I en la recta final, ara sí,
els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio,
encara us volem fer dues propostes més de cap de setmana.
Hem estat tot el matí parlant de Tarracó Viva,
però la ciutat passa a altres activitats.
Una de prou important, prou interessant,
i és que la Sala Trona presenta una obra de producció pròpia,
es diu Parlour Song, música de fons.
No ho fan sols, eh?
Que la Trona presenti una producció ja és prou notícia,
però, a més, és que és una coproducció
amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus, amb el CAER.
La setmana vinent la posarem de llarg,
en parlarem amb la directora, amb el Joan Negria,
que és l'actor que ens enganxa d'aquí de Tarragona,
i, a més, vinculat a la Sala Trona.
Ho farem una mica ben fet,
però, com que ja s'estrena aquest cap de setmana,
ni que és una obra més o menys de llarga durada,
doncs avui volem tenir a l'altre costat del fil telefònic
un dels seus actors, la Mediàtic, si m'ho permeteu dir,
Josep Julien, que també participa,
simplement per parlar-nos sobre aquesta obra.
de què va? Josep Julien, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Molt bé, ho farem curtet, això,
perquè ja et dic que la setmana que ve,
ja ho farem una mica millor, eh?
Però ja que estreneu aquest cap de setmana,
què és, per l'Orson, de què va?
Per l'Orson, que ve a ser una reinvenció
d'una malodrama o d'un drama de l'estil dels de tota la vida, diguéssim,
dels que es produeixen triangles amorosos i tota aquesta pesca a la que estem tan acostumats.
El que passa és que és una obra molt contemporània,
el seu autor és un tio amb una ploma molt fina, amb un bisturí agudíssim,
i el que fa és posar la càmera, o sigui, la seva mirada,
en un lloc que fa que aquesta relació que s'estableix entre els tres vèrtexs,
aquest triangle amorós, es converteixi en una cosa absolutament nova.
La seva mirada ens ho fa veure des d'un angle que no estem acostumats a veure.
És molt interessant.
Home, doncs això és dir molt, perquè, sí,
el tema del triangle amorós, bé, el trobem a dojo per tot arreu, eh?
I si no estàs dient que és una nova visió,
és Jeff Butterworth, no?
Sí, exactament.
L'autor? Què té d'especial?
Deies, és que té una ploma molt fina.
Quin és aquest angle diferent?
Doncs...
És difícil d'explicar, no?
No, és difícil d'explicar.
Estaria bé que s'acostéssiu a la trona,
si és que podeu pillar alguna entrada encara,
per veure-ho,
perquè realment el secret està en la sensibilitat del tio
a l'explicar les coses, saps?
Vull dir que no és tant en l'argument en si,
que també el desenllaç de la funció
és un desenllaç que se separa molt
dels desenllaços a l'ús en aquest tipus de conflictes,
perquè per entendre'ns els trames
als que estem acostumats,
que arriben al final i es produeix una situació truculenta
que fa que els personatges passin per una catarsi
i arribin nets al final de la funció,
no s'alliberin d'alguna manera de tot el que han acumulat.
Doncs aquí no, aquí passa el contrari.
Aquí arriben al final, assumeixen tota la seva merda,
però d'alguna manera decideixen carregar-se'l a l'esquena
i tirar endavant.
Aquest triangle amorós el formeu a tu, Josep Julien,
Victòria Pagès i Joan Negrier.
Digue'ns una miqueta alguna cosa del teu personatge, Josep.
Doncs el meu personatge que es diu Net
és un tio que es dedica a la demolició controlada d'edificis,
és expert en explosius.
Però, curiosament, quan la vida el porta per uns camins
que li demanarien de fer una voladura controlada de la seva vida
perquè les coses solien sorran, no?
Ell sospita que la seva dona l'enganya, el qual és veritat,
i això el porta a una crisi personal que el tio viu d'una manera al·lucinada i una mica rara,
doncs es mostra inàbil per fer petar la seva vida, no?
i l'únic que pot fer és continuar assumint tot el que havia estat passant
sense reaccionar, el qual ho fa establement trist.
Tot passat per un sentit de l'humor molt especial.
Ara t'anava a dir, no és una tràgica com l'entenem normalment, eh?
Home, parla de coses profundament tristes, diguéssim,
però el tio les vehicula en un sentit de l'humor molt britànic
i amb el que els catalans, diguéssim, simpatitzem molt i comprenem molt.
Vull dir que no és per petar-se de riure,
però sí que és per estar somrient permanentment
en tenint els conflictes dramàtics d'aquests personatges.
Doncs, Josep Jolien, escolta, moltíssimes gràcies
per aquesta breu introducció que ens has fet a Parlor Song,
Música de Fons, aquest cap de setmana, demà divendres, no?,
i també dissabte, a la Sala Trona.
Molt bé, diumenge també.
Diumenge també, no? Sí.
I això continua, eh? Perquè em sembla que la setmana que vinc ara hi sou.
Sí, i sents caps de setmana, sí.
Molt bé. Josep, moltíssimes gràcies.
A disposar, home, que veiem.
Ens veiem a Tarragona. Una abraçada.
Adéu, adéu, adéu.
I ràpidament tenim entrades per regalar-vos un parell d'entrades
per una d'aquestes funcions.
Truqueu-nos al 977-24-4767
i apuntarem el vostre nom,
977-24-4767. Ha de ser molt, molt ràpid,
perquè això no para i ens estem quedant fora de temps.
Per anar a veure Parlor Song,
bé divendres, bé dissabte, bé diumenge.
977-24-4767.
Un parell d'entrades,
si voleu anar amb alguna d'aquestes representacions
de la nova producció de la Sala Trona,
coproducció, de fet,
amb el CAIR.
977-24-4767.
Última crida,
si no hi ha trucada ho deixaríem aquí
perquè hem de complir amb altres compromisos.
Repeteixo el telèfon,
977-24-4767.
Doncs tanquem aquí l'entrevista de la Trona,
tot avisant-vos,
això sí que la setmana vinent
tractarem el tema una mica més àmpliament.
Intentarem tenir la directora,
la Magda Puyo, de fet, tarragonina,
perquè ens ho expliqui,
el Joan Negriac, tot tarragoní,
potser la Victòria Pagès,
potser l'Escenògraf,
ja ho veurem.
Seguim endavant amb altres qüestions.
Marxem ara cap a l'Auditori
de la Fundació Caixa Tarragona.
Allà us presentem un cicle
que es diu Auditoris en Jazz.
És un cicle de jazz contemporani
que va començar diumenge passat.
Ens referim, però,
al concert que tindrà lloc aquest diumenge.
Serà el del pianista Albert Sanz.
Aquí ja tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Albert Sanz, bon dia.
Crec que tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Sembla que no, eh?
Que hem tancat una entrevista,
no hem encara encetat l'altre.
En tot cas, sí que us avisem això,
que estem a punt de contactar
amb l'Albert Sanz,
és la pianista que ha d'arribar aquest diumenge
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
El cicle de jazz a l'Auditori
de la Fundació Caixa Tarragona
que ens portarà...
Creiem, eh?
Nosaltres, grans figures del jazz,
tot i que, bé,
és un gènere que s'han de conèixer,
quan parlem de grans virtuosos o músics de jazz,
vol dir que dins el seu àmbit són molt coneguts,
potser per un públic general,
no ho són tant,
però que val moltíssim la pena.
Estem parlant del concert del dia 20 de maig,
Albert Sanz,
que és un pianista
que té un nou projecte molt ambiciós
al costat de dues figures mundials.
Són músics que venen en format,
doncs, potser separat,
amb unes formacions a vegades més petites,
més de butxaca,
més de teatre per entendre'ns,
o de proximitat amb el públic,
però que estan acostumats a treballar amb grans
dins del gènere, dins del jazz.
Em diuen que no és possible tenir aquesta entrevista.
Intentàvem contactar amb l'Albert Sanz,
que era, doncs, aquí,
ens hi havíem posat en contacte per fer l'entrevista
i per acabar-vos de donar possibilitats d'agenda
d'aquest cap de setmana,
perquè, escolta,
entre els mil actes de Tarracó Viva,
entre reconstrucció romana
i anar a sopar amb un menú de Tarracó Viva,
doncs, mira,
per què no diumenge, dia 20 de maig,
un concert de jazz.
Podem, sí?
Albert Sanz, bon dia.
Bon dia.
Ai, que hem patit una miqueta
perquè t'enganxem en els darrers minuts de programa
i ens agradaria que ens expliquessis,
que ens, bé, fessis un currículum ràpid
i que ens expliquessis com serà el concert
que oferiràs a Caixa Tarragona aquest diumenge.
A veure, ràpidament.
Sí?
Al Foster,
Al Foster, 10 anys amb Miles Davis.
Sí.
Això pot ser el que la gent més coneix.
Ha tocat amb els grans de la música,
i ell mateix té 70 anys
i és com un mite de la bateria.
Javier Colina ha tocat amb Beo Valdés,
amb Tete Montoliu,
un altre mite de la música al contrabaix
i estem fent un repertori que...
Esteu tots tres, eh?
Feu un trio que Déu-n'hi-do.
Exacte.
Fem un trio,
fem un repertori molt assequible
per al públic que no coneix el jazz
perquè són cançons molt maques
d'autors, sobretot brasilenys.
Sí.
Però no és la bossa nova de tota la vida
d'hotel i de barco.
és...
Vull dir, són peces molt...
molt maques,
però molt simpàtiques, també.
Per tant,
peces, doncs, això molt populars,
tot i que no siguin, com dius tu, no?,
aquesta música d'hotel.
Exacte.
No són d'aquelles que t'anarà gerent,
però que ens entraran molt bé
tocades, però, amb uns virtuosos
dels instruments.
Tu ets pianista, Albert.
Jo soc pianista.
Aniràs acompanyat, com deies,
d'Al Foster,
és bateria?
Exacte.
i Javier Colina,
contrabaixista.
Per tant, aquesta formació, no?,
bateria, contrabaix
i teclat, i piano.
Piano.
Molt bé.
No ens pots dir,
algun d'aquests autors
o alguna de les peces brasileres
que tocareu?
Sí.
Bueno, la més coneguda que fem
és O qué será,
de O qué será, qué será,
que va a fer molt famosa
l'Anna Belén aquí a Espanya,
però, bueno,
vamos a molts...
És molt coneguda
arreu de tot el món
i Chico Huarque, sobretot,
és el que anem a tocar.
Chico Huarque,
Ivan Lins,
i això.
El disc es diu
O qué será.
Sí.
I es va gravar a Nova York
al novembre
i acaba de sortir
la setmana passada.
Albert,
dins del gran repertori
que tenim els músics de jazz
per triar des dels estàndards
fins al jazz més contemporani,
com és que vosaltres
ara feu aquest projecte
basat en el jazz brasiler,
per entendre'ns?
què té d'especial
que us he cridat?
El jazz es nutreix
de la música popular,
de les cançons,
i, sobretot,
hi ha cançons
que s'adapten millor
i altres que s'adapten pitjor
a l'estil,
a la forma jazzística,
de fer una melodia
i després,
sobre aquesta melodia,
fer variacions.
llavors,
el repertori
brasileny
d'alguns autors
és perfecte
perquè harmònicament
i melògicament
s'adapta molt
al jazz,
i no podríem dir
el mateix
d'altres formes musicals,
com les cançons
pop d'avui en dia
són molt més repetitives,
les formes
i molt més...
no donen tant de peu
per a fer variacions
sobre la melodia,
perquè les melodies,
si et fixes,
el pop d'avui en dia
és...
és tot molt així,
m'entens?
Bueno, sí.
Jo vaig molt a pressa
perquè m'has dit
que hem d'acabar.
Doncs jo ja m'he relaxat, tu.
Jo ja estic posada
dins del concert.
Així m'estàs dient
que el que fareu
aquest diumenge,
recordeu,
a Caixa Tarragona,
serà agafar cançons
brasileres,
però potser
no pròpiament de jazz,
sinó que les adaptareu.
Els hi donareu
un tomet
cap al vostre territori, no?
Exacte.
Vale.
I algun tema de jazz
també en farem.
I alguna composició meva
pròpia, també.
Val.
Què hi ha d'improvisació
en el concert
que fareu?
sobretot, ja et dic,
les melodies
de les cançons
després et poden ajudar
a fer variacions, no?
Que és una manera
d'improvisació.
Fer una variació
sobre aquesta melodia
i després,
sobretot,
en el final dels temes
mai se sap
el que passarà
perquè de vegades
ens quedem ahí
en una idea
i la repetim
perquè ens ha agradat.
i us animeu, no?
I vinga,
una altra volta.
I vinga,
aquí acaba, aquí acaba.
Molt bé.
Doncs us emplacem també
si voleu tenir
una primera prova,
una primera escolta
a localitzar aquest CD
o què serà
que és el nou projecte
d'aquest trio.
Teniu nom com a trio, Albert?
Ja saps que en el jazz
normalment
el que organitza
el mantecao,
en aquest cas jo,
el nom del grup
va a nom del líder
del grup
que soc jo,
que és el que ha tingut la idea.
Llavors és Albert Sanz,
trio.
Original, Albert.
Molt bé.
Sí.
El jazz no es compliquen molt la vida.
Bé, millor que us lo compliqueu musicalment
que mira això del nom
no importa.
Molt bé.
Albert,
digue'n simplement el títol
d'una de les cançons
que a tu t'agradi especialment
i que tocareu diumenge
a Caixa Tarragona.
Doncs aquesta mateixa
o què serà?
O què serà?
Doncs vinga,
amb aquesta idea
tanquem l'entrevista.
Albert Sanz,
Al Foster,
a Javier Colina
aquest diumenge
a Caixa Tarragona.
Moltes gràcies, Albert.
A tu.
Gràcies.
Gràcies.