Cada vez que intento olvidar, cautivo en tu piel, esa historia rara de mi mente.
Pienso en esa noche que esperé, cautivo en tu piel, a la misma hora donde siempre.
Cuando el mundo duerme, solíamos bailar, cautivo en tu piel, enterrados y fundidos en un mar.
Te esperé, ahorcado en el amanecer, cautivo en tu piel, desnudé, tu fraude en la desolación.
Cautivo en tu piel
Intento exiliar, pretendo despistar, cautivo en tu piel.
Esa noche extraña de mi mente.
Cómplices, malditos de cristal, cautivo en tu piel, como una promesa deficiente.
Cuando el resto ya te solíamos volar, cautivo en tu piel, en la amarga ternura.
Pienso en esa noche que esperé, cautivo en tu piel, cautivo en tu piel, desnudé, tu fraude en la desolación.
Aquest divendres, dia 23, a les 10 de la nit, els tindrem a la sala Highland, a la Rambla Vella, número 9 de la nostra ciutat.
Es diuen Zoco.
I al capdavant de Zoco tenim amb nosaltres el seu cantant, el Joan Rovira.
Joan, bona tarda.
Bona tarda, com esteu?
Molt bé, i tu?
Molt bé.
Queden pocs dies, anem fent el compte enrere, perquè aquest divendres ja tenim a Tarragona.
Ja veus, sí, sí.
Per presentar-nos a aquest Sintonia, que ja gairebé, no sé si ja ha complert l'any d'edat o està a punt de fer-ho, com va, com va?
Bueno, he fet la presentació, perquè l'hem passat, l'hem passat i el vam presentar a Tarragona.
Sí?
I, bueno, després d'un any de concert i tal, tornem a Tarragona, perquè vist l'èxit l'hem passat, que hi havia molta gent i ens ho vam passar molt bé,
doncs hem repetit la sala i, de fet, va ser cap a la mateixa època, cap a novembre l'any passat.
Oh, doncs mira, fem l'any sencer, no? Hem fet...
Sí, sí, sí, sí.
Tota la rotació?
I tant, i tant, sí, sí.
Molt bé. Per cert, explica'ns una miqueta, a veure, perquè, clar, fins arribar a Zoco, fins arribar a aquest àlbum Sintonia,
el Joan, doncs podríem dir que no ets novell dins del món de la música, que ja portes uns quants anys,
i que jo no sé si les hauràs vist gairebé de tots els colors, Joan.
Clar, són molts dans, molts de concerts, molts de viatges i tot el que fa l'èxit, no?
Sí.
Vaig començar aquest projecte en solitari, amb la meva guitarra acústica, toquant,
i, bueno, a poc a poc vaig anar reclutant els músics fins fins i tot de tota la banda complessa,
i ara posa el tema amb la banda.
El que hem de dir, que quan feies d'acústic, gairebé totes les cançons o totes les peces que tocaven eren versions?
Sí, a mi és que m'agrada molt, no? O sigui, tocar versions, les cançons que tota la vida he escoltat des de petit,
les que m'han influenciat molt com a música.
I el que intento és fer la meva pròpia versió, però d'aquelles cançons que m'han marcat molt, no?
Tot això combinat en temes propis, clar, i vull dir, m'agrada molt.
M'ho passo també tocant els temes propis com bones versions, no?
No, m'imagino, m'imagino.
El que passa és que estava pensant, Joan, el pas de començar a composar.
Va ser una cosa que va sorgir així de casualitat,
que dius, mira, tinc una cançó que em balla al cap,
mira, apuntem-la, anem a veure si hi ha a veure cap a on desembocar això,
o tu vas haver de proposar, dius, mira, deixem ja una miqueta davant de les versions,
que està molt bé, que m'ho passo molt bé, però, mira, tinc... vull fer alguna cosa meu.
Clar, no, a veure, quan ets músic, quan ets una mica artista, saps?
Sí.
El cos et demana, no? Expresar-te a través de la música.
Amb una versió et pots expressar, perquè pots agarrar aquell missatge,
d'aquella cançó, i fer-te el teu, m'entens?
Sí.
Però, al final, necessites també explicar experiències personals,
i, bueno, parlar bé tu, no?
I a partir d'aquí vas començar a fer que va sortir un primer EP, no?
Sí.
Que és el Sintonia, que és allò que dius com a mostra, un botó,
i després es va haver de fer el que seria l'àlbum.
Clar, a poc a poc pensava a composar cançons,
fins que vaig arribar a un número de cançons que em permetia fer el CD, no?
Potser, en un principi, no em vam deixar de fer el CD,
però a veure el recull de totes les cançons,
doncs, bueno, vaig ser en urban,
amb tot el que comporta fer el disc, no?
Sí.
Els sacs, diners, molt de temps i tot allò.
No, no, i molta feina, clar, això sempre, no?
Sí, sí, tant, i tant.
Per cert, que he vist que hi ha una de les cançons que tenies claríssimes
que havia d'estar tant a l'EP com a l'àlbum,
que és el Cautiu en tu piel.
Què t'ha reportat, també, aquesta cançó?
Aquesta cançó parla d'una noia que em va deixar plantar fa molts anys.
Ostres, bona aquesta, eh, també?
Home, és que he patit molt, eh, en aquesta vida.
Ja m'imagino, m'imagino.
No, i res, li vaig ficar amb ella, a la noia que em va deixar plantar, no?
I, bueno, si escoltes la lletra, doncs, ja queda claríssim, no?
Sí, i tant.
Però és una de les cançons, podem dir que també són les que més et demanen?
O sigui, si aquest divendres estem al Highland,
serà l'hora d'aquelles cançons que no pots baixar de l'escenari
sense que la puguis arribar a cantar?
Clar, aquesta és...
És la bandera, no?
Una de les cançons preferides,
juntament amb Ballant entre Disfreses,
és una cançó que està sonant,
està bastant per ràdios del nostre país i tal.
Sí, mira, s'està acompanyant ara de fons, eh, aquesta cançó, precisament.
A veure.
Mira, mira, escolteu-la.
Aquí l'hem posat en castellà, crec, és la mateixa, no?
Sí, home, a mi m'agrada més de català, però bueno.
Sí, doncs ja posem-la, posem-la, fem una cosa.
Sí?
Fem el Kit Kat i escoltem-la una miqueta, vinga.
Vinga, va.
Que no es digui.
Avui la platja no està sola,
tot ple de cor amb una sorra,
la veu del mar, la dolça brisa,
veixant enrere la rutina,
tot sol, tot sol,
un altre estiu.
Són els ritmes de cantina,
entrega vines i somriures,
la gent és lliure en esta festa,
aveguen la cervesa freda,
tot sol, tot sol,
un altre estiu.
Em costa imaginar
si la veuré
com fos per mil colors
i tanta gent
balant entre disfresses,
potser ella també m'està buscant,
el seu cos purpurina brillarà,
balant entre disfresses,
on amagar-nos.
Durant el dia
o pots aquesta nit.
Joan, diràs el que voldràs,
però sentint la lletra dius
ostres, pobre xic,
com ha patit una altra vegada sol,
però la cançó et dona un bon rotllo?
Sí, no?
Ah que sí?
Dius, ostres,
mira, ho sento molt
perquè dius pateixes,
però dius
és que és molt xul
el teu patiment, eh?
Sí, home, clar,
sempre tinc a veure
el cantó positiu,
aquesta cançó parla
de que encara no ha trobat la noia,
que com diu la cançó,
espero que ella també
m'estigui buscant.
No, no,
a veure, a veure,
per favor,
per l'amor de Déu,
que em fas patir entre l'altra.
Clar, clar, clar.
I aquesta,
és que no acabem, eh?
No acabem.
Per cert,
quan fas el concert
amb aquestes cançons,
intentes segurament
que hi hagi
com si fos una aventura,
una història explicada.
o una història explicada.
Us ho plantegeu així, sí?
Perdona?
Dic que si us ho plantegeu així.
Sí, bueno,
totes les cançons venen...
No ho sé,
el que m'agrada
és que la gent,
doncs,
hi ha...
hi ha un públic fidel
que si saps les cançons
o llavors,
quan les cantem junts
és una passada.
Clar.
A part,
aquesta cançó dona molt de joc
per a cantar-la
amb els uculelalats
i tot allò.
I la veritat
que aquesta cançó
és un moment bonic
del concert.
A més,
segur,
segur que d'hora has trobat
que moltes vegades
al principi,
clar,
la gent sempre ens passa
a veure que estem
com a receptius,
no?
A veure què és el que passa...
però una vegada
que s'entra el concert
podríeu durar tres hores
i encara estaríeu allà,
no?
Clar,
clar,
clar.
Sí,
sí,
claríssim.
Per cert,
recordem que serà
aquest divendres
a les 10 de la nit
quan atindrem
a la sala Highland
allà a la Rambla Vella
i cap a on camineu després.
Com està aquest novembre
i el desembre que ve?
Doncs mira,
el dia abans
truquem a Barcelona.
Anna?
Sí.
O sigui,
demà passat?
Sí,
sí,
el dijous
truquem a Barcelona
i divendres truquem a Tarragona.
Llavors,
el mes de desembre
ens hem deixat
ens hem deixat
buit
perquè
perquè estem preparant
uns temes en francès.
Com és això?
Explica'm-ho.
Sí,
perquè aquest estiu
hem estat per París tocant,
bueno,
vaig estar sol allà tocant.
Sí.
Perquè molts de concerts
no els facen solitari,
encara segons el pressupost,
segons el què,
doncs vaig amb la guitarra acústica,
amb pedaleries d'efectes
i amb un bombo electrònic.
De fet,
el divendres
podrem veure
una petita mostra
d'aquest espectacle
en solitari,
també,
saps?
Sí.
Dins del concert,
també,
doncs evidentment
trobarem la banda,
però aquest estiu
vaig anar a París sol
i vaig conèixer
una gent
que això és una mica
confidencial,
tot està a l'aire,
però hem de preparar uns temes,
per una discogràfica
molt important
que ens va veure
i, bueno,
pot ser que no sigui res,
però intentarem presentar
aquests temes en francès
amb la millor qualitat possible
i això demana molt de temps
i, per tant,
el desembre
estirem tancats
preparant aquest so francès
que estem buscant ja.
Però pel que m'estàs dient
en itàlico,
m'ho estàs dient,
no?,
és la primera vegada
que el Joan
canta en francès.
Sí, sí,
és la primera vegada.
Ai,
però m'estàs dient
com si fos una cosa
que ja tinguessin
més que assumida, eh?
De fet,
jo, bueno,
havia cantat en italià
perquè fa un parell d'anys
havia tocat bastant
per a Itàlia.
Sí.
De fet,
el disc de sintonia,
el primer disc,
hi ha un tema en italià
que diu
Fiora del mal, eh?
Però en francès
encara no,
no,
no havia,
bueno,
no havia tingut l'ocasió
i tal,
però amb tot això
que ens ha passat,
doncs,
jo he contactat
amb una col·lega meva
que és professora de francès
perquè m'ajudi
amb la fonètica
i, bueno,
és molt divertit,
és molt divertit
perquè vols
que la teva veu
agarra uns colors diferents
que no havies escoltat mai
i realment
quan t'ho curres
doncs pots aconseguir
almenys que s'entengui
la lletra, no?,
que algun francès
escolti la cançó
i s'entengui, no?
Que s'apigui
el que dius, no?
Jo ja t'entenc,
però ara que dius això
i no ho volia treure
però millor que ho digui ell
perquè tu has estat a Roma,
has estat a Milà,
a Genova,
a Londres,
a Dubai,
entre moltes altres més
de ciutats
que podríem comentar, no?
Sí, bueno,
són viatges
que aquest viatge
ha aparegut
per una situació diferent
i el cas és
que quan te mous una mica
a un concès
sempre vas coneixent gent
i ets una mica atrevit
i, bueno,
com el meu cas,
perquè no tinc res
que em lligui, no?,
doncs aventures, no?,
a durer
experiències com aquesta,
no ho sé,
anar a Londres,
que tampoc no és un disbarat,
però potser sí que Dubai
és una mica
molt més exòtic,
saps?
Sí, sí,
ara anava a preguntar-te
sobre aquest viatge
i com va ser que
se't va ocórrer la idea
d'aparèixer allà.
Segurament que m'imagino
tu i la teva guitarra
i dius
anem a veure,
a veure què me trobo
per Dubai.
Sí, bueno,
va ser...
és molt llarg
d'explicar,
però, en definitiva,
sí,
em vaig trobar sol allà
i em vaig voler buscar la vida,
no?,
volia viure una aventura així
i, bueno,
la veritat
que em vaig sortir prou bé,
vaig trobar molts
de concert d'allí,
però,
bueno,
va tastar un mes,
però va ser molt intens,
no?
De fet,
allí vaig composar
les dues últimes cançons
del CD,
va ser tornar de Dubai
i posar-me...
i anar cap a l'estudi,
no?,
a gravar el CD.
Ostres,
no, no,
segurament que allà
t'hauràs trobat
d'aquelles experiències
perquè allà a Dubai
hi ha tantes coses
diferents
i extraordinàries
i no estic parlant
només de les coses luxoses
que també hi ha
i precisament
és molt conegut Dubai
precisament per això,
per tot el luxe
que envolta
els petrodòlars,
però també potser
per els contrastos,
no?,
de gent superrica
al voltant de gent
que no sap
com guanyar-se la vida,
no?
Evidentment,
allí hi ha uns contrastos
molt bèsties
de gent que és de la més rica del món,
m'entens?
Però també allí hi ha gent molt pobra,
molts immigrants,
indios,
paquistanisos,
paquistanisos
que van allí
corregir
quasi 24 hores al dia,
o sigui,
molt exagerat,
penses que
que construïnixen
tres cascels
amb...
doncs,
no?
Vull dir,
és una passada
com treballen dia i nit
allí,
és impressionant.
No, no,
i a més a més,
no sé si és una llegenda urbana,
però diuen que hi ha gent
que quan,
sobretot,
paquistanisos,
com dius tu,
que són els de la mà d'obra
que tenen allà
a la zona de Dubai,
que deien que
una vegada que comencen
a fer el gratacel,
en segons quines mides
d'aquest gratacel,
ja no baixen.
Encara que tinguin el dia lliure
per allò de que,
clar,
ho perden en baixar
i pujar,
no?
Bueno,
això no ho sé,
però,
però, bueno,
allí hi ha la torre més alta del món,
que és el Burj Khalifa,
que va dir,
que vas tindre l'ocasió de pujar,
bueno,
de fet,
hi pot pujar tothom,
és com un atractiu turístic
que tenen allà,
i va ser impressionant,
però allí,
tot ho fan a l'alçant,
jo què sé,
és una altra filosofia.
A mi,
bueno,
no és dret,
ni molt menys,
és de les ciutats boniques
que he viatjat,
però, bueno,
com a experiència,
és interessant,
tot el que sigui sortir de casa
i veure coses noves,
jo crec que t'aporta molt.
Deia,
d'haver dit,
Joan,
que això és el que t'aportes tu
de la motxilla,
no?
I tant.
I mira,
a més a més,
va servir per poder
composar dues cançons
que podem sentir
dins d'aquest treball discogràfic
i a més a més,
mira,
és una altra cosa
que dius,
una altra d'experiències més,
que sempre està bé,
això de poder agafar experiències.
I tant.
Joan,
no sé si ens hem deixat
alguna cosa,
a la gent convidar-la,
no?,
que vinguin al concert,
que els estem esperant,
que puguin gaudir
d'aquest treball discogràfic
sintonia,
esperar per poder sentir-te
en Francesc,
que ja en farà goig
de poder fer-ho.
Bueno,
si volem digitar
la web,
la pàgina web,
és
www.socommusic.com
Socommusic.com,
molt bé.
I allà trobaran
tot el que necessiten
i més,
segur que també
el trobem a Facebook,
també el trobem a Twitter.
Sí.
Abans et deia
que podem sentir
aquest treball discogràfic
i si volem
el podem descarregar
via Spotify,
que també està molt bé.
Sí, sí, sí.
i no sé si tens
algun lloc més
que dius per...
A veure,
quan arribis divendres
que tothom
estigui més casejat.
Sí,
a Spotify
ens podeu escoltar.
Ara,
aquest divendres
porto un CD,
un CD nou
amb versions
i tal
que hem fet
amb la banda,
sona molt xulo.
Hi ha molta gent
i que les esperen,
són 15 cançonetes,
vull dir que
faré molt baratet,
saps?
I amb molta qualitat.
Sí,
perquè recordem
que l'entrada
és de 6 euros
amb consumició,
però que a més a més,
si teniu allà
l'oportunitat
de comprar el CD,
millor que millor,
no?
Ja ens ho deixeu
a l'abast.
Joan,
per cert,
que no ho hem dit
i m'estic autostirant
a la mateixa
de les orelles,
qui t'acompanya
sobre l'escenari?
Qui és la teva banda?
D'una banda,
este i vendres
anem a trió
amb un tri
que és d'Escó,
que diu Miquel Bernès,
que és una passada,
que també és conos,
i un maixista
que és d'Arenys de Mar,
que es diu Jordi Morales,
que també canta
i toca el baix
d'Ile,
i llavors
tindrem alguna
col·laboració especial,
que això és secret,
saps?
Que me diguis això,
home!
És que sempre m'ho feu,
eh?
No val!
Me diu,
és que tenim una cosa especial,
tenim una sorpresa...
Home, clar,
haurem de venir,
no?
Això vol dir
que hem de passar
pel Highland,
aquest i vendres
a partir de les 10 de la nit,
que hem de dir
que el Joan serà puntual
i la seva banda
serà puntual,
o sigui que la gent
no s'adormi
i tots cap allà
ben d'hora.
Tocarem fins les 12
i després
al Highland
hi ha discoteca,
vull dir que
si no una nit complerta,
si voleu vindre prontet,
sobeu pronte
i veniu,
que vinim un cop l'any
a la Tarragona
jo crec que val la pena.
I que us esperem
allà amb els braços oberts.
Joan,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
Amb quina cançó
t'agradaria acabar de l'àlbum?
A veure,
quina fa il·lusió?
La dels quatre amics,
que també sona molt bé.
Vinga, va, vinga.
Sí?
Doncs vinga,
fem-ho.
Joan,
gràcies.
que vagi molt bé.
Adéu-sia,
bona tarda.
Vinc divendres.
Vinc divendres.
A la distància,
els separe per complet,
els unirà
aquelles letres de cançons
i recordaran
aquelles nits d'hivern passades
junts al foc
rient i composant cançons.
sempre quan es pensa en aquells anys,
quan regnava sols l'amor,
entre fum i els sentiments
de llibertat,
corren les imatges del passat
i el record dels quatre amics
disposats a compartir
la realitat.
i quan la distància,
els separe per complet,
els uniran
aquelles letres de cançons
i recordaran
aquelles nits d'hivern passades
junts al foc
rient i composant cançons.
i quan la distància,
els separe per complet,
els uniran
aquelles letres de cançons
i recordaran
aquelles nits d'hivern passades
junts al foc
l'híricos
en cançons.
yo