Bona tarda, anem a la Terra Esplana.
Bona tarda, a mi seria una de les persones que tindria l'oportunitat de posar-me aquest xip o no?
O he de fer alguna cosa potser dolenta perquè...
Ser ciutadana dels Estats Units per començar.
No, llavors no, no ho tinc jo això.
Però no pateixis que tot arribarà. Tard o d'hora arribarà. O com diuen, temps o el temps.
I clar, passarem per aquells, te recordes aquell làser que ell fa a la lectura?
Sí.
Tan innovador, te'n recordes que ho vam comentar?
Això mateix.
I llavors allà sortirà a l'ordinador de torn, sortirà totes les teves dades, totes les teves malalties i tot el que volen saber d'una persona.
Això mateix. I aleshores, això, com he dit abans, es va aprovar fa un parell de setmanes per l'Agència Federal dels Medicaments.
o de la salut que tenen els Estats Units, que les inicials és la FDA, que és l'agència encarregada d'això de la salut dels Estats Units.
Aleshores, la pregunta que es fa a la gent, a la societat, és que si això que han aprovat, que ja és legal, vaja, si és una fita mèdica o és una inversió de la privacitat.
És clar, on estan els límits, on comença una cosa i acaba l'altra, no?
Clar, els nord-americans sempre, capdavant tens en moltes coses, doncs han volgut donar aquest pas perquè, doncs, han vist la qüestió pràctica, no?
Tot que tenia molt de problemes a l'hora de fer anar els historials mèdics, no?
Perquè, esclar, és normal que un pacient es visiti per diversos metges, no?
Aleshores, doncs, esclar, el seu historial era difícil de... perquè com són coses confidencials, a vegades no arribava o arribava malament i, esclar, i era un problema, doncs, feixuc a l'hora de tenir complert un historial mèdic d'una persona quan s'havia de visitar en diversos hospitals, no?
Solució, doncs, portar-lo a sobre a l'historial. Com? En forma de microchip. Sí, sí, els americans són així de pràctics i això és el que els ha donat a ser capdavant tens en moltes coses al món.
Nosaltres, doncs, podem pensar, ostres, els nord-americans tenen molt de defectes, sí, però també moltes virtuts i el ser pràctics és una d'elles, no?
No volem dir amb això, no volem dir amb això que estiguem d'acord amb aquesta mesura, però, esclar, és com m'acabo de dir, no?
Hi havia un problema greu de pèrdua de dades, de conservació d'historials mèdics, al tenir aquesta privacitat, doncs, esclar, era una cosa que no era com aportar un llibre, no, no, aquestes coses, doncs, són dades reservades
i, aleshores, esclar, si tu vas a un hospital, després te'n vas a un altre estat, això parlo dels Estats Units, no?, i te'n vas a un altre hospital
que les teves dades mèdiques, com són confidencials, no les podien tenir i tenien problemes i t'arraven dies i, esclar, i efectes pràctics era una mica feixuga, la cosa.
Aleshores, el que he dit, són pràctics i ja que no podien tenir unes dades mèdiques o historial clínic del pacient, doncs, en condicions,
solució, doncs, que el pacient les portés a sobre i no les portés, doncs, en forma de paper, sinó en forma de xip, no, és un...
Perquè arribi, precisament, perquè no perdis el temps en llegir, potser, massa paperassa i anar directament al que necessitis.
Sí, això mateix. I, esclar, aleshores, doncs, també en cas d'urgències també és molt pràctic perquè, doncs, moltes vegades arriba la gent
i no sap si aquesta persona, doncs, és elègic a la panelicilina, si, a canvi, doncs, escanejant aquest xip, doncs, resulta que tindran totes les dades, no?
Val a dir que això s'ha aprovat, però no serà obligatori fins al 2013, fins l'any vinent.
Ara m'ha agradat la paraula, no serà obligatori. Sí, sí, perquè...
Aquella persona, potser, que tingui molts problemes o que ha tingut molts problemes amb les seves dades personals, de metge, m'hi refereixo,
doncs, és una manera també d'exilitzar-ho tot.
Això mateix. Aleshores, serà obligatori per qui vulgui entrar al sistema de salut.
És clar, sempre hi ha gent que està fora del sistema de salut, sistema d'educació,
hi ha gent que no hi creu en l'educació que facilita l'Estat i, aleshores, fa classes particulars als seus fills
i està fora del sistema d'ensenyament.
Doncs, també hi ha gent que està fora del sistema sanitari, i, esclar, no se'ls podrà obligar.
Però la majoria, a part de la població que sí que accedeix als hospitals, als serveis de salut,
doncs, qui vulgui poder seguir gaudint d'aquests serveis sanitaris,
doncs, ja no haurà d'anar ni amb una targeta ni amb una cartilla, com es feia fins ara,
si no s'haurà d'implantar el xip, no?
I, aleshores, hi ha dues opcions, o dues parts del cos, on està prevista la llei que s'implantin.
Una és això mateix, m'ensenya la mà, és entre els dits,
i una altra és el front. És clar, i això també ha creat una mica de polèmica.
O sigui, és una notícia amb doble polèmica.
Primer, pel fet d'implantar els xips a les persones que fins ara s'implantaven als animals, no?
En aquest cas, tothom coneixem els microxips que porten els gossos, no?
En cas d'apèrdua, doncs, es poden recuperar d'alguna manera a través d'aquest microxip.
Això mateix, en aquest microxip saben el nom, qui és el propietari,
i les dades del propietari per poder localitzar-lo, no?
Aleshores, és clar, una cosa era fins ara poder-ho fer servir amb animals,
i una altra cosa és poder-ho fer servir amb persones.
Aquí és la primera polèmica.
La segona polèmica és el fer-ho...
El lloc.
El lloc, no?
No, és clar, posar-ho a la mà, on te'ls dits, doncs, bé,
és un lloc neutre que no té segones conseqüències.
Però posar-ho al front, els que llegeixen la Bíblia,
hi ha un apartat de l'Apocalipsis en el qual diu que
quan el món arribi a la seva fi, això ho posa la Bíblia, no?
Arribi a la seva fi, l'Apocalipsi,
doncs, a les persones que aniran a l'infern portaran gravat al front el nom del diable,
i el nom del diable és el 3-6, 6-6-6.
Esclar, això ho portaran gravat al front.
Quines barreges, no?, que arriben a fer.
Sí, però penso que els Estats Units són molt carians també.
I tant, i tant que ho són.
Per exemple...
I tenen aquesta doble basant, aquesta doble moral, no?
Sí, doble moral, sí.
Segons quines coses, no?, però armes i...
Una part de la lletra de l'himne dels Estats Units és
Déu veneixi als Estats Units, no?
I hi ha, o sigui, la lletra de l'himne nord-americà,
doncs, hi ha referències espirituals o religioses, no?
Aleshores ho tenen molt, molt clar, no?, en qüestió de religió.
I, aleshores, clar, ells han vist aquest paral·lelisme.
Ostres, tatuar un microxip, o no tatuar, perdó,
implantar un microxip al front.
I, aleshores, llegir aquest versicle de l'apocalipsi...
Ostres...
Quines barreges, quines barreges, però bé, ja sabem com són.
Sí.
I, clar, jo crec que llavors per la zona que optaran
serà per la part de la mà.
Sí, esclar, evidentment.
Serà més bàsica.
El que jo m'ho pregunto, segurament que...
Suposo que els que suposin el front seran descarguts.
Sí, els que passin de tot.
Exacte.
No, que t'anava a comentar que una vegada que t'ho implantin,
han d'utilitzar algun material...
Per escanejar.
No, no, i sobretot també per la gent que hagi de volar,
que no estigui...
Clar, imaginem que tingui metall, encara que sigui minso,
el detector de metalls.
No, no, he dit abans que els microchips, en aquest cas,
porten el nom de VeryChip,
doncs tenen la gran àrea d'un gra d'arròs
i aleshores ja estan preparats perquè no afectin
quan hagin de passar per arcs de control als aeroports,
quan hagin de volar...
Sí, sí, són, diguéssim, uns microchips ja de tecnologia de segle XXI, no?
En el sentit que ja estan pensats que les persones
en les quals estaran incorporats aquests microchips puguin fer de tot,
com deien aquell anunci que podràs muntar, saltar, banyar-te...
Volar...
Aquell anunci...
Aquell anunci...
Bé, ja tothom sabem de què parla.
El dia que m'ho posin al microchip t'ho diré, eh?
Molt bé.
Però aquest dia en s'haurà...
Tot arribarà, tot arribarà.
I aquí també hi ha uns reafrons, i això no és polèmica,
però, esclar, resulta que els nord-americans s'ho fan venir bé, tot,
i tenen una pressió de la indústria sempre molt forta.
Quan hi ha una cosa, doncs, esclar, hi ha un interès al darrere,
i, esclar, hi ha una empresa que és l'empresa que es diu VeryChip,
que és la que comercialitzarà, doncs, tota aquesta història, no?
I aquesta empresa, doncs, esclar...
Que té molts amics, aquesta empresa.
Farà molts diners.
Farà molts amics, també.
Farà molts diners, i, aleshores, aquesta empresa, doncs, per quedar bé,
doncs, l'empresa aquesta va regalar escàners a un refugi d'animals
i uns centenars de clíniques veterinàries.
Que bones persones.
Sí, per fer-se...
Veus, nosaltres guanyarem molta pasta per això, però també som molt turistes,
i regalarem, doncs, escàners perquè, doncs, els refugis d'animals
puguin tenir material i tot això.
És el que té, és el que té.
I aquí veus la trampa, no?
Doncs, han aconseguit un contracte molt socorros.
Millonari.
Però, per quedar bé, doncs, fan donacions i tot això, no?
I, per acabar, doncs, la implantació del microxip aquest,
doncs, l'instal·lació d'un xip a un animal de companyia costa al voltant de 50 dòlars,
parlem de dòlars nord-americans, perquè així podem comparar, no?
Aquí, a l'estat espanyol...
Els 45 euros.
Sí, aquí, a l'estat espanyol, doncs, no sé quan pot arribar a costar,
però parlem de xifres...
No, al revés, al revés, que és més car l'euro.
O sigui, serien 65 euros, més o menys.
Bé, bé, no, no, però parlo de dòlars perquè compararem el que costa per als éssers humans, no?
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, per això no vull canviar de moneda, no?
O sigui que, als Estats Units, la instal·lació d'un xip per a un animal de companyia són 50 dòlars.
Pels éssers humans, el cost d'implantació del xip serà de 150 a 200 euros...
Dòlars, dòlars, sí, dòlars.
Molt bé.
O sigui que, com pots veure, té triple valor, o fins i tot quadruplica el valor,
però també s'ha de dir que els xips dels humans són més complets,
a més, per amagatzar més dades que no pas dels dels animals de companyia, no?
Bé, eh...
Deixem el tema ja dels xips.
Sí, deixem el tema.
Sí, perquè ens falta una notícia mitja.
Sí.
I que no sé com ho farem i mira quina hora és.
Bé, doncs, anem per l'altra notícia, i és que el Teatre Kodak de Los Ángeles es transforma en el Dolby.
I és que el Teatre Kodak de Los Ángeles, que en els últims 10 anys s'ha acollit la ceremonia dels Òscars de Hollywood,
ha estat rebatejat com el Teatre Dolby, nom del seu nou patrocinador.
És que, sí, sí, sí, la marca Dolby, pionera en tecnologies d'àudio,
ha agafat el relleu de Kodak després que l'empresa del món de la fotografia s'acollís el 19 de gener passat,
al capítol 11 de la llei de bancarrotes als Estats Units,
i que el 15 de febrer un tribunal nova i orquès autoritzés la companyia Dolby a trenar el seu compromís de patrocini del teatre.
O sigui que van fer un esment d'això de Kodak,
perquè el negoci de la fotografia no ha sabut sobreviure al digital.
No, i a més, ho vam comentar, si no recordo malament, que estaven així com...
Això mateix, és que...
A l'acord de fluixa, no?
A l'acord de fluixa, sí, perquè el negoci digital dos n'hi ha sentit bé a la Kodak,
que havia viscut molt bé del rodet durant molts anys i no s'ha sabut adaptar a les noves tecnologies.
Aleshores, primer va arribar l'anunci que deixava de fabricar càmeres de fotografia
i el segon anunci és per reorganitzar la companyia
i anar més cap a la impressió digital, els escàners, les fotocopiures digitals,
que és el mercat on vol enfocar l'empresa Kodak,
en aquest cas, l'imatge digital.
Per reorganitzar-se ha demanat fer això.
Aquí seria una suspensió de creditors,
allò que deien suspensió de pagaments,
doncs allà diuen que és bancarrota.
I així no es plegui la companyia, però és una manera de reorganitzar-se.
Que passa que mira que diem la gent de Dolby,
per estar al kit de la qüestió i esperar un moment a veure dir
ei, i amb aquest teatre què fareu i nosaltres encara el podem...
Home, això és tenir habilitat, no?
Posar cullerada, no?
És tenir habilitat, però pensa que tampoc no han estat molt hàbils, no?
Perquè representa que l'última cerimònia dels Òscars,
que va tenir lloc el 26 de febrer,
doncs va ser feta oficialment al teatre sense nom.
Perquè, esclar, sí, resulta de que...
Però te dic una cosa, jo crec que la gran majoria de televisions de tot el món
i ràdios encara van continuar dient el Kodak Theater,
que és com se li diuen.
Sí, però el 19 de gener és quan la companyia d'Oscodak
se va acollir a la llei de bancarrotes
i va deixar de patrocinar-ho tot.
Esclar, doncs quan va arribar el febrer, el 26 en aquest cas,
doncs el teatre no tenia nom.
Aleshores, esclar, els de Dolby sí que han sigut vius,
però no prou hàbils per...
Sí, sí, per arribar a temps, no?
En aquell moment i poder posar-se un nom, no?
No van arribar a temps i entre una cosa i l'altra el teatre no tenia nom.
Però te dic una cosa, no sé si...
però diuen, bueno, no passa res.
Enguany és allò, és l'any de traspàs.
Ah, sí.
Tant sigui de Kodak com de Dolby.
Sí, sí.
I de cara a l'any vinent,
potser ja posarem un bon lletrero que es pugui veure
i puguin llegir tots, que és el Dolby Theater.
Això mateix, Dolby Theater.
Veus? El teatre Dolby.
Dolby, Dolby, parlant de les cintes de caset.
Doncs mira, Dolby va ser fundada al Regne Unit
i establerta a Califòrnia.
O sigui, va anar a viatjar allà,
buscant la febre de l'or, no?
I això, doncs, ha anunciat que l'acord firmat
amb la immobiliària Sim Group,
que és la propietària del Hollywood & Highland Center,
que és on se celebra els Oscars,
diguéssim que és l'empresa on...
o propietària del teatre.
Què passa que fa Dolby?
Dolby no es queda al teatre,
si no li posen un nom.
Només?
Bueno, per això...
Ah, però segurament que alguna cosa de diner
s'haurà hagut de pagar,
perquè més està en un lloc privilegiat, no?
Deixem-ho clar.
Ni abans el teatre era de l'empresa Kodak,
ni ara és de l'empresa Dolby.
No, el teatre segueix pertanyent a una immobiliària
que es diu Sim Group,
i aleshores, doncs, és la propietària d'això.
El que passa és que,
a canvi d'uns diners, d'un patrocini,
doncs, hi posen les lletres abans Kodak i ara Dolby.
I això ven molt de cara a la marca.
És com diversos estadis de futbol a Múnich,
doncs, a l'estadi del Bayer es diu Arena Allianz.
Allianz és una empresa d'assegurances.
I no és que sigui d'Allianz.
El que passa és que li posen nom.
Jo, a Mallorca, hi havia un estadi que es deia Onostadi.
Home, i aquí corre aquella història,
te'n recordes?
Que també, no sé si hi havia una d'aquestes patroquímiques,
això que havia de posar-li nom elàstic.
Això no té, és Bayer Tarragona.
Això no volia dir-ho, veus?
Bé, però tothom ho sap, no?
Aleshores no és que fos del Bayer, però patrocinava.
Doncs el mateix passa aquí.
Doncs el contracte aquest de Dolby és per 20 anys
i l'acord efectiu a partir d'aquest estiu
implica encarregar-se del manteniment
i les millores en instal·lacions.
O sigui que, a més de posar el nom,
i s'encarregaran de mantenir.
És com una mena de lloguer, no?
Sí, sí, sí.
De lloguer, però sense arribar a ser propietari, no?
I, a més a més, esclar,
aprofitarà una cosa molt bona,
és que el nou patrocinador
implantarà Dolby Atmos,
Última Tecnologia en So.
Això farà que el Teatre Dolby,
un del Teatre Dolby,
un editori de primer nivell
per a les principals prestatients mundials
i actes del llançament.
O sigui que...
Fantàstic, eh?
El dia que agafes un lliurement...
Fantàstic, ja ho vull anar, eh?
Hem anat, hem d'anar, eh?
Sí, sí, allò tremol de tal manera
que ens arribarà aquí la...
Com si fos un terratrèmol, no?
Si estàs fent una pel·lícula,
el Dolby Teatre,
perquè amb aquest so revolucionari
Dolby Atmos, bé.
Doncs no, res, que...
No, que si voleu,
que aneu estalviant
de cara al pròxim febrer
per anar a veure i visitar
aquest Dolby Teatre,
que ja estarà, ja li posaran el seu nom.
Això mateix.
A banda també de poder veure
totes les estrelles de Hollywood
que passen per la passarel·la
i per aquella estora vermella
tan maca, no?
Sí, sí, sí.
No ho hagués dit millor jo.
Gràcies, gràcies.
Anem a la mitja notícia.
Aquella que ja m'has comentat
però no m'has acabat de dir.
Va, vinga, va.
Vinga, anem-hi.
És que s'ha rebut un comunicat
de l'Estació Espacial Internacional
que dóna gràcies a la Terra
per un regal rebut inesperadament.
De res.
Sí, s'ha trobat una pilota allà dalt.
S'ha trobat una pilota?
Sí.
Ostres, no, home.
Sí.
És per on vas?
Sí.
Aquella pilota que va marxar cap al cel
i que hi ha hagut tota sèrie de l'acord a acudir.
A les estones d'avorriment
doncs tindran que entretenir-se.
Perdona, però algú ho havia de dir.
No, no, ja ho han dit, eh?
Ja ho han dit.
Jo crec que estem ja...
Bé, però...
Bueno, fem una cosa, que la tornin.
Que la tornin, no?
Home, ja que està...
Sí.
Però bé, en el cas que hagi arribat
a l'Estació Espacial Internacional
doncs, Déu-n'hi-do,
té la seva gràcia.
Perdó si algú s'ho ofès,
però bé, ens ho hem de prendre.
Jo crec que ja...
Sí.
Aquestes coses ens han de prendre.
Per això deia mitja notícia
i bé, que ningú se senti ferit.
Que sàpiguis que ho vaig veure al Polània,
que havien dos extraterrestres
mirant la Terra des de Llull
i que arribava la pilota per allà al costat.
O sigui que amb això ja t'ho dic tot.
Bé, doncs, un espai
en què parlen de noves tecnologies,
de viatges a l'espai...
Home, s'ha de parlar.
S'ha de parlar d'aquests nous llançaments.
Havíem de parlar d'un objecte volador inesperat.
Aquests nous llançaments.
Això mateix.
Doncs bé, anem a fer un viatge a vinil i a imaginari
perquè ara en les rialles
no podrem continuar.
A veure, mira, quina cansa me tens preparada per avui.
Bé, doncs,
seguint la temàtica especial,
doncs, un tema de l'any 1978
d'Alan Parsons Project,
d'un disc que es deia Piràmit
i que el títol, doncs, esclar, es diu així,
és una composició instrumental,
es diu Hyper Gamma Spaces.
És clar, és que parlant de l'espai...
Clar, clar.
I parlant de l'espai
i la grandicitat que és l'espai,
doncs, és un tema que parla de...
de Hyper Gamma Spaces, això.
és l'infinit.
It's Dolby's Around.
Ostres, sí, sí, sí,
la tremolarà, la ràdio també tremolarà.
Veta que torrem la setmana vinent.
Això mateix.
Sentim-lo.
Has vist que no encara l'he posat, eh?
Així la sentirem sencera.
Això mateix.
Gràcies.
Adeu-siau.
A reveure.
A reveure.
Adeu-siau.
Coc layu-tablicat
i negroes.
A reveure.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!