat
perquè el Josep Andreu
és portant del Sant Acció Homo,
però com que tenia tantes ganes,
em va dir,
jo, si no et fa res,
puc fer les dues presentacions, no?
Aleshores, doncs, bueno,
es van posar d'acord
i, bueno, doncs,
demà es presentarà el nostre opuscle
i, bueno, nosaltres estem molt contents
perquè és una persona
que des que ha entrat a l'autoritat portuària
s'ha portat molt bé
amb nosaltres i en tot el barri
i estem molt contents
i creiem que ens farà una bona presentació.
Demà a les 8 del vespre.
A les 8 del vespre, demà.
I aprofito ja que estem aquí
per dir a totes les entitats,
els cofrares ja ho saben
perquè ja els hi hem dit
i saben a l'hora que és la presentació, no?
Però convido a tots els tarragonins i les tarragonines
qui vulgui baixar allà baix
que sàpiguen que tenen la sala de la llotja oberta
perquè vinguin a acompanyar-nos
en aquesta presentació del nostre opuscle.
I dissabte, al tor del gremi de Marejans.
Francesc, a quina hora, a on i amb quin presentador?
Nosaltres dissabte, com és tradicional també a l'Eglésia del Serraio,
a les 8 i mitja,
amb Ramon Genei Fileia,
que és escriptor i fotògraf,
que està molt lligat al gremi fent fotografies
i té una llarga extensió literària.
I sempre intentem buscar gent més del poble,
no buscar personalitats,
sinó gent del poble que pugui explicar
com veu el llibre, que el presenti,
les seves experiències personals.
I juntament amb la presentació del opuscle,
un cop acabada,
al local social del gremi, al carrer Sant Pere,
farem per segon any consecutiu
una exposició fotogràfica de Javier Bassiana,
que és un fotògraf del barri,
aficionat, però que fa fotos realment molt maques.
Estarà exposat d'ara fins a que s'acabi la Setmana Santa
i dos dies que obrim el local per algun acte
o per preparació de totes les tasques que fem de Setmana Santa,
la gent no podrà observar.
Molt bé, doncs tenim la gent d'aquests tres actes.
Recordem que ja la setmana passada
es van presentar els dos primers opuscles,
el de la germandat del Sant Exiomo,
amb el president del Port, Josep Andreu,
que enguany farà doblet,
i també va haver-hi la presentació de l'opuscle
de la congregació del Descendiment
amb el periodista Benigna Riós.
Aquesta setmana tenim aquestes tres presentacions
i la setmana que ve n'hi haurà d'altres.
Convidarem, evidentment, també a les diferents entitats
que organitzen aquestes activitats.
Més enllà, però, en fi,
de l'activitat pròpia que fan vostès com a confreries,
com a entitats, com a associacions,
en fi, quina valoració fan
o quina perspectiva fan d'aquesta Setmana Santa?
Han patit molt, per exemple,
per fer els opuscles pel tema de la crisi?
El Pitu em diu que sí, va dient que sí.
Perquè aquesta és una pregunta que també vaig formular
la setmana passada.
Es nota la crisi, també, d'alguna manera,
entre les entitats, Pitu?
Sí, sí, sí.
Des de l'únic que sí, que s'ha notat molt.
I, a més a més,
estic una miqueta enfadat
amb les administracions,
sobretot en cultura,
perquè penso que s'haurien d'abocar
una miqueta més amb la Setmana Santa.
Ho hem notat
des de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa.
Penseu que encara estem pendents
de cobrar subvencions de l'any passat
i, clar, tot això repercuteix
dintre de totes les cofredies, no?
Clar, si Tarragona volem ser una ciutat cultural
i, a més a més,
es fan aquestes retallades
amb uns col·lectius,
com ara les agrupacions,
germandats i cofredies de la Setmana Santa,
que hi ha, per si soles,
si ens hem de valdre
amb les quotes dels associats,
doncs quasi pràcticament no queda res,
perquè el que porta...
La gent se pensa que sortir a la Setmana Santa
no costa res.
Hi ha moltes despeses,
despeses de flors,
despeses, la més important de totes,
que és fer els opuscles,
que els opuscles valen un dineral
i, clar,
si et van retallant per tot arreu,
al final, doncs...
I, a veure,
el Departament de Cultura,
jo crec que,
ja he dit,
les institucions,
crec que s'haurien d'abocar una miqueta més
amb uns col·lectius que estem parlant
que venen a la ciutat entre 50 o 60.000 persones
per veure aquests actes.
Aquí se beneficien
igual restauradors que tothom, oi?
I crec que l'Ajuntament
ens hauria de donar una miqueta més d'apoi.
Raül, com ho veus?
Hi ha crisis
i la crisi ens afecta a tots,
és el que deia ara l'amic Pitu,
és a dir,
estem passant una situació
amb les germandats,
les confreries,
els gremis,
certament complicada, no?
Si, a més a més,
hi afegim
que és el cas nostre
i segurament també el cas de la SANG,
dels natgerents i d'algú més,
que nosaltres, a més a més,
tenim patrimoni.
Teniu església.
L'església de Sant Llorenç
no és de l'Arcabisbat,
és del gremi de pagesos.
A més, tenim una casa anexa
que és on vivia antigament
el segrestà
de l'església de Sant Llorenç, etcètera,
que ara nosaltres l'estem restaurant
perquè des de després de la guerra
no s'hi havia fet res
i tenim un pressupost de 300.000 euros, no?
Llavors, imagina't
el patiment i el neguit
i les cuites que estem passant
a nivell de Junta Directiva, no?
És cert que algú a vegades comenta
home, potser els opuscles
no caldria que es fessin,
perquè...
però els opuscles, més enllà
de l'autèntic sentit
de l'opuscle com a programa
i com a...
i té un paper revitalitzador
de les germandats i de les cofredies
perquè és un moment
en el qual s'hi troba tota la gent
abans, prèvia a la Setmana Santa,
on es fan...
s'intercanvien...
la gent de la comunitat,
del gremi, de la cofredia,
de la germandat
s'interrelacionen els uns amb els altres,
col·laboren els uns,
recerquen informacions, articles
entre la gent del barri
o la gent del col·lectiu
al qual pertanyen
i això dona una vida
i un dinamisme...
I no encara només per la germandat,
o sigui, allà queda reflectida
tota l'activitat de la germandat
durant tot l'any
i allò pels historiadors
i per la gent
allò queda palès
que, a veure,
qualsevol estudiador
que vulgui buscar
alguna informació
allà dintre la pot trobar
des dels anys enrere
de fa molts anys, no?
O sigui, que és una font
d'informació molt bona.
Jo sé que...
Aquí, però, el debat
que d'alguna manera
obria el Pitu era, clar,
si calen les confraries
han de rebre més diners
de l'Ajuntament
o també s'han de buscar
recursos d'una altra banda,
si és que és possible.
Clar, perquè el Pitu
parlava això
de més diners
de l'Ajuntament.
Raül, i després el Francesc.
Sí, el que comentava el Pitu
té tota la...
Però, clar, com que hi ha retallades
per tothom...
És aquest el problema, no?
Ara bé,
jo crec que tots
en som conscients
que estem en un moment de crisi,
que esperem que sigui passatgera,
que esperem que sigui
allò una petita curva,
però que això torni a remuntar
doncs d'aquí un parell d'anys,
que és el que se'ns està dient
i se'ns està notificant,
però és cert el que diu el Pitu.
És a dir,
nosaltres estem contribuint
a fer una promoció,
és a dir,
més enllà
de l'activitat religiosa
que representa la processó,
que jo crec que és la...
Almenys en el cas meu
i en el cas de la immensa majoria
és el que ens mou
a fer això,
un cas de devoció
de religiositat popular,
però també som conscients
que estem fent un acte
doncs de promoció turística,
de promoció de ciutat,
som declarats
d'interès turístic,
etcètera,
i llavors aquí
se'n beneficia
no només a nosaltres
sinó tota la ciutat,
i en canvi
hi ha altres activitats
com pot ser...
Bé, no diré noms
perquè no vull plantejar greu,
d'altres activitats
que es realitza durant l'any
que probablement
no tenen aquesta aportació
de promoció de ciutat
i que en canvi
potser estan més ben tractades
que en altres.
Bé, en qualsevol cas
jo espero
que això
en els propers anys
es pugui reconduir.
Segur que sí.
A veure, Francesc.
Nosaltres del gremi,
a veure,
el tema del Puscle
hem intentat
que sigui cost zero
i tant buscar col·laboradors
que ens ha costat molt
per poder fer cost zero
i tant costa tant tenim
i punt,
reduïm una mica
les pàgines
que aquest any
al final seran 74 pàgines
i en blanc i negre
hem tret el color.
Però és el que deia el Raúl
i el Pitu
que realment
és un problema
de retallades
no només econòmicament
sinó de recursos.
Nosaltres la setmana passada
hem fet la mostra de sons
com tots sabeu
i cada dos anys
fem la mostra estatal
amb bandes de fora.
La setmana passada
fins i tot
que s'entén,
però el nivell de recursos
que la Guàrdia Urbana
no pugui tenir efectius
per ajudar-te a fer aquest acte
que és tallar carrers
tira endavant
si hi ha algun problema
arriba un moment
que dius
home,
plantejar-te l'acte
l'acte no
perquè s'ha de seguir
sí o sí
perquè és un acte cultural
que tira endavant la ciutat
però són actes
que mouen molta gent
aporten molt de benefici.
Com venen les bandes de fora
omples els hotels
de la ciutat sencers
clar,
en aquesta època
potser no els ompliries
15 dies abans de la Santa.
Clar,
si no tens aquests recursos
ja no econòmics
entenem que no hi ha subvencions
busquem recursos
doncs sí,
sota les pedres
fent les coses nosaltres
com sigui
perquè també tenim patrimoni
en cas del gremi
com les cases així
doncs bueno
si hem hagut de pintar alguna casa
doncs no hem fet nosaltres
a més d'agafar un pintor
coses que passen
perquè així
els locals igual
ens ho arreglem com podem
però que arriba un mes
que dius recursos
que ningú t'ajuda.
Les retallars
també han obligat
a suprimir la carpa
de la plaça Verdaguer
on hi havia
una desena de passos
s'havia fet
tres anys crec
si no m'equivoco
ja ens ho va explicar
el president de l'agrupació
que miraran
de posar-se
aquests passos
a la catedral
que sembla que ja estarà
més o menys
acabada
amb totes les obres
amb tot el procés d'obres
ho valoren positivament
Pitu?
et sembla bé
que malgrat no tenir la carpa
com a mínim
a la catedral?
Això ha sigut
conseqüència
de les retallades
que hi ha hagut
que és el que comentava abans
sobretot
a l'agrupació
l'agrupació
de Setmana Santa
no ens podem fer càrrec
de la carpa
com hem anat fent
perquè pensa
que em sembla
que pujaven
si no me'n recordo
molt malament
em sembla que ens costava
uns 20.000 i escaig d'euros
llavors ens han tret això
també hem de donar gràcies
a l'arcabisbat
perquè ens acollirà
aquest any
i de moment
només serà provisional
ens acollirà
per poder fer
una cosa
que també
a veure
des que ho vam començar a fer
fa tres anys
doncs escolta
allò ha vingut
moltíssima gent
durant tota la setmana
que venien a veure
i a visitar espacos
que normalment
tots els passos aquests
que anàvem a la carpa
són els que tenim tancats
que no es poden veure
durant tot l'any
que s'obria la carpa
i s'obrien les esglésies
de Sant Llorenç
de Sant Miquel del Pla
i de Nazaret
i això
doncs bueno
la solució et sembla
doncs correcta
com a mínim
de moment provisional
sí
perquè ja
si es posessin
dintre el tema
del museu
de Setmana Santa
és una altra història
que ja veurem a veure
com vindrà
tant de bo
pugui ser
com també t'he dit
una cosa
jo seria partidari
el que passa
que això
segurament
que el capítol
de la catedral
no ho voldrà
jo seria partidari
de tindre el museu
dintre la catedral
que és un lloc
excepcional
per poder veure
i visitar
a més
amb els visitants
que venen
durant tot l'any
però bueno
de moment
quedem-se on estem
i l'any que ve
si Déu vol
si veiem que la cosa
va millor
veurem si es torna
a muntar la carpa
o esperem una altra cosa
com a dir
el Petro
si més no
la catedral
alguna església de ciutat
seria un lloc idoni
i perfecte
per incloure aquest museu
o per no haver de fer la carpa
cada any
si no tenir una església
per dir alguna cosa
a Sant Agustí
que ara se fan presentacions
d'actes
de cartell i així
és una església bona
que podríem tenir
tot l'any exposat
i quedaria
de ser en ment
que la carpa
és molt maca
però és freda en si
però si tens una església
o un...
S'ha molt ben ubicada
perquè és un lloc molt de pas
i església molt ben ubicada
que a part de portar
a veure els passos
veurien més altres coses
i vosaltres
que ja teniu
no us afectava directament
però
el que ha passat amb la carpa
però és evident
que hi ha un esperit
de solidaritat
entre totes les cofredies
la potenciació
que s'ha fet
especialment
els últims anys
de l'agrupació
de les associacions
de Setmana Santa
fa que tots
tinguem la sensació
que anem tots dalt
del mateix barco
i en aquest sentit
jo crec que aquí
pot haver un factor interessant
que és que
amb un pam quadrat
com aquell que diu
o sigui
molt a prop
un lloc de l'altre
es pot muntar
aquest circuit
de la plaça del Rei
de Sant Llorenç
de la catedral
i llavors baixar
a Sant Miquel del Pla
és a dir
molt poca distància
pensem que a la catedral
hi ha rep molts turistes
i molts visitants
a l'època de Setmana Santa
i això també pot afavorir
contemplar els passos
en un entorn més
hi ha tres tipus de passos
hi ha passos
no aquí
a tot arreu
hi ha passos
que estan en una església
per ser venerats
en una església
que llavors
per Setmana Santa
es treuen al carrer
s'adapten
i es treuen al carrer
hi ha molts passos
com és la majoria
dels de Tarragona
que estan pensats
per sortir al carrer
i llavors
durant l'any
alguns es guarden
en un magatzem
i d'altres
tenim la sort
que es poden guardar
en una església
que més o menys
té algun dia
que s'obre al públic
i que la gent pot visitar
llavors en aquest sentit
aquest museu
o aquesta exposició
que es farà ara
en guant a la catedral
per aquesta situació de crisi
ajuda
a que la gent
pugui aprofitar
amb una visió diferent
de la del divendres Sant
de contemplar
i a disfrutar
de la magnífica qualitat
de molts dels nostres misteris
i el tema museu
que ja apuntava el Pitu
amb la crisi
amb la que està caient
aviam
amb aquell projecte
de la Rambla Vella
no fa gaire
vam estar parlant
amb el senyor alcalde
i bueno
ens va dir
que s'han posat
una altra vegada
sobre això
jo la veritat
és que
amb tota la crisi
que hi ha
ho veig una miqueta difícil
és el meu pare
però bueno
diu que
no tardarà gaire
que farem una reunió
a tots els presidents
per presentar-nos
una altra vegada
tot el projecte
ens va dir
i veurem a veure
si és que és veritat
que es fa
jo crec que seria
una cosa molt bona
per la ciutat
perquè
hi ha estat
bastants de llocs
fora d'aquí
i de Catalunya
i he pogut visitar
i és una cosa
que és espectacular
i aquí és inviable
perquè ni els que tenen
és l'església
perquè clar
les esglésies
tampoc no estan obertes
tot l'any
cada dia
sinó
només poden obrir
potser un o dos dies
a la setmana
vull dir que no és només
els passos que no tenen
local o església pròpia
sinó també
com ho veus?
el cas del Museu de Sama Santa
és un museu
que és necessari
de Tarragona
la Sama Santa
de Tarragona
com tot sabem
és coneguda
de tota Espanya
i part d'Europa
i molta gent
de la frontera
en França
així la coneix
la Sama Santa
de Tarragona
no tenir un museu
per poder
veure no només
les obres escultòriques
sinó tot el que envolta
la Sama Santa
és una llàstima
és tenir
el cas nostre
el cas del Pitu
el cas del Raül
encara
perquè quan hi ha missa
poden veure els passos
però el cas nostre
estan tancats
en un local
són obres escultòriques
magnífiques
que tan maques
potser no es troben
en cap museu
aquí a Tarragona
actualment
és una llàstima
que la gent de Tarragona
mateix no pugui observar-les
perquè no és el mateix
veure els passos divendresant
o la carpa
ara que tenim la carpa
que els veia
que poder-les veure en un museu
amb temps
amb tranquil·litat
treballar
i planificar activitats
fins i tot per a escolars
per a grups
pot donar molt de joc
no només el caire religió
sinó el caire escultòric
d'obra d'art
el que passa
que ara parlar d'això
ara
què t'hem de dir
la gent que ens està escoltant
que això està passant malament
si ara nosaltres reivindiquem
aquí uns diners
la gent ens pot dir
escolti mi
vostès que s'han cregut
en aquest moment
amb el que ens està caient
ara cal pensar
que el museu
de la Setmana Santa
més que un objectiu en si
jo crec que és un instrument
per donar a conèixer
per promocionar
la Setmana Santa
i durant tot l'any
és a dir
que provoqui visites
com ara apuntava el Francesc
escolti mi
la crisi els afecten a vostès
a nivell de participació
creuen?
de les pròpies germandats
o no?
o al revés
fins i tot la crisi
fa que la gent
tingui més ganes
de participar
a veure
no no
Ricard
jo et diré
aviam
en el cas nostre
et diré
o fins i tot
en els assajos
aquests dies
que s'estan preparant
totes les coses
la gent
surt més o menys
per la crisi
o igual
sortim
des del mes de gener
que estem ensajant
el pas cada setmana
hi ha setmanes
que ve menys gent
l'altre més
però no és per la crisi
no és per la crisi
vull dir
doncs
jo què sé
no ho hem notat
amb això
i si ja és
amb el número
d'associats
nosaltres fa ara
tres anys
que vam formar
l'associació
i l'associació
i tinc que dir
que estic molt content
perquè aquest any
hem fet
fins i tot
25 socis més
o sigui
això què vol dir
que la gent
té ganes de fer
no
més que res
la gent té ganes
de participar
i de fer coses
i això és positiu
clar
el gremi
de marejants
el gremi
el mateix cas que el Pitu
el fet dels assajos
que no es comença
amb l'octubre
amb les bandes
després passo
els passo
després els armats
el que fa això
és un teixit social
que en cas de crisi
a vegades la gent
encara hi va més
per compartir
per poder parlar
per poder expressar-se
els esmorrals
que es fan
potser sí
que a veure
els esmorrals de forquia
que fèiem
com el que ha dit el Serrallo
amb el Pitu Sem
potser no són tan extensos
no ens enganyarem
la gent s'ho mira més
però tant
és una cosa anecdòtica
el tema és així
que a nivell de socis
també hem augmentat
perquè clar
la quota és mínima
és a dir
que fins i tot
en un context de crisi
això pot fer
que hi hagi més persones
que tinguin ganes
de participar
també en el cas dels pagesos
us manteniu estables
ens mantenim
jo més que parlar
diguéssim
de pujades o baixades
de congregants
en relació a la crisi econòmica
jo crec que això
sí que hi ha
no ens hem d'enganyar
que hi ha una certa vinculació
amb la crisi
de gaire més espiritual
és a dir
és evident
però això no és de sèrie
d'aquest any
sinó ja d'un
és una tendència
una inèrcia
és evident
que cada vegada
anem amb una societat
cada vegada més laica
menys
tot això del context
de la religiositat
cada vegada
va més enrere
sobretot entre la gent jove
i és bastant freqüent
en moltes germandats
i entitats
i gremis
de tenir
la canelleta
dels 8, 10, 12, 13, 14, 15 anys
desaparèixer del mapa
de l'única manera
que a vegades
continuen
i hi ha una certa continuïtat
és integrant-se
amb una banda
de timbals
etcètera
però per contra
hi ha tota una sèrie
de gent
del col·lectiu
que en volta
la Sabana Santa
que ho veuen
amb mals ulls
perquè diuen
que els timbals
no tenen una tradició
de llarg
és a dir
estem en una situació
a vegades
d'un impàs
d'una certa
d'allò
quiero y no puedo
per un costat
veus que és bo
fomentar una cosa
perquè enganxes
a la gent jove
que és la llavor
del dia de demà
per altra
hi ha la tradició
la manera de fer la setmana
és complex
ara és evident
que sí que
ho veiem
amb moltes famílies
de famílies
que hi havia
una llarga tradició
i que en un moment
determinat
la gent jove
desapareix
esperem
i ara nosaltres
estem intentant treballar
intentar aconseguir
nous socis
per exemple
hem fet un conveni
amb el col·legi
Sant Pau
de Tarragona
de l'Arcabiesbat
i l'any passat
ja van venir 15 o 20 alumnes
i pares i mares
del col·legi
i sobretot
el que volem treballar
ara és intentar recuperar
aquesta gent
que de canellet
han vingut al gremi
que s'han casat
que tenen 30 anys
mirar a veure
si els podem tornar a recuperar
però és difícil
alguna cosa
sobre el tema
joves
música
digues
digues
no
aviam
jo volia
fer un encís
amb això
perquè
i estan lluitant
molt
perquè tothom
està en contra
ara
sobretot
tu ho saps
a dalt
de la sang
amb el tema
de les bandes
els he dit
si les bandes
i els portants
són les que han aportat
la gent
i és el futur
de la setmana santa
nostra
perquè la gent gran
a poc a poc
anirà desapareguent
i el que hem de fomentar
a veure
n'hi ha que venen
perquè els agrada anar a tocar el timbal
però per exemple
nosaltres
jo tinc allí
a l'associació nostra
tenim timbalers
que van començar
amb 7 i 8 anys
i tenen 20 i pico d'anys
i venen a tocar el timbal
encara
i això què comporta?
que ha vingut el seu pare
ha vingut la seva mare
ha portat el seu germà
i això ha de ser el futur
de la setmana santa
i hi ha gent
que està en contra
de tot això
jo no ho veig
d'aquesta manera
és un debat
el gremi
bueno
teniu dues bandes
el gremi
som
sou els músics
de la setmana santa
i fan sonoll
estem a l'uí de l'huracà
nosaltres sempre
però realment
és el que diu el Pitu
nosaltres tenim
tant l'esplay
com l'escola de timbalers
que agafem els nens
per i tot nens
l'esplay Sant Pere
que va absorbir el gremi
fa uns anys
i aquests nens
molts han anat
cap a tocar timbalers
han portat les famílies
que és el que està clar
i molts joves
també s'ha de dir
que és una afició més
que si no tocassin el timbal
cada tarda
tinguéssim l'obligació
d'anar a tocar
el dissabte de tarda
avui menjar tarda
no sabem el que faríem
perquè avui en dia
tots sabem el contorn social
que hi ha
és una obligació que es creen
i a nivell social
està bé
i a nivell musical
no s'ha de dir
nosaltres som els que fa
més anys que tombem pel món
quan vam anar al primer any
que la gorra
ara deu fer
va ser el 2003
m'assembla
10 anys quasi
realment ens han d'anar
lliçó
de qualitat
i aquí a Tarragona
l'estem aconseguint
gràcies a mostres
trobades
totes les coferies
han millorat
el tema dels bombos
i timbals
no és un problema
el problema
és un problema
de concepció
però si
s'apren a modelar el so
que s'està fent
es fan uns tocs de qualitat
no és soroll per soroll
és música
al fi del cap
i la percussió
és música
si es fa ben fet
quan hi ha un toc suau
en el nostre cas
baixem la xava Patriarca
amb un toc suau
allò és fenomenal
pots portar bomb
i anem a una banda
amb 40 timbals
i l'altra amb 28
i no es nota
el gran soroll
hi ha detractors?
sí
però s'ha de fomentar
la qualitat musical
per tota evolució
no
ens podem quedar
com als anys 70
evolució és el que enganxa gent
i és el ganxo
que tenim ara
per la gent jove
perquè si diem
traiem bandes
en el nostre cas
potser serien
entre bandes
portants
famílies i això
120-140 persones
que desapareixerien
i si sumem
en els confradies
són 1.000 persones
és una manera
d'enganxar
és una manera
d'enganxar
a la gent
la cosa s'ha de plantejar
i el que digui
vull fer això
que sigui conscient
de dir
què em pot comportar
el fet de
voler treure-ho
tots compartim
jo el que estic d'acord
que ho vam estar comentant
aquest dia
a l'agrupació
amb els dirigents
de la SANG
i és veritat
no menys
amb el recorregut monumental
estic d'acord
en que es facin
uns tocs més suaus
que ja es fan
o intentem fer
o no menys
els presidents
som els que
incentivem
els caps de banda
per dir
que ens costa
ens costa
ens costa
jo soc conscient d'això
i no paro d'insistir
però bueno
a part d'això
és el que deia
el francès
que té tota la raó
del món
la percussió
és música
i a veure
no és que vagi
anir a fer
sorolls
aquesta gent
porten
tot l'any
que estan ensejant
també
nosaltres
també tenim
l'escola
de timbals
que estan
quasi
durant tot l'any
criats
que tenen
7, 8, 10 anys
que estan ensejant
se'ls ensenya
una cultura
allí també
o sigui que
no es pot dir
que sigui
allò de
irabombo
i Pitu
i deixa'm que digui una cosa
i des que es porten
una altra vegada
els passos
a espatlles
és necessari
que hi hagi
algun toc
d'aquests
de percussió
tipus timbal
que vagi marcant el pas
i això
ho demanen
els propis portants
del missari
és un debat molt interessant
no digues digues
per el tema dels portants
també és veritat
el fet dels timbals
hi ha moments que
la processa és molt llarga
i depèn del toc que fas
els esperonen
una rambla
perquè algú em diria
ostres al més
has de fer un toc
ràpid
alegre
i que el puguin de fer
perquè es fa eterna
la rambla
a més
està bombada
els portants
els costa
s'ha de valorar
també això
sense els timbals
molts passos
tornaran a rodes
i la qualitat
del brossó
a ombros
que sempre hem dit
a rodes
és impepinable
i a la pujada
mateix
de peixateries
imagina tu
que tinguéssim
que pujar
t'estic parlant
lo menos
pel pas nostre
que és un dels passos
que ja ho sabeu
que es descapesa
més de tots
i bueno
els que estàs allà dintre
si tinguéssim
que anar
amb un pas suau
no pujaríem
allà dalt
llavors ja veus tu
com pugem
pugem a la càrrega
no?
doncs bueno
i això t'esperora
t'esperora
i t'ajuda
a pujar
a nivell musical
el que dèiem
hem millorat molt
si comparem
fa 5 anys o 6
la setmana santa
a la part alta
totes les bandes
que nosaltres som els pagesos
darrere
més un cop
li vam dir amb el Joan
el Menchon
Joan que ens tapem uns
els altres
i després s'equivocàvem
ara no
ara ells tenen un toc suau
uns altres també
i a vegades
ells van enganxats al panó
nosaltres enrere
perquè hem d'anar a girar el pas així
i les bandes
si hi hagués tant de soror
i tan lletx fos
ens taparíem
i ens molestaríem
i n'hi hagués mai cap queix
entre nosaltres
una sintonia perfecta
per tant
un debat molt interessant
que segur que el tornarem a posar
damunt de la taula
a mesura que es vagi apropant
el divendres sant
Raül
acabem amb vosaltres
perquè a més
el dia 26 de març
organitzeu un altre acte
relacionat amb l'Alguer
la setmana santa de l'Alguer
sí
fa cosa de 15 o 20 anys
vam anar a unes quantes
germandats i cofredies
a l'Alguer
el Tito Guinovar
van venir els marejans
van venir dels andalusos
van venir d'elecció
de la Salla i pagesos
m'assembla
van fer un intercanvi
molt interessant
van sortir a la processó
de la setmana santa d'ells
i tu hi vas anar
en un altre moment
el Pito també hi ha estat a l'Alguer
i després
amb el temps
els hi estem demanant
des de llavors
a veure si podien venir ells aquí
fer alguna presentació
a les visions de setmana santa
a l'Alguer
no hi ha hagut manera
i quan ja havíem tirat
una mica la tovallada
resulta que enguany es despenxen
ens truquen
i diuen
enguany podem venir
ho tenim preparat
ve el president
de l'Arxicofredia
de la Misericòrdia
de l'Alguer
el senyor Mario Sari
que és l'organitzador
seria com
si diguéssim
l'equivalent
del president
de l'agrupació
de la setmana santa d'aquí
i ve la seva filla
que és periodista
que parla un català
més que acceptable
molt correcte
un algarès molt bo
i un fotògraf
que es diu
Max Solines
Max Solines
que presentaran
doncs un audiovisual
amb diapositives
comentades
i en musicades
similar
del que podria ser
el de les visions
de setmana santa
però
que es farà
amb un format
de conferència
a banda
i aquest és un acte
coorganitzat
podríem dir-ne
per l'agrupació
d'associacions
de setmana santa
perquè el Quim Julià
Mare Déu
s'hi ha anat
al darrere
d'aquests de l'Alguer
també perquè vinguessin
coorganitzat
per l'agrupació
d'associacions
de setmana santa
pel propi gremi
de pagesos
i també col·laborar
l'associació
dels amics
de l'Alguer
que jo també
estic posat per allà
al mig
i això serà
el proper dilluns
era l'únic dia
que ens quedava lliure
perquè quan ens van despenjar
d'aquí dos dilluns
no el proper
sinó l'altre
el 26
ja ens ho recordaràs
a les agendes
de la ràdio
a veure si
aquell dia
està tothom convidat
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
a dos quarts de vuit
del vespre
del dilluns 26
amb aquesta presentació
de l'Alguer
que independentment
que la gent
que ens escolti
l'Igrà
i no la setmana santa
només per sentir
parlar l'Alguer
jo crec que pot valdre la pena
eh Pitu
tu que hi has estat
i el Pitu també cantava
i deixa'm dir-te
una última cosa
que és una novetat
a vegades
jo recordo que altres anys
ens hem preguntat
quines novetats
feu en guany
la Cofredia
en guany
se t'ha passat aquesta pregunta
no perquè
pensava que no n'hi hauria cap
que no n'hi hauria cap
doncs n'hi ha una
amb la crisi
n'hi ha una
n'hi ha una
almenys per part nostra
i de la qual
ens sentim molt orgullosos
que ahir me la van acabar
de confirmar
i per això
encara no havíem dit res
i que pot ser
doncs per nosaltres
és molt important
perquè ens ajudarà
a dignificar
la processó
que fem el divendres
de Dolors
és a dir
el divendres anterior
a Setmana Santa
el gremi organitza
una processó
per la part alta
a les 8 del vespre
i que ja ens han confirmat
en guany
que vindran
per primera vegada
i esperem que això
tingui continuïtat
els armats de Constantia
molt bé
ahir em van trucar
dient que vindrien
tots 30
que estan il·lusió
donadíssims
amb ganes de participar
gràtia et amores
és a dir
venen doncs
perquè també els agrada
la Setmana Santa
i em sembla que menys
el Joan Reig
dels Pets
que també toca el timbal
amb els armats
que té un concert
a Barcelona
me'n van dir
que tots els altres
vindran tots
i que posaran
un substitut del Joan
per poder ser els 30
que són habitualment
o sigui que això
que la gent no s'ho perdi
tampoc perquè pot ser bonic
com que el Raül m'ha dit
que no havia preguntat
les novetats
pregunto abans d'acomiadar
el Pitu i el Francesi
tenen alguna
nosaltres aquest any
tenim una novetat
també
per dignificar un acte
que és la Guàrdia del Monument
el dijous sant
farem el passadís
de la llum
un cop baixem els passos
cap a la Casa Feliu
de la Rambla
tots els timbalers
que dèiem
deixaran el timbal
i agafarà un atxe
que diem nosaltres
i faran un passadís
per tant que els armats
quan van cap a l'església
del Serrari
o fer la Guàrdia del Monument
els hi facin llum
que creiem que és un acte
que pot ser maco
això a on?
a on?
quan?
el dijous sant
a partir de les 9 del vespre
molt bé
Pitu
tu tens alguna novetat més o què?
carai
i jo no m'havia preguntat
a pesar de la crisi
ja veig que podríem estar aquí 3 hores
i tant
tindríem tema
tindríem tema
bueno
les novetats nostres d'aquest any
aquest any
celebrem el 20 aniversari
de Portal Pas a Espalles
i també de la banda de Timbals
llavors
ja he fet uns quants de contactes
amb unes quantes bandes
estic encara per tancar el tema
per fer una trobada de bandes
allà baix al Serrallo
farem una missa
i després la trobada de bandes
i llavors demà
la gent que s'apropi
a la presentació de l'Opuscle
tindrà l'ocasió
de poder admirar
perquè no és veure
sinó admirar
perquè després de
molta gent que s'ha implicat
i ha estat buscant
i ha pogut trobar
la maqueta del nostre pas
de l'any 56
que està feta amb terracota i guix
i he pogut contactar
amb el fill de l'escultor
que la va fer
vaig anar a Barcelona
i la tenim nosaltres allà baix
o sigui que la gent que baixi allà baix
ho podrà veure
perquè és una obra
que és digna de veure
la veritat
un exemple de la feina
de la dedicació
que totes les entitats
de la Setmana Santa
hores i hores
que li dediquen
perquè la Setmana Santa
de Tarragona
sigui cada any millor
jo no havia preguntat
les novetats
i ja s'han adonat
els ullets
de les novetats
que hi ha
i que és una manera
de fer tarragonisme
jo sempre dic el mateix
la gent que
escolta
jo tinc l'ADN de Tarragona
els has de preguntar
primer han de ser
del nàstic
segon han de ser
d'alguna colla castellera
i tercer han de ser
d'alguna cofredia
de Setmana Santa
si tens aquests tres elements
no cal que et facin
estàs al sumum
ja estàs al cel
t'has guanyat al cel
no cal que et facin
al lloc de l'estudi
de paternitat
en fi senyors
de la Setmana Santa
continuarem parlant
i a mesura que s'apropin
els dies forts
tornarem a convidar
els representants
de les diferents
congregacions
confraries
i entitats
de la Setmana Santa
te'n reunir
avui amb el Raül Font
del Gremi de Pagesos
amb el Josep Tules
de l'Associació del Pas
de la Presa de Jesús
i amb el Francesc Ceritjol
del Gremi de Marejans
aprofitant que ells presenten
avui, demà i dissabte
respectivament
els seus opuscles
senyors
moltes gràcies
que sí que vagi molt bé
gràcies
la propera
bon dia
Gràcies.