Han pasado ya tres años, parece que fue ayer
y otro recuerdo igual que antes con tus gafas rock and roll.
Me duele el recuerdo, me mata el ayer
y cuando menos me lo espero, nos encontramos por la calle,
cruzamos nuestras miradas y no hacemos nada,
y no hacemos nada.
Me duele el recuerdo, me mata el ayer
y digo con la duda de si tú estarás bien,
de si tú estarás bien.
Doncs no et quedis amb la duda, que sí que estem la mar de vell,
estem ja amb ells, amb l'Helena i el Miquel, amb el tercer traster.
Bona tarda, companys, amics.
Bona tarda, Sílvia.
Com estàs?
Encantadíssim d'estar aquí, moltes gràcies.
I tu, Helena, com prova?
Bé, molt bé.
Que us tenim ja, que ja teníem ganes de parlar amb vosaltres.
recordem fa alguns mesos que com a padrí vau tenir a Alberto Grima,
que des d'aquí li fem una salutació,
i que avui ja us tenim com a protagonistes a vosaltres.
Avui és oficial ja.
Avui és oficiós, oficial i el que convingui, no?
Per cert, veniu també d'una actuació, si no recordo malament,
el dia 13, va ser a Vintage?
No, el vam haver de canviar.
El vam haver de canviar?
Ah, d'acord, d'acord.
Serà el dia 11 de maig.
El dia 11 de maig, d'acord, però el que teniu aquí cap de setmana
no s'ha canviat, no?
El dia 9 la teniu a la cantonada.
Sí, i tant.
I explica'm una miqueta.
Primer, d'on sortiu?
A veure, com va ser que un dia el Miquel i l'Helena es van juntar,
van començar a fer cançons tan maques com aquesta?
Bé, vam començar, re, no?
Veníem de camins totalment diferents.
Sí.
Vam començar a tocar, a fer, bé, fem versions,
i vam decidir començar amb una cançó nostra, i bé, aquí estem.
Ja ho sabem, bé, el coquet de la música ja la teníeu.
Sí, sí.
Sí, sí.
Fa molt anys, ja.
I és allò que dius, ostres, això és el que m'agrada, no?
Sí, hi anava per un camí, jo per un altre, però sí, estàvem ja...
Molt bé.
I la música, ho teníeu previst, allò que dius, ostres, sense voler,
ha anat sortint i les cançons ara van escriure'n se'n soles?
Com va anar aquest periple?
Clar, una cosa és que cadascú tenia les seves idees,
juntar-se, començar a escriure, i encara que es poden coincidir,
clar, sou dues persones diferents, i cadascú vulgui ser no té,
i aporta, no?, el que és després del grup.
Com era tot aquest, dic, de combinar, de fer cançons,
i de tenir aquest EP tan maco que ja tinc a les meves mans?
Sí.
Bueno, va ser molt fàcil.
Jo vaig escriure una lletra, i res, vam començar a tocar,
i ens va sortir rodada, vull dir, va sortir el moment.
Quina va ser? Quina va ser la primera?
Sempre.
La primera cançons?
Sí.
Va ser la primera, el moment.
Rodona va sortir, sí, sí.
Et sento, no sé si et sento, no sé en quin micròfon et sento...
No, l'altra, l'altra.
No, l'altra, prova l'altra, la que has posat cap avall, ara.
Ara, home, ostres, perfecte.
Per què no et sentia l'altra?
Dic, oi, no sé.
Ai, mira, té mosca, aquest, eh?
Sí, no?
Té alguna història, aquest micròfon?
Bueno, doncs, digues, Miquel, ara et toca la teva.
La de l'Helena ja la sabem.
No, deia que va ser tot molt rodada, molt orgànic, va ser directa.
I ara el que ens agradava, tot tota la vida, escoltar música, escoltar, escoltar,
i mira, al final, va petar per algun lloc.
No, no, i mira, va sortir.
I això fa quan, aproximadament?
De quan no fons?
Ré, fa un anyet, no? Deu fer?
Sí, bueno, a finals del 2010.
Sí.
Fa no res.
Si encara no heu fet ni els dos anys, allò que dius,
doncs mira, són dos anys i jo legals, no?
Però ja teniu aquest EP que, per cert,
per què aquest títol tan curt i tan directe?
Digueu-m'ho, digueu-m'ho.
Pequeño desastre i grans històries, vol dir...
Exacte.
És una manera de dir que el Pequeño desastre som nosaltres, no?
Som desastre, som un nen de vol i de riem tard, com has vist.
No, això no ho diguis, perquè jo havia tenut la motu que ja estava aquí.
A veure, ho he dit, bueno.
Home, això no es diu, ara.
No, i grans històries, doncs, és el que expliquem.
Històries que li poden passar a qualsevol.
És el que som i el que podem oferir.
Nesta carta de presentació.
I quatre cançons?
Segurament que us heu deixat algunes més.
I tant, en tenim dotze, imagina't.
Dotze?
Clar, per fer un concert en directe, per fer un vol en directe,
clar, s'han de tenir unes quantes més, no?
Clar, hem de tenir una hora, una hora i mitja.
Però bueno, a l'EP volem fer algo senzillet, algo curt.
I mira, quatre primeres que vam fer, i ho vam decidir, sí.
I mira, aquestes són les nostres banderes, ara per ara, no?
Les cançons que potser sempre, que dius,
les que tenim més que podíem dir fetes i refetes.
I que ja sabem com està.
Les que més coneixen la gent també, les que més sonen.
Mira.
Perquè en aquests dos anys, més o menys, que porteu com a parella musical,
ja heu anat tocant en diversos llocs.
Sí, sí, ja portem uns 15-20 concerts.
15-20 concerts?
Sí.
Sí, no parem, en realitat.
Us ha tocat una pareta màgica, alguna cosa d'aquestes?
No sé, passeu malament, eh?
Treballar, treballar molt.
No, m'imagino, m'imagino.
I ja està, no té cap secret.
I aquest EP, tornem una altra vegada a aquest treball discogràfic
que em presentareu aquí i ara.
On ho vau enregistrar?
Com va ser que us vau decidir a fer aquest pas tan important?
Bueno, teníem un company que ens va...
Ell es grava i això, i ens va dir...
Nosaltres volíem gravar, però volíem gravar d'una manera més senzilla.
Però bueno, aquest noi ens va dir, bueno,
ho gravem a Revera Estudis, que ho vam gravar,
i ho gravo jo, i mira.
Que bo, es tenia amics, eh?
Sí, és una mala vida, això.
I vau entrar...
Què tal, això de gravar en un estudi?
Però clar, no sé si ho vau fer allò que es va...
Primer la veu, després la guitarra, després...
Sí, ho vam fer per separat.
Costa més?
Helena, s'amaga la veu?
A mi m'ho van dir que, no sé per què,
quan s'entra a l'estudi de gravació,
clar, com escoltes la música sense veu,
que clar, tu l'has d'anar posant,
et sembla com si que la veu s'amagués una miqueta,
és a dir, esquinjar-la cap enfora.
Et va passar també el mateix o no?
No, bueno, a veure, va ser una mica difícil per mi,
perquè no havia gravat mai,
i bueno, va costar una mica,
però el primer dia, després ja...
Si dius, ara ja...
Sí, després...
Què, què, què, què, què, què?
Vé a fer un triple treball historiàfic?
Clar, quan vam acabar amb dia, ostres...
Aquí vam gravar totes, no?
Se'ns va fer cura, al final, ja.
No, no, m'imagines.
I a tu, Miquel?
No, jo tenia experiència,
però clar, com sempre estàs darrere la guitarra,
doncs...
Sí, jo, tu tancàs els ulls,
ja clinc, clinc, clinc, clinc,
i va sortint, no?
Però bueno, aquí ja és més directe,
és...
Bueno, jo seguís-ho disfrutant,
després del primer dia,
així que no hi ha problema.
Ja estic...
Però jo tornaria a gravar una altra, eh?
Jo tu gravaries una altra.
Sí, s'hagin d'esperar, ara.
És a dir, ha sortit curt, no?
Sí, sí.
En quatre són molt bo,
perquè és allò que dius,
la carta de presentació de cada vosaltres,
per poder moure's,
i també per tenir...
Encara que hi ha molta gent que diu,
home, és que ara hi ha la part física,
però és potser pel romanticisme, no?
Clar, la part física ens encanta,
nosaltres ja es veu, no?
Que l'eix l'hem fet ahir molt bonic,
molt cuidat.
Sí, sí, molt maco, sí.
Li tenim molt de mimo.
No sé,
són una mica friquis, no?
D'això del CD, el vinil...
Sempre ens agrada molt.
I les gràcies també, que no faltin.
Bé.
No, no, no, de veritat.
Per cert, que quan tingueu aquesta actuació,
que recordem serà la cantonada...
Sí, el dijous, el dia 19, o les 10.
Exacte.
No sé si per la gent que ens estigui sentint...
Podrà agafar aquest CD?
Se'l podrà emportar?
Podrà comprar-lo allà?
Sí, sí, els venem als concerts.
Molt bé.
Sí.
Fantàstic, fantàstic.
I ara com a tastet, no?
Podríem fer alguna cosa en directe?
Vinga, va.
Sí.
A veure...
Aclarim, aclarim.
Tu has de fer una guitarra fent-la ara.
Se sent bé o què?
Sí, sí, sí.
Se sent fantàstic, fantàstic, fantàstic.
Què fem?
Farem el single, va.
Vinga.
Sempre.
Doncs sí, que sentim-la.
Siempre se llama la canción.
Siempre es el tiempo que nos queda.
Es agradecerte sin condición, es enamorarme sin ton ni son.
Cuando te vi, supe que eras para mí.
Y tarde o temprano te iba a conseguir.
Sin prisa, sin prisa, sin pausa, queda mucho por vivir.
Me encanta pensar en lo poco que queda, me encanta saber que te tengo a mi vera.
Me encanta imaginar que el paso del tiempo, recuerda.
Cuando te conozco.
Cuando te conozco.
Cuando te conocí, no te pude mentir.
Tenía que decirte que a tu lado quería vivir.
Y contigo, que a tu lado quería vivir.
y contigo podía sonreír.
Y contigo, que a tu lado quería sonreír.
Y contigo, que a tu lado quería vivir.
Y contigo podía sonreír.
Y contigo, que a tu lado quería sonreír.
Y contigo, que a tu lado quería vivir.
Y contigo, que a tu lado quería vivir.
Y contigo, que a tu lado quería vivir.
Y contigo, podía sonreír.
Gracias, por venir a mí.
Durante el primer beso, darás el tiempo.
Al segundo, ya me moría por tus huesos.
Y ahora que te tengo, quiero un mundo perfecto.
Que mil ilusiones tengo, una por cada verso.
Te prometo, siete vidas en el universo.
Me encanta pensar en lo poco que queda.
Me encanta saber que te tengo a mi vera.
Me encanta saber que te tengo a mi vera.
Me encanta imaginar que el paso del tiempo recuerda.
Llegas tú y te observo.
Me encanta pensar en lo poco que queda.
Me encanta saber que te tengo a mi vera.
Me encanta imaginar que el paso del tiempo recuerda.

que te van por aquí por la emisora.
Però quan fan els concerts surten tots.
Som una festa aquí.
Eh, eh, eh.
Has vist?
No, no, però és una passada.
És que a més a més no els veus.
Quan entres, ni quan jo arribo a la ràdio, dic, ai, pues ni hi ha ningú.
I després, res, quan se toca aquí en directe, surten tots com a volets.
Jo crec que deuen viure, deuen viure aquí a la ràdio, no ho sé.
No sé de què s'alimenten, perquè de micros estan tots intactes.
No sé si heu trobat alguna amulcegada per aquí sota.
No, res, eh.
No, res, també, no?
Sempre és la cançó que obre aquest EP.
Sí, sí.
Després hem sentit la Duele, Por mucho que, Alma rota.
Hi ha molta trencadissa per aquí, no?
Vaya.
Bueno, comencem bé, no?
Comencem bé, amb l'amor, sempre.
Sí, sí, això sí.
Però després es trenca tot, eh?
Bueno, és la vida, no?
No, sí.
Depèn de...
Si ens passa, hem d'explicar.
Sí, és veritat.
Són coses que us han apassat a vosaltres, Helena, Miquel?
Sí, sí.
Les coses que dius, ostres, què millor que algú que m'ha tocat molt endins
per poder explicar-ho i que fins i tot, home, és el que dèiem, no?
Que ens ho trobem al dia a dia.
De fet, és pel motiu que fem música, no?
Fem cançons, vull dir.
Ens passa alguna cosa, doncs ho hem d'explicar.
És com la nostra teràpia.
Estic trist, no sé què, doncs mira, falla el marrota i ja estic bé.
La canto cada vegada i ja està.
Home, és una manera de canviar, no?
De girar una miqueta i donar-li el positivisme.
Aprofitem alguna cosa trist per fer alguna cosa positiva.
Exacte, exacte.
A més, potser si hi ha gent que dius, ostres, això també m'ha passat a mi, dius...
Que llavors és una passada.
I acabem de trencar-los del tot, no?
Us ha passat en algun concert o no?
En aquests bolos que em comentàveu abans que ja heu fet,
allò de dir, ostres, amb aquesta cançó, o fins i tot companys vostres,
és a dir, és que cada vegada que la sento, o me l'aprimeixo,
perquè és allò que dius, mira Kai, que moltes vegades ens passa, que la música és el que té, no?
Que mou tota sèrie de sentiments, no?
Sí, sí.
Que et digui una parella, ostres, pues, sempre és la nostra cançó, no?
Una mica i...
Que t'ho diguin en dos anys, en dos anys, que heu estat fent cançons, tela, eh?
Per nosaltres és un luxe, això.
No, no, a més a més és veritat,
perquè hi ha molta gent que ara per ara, amb dos anys de música,
encara dius, oi, això de gravar, o de poder fer un EP...
Sí, és atrevir-se, en realitat, treballar i atrevir-se.
I tenir les idees...
Jo crec que pel que estic veient, tant l'Helena com el Miquel, tenen les idees molt clares.
Del que us agrada, de com heu fet i del que voleu fer, no?
Exacte.
Saber on vols arribar i treballar molt per aconseguir-ho i ja està.
I ser humil, aquesta és l'eina.
I com es fa tercer trastet? On ho treballeu, tot això?
Ho treballem a casa, a Capella.
A quina habitació? La de l'Anna o el Miquel? O a casa, al sofà?
No, a casa seva o a casa meva és igual, sí. O al carrer.
Tinc una cançó. Eh, Helena, la truco.
Em truca ella. Mira, mira què tinc.
La gravadora del mòbil va molt bé o no ha arribat tant?
No, va bé, va bé.
I el telèfon. Si tot fem cançons per telèfon i... Ostres.
A veure, explica'm això, Miquel.
Com es fa cançons per telèfon?
Com ha anat? Quin dels dos va ser?
Amb el responsable?
Ella, ella.
No, perquè escrivim cançons al telèfon.
Vull dir, estàs a qualsevol lloc i lloc que et ve una idea,
l'escrius al telèfon i allí la tens.
I moltes cançons neixen així, no?
I després, una està a casa i l'altra també.
Truca, mira, que he fet això.
I per telèfon també ho...
Espera, que agafo la guitarra.
A veure, canto.
I que bé, també, que jo sempre ho dic.
Soc una defensora d'internet.
Clar, a través del mail.
Ei, mira, què ha passat això?
A tu t'envio.
Ah, doncs mira, a mi m'ha agradat molt la idea.
I fins i tot allò per no utilitzar el telèfon, no?
Sí.
Que també va bé, també va bé.
Clar.
O sigui, això vol dir que esteu en contacte no a les 24 hores del dia, però gairebé.
Sí, gairebé sí.
Diu l'Anna.
Sí, assenteixem el gap.
I quan feu altres coses?
Quan pot ser?
O no d'anar a temps, ara?
Sí, això, clar.
Quin remei.
S'ha d'estudiar, però sempre que podem estem amb la música.
Estem enredats sempre.
I com sou sobre l'escenari?
A veure, hi ha una metamorfosi amb Miquel de l'Anna?
Ai, de l'Helena, perdó.
Sí, de l'Helena.
A veure, te'n canvia, canvia totalment.
Una vegada que puja a l'escenari, l'Helena canvia totalment.
Sobretot, caràcter, ella.
Sí?
Sí.
Helena et passa?
Sí, sí.
No, jo canvio.
Quan estic a baix sóc una persona i quan pujo sóc una altra.
A baix és supertímida i la veus a dalt i, ostres, transmet un món.
Surt tot el poder, no?
Surt tot el poder de l'escenari.
I a tu, Miquel, no.
Tu de regalar la guitarra, de regalar-te i ja està.
Jo sempre he sigut tímida, així que no ho sé.
I pel concert que tenim aquest dia dinau, aquest dijous a la cantonada,
més o menys, home, aquestes quatre cançons segur que han de sortir.
I aquelles altres que em comentàveu, també, no?
Sí, el dia dinau ho donarem tot, ho farem tot.
Molt bé, molt bé.
En què vam tocar?
Toquem tot i ja està.
Perquè, a més, és un concert que li tenim ganes.
Perquè, bé, ja vam estar a la cantonada i volem tornar.
És un lloc maco, ens agrada.
A part, tindrem col·laboracions.
Vindrà l'Alberto una altra vegada.
Ja l'heu enrodat?
Sí, ara l'hem enrodat nosaltres.
Avui faltava.
Avui faltava.
Sí.
Bé, bé.
Està l'Alberto i, no sé, fem col·laboracions.
A part, és el meu aniversari.
Què dius?
Sí.
El dia dinau, felicitats.
Gràcies, gràcies.
I res, mira.
Hem decidit que és important.
Clar, que sí que és una bona feina.
Ja ho heu enrodat també a molta altra gent.
No només a l'Alberto, sinó a tota la família, amics, col·legas...
Això sempre, sempre.
Sí, el que dius, ja que movem, movem muntanyes.
Clar.
I la muntanya, tota la muntanya cap a la cantonada, no?
Sí, senyora.
I aquesta del vintage, ho dic perquè si hi ha algú que ens digui,
ostres, és que el dia dinau no arribo, per motius que siguin,
de cara al maig, m'heu dit que...
Sí, serà l'11 de maig.
L'11 de maig.
És un divendres.
Sí, l'11 de maig.
Hi ha un abans al Místic, que hem estat a Tarragona,
el dia 27.
El dia 27?
Ostres!
Sí.
O sigui que teniu gairebé seguida tota la segona.
Sí, a part el dia 28 també estem a Vilaseca, o sigui, no parem.
Molt bé, no?
Sí, no n'hem encantat.
No, no, fantàstic.
Sí, sí.
A veure, a veure.
Fes-me, fes-me.
És que ara m'he liat.
Clar, amb tanta cosa, amb tanta data.
El dijous que ve.
Dijous, dia 19.
A la cantonada de Tarragona, a les 10.
A les 10 de la cantonada.
Després, divendres que ve, estarem al Místic, de Tarragona.
Molt bé.
El dia següent, el dissabte, a l'oficina de Vilaseca.
Molt bé.
I el dia 11 de maig, al Vintage.
Al Vintage.
Molt bé.
I si són qualsevol cosa, no?
Però clar, s'està preparant segurament que de cara al juny,
el Dia de la Música, a l'Associació de Múdics...
Sí, també hi serem aquell dia.
M'imagino que també sereu per allà.
Sí.
Sí.
Sí, sí.
Ah, m'ho has dit a primícia, crec.
Ostres!
Jo no he sentit res.
No, això s'ha esborrat, no passa res.
No he dit res.
La, la, la, la...
Hem tocat el detraste.
Doncs anem a tocar una altra cançó.
Vinga, va.
Sí, quina seria ara?
Fem una de les noves.
Vinga.
Lejos de mi.
I d'acabar aquesta cançó, explícam-la.
Més o menys pel título ens podem guiar.
És tot el contrari de sempre aquesta.
Sempre és la cançó d'amor rodona, aquesta és la de desamor.
Lejos de mi, ja.
Lejos de mi, ja.
Ay, ay, ay, ay, ay.
Uye, ve lejos de mi.
Oye, ya te puedes ir, ¿no?
Esta cançó ya.
Ya te puedes ir lejos de mi, ¿no?
Ya te puedes ir.
No, vinga.
Vamos a Santilla.
Quete lejos de mi.
Como un martillo en la pared, te clavo sin querer.
Los ojos en la sien, mírame otra vez.
Escarba en la herida, échale vinagre o sal.
Pero no sigas el juego, si ves que no tienes salida.
Huye, ve lejos de mi.
No será por no ser valiente.
Huye, ve lejos de mi.
Ya sé que debo ser paciente.
No me juzgues corazón, pues no sé lo que hago.
Ni me sirve la razón, busco cualquier rincón.
Fue un crimen por amor donde murió la pasión.
No volverás a tener mi flor, ni mucho menos corazón.
Huye, ve lejos de mi.
No será por no ser valiente.
Huye, ve lejos de mi.
Ya sé que debo ser paciente.
Huye, ve lejos de mi.
Ya sé que debo ser paciente.
Huye, ve lejos de mi.
Huye, ve lejos de mi.
No será por no ser valiente.
No será por no ser valiente.
Huye, ve lejos de mi.
Huye, ve lejos de mi.
Ya sé que debo ser paciente.
No será por no ser valiente.
Huye de lejos de mí, no será por no ser valiente, huye de lejos de mí, ya sé que
Yo debo ser paciente, huye de lejos de mí.
T'he descobertat amb la Mònica, que sona l'armònica, eh?
Ostres, ostres, i quan la vau afegir a l'armònica?
Fa molt poc.
Sí o no?
Sí, sí.
Però va ser una cosa d'iniciativa teva, Helena, allò que dius, mira.
No, la va comprar ell.
Sí, em solaren 20 euros i mira.
No m'agradis això, home, a veure, a veure, ara m'esteu enredant.
No, però és veritat, fa poc, la vam comprar, la vam provar i, ostres, està bé, no?
És que la guitarra, jo crec que la guitarra i l'armònica sempre han estat una gran parella, eh?
Sí.
A més a més que fins i tot a moments, no sé, Helena, m'ho pots dir tu,
hi ha moments que fins i tot la pròpia veu es dibuixen millor amb la pròpia harmònica.
Sí, sí, sí.
Dius, ostres, ho estic explicant millor, el que vull dir amb l'armònica
i sobretot si hi ha cançons que han d'arribar al cor a través del propi so, no?
Sí, a mi l'armònica és un instrument que m'agrada molt.
És com passa també amb el violí, no?
Que tenen aquelles tonalitats, aquelles, com dic jo, si fos un llac,
tenien aquelles onades especials, no?, que dóna l'armònica.
Sí.
I que potser la guitarra i altres instruments són bons també, però no acabarien d'abrir el dibuix.
No donen aquell sentiment, aquell...
Exacte, exacte, és com el blues, no?
El blues sense l'armònica no s'entendria, no?
Allí està.
És el que explica les cançons.
Doncs, amics, que tenim aquest EP, que el podeu trobar en aquests concerts que ara mateix el Miquel ens recordarà,
perquè jo no me'n recordo de la meitat.
Miquel, és que són tants!
Ai, toca l'Elena.
Vinga, l'Elena.
T'ha apullat, eh?
Si vols, t'ajudo amb un.
El dia 19, a la cantonada, a les 10 de la nit, que això és ja imminent.
Sí, aquest dijous.
O sigui, no teniu pèrdua.
Què més?
Després, el 27, al Místic, a Quitarraona, també.
Ah, sí?
28, a l'Oficina de Vilaseca.
Mhm.
I el...
L'11 de maig.
L'11 de maig, a Vintage.
Bueno, ja veieu que sí que em sortia, eh?
Ja veieu que sí que em sortia.
Elena, Miquel, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
A tu.
A tu, moltíssimes gràcies, és un plaer.
Moltes gràcies.
Us esperem un altre moment, eh?
Tornem a fer aquí, guardarem els xampinyons per quan vingueu.
Molt bé, perfecte.
Ja us tornarem a sortir les vegades que faci falta.
Encantat a dir-nos-nos-nos-grac.
que teniu una cita ja de primer i, com més apropet,
el dia 19 a les 10 de la nit, a la cantonada.
Miquel, Elena, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
A vosaltres, de bo.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
No...
Hacemos nada.
Miquel, de bo.
La dragona radio.
Cambian las cosas solo a veces igual que
Crece un niño al tener fiebre.
Tengo un clavo en el costado, es como una tuerca
Aunque de vez en cuando se suelta.
Camino con la compañía
Del ruido de las hojas secas al pisar.
Me canso de tanto pensar
Que no hay remedio y que
Por mucho que te olvide apareces
Tú desciendes enganchada a mis cómplices
Y no puedo evitar
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Vuelvo a no querer jugar
Y aún así se me clava un poco más
Constante contradicción
La que hay en mi razón
Un día muero y al otro me recreo
Sigo haciendo mi vida, ya lo ves
Siempre del revés
Siempre del revés
Por mucho que te olvide apareces
Tú desciendes enganchada a mis cómplices
Y no puedo evitar
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Por mucho que te olvide apareces
Tú desciendes enganchada a mis cómplices
Y no puedo evitar
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Acabar deslizándome
Ai, ja que me sonen
El Miquel i la Helena, tercer traster
Que estaran en concert el dia 19 a les 10 de la nit a la cantonada
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid