Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, dijous 29M de 2012, dia marcat per la vaga general que ha aturat pràcticament l'estat
i per una de les manifestacions més multitudinàries que acaba de viure la ciutat de Tarragona.
En esports, però, seguim pendents de les hores prèvies d'un partit poc més que decisiu
que jugaran dissabte a Nàstic i Barça B al nou estadi.
Avui, penúltim entrenament i fotografia conjunta amb la plantilla del Tarragona Bàsquet 2017
per portar més gent encara al camp del Nàstic.
Tot fa avançar que les xifres poden ser bones.
Avui, de fet, parlarem de xifres aproximades, de venda d'entrades i de gent que pot anar aquest dissabte al nou estadi.
A més a més, també us explicarem les primeres pistes d'un possible desplaçament massiu
el pròxim dissabte a Sabadell.
Tot això avui us ho expliquem aquí, al Sembra Nàstic.
I en un dia en els del Sembra Nàstic us volem preguntar si portareu algú al camp.
Anireu acompanyats al camp dissabte?
Ja heu comprat aquestes entrades amb benefici dels socis que ha posat a la venda el club per 5 euros.
Portareu algú més al camp?
Heu fet, doncs, de nastiquers i heu engrescat a la gent perquè vagi al camp?
És el que avui es pregunta al Sembra Nàstic amb diferents vies de comunicació,
via Facebook al grup d'amics del Sembra Nàstic, via Twitter, arroba Sembra Nàstic,
i el vostre comentari via correu electrònic, sembranàstic, arroba tarragonaradio.cat.
Portareu algú al camp?
Jo estic convençut que els dos aficionats que tenim a la taula, gairebé segur que sí.
Dolors Vargas, bona tarda.
Bona tarda.
Anton Gasol, bona tarda.
Bona tarda.
Dolors, portes algú al camp?
Ja has comprat les teves entrades?
Ja he anat a retirar-les.
Quantes?
Deu.
Deu.
Carai, cinquanta.
Està malament, eh?
Anton.
Una, eh?
Una.
Deu a una.
La Dolors Guleix i l'Anton ara mateix amb gent que portarà el camp.
Veurem què penseu vosaltres, eh?
Quanta gent portareu?
Si portareu algú?
Si no portareu ningú?
És el que avui us està preguntant al Sembra Nàstic.
I recordeu que demà tenim una piulada col·lectiva, eh?
Al Twitter, demà, 9 del vespre, apunteu-vos-hi a l'agenda.
9 del vespre, etiqueta, hashtag, Nàstic, ens salvem, i el que vulgueu.
Aprofiteu els 140 caràcters per explicar el que vulgueu.
Nàstic ens salvem.
Tot això en un dia on avui parlarem amb moltíssima gent, ja ho veureu, eh?
Perquè parlarem del latisme, ho farem amb el Juana Fernández de Runners World.
Parlarem també del Barça, amb una espia que tenim els de Tarragona Ràdio,
el planter del Barça, es diu Fran Artiga,
exentrenador de les categories inferiors del Nàstic.
Ara entrenarà el cadet B del Futbol Club Barcelona
i analitzarem el rival, com sempre, amb el nostre espia preferit, eh?
Amb el Santi Coc, que ens parlarà una mica més de prop com juga el Barça B d'Eusebio Sacristant.
La part final del programa la reservem per un personatge difícil de descriure,
d'explicar-vos com és.
És el Miguel González, jo crec que a poc a poc el aneu coneixent.
Ell té una secció sense nom en aquest programa,
que també és difícil d'explicar de què va la secció.
Jo encara no ho sé, ni espero saber-ho quan acabi el programa.
Ell, la part final, avui ens portarà, doncs,
algunes perles d'aquesta setmana i del que podem veure musicalment
a la ciutat de Barcelona.
Tot això serà durant una hora i mitja de programa,
però abans el que volem fer, com cada dia,
és buscar la veu de la jornada i ho fem amb la companyia del Joan Andrópérez.
Sempre Nàstic, la veu de la jornada.
I avui, de fet, la veu de la jornada ha de ser la de l'afició del Nàstic.
El que passa és que l'hem ficat en veu de Jordi Ruiz.
Així és, sí, tot i que en veu del Jordi Ruiz,
ja que el Nàstic espera que uns 6.000 aficionats donin demà suport a l'equip.
El Consell d'Administració ha treballat per aportar una xifra significativa
d'aficionats per rebre el Barça en un moment clau de la temporada.
El preu de les entrades, 5 euros, per tots els socis
i bona part i bona dinàmica de l'equip en les dues darreres jornades
ha fet que l'afició hagi respost a la crida del club
per intentar registrar una bona entrada,
com ha explicat a Tatarrona Ràdio,
el director de l'àrea social, Jordi Ruiz.
Doncs realment està molt bé, estem molt contents.
La promoció que hem fet amb els socis, els socis estan responent.
És un degoteig dels socis que estan passant per aquí
recullint les seves entrades.
A més a més, la promoció que hem fet amb les escoles
ha funcionat molt bé.
Hi haurà molta gent jove, hem fet una campanya amb les escoles,
amb les escoles de futbol,
i realment estem molt contents.
A dos dies del partit esperem aconseguir la fita
que ens havíem marcat a principi de setmana de 6.000 persones.
La veu de Jordi Ruiz, avui, novament, la veu de la jornada.
Passen 5 minuts a les 8 del vespre, titulars.
Sempre Nàstic, la jornada en titulars,
amb el patrocini de l'Hotel La Fienda.
Moment clau, moment determinant de la temporada,
el partit davant del Barça ve, segons la plantilla del Nàstic.
El davant de Dani Avaló diu que no fallarà ni que el partit
endavant del Fidel Blaurona és el més important
pel que significaria guanyar.
Avaló seguirà, assegura, volien dir,
que aquests tres punts els posarien plena lluita per la permanència.
Se puede decir que es muy clave, ¿no?
Porque yo creo que sería el partido que nos podría enganchar
a esa zona de casi permanencia
y, sobre todo, porque ganaríamos en casa
después de muchos partidos.
400 participants en la cursa del Nàstic.
La zona de la Vall de la Rebassada
serà l'escenari d'aquesta primera edició
de la cursa que organitzen conjuntament
el Nàstic i el Runners World,
que a més tindrà la participació de Jaume Leiva,
el director del Runners.
Juan Fernández valora positivament la inscripció
per ser una primera edició d'aquesta cursa.
Per nosaltres, ser una primera edició, sí,
òbviament, sempre ens agradaria dir que tenim un més nombre,
però creiem que una primera edició,
dates que estem, amb el timing que hem marcat,
que vam obrir a menys de 20 i escaig dies
de la cursa, per nosaltres és una satisfacció
trobar això.
Evidentment, com més tinguem millor,
però creiem que omple satisfaccions de participació.
Sí, si mirem sempre a comparació
amb altres primeres edicions de curses,
evidentment sí.
Ara, de seguida, parlarem amb el Juan Fernández
d'una estona aquí, al Sembra Nàstic.
A més a més, avui busquem altres arguments informatius
que ens deixen aquesta jornada 29 de març,
com, per exemple, parlem de basquet,
ja que guanyar el lleó seria tenir mig,
de permanència a la butxaca,
segons ha explicat avui Berni Alvarez
per al Tarragona, basquet 2017.
Berni Alvarez, entrenador del quadra blau,
ha explicat que cal seguir amb la dinàmica
mostrada en el derbi contra el Girona.
De fa dues setmanes diu que cal demostrar
què es juga més en el compromís
de demà al vespre a Serraio.
La veritat és que espero veure la intensitat que tenim,
la veritat és que la tenim quasi sempre també fora,
però l'encert que ens falta fora,
la veritat és que a casa com a mínim tenim una mica més,
tot i que ja som un equip que ens costa anotar,
però aquesta intensitat ens porta més histèries fàcils,
sobretot aquí a casa,
doncs espero veure com a mínim l'equip que vam veure
l'últim partit a casa.
Sabem, a més, que és un partit que ens hi juguem molt,
per tant, espero com a mínim la intensitat
i la concentració que estem tenint,
sobretot dels partits de casa.
Cap baixa la plantilla de Tarragona,
tot i que aquest matí ha acabat amb petites molèsties a l'exorca.
I la plantilla del León,
uller, es desplaçarà fins a la Tarragona,
ho farà amb cotxes particulars.
Sí, ho ha fet des d'aquest migdia,
han entrenat a León
i justament al migdia han agafat vehicles particulars
per tal de desplaçar-se fins a la nostra ciutat.
La vaga general fa que l'empresa d'autocars
que transporta l'equip castellà durant la temporada
no ho faci aquest cop.
També s'ha descartat pel mateix motiu el desplaçament en tren.
El capità de l'equip, Juanjo Bernabé,
diu que com a professional mai s'havia trobat
en aquestes circumstàncies.
Aquesta, a la vaga general,
nos desplacemos en vehículos particulares
porque es inviable el poder viajar en autobús o en tren,
porque no hay servicios mínimos que nos conecten con Tarragona,
así que va a ser una aventura.
Te puedo decir que en 20 años de profesional,
que voy a hacer en breve,
es la primera vez que me voy a desplazar
a un viaje tan largo en vehículos particulares.
El venir esta, el salir esta noche, por ejemplo,
que era una posibilidad que se barajaba,
pues bueno, la compañía de autobús
dice que la vuelva a entrar esta noche
y que no toman riesgos,
que hasta cierto punto me parece lógico.
Leona arriba a la ciutat després de superar el Huesca
i trencar una ratxa de 5 derrotes seguides.
I en el latisme, Jaume Leiva del Runners Tarragona
mostra la seva decepció
per no haver aconseguit el bitllet
per als Jocs Olímpics de Londres.
En declaracions de Tarragona Ràdio,
l'atleta Catà ha explicat
que tenia molta il·lusió posada en la cita de l'agost,
reconeix que en la marató de diumenge
uns problemes estomacals li van impedir
fer la mínima que li permetés
ser un dels escollits de la representació espanyola
que hi participarà a les Olimpiades.
Bueno, sí, decepció, ràbia,
més que res perquè arribava molt bé de forma
i les cames van funcionar.
En una marató sempre el que faien
solen passar això, la força de cames,
que no pots més,
i en el meu cas no va ser així.
Vaig tenir uns problemes estomacals
i que no em van deixar que acabés la prova
com jo tenia pensat.
Fins al quilòmetre 25 anava molt, molt bé
i a partir del quilòmetre 30
ja vaig tenir les primeres diarrees
i, bueno, tot i que vaig acabar,
vaig acabar força malament
i amb un desgast físic bastant important.
L'Eiva destaca el centenar de missatges
que ha rebut de gent
mostrant-li el suport després del revés
del cap de setmana en la prova de fons.
Diu que té temps de poder estar en uns jocs,
els següents seran a Rio de Janeiro el 2016.
I acabem amb ciclisme,
ja que l'equip del Club Ciclista Camp Clars
vol aïllada dels problemes econòmics
pels que passen.
El director del club, Antonio Pineda,
diu que vol aïllada la plantilla
de l'equip Sots 23 dels problemes econòmics
que té l'entitat.
Diu que ell ja està preocupat
pel moment que és viu
però que vol deixar al marge els ciclistes.
Asegura que cal centrar-se
en el tema esportiu
i lluitar pel títol de la Copa Espanya.
Sí, que és una cosa que nosaltres hem de passar d'aquest tema
i hem de centrar en el tema esportiu
perquè si entrem en el tema aquest
el que faran és posar-se nerviosos
i que estigui jo nerviós ja en tinc prou.
El que no puc fer és comentar-li amb els corolls
que se n'entén ells
i llavors no estar centrats en el que hem de fer.
Nosaltres hem d'intentar guanyar la Copa d'Espanya
o fer-ho el millor que puguem
i centrar-se en el tema esportiu.
No podem entrar en el tema d'aquest.
Això és cosa interna del club
que és el que ja sé que l'està passant malament
però vull dir, si jo entro en aquest tema
el que faré és posar-me jo més nerviós del que estic
i posar-me nerviós amb els corolls
que penso que no és el moment.
Fa una setmana el president d'Ego Bosch
anunciava a Tarragona Radio
la possibilitat de deixar de competir
ja que no es tenien garantides
algunes de les quantitats econòmiques
de les firmes que habitualment donen suport al club.
Un sembranàstic al d'avui
que com sempre fa possible tècnicament
a les vies de sol
la Sílvia Potter-Garcia
amb el Jordi Blanc, la redacció
us parlen Joan Andreu Pérez i Quim Pons.
Mínima pausa, de seguida comencem
el sembranàstic avui
amb l'Anton Gasol, amb la Dolors Vargas
i amb el Raúl Font.
Participa al Semprenàstic
a través del Facebook, el Twitter,
per correu electrònica
sempreanàstic arroba tarragonaradio.cat
o amb missatges de telèfon mòbil
al 271.
Nàstic espai i el comentari.
Vingui als últims dies
de la gran liquidació de mobles
de Mobles Plana
al carrer Prat de la Riba 810
de Tarragona.
Liquidem totes les existències
a uns preus increïbles.
Sí, sí, ho has sentit bé
a uns preus increïbles.
Dormitoris, menjadors, sofàs...
Val la pena aprofitar-ho,
falten només 30 dies.
Vingui a Mobles Plana
al carrer Prat de la Riba 810
de Tarragona.
¿Lo conoces?
Gran Hotel La Hacienda.
Un lugar ideal para celebraciones,
bodas, bautizos, comuniones
y comidas de empresa.
Con exclusividad de servicio y salones.
Presupuesto a medida y cerrado
y con un sinfín de posibilidades
para que el día de su celebración
sea inolvidable.
Gran Hotel La Hacienda.
Plaza de la Unión Europea 1 La Pineda.
Teléfono 977-37-31-11.
Bayer.
Ciència.
Per una vida millor.
T'agraden els barrufets?
Monster High?
Bopes Monja?
Pocoyo?
Ets el Nàstic del Barça?
Però el que més,
més et torna boig
és la xocolata.
Vine i tria
la teva mona de Pasqua
a la pastisseria Trill.
A la pastisseria Trill
tenim les que vols.
Les més dolces,
les més tradicionals.
Pastisseria Trill,
al carrer Pinisoler número 24 de Tarragona.
Fes la teva comanda
truquen al 977-21-83-10.
Pastisseria Trill.
Per un dia inolvidable.
Coneixes Més que fruites.com,
el nou model de servei
que ja ha revolucionat
el concepte de les fruiteries
a Tarragona.
Més que fruites.com,
la millor relació
qualitat-preu de Tarragona.
Més que fruites.com,
Rovira i Virgilia número 9,
cantonada Mastanés-Lau-Figueres.
I ara també
al carrer Montblanc 21
de Torreforta.
A la Vall de la Rebassada,
zona residencial
amb platja jove, dinàmica,
amb tots els equipaments
i serveis necessaris.
Tenim pisos de 3 habitacions,
amb pàrquing i tracer,
des de només 160.000 euros.
Promociones José Luis.
977-29-09-49.
Abans que comenci la jornada,
el diari Més a prop teu.
Cada dia repartim
més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus,
Torre d'Embarra,
Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions
més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més
o un dia més.
Abans, al descanso,
al final de cada partit,
comenta la jugada amb els amics,
com sempre,
al restaurant Tenis Nàstic.
I ara també,
al Bar Pavelló Nàstic,
on els dies que hi hagi partit
el nou estadi,
podràs gaudir d'un Frankfurt i beguda
per només 3 euros.
Recorda,
restaurant Tenis Nàstic
i Bar Pavelló Nàstic.
El punt de trobada dels nàsticers,
els dies de partit
i durant tota la setmana.
de l'amor.
Siento tu calor en mí,
siento cerca tu emoción,
siento great al corazón,
vibrando juntos CRISTOL4-1rī.
...menos de ilusión.
Siento el orgullo,
siento el orgullo de llevar
tu nombre en mi corazón.
Gracias afición por ti.
Llançament de Fernando Morán,
38, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El llançament de Fernando Morán,
que a Madrid al cop de casa, dos,
gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol!
És bona. Vinga, va, passa-la Morant.
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de Morant, el segon del partit, el sisè de la temporada,
per tancar la victòria, la cinquena de la lliga, Enrico Pérez.
Gol del Maestro, en poso d'en veus,
els miracles existeixen!
Gol del Nàstic, Hércules 1,
Nàstic 3, ha marcat moral!
Llevamos todos tu color
Sempre Nàstic, arreu del món,
a través de tarragonaradio.cat
I ara, que és súper sort!
Soperem en un minut el pronari d'un quart de nou,
aquí ja fent intratartúlia.
Abans de començar, avui amb l'entón gasol
el Raül Font i la Dolors Vargas,
som els del Sembra Nàstic, ja ho sabeu,
això és Tarragona Ràdio,
96.7 de la freqüència modulada,
www.tarragonaradio.cat
per ser informats de tot el que passa al voltant
de la informació del Nàstic i també de la informació de la ciutat.
Per cert, abans que res, un dubte,
que ens pregunta l'Adrià via Facebook,
ja sabeu que esperem els vostres comentaris
al Facebook, al Twitter, correu electrònic,
avui us preguntem si portareu algú al camp.
Dissabte ja teniu com la Dolors,
que ha comprat 10 entrades, l'entón només una,
voleja la Dolors escandalosament a l'entón,
portareu algú vosaltres al camp?
Anireu amb algú o anireu sols al camp,
com feu habitualment, al vostre carnet i ja està.
És la pregunta que avui us formula el Sembra Nàstic
i l'Adrià Tocados que ens pregunta
que si li hem donat una entrada a l'escola,
perquè han estat donant l'entrada a les escoles,
ha de pagar 5 euros.
Jo crec que no, jo crec que amb l'entrada
pots entrar al camp i amb això ja en tens prou.
Els 5 euros són per tots els socis
que vulguin portar un acompanyant a la seva zona,
doncs paguen aquests 5 euros i per 5 euros
poden portar algú al seu costat
a aquest partit del Nàstic.
Abans que res, un també saludar al Raül Font,
que ja ha arribat.
Raül, bona tarda.
Bona tarda.
Tu vas sol? Vas amb algú al camp i cada setmana?
No, nosaltres, això que deies tu,
nosaltres ja saps que sóc el president del Consell d'Esportiu del Tarragonès,
tenim un conveni signat amb el gimnàstic
i som els que hem ofert a tots els col·legis socis de la comarca
el tema de les entrades, no?
El Jordi Ruido hem estat treballant aquesta setmana
i tens tota la relació, és a dir,
tots els nens que rebin aquesta entrada és gratuït.
L'únic que han de pagar és que si volen
que els acompanyi algun adult,
entrarien al pack del soci.
Si tu fossis soci, pagaria 5 euros
i et pot acompanyar un adult o qui sigui.
Correcte.
Doncs això ja ho saps, eh, Adrià?
Aquesta és la pregunta ens fa a l'Adrià via Facebook,
ara a seguida llegint tots els vostres comentaris
tant a Facebook com al Twitter.
Recordeu que tenim una piulada demà
tots a les 9 del vespre,
però a aquesta hora volíem començar avui el programa
parlant amb una persona que li agrada molt córrer.
molt córrer.
Ell és el fundador de Runners World,
d'aquesta empresa que es dedica a promocionar actes d'al·latisme.
No em diguis que tenim el Juanan.
Tenim el Juanan.
Clar que tenim el Juanan, home.
Juanan, bona tarda.
Bona tarda.
Quina alegria, Raül.
Hola, què tal?
Hola tarda, Raül.
Juanan, t'he definit com una persona que li agrada córrer.
No sé si seria aquesta la definició o com va això?
Home, més que m'agrada m'apassiona el món del córrer,
m'apassiona l'esport,
però sobretot m'apassiona el running,
perquè no sols és el atletisme,
nosaltres diem que això és un fenomen social,
que és el running popular,
que és una cosa que està creixent dia a dia als carrers.
El Juanan és el fundador de Runners World,
de l'empresa Running Solutions,
que és la que organitza aquesta cursa del Nàftig,
diumenge a les 11 del matí.
És la cita, Juanan, si no ha xerrat?
Diumenge a les 11, sí senyor.
I aquí com ho podem fer encara per inscriure's?
Hi ha possibilitat?
Perquè avui heu presentat 400 inscrits.
no està gens malament per ser la primera edició,
però encara hi ha possibilitat que algú despistat,
algú que terri ara de saber quin planeta,
digui, ostres, si hi ha una cursa, m'encanta córrer,
jo hi vull anar,
es pot fer encara, Juanan, això?
Sí, sí, sí, via online,
fins demà a les 12 de la nit,
a la pàgina web cursanastic.com,
perdó, cursanastic.com,
a la pàgina web online,
presencial també a la botiga Runners Voltarragona
tot el dia de demà,
demà tancarem online
pel tema d'assignació de xips i vitralls,
i el dissabte,
això és molt important recordar
a la gent que encara us vulgui apuntar,
el dissabte,
al matí,
de dos quarts d'11 fins a dos quarts de dues,
a la botiga Runners Voltarragona,
el Sabadeus Priu 26 de la Vall de la Rebassada,
molt a prop del Nàstic,
i el dissabte,
i el dissabte,
farem un estant al costat de la botiga del Nàstic,
al gol sud de l'estadi,
de 5 a 6,
prèvi al partit del Barça de Nàstic,
tindrem un estant amb personal,
amb staff de Running Solutions,
per poder fer les últimes inscripcions presencials,
perquè a més recordem que tenen la possibilitat també,
com ara ve deia el Raül,
aquesta promoció que s'ha fet,
per 5 euros,
també poden comprar entrades per aquest partit,
i ara és el moment que tots hem costat el Nàstic,
i a veure si entre tots fem,
fem bullir una mica l'olla.
Estàs content, Juanan?
Estàs feliç de l'inscripció que hi ha hagut de moment?
Et dones part per satisfet?
O esperàveu alguna cosa menys?
Home, això sí,
soc feliç dia a dia,
perquè aquest esport està creixent,
perquè dia a dia els projectes que fem són fructífers,
però et diré,
soc feliç sobretot perquè aquest projecte
em feia il·lusió fa temps,
i crec que el Nàstic ara és el millor moment,
perquè ara és quan pitjor ho estan passant,
i ara és quan tots hem de fer idees creatives
perquè sigui tot més fructífer.
Et diré que estic content,
perquè, bueno,
vam fer un projecte a Vigo,
a l'altra punta d'Espanya,
al Gené,
amb el Celta de Vigo,
va ser també molt enriquidor per l'empresa,
i jo vam fer-ho a casa,
doncs és aquella espina clavada,
per què no fer-ho aquí?
I la veritat és que el Nàstic,
quan vam parlar,
quan el Lluís Fàbregas,
el Jordi Ruiz i el Xavi Rivera
d'aquest projecte,
s'ha de semblar molt bona idea,
i amb molt poc temps,
aquest és el problema que fem només en 3 setmanes,
és Setmana Santa,
és el Domingo de Ramos,
vull dir,
això és complicat,
però estic molt content sobretot,
perquè crec que és la primera edició,
400 persones a l'altra d'avui,
a més que fem una innovació
amb el tema del Trey Walker,
perquè també venen els de Nordic Walking,
no només córrer sinó caminata,
perquè, sobretot,
jo crec que s'ha fet una molt bona comunicació,
la gent ha sentit parlar d'aquesta cursa,
que el Nàstic fa alguna cosa més,
que no sigui només futbol,
fusionar aquests dos fenòmenos del running amb el futbol,
per mi és una cosa molt positiva,
i tot això fa que estic content.
Òbviament,
si parléssim ara d'un miler de persones,
encara estaria molt més que content,
però entenc que,
ja no és pel volum de persones,
el que m'inquieta més és que
la gent realment pugui estar feliz el dia de la cursa,
que s'ho passi bé,
que vegin que a l'entorn del Nàstic
és una cosa més que el futbol,
que fem una mica d'aquesta fusió,
aquesta sinergia d'aquests dos fenòmens socials.
El futbol mou massa,
jo sempre he criticat que al running movem molta gent,
però potser movem molta gent només el dia de la cursa.
Fa 15 dies vam fer una mitja marató a Can Briss,
altres vam fer 2.000 persones tancant 10 dies abans.
Home, això fa trempera,
òbviament, 2.000 persones.
Però estic convençut que el Nàstic,
avui em sent compromès amb el Lluís Fàbricas a la roda de premsa,
que aquest projecte no és només una temporada,
que això continuarà.
Estàvem els patrocinadors,
hem tingut molt bona acceptació de patrocinadors locals,
i això em fa molt satisfet del que s'ha fet,
però sobretot del que es farà,
perquè crec que això és començar amb una cosa
que té un projecte de futur,
que això em motiva molt més.
Per acabar, Juanan,
5 quilòmetres són no això?
Vull dir,
que tampoc és allò que diguis una gran animalada,
vull dir,
que està a l'abast de gairebé tothom.
Per això ho hem fet,
5 quilòmetres,
perquè tot molt proper d'aquí,
per la vall de la remassada,
per les curbes d'aquí,
de la remassada,
perquè sigui això a l'abast de tothom.
I recordar,
que fem una cosa molt bonica,
que la gent encara,
això no sé si ho sap,
sortirem tots des de dintre l'estadi,
que això és molt maco.
Sortim de dintre l'estadi,
si tenim un embut petit que sorti
pels dos metres del còrner,
però serà molt maco sortir dintre,
perquè això ho hem mirat a nivell de menòteca
i mai s'ha sortit una cursa d'atletisme
des de dintre un estadi de futbol.
Des de dintre,
estic parlant de la llespa,
si s'ha sortit des de les estadis que tenen,
com a Noeta,
per exemple,
que tenen l'apisteletisme,
això sí que s'ha fet,
s'ha fet també des de Montjuïc,
però mai des de dintre la llespa
d'un estadi de futbol.
Ulla amb els turmells a la llespa
del nou estadi,
que massa bé no està
i potser,
depenent de com corris amb les sabatilles,
pots acabar amb el turmell malmès.
Juan, escolta,
que moltíssimes frases per atendre
la trucada del SembraNàstic,
molt bé, això diumenge,
aquesta primera cursa nàstic
que organitzen juntament amb Rennes Wall
i que la participació,
si pot ser,
en aquests dos dies que queden,
acabi d'augmentar,
aviam si podem superar
aquests 400 inscrits
que tenim a hores d'ara
i espera perquè el Raül
vol fer un petit apunt.
No, no, Juan,
només dona-li molts ànimos
al company vostre,
no me'n recordo com es diu,
que ha estat a punt
que no ha pogut materialitzar
el tema d'anar a les Olimpíades de Londres
i pel que s'ho mereix.
Estàs al dia.
Jo, si em permets,
Quim volia fer aquests dos apunts,
que el Raül,
afortunadament,
m'ho ha xafat ell,
però es mereix que ho xafi ell.
Dos punts que m'oblidava.
Primer, bueno,
agraït a Raúna Ràdio
aquesta entrevista,
però aquests dos punts eren,
una, m'ho oblidat
que el Jaume Leiva
en tota la setmana
no ha pogut córrer,
està recuperant-se fisiològicament
i físicament,
però ell m'ha promès
que dissabte ja vindrà aquí,
farà ni per Tarragona
i diumenge farà ajuda
a un ritme de 4 km o vindrà
i, com deia Raül,
ha passat una setmana molt dura
perquè tenia les cames
a aquesta mínima olímpica
i, bueno,
però aquests problemes
de gastroenteritis
no l'ha pogut assolir,
però, bueno,
diumenge tornant a córrer a Tarragona
i després
volia saludar el Raül
i agrair-li
que, bueno,
que ara faria que no ens veiem
però donar-li una forta abraçada
i que està convidat a vindre
a fer la caminada diumenge.
Ha!
No...
No ho veig.
No ho veig.
No ho veig,
però bé,
si el Raül hi vol anar
a l'Eiva,
jo crec que, home,
darrere el Jaume,
Raül és un mestre.
Home, 100 metres
encara els aguantaria.
Juanan,
moltes gràcies
i que vagi molt bé diumenge.
A vosaltres,
moltes gràcies.
Salutacions a tothom.
Doncs ja sabeu,
la primera cursa del Nàftig,
per cert,
ja podeu trobar l'enllaç
al Facebook
del grup d'amics del Sembra Nàftig.
Per si algun car es vol apuntar,
us hem penjat l'enllaç directe
a aquesta cursa del Nàftig,
al nostre Facebook.
Allí, doncs, cliqueu
i us podeu encara inscriure
fins demà a les 12 de la nit,
les dues últimes victòries.
Sembla que ens han tret
aquell pessimisme
que portàvem tots a sobre,
lògic, d'altra banda, segurament,
perquè la situació de l'equip
no convidava absolutament a res més
que ser molt pessimista,
per com estàvem tots plegats,
però sembla que dues victòries
i aquí l'aire ha fet net
i estem ja tots pensant
en la permanència, no?
És la percepció que tinc jo,
no sé si la teniu vosaltres,
Anton, Raül, Dolors,
és la percepció que teniu ara,
que entre tots ara
ens estem creient que això és possible.
Ara la gent està molt més animada,
està convençuda que,
per lo menys, estem vivos.
Estem vivos
i podem estar allà,
llavors jo crec que
és el que necessitàvem.
Hi havia el pessimisme de dir
ja està tot fet,
o sigui,
hagués sigut un final de Lliga,
horrorós.
Llavors,
bueno,
no sé si ens salvarem,
però de moment
aquí estem encara.
Aquí estem.
Ha servit per això,
per respirar, per dir-hi...
Sí,
per que la gent encara
estigui aquí enganxada
i pensant,
bueno, i per què no?
com que matemàticament
hi ha molta gent de números,
doncs,
encara és possible.
Heu percebut
aquest optimisme moderat
que respira a Tarragón
aquests darrers dies?
Sí, sí, sí.
Sí, no?
Jo coincideixo totalment
amb la Dolors.
Per cert, Dolors,
felicitats,
perquè demà és el teu sant, no?
Moltes gràcies, sí.
Demà és el divendres de Dolors
i, per tant,
felicitar-te abans que res.
És un pou de ciència aquest home, eh?
Parlar del latisme,
dels sants,
ho sap tot,
i Raül Font pel que vulgui.
Mare de Déu,
Escolta'm,
dit això,
dit això,
no,
jo estic d'acord amb la Dolors,
és a dir,
hauria pogut ser una mena de valatori, no?,
d'aquí a final de temporada.
Fue bonito,
a veure,
crec que tenim opcions, evidentment,
matemàticament,
mentre hi ha vida i esperança,
és més.
Fixa't quina tonteria,
només que haguéssim guanyat l'OSCA aquí a casa,
estaríem a un punt,
estaríem allà posats, no?
Però bé,
dit això,
jo crec que mentre hi ha vida i esperança,
si recordem i ara féssim el túnel del tiempo
i ens anéssim 8 o 7 o 10 anys enrere,
podríem dir,
fue bonito mientras duró,
és a dir,
qui ens podia dir que podíem viure aquesta experiència?
Ojalá,
cada any poguéssim viure aquestes sensacions de dir
que si baixem de segona,
que si ens mantenim,
que si no...
Ha sigut bonic,
ha sigut interessant.
Jo,
si te'n recordes,
Quim,
fa 3 o 4 mesos,
ja vaig vendre amb algun dels programes dirigits per tu,
aquí,
amb aquesta mateixa taula,
ja deia que,
per llei de probabilitats i biostatística,
si tires la moneda a l'aire 10 vegades,
te poden sortir 10 cares,
perquè entra dintre de les...
com els que juguen al parxís, no?
Deus,
potser t'estàs un any sencer sense que et surti...
Sense treure el 5, eh?
Per sortir de casa.
I després et surten 4 de seguits, no?
És a dir,
la probabilitat és aquesta.
Ei,
si tires un milió de vegades el Dau,
et sortirà 500.000 vegades,
o la moneda,
et sortirà 500.000 vegades la cara
i 500.000 la creu.
Aquí només hi ha 41 partits, no?
No sé quants de temporada.
Vam tenir una mala ratxa.
S'ha de reconèixer quants pals vam tenir,
quants postes,
quantes...
El tema del poc encert del Pere Gón
realment jo crec que és més mala estrogança,
perquè, home,
si dius és que no l'enganxes,
però si tu tires 7 vegades al pal,
vol dir que la cosa no...
Jo crec que,
i ho deia fa 3 o 4 mesos,
algun dia ens havia de canviar la ratxa.
I ens havia de canviar la ratxa
en el sentit de tenir la sort de cara
que els àrbits,
en lloc de cantar-se com un costat,
de cantin cap a l'altre,
i potser aquests dos diumenges ha passat això.
Cuidado amb l'eufòria, eh?
Perquè el que ens va passar aquest diumenge
vam quedar 1 a 3,
però hauríem pogut quedar 2 a 2 tranquil·lament, no?
Vam tirar aquells tiros al pal,
no sé què...
A veure,
el futbol és així.
Gràcies a Déu,
el futbol és així.
És a dir,
si fos 2 més 2-4,
doncs mira,
començaments de temporada,
Pérez,
li adjudicaria amb la Lliga
i s'hauria acabat la temporada, no?
És a dir,
gràcies a Déu,
el futbol és així,
això és lo maco del futbol,
les passions,
les controvèrsies,
els neguits,
i jo sóc dels que encara
invertiria uns quants euros
a posar-li un Siri a Sant Magí
per veure si això te canvia, no?
Ja van posar,
n'hi havia un al lluríton,
n'hi havia un de posat,
el dia de Cartagena,
que estava allí posat,
el van posar,
i va servir per aconseguir
els 3 punts a Cartagena.
Anton,
moderadament optimista,
com a mínim,
o no?
Sí,
suposo que és la primavera,
no?
Ens han enlairat tots una miqueta.
A mi el polen em mata,
però...
Estic destrossat.
Estic destrossat,
però...
Excepte aquest tema,
penso,
sí,
ja ens tocava,
no, Quim?
No podem ser perfectes.
No, no, clar.
Home, jo penso,
a veure,
ja ens tocava una miqueta de sort,
no?
Ja ens tocava una miqueta de sort,
perquè estàvem jugant bé,
moral,
salvarem, ojalà,
però si baixem als quarts de la cua,
ens podríem salvar econòmicament,
poder.
A les despatxos,
no?
Sí, a les despatxos, no?
Perquè, com aquí en diem,
penso que és important lluitar,
tinguem,
hi ha vida,
que estem a la UBI,
estem, no,
potser no estem entugats,
però encara estem aquí,
jo veig,
a veure,
escolta'm,
quan el Murphy aquest,
potser el deixem a casa alguna vegada,
ja,
perquè l'hem tingut tot l'any darrere,
ara,
potser ens toca,
no ho sé,
van dir,
José María Fernández ho va dir ell,
hòstia,
si guanyem tres partits,
per cert,
potser ha sigut marxar ell i guanyar.
Mira, sí,
que ha donat aquesta casualitat.
però guanyar dos partits seguits,
dos o tres partits seguits,
és que està clar,
però jo,
ojalà em pogués dir,
hòstia,
que ens salvem,
no?,
i l'any que era primera.
Veurem,
veurem què passa,
sou optimistes, per cert,
de cara a dissabte,
perquè ja estem encarant,
queda re,
un entrenament demà,
el que farà l'equip a Camp Clar demà al matí,
i ja tot a punt per aquest partit de dissabte,
visitar el Barça bé a les 6 de la tarda al nou estadi,
sou optimistes?
Creieu que és un rival que ens va bé,
adequat?
Sí, segur,
fixa't una cosa,
ahir va jugar al Barça,
dimarts de la setmana que ve torna a jugar,
segur que el Guardiola tirarà de cantera,
no?,
és a dir,
jo crec que,
estic convençut...
I jugant a les 10 dissabte amb l'Atletic Club,
per tant,
qui convoqui Guardiola segur que no pot venir a Tarragona.
Jo crec,
exacte,
és a dir,
jo crec que tinc l'esperança aquesta,
que tiri d'aixòs i que hagin de jugar algun jugador al Barça C,
o bueno,
no caldrà,
perquè el Barça atletic té molts bons jugadors,
però jo crec que,
bueno,
són equips que sobren molt i que el gimnàstic té ofici,
no?
Home, el gimnàstic jugant a futbol,
ens van millor els equips que juguen que no els equips broncos,
vull dir,
de principi,
nosaltres,
un equip que la toca,
entre cometes,
el toquem,
encara que la Sangon fas uns canvis,
que jo l'altre dia em volia,
m'arrencava,
no sé què m'arrencava...
Amb quin canvi?
L'altre dia,
com va treure el xiquet aquell,
va posar el...
El Toni?
Sí?
No va agradar?
A veure,
no entenc,
com a entrenat no entenc un canvi a la primera vegada.
No diguis això que el...
Home,
em va agradar molt el canvi.
El Toni,
el Toni,
sí,
però aquest canvi el faig al començament o a la segona part?
Si tu veus que no has fet bé,
que el plantejament és equivocat,
millor canviar el minut 29 o 35,
com va fer en aquest cas de la primera,
que esperar a la segona,
si veus que pots rectificar.
Jo, personalment...
Jo crec que reconeix errors està molt bé a la vida,
o no?
Pues...
Sí,
sí,
perfecte,
perfecte,
no estic d'acord,
però perfecte.
No, no,
només t'ho dic per la meva visió.
No, no,
el canvi va anar bé.
A veure,
a mi m'agrada el Toni,
penso que hi ha de jugar sempre.
al final,
perquè no et dóna,
no sent l'aire res.
Quan surt el Toni,
jo, per exemple,
un jugador tècnic,
no et pot revolucionar en equip.
Quan tu canvies,
jo, com a entrenador et parlo,
vull revolucionar.
Si agafo un jugador d'IESA,
no em revoluciono.
He d'agafar un jugador de benzina,
per dir-te alguna cosa,
per revolucionar.
Toni no em revoluciona res.
Però l'altre dia canvia el partit.
Perfecte.
Juan Millán segurament és un davanter estàtic,
que ens pot donar molt bon resultat,
com ens va fer Cartagena,
que per mi fa un partit de xapó,
però l'altre dia segurament
amb els dos centrals de l'Hercules,
ho vam dir a Transmi,
es tenien amb un marcatge molt fàcil,
perquè Samuel i Mora són dos jugadors
que marcant a l'home ho tenen molt fàcil,
però si els desquadres una mica,
i és el que van fer Toni Morán,
que els van desquadrar una mica,
no sabien per on els entraven,
doncs els van portar molts mals de cap,
que és el que va fer Toni.
Jo crec que Toni, per mi,
juntament a Morán,
el millor del partit.
Sí, sí.
Jo t'estic dient el que passa,
que el canvi de principi,
jo ho veig des d'aquí,
ho veig des d'aquí,
a veure,
m'ha fet algun canvi d'Alessandro,
que és que algun dia
el tindria que agafar jo al mig,
tots ho han vist,
ha fet canvis.
És capaç el gasol.
No, no, d'això i més Raül,
això jo t'ho dic jo.
D'això i més,
això n'estic convencidíssim.
No, no.
Al final ets optimista o no?
Perquè això no m'ha quedat clar.
Sí, sí.
Jo ja m'havia perdut amb els candidats.
No, no, no.
Sóc optimista,
el que passa és que no vull tirar les campanades.
Bé.
Sí, amb el Barça B,
veus que és un rival, com deies,
tocant i jugant a pilota,
ens va bé que jugui.
Sí, complicat però, eh?
Molt complicat.
Home, són bons.
I això ho tenen.
No, no, són bons i aquests nanos
s'hi juguen molt.
I un filial,
els filials sempre ens han donat molta guerra.
Vull dir, aquí l'any passat
el millor partit del Villarreal B,
per mi,
per mi.
Què esperem de dissabte a Dolors?
Aviam,
si mirem els altres enfrontaments amb el Barça...
Super.
Sí, sí.
Són homotopeics eterns
per definir els partits.
Més el que vam fer la primera volta allí,
que va ser un partit horrorós
i que a més va servir precisament
per l'abstitució de Joan Carles Oliva,
que va ser l'últim partit
per la primera volta que va dirigir Oliva.
I si tires a la temporada passada,
també va ser,
l'enfrontament amb el Barça va ser horrorós.
Llavors,
és escepticisme de dir,
bueno,
podem,
en el moment que estem,
sembla que sí,
que tenim possibilitats
i si,
com dèiem abans,
morant-te un dia,
doncs,
descarat que sí,
però clar,
és el mirar cap enrere
i pensar, bueno,
que els enfrontaments anteriors
han sigut complicats.
Llavors,
bueno, sí,
poden,
però amb molta eufòria tampoc.
Perquè el problema és que
la gent està massa eufòrica
i si no els guanyen,
on tornarem.
Ara, de seguida,
parlem de la morandependència,
escoltarem el que ha dit Dani Avalo,
escoltarem també Jordi Ruiz,
que ens ha parlat ja del desplaçament a Sabadell,
ja hem anat més enllà,
per cert,
que a Sabadell ja tenim àrbitre,
també,
en xiula Melero López,
un bon amic que coneix molt bé això dels àrbitres,
com és el Carlos Borrallo,
em diu,
a patir,
si xiula Melero López a Sabadell.
Aquesta setmana,
recordeu,
Mariscal Sánchez,
el partit entre el Nàstic i el Barça B,
bé,
un àrbitre que veurem com ho fa.
Hernández, Hernández,
eren molt escèptics la setmana passada,
i ens va anar molt bé
el camp de l'Hércules,
per tant,
va ser més aviat d'anticasolà.
Sí, per això,
aviam si Mariscal i Melero
també s'han donat un cop al cap,
i de tant en tant,
la sort també canvia.
Volem conèixer una mica més el Barça B,
ja en parlàvem,
i ho volem fer marxant fins a Barcelona.
Allí tenim un molt bon amic de la casa,
que ara, de seguida,
ens explica com és això del Barça B.
A Tarragona Ràdio,
sempre n'estic.
Hem parlat amb ell aquesta tarda,
perquè tenia entrenaments a aquestes hores del vespre,
és un molt bon amic de la casa,
és ex-entrenador,
de les categories inferiors del Nàstic,
ell va entrenar el juvenil del Nàstic a divisió d'honor,
és el Fran Artiga,
ara entrenador del cadet B del FC Barcelona,
per tant,
coneix bé la casa,
i el saludem ja.
Fran, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Com va tot per Barcelona?
Bé, la veritat que molt bé,
molt content de treballar aquí al FC Barcelona,
i aprenent molt.
El Fran entrena el cadet B del Barça,
per tant, categories inferiors del Barça,
i amb ell hem volgut que ens servís una mica d'espia,
per dir-ho d'alguna manera,
del Barça B,
que es pot trobar al Nàstic aquest dissabte.
Què ens pots explicar de l'equip d'Eusebio?
Suposo que és un equip molt conegut,
però què ens podries explicar d'aquest equip?
Bé, com tu dius,
és un equip molt conegut,
i un equip on poques coses hi ha magà, no?
És un equip que voldrà tindre la pilota,
que amb jugadors molt joves,
i amb molt de talent,
doncs,
amb un joc col·lectiu,
intentant semblar-se molt al primer equip,
intentarà, com sempre,
anar a l'atac i aconseguir tres punts.
Quins perills té aquest bé,
que ens puguis explicar?
Quines coses s'han de vigilar d'un equip,
que segurament ha perdut pòlvora,
amb jugadors com Tello,
com Cuenca,
que han pujat del primer equip,
però que es parla meravelles d'un juvenil,
d'un tal, d'algú.
A mi, Fran, no m'acaba d'apassionar,
ja t'ho dic ara,
però es parla meravelles d'aquest jugador,
i a part,
què pot tenir a dalt aquest equip?
Bé, a mi, d'algú m'apassiona.
Si et dono,
la veritat és que
és un juvenil de primer any,
això s'ha de tenir en compte,
que està jugant a assabonar, no?
A partir d'aquí,
tot l'equip del Barça B,
realment és un equip amb molt de talent,
on hi ha jugadors
amb moltíssima qualitat tècnica,
i la veritat és que
si tenen el dia acertat col·lectivament
i amb totes les seves línies,
és difícil de superar.
Potser una mica de la clau serà
prendre'ls i la pilota, no?
Si els hi dones la pilota,
els hi dones tota l'iniciativa del joc,
realment,
amb la realitat que tenen,
és molt difícil que superar'ls.
Suposo que a Can Barça,
el primer equip,
Guardiola és el mirall,
i a partir d'aquí,
tots jugueu igual.
Sí, sí,
sens dubte que
tenim la sort de tenir el Guardiola,
el míster del primer equip,
aquí amb nosaltres,
i sí,
només cal amb tot,
no només amb els jocs,
sinó amb la manera de comportar-se,
els seus jugadors,
amb el seu treball,
amb la constància,
la veritat és que
és un mirall per nosaltres,
i la veritat és que
els entrenadors de la base,
inclús l'entrenador Barça B,
els jugadors del primer equip,
no ho posen fàcil per
ensenyar-los el camí,
i el mirall,
i de quina manera
s'han de comportar,
i jugar,
per arribar a ser esportistes d'elit,
i arribar al primer equip del Barça.
I tu que tractes cada dia amb la base,
suposo que molt motivada,
aquesta base,
per el fet aquest que tu dius,
que a més a més,
ara estan tenint una sortida del primer equip,
que feia anys que no es tenia,
que el primer equip està tirant molt de planter,
els últims casos,
els mateixos que dèiem abans,
el cas de Cuenca,
el cas també de Tello,
que són pràcticament del primer equip,
hem vist a Sergi Roberto,
per exemple,
apareixen en aquest primer equip,
ahir Moniesa,
també Marti Montoya,
que al Barça li està donant molt de sortida del plan D,
que suposo que això és un plus més de motivació per aquests equips.
Sí, sí, el dubte que hem parlat del Barça B,
si ha hagut del Barça B,
és una motivació increïble,
perquè veu que el seu treball,
no només del Barça B,
sinó de tot l'equip,
el seu treball té recompensa,
i té recompensa perquè,
al final,
l'important és que l'entrenador del primer equip els posi.
Si té fet molts bons jugadors,
però al final el primer equip no els posa,
llavors els complica molt,
però la veritat és que, com tu bé dius,
amb motivació especial,
i fàcil de motivar els jugadors,
perquè veuen que en constància,
en treball,
doncs,
poden acompanyar la fita de jugar per l'equip del Barça.
Dues i acabem, Fran.
La primera,
ens pots,
no sé si descobrir alguna perla,
que diguis,
fixeu-vos en aquest jugador,
Capodernos és dels més destacats,
o sigui, no és un Rafinha,
no sé,
no és un Jonathan Dos Santos,
però ull amb aquest,
que apunta molt.
Doncs mira,
jo et diré el següent,
si digués algun nom,
m'equivocaria segur,
en altres coses,
perquè l'experiència ens ha dit,
que jugadors que,
que en la base,
potser no comptaven molt,
no anaven mai,
actualment són campions del món,
no són campions d'Europa o Barça,
sinó que són campions del món de la selecció,
com Pedro i Busquets, no?
I aquest és el missatge que transmetem als nostres jugadors,
que de vegades,
tots els equips tenen dos o tres,
que més destaquen ara mateix,
però,
el dia a dia,
el treball i l'humilitat,
etcètera,
fan que jo mateix,
no et pugui dir ara un nom,
perquè serien just,
i segur que m'equivocaria,
perquè,
ojalà no siguin que digui,
sinó que siguin molts més.
I entre nosaltres, Fran,
no sé si amb la boca petita o grossa,
amb qui vas dissabte?
Si puc,
perquè el meu equip m'ho permet,
aquí aniré al camp,
i bé,
això només s'hi ha anat a Tarragona, no?
Doncs,
crec que la necessitat,
que aquí a Tarragona necessitem els punts,
per a veure si s'aconsegueix això,
que ara mateix està tan difícil,
però,
que com dèiem abans,
amb constància d'aquí al final i treball,
bé,
doncs,
els bons resultats últimament,
poden fer que,
que sumar aquestes punts,
siguin ja el punt d'inflexió final,
doncs,
per assolir aquesta selecció,
que ara mateix està complicada.
Fran,
entrenador del cadet del Barça,
moltíssimes fràcies per atendre la trucada del sempre nàstic,
i que et veiem dissabte al nou estadi,
animant el nàstic,
que el Barça ve ja ho té fet, home,
i que ens convenen,
i molt els tres punts,
per pensar la permanència.
Fran, moltíssimes fràcies,
i que moltíssima sort en aquesta aventura,
amb el Futbol Club Barcelona.
Moltes gràcies a vosaltres per trucar i posar en contacte.
Gràcies.
Participa al sempre nàstic a través del Facebook,
al Twitter,
per correu electrònica
sempre nàstic arroba tarragonaradio.cat
o amb missatges de telèfon mòbil al 271,
nàstic espai i el comentari.
T'agrada l'esport?
T'agrada el running?
Vols passar el millor diumenge?
Vine a la primera cursa en nàstic el proper diumenge 1 d'abril,
apte per a tots els públics,
5 quilòmetres que sortiran des de la mateixa gespa del nou estadi.
Samarreta tècnica commemorativa de regal,
una bossa d'obsequis excel·lent
i una entrada de franc per veure el nàstic Barça ve.
Entra a www.cursenastic.com,
vine a les oficines o passa't per la botiga Runners World de Tarragona
i apunta-t'hi.
Està feta per tu!
Amb el suport de BMW Autosport Busquets,
Pizzanova i DAQ Arnica Sport.
¿Lo conoces?
Gran Hotel La Hacienda.
Un lugar ideal para celebraciones, bodas, bautizos, comuniones y comidas de empresa.
Con exclusividad de servicio y salones.
Presupuesto a medida y cerrado.
Y con un sinfín de posibilidades para que el día de su celebración sea inolvidable.
Gran Hotel La Hacienda.
Plaza de la Unión Europea 1 La Pineda.
Teléfono 977 37 31 11.
Bayer.
Ciència.
Per una vida millor.
Coneixes MésQueFruites.com,
el nou model de servei que ja ha revolucionat el concepte de les fruiteries a Tarragona.
MésQueFruites.com,
la millor relació qualitat-preu de Tarragona.
MésQueFruites.com,
Rovira i Virgili número 9,
cantonada Mastanislau Figueres.
I ara també al carrer Montblanc 21 de Torreforta.
Habitatges de 3 habitacions amb pàrquing i traster?
A Tarragona i en zona residencial?
Amb tots els serveis i equipaments?
I al costat de la platja?
Sí, n'hi ha!
I només des de 160.000 euros.
Promociones José Luis.
Telèfon 977 29 09 49.
La millor manera de passar la Setmana Santa és el campus del Nàstic.
Apunta DJ i descobreix el futbol i la diversió com no els havies viscut mai.
Fes amics, practica el teu esport preferit i fes-ho al Nàstic.
Et regalem una samarreta, una de suadora, dues entrades pel Nàstic al Corcón i et tenim preparades un munt de sorpreses.
Entra ja a la nostra web www.gimnàsticdetarragona.cat i inscriu-t'hi.
També pots fer-ho a les oficines del nou estadi.
Campus del Nàstic de Setmana Santa. No te'l pots perdre!
Abans, al descanso, al final de cada partit, comenta la jugada amb els amics, com sempre, al restaurant Tenis Nàstic.
I ara també, al bar Pavelló Nàstic, on els dies que hi hagi partit el nou estadi, podràs gaudir d'un Frankfurt i beguda per només 3 euros.
Recorda, restaurant Tenis Nàstic i bar Pavelló Nàstic.
El punt de trobada dels Nàstic és els dies de partit i durant tota la setmana.
A Tarragona Ràdio sempre n'estic.
Soperem en un minut al punt d'onari de 3 quarts de 9, som els del sempre nàstic, fins a 2 quarts de 10, encara 3 quarts d'hora de nàstic.
Avui estem acompanyats amb la Dolors Vargas, amb el Raül Font i amb l'Anton Gasol.
Hem sentit una mica més, hem conegut una mica més com és aquest part saber d'Eusebio Sacristán,
amb el Fran Artiga, molt bon amic de la casa i entrenador del planter del Barça.
Volem escoltar aquí Dani Abalo, el jugador del Nàstic, que avui ha basat per sala de premsa i que ha parlat de partit clau.
Ja sabem que és una cançoneta que portem sentint des de fa més anys que la que està sonant ara.
Mira que té anys aquesta cançó, això és una versió.
Doncs això de partit clau crec que fa més temps que sona que el Country Rolls que està sonant ara mateix per l'antena.
Dani Abalo, però, ho ha dit en el sentit que, home, que si ens guanya aquest partit ens podem enganxar a la permanència
i que, sobretot, el fet de guanyar a casa, de començar a guanyar partits a casa.
Signatura pendent de l'equip de Jorge d'Alessandro aquesta temporada.
Això és el que hi ha el de Villa García de Reusa.
Puede dir que és molt clàve, perquè jo crec que seria el partit que ens podrà enganxar a aquesta zona de quasi permanència
i sobretot perquè guanyaríem en casa després de molts partits.
I per mi el més important són els partits de casa, en què pots enganxar a la gent,
en què l'aficiència es pot enganxar i es pot volcar amb l'equip.
I sabem la importància que tenen aquests tres punts, no només per ser tres punts molt importants,
sinó també perquè igual som capats de enganxar a la gent i que venga més gent al camp,
i per això a nosaltres seríem molt importants.
Ho ha explicat avui Dani Avalos, esteu d'acord amb el que ha dit el Gallec?
És aquest partit, no sé com anomenar-lo, perquè és que ens hem fet un fart de ficar adjectius als partits de l'emporada,
que ja ens han acabat.
Si el guanyes, Quim, t'enganxes, i si no, doncs hem de ser el suficient madurs i forts per no despenxar.
A veure, està clar, guanyes dos forts, tens que guanyar el de casa.
El que passa és que el Barça ens té mania, com jo dic, aquest centralisme de Barcelona...
Jo us vull recordar, jo us ho vaig dir la temporada passada,
que l'any passat ens salvem gràcies a que Jonathan Soriano fa un hat-trick
i ens salven els 5 gols al Salamanca, i William en aquesta cantarella l'any passat,
jo us vaig dir que no hi estava d'acord, i ho segueixo repetint, que no hi estic d'acord,
perquè l'any passat ens vam fotre un cop de mà dels grossos.
Perfecte, és que com té que ser, eh? Doncs vinga.
Home, llavors no em diguis el que em dius, que ens tenen mania i tot això.
Clar, i tampoc seria això, jo crec. No sé, eh?
Saps què passa? Que jo encara tinc el company Roc que estava de president
i el Barça em va deixar no sé quants el Deportivo cap al Nàstic.
Suposo que la gent que hem estat a l'esport aquí,
el centralisme de Barcelona, repeteixo que és pitjor que el de Madrid,
i sóc català, eh?
Llavors, endavant, no? No continuem per aquí.
Jo preguntava per Dani Avalo,
però bé, esteu d'acord amb el que ha dit Dani Avalo avui o no?
Pots parlar del que vulguis, eh?
I tu mateix, això lliure Coca-Cola.
Quim, tu ho apuntaves, és un...
Bueno, el món del futbol està ple de tòpics,
i ara el que toca és dir això, no?
És a dir, jo crec que...
A veure, del que diu el Dani Avalo,
quina conclusió positiva en trec?
Que és que és important que els jugadors s'ho creguin
i que pensin que encara allò del Louis Kahn,
de l'Obama, no?
És a dir, podem, és a dir, encara podem.
Encara podem.
I la prova és que ens estan ajudant,
també, els altres equips
que tampoc estan fent res a l'altre món, no?
És a dir, el Wesca per allà baix,
i l'altre, i el Cartagena, i tot.
És a dir, podem,
i segons com vagi aquest dissabte, aquest diumenge,
si guanyem, doncs igual ens col·loquem a tres punts, no?
Depèn de com facin els altres.
Ara farem un exercici virtual.
M'agrada, m'agrada.
Us agradarà aquest exercici virtual?
Tu saps d'agir a escriure i sumar i restar, Quim?
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
El sumar i restar ja em perdo.
Llegir i escriure encara,
però el sumar i restar, això de ser de lletres...
Aviam, el discurs del Dani Avaló,
el d'Acer dijous,
és molt millor que el,
que em sembla que era l'Arzu el dijous passat,
que era totalment derrotista,
que era...
Però són dos caràcters diferents, eh?
En un altre to.
Com diu Tiro Ortega, dos pistes, dos estils.
Sí.
Arzu i Dani Avaló, eh?
Sí, però bueno,
si a dijous, sense això,
ja et planteges el partit de dissabte d'una altra manera.
Ara els veus convençuts,
els veus, el to és molt diferent,
llavors dius,
bueno,
portem tota la temporada dient
aquest partit és el vital,
si guanyem ja comencem a veure la llum,
bueno,
doncs sí,
és la cantarella de totes les setmanes,
però és la realitat.
De moment hem fallat,
per això, sempre que hem dit això,
hem fallat,
però jo crec que també...
Aquests últims partits
també eren partits importants,
també ho hem dit,
i aquests dos han servit.
O sigui,
tornem a dir que
és un partit vital.
O sigui,
perquè no oblidem que estem on estem,
i que els necessitem partit rere partit.
Home, l'equip a Cartagena,
que aquell sí que era de vida o mort,
perquè si parties a Cartagena
sí que era a Déu,
directament,
i va sortir bé,
i vam guanyar,
i va anar tot bé,
per tant, si sortíem aquest discurs,
i ens l'hem cregut tots plegats,
vés a saber què podem fer amb el Barça B.
Per cert,
del Barça B,
un dels equips,
abans li dèiem al Fran,
que segurament tenim tots molt clar com jugarà,
aquest 4-3-3 bàsic,
que fa sempre el Barça,
i també fa el seu filial,
i com deia el Fran,
totes les categories inferiors del Barça,
i Daniel Baló,
ha parlat així de l'equip d'Ocedio.
Todos sabem com juega el filial del Barça,
és un equip que juega sin miedo,
que saben que no tenen nada que perder
i que juegan,
intentan jugar en tot moment,
i nosaltres el que hem de fer és no perdre la paciència
si no tenim la pelota,
ser un equip,
estar unidos,
com dèiem en aquests dos partits,
defender ben,
que és la clave,
que és el que ens hizo conseguir aquestes dues victòries
i després intentar aprovechar al máximo
les oportunitats que tenim,
que sabem que poden ser molt poc,
perquè és un rival molt complicat,
que deixa de tenir molt poc a la pelota,
però nosaltres el que hem de fer és no ser un bloc
en tot moment
i intentar aprovechar les nostres oportunitats.
El filial del Barça,
l'equip d'Ocedio Sagristant,
us deiem que volíem fer una mica de futbol ficció,
un joc que proposarem ara aquí a la taula del Sembra Nàftig,
a l'Anton, al Raül i a la Dolors,
és un joc de, vaja, heu de treure una mica la bola,
i us ho dic ara,
rigor científic zero,
rigor periodístic zero,
vaja,
la paraula rigor no aniria en aquest joc,
però volem intentar
què pot passar aquesta jornada,
una jornada on,
com deia el Raül,
ens podem quedar tres punts,
ens podríem quedar doncs a sis, a cinc, a quatre,
bé saber com ens podem quedar aquesta jornada.
Per si us vaig a proposar fer una travessa
directament de la jornada
de resultats amb els rivals directes
i a veure,
amb aquesta travessa,
sense ara mateix que vosaltres veieu la classificació,
a veure com ens quedaríem tots plegats en aquesta classificació.
Començaríem pel mes matiner, eh?
Dissabte a les 4 hi ha un matiner Girona Deportivo,
amb el Girona implicat en aquesta lluita.
Aquí què fiquem?
1x2 en el Girona Deportivo.
Què ficaríeu aquí?
Anton, va.
Jo, el 2.
2, eh?
I m'agradaria que quan ja és el Girona, però...
El 2.
Raül, Girona Deportivo.
Sí, jo crec que el 2.
Un 2.
Un 2.
El Deportivo, tot i que està molt amunt,
no està...
Vull dir, està molt per damunt dels altres 21 equips de la segona.
Victòria sobre Dolors també, un 2.
Per aclamació, el 2 al Girona Deportivo.
Per tant, el Girona ja es quedaria sense puntuar.
I un Guadalajara al Corcon, el passaré per sobre,
perquè, home, el Guadalajara ja estaria bé que perdés,
però no el seria encara de la nostra lliga.
Nàstic Barça bé, dissabte a les 6.
Ho tenim clar, no tots aquí?
Anton?
Un 1.
Un 1, eh?
Un 1, eh?
Un 1, també, Raül?
Un 1.
Dolors, i això de mal cor ja em fa por.
Amb el cor.
Sí, bé, el rigor que té aquest experiment serveix per dir resultats amb el cor,
i que no hi ha cap problema.
Atenció al derbi, eh?
També dissabte a les 6, Múrcia-Cartagena.
Un partit de derbi, de rivalitat entre els dos equips murcians.
Què faríem aquí, Múrcia-Cartagena?
Un x, es podria haver.
Un x, Anton, sí?
Un 1.
Un 1, que guanyaria i decideixes, eh?
Un 1.
Doncs va, per majoria, això és una majoria, una democràcia total.
Un 1 pel Múrcia en aquest partit.
Tenim ja els resultats.
Falta l'Elx-Huesca.
Un partit complicat de l'Huesca al camp de l'Elx.
Un 1, eh?
N'Anton, sí?
I Raül també.
Perfeix les cares dues, aquí.
Home, a Elx, ara, no oblidis que és diumenge de Rams,
i les palmes venen tots d'Elx.
Perfecte.
Estan eufòrics, ara.
Per tant, 3-1.
Aclamació popular als 3-1 en aquest resultat.
Ja tindríem gairebé tots els que ens interessa.
Queda un pendent, que és el partit de l'Alcullà,
que juga a casa dissabte a les 6 amb el Sabadell,
amb un equip català que ens podria ajudar davant de l'Alcullà o no?
Aquesta jornada creu que l'Alcullà encara no punxa.
Alcullà Sabadell.
Alcullà Sabadell.
Un 2.
Home.
Raül, ho esteu pintant molt bé, això, eh?
Va, per trencar una mica.
Un 1.
Un 1 i Dolors.
Una X.
Ostres, ara qui hem de desempatar?
Sílvia.
Un 1 i 2.
Què diries, l'Alcullà Sabadell?
Va.
Home, Sílvia, n'he vist de més ràpid.
És una X.
Doncs mira, Sílvia García s'apunta a la teoria de la X.
Per tant, l'Alcullà apunturia un punt.
Segons aquesta jornada virtual,
que acabem de fer del sempre nàstic a aquesta hora de la nit,
i ja diem, eh?
Sense cap tipus de rigor, ni res, ni simplement...
Com que no?
Amb un rigor absolut, aquesta jornada, la cosa quedaria...
El Nàstic sumaria, doncs, 27 punts a la classificació.
I es quedaria, amb la X28 i l'Alcullà,
encara no sortirien del descens, lògicament,
però ens quedaríem amb 27 punts a 3 de la permanència,
que la marcaria encara l'Associació Deportiva Uesca amb 30,
perquè perdria el seu partit.
Tindríem l'Alcullà encara per sobre amb 28.
Per tant, ens quedaríem els tercers per la cua,
perquè el Cartagena, amb la derrota a Múrcia,
es quedaríem als 25 a T,
i el Girona, amb la derrota clara davant del Deport,
es quedaríem als 24 a T.
Per tant, ens quedaríem Òscar, 30,
el Cullà, 28, Nàstic, 27.
Aquesta seria la classificació.
L'acabar la jornada ja estaria bé, no?
Això ens donem per satisfets?
Sí, sí, perfecte, no?
Si era aquesta, eh?
Jo l'he apuntat, no?
Jo la tinc aquí apuntada.
A veure, com que ens ho vindrem,
m'agradaria que ho traguessis a mantena.
No, no, queda gravat.
Mira, falten 4 minuts per la zona del vespre,
això ja saps que aquí es grava tot,
això queda gravat.
A rigor en tenim poc,
però gravar sí que encara en sabem.
I, per tant, doncs ho direm tal com ho hem dit.
Després del pitonissopito,
el més rigorós que hi ha aquí és el...
Com passi això, de veritat,
que ja veureu dilluns com ho escoltem.
Anem a parlar d'altres coses, d'altres temes.
Bé, de futbol també en seguirem parlant,
però avui volem escoltar també el que és Jordi Ruiz.
Ell és el director de l'àrea social del gimnàstic de Tarragona
i avui ha parlat de les entrades.
Recordeu dilluns que us pensàvem
que l'objectiu era arribar a 6.000 espectadors.
Doncs bé, sembla que això ho tenim pràcticament,
pràcticament, pràcticament fet.
Com a mínim és el que ha dit Jordi Ruiz.
Escolteu, avui Jordi Ruiz,
parlant de com va el tema de la recollida d'entrades
d'aquests socis del Nafti
per veure el partit de dissabte al nou Estadi.
Doncs realment està molt bé, estem molt contents.
La promoció que hem fet amb els socis,
els socis estan responent.
És un degoteig dels socis que estan passant per aquí
recollint les seves entrades.
A més, la promoció que hem fet amb les escoles
ha funcionat molt bé.
Hi haurà molta gent jove,
hem fet una campanya amb les escoles,
amb les escoles de futbol,
i realment estem molt contents.
A dos dies del partit,
esperem aconseguir la fita
que ens havíem marcat al principi de setmana
de 6.000 persones.
Estem a prop d'aquesta xifra de 6.000 persones,
diu el Jordi Ruiz.
Ja posats a no tenir cap rigor.
Arribarem al 6.000? El superarem?
6.289.
És el més rigorós que s'ha dit en tot el programa,
no està malament.
Però ho veieu factible, això?
De superar, sí?
Com deia el Jordi?
Sí, cara a vacances, bon temps.
A veure si plogués.
Dissabtes, un bon dia.
La gent no marxa tant de vacances
perquè no hi ha un caleró.
A veure, trem els nens de casa,
les senyores aneu a futbol...
és una bona hora.
És molt bona hora.
Per la canalla és bona hora.
A les 10 de la nit dius...
A més hi ha sol fins més tard.
Exacte, el dia s'allarga.
Penso que a les 6 és una hora perfecta.
Per tant, sí, Dolors.
6.000 estan molt eufòrics en aquest tema,
em sembla a mi.
Tu que estàs dia a dia allí a la Federació de Penyes,
com ho veus?
Aviam, veus el degoteig de la gent
que ve a recollir les seves entrades.
El que passa que, bueno...
No ho sé, no ho veus tant...
Home, si tots que s'han fet com tu,
em fotíem 40.000
amb una facilitat espectacular.
Aviam, costa, eh?
Costa engrescar la gent.
Sí.
I a més, dissabte,
si jo no recordo malament,
està la processó del dolor?
Això, Raül Font, especialista.
No, és la setmana que ve, de segona.
Sí, no, va.
Mira, doncs llavors sí que pot ser que...
No, dissabte hi ha,
que recordi jo de temes de Setmana Santa,
hi ha un concert a les 9 aquí a Caixa Tarragona.
O sigui, que el carrer és perfecte.
No, no, no.
És perfecte.
A més, a les 6 de la tarda no juga el Barça,
no juga el Madrid...
Madrid a les 8.
Diguem-ne, no hi ha altra competència,
diguem-ne, futbolera,
que a vegades hi ha gent que li pot influir
i, per tant, això vol dir que...
El que deia el gasol és dir,
bon temps, el dia s'allarga,
inici de vacances...
I que la gent no té calarons,
com deia, per marxar,
llavors...
el portem al futbol.
Les calcotades ja a mig s'han acabat,
no hi ha comunions,
és un dia per dir,
bueno, què fem avui?
Doncs mira, anem al futbol.
Hi haurà gent, hi haurà.
Doncs aviam,
si superem als 6.000
i si arribem als 7.000,
Lluís Sàbrega es deia el dilluns aquí,
que entre 6.000 o 7.000,
veurem si...
Ja si arribem als 7.000,
ja pot ser espectacular, això.
I avui, relacionat amb això,
amb el que deia Jordi Ruiz,
també,
i amb tota la campanya que s'ha fet,
us estem preguntant
si portareu algú al camp,
si anireu acompanyats al camp,
els de la taula gent respost,
què dieu vosaltres a les xarxes socials?
Sempre n'estic,
l'opinió dels oients.
Doncs la resposta són aquestes.
Mira, el Marc Busquets obrer diu,
Mon pare,
l'Albert Bagget Francesc,
el meu germà,
l'Òscar Cid Perpinyà,
suposo que la meva filla de 6 anys,
l'Àngel Perales Canyete,
la meva nova bufanda de la penya Fòrum Grana.
Bueno, no sé si hi haurà paga entrada la bufanda,
però no està malament.
L'Alba Pérez Moreno,
el meu xicot,
el David Aparicio López,
jo també la bufanda de Fòrum Grana.
Jordi Ruiz apunta,
entrada especial per les bufandes de Fòrum Grana,
també.
L'Àlex Faura Gómez,
Papa Tiet i un amic,
el David Navas,
si llevaremos a...
Diu, sí, llevaremos a alguien,
ho afirma.
El Josep Martín,
diu, ningú vol venir.
Si algú vol anar amb el Josep Martín,
ja ho sabeu.
Truqueu, bueno,
via Facebook, està penjat l'enllaç,
al Josep Martín,
doncs a me i pudeu anar,
perquè encara no ha trobat ningú.
Al Javier Sánchez,
Gabriel diu,
no, estoy harto de los...
de las promociones.
Diu, que esto es una altra visió, eh.
El que quiera ver el Naftic,
ya viene,
y el resto solo vendrán
porque es barato.
Al Tomàs Cremades,
entre la cursa,
que estoy apuntado,
y las entradas de socio,
unas 5 personas,
tenemos que ser conscientes
de la importancia del partido.
Un ejemplo,
el otro día,
en la Romarera había 30.000 personas,
y estoy seguro
que algo ayudaron
a conseguir la victòria.
Diu,
el dissabte,
tots al camp.
El Rubén Teruel diu,
dos.
El Marcés,
quatre més jo.
I el Dani Gallego diu,
tres més jo.
Són els comentaris que han arribat
via Facebook.
L'Àngel Fernández diu,
el dissabte,
que no vegin sols ningú,
entre tots,
ho podem aconseguir.
Diu,
força Naftic.
també al Facebook,
del Sempre Naftic.
I va dir,
uns comentaris que han arribat.
Hi ha el de l'Òscar Oceda,
que l'Òscar Oceda
s'ha especialitzat ja
en ficar resultats
previs dels partits.
Va encertar l'1 a 3 de Cartagena,
va encertar la victòria
també a la Can.
No el resultat,
però sí victòria.
Ho fa amb un mètode també molt científic
i rigorós,
que és jugar una partida al FIFA,
el 2012 suposo,
i ens penja el resultat aquí del FIFA,
que li dóna.
I aquest cop li he donat un 2 a 1.
L'Òscar Oceda ho ha penjat
al Sempre Naftic.
La fotografia la veureu.
Naftic 2,
Barça B1.
He de dir que amb 14 xuts
a porta del Naftic,
això em costa de creure,
però bé,
podria ser que s'acabés donant
aquest resultat del 2 a 1,
que menja l'Òscar Oceda
amb un rigor semblant
al que utilitzem al programa
per fer travèses.
Doncs és el que ha penjat
l'Òscar aquí al Facebook.
Per cert,
que també la Maria Soler
recorda la piulada col·lectiva,
aquesta piulada
que ha proposat el Didac Bru
al Sempre Naftic,
i el Sempre Naftic
l'hem proposat ja
tots aquells que tingueu
Twitter demà,
9 del vespre,
piulada col·lectiva,
hashtag,
etiqueta,
Naftic ensalvem,
ja ho sabeu,
coixinet,
Naftic ensalvem,
i omplir aquests 140 caràcters
que permet el Twitter
i acabar d'intentar
que aquesta etiqueta
sigui trending topic demà
a partir de les 9 del vespre.
Hem parlat del partit de dissabte,
però avui Jordi Ruiz
ja ha parlat del pròxim dissabte.
El Naftic va a Sabadell,
no va a Creu Alta,
i atenció al que ha explicat avui
Jordi Ruiz
per aquest desplaçament a Sabadell.
De fet ja tenim el paquet muntat,
ho puc anunciar en primícia
perquè ho anem a treure avui,
serà un viatge de 25 euros
en el qual entrarà el desplaçament
i l'entrada.
Hem parlat amb el Sabadell
perquè ens deixessin el prou
de les entrades una mica més assequibles,
no ho hem pogut aconseguir,
és així,
ens han deixat el prou
de les entrades que tenien,
de 20 euros,
hem posat 5 euros més per al bus,
però bé,
que és prou atractiu,
25 euros al viatge,
i bé,
més enllà del preu de l'entrada,
suposo que les ganes
d'estar amb l'equip
en aquests moments
i animar
i aconseguir aquests punts
faran que hi hagi un desplaçament
una manera gran i important.
Això que deia Jordi Ruiz,
desplaçament a Sabadell,
Dolors,
ho tenim això engegat,
en marxa i tot preparat.
Ja està en marxa.
Si guanyem, suposo que el desplaçament
pot ser massiu.
Si guanyem dissabte.
Esperem.
I encara hi hagi sense guanyar,
i sense guanyar,
és un desplaçament atractiu,
perquè és el Sabadell,
és un altre equip català,
que també...
Que no ens tindran ganes ni res.
No.
Cap.
Cap ni una.
Ja ho han demostrat
en el tema entrades.
I llavors jo crec que encara hi ha així
que perdem...
Serà un desplaçament amb gent,
molt bon gent.
Una reflexió això de les entrades,
perquè en diferents comentaris,
ara l'últim el de l'Òscar Sandrós,
també,
que diu tothom al camp
quan regalen les entrades
o rementen preus.
Si volen al camp ple cada diumenge,
que baixin els preus.
Un comentari sobre això,
perquè hi ha alguns socis,
doncs,
emprenyats, diguem-ho clar,
per això d'aquests preus de les entrades,
perquè diuen que ells paguen els carnets
i que es gasten un calerà amb els carnets,
però es fan aquestes promocions.
Trobeu en cert edat les promocions?
Trobeu normal que es queixin els socis,
vosaltres també com a socis del Nafti?
Sí.
Jo crec que els temps que corren és normal.
És normal la queixa,
però també és normal la promoció.
A veure, vull dir,
jo penso que el soci té tota la raó,
queixo o els queixem o alguna cosa,
però la promoció la pec lògica.
Vull dir,
llavors, si volem engrescar la cosa,
hem de donar promocions.
Vull dir,
tu,
es comprem l'americana,
l'exercèl,
la rebaixes,
perquè no anàvem abans.
La gent que té diners
o no miren la targeta,
se la compren quan li agraden,
ja està.
Vull dir,
jo la promoció la trobo bé,
sobretot en Canalla.
A veure, en Canalla
l'ho pec perfecte.
Jo dir,
si enves de 12 anys,
gratis al futbol,
fos els 15,
millor.
Parlo en Canalla,
perquè,
un pare de família,
és que clar,
els temps que corren,
tu vas a una família normal al cinèmic,
et gastes dos,
home, dona i tu,
un cri o dos.
I no compris crispetes.
I no compris crispetes
i són 50 euros.
El futbol,
home,
hem de donar.
Vull dir,
vas a qualquer campurall,
5 euros,
6 euros, 7,
la tira...
Jo,
a veure,
com a soci,
et sap greu,
però què s'han de fer promocions?
No,
a veure,
cartesianament,
de quota anual,
i ara resulta que aquí,
mig,
regalen les entrades.
Però no hem d'oblidar,
que la promoció s'adreça als socis.
És a dir,
ets tu,
que has pagat uns diners,
que tens l'opció de convidar.
Per 5 euros,
portar alguna cosa.
de dir,
ens interessa omplir,
què és el que volem,
veure l'any que ve partits de segona B?
Home,
doncs,
si resulta que el tretzer jugador pot ajudar,
doncs,
fem-ho.
I sobretot el que diu ell,
la canalla és la pedrera,
és a dir,
el nàstic ha de tenir renovació de la massa social,
i quan t'estimes una cosa és quan l'has viscut,
i l'has tocat i l'has moldejat.
Si tu,
amb una canalla de petit,
molts dels que ens estan escoltant ara,
de petits,
el seu oncle,
el seu pare,
el seu avi,
el seu padrí,
no els hagués portat al camp de l'Avinguda de Catalunya,
doncs, a lo millor,
has de posar,
has de sembrar amb la canalla.
Per tant,
a mi em sembla perfecte que es faci,
sobretot en la situació en la qual ens trobem ara.
Sí,
ja estic totalment d'acord.
Aviam,
com a sòcia,
em cou.
10 persones,
si no estàs d'acord,
ja,
marxem.
Però aquesta és la banda que anava a dir.
Dintre de tot,
és el soci el qui decideix
qui pot optar amb aquests preus.
Llavors,
dintre que no em sembli bé com a sòcia,
perquè jo he pagat el meu pass,
i jo,
estàs allà a les dures i a les madures,
com es diu,
doncs, bueno,
dintre d'això,
també hem de mirar que es fa tan bé
per no,
per no tenir que dir,
és que es regalen les entrades.
Perquè llavors vindria a l'altra banda.
És que,
jo soc sòcia,
jo pago,
però estan regalant entrades per omplir el camp.
i considero que el Nàstic,
com a empresa que és,
necessita omplir el camp.
En la situació en què està,
necessita omplir el camp.
I l'única,
realment,
l'única manera que hi ha,
en la crisi que hi ha,
i en l'estat en què està el Nàstic,
en la situació que està,
és oferir les entrades més econòmiques.
Doncs,
resposta dissabte,
aviam si superem aquesta barrera dels 6.000 espectadors.
El dissabte,
precisament,
jugant contra el Barça B,
un Barça B que ens analitza,
com cada dijous,
al Santicoc.
Avui és dijous,
i com és habitual els dijous,
el que volem fer és analitzar el rival del Nàstic.
És cert que aquesta setmana
és un rival conegut pràcticament per tots,
el filial del Barça,
el Barça B d'Oscedio Sacristambro,
com sempre ho fem amb el Santicoc.
Santi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I amb el Santi analitzem,
com dèiem,
un rival conegut,
per la gran majoria,
com és el Barça B,
però més enllà d'aquesta coneixença
que podem tenir tots al Barça B,
no sé amb què es quedaria,
què destacaria d'aquest equip,
el Santicoc.
és un equip que pràcticament
té de patró el que està fent el primer equip,
i depèn molt de la gent
que el primer equip deixi
perquè puguin vindre aquí a Tarragona.
Si Montoya,
si Sergio Roberto,
aquests jugadors,
el Barça, aquests jugadors no venen,
l'equip canvia,
i sobretot canvia
perquè no té la mateixa qualitat
si té aquests jugadors a l'equip.
Això sí,
l'aposta és clara.
Santí,
4-3-3,
patró de joc del primer equip,
com dèiem,
un equip amb moltes similituds,
el Barça,
perquè, vaja,
el filial Eusebio el fa jugar
com li agrada a Guardiola,
amb aquell pivot defensiu,
amb dos mig centres amb arribada,
amb tres jugadors a dalt,
amb aquells dos centrals
que s'obriran segur a l'hora de treure la pilota,
i un equip que,
si alguna característica principal té,
és que li agrada molt tenir la pilota.
Sí,
és un equip que,
com el primer equip,
sempre inicia el joc des de darrere,
i a partir d'aquí,
molta mobilitat,
tots els seus jugadors,
molta participació,
i molt perillós,
sobretot els últims metros.
l'única partida que pot haver respecte del primer equip,
és que si jugues Rodri,
juguen amb un delante centro,
diguem, un delante centro,
i si no jugues Rodri,
fan com el primer equip,
juguen sense delante centro,
i llavors jo crec que els converteixen més perillosos,
no?,
perquè entren molt des de segona línia,
i llavors controlar aquests jugadors,
ja en carrera i entrant a l'espai,
és una mica més complicat.
Segurament és un Barça B, però,
Santi,
no tan temible com el de la temporada passada,
no?,
l'equip ha perdut una mica d'anters aquesta campanya.
Sí,
també els espais que he tingut en guany,
de la temporada passada,
i d'Oriol,
Jonathan Soriano,
els jugadors que s'han incorporat ja al primer equip,
definitivament,
doncs, bueno,
el fet que l'equip hagi baixat en qualitat,
no?,
de totes maneres, bueno,
baixar en qualitat,
tot si tindrem en compte
que qualsevol d'aquests jugadors que té el Barça,
doncs pot ser,
l'equip d'aquí dos anys,
jugarà amb qualsevol equip de primera dimissió,
no?
Ja sé que suposo que aquest cop és més que complicat
destacar alguna cosa,
però si t'hessis de quedar amb algú,
alguna perla d'aquestes que em digués,
seguiu aquest,
que tot i que poder semblar que estigui tapat,
ull,
que és el que pot tenir més projecció de l'equip d'Ocebio.
Bueno, jo crec que els jugadors,
els tres jugadors més interessants són
Dos Santos,
Rafinha,
i després la de Gerard, no?,
jo crec que Gerard és el jugador més a tindre en compte,
perquè és un jugador molt ràpid en pilotar els peus,
i sobretot també molt ràpid en pilotar l'espai,
i jo destacaria això.
Per contra,
doncs bueno,
jo crec que el més que en aquests moments tenen
possiblement són la parella central,
no?
Si jugué a Barça,
sí que és una parella central que està millor,
però Sergio Gomes i Armando
possiblement és el més puig de l'equip en aquest moment.
En Muniesa pràcticament ja segur el primer equip,
de fet ahir va viatjar Milà
i pràcticament segur anirà també convocat
per les baixes que té Guardiola,
primer equip en el partit que el Barça
juga davant de l'Atletic Club dissabte a les 6,
per tant, baixa ja damunt i aquest és de la defensa,
veurem què passa amb Bartra,
i veurem aquesta parella que ens té el Santi Cox
i Sergi Gomes,
fa parella amb Armando,
segurament dos dels jugadors que hores d'ara,
generem més dubte d'aquest equip,
un equip que també podríem dir, Santi,
perquè molts cops parlem dels fitxatges que en Nàftig,
aquest Barça ve en guanya fitxats,
s'ha reforçat i tampoc l'ha acabat d'encertar,
perquè ni Kiko Femenia, per exemple, ni Rodri,
han acabat de ser aquells jugadors que s'esperava
que donessin aquest salt qualitatiu a l'equip,
que segurament és un dels problemes que s'ha trobat aquest Barça bé,
perquè l'any passat sí que el tenia amb Jonathan Soriano,
amb Nolito,
jugadors que van donar aquest salt,
que segurament els que els amiguts a substituir no l'han donat.
Sí, el que passa és que també aquests jugadors que han marxat
tampoc han entrat massa bé a la filosofia Barça,
com és el cas d'Nolito i Jonathan Soriano.
El problema que tenen els jugadors que venen de fora al Barça,
doncs bueno, que agafar la filosofia que tenen aquests jugadors,
doncs des d'infantils, cadets, juvenils,
la forma de jugar, doncs a vegades costa i costa molt agafar-la.
Ja ho veiem, inclús amb el primer equip,
que es gasten diners portant jugadors de primer nivell mundial
i no acaben d'agafar el ritme que es necessita per jugar al Barça,
i això és el que els està passant els últims anys, no?
Les incorporacions que fan,
els costa adaptar-los a la seva forma de jugar.
Quan es parla d'un filial es diu aquell tòpic,
que ens agrada tant, que és imprevisible, no?
La majoria de futbolistes el diuen,
també nosaltres el fem servir sovint.
És un equip previsible, segurament aquest Barça B,
i el fet que siguin tan joves i que el Nàstic s'estigui jugant tant,
Santi, creus que això es nota en un terreny d'això?
Bé, jo crec que és un equip imprevisible,
perquè lògicament ells no tenen la pressió que pot ser el dinàstic,
en moments han d'intentar guanyar per mentir la categoria,
llavors fa que ells juguin més relaxats
i després el que se'ls demani és que siguin jugadors descarats, no?
Que possiblement amb un equip, amb les necessitats que tenim nosaltres,
nosaltres hem de ser una miqueta més conservadors a l'hora de disputar el partit,
i això és el que els fa més...
Si et poses pel davant del marcador,
ells continuaran jugant de la mateixa forma i si van pel darrere igual,
i no varia massa si el resultat els hi és a favor o en contra,
perquè tampoc no tenen la necessitat dels punts que possiblement necessitem nosaltres.
Durant la setmana hem estat discutint aquí si segurament és el partit ideal
per posar aquesta mica més d'agressivitat sobre el terreny de joc.
No violència, però sí que començar a marcar la ratlla, com diu de vegada Fl'Àngel.
Sí, és un partit en què nosaltres els hem de proposar,
de fer-los pensar, de pressionar-los moltíssim,
que ells hagin de jugar una miqueta a buscar segona jugada,
i aquí nosaltres ens hem de posar forts, no?
Si nosaltres els deixem pensar, els deixem que ells imposen el seu ritme de jolla,
patirem i patirem molt,
perquè és clar, és un equip que tècnicament és molt bo
i que a més a més la circulació de la pilota és molt ràpida.
O sigui, nosaltres des de bon inici hem d'intentar que surti la pilota,
sobretot l'atregui Armando,
que és el jugador que possiblement s'equivoca més,
i a pilotes dividides,
anar per totes, no?
Que dècnicament ells aquí poden arrogar una mica.
Veurem dissabte a partir de les 6 de la tarda al nou Estadi de Tarragón,
aquest partit que juguen Nàstic i Barça bé,
veurem també si convoca Don Gu,
que diuen que és la perla del juvenil,
a mi personalment no m'agrada Santi,
però bé, ells diuen que és la perla del juvenil Don Gu,
aquest davanter centre camaronès,
que va venir de la mà de Samuel Eto'o al Barça,
i que ara pot arribar al B,
de fet va marcar ja l'altre dia davant de l'Alcuyà.
Volem dissabte aquest partit,
Nàstic-Barça bé,
i la setmana vinent un altre derbi.
Nàstic-Ju a la nova Creu Alta davant del Sabadell de Lluís Carreras,
en el que serà el segon derbi consecutiu,
i un derbi sàntic, aquest et donarem festa,
perquè la setmana que ve estarem així a mig gas al Sembra Nàstic,
per tant, ja et fico deures perquè vagis preparant l'Alcorcón,
que serà la visita d'aquí dues setmanes,
diumenge a tres quarts de vuit del vespre a l'Alcorcón,
aquest sí, que et fico els deures ja,
perquè ens analitzaràs l'equip d'Anquela,
tornant de les semivacances de Setmana Santa,
perquè dijous que ve n'hi haurà programa, dijous sant,
i, per tant, no podrem analitzar el Sabadell si ho farem amb l'Alcorcón.
Santi, això, que anem preparant l'Alcorcón
i que ens retrobem d'aquí dos dijous aquí al Sembra Nàstic.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Sempre Nàstic, la secció sense nom amb Miguel González.
Ja el tenim aquí, és dijous, queden 14 minuts per acabar el programa.
Avui no es queixarà del temps, perquè li hem deixat força temps.
T'han explicat que abans de dir-te bona nit
no es pot parlar per un micròfon
quan hi ha una llum vermella encesa que sembla que no vegis?
Què et passa, a tu?
Si em posis sempre de cul la llum.
Clar, aquest és el problema.
No en tinc cap culpa.
Aquest és el problema.
Estàs massa escurat.
Miguel González, bona nit.
Molt bona nit.
Et fot canya, eh?
Quan fa aquelles pífies, aquest resum de pífies.
Jo estic indignat.
Després de dijous passada estic indignadíssim.
I s'aprofita quan no hi som.
I això és de molt covard, aprofitar-se quan un no hi és,
per intentar menysprear l'altre.
Jo, com a mínim, li faig cara a cara
i li dic cada dijous.
Arriba aquella facció sense nom.
És aquella visió desviaixada de Miguel González.
La Sílvia encara hi és al control, no?
No, encara hi és.
Mira si hi és.
La visió d'aquella desviaixada...
Prou, prou, prou, Sílvia, sisplau.
Vale, gràcies.
Bé, desviaixada del programa que ens fa el Miguel González.
És de la seva actualitat.
i de futbol no en tenia la més punyetera idea,
això ja ho sabem tots.
A més, és veritat, eh?
No, no, jo sabia això.
No, no, no.
De rigor, jo quan vaig firmar el contracte...
Tindria el nostre.
Quan vaig firmar el contracte amb altres,
jo ja vaig dir, jo de futbol no en sé.
Però intenta fer alguna cosa.
Ella ens porta dades, periodisme d'investigació,
d'alta investigació,
i després ens aporta, doncs,
algunes coses que han passat durant la setmana
i musiquetes...
Molt bé.
De dubtós gust.
Prepareu-vos que avui anirem de menys a més.
Dissabte, sis de la tarda,
Nàstic va saber.
Fins aquí tot correcte, no?
Fins aquí seria la secció periodisme d'investigació.
Fantàstic.
Doncs ara anem a veure què va passar el passat dissabte
al partit contra l'Hèrcules.
Sí.
Era l'aniversari d'Àngel García, no?
No en sabem encara quants.
No, ni ho sabrem.
No ho ha volgut dir.
Creus que és normal rebre...
L'Anton sap quants?
Tu saps quants, home?
Però digueu.
No, no.
Digueu.
Què vol dir? No ho diguis.
Digueu.
No, no, no.
No ho digui.
No ho diguis.
No, no, no.
Perquè després m'ho farà mal de cara.
No, perquè m'ho farà mal de cara.
No ho diguis.
Tu mateix.
Escolteu, senyors tertulians i oients de Tarragona Ràdio,
com rebien l'Àngel García el passat dissabte?
Bueno.
Això, li vull preguntar al nostre comentarista.
Àngel García, bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Àngel, tranquil.
Sobretot tranquil.
Estic tranquilíssim.
Anem per ordre.
Anem per ordre.
Àngel, per molts anys.
Ah.
Moltes gràcies.
Per molts anys, eh?
Ja tenim l'estudi ple de mariantis, eh?
Oh, bé, bé.
Hi ha pastís, hi ha pastís avui?
Home, i tant, i capa.
Uf, quin gran vege.
Es pot dir quan se'n fas o no?
O és secret?
No, no, això que cadascú...
Vinga, cadascú que faci números, no?
Se'n vagi a l'hemeroteca i comini.
L'Àngel García que avui compleix anys,
i a l'Àngel García que d'entrada,
després farem més anàlisi.
Hi ha un moment quan diu que se'n vagi a l'hemeroteca
que a mi em va fer patir, eh?, aquest comentari,
perquè sembla que va dir una altra cosa.
Per cert, vau parar al meu poble de tornada o no?
Ah, no.
No t'ho vull dir.
Et mentiria si et digui així, vam parar, vam trucar...
Perquè jo estava a Tarragona, un dels caps de setmana,
ara això és vida privada, senyors torturians i oients,
que tampoc importa a ningú.
Jo estava aquí a Tarragona i em truquen al mòbil
i em diuen que volen venir a sopar al meu poble,
però clar, jo no hi era.
Per cert, si ens estàs escultant Miguel González,
que et tingues molts dubtes,
que pari un plat a la taula,
perquè Ricardo Pacheco promés que si guanyem,
para quan torni, alcanar a sopar, eh?
Bueno...
Alguna cosa t'hauria sigut donat, però...
Tons pares no t'han dit res, no?
Hola, soy Ricardo Pacheco, vengo a cenar.
T'han dit cenar, hombre, què passa?
No t'ho ha dit res, no, d'això?
Sí, ho ha dit res.
Jo ta mare tenia el plat parat a taula i...
No, no, no, per tu.
Vaja, no m'han dit res.
Escolta'm, els canareus fan bons platillos, eh?
I tant, ara, ara, i tant.
I unes paelles...
I unes paelles...
I si te'n vas a les cases encara més, eh?
Encara, també, també.
També les fan prou bones.
Sí, sí.
Per cert, diumenge...
Dissabte, perdó, no prenieu paelles...
No.
...sinó d'altres coses durant el partit.
Què prenieu?
Ricard Oliver.
Diu que la porra, en comptes de repartir entrades,
que regalem valeriana, sobrens de valeriana.
Ens aniria millor, eh?
Lloa, llloa.
A Brad Machamprat,
només li queden les ungles dels peus.
Entre valerianes i les ungles dels peus, jo, de veritat.
No recordava el tema ungles dels peus.
Home, per favor, per favor.
I acabem...
I acabem...
Sílvia,
després anirem directament a les músiques.
Acabem...
Espero que no sigui la seva.
Acabem amb els telèfons mòbils.
Perquè què passava amb els telèfons mòbils?
A mi no em va quedar clar.
Aviam si algú ho entén.
Des de la teva oposició, veus banqueta?
Sí.
Qui és l'interlocutor de Patxivainés?
Perquè Patxivainés, el telèfon,
segur que no està trucant a casa.
Diria que Josep Maria Grau.
Ah, bé.
I ara Xuxerrano s'apropa directament a la banqueta
i li donava el mòbil Josep Maria Grau.
Parla directament a Jorge, eh?
Sí, però li passa Josep Maria Grau el mòbil.
D'Alessandro, escolta, amb el mòbil enganxat a l'orella dreta,
al mòbil que li passa Josep Maria Grau
i escolta les instruccions que li dona, suposo,
Jorge d'Alessandro a la cabina.
Jorge directe, eh?
Ara la comunicació ja és directa.
Però això està permès.
No.
Però tu no et xivaràs ni jo tampoc.
Aquí no passa res.
No passa res, exacte.
Jo no ho entenc, Quim, però bé.
Per què, eh?
Perquè qui li passa el mòbil aquí...
Sí, a més, és molt fàcil.
Aviam, explica'm.
D'Alessandro estava a dalt amb Pat Xivaines.
Molt bé.
Fins aquí ho tens clar?
Sí.
Estava a dalt amb una cabina perquè estava expulsat d'Alessandro.
Va bé.
Llavors, es comunicaven amb la banqueta via telèfon mòbil,
que és una cosa que té uns números i tu truques
i llavors algú a l'altre costat del telèfon...
Ah!
Aviam, el tema és que hi hagi dos telèfons per poder-te comunicar.
Sí.
Fins aquí ho vas entendre, no?
Sí.
Doncs, uns a dalt tenien un telèfon i els altres a la banqueta en tenien un altre.
Molt bé.
Amb números diferents, molt important, també,
perquè, si no, la comunicació és complicada.
Llavors, els de dalt trucaven a baix i els explicaven el que havien de fer.
I és així de simple.
Molt bé.
Veines li donava el telèfon a d'Alessandro
i d'Alessandro parlava amb Serrano.
És com un walkie-talkie, però en números.
Sí, en números, sí.
I costa uns diners.
Doncs, parlant d'Alessandro, escolta el que deia la setmana anterior, no?
Abans del partit.
I jo dicia aquella frase, una frase molt històrica.
Resulta que va el general Franco con el coche por Castilla-La Mancha, no?
Jo comprendo que és difícil.
Entonces, le dice, le dice al chofer, mira aquél.
Le dice al chofer, general, dice, hay uno ahí abajo del árbol con el bidón que no trabaja.
Y le dice al general Franco, dice, déjalo que no despierte.
Entonces, utilizando este símil, que no quería que despertase, no?
Es un hecho histórico que me han contado muchísima gente en Castilla y León.
D'Alessandro esperava que algú rigués, suposo, a la sala de premsa, però ningú va reaccionar.
Però és que costa entendre.
Jo encara no entenc el que volia dir.
O sigui, no, em vaig perdre tant.
Un bidón, estaba trabajando y que no despierte.
Sí.
I ara he de preguntar.
I el general Franco...
Clar, és veritat, no sabem qui era el del bidón.
No, no, no.
És que tu ets massa jove, conya.
Jo soc postfranquista, sí.
Tinc la sort d'haver nascut ja després del senyor Petitet, però...
Bueno, escolta'm, que anirem...
Entrenem el temps, perquè aquest proper dissabte jugó a Barcelona, no?
Has jugat aquí, però contra el Barcelona, perdó.
Sí, sí.
Jugó aquí contra el Barcelona.
T'ho has treballat durant tota una setmana, eh?
No podies fallar aquí.
Escolta'm un moment, home.
És que ara et vaig a posar música de Barcelona, amb aquesta...
Molt bé.
Baixant per la Font del Gat.
No.
No, però segur, Raül...
Artistes reconeguts de Barcelona, no?
Raül, segur que et sona el nom de Salvador Escamilla i Gómez.
I tant.
Barcelona 1931, 30 de març del 2008, un periodista, locutor de ràdio, presentador de televisió,
cantant i actor de teatre en llengua catalana.
Escoltem, sisplau.
Ràdio Barcelona lanza para usted.
Un nuevo programa.
Ritmo matinal.
Recuerde, señora, recuérdelo usted.
És un tall antològic perquè, a partir del 1964, des del seu programa Radioscope de Ràdio Barcelona,
es va convertir, doncs, això, en el promotor de la nova cançó catalana.
Donant la primera oportunitat al cantautor, entre d'altres, Joan Manuel Serrat.
Ara ja es va fer popular a Catalunya, doncs, per començar-lo cada dia amb
Bon dia a Catalunya.
Això que molts pensen que ho va començar l'Antoni Bassas, doncs, no.
Ja ho deia aquest senyor anys enrere.
Molt bé.
Aquí ara t'he agradat.
Molt, molt, molt.
Ara t'he de dir que m'has agradat molt.
Molt bé.
Fantàstic.
Doncs, ara, els que els hagi agradat això, ja podem marxar.
Adéu.
No, ho dic perquè el següent és pitjor.
Però pitjor, en quin sentit?
Escolta.
Com que encara no...
Què és això?
Espera't.
Com que encara no canta, te la presento.
Nascuda a Barcelona, un 5 de novembre de 1952.
Núria Félix.
És una actriu, no.
Actriu, cantant i presentadora de televisió, amb la cançó Paco Paperas.
Tu, de tots els cantants que deu tenir Barcelona, que no sé quants deuen ser i coneguts mundialment...
Busques a Teresa Raval.
Teresa Raval.
Teresa Raval Balaguer.
Jo tenia cassets, aquesta bona senyora.
Perquè aquest disc, per exemple, es diu Teresa, amb guions.
Sí.
S'ha parat per si el marketing s'ho van treballar l'any 1983.
Jo aquest casset ja el tenia.
Tu tenies Teresa?
Teresa.
Jo tenia Teresa.
Carai.
Amb cinta de casset, eh?
Molt bé, molt bé.
Vinga, passem.
Rebobinada amb el Bolivic, eh?
I tant.
Fantàstic.
I la meva mare me l'arreglava amb celo.
Exacte.
Quan es trencava.
Jo enganxava la cinta quan es trencava.
Jordi Sánchez Saragossa.
Home.
13 de maig del 1964.
És un actor i guionista, conegut com el López, de Plats Bruts.
Sí.
O l'Antonio Recio, ara més modern, a la que s'avecina.
L'escoltem cantant.
Els dos referents de la vida són aquests.
La que s'avecina.
I el Plats Bruts.
L'escoltem cantant amb el Lluís Villanueva,
aquesta cançó que porta per títol,
si hi ha nens a la ràdio, sisplau, tapeu les orelles,
porta per títol La tanga.
Que no saps ho que fan les motos?
Ho que fan?
Les motos fan un rum-rum.
Rum-rum-rum va de la tanga.
La tanga enverina les nenes.
La tanga les deixa per terra.
El dia que em poso la tanga...
I com que em dones tan poc temps,
doncs no podrem seguir escoltant aquesta cançó.
Sort, sort que tenim poc temps.
Perquè et vull presentar la següent cançó
d'un noi nascut el 18 de maig de 1970.
Això era a Plats Bruts, no?, el que sonava abans?
Sí, era a Plats Bruts.
Un noi nascut el 18...
Correcte, molt bé, molt bé.
18 de maig de 1970.
És un presentador de televisió.
Tira el Sílvia perquè tarda una mica en començar a cantar.
És locutor de ràdio.
Jo no sabia que cantava aquest bon senyor.
Home, no serà Pere Espinosa?
No.
És pitjor encara.
És Javier Cárdenas.
Home, Javier Cárdenas canta també, eh?
Amb el seu disc primer i únic.
Siéntelo, home.
Siempre llega un momento que el corazón
se lastima.
Ahora debes pensar cómo puedes cerrar.
Javier Cárdenas canta.
Canta, entre altres coses.
Déu-n'hi-do.
També algú...
Bé, és igual, és igual.
No, és igual, és igual.
Déu-n'hi-do.
És veritat que ha apuntat el Raül,
que és cunyat de l'Alfons Arús.
Sí, la bona d'Alfons Arús és la germana.
Angie Cárdenas és la germana.
Correcte.
Fer, saps qui és?
Miguel Brau Gou.
Ni punyeter idea.
Nascut un 15 de març de 1933.
Amb aquesta pista.
I ara sí que ho sé, ja.
Sí?
Sí, sí.
Doncs...
No en tinc ni idea.
A mitjans dels anys 50,
fins a l'arribada de la transició,
ell va començar a cantar.
Era conegut com en Miguel de Mairena.
Un cantant de pocler.
Home!
Un cantant de pocler, de ser renom.
Home!
Home!
Home!
Home!
No sé què.
Capibarri.
No sou ja nada, coño.
Ho has enllaçat bé amb el Cárdenas, no?
Vaja.
Aquí no he citat pitús.
Capibarri tuyo.
Ho has de fer capítulos, tu mateix.
Però no.
Maixa, això.
Són dos força de deu només, home.
Doncs després de la transició,
aquest senyor va esdevenir senyora.
Carmen de Mairena.
Carmen de Mairena,
que vaja, tinc aquí una biografia, però no…
Ho has enllaçat bé.
Ho has enllaçat bé.
Que estás bebido, déjame en paz.
Cobra tu un bosque pa' que te pierdas,
que traes más mierda que un delantal.
Perdó.
Prou, prou, prou.
És que clar, ho havia d'enllaçar amb Javier Cárdenas,
perquè ben enllaçat.
I acabarem…
Sí, remata-ho a això perquè tens mig minut, eh?
Avui ningú entès res d'aquesta secció, però bé.
No, no, no.
Els asidus a la Barceloneta segurament coneixeran
aquest popular rapsoda i poeta de la Barceloneta,
Bernardo Cortés.
Els que no, escolteu perquè…
És el Palomino autèntic.
Correcte.
Va apareixent en múltiples programes i, vaja,
així canta, per dir-ho d'alguna manera.
i catalana.
Que no te podré oír.
Me gusta cuando no haga lo que quita.
¡Eh!
Per qui no estic entenent res,
això és un senyor amb una guitarra,
sense… no es molesta ni en posar-li els acords.
Diu…
Pa' què?
Però és que és molt bo, eh?
És boníssim.
Busqueu al Twitter, sisplau,
Sala Estraperlo,
16 de novembre del 2011.
Deixem-ho, deixem-ho aquí,
perquè avui això ha sigut lamentable,
i t'ho dic ara,
però la setmana que ve…
Mira, la setmana que ve no cal que vinguis,
que tenim festa.
Podríem acabar amb Carmen de Marina, sisplau.
Bueno, fer el que vulgueu.
Però hem de ser aquí Raül Font,
Anton Gasol, Dolors Vargas.
Moltíssimes gràcies.
Demanar perdó a vosaltres i a tota l'audiència.
Demà tornem a les 8,
a veure si ens seguiu donant confiança,
i a partir de les 7 al matí els informatius d'aquesta casa.
Podeu ser informats a www.tarragonaradio.cat.
Fins demà, i de veritat, perdó, eh?
Miguel González, és així.
Capí barri, no, no.
No soy nada, coño.
Sempre n'estic, el regust de la jornada a Tarragona Radio.
Maricón, eres tu.