Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Simps demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que ja estaria bé, eh, també.
Això seria ideal, perquè no, bueno,
a la llarga, potser algun dia, esperem
que puc poder, o almenys que sigui
un complement. Però, bueno,
sí, ha costat temps,
esforços, però, bueno, com ho fas amb tanta
il·lusió i amb tantes ganes, treus el temps
d'allà on no n'hi ha.
O sigui, les tardes, nits...
Sí, tardes, nits. Sí, normalment ensatgem
a les 10 de la nit, de 10 a 12,
de 10 a 1, una cosa així,
una vegada, dues vegades a la setmana,
depenent si tenim concert
o no tenim concert.
Per gravar el videoclip també vam tenir molts
problemes, perquè havíem de
els quatre
poder coincidir els quatre
i a sobre també amb el
noi que ens ho va fer.
Ara parlarem d'aquest videoclip
i m'explicareu com va anar al rodatge,
ho vam fer repetir moltes vegades,
o ja que dius, anem a cara barraca
i no ens entretinguem, que la història està com està, no?
Doncs, Òscar, què?
Com va anar per la teva part, això
de dir, a veure,
agafem totes aquestes cançons que tenim,
entrem-les en aquest treball discogràfic,
donem un vestit...
Com va anar, com va anar?
A veure, nosaltres,
amb tota la nostra trajectòria de chicanos,
que fa molt de temps,
que ja som com una família,
perquè els components ja des dels finals del 97
que són els mateixos,
doncs tenim més de 50 cançons,
llavors la tria ha sigut difícil
i, bueno,
a l'allar d'aquesta trajectòria
hi ha cançons que fa temps que estan fetes
i que han anat sobrevisquent
perquè pensem que són bones
i com ara han de sortir a la llum,
doncs les hem inclòs amb aquest CD, no?
I segurament que també pel que veieu dels concerts
i la reacció de la gent,
o sigui, que tot se té en compte, no?
A l'hora de fer aquest nou treball discogràfic.
Sí, quan fas un concert i toques una cançó
i veus que la gent,
se sap la lletra,
molta gent del públic se sap la lletra
i la va cantant,
vol dir, ep,
aquesta cançó,
tot i que a nosaltres,
a mi,
a mi,
ens sembla molt passada,
no està tan passada per la gent
perquè la gent encara la coneix
i ens la demana i tal
i les vam incloure.
Algunes són cançons antigues,
com ha deia l'Òscar,
però amb un toc nou
perquè hi ha una producció nova a darrere,
una remasterització,
és a dir,
que totes,
tot i que hi hagi alguna
que sigui el millor dels seguidors de Xicanos
de fa vuit anys
que l'hagin pogut escoltar,
potser té poc a veure
la versió de fa vuit anys
amb la versió que trobarem al disc.
Home, també Xicanos
s'ha madurat amb el temps
i, clar,
la música,
la mateixa cançó
potser la veieu ara
amb els altres ulls
i dius,
ostres,
provem-ho,
anem a veure si
aquesta cançó
ha donat-li una miqueta
un toc per aquí
i dius,
oi,
doncs queda bé,
deixem-ho,
deixem-ho,
a veure què.
A més,
són 18 cançons.
Sí,
18 cançons.
El que dèiem,
que la tria
ha estat difícil,
ardua,
però bé.
Sí,
pensàvem,
què fem?
Posem 12,
posem 14
o posem totes
les que capiguin al disc.
A veure,
en principi
volem posar-ne 14,
però pensem,
i si aquestes quatre
que no posem
són una d'elles
és la que ens llança la fama?
Dic,
posem totes
i ja està.
Posem totes.
Tu és el que deia,
la il·lusió no l'heu perdut.
Sí,
no,
la il·lusió sempre està.
No,
però és que a més
ara escoltem
les que no estan al disc
i diem,
ostres,
aquesta també és xula.
Ja tenim ganes
de treure un segon disc
per poder incloure
totes aquestes
que hem deixat al calaix.
Home,
però teniu Facebook
i companyia,
no?
Sí,
que aquestes coses
també,
Déu-n'hi-do,
que donen un cop de mà,
podem dir,
de cara a la gent
que està lluitant
en el món de la música
com és el vostre cas
i dius,
mira,
a través,
no sé si d'Spotify,
d'Itunes
i llocs d'aquestes
característiques
que, mira,
et donen a conèixer
arreu del món.
Ja,
d'una banda,
aquestes coses
et donen a conèixer
molt els artistes
perquè,
bueno,
pots promoure la teva música
molt fàcilment
i d'altra banda,
doncs,
és el que hem surrat
de les discogràfiques
perquè ja ningú gairebé
compra discs.
Llavors,
les discogràfiques
no aposten pels artistes.
Però,
Josep,
encara hi ha molt
de romanticisme
a l'ambient
i tu ja saps
que per això
està aquest disc
a les meves mans.
Sí,
clar,
ja.
Perquè,
gràcies a Déu,
hi ha molta gent
que encara vol tenir
per dir,
mira,
que això ho hem fet nosaltres
o això
és el que m'agrada a mi,
no?
Ja.
Perquè és allò que dius,
va,
internet està molt bé
de cara a que arribis
a tot el món
però això
queda.
Sí.
Ho tens.
És com el llibre,
no?
Jo crec que per molts e-books
que surtin,
per molts ordinadors
que puguin ser llibres,
el llibre mai ha de perdre.
I el disc que és el disc
i si és de Chicanos
això és un...
Bueno,
ara ja m'has trucat.
Ara ja està,
ara ja està.
Sí,
sí.
I per cert,
aquest treball discogràfic
l'hem de presentar
i demà tenim l'oportunitat
de veure-us
al Port Esportiu
a Tarragona
a partir de les 11
i segur que,
jo no sé si la gent
que estigui allà al concert
vol endur-se un trosset
de Chicanos
com és aquest Burbuja.
Doncs tindrà la gran oportunitat
de la seva vida
d'aconseguir un disc.
Perquè,
a veure,
ho estàvem parlant,
el preu de les entrades
és molt simbòlic,
o sigui,
són 5 euros
amb una consumició inclosa
i llavors el que fem
és,
com és la primera vegada
que presentem el disc
a Tarragona,
això només ho fem
aquesta vegada,
per 10 euros
la gent tindrà l'entrada,
la consumició
i el disc de regal.
Ostres,
i a la casa per la finestra,
això què és, eh?
Sí, però bueno.
Això preu anticrisis,
allò que dèiem, no?
Això és el preu anticrisis.
O sigui,
per 10 euros tenim el disc,
l'entrada
i a més a més consumició.
I consumició.
Sí, que jo crec que està molt bé.
Sí, la gent no s'ho pot perdre.
Que facin l'esforç,
que facin l'esforç
i que vinguin
que s'ho passarà molt bé.
Que és la millor manera
de passar el dissabte a la nit.
Ah,
que moltes vegades
no saps on anirà.
I dius,
ai,
per què no anem a veure xicar?
No,
anem, anem, anem.
S'ha de fer alguna cosa diferent
perquè cada cap de setmana
és igual més o menys.
Sí?
Sí.
I quan tenia família ja
entres en un rol
que ja no tens ni cap de setmana,
eh?
Depèn de com, no?
Doncs mira,
que també val bé.
Però no és l'únic concert
que teniu amb vistes.
No, amb vistes
tenim la setmana que ve
tenim una altra,
la presentació del disc
a les Terres de l'Ebre.
El Papa Street.
Amor a la Nova.
Amor a la Nova.
Molt bé.
I tot això va sorgint,
però clar,
tot això està encara calentet.
Primer,
heu decidit,
primer,
traiem el treball discogràfic.
Sí.
Ara portàvem temps
que fa molt de temps
que no tocavem
perquè estan concentrats
amb el disc,
amb treure...
Hi ha molta feina.
O sigui,
no és només la gravació.
O sigui,
un cop tens la gravació
dius,
vale,
ara què?
Que si és gae,
que si dipòsit legal,
que si...
Papers i papers...
Us ho posen molt fàcil,
eh?
No, no, no.
El llibret del disc.
El llibret del disc.
El disseny de la caràtula.
Acabar el videoclip
del single.
Ai,
el videoclip
jo crec que a l'Òscar
li va agradar, eh?
Sí.
Què té el videoclip,
Òscar?
Què té el videoclip,
Òscar?
Què va passar
en aquell videoclip?
Quina és la cançó
triada pel videoclip?
Explica'm-ho,
i com va ser?
La de burbuja,
immobiliària.
La de burbuja,
la cançó que dóna títol.
Sí, sí, sí.
Bueno,
és aquesta cançó,
doncs ara,
que està molt de moda
perquè parla de la crisi,
sobretot immobiliària.
Què és crisi?
Què punyeter?
No, no, no.
Jo és que acabo de baixar de venus.
Saps què ha passat per aquí
fa uns dies?
I llavors,
doncs, bueno,
està explicat una miqueta
i fem així
com una mica d'actors
del videoclip
i, bueno,
també és divertit
també fer de personatge.
I interpretar, no?
De fer, dius,
ostres,
a part de música...
Sí,
hem posat tots
tragi corbata,
allò...
Sí, sí, sí.
Sí, fem veure,
bueno,
que perdíem a la feina
en una empresa,
que l'empresa tancava,
llavors que estàvem buscant.
Bueno,
però està molt divertit.
I li hem d'agrair molt
el xux de Megapro
que ens va,
bueno,
es va passar dissabtes
i diumenges
i dissabtes i diumenges,
a part de nosaltres
amb la gravació,
editant i reeditant.
I ara es va gravar
aquí a Tarragona
o vau anar
a un altre lloc?
Bueno,
el videoclip té tomes,
té la majoria de tomes
a Tarragona
i llavors...
I pels arredadors.
Sí,
pels arredadors
i alguna toma
d'un concert
que vam fer
fa gairebé un any
també al mateix lloc.
On tocarem demà.
Que hi ha molta gent
que potser
si busca bé
el videoclip
potser es veu
allí un momentet,
o sigui que
molta gent tindrà
la seva milissegonda glòria
si mira el videoclip.
Home,
això està molt bé.
És una manera també
de fer,
no sé,
com una espècie
d'homenatge
a la gent
que va als concerts,
no?
Sí.
Almenys dius,
mira,
us tenim en compte
i esteu aquí
amb nosaltres,
també a través
d'aquest videoclip,
no?
Sí,
aquell dia presentàvem
que era la gravació
del videoclip
o una part
de la gravació
del videoclip,
doncs des de llavors
fins ara
que hem acabat
el videoclip
i a sobre
s'han tret el disc.
de què es pensa,
sí.
I a més,
és el que dèiem abans,
compaginant moltes coses,
intentant treure temps
d'allà on no es pot,
allargar-nos.
Sí,
avui,
per exemple,
només l'Òscar i jo
hem pogut venir
perquè els altres dos
estaven enfeinats,
el Damián i el Jesús
estan treballant
i no hem pogut venir.
I també t'arriba
comentar una altra cosa,
els quatre com a tal,
que hi deies abans
l'Òscar,
una família,
perquè fa molt de temps
que aneu com a xicanos,
però no hi ha hagut
cap massa modificacions
al grup.
Sempre ha estat molt estable,
no?
Sí, sí,
des de finals del 97
som els quatre.
Sí, clar,
llavors ja es veu
la compenetració
que tenim
a l'escenari,
quan ens mirem
ja sabem
fins al que pensem,
estem molt més compenetrats
que grups
que cada dos per tres
canvien de components,
no?
Ens hem adaptat
molt fàcilment
i llavors ja tot flueix.
I ens creiem molt
el que toquem,
o sigui,
no som els típics,
com es diria,
mercenaris,
que passa en un grup
allò per tres mesos
toques cançons
que ni creus
que no són teves,
que no les mimes
i aquestes
totes són com
una espècie
de fillets nostres
perquè totes
les han viscut
des que van néixer
i ens agraden totes.
Home,
a més,
com són vivències nostres
o dels nostres alredadors,
doncs
encara ho sents més,
no?
Per això allò que dèiem,
encara més difícil
l'hora de fer la tria,
a l'hora més difícil
l'hora de confeccionar
aquest treball isogràfic,
però jo crec que el carinyo
es nota
i a tota la gent
de veritat recomanable.
Per cert,
a part de poder
escoltar-lo
al concert
que tindrem demà mateix,
aquí a Tarragona,
al por esportiu,
i ja podem portar-nos,
recordem,
per 10 euros
l'entrada,
el disc
i després també
consumició.
Jo l'altra alternativa
ja no la dono,
ja ho heu vist,
que per què no em plaga
10 euros
que ho sapig jo.
Si algú ja ha comprat el disc,
el disc ja fa
un parell de setmanes
que està al corte inglés,
si algú ha comprat el disc
pot entrar
per 5 euros
podrà tenir la consumició,
que també està molt bé.
I si porta el disc
l'hi signarem.
Ai, Josep,
si no que se l'emportin
i el regalin amb algú.
Això també és una opció.
Ara l'Òscar m'ha agradat.
Que se l'emportin
i el regalin a algú, sí.
Mira, ara l'Òscar
ha estat allà, eh?
Sí, molt bé.
Clar que sí, clar que sí.
Home, jo que dius,
i si un serralla?
També.
Que normalment el tens al cotxe
i depèn de...
Un pel cotxe,
un per la casa,
un per la nòvia, sí, clar.
Ui, si alternatives...
Sí, alternatives en n'hi ha.
Alternatives en un munt, eh?
No ens cansarem,
no ens cansarem,
tot el contrari.
Nosaltres, companys de xicanos,
de veritat que moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Amb quina cançó voleu acabar?
Jo penso que burbuja.
De l'1 al 18.
Amb la burbuja.
Sí, burbuja.
Amb la número 2, molt bé.
Sí.
Doncs mira, sentim-la
i així podreu...
I el vídeo, per cert,
on es pot veure?
Al YouTube?
La teniu penjat?
Al YouTube el tenim penjat
i al nostre web
el podeu trobar,
xicanos.biz,
B-I-Z,
o simplement en Google,
si no us en recordeu,
poseu xicanos, Tarragona,
xicanos, rock, Tarragona,
a MySpace també estem,
a Facebook també esteu,
també estem.
És a dir que no serà difícil
veure el videoclip.
Molt bé.
Doncs entrarem, eh?
Entrarem a veure
aquesta gent amb corbata
i tot serio
i a veure quines coses
els hi passen.
entrant en aquestes bombolles
que no sabem bé el què.
Sí.
Josep, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Òscar, gràcies.
I res,
demà teniu una cita amb ells
al Port Esportiu
a partir de les 11 de la nit.
Gràcies.
Gràcies.
que te voy a contar
si ya no llego
a fin de mes.
¿Cómo es posible?
Fue previsible.
que te voy a contar
pero nadie actúo
y aquí me ves
jodido por ansia
poder
dinero
y avaricia
con el letal
que asola
nuestras vidas
presos
de una
burbuja
practicida
i real
i legal

Que eso a mi no, no me podía pasar
Mi amigo ya lo ves, veo que estamos dos igual
¿Cómo es posible?
Fue previsible
Pero nadie actuó
Y aquí me ves jodido por ansia
Poder primero llevaría
Coche, letal, que asola nuestras vidas
Presos de una burbuja practicida
Irreal
Mire usted como alguien nos decía
Todo va bien, tenemos nuestras vidas
Coche, chalet, dinero y alegría
Irreal, ilegal
Coche, chalet, dinero y alegría
Coche, chalet, dinero y alegría
Coche, chalet, dinero y alegría
Coche, chalet, dinero y alegría
¿Cómo es posible?
Coche, chalet, dinero y alegría
Coche, chalet, dinero y alegría
Pero nadie actuó
Y aquí me ves jodido por ansia
Poder dinero y avaricia
Coche, letal, que asola nuestras vidas
Besos de una burbuja practicida
Besos de una burbuja practicida
Irreal
Pues mire usted como alguien nos decía
Todo va bien, tenemos nuestras vidas
Coche, chalet, dinero y alegría
Irreal, ilegal
Coche, chalet, dinero y alegría
Coche, chalet, dinero y alegría
Oh, no, oh, no, oh, no.