I ja estem aquí, Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
No et deixo respirar, eh, has vist, no?
Jo t'estava acabant com que he de fer la presentació del programa,
jo t'estava cridant i ja...
Re, 30 segons que, pobra Mar, que arriba amb la llengua fora, eh?
Bueno, a veure, arribo amb la llengua fora
perquè venia de l'altra punta de la emissora
perquè venia de buscar aigua fresqueta.
Això és veritat.
Però en realitat fa rato que estic aquí i estic molt relaxada.
No, no, però la fresqueta i de l'aigua, avui m'ha estranyat moltíssim, eh?
Avui, no sé, no sé, és que no t'he vist cafetera avui, eh?
És que m'he fartat de mona.
I, clar, jo el cafè...
Jo no volia preguntar-te, no volia preguntar-te.
Saps què passa? Jo, Silvia, el cafè sol, a mi no m'entra.
El cafè ha de ser amb pastes.
Ja m'ha estranyat, a mi, no?
I, clar, estic de mona fins a les celles
perquè ja porto unes sobredosis de mona.
I, clar, diguem, aquí m'he de demanar un cafè a Palau Seco
i et veig a aigua, aquí.
I que sigui fresquet, però que baixi aviat.
Sí, sóc incapaç de mastegar res dolç, de veritat.
Què és el que té? És el que té ser monera, sóc monera.
Eh, que te dic una cosa, jo també, eh?
I el dia següent encara vaig acabar d'esmorzar una mica més de mona.
Però què dius? Esmorzar, maranar, després de dinar de postres,
a mitja tarda, com allò, rotllo un ressupor a les 3 del dematí que t'aixeques
i dius, eh, saps què entres de mona? Mira, una tors de xocolata.
Així anem.
Doncs, te dic una cosa, doncs...
Igual, no? Que jo crec que soc del club de fans teu.
Som del col·lectiu de moneres. Sí, és que som així de mones.
Ho tinc a sumir, ara, que guapes, veus?
Aquestes de coses, les que som mones, som mones.
Exacte, i si no de pasqua.
És el que té.
Bueno, escolta'm.
Digue'm, Marc.
Un altre cop és dijous.
Això segueix setmana, maranar.
Benvinguts.
Saps que em penso la festa de la setmana passada?
Què?
Sí.
Sí, m'has trobat molt.
Te vaig trobar faltant.
Sí.
Sí, sí, sí.
A mi o el que ve amb mi alguna vegada?
Amb tot.
Tot, Sílvia, tot, tot, tot.
És que les pastetes són bones, eh?
Venia a l'autobús escoltant aquesta senyora.
Sí.
No, perquè a l'autobús venia amb el ràdio Oler,
però jo amb els meus auriculars i tal, idees.
Estic tornant, li demanaré a la Sílvia, li demanaré a la Sílvia.
I quan he arribat aquí li he dit, Sílvia, he pensat, i ella em diu,
no, jo crec que posarem.
i hem coincidit, veus?
És que tenim de l'epatia.
Sí, sí, sí.
Ho trobava a faltar.
Jo encara trobo a faltar, a veure si ve aquí cap a Catarragona, que s'apropi.
Ja no ho diguis més que ho espatllaràs.
Sí?
Perquè t'han de dir que al final arribarà, sé que no.
Por favor, Ben.
Calla ja.
Por favor.
Calla ja, deixem sentir la cançó.
Li hem de dir pel Facebook, a veure si...
Jo la tens d'amica al Facebook.
I tu també, eh?
Apunta-la, apunta-la, apunta-la.
Jo no la tinc.
Apunta-la.
Demasiados sueños locos
Y demasiados
Siempre son pocos
Voy atravesando el viento roto
Voy eligiendo mi rumbo segundo a segundo
Y tú, ya sé
Te vas con lo que tienes
Yo te lo di
Vengo a decirte
Que te lo queres
No elegí
Cargar tu cruz por la cara
No dije media palabra
Lo di todo y no me arrepiento de nada
No elegí
Hacer de escudo y de espada
Te di tu sueño y mis alas
Pero esta mentira
No me la esperaba
No de ti
Voy tendiendo el sol desde temprano
Por si amanecen tiempos mojados
Voy a corazón desabrochado
Voy eligiendo mi rumbo segundo a segundo
Y tú, ya sé
Te vas con lo que quieres
Yo te lo di
Vengo a decirte
Que te lo queres
No elegí
Cargar tu cruz por la cara
No dije media palabra
Lo di todo y no me arrepiento de nada
No elegí
Hacer de escudo y de espada
Te di tu sueño y mis alas
Pero esta mentira
No me la esperaba
No de ti
No me la esperabén
No me la esperaba
Ai, no de ti, eh?
Que bona és aquesta cançó de la Rosana, Mar.
T'ho juro, t'ho juro que venia a l'autobús sentint-la
i, a veure, fa de mal dir,
però algú que és fan de la Rosana encara no em conec del tot les cançons.
I el trajecte de casa meva aquí,
que reconec que jo vi que al cul del món,
m'ha donat temps de sentir-la un parell i pico de cops.
Sí.
I, i, i, hòstia, que bona, i hòstia, que bona.
I què és Rosana, al 100%.
Té, té, té, exacte, té la seva assignatura per tot arreu,
l'escoltis com l'escoltis.
Mira, m'ha agradat, i no és una cançó alegre.
No, no.
És una cançó com de, com de volta de pàgina, no?
Però m'ha agradat.
Tot i que la lletra és com a...
Farta, és aquella de dir, ja estic fins als nassos de tot això,
he trencat amb tots, perquè ja no ho vaig triar d'aquesta manera.
I he girat fulla i adeu.
I deixa'm en pau, no?
Ja li va picant a mi, no?
Vés a...
Ja està.
Veus? És que no es pot explicar millor.
No es pot explicar.
No sé si aquesta vindria bé per alguna de les notícies d'avui,
de la revista, d'acord?
Justa, justa, justa, justa.
La primera que et ve o no?
Per la primera de totes.
Aquesta cançó és una injecció d'adrenalina, eh?
I tu em preguntaràs.
Jo et pregunto, Mar.
Si parlarem de la Demi Moore i de l'Aston Cacher, què té a veure Rihanna?
Ai, em pensava que anaves a parlar d'aquesta nova pel·lícula que arriba demà mateixa,
la cartellera, i que es diu Battleship, i que la protagonitza la Rihanna.
No, no, no.
Com que no?
No, no, no, no.
Jo estava per buscar-te, imagina't.
Jo dic, bueno, doncs buscaré el tràiler, li posaré el tràiler.
Ah, si vols buscar i posar-me'l, me'l poses.
No, però si és que no té res a veure la Rihanna amb tot això.
Sí que en té.
Ah, també.
Per això et dic, que tu em preguntaràs,
què tenen a veure Demi Moore i Aston Cacher amb la Rihanna?
Això, Mar, què tenen a veure?
Ja no te repeteixo tots els rons?
Doncs ara, quan hagi sentit una mica la cançó, t'ho diré.
Fins que no acabem de sentir la cançó, no?
No, no, fins que no acabem, no, però és que m'agrada,
la vull sentir un rato.
És que és així, veus?
S'ha de ser pràctic.
Doncs vinga, sentim-la.
S'ha de ser pràctic.
Just the way I'm feeling I just can't deny
But I'm tired of letting go
Without love
Ja, ja, ja en t'oblidem prou.
Ja està, ja està, ja tens prou rianilla?
No, deixa-la de fons, deixa-la de fons.
Que vols posar el tràiler de la pel·lícula?
Ai, que me surt aquí una altra cosa.
Espera, té, que fer una...
Ara, prena per aquí i posa per allà.
Cortar i pegar.
Cortar i pegar, pasta i em pegui.
Pega'm el tràiler.
Copi i pasta.
Pega'm el tràiler.
Doncs vinga, anem a veure com sona aquest
buttership que arriba demà mateix
al cinema.
Molt bé.
I que ens continuen inundant d'extraterrestres,
però aquesta vegada arriben de sota, no de dalt.
Arriben de sota?
Sí, arriben de dins de la terra.
No són extraterrestres, són intraterrestres.
Exacte.
D'on l'havéis encontrado?
L'han pescado del agua.
Què dices?
Que és poc?
Aquí és hoste que les ha dado.
És que t'haurías que haver-lo visto en cara a puesto.
Ara surto la Diana.
Alerta, Roma.
Uy, quina veu-te la Diana.
No, no.
Està ni marcha, dona.
S'ho t'agrada.
Sssst.
Aquest és el Nilsson.
S'ha!
S'ha!
S'ha!
S'ha!
Universo Picture Presenter.
Què diable!
Sílvia.
Què carinyo?
Jo no em sap greu, però no sàpigueré que tu digui.
Ara surten les pilotes voladores.
Claro.
Que estan caient damunt de la ciutat.
A veure, per les persones que com tu estan veient el tràiler,
això té molt de significat.
Clar, clar.
Per les persones com jo i la resta de gent que només l'estem sentint,
la Rihanna i tot això que m'estàs dient, totes a veure.
No, mira, ara torna la sutil a Rihanna.
Ja, ja.
És que tota la zona està sutil, eh?
Sur de Rafi Ló, però clar, no la veiem.
Veus, veus, espera, espera, espera.
No parla, no te frases.
Espera, espera, espera.
Si esas naves poden hacer esto.
Imagínate 50 o 500.000.
Imagínate la de gente, que verá.
Montañer, per l'amor de Dios.
Vale, és aquesta música, eh?
Ara no es el tio que ha dit.
No vamos a caer sin pelear.
Claro, són americanos, perquè són americanos.
Ara he d'anar al cinema,
perquè no he sentit aquella frase que ha dit fa un moment.
Home, és que hauries d'anar, eh?
A veure si la Rihanna surt.
Veus que surt?
No, això l'he posat jo, dona.
Calla, calla, que canta.
Total, que es veu que surt la Rihanna,
però no se la sent.
Home, alguna coseta deu dir la pobra xica.
Clar, clar, la maten en un minuto 40, com és això?
No ho sé, bueno, la qüestió.
Vale, me n'alegro molt que la Rihanna faci cine
i ojalà li vagi molt bé.
I així ja seria ja rodona,
perquè si fa bona música,
balla perfecte i fa cinema,
doncs ja ho té tot.
És la xica per a tot.
Però és que, a més a més,
no només ho té tot en el terreno professional,
sinó que, a més a més,
té alguna cosa al terreno personal
que a la Demi molt li agradaria tenir.
No fotis que ara estàs tot en catxa
i ara estàs rutinant amb la Rihanna.
No fotis!
Però si fa res que ha tallat amb la Demi Mour,
la Demi Mour estava en una depressió de piano.
No, no, no.
Home, però pobra xica estava en una depressió de piano,
per l'amor de Déu.
Tu has de pensar que aquesta gent viu molt de pressa,
viu molt més de pressa que tu i que jo.
Això és veritat.
I el que tu i per mi és un any de dol,
amb ells és un mes, i punto.
I ja fa temps, eh?
Ja fa temps que la història de Demi Mour va acabar
i ja va deixar de funcionar.
La qüestió és que, justament,
la Demi Mour això no ho acaba d'entendre.
I després d'haver tallat,
d'haver sortit d'aquella clínica
i de tota la bandana que diu en les males llengües,
les males llengües com la de la Rihanna,
perquè ha sigut ella la que ha llançat la notícia,
que Demi Mour va enviar unes fotografies
del seu cos nuet al seu ex-marit,
a la de son càrcher, al mòbil.
Acorda't com ho era.
Però entra en situació.
Sí.
Ella estava al camerino de l'actor,
perquè ella estava rodant unes escenes
de la nova temporada de Dos Ombres i Medio.
Sí.
Vale.
Li va sonar el mòbil i ella,
com que era el novi del seu nòvio,
el va agafar.
Sí.
I va mirar el missatge.
Què dius?
I en aquell missatge hi havia aquelles fotos
de la Demi Mour nueta.
En plan, xico, aquí què t'espero?
A veure, aquí, que aquí estic.
Ostres, jo m'hauria agradat veure el missatge de tornada
que li hagués enviat la Rihanna.
De fet, jo crec que ja és prou...
Imagina que li fa 200, però ara ja té això.
Toma, pim, foto.
No.
No crec, no, que sigui tan cruel.
Bueno, cruel és deixar anar la notícia.
És a dir, que sàpigues que està tan malament
que encara envia fotos al meu nòvio,
que t'acranc, i clar.
Ostres.
Demi, què més t'ha de passar
perquè entenguis que el xiquet ja no vol res amb tu?
No, no, que passa que la Demi
deu estar molt enamorada d'ell.
Pobre, jo l'entenc.
Home, clar, si no tu no fas això...
No, no, ja et faria...
Ni estant enamorada, jo no faia aquestes coses.
No estàs molt enamorada, estàs molt desesperada.
No, no, no.
Ja et dic ara que jo no ho faria, eh?
La notícia no només és que la Demi Moore...
A tu veig a la Tarragona Ràdio i s'ho es fulla.
Home, mira, pots fer calendaris,
de vegades solidaris.
De tu més.
Del no, dels reporters.
També.
La qüestió és que la notícia no és
que la Demi Moore enviï missatges i tal i qual.
La notícia és
que Rihanna explica
que és el mòbil del seu nòvio.
Nòvio, clar, clar.
I que l'ha agafat perquè l'ha agafat.
O sigui, és una doble notícia.
Sabem que la Demi Moore segueix penjada
i enviem fotografies
pujades de to al seu ex-marit
i que la Rihanna ja té parella.
Exacte.
És raro, eh?
Dos pajars d'un tiro, eh?
Aquesta notícia.
Fa quatre dies que la veiem amb un altre home
que no era pas a l'Stom Ketcher.
Per tant, no sabem si és una bola
d'aquelles que corren per internet
o si és cert.
Diuen que la bola aquesta de les fotos nuetes
l'ha deixat anar la Rihanna.
La pròpia Rihanna.
Ostres, però si...
T'imagina't, tal com està ara mateix
la pròpia Demi Moore...
A més a més la vergonya aquesta, no?
No l'ajudaran gaire.
Per això, per això.
I a més a més, si és veritat.
Per això et deia que per què cal enviar
un missatge de contesta
si amb el que ha fet la Rihanna
ja l'ha deixat a l'alçada
de la sola de les sabates.
No, no, és teatre, no?
Pel que diuen, ara mateix és un rumor, no, Mar?
Això de Demi Moore, la Rihanna
i l'estom Ketcher.
Ah, sí, pensava que anaves a parlar
de la següent notícia.
Ah, no, és que no tinc ni idea.
Jo t'ho he posat les coses
tal com ho has dit tu, eh?
Molt bé, molt bé.
I si m'agrada que em facis cas.
Clar que sí.
Revista Hola d'aquesta setmana.
Ens ofereix en exclusiva
unes imatges del feliç moment
en què Francisco Rivera
i Jessica Bueno
confirmen a l'hospital
que tornen a estar embarassats.
Ostres, però mira,
després de l'ensurt
que van tenir pobres
i que ho han passat molt malament
i que se li van trencar els contractes
i tot això...
No, no, aquí ve la història.
Ah.
És possible
que no haguessin trencat
cap contracte.
Recorda que van comprar
embaràs,
boda...
O papetets, segur, no?
I part.
I batec, no?
No van trencar bodex?
No, encara no.
Això era un altre.
I les primeres fotografies
de la criatura.
Clar, ella,
el perdre de manera natural
aquell bebè que esperaven
m'han inclús desfer la boda.
És veritat.
Clar, encara hi havia
paraulat, es veu,
aquella mena de contracte
per les exclusives.
Sí, sí, sí.
Cinc mesos després,
una de dos,
siguem sinceres.
o no...
No, podia ser que sí.
O el Francisco Rivera
no sap posar un condó,
una de dos,
o volen aprofitar
l'exclusiva,
sigui com sigui.
I els digui,
anem cap allà,
que ja,
que tinc el...
Això encara està calent, no?
Ah, just al costat.
Posa'm aquí,
posa'm aquí,
que...
Que posa'm aquí
que se'm apaguen.
Això, això.
Doncs és això,
la història és aquesta,
que, bueno,
que estaven com molt nerviosos,
clar,
l'exclusiva ja l'havien venut,
aquell pedazo de reportatge
de fotografies
de tot el que s'estimaven
i de tal i que qual,
ara no podien repartir la portada
perquè repetir la portada
seria...
Estic molt fort.
...l'hidrícul per a una revista Hola.
I surt una fotografia
d'ells dos
al hall d'un hotel
que ha portat
ha portat molts mals de caps.
Per què?
amb el hall de l'hotel?
No,
no,
de l'hotel no,
de l'hospital,
perdó.
Ah, perdó.
No,
que m'he equivocat jo.
Perquè es veu que aquelles fotografies
havien de sortir a l'ola
i punto.
I clar,
es veu que algú...
I ha sortit per tot a res?
No,
però que es veu que
hi havia molta premsa
allà i tal,
no?
S'havien assabentat
que Isabel Pantoja
amb son fill
i la novia
entrava en un hospital
i la cosa...
Clar,
hi havia molta premsa
a la porta
i la senyora Isabel Pantoja
s'ha posat nerviosa,
ratllant la violència
i clar,
les coses se n'han anat de mare.
La qüestió és que
la foto de la portada
és el més trist del món
i són ells dos
amb la típica carpeta
aquella que et donen
quan estàs embarassada
per posar tota la documentació
de l'embaràs i tal i qual,
no?
I perquè no els veiés,
no?
Aquí a la front o davant?
Obrint la carpeta
per posar qualsevol tipus
de documentació,
qualsevol història
i et diuen
que estan abrient el sobre
con los resultados.
Perdona,
és una carpeta de plàstic
que et donen
a l'hospital
perquè hi posis
la cartilla de l'embarassada,
les analítiques
i les hores de visites.
Ai, ai, ai, ai.
No ens venguin la moto.
La qüestió és aquesta,
que com que l'exclusiva bèstia
ja l'havien fet,
ara s'havia de reomplir,
recauixutar la història
per poder,
clar,
encobrar aquella exclusiva.
És que estem en temps
de crisi, Marc.
Sí, tot va bé.
I tot funciona,
tot funciona.
Sí, tot va bé per Nadal.
Ha de néixer,
no?, en un principi,
jo comptant nou mesos
i que tot vagi bé.
Nosaltres també,
que jo volem...
Conyes, conyes a part,
esperem que tot vagi bé,
que siguin tan feliços
i tinguin aquest criu
i es puguin casar com volen
i nosaltres puguem criticar-ho.
I ho puguin cobrar tot, tot, tot.
I tant.
Perquè això vol dir
que ara tot com ells volien.
Quan més combinin ells,
més els criticarem nosaltres.
El videoclip d'aquesta cançó,
El Trebutant Ridícul.
Recordem?
Avui vinc amb la Pistola Armada.
Sí, sí,
però recordem,
recordem de què anava aquest videoclip?
Ella va de Superestrella del Pop
i la persegueixen els paparazzis.
Sí, com cada dia, gairebé.
Hi ha una escena
en la qual ella està
enmig d'una ciutat,
d'un carrer,
damunt d'un capó d'un cotxe
i amb el micròfon i el cable
va fuetejant, diguéssim,
tots els paparazzis
que estan allà intentant fer-li fotos.
Aigua, a veure si això és un desit
fet realitat
a través d'aquest vídeo, Marc.
És com un somni per aigua.
Que no ho veus?
I porta el seu guardaespai.
Ho trobo ridícul,
ho trobo de nena de 15 anys
i ella ja no té edat.
Oh!
Ara!
Mira, mira que estàvem les dues,
hem aturat aquí la història de les dues.
No, no, no.
L'únic mèrit,
l'únic mèrit que jo li trobo
a la Britney Spears
és que,
a veure com t'ho diria,
és l'exemple
de l'Ave Fènix.
És a dir,
de com algú pot arribar tan baix
i tornar a ressorgir
i tornar a tenir èxit.
perquè ella ho ha fet
diverses vegades, això.
A més a més,
no ha tingut gaire sort
últimament amb la música
i tampoc va tenir
gaire sort
amb la història
de l'amor.
Bueno,
aquí veig les dues notícies
d'avui.
És que Déu-n'hi-do,
eh, la pobra xica.
No, és que no estàs al cas,
no estàs al cas.
No, no, no.
No estàs al cas.
No estàs al cas.
No estàs al cas.
Madonna trenca una llança.
A favor de la Britney?
Ah, exacte.
I internet mou muntanyes
a través de les reds socials
li demana
que es torni a pujar als escenaris
i que li torni a fer un petó a la boca.
Què dius?
La Madonna li ha demanat això a la Britney
perquè torni a esclatar l'escàndol
i torni a tornar a parlar.
Perquè descompte si parlin bé malament
i l'important és que parlin de nosaltres.
Però això ja s'ha fet, Madonna.
En l'amor, perdona,
en l'amor,
ella està a punt de casar-se.
Què dius?
Per l'amor de Déu.
Xata, i on estava jo
quan estava passant tot això?
El senyor Jason,
que el nom és,
no em sembla que es diu Trawick,
no ho tinc clar.
Bueno, el Trawick de tota la vida.
El Jason,
el Trawick de tota la vida.
El Jason, promès de la Britney Spears,
a més a més de convertir-se
en el seu espòs i marit,
també es convertirà
en el seu mig tutor legal.
A veure,
recorda que
el que és economia,
el que és salut
i el que és inclús alimentació,
ho coordina
el seu pare,
de la Britney Spears.
Encara?
Encara.
Jo em pensava
que tot això ja havia passat fulla.
Encara.
Veus,
on jo em pensava
que havia passat fulla
és on encara està estancada
ja la pobra vida.
Era tutor exclusiu
de tot això.
Oh.
I ara,
bueno,
ho ha de terminar
un tribunal superior de Los Angeles,
més que s'ho inventés.
A veure, a veure.
Ara,
el pare d'aquesta criatura,
el...
La criatura,
estem parlant de la Britney Spears,
eh?
La Britney Spears.
És una criatura estranya.
Criatura, sí,
una estilaterrestre.
Ha demanat
en aquest tribunal
que hi doni una part
d'aquest tutelatge
al que serà el seu marit.
Quina part?
La part que té a veure
amb la salut,
amb l'alimentació,
amb la vestimenta,
però no
amb la part financera.
Veus?
Aquí se'l queda la família,
no?
Aquí se'l quedarà son pare,
exacte.
Seguirà en mans de son pare.
Sí, de cas.
És lo que tiene.
No ha de ser que després
s'ho repensi,
no es vulgui casar
i la lia.
I si està quedada
40 minuts,
com en l'anterior.
Clar.
És que no dóna temps
a fer repartimento de vienes.
O que si no vienes,
ja és que te vas.
És que no hi ha més,
no hi ha més.
Vinga,
torna a un altre
que se despulla.
Aquí, xata,
estem una mica
verdaroles avui, eh?
No, no, no, no, no.
No, no, no.
Entre el Demi Mur
que hem començat,
aquest que el vídeo
també d'un nido
ha deixat de l'estar.
Passa un escàndol
en aquell moment.
Jo trobo espectacular
aquest vídeo.
No, que és molt maco,
però clar,
a més a més,
t'ensenya l'anotomia
de Greidy.
De Robbie.
De Greidy.
És de Greidy,
però no passa res.
Robbie Williams
i la seva dona,
Aida Field,
esperen el seu primer fill.
Què dius?
Ah, veus?
Papa Robbie.
Papa Robbie.
Ara ja me'l veig
d'una altra manera.
Jo no el veig,
pare, en aquest xiquet.
Jo crec que han tornat
una altra banda
amb el stacquetat
i companyia,
amb el grup aquell
que anaven.
Sí, sí, sí.
Com que l'he vist
més sessantat, no?
Ai, m'encanta aquest videoclip nou
dels Take Data.
Bueno, el videoclip és una caca,
però la cançó està molt bé.
Ai, mira, te l'he buscat, eh?
Ara me'l busques i me'l poses.
Ja, jo crec que t'anava bé.
Bé, doncs ell diu
en els seus concerts,
en les seves entrevistes i això,
que no pot reprimir les llàgrimes,
que bonic,
quan veu les ecografies.
Ostres, però quan veigia
el nen pocet nou.
Que està tan sensible
que està a plorar
quan veu anuncis de bebès.
veus?
Imagina't tu,
si serà padrazo.
Jo no l'acabo de veure
que ets d'aquesta cara.
Jo no l'acabo de veure.
Jo trobo que és malandandu,
que ets d'aquesta cara.
Malandandu?
Com es menja això?
Tu no sabes
el que és un malandandu?
No.
Bueno, ja t'ho explicaré.
O ja ho explicaràs després.
Un malandandu?
A Robert Cudí
és un malandandu.
És un d'aquelles persones
que...
És un pelandenglu.
De malandandu.
Això no m'ha dit tu ara,
no sé lo que és.
Però malandandu
és un malaje,
és un noi d'aquells que dius
no és un cabra boja.
Un malandandu
que m'ha d'emprèn
ningú.
No sé qui idioma
parlem avui,
però anem una miqueta
de la valla.
Per cert,
com es diu la cansa
del txaketate?
No tinc ni idea.
Llavors anem bé?
Anem als aniversari
i després
es comptarem fora d'enzena.
La setmana que ve
la posem.
Això,
així acabem abans.
Vinga.
Oh,
que elegància.
Veus?
Quin saber estar.
Que malandandu.
No.
ja ha descobert una paraula
ella i ja està.
Això és llenguatge
que llejera tota la vida.
I tu,
pinto la part alta
tot això,
ho volies saber.
Jo pensava
el pelendengu.
No,
el pelendengu no.
Que sí que és veritat,
eh?
Ara ho buscaré
perquè en algun lloc
o altre
ha de venir
malandandu.
Un malandandu?
No l'he sentit mai.
Eh,
que està molt bé,
si a tu t'agrada.
la persona que va
pel mal camí
va malandandu.
I si no va corriendo.
Bueno,
happy birthday.
Jean Paul Belmondo.
Sí,
el verdí,
el verdí.
Ui,
la Sílvia,
com està avui.
Sílvia,
he dit que el Jean Paul
Belmondo.
Sí,
home,
el Jean Paul.
79.
Home,
és que ja té una edat,
clar.
Jo n'hi feia més d'edats,
eh?
És més mayor.
Sí,
sí.
És més mayor.
Ja fa temps
que m'andandu ell.
79 anys,
però espera,
espera,
que a l'Omarxerif
en fa 80.
Ostres,
jo ja el feia mort.
Jo ja el feia mort.
Va,
això no ho diguis,
dona.
Jo juro,
no,
i què t'he de dir
el que penso?
Ja,
ja,
ja,
però això no ho diguis.
A mi,
com que no em paga
et dic el que penso
i et punto.
Ja,
però pobre,
no.
Escolta,
escorça'm.
Escolta,
escorta'm.
És que has posat l'aigua
per l'altre castor.
La Montserrat Cavaller.
La Montserrat,
home.
És que estan tots
a la mateixa quinta.
La Montserrat Cavaller,
79.
Bueno,
està bé,
no?
Està bé.
Està bé.
Se conserva bé.
Cuidant.
El dia que s'aprimi
se quedarà com un bo
o si tot fofa.
que no ho faci.
Exacte.
No, no, no,
perquè ella està rodoneta
i està la mare de guapa.
Com que està refateta
i esponjosa
està sempre a la mare de bocatora.
Clar, exacte.
El Flavio Briatore.
Sí,
el senyor de
Fantástico Alonso,
Fantástico.
Este,
sí.
No?
És que la Sílvia és molt fan
de la Formula One.
62 tacos.
62?
Jo n'hi posava més.
Home,
està bé.
Què vols que et digui?
Va ser mecenas.
O l'onso.
Està molt iaio
per tenir 62
o està...
Està molt desgastat.
O és més iaio
i en té més
i s'en treu.
Pot ser,
pot ser,
pot ser.
I un Carles Puyol
que en fa 34
se li ha rebreta
els ulls com a plats.
No,
perquè li diríem uns fills.
Perquè s'està convirtiendo.
La Sílvia s'està convirtiendo.
No,
no,
no,
no,
s'està convirtiendo.
S'està convirtiendo.
34 tacos.
Devil inside,
devil inside.
És d'enfantar,
eh?
Perquè tots els fans
del Barça al final,
tu?
No,
no,
jo espero que no.
Jo del Nàstic,
jo del Nàstic
que guanyi cap de setmana.
Jo de cap,
tu?
I acabem abans,
no?
I així tant se me fot el futbol.
Bueno,
doncs això,
34 anys.
Bé,
no?
Jo no s'enreixo
perquè ja se m'acaba el temps.
Jo me deixo a mi repetir,
encara que ho lleu
ahir dia dimarts.
Sí,
el dia que tocava.
El dia que tocava,
que va ser l'aniversari
del Christian Garzón.
Garzón,
no?
Exacte,
casualment.
García.
El conec.
Sí, sí.
El Christian Garzón García.
Casualment el conec.
Jo també el conec casualment.
I que va fer 10 anys.
10 anys ja.
Ja 10 anys,
Xati.
10 anyets ja,
eh?
També,
també...
I jo crec que es treu.
i jo crec que se'n posa.
Per semblar més gran.
No ningú.
El garçonet.
Marxem, carinyo?
Vinga,
anem.
I ens aplaudeixi perquè marxem.
Gràcies,
gràcies.
A veure si me l'has trobat,
la cançó que t'he demanat.
Quins temps són aquells.
Què és el gany?
Dos de la matinada.
Jo recordo.
l'espluga de Francolí,
per favor,
que surtin ja.
Jo recordo una vegada
que amb un cotxe
anàvem en quatre
a veure un concert,
però no sabíem que eren cinc.
Exacte.
Ja fa 10 anys.
Jo sí que ho sabia.
Fa 10 anys i pico.
Dimarts va fer 10 anys i pico.
És veritat.
Bueno,
ella ho sabia,
nosaltres no.
Perquè vegi,
la sorpresa,
la sorpresa.
És el que teníem.
A nosaltres pensàvem que eren quatre
i eren quatre i un pam.
Sí?
Tornem la setmana.
ara vénen, carinyos.
I tant, si ens deixen.
El malandando, també?
Bueno, depèn.
Cada setmana canvien de malandando.
Gràcies.
Escolta,
aquesta cançó és genial.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Fins la setmana que ve.
Ja estàs.
Già estàs.
Oh, yeah, ya estás donde el río hierve.
No, no, no, no, no, no, yeah.
Ya estás donde el río hierve.
Oh, yeah.
¡Vamos!
¡Vamos!
Unas botas negras y una chaqueta azul.
El gordo camarero, el conductor del autobús.
Y aquí estoy.
Y una buena ciudad.
Y en aquel viejo cacharro está sonando una canción.
Ya no tengo ni un cigarro, que es terrible decepción.
Te esperaré.
Te esperaré.
Estaba en la estación.
Cae la lluvia a la anochecer.
Las sombras me acompañan y me gustaría saber
si después de la tormenta, cuando pase el huracán,
voy a poder encontrarte, nena.
perdido.
Perdido estoy en la ciudad.
Y si después de la tormenta, cuando pase el huracán,
voy a poder encontrarte, nena.
Voy a poder encontrarte, nena.
¡Oh, yeah!
¡Ay!
Fins demà!
Fins demà!