Fins demà!
Bé, ja tenim tots els problemes logístics arreglats i...
Beta, bona tarda.
Bona tarda un altre cop.
És que, saps què passa?
Aquí parlem darreres tecnologies, darreres esdeveniments...
Sí, però en descalbeta no m'arriba en primeres i...
Però esclar, quan fem el viatge vinilià, portem relíquies, en aquest cas de l'any 86,
que, si no mal recordem, és l'any de la fundació d'aquesta emissora.
El 86.
El 86, que és quan era una ràdio abans de Radio Fòrum es va fundar.
Aleshores, que ja són uns quants anys que la tecnologia de vinil costa una mica passar-la a canviar, no?
I hem tingut uns problemes per això, podem dir, és que ens agrada molt la sintonia de la Terra Plana.
També, també, també.
És l'excusa perfecta per poder sentir-la sencera.
Bé, ho tenim solucionat.
Després esperem el viatge, esperem, en condicions, a vinili.
Aquest problema té plena de vinils, aquesta relíquia tecnològica dels anys del segle XX.
Doncs anem per feina?
Sí, anem per feina.
Anem a aquest salt, perquè, a més a més, a dos quarts una miqueta més t'ha d'acomiadar.
O sigui, que mira com anem de temps.
Doncs anirem ràpid.
Només hem agafat dues notícies i anirem per feina.
Doncs resulta que, finalment, com hem fet un avançament abans,
doncs el senyor Fèlix Boggander, que ja vam dir la setmana passada que era austríac,
que havia estat un monitor de paracagrodisme de l'exèrcit austríac,
que el bon home, doncs, s'avorria fent, doncs, aquesta feina.
S'avorria.
Arriba un moment que no li agradava, volia més emoció.
Es veu que això de ser monitor de paracagrodisme d'elit,
d'aquesta gent que es llancen de l'exèrcit però fent missions temeràries,
doncs no en tenia prou, volia fer coses més esbojarrades.
És clar, i a l'exèrcit austríac no li permetia.
I què va passar?
Doncs va decidir fer altres coses, no?
I abans d'arribar a aquests salts que s'han posat de moda,
ara, doncs, ell ja portava uns quants anys fent cosetes, no?
O sigui, des del 2010 va un garner, estava treballant en un equip de científics
i amb la marca que el patrocina, podem dir Red Bull,
doncs, estava intentant aquests científics aconseguir el salt més alt
que ningú ho hagi realitzat, no?
Esclar, aleshores, la cosa va anar per etapes, no?
I, doncs, el 12 d'octubre del 2010, el mateix any que va començar tota la història,
Red Bull va anunciar que es posaria, doncs, en marxa aquest projecte
per poder fer, doncs, en realitat aquests salts, no?
I el 15 de març del 2012 es va completar el primer dels dos salts de prova
de 71.000 peus, o sigui, que serien uns 21 quilòmetres,
o sigui, salts de prova, es va començar a provar.
De mig, eh?
Sí, es va començar a provar i ja va començar, doncs,
un dels primers salts amb 21 quilòmetres, no?
Que es diu molt aviat.
Sí.
És clar, posa-t'hi, posa-t'hi, eh?
Esclar, és clar, és que, doncs, això quan estava l'exècit austríac com a monitor,
doncs, no, no, no, no arribava tan alt, no?
I aquí, doncs, ja va començar a picar alt, no? Mai més ben dit, no?
Durant el salt, doncs, es va ocupar aproximadament, doncs, 3,43 minuts en caiguda lliure,
aconseguint, doncs, velocitats de caiguda de 579 quilòmetres per hora, no?
O sigui que ja, per ser de prova, Déu-n'hi-do, eh?
O sigui, 21 quilòmetres d'alçada.
Aquest xic, jo no sé si hagués passat segons quines proves, eh?
Sí.
Abans, és clar, ell volia vetre diversos rècords, no?
Un dels rècords era, doncs, saltar des del lloc més alt que haver saltat qualsevol altra persona, no?
Els rècords estaven 36 quilòmetres, no?
I ell ho volia superar.
Un altre rècord era el de vetre la velocitat del so, que és a 1.000 quilòmetres per hora.
És clar, quan passes a 2.000 quilòmetres per hora, o sigui, fas aquesta barrera de so.
I és d'aquí el tratge que portava especial, especial i especial, eh?
Anar i aner, perquè, doncs, aquesta barrera de so tampoc no l'afectés.
Perquè, esclar, si s'hi va sense res i travesses la barrera de so, doncs, és que la barrera de so t'atraveça a tu i te deixa...
Te pot trencar.
Te pot trencar, vaja.
Aleshores, doncs, en un tratge, a més a més, a prova, ja no diem de bombes, però a prova de barreres de so, no?
Podríem dir.
Doncs bé, aquest primer salt va anar a la meitat, pràcticament, no?
De la velocitat, o sigui, aquest primer salt de prova, no?
Que no està gens malament, no?
I, bé, doncs, el senyor Félix Baumgartner, el senyor Félix, sí, sí, sí, el senyor Félix Jam, que també li diuen així, Félix Jam,
doncs, volia superar, doncs, aquest rècord mundial de salt que estava marcat a 31, al principi, sí, a 31 quilòmetres d'alçada,
que el tenia Joe Kittinger, un altre nord-americà, que el tenia des de l'any 1960, no?
Doncs bé, anem avançant, el 25 de juliol d'enguany, ja, el 2012, el senyor Félix Jam va completar el seu segon dels dos salts de prova previstos, no?
I, en aquest cas, ja va arribar a 29 quilòmetres d'alçada, eh?
O sigui, que del primer salt que va fer el 15 de març, que va ser a 21 quilòmetres, doncs, aquest mes de juliol passat, doncs, ja va arribar a 29 quilòmetres d'alçada, no?
I la càpsula, doncs, elevada per un globus d'eli, va estar, va trigat 90 minuts en arribar a l'alçada prevista i la seva caiguda lliure es calcula que va durar 3,48 segons, abans que el seu precaiguda se desplegara.
La velocitat que va arribar en aquest segon salt de prova va ser de 862 quilòmetres.
Se va costar els 1.000 quilòmetres, eh?
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Ell, poc a poc, anava, anava, anava tirant per amunt, no?
Doncs bé, arribem al dia dels fets.
El passat dia 14 d'octubre, diumenge, diumenge passat, el senyor Baumgartner va despegar des de Roswell, a Nou Mèxic, als Estats Units, per ascendir fins als 39.068 metres, ho hem dit abans, eh?
O sigui, que va fer més de 39 quilòmetres, o sigui, en total van ser 39.068 metres, alçada de la qual va efectuar la seva caiguda lliure i aquest fet el va atribuir 3 rècords històrics.
Volia fer 4. El quart, saps quin és el que no va aconseguir?
No, qui va ser el que va quedar-se a les portes?
Doncs volia que fos la persona que tingués més temps saltant, més minuts saltant, sense obrir-se'l per a caigudes.
O sigui, caiguda lliure.
I que volia aguantar, aguantar, aguantar fins que el poc ja...
Però, com gairebé tothom ha vist per la televisió, quan va saltar de la càpsula els 39 quilòmetres, va començar a fer voltes en ell mateix, que estava una mica descontrolat,
i, esclar, aleshores per aquest descontrol va perdre una mica la noció del temps i es va precipitar i va obrir el per a caigudes.
Un segon abans de superar el record que el tenia aquest senyor que hem dit abans, que era el senyor Joe Kittinger, aquest nord-americà,
que també tenia el record de 31 quilòmetres l'any 1960, no?
Després hi va haver una persona que el va superar, ara no el tenim aquí, la persona que és, però uns anys després va superar l'alçada en 36 quilòmetres, no?
Però aquest senyor, el senyor Joe Kittinger, va treure dos rècords, a saltar de 31 quilòmetres i després el temps que va estar el senyor nord-americà,
aquest Joe Kittinger, que va ser 4 minuts, ho estem dient de memòria, va ser 4 minuts 70 segons.
Sí, sí, una mínima.
I aleshores li van faltar aquests segons perquè el senyor Fèlix Jam va estar 4 minuts, em sembla que 30 segons, abans de desplegar.
Si s'havés esperat una mica més, estirar la cordill per això...
Però no l'hi podien dir des d'allà on...
Veu que sí, però l'home estava, de les voltes que havia fet, estava tan marejat que va dir, bé, jo estiro la corda perquè...
Tira, que d'aquí no en surto, no?
Sí, no ho tenia molt clar.
I aleshores, esclar, per aquests pocs segons, que van ser 15 segons, no va poder superar el rècord del 1960, no?
Però bé, des dels 4 rècords que tenia previst, doncs sí, em va fallar un, però va aconseguir 3.
I són els següents.
A veure, aquí...
Primer rècord.
Primer, Eser Human, trencar la barrera del so sense recolzament mecànic i en caiguda lliure.
O sigui que, esclar, fins ara com se trencava la barrera del so?
Doncs amb avions i trencant el Mach 1, el Mach 2, que és 1.000, 2.000 quilòmetres, això són les barreres del so.
Però, esclar, una persona sense cap mitjà mecànic, com ho feia?
Doncs a base de llançar-se de molt amunt.
I aquest home ho va aconseguir.
O sigui, és el primer ser human, sense cap recolzament mecànic, que ho fa en caiguda lliure.
Els càlculs van concloure que el paracaigudista austríac va trencar la barrera del so durant els 40 primers segons de caiguda
a arribar a la velocitat de 1.173 quilòmetres per hora.
O sigui, només portava 40 segons de caiguda lliure i ja va trencar la barrera del so.
Increïble.
Segon rècord.
Segon rècord.
El record de caiguda lliure des del punt més alt.
O sigui, 39.068 metres, quan el rècord anterior establert era de 31.333 metres.
O sigui, és això, no?
Que ell va superar aquests 31 quilòmetres amb 8 quilòmetres més, no?
Segon rècord.
Ja, és a veure, sí, sí.
I tercer rècord, el vol tripulat a un globus al punt més enllunyat de la Terra.
O sigui, un globus estratosfèric o d'estratosfera, d'aquests globus que es fan servir per missions per mirar l'atmosfera,
per qüestions meteorològiques, climatològiques.
Doncs en aquest vol tripulat del globus hi va posar una càpsula i ell va superar el rècord
perquè va arribar als 40.000 metres d'alçada, el globus.
El que passa és que ell es va llançar als 31 quilòmetres.
O sigui, el globus va arribar a 40 quilòmetres d'alçada, no?
I que podria haver-se esperat fins i tot una miqueta més i hagués pogut fer una altra història.
Pogués saltar de més amunt, esclar, esclar.
El rècord anterior estava a 34 quilòmetres.
I el globus, impulsat per Helios, tenia les parets de tan sols 0,2 mil·límetres d'espessor.
O sigui, res, era allò...
Sí, sí, molt fineta.
Molt fineta, però aguantava, aguantava, no hi va aguantar.
La prova és això, no?
Doncs bé, aquí tenim els rècords del Fèlix Jamp, que al final ho ha aconseguit.
Felicitats per la part que toca.
Sí, i aleshores, doncs, tornem a allò de sempre.
Per què serveix això?
Doncs serveix perquè la tecnologia pugui avançar.
I gràcies, doncs, a aquestes...
Com ho tu diria?
Aquestes persones, aquests nous herois.
Sí, aquests nous herois que fan de conilles d'Índies perquè tan bé com va sortir, doncs, ens podria haver sortit malament, eh?
I aleshores, doncs, esclar, no les tenia totes.
Doncs bé, ell se va oferir, va dir, doncs, jo me les jugo.
Si va bé, perfecte.
Si no va bé, doncs, mira, he donat el meu cos a la ciència.
Mai més ben dit, no?
Sí, mai més ben dit.
Aleshores, doncs, serveix per provar aquestes coses.
Ara científics tenen molt de material, eh?
Tot això ho tenen, tot han registrat, aquestes dades.
Ho han d'analitzar, han de veure a veure quina manera actua el cos.
I aleshores són coses, doncs, com se comporta el cos en aquestes alçades, com reacciona.
Perquè l'home estava tot un moment monitoritzat.
Si veiem les imatges, tenia allò els constants del cor, la pressió...
No, clar, no se la podien jugar.
La respiració, ho tenia tot.
És clar, llavors, ara tenen totes dades i poden observar com un home, doncs, a tanta alçada com reacciona el seu cos.
I després també la càpsula, la càpsula com va funcionar, que també va funcionar molt bé.
Després el seu traig especial, també, que va funcionar perfectament.
I totes són coses que serveixen pel dia de demà d'anar més enllà, més lluny i coses noves.
I ara no podem dir, ostres, tenim una cosa que ens servirà per l'humanitat, per la gent com tu i jo,
pel dia cada dia, pels que estem escoltant, doncs, mira, ara demà sortirà un invent que és això.
No demà, no, però possiblement demà passat, sí.
Una de les coses que hagi fet...
Sí, no, que tot això serveix per investigar i per tirar endavant.
Que el Fèlix Jam, doncs, d'aquí a un temps, quan s'hagi investigat, doncs, surti un estri
que ens serveixi a nosaltres per portar la vida millor gràcies a les proves que ha fet aquest senyor saltant de tan amunt.
Home, des d'aquí, felicitats per la proessa en si, no?
Sí.
I per un altre nou avançament de la ciència.
Sí, sí, de la ciència.
No deixa de ser ciència, no?
És ciència, ciència, ciència.
Tot estava, veiem les imatges que t'hi havia una sala de control com a Houston i que tot estava, doncs...
No, no, tot estava allà pendents de veure què és el que passava.
Pendents i tothom prenia dades i, esclar, és una cosa, doncs, feta seriosament, eh?
O sigui, no hi havia l'anarç al darrere, però hi havia un patrocinador, Red Bull, que va posar molt de diners i les coses es va fer molt seriosament i ho tornem a insistir.
Totes les dades, tot el que s'ha recollit, ara s'investigarà i qui sap el dia de demà que tingui una utilitat, doncs, per nosaltres, per portar una vida millor.
Sí, sí, de cara a futur.
Com ha passat amb tots els imients que s'han fet, que tenen a veure en investigacions que s'han fet en l'espai i en aquell moment també quan s'investigava de...
I per què van allà dalt?
Doncs mira, van allà dalt perquè ens han portat el microones, el velcro i moltes coses que nosaltres estem disfrutant de telefonir el mòbil.
Moltes de les coses que tenim ara avui dia...
Que no, que això ho han portat els extraterrestres.
Que tu tens la mania que tot això ho han fet les astronautes?
Que no.
Però ho dic perquè aquesta pregunta que es fa avui dia a molta gent, i per què salta aquest home?
Doncs salta perquè el dia de demà, doncs, les seves proves serviran per portar, doncs, coses millors per nosaltres, per...
Doncs, doncs, en qüestió de medicina.
O potser tinguem avanços de medicina gràcies a, doncs, com se comporta...
A mi, l'aparició atmosfèrica o l'aparició...
Com se comporta el seu cos.
I potser, doncs, el dia de demà tinguem avanços perquè nosaltres tinguem una salut millor gràcies a aquest home que es va fer de collines d'Ínies.
Bé, bé.
El temps, temps, el temps.
Exacte.
Ara va dir, això d'avanços m'has donat la peu per anar avançant, nen.
Sí, sí, que tenim poc temps.
Doncs bé, anem a parlar de...
És que després volem anar a fer un viatge.
Sí, sí, hem de fer un petit homenatge perquè resulta que tot va lligat, no?
I ara parlem de l'Endeburg, que és el nom que té o que tenia...
Bé, no, podem dir que té perquè és un transbordador que ja ha passat a millor vida però no anirà a la farralla com els cotxes que quan...
Que aquest va passar per un museu.
Anirà a un museu, això mateix.
Però quan diem a millor vida que no volarà més perquè és l'últim transbordador que va tenir la NASA en actiu i el van jubilar l'any passat i aleshores a partir d'aquí, és el que dèiem també fa una setmana o fa dues setmanes, la NASA o ha de demanar ajuda als russos o a la Unió Europea o ha de buscar capital privat com és l'empresa SpaceX, que és una empresa privada que també porta vols a l'espai.
Ara és quan t'ha de posar la de la música o no?
No, encara no.
Encara no?
Ah, perfecto.
Encara no.
Perquè tenim la música avui, el viatge al planeta a vinília, lligada amb això, perquè resulta que l'Endeburg, aquest transbordador, aquest cap de setmana passada, va fer el seu últim viatge de 20 quilòmetres per hora.
No, no, un viatge de 20 quilòmetres abans de convertir-se en una peça de museu de la ciència de Califòrnia i va passejar amb un recorregut de gairebé 20 quilòmetres per els carrers de Los Angeles perquè, esclar, no el van poder desmuntar peces.
Ell estava a Houston, llavors el van portar amb vaixell fins a Los Angeles i a Los Angeles havia de anar al museu que estarà ja per sempre més.
I aquest museu de Los Angeles, esclar, encara s'ha de construir, no estarà construït fins al 2017 i de moment el portaran a un hangar provisional.
Esclar, i aquest hangar provisional està a l'altra punta de la ciutat, hi havia de travessar la ciutat.
I van dir, home, com travessem un avió tan gran pel mig de la ciutat, per sense...
S'ha d'enganxar-se.
Doncs el van fer com un transport especial pels carrers de Los Angeles, va travessar tota la ciutat uns 20 quilòmetres i anava a velocitat, doncs, això de Caragol, no?
I aleshores, doncs, la gent va tenir l'oportunitat de donar-li el seu últim adeu, no?
Aleshores, doncs, és el que dèiem, se construirà un centre aeroespecial que es dirà Samuel Osgin
i que serà a la llarga final del desbordador quan s'acabi de construir el 2017.
Fins que finalitzi l'obra, la nau quedarà allotjada en un hangar on s'exhibirà públic a partir del 30 d'octubre d'enguany.
O sigui, el 30 d'octubre d'aquest mes, doncs, la gent ja podrà anar a visitar-lo i això, doncs, mira, com una peça de museu i un record, no?
I nosaltres, doncs, volíem insistir en la música en aquest viatge a vinília perquè L'Endebourg es va construir arran d'un desbordador
que va patir un accident en el 1986, que va ser el Challenger.
I aleshores, a L'Endebourg, doncs, en principi no estava previst aquest desbordador.
Però, és clar, l'explotar en ple despegament del Challenger, això va ser molt impactant perquè va ser en directe, va ser en directe la seva explosió.
Doncs, què passa? Doncs, van haver de construir un altre per substituir el Challenger.
I aquest va ser l'Endebourg, que va entrar en servei el 1992.
I aleshores, doncs, aquest desbordador ha fet, doncs, milers, milers, milers de viatges, ha fet el seu servei
i al final, doncs, és això, no?
Que, com tot, té un temps i, finalment, doncs, ja li han donat, doncs, la baixa, no?
La seva edat ja i és una manera també que torni una altra vegada cap a casa i rendir-li homenatges,
com ho va passar, precisament, amb els altres grans astronautes.
Aquest cas seria persones, però aquesta vegada, doncs, és màquina.
Aleshores, fem aquest viatge a vinil·lia.
Vinga.
I és una cosa que un senyor, nomenat James Mitchell Jarrett, un també dels pares de Música Electrònica,
el 1986 estava preparant un disc que es deia Rendezvous
i, aleshores, en principi, no estava previst dedicar-lo a això del Challenger, no?
Perquè ell, en aquest disc, hi anava en cançons com aquesta, la Rendezvous, la versió 4, la número 4,
i és una cançó alegre, no?
Allò... ho estava escoltant, no?
Però aquesta no serà la que sentirem,eta.
No, és una cosa que el senyor James Mitchell Jarrett es trobava el 1986, doncs, o abans,
ja havia començat a preparar el treball un any abans, no?, el 1985,
i, aleshores, doncs, tenia totes les peces preparades, aquesta era la part 4,
perquè ell, els discos de James Mitchell Jarrett, que és música francès,
doncs, tenia costum d'anar posant parts, no?,
per exemple, doncs, Rendezvous, la primera, la segona, la tercera part, així era com venien tots els seus discos, no?
I, aleshores, esclar, va passar que el 28 de gener del 86,
mentre tant estava fent aquest disc, doncs, va tenir, doncs, l'explosió del Challenger,
el Challenger Shuttle, aquest era el nom del desbordador que va explotar, doncs, el despegament.
I va morir, va morir, doncs, el capità, doncs, el comandant de la nau, el Ron Magnate,
i sis astronautes més, no?, va morir, doncs, això.
I ell sí que van donar, doncs, el cos, la seva vida a la ciència, no?
I el senyor James Mitchell Jarrett, com tots els que estàvem en aquell moment en directe,
ens vam impactar tant que ell, com ho va expressar aquest sentiment,
ho va fer en forma de música.
i...
I...
I...
a...
a...
a...
a...
a...
a...
a...
a...
a...
a...
a...
Fins demà!