Fins demà!
Jo m'hi trobo allà
No, no estic dormit
M'ha vist
Jo vull mirar
M'hi trobo allà
Passa
Jesucrist
És ferit
I trist
M'ha fet
Quasi
Prora
Només 10 anys, dedicada a la carrera musical i sembla estrany per aquesta mestresa que li veiem damunt de l'escenari. Veieu quina veu?
Ens arriba des del guia, és la Franca Maso. Franca, bon dia.
Bon dia a tots. La Franca és la pregonera d'enguany de les festes de Santa Tecla i a més, com a extra, ens obsequarem el que millor sap fer, que és un concert a la nit al Teatre Metropol. Per on comencem, Franca? A veure, quina és la teva relació amb Tarragona?
Aquesta relació amb Tarragona, jo crec que sigui una cosa espectacular, una cosa molt important. En especialitat, la meva relació és una relació nova, clar. Jo he vingut ja a Tarragona a fer el concert per Santa Tecla el 2007. He passat molt ràpidament per aquesta ciutat, però tinc un record especial d'aquest concert.
perquè recordo que s'havia posat a plorar, a plorar, a proure, a proure moltíssim, i no se sabia si se podria fer el concert. I el públic s'ha quedat amb mi, esperant-me, i en fi, m'he portat a casa un record tan bonic i tinc tants amics aquí.
I tornar amb aquest gran honor i privilegi de poder fer també el pregó i oferir un altre concert, a mi m'emociona realment i profundament.
Al final vas fer concert l'any 2007, no?
Sí, sí. Sí, sí, quasi a mitja nit, però l'havien fet.
Però no vas viure res de les festes de Santa Tecla, doncs?
No, havia passat ràpidament per un dia, només per fer el concert, i prou. Doncs aquesta vegada sí, m'aturo uns dies perquè vull gosar-me, realment.
Llavors, com ha estat la notícia, la proposta de dir, Franca, vine, vine a Tarragona, i tu ets la pregonera?
Ha sigut una cosa forta per a mi que l'alcalde m'ha convidat i que, en principi, quasi no havia compres l'importància, no?
Perquè a Itàlia no es fa això. A Itàlia no coneixem aquesta tradició que teniu vosaltres de fer aquest discurs,
que és com un gran auguri, diem en italià, no? Bona feste, felicitat.
I l'he compres a poc a poc que passava el temps.
I quan m'he posat a escriure i a pensar sincerament en aquest discurs que jo aquesta tarda oferiré a la gent,
m'han tornat al cap les coses més profundes que jo senteix a rins i meu.
La magia i la força, al mateix temps, que m'ha donat a descobrir la llengua de l'alguer,
descobrir les reguines, que són els arrels, i la meva identitat.
He posat-hi totes aquestes coses a dins del discurs d'aquesta tarda,
barrejant amb idees, com t'ha de dir, noves,
proposant sincerament el que pot passar entre l'alguer i Tarragona,
perquè aquesta germanament és estar una cosa important per els algaresos
i els tarragonins d'aquella època, de fa 40 anys, que s'han il·lusionat,
que s'han il·lusionat moltíssim d'haver-se retrobats,
d'haver pogut fer aquesta empromesa, no?,
una empromesa quasi de germans una mica allunyants,
separats per al mar, però aquella mar, al mateix temps, ens uneix.
I aquesta llengua ens uneix.
I crec que he posat tota la meva sinceritat en les paraules d'aquesta tarda.
Tot i que la Franca no ens ha dit cap part del discurs que farà del pregó,
ni li preguntarem, més o menys ja ens han donat pistes,
doncs aniran per aquí les coses.
Sí, crec que sí.
Per la sinceritat i l'autenticitat, abans de tot sóc una artista,
jo no és que puc fer un discurs superhistòric o catedràtic,
jo crec que l'autenticitat i la senzillesa és la cosa més important,
que arriba a la gent directament.
Franca, qui ets? Descriu-nos una mica la teva biografia,
perquè, clar, hi ha gent, el primer comentari és,
Franca, massa pregonera, qui és aquesta noia?
A mi m'han dit que ets tota una institució, una icona a l'alguer.
A veure, la veu ja et determina.
Això que estem escoltant és la Franca cantant, que Déu-n'hi-do,
però fes-nos una mica de biografia, res, amb quatre tins dades.
M'agrada pensar de mi com a una donna, una donna de la Mediterránea,
una donna sarda, una donna que és forte, caractèrialment,
somiadora, enamorada profondament de la bellesa,
de la bellesa, de la natura, de la terra que m'ha acoglita,
i de la música, i de l'art especialment.
La música ha sigut la manera per poder-me expressar,
expressar, quasi per casualitat, t'ha dit la veritat,
jo soc autodidacta, doncs no he estudiat música, no he estudiat can,
jo m'ha adonat que teniva un do, un do del cel.
Jo sempre ho dic.
Jo crec que Déu m'ha adonat aquesta veu, m'ha adonat aquest do,
i no s'ha pot deixar sense utilitzar-lo.
Utilitzar-lo és una paraula que no m'agrada ara,
és que no m'ha ve, un terme més adequat.
Desfrutar, desfrutar d'aquesta possibilitat
de posar-me en relació amb el món,
a través de la música, a través del so de la meva Déu.
La música és la meva manera d'estar al món.
Era una professora de lletres,
i he deixat l'escola.
Soc mare de dos fills grans,
i canto perquè així és senzillament la meva vida,
no? És que no sabria què fer més.
És que saps què passa?
Escoltant-te i veient-te,
un té la impressió que tota la vida t'està dedicat a la música.
I clar, quan tens a les mans el disc aquest que hi posa 10 anys,
realment això fa només 10 anys.
El disc ha sortit el 2011,
i sí, professionalment he començat a editar el primer disc a la fi del 2000.
Recordes per què va ser el primer impuls,
el primer moment?
O tu ja tenies algun flirteig amb el món de la música?
Sí, jo cantava des dels anys 90,
a la fi dels anys 90,
cantant el jazz.
M'agradava cantar jazz,
cantar la música llogera italiana,
però un bon dia he pensat
que no era el món que em pertanyia.
I aleshores he pensat
que cosa puc triar,
que sigui més a prop a mi,
que sigui més autèntic per a mi.
He començat a descobrir unes cançons algareses,
casualment,
he començat a cantar-les
i a demanar als músics
per què no proveu a fer un arranjament més modern,
per què no proveu a portar aquesta tradició
que tenim a l'Alguer una mica més endavant.
Amb un vestit nou,
sense treure l'originalitat
i l'importància de la tradició,
però vestir-les de nou,
aquestes cançons.
Així hem començat
i era el 97,
i me'n record,
el projecte s'adieva
més a prop
en el sentit de poder entendre
l'Alguer a la Mediterrània
encara més a prop
del que jo
i els músics
que eren més joves de mi
coneixien i entenien.
I ha començat i tot així,
hem fet entendre una demo,
quatre extremos,
a un productor italià.
S'ha enamorat d'aquest arbal,
ha decidit de fer un CD
i ha esdevengut el meu viatge,
el meu primer disc del 2000.
Marc Harris ha sigut aquest italo-americà
productor que m'ha portat
i m'ha portat a conèixer el món
de la música
en manera professional
i m'ha donat l'oportunitat
de poder-me expressar
en llengua
i així aquell disc
que l'havia portat a Vic.
Com descriuries la música
algaresa?
Almenys en el que és l'arrel?
És bastant diferent
d'això que estem escoltant,
que jo sí que li trobo
una tonalitat de jazz.
Li trobes una tonalitat de jazz
perquè els músics tenen
un viscut jazzístic
i estudis així.
La meva crec que és una mistura,
una barreja
entre la tradició
i entre, com t'he dit
i com t'he explicat,
la gana d'anar endavant
amb gust, amb elegància.
La música algaresa
és una música una mica particular
perquè és bastant similar
a la música napolitana.
És una música que és diferent
de la resta de la música
de la Sardenya,
de la música sarda, tradicional.
És una música més oberta,
ja més moderna,
però s'ha de dir
que és una música més recent.
És una música que s'ha començat
a composar
als primers anys del 900.
I el moment més important
són estats a la meitat del 900.
Als anys 50 i 60
són estats anys
on han composat
moltíssimes serenades,
sobretot,
i després ha vingut
la cançó ironica
di Pino Pires
del que
avem ascoltat
un trosset
all'inizio del programma.
Aquella cançó
és una recuperació
que jo he fet
d'un tema
de què es canta autor
que és una veu ironica
però molt important
perquè era molt a prop
a la gent,
al poble,
d'on es dieva la veritat
i també sota un aspecte polític,
una crítica satírica.
És una música divertida
en el sentit
que hi ha cançons
de les festes,
del treball,
de la pesca,
de la campanya,
iròniques
i molt, molt, molt
sentimentals
i plenes
de nostàlgia
perquè
l'amor,
la distància
per la terra,
la mar,
són els temes
principals
de les composicions.
I d'aquest
tresor
jo n'he fet
el meu tresor.
De fet,
un gran tresor
és la veu de la Franca.
Ara l'estem escoltant
enregistrat,
però de veritat
que si la veieu en directe,
nosaltres ho hem fet
a través de diferents vídeos
que hi ha penjat a la xarxa.
Posa els pèls de punta,
per això us recomanem
no només el pregó
d'aquest vespre,
sinó també el concert
que tindrà lloc
després més tard
al Teatre Metropol,
em sembla que és
a dos quarts
de deu de la nit,
no?
Clar que dos quarts
o dos quarts d'onze.
21 a 30.
D'acord.
Hi ha un treball
que és la teva veu,
dius,
soc autodidacta.
Després hi ha un altre treball
que és el de reconstrucció,
d'agafar una...
Bueno,
les sonoritats
tradicionals,
algereses,
les recuperem,
els donem un nou vestit.
Això ho fas conjuntament
amb els músics?
Et costa molt poc?
Hi ha molta varietat
de cançons algereses?
O com va?
Bastant varietat,
bastant.
Ja havia editat
un disc que se lletava
El Guimia,
que era dedicat
exclusivament
a cançons algereses.
N'hi ha bastant,
i encara no tinc
que vull portar
en directe,
i m'agradaria
gravar també.
No m'acosta,
no m'acosta
perquè tinc
músics especials,
fantàstics,
sobretot
el meu
contrabaixista,
Salvatore Maltana,
és el meu
director musical
de 15 anys
i coneix
tot de mi,
ell organitza
els arranjaments.
Però tu fixa't,
si un contrabaixista
és el teu director musical,
això ha de sonar jazz?
Exactament.
És un gran
contrabaixista,
el jazz,
Salvatore,
és genial.
però quan era nen
participava
a totes les festes
algereses,
coneix perfectament
tot el repertori
de la música
algeresa
perquè l'ha tocat
de quan era nen,
perquè ha començat
millor,
veramente,
millor que
ha començat
a tocar la guitarra.
doncs,
doncs,
mira,
tenc un acordeonista
preciós,
que és Fausto
Becalosi,
que avui en dia
és també
l'acordeonista
d'Aldimeola
en tot el món
i cada vegada
que pot venir
amb mi,
per a mi
és un privilegi
i aquesta nit
veureu
un quartet
excepcional,
també amb la guitarra
d'Alessandro Girotto
i el percussionista
és de Barcelona,
és Roger Soler,
un jove que me l'estimo tant
perquè és d'un entusiasme
i ha portat una força
a la meva música,
al meu quartet,
donant-li
donant-li
un petit toc
de flamenc
però
no és que jo vulgui
portar la meva música
directament
a un altre país
o que hi sigui
una referència
tan precisa
com el flamenc,
no,
però
la seva manera
de tocar les percussions
a mi
em reporta a casa
i em trobo a casa
i l'acordeon
és un instrument
que a l'Alguer
s'utilitzava moltíssim,
la fisarmònica.
Sí,
no?
Seria un instrument
característic de l'Alguer?
Si haguéssim de fer
la instrumentació
de la música
tradicional a la Garesa?
L'instrument
més tradicional
era la madolina
que jo he utilitzat.
Però això també és
molt italian general.
És de Nàpols.
Clar, clar.
No, no, no,
mira,
el report amb Nàpols
és fortíssim
i doncs
s'ha restat
també amb la música
i amb les madolines
així
que jo he tingut
un gran mandolinista
en el temps passat
però ara
com que he organitzat
un quartet
diem essencial
però excepcional
la color
més important
del directe
és l'acordió.
Com serà
el repertori
de peces
d'aquesta nit?
Jo vull fer
una barreja
entre les cançons
que m'estimo més
de la carrera
que he fet
d'aquests 10 anys
d'aquests 10 anys
d'una banda
d'una part
donant un espai
a algunes
cançons
algareses
per l'altra part
m'agrada
cantar les cançons
que jo en el temps
he composat
escrit
escrit
bastant textos
lletres
i m'agradarà
donar
una breu
anticipació
del que serà
el nou disc
que sortirà
al novembre
i doncs
dos
tres
o potser
també
quatre temes
seran
d'una anteprima
per Tarragona
Molt bé
Exclusiva
Sí, sí, sí
Ah, que xulo
Ho explicaràs
Ho diràs
damunt de l'escenari
Sí
Molt bé
Molt bé
De fet
un d'aquests temes
que has composat tu
és Amargantango
que l'escoltarem
ara al final
a acabar l'entrevista
Aquest és especial
És especial
perquè ha sigut
la primera cançó
que jo he composat
És a la primera cançó
on jo he emprat
la llengua
algaresa
el català
de l'alguer
i
com que tenia
realment
tanta por
que
que el progete
fos
massa ambiciós
o que fos
difícil
que la triada
artistica
fos
sas
una mica
no
que me posésse
en dificultat
jo he pensat
de dedicar
aquesta cançó
a la lluna
la lluna
que per a mi
és un element
especial
en la meva vida
jo tinc la sorte
de viure
sobra el port
de l'alguer
al casc antic
i la nit
aquesta lluna
està sobra
la mia teulada
jo
sí
soc molt romàntica
m'agrada
pensà
que jo
puc
parlar
amb ella
de fet
li he dedicat
aquestes
paraules
perquè
teniva
perquè
m'ajudessi
en qualche
manera
a trobar
el coratge
i la força
per trobar
les paraules
justes
per anar
endavant
en aquesta aposta
que jo he fet
a la vida
jo crec
que aquesta aposta
hagi anat bé
perquè
m'era trobata
era trobata
a mi mateixa
era trobata
la dona
i l'ànima
que a vegades
saps
tu
t'ha perds
per el camí
o no saps ben bé
qui és
m'ha reconeix
com en el miral
en la música
que faig
i això
per a mi
és una gran
una gran sort
perquè jo
de veritat
tanco els ulls
i canto
i si m'ha surt
de plorar
proro
també en directe
perquè m'agrada
treballar
amb les emocions
i donc
un pes
a cada paraula
que pronuncio
un pes
a cada concept
que explico
perquè és important
un missatge
també
de poesia
de bellesa
de veritat
de vida viscuda
no?
sense fer
ni broma
ni
la diva
diem així
entre cometes
sóc una dona
que
viu
profundament
pateix
les coses
que passen
a la vida
i m'agrada
compartir-les
amb la gent
i sense el públic
aquesta feina
no té sentit
doncs per a mi
un gran respecte
per la gent
que vindrà
aquesta tarda
i que sempre
ve a entendre
els meus concerts
m'ha veurat
segurament
molt emocionada
molt entregada
Aquesta és
la persona
la figura
que hi ha
darrere
de la Franca Masú
quan la esteu veient
fent el pregó
aquesta tarda
per això fem
aquesta entrevista
perquè sapigueu
el que hi ha
tot el bagatge
que porta
darrere
de les paraules
que dirà
perquè a vegades
si no et coneixen
només es queden
amb els 5 minutets
que durà durar
el pregó
el pregó
és llarg
és llarg
10 minuts
Franca
et quedes més temps
a Tarragona
quants dies et quedes
no sé si has pogut
estar una miqueta
ja a la ciutat
no mira
quedaré
també dissabte
i diumenge
però aprofito
no vull desfrutar
són dies forts
perquè sap
que hi ha
coses
preciosíssimes
de veure
i jo la vull conèixer
parlaves abans
de paraules
el català
de l'Alguer
la llengua
sí
és la teva llengua
vehicular
no
l'he après
de gran
l'he après
de gran
a casa
no se parlava
en el garés
què t'aporta
perquè en definitiva
la llengua
també és el pont
una mica
d'aquest
germanament
és el que ens uneix
absolutament
és el pont
absolutament
és el pont
per a mi
ha estat
una descoberta
enorme
i
clar
no sé
com explicar-te
que jo puc
expressar-me
en italià
i en català
comprenc el Sart
perquè ma mare
és de l'interior
de la illa
no el puc parlar
però l'Alguer
és la llengua
que jo he volgut
he volgut
aprendre
perquè ha sigut
un amor
devastant
enorme
quan jo he comprés
que m'estava perdent
un tresor
així gran
a la meva ciutat
i no m'estava adonant
del que estava deixant
aquí es nota
que la Franca
és de lletres
és professora de lletres
per què dius això?
home per què t'estimes?
t'estimes la llengua
m'estimo tant
i de tot és el valor
que té
exactament
i les coses que
la cosa que em sorprèn
és que
ja fa anys
que a vegades
jo em sorprèn
a pensar
en el garés
a sentir
saps
les coses
que són
profundes
a comentar
a mi mateixa
en el garés
ho vol dir
que estic
perfectament
a rins
d'això
Franca
ja per acabar
l'entrevista
digue'ns
una cançó
o un moment especial
del concert
que faràs
que per tu sigui especial
aquella cançó
doncs això
bueno
especial
o una frase
simplement una frase
un vers d'una cançó teva
que per tu sigui
sigui especial
ho dic per fer
bueno
fer una complicitat
amb aquella gent
que ens escolti
i que després et vindran
a veure aquesta nit
hi haurà una cançó
que he escrit
per el meu fill
que se diu
tria la vida
quants anys té?
el meu fill té
29 anys
però
encara t'escolta?
no
se n'he anat a viure
a Londres
l'ho tinc
fora de casa

què sé jo la cançó
no la canto
és que no m'acordo
les paraules
o sigui
m'ha sortit cantant
però a recitar-les
m'ha costat
et surt dalt de l'escenari
et sortirà no
aquesta nit?
com en un braçol
tot fora la mar
que dava
el meu silenci
tancat
dins dels meus ulls
etcètera
això és un regal
això és un petit regal
que ens fa la Franca Masú
de veritat
aneu-la a veure aquesta nit
primer al pregó
el pregó serà a les 7 de la tarda
hem dit?
a les 6
a les 6
jo sempre tinc la mania
de retrasar-lo una hora
perquè
no, no
crec que és a les 6
és a les 6
és a les 6
és a les 6
i després el concert
serà a dos quarts de 10
al Teatre Metropol
Franca Masú
ha sigut un plaer
tenir l'entrevista
i a més un plaer
poder-te conèixer
jo
que vaig cercant
els meus dies
el cap gira
gira
com una verdura
el cap gau
davant del sol
que et deixa la tarda
jo
vols reneixer-hi a tu
vol alçar el meu cap
fins a la porta del cel
on la meva veu
no puc creixer-hi a tu
si encara m'estimes
i encara m'estimes
no puc creixer-hi a tu
no puc creixer-hi a tu
no puc creixer-hi a tu
no puc creixer-hi a tu
Tienes de nils, nubes de calandres, jous de tristesa, i una ajuda a acercar les succes de la mar.
El perfum de la vida escoltan les paraules del maestral.
La vida escoltan les paraules del maestral.
La vida escoltan les paraules del maestral.
La vida escoltan les paraules del maestral.
La vida escoltan les paraules del maestral.
Jous de tristesa, i una ajuda a acercar les succes de la mar.
La vida escoltan les paraules del maestral.
Escolta les paraules del maestral.
Escolta les paraules del maestral.
Escolta les paraules del maestral.
Escolta les paraules del maestral.
La vida escoltan les paraules del maestral.
Escolta les paraules del maestral.
La vida escoltan les paraules del maestral.
Escolta les paraules del maestral.