I anem com a vell.
Andrés, Andrés, bona tarda i benvingut.
Molt bona tarda i...
A veure, això te l'ho va dir, explica-ho, però clar,
a qualsevol que hagi començat ara a sentir-nos...
Ho sento, però ho ha dit.
Se m'ha escapat, per culpa meva,
perquè normalment a vegades vinc amb autobús,
perquè aparcar aquí és criminal, però vinc en temps.
I se m'ha escapat, per culpa meva, el d'Ai22, autobús.
Veus?
Bé, ara vindrà el de les menys 10,
i res, arribaré dos o tres minuts tard.
Bé, s'ha presentat a menys dos minuts de les sis.
Sí, sí, que hem arribat justet, justet.
Però ja estem aquí, Andrés.
Vuit minuts més tard.
Feliç dia de Sant Jordi.
Gràcies, igualment.
I avui li vaig demanar la setmana passada a l'Andrés
que avui fem alguna cosa especial,
alguna cosa que tingués a veure amb llibres.
Deixem el Tim Burton aparcat momentàniament
i el recuperarem de cara a la setmana vinent.
Sí, sí, quan vinc.
Però abans d'anar cap al llibre,
abans d'anar cap a la banda sonora triada,
Andrés, no tens un espai d'una filmoteca?
Una cosa que t'expliques-nos?
Mira, mira, mira, mira, has d'anar el clavo, chiquillo.
A partir d'aquest mes que ve, aquest proper mes,
a les sis de la tarda, ja com és habitual en aquells tempos A,
comencem una altra vegada a fer cinema allà a la filmoteca,
bueno, allà a l'antiga audiència, a la plaça Pallol.
I aquest mes que ve, aquest mes de maig,
comencem el dijous, dia 3, perquè el dimarts és festa,
si no ho haguéssim començat el dimarts,
i acabarem el dia 17.
Per què el dia 17?
Perquè, com que hem començat de pressa i corrents,
ja teníem plenes el dia 22 i 24 d'aquest mes de maig,
amb la Tàrrec o Viva,
i després els altres dos dies,
l'altre dimarts i dijous, també hi ha altres actes.
Per tant, ràpidament et diré les pel·lícules
que farem a partir d'aquest proper mes,
però s'ha de tenir present una cosa,
per vindre a veure la pel·lícula s'ha de col·laborar amb un euro.
Home, és mínim, home.
Un euro, per almenys.
Sí, sí, un euro està molt bé.
Pel·lícula que veus, un euro que col·labores.
Molt bé, no, ja està bé, ja està bé.
També és una manera d'agrair, no?
I, és clar, per agrair aquest euro,
doncs, mira, tu, dona't compte.
El dijous, dia 3, passem la pel·lícula Niagra,
amb la Marilyn Monroe i Josep Cotten.
Molt bé.
El dimarts, dia 8,
Què fue de Baby Jane?
Bette Davis i Joan Cranford.
Déu-n'hi-do.
El dijous, dia 10,
Imitació no la vida.
Lana Turner, John Gavin, Sandra Dee, Mahalia Jackson.
El dimarts, dia 18,
La tia Tula,
amb l'Aurora Bautista,
Carlos Estrada i Irene Gutiérrez Cava.
I, per acabar, el dijous, dia 17,
La senda de los elefantes.
Elizabeth Taylor, Dan Andrews, Peter Finch.
Tot això us ho he donat compte
que surten dones importants en la pel·lícula.
Moltes, moltes.
Per això el cicle es diu,
el cicle es diu,
tots són dones.
Veus?
Tots són dones.
Tots són pocs, no, tots són dones.
I, a més a més, vas dir la setmana passada,
si no recordo malament,
que com, encara que no és el dia de la mare,
ni res d'allò,
doncs mira,
diuen del maig que és el mes de les flors.
Però com que no han fet,
bueno, però com que el mes de la dona
no han fet cinema,
doncs ho faig ara.
Clar, però és el mes de les flors.
Però com que les dones
són totes unes flors precioses...
Bé, ara m'arregles, ara m'arregles.
Aquí està el detall.
Ara m'has agradat.
Andrés, anem a la pel·lícula triada?
Mira, jo he estat buscant
algun llibre que fos important
per portar-lo aquí,
però esclar,
si el porto aquí
i no el llegim,
me'l dita la gràcia.
Llavors jo, mira,
he estat pensant en el llibre
que més s'ha arribat a vendre,
sobretot als Estats Units,
però després per tot el món,
i és fent alguna cosa importantíssima
que jo crec que tothom
ha vist la pel·lícula,
perquè si hi ha una pel·lícula
és que primer hi ha hagut
un argument i un llibre.
O i tant.
No sé si tu hauràs sentit
parlar d'aquella pel·lícula
que diu
Lo que el viento se llevó.
Lo que el viento...
No, no.
No ho he sentit mai.
Lo que el viento se llevó.
No, no,
deixa'm-ho rumiar,
deixa'm-ho rumiar.
Vés a vendre cupons.
Vés a vendre cupons.
Lo que el viento se llevó,
mira,
depèn d'on els van portar,
ja no els van portar.
Mira, doncs això va ser
una obra literària
d'una persona
que sense ser precisament
una persona molt entesa
en qüestió de literatura,
si era, en fi,
ens va espavilar
en ser molt entesa
en quant a la història
dels Estats Units.
I aquesta dona
va tindre la gran sort
que li van acceptar la novel·la
com tema argumental
de la pel·lícula.
Fem una cosa, Andrés,
sentim un extracte de la pel·lícula.
Mira, anem a sentir
un tros
d'això com es diu,
la presentació de la pel·lícula.
Ah, sí, l'entrada de la pel·lícula, no?
Exacte.
El que passa
és que amb aquesta presentació
era el començament,
el preludi,
abans de començar realment
la pel·lícula,
llavors comença la música
i després entra en els textos.
Llavors, amb aquesta música
hi ha tota una visió
del que serà la història.
Doncs vinga.
El que passa és que, esclar,
si la volem fer tota
dura uns quatre minuts.
Però si et sembla
que val la pena musicalment,
val la pena, eh?
Doncs vinga, som-hi.
i tornem a sentir.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
La parella que protagonitza, formada en nom dels personatges de la novel·la,
per Reed Butler i Scarlett O'Hara,
és una de les grans parelles romàntiques de la literatura universal
al mateix nivell de Romeo y Julieta o Elizabeth Berner i Fitzwilliam Darcy.
Aquí hi ha una cosa curiosa, quan van presentar el cartell,
es veia el petó del Gargaybol amb la Vivian Lake,
llavors a sota posa en anglès, el que el Vinto se llevó,
i en primer terme, Gargaybol, a sota hi ha dos noms,
que és l'Ower i l'Olivia de Haviland,
i després a sota també, al mig, posa Vivian Lake.
Bé, llavors David Oceulnik va demanar que Vivian Lake se l'anunciés millor,
així que amb els posters posteriors el seu nom va ser anunciat just sota del de Gargaybol.
Déu-n'hi-do. Andrés, que no ens queda més temps.
Que haurem de deixar-ho aquí, mira, tinc musiqueta, mira, mira, mira, la deixem amb aquesta,
marxem amb aquesta cançó, deixem amb aquesta composició musical,
que també forma part de la banda sonora d'aquesta pel·lícula i gran obra d'aquesta gran novel·la,
com va ser el que el Viento se llevó.
Nosaltres li diem adeu a l'Andrés, dir-li que tornem la setmana vinent,
que estarem al mig d'un pont especial.
Andrés, que tornem la setmana vinent, a sota el pont estarem tu i jo, no?
Sí, sí, sí.
Perquè serà el dia 30 d'abril i estarem entre el diumenge i el dimarts, que és festa.
Sí, perquè el dimarts no podem fer cine, però ja dic que el dijous, el dijous...
El dijous, recorda'ns, corre, corre, que tenim el Josep, que ens ha d'entrar en qualsevol moment.
Doncs vinga, el dijous de la setmana que ve farem Niágara.
Niágara.
Niágara, amb la Maria Llimbó, amb les catarates del Niágara.
Les cascades del Niágara.
Les cascades del Niágara.
Que malament ha sortit això.
Ah, doncs escolta, si ho poses en català, no deixa'm posar catarates, et posen cascades.
Cascades.
Fins la setmana vinent, Andrés.
Si no ho vol.
Adéu-siau.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.