I aquí comptarem a la Cinturia de Tarragona Ràdio per presentar-vos una nova col·laboradora
que començarà a partir del 7 de gener amb nosaltres les tardes dels Jatardes
i compartirà espais de moda, espais de passarel·la...
Bé, però millor que jo que ens ho expliqui ella.
Jessica Linares, bona tarda i benvinguda als Jatardes.
Bona tarda, Sílvia.
Que tal com estàs? Ja teníem ganes de parlar-te i fer-te la carta de presentació aquí a l'avisora.
Jo també, jo també tenia moltes ganes de venir i d'estar amb vosaltres.
Explica'ns una miqueta, perquè la Jessica a partir d'aquí a dues setmanetes,
el 7 de gener, en set a l'any també amb nosaltres els Jatardes, ens presentaràs a un espai.
Sí, any nou, vida nova, i començarem un espai nou a Tarragona Ràdio.
Penso que no hi ha hagut mai un programa de moda aquí a Tarragona Ràdio.
Doncs penso que crec que pot ser interessant parlar de moda.
És complicadet parlar de moda a la ràdio, però ho intentarem.
Perquè s'ha de fer molt descriptiu, segurament, no?
S'ha de fer molt descriptiu, s'han de veure les coses, en realitat.
Però bueno, per això tenim les xarxes socials ara, que estem en un 2.0.
Llavors, ens ajudarem de les xarxes socials i del blog,
perquè estem aquí gràcies al meu blog.
I, bueno, el meu blog es diu, és una mica, no sé si complicat,
però us ho diré, es diu Jessi's Weekend, com aquell conegut.
Obama.
Sí.
Tu puc, Jessi, que tu pots.
Ah, jo sí, jo et podo.
Tu pots, tu pots. Jessi's Weekend, no?
I, bueno, és una mica una tonterieta que es van inventar les meves companyes d'universitat a Madrid.
Sí.
I així va ser, vaig dir, doncs mira, m'agrada, i vaig decidir fer-ho de moda.
Molt bé.
Però, clar, aquí a Tarragona la cosa es queda una mica, una mica curteta,
i m'agrada trobar, perquè hi ha molta gent vàlid de Tarragona,
molts dissenyadors petits, però que fan coses molt interessants
i tant de moda com en accessoris, com en jolleria i coses així.
Sí.
I és molt bonic trobar-los i donar-los a conèixer,
perquè normalment els coneix al seu cercle d'amics, una mica...
Al seu voltant, la majoria de vegades, no?
Exacte, una mica més, és com una mica de barri.
I tal com la ciutat és petita i al final els coneixem tots,
per què no donar-los aquest punt endavant de dir, bueno,
coneixem-nos tots i endavant amb la moda, amb la creació i amb les idees noves.
A més a més, tenir l'oportunitat de tenir una escola de moda també a la nostra ciutat,
tenim també, segurament, que anirem descobrint moltes coses
que envolten el món de la moda i que potser, de cara a la gent que ens escolta,
és una manera també d'obrir-los portes i finestres, no?
Per poder veure que hi ha altres històries.
Sí, i sobretot això, com que sempre ens comparem amb les grans ciutats,
Barcelona, que la tenim super a prop, i Madrid.
Clar, a Barcelona i Madrid tenim, clar, les molt grans escoles de moda
i les grans passarel·les de moda.
Són centres neuràlgics de la moda.
La pena és que, com que sortim de Barcelona o sortim de Madrid i ens fem petits i pensem
que no hem de trobar res i que això és que, mira, és que com que som de Tarragona
no hi ha res. No, no, hi ha coses. I les podeu trobar, les podeu trobar al blog,
en tinc unes quantes, però si en sabeu, me'n podeu escriure i jo us posaré al blog encantada.
Però fem una cosa, abans d'arribar al blog, vinga, va, explica'ns una miqueta com et ve a tu
el món de la moda, com vas començar a estudiar-lo, potser, o com et va començar a interessar.
En realitat, a mi la moda em ve com a afecció.
Hi ha una pel·li que es diu El Diablo Vista de Prada.
Déu-n'hi-do, quina pel·li.
Un dels personatges li diu a la protagonista
jo fa molt de temps que jo vivia en un petit poblet
i quan era petit em llegia les revistes
on treballaven ells dos i me la comprava cada mes
i me la veia i m'encantava.
Doncs jo he de dir que també ho feia.
Fa molt de temps que ho ha deixat de fer perquè són cares, s'ha de dir.
I m'agrada molt la fotografia
i la fotografia de moda és un tema que m'agrada, que m'encanta.
És poesia, trobo que és poesia.
El saber fer una bona foto i a més a més que la model doni tot el que és necessari, no?
La model, el vestit, l'atretzo que hi ha,
el que volen comunicar en aquesta fotografia
i hi ha de vegades que la gent s'ha escandalitzat en fotografies de moda
o que diuen, però això no és moda, això...
Bueno, però ja t'han cridat l'atenció.
D'alguna manera o una altra t'han cridat l'atenció.
Doncs a partir de la fotografia jo vaig estudiar comunicació audiovisual
a la Universitat Rei Juan Carlos a Madrid
i també vaig tenir l'oportunitat de fer un màster allà.
I a partir d'aquí vaig dir, ai mira, que has de fer un màster en comunicació
i vaig dir, doncs va, fotografia de moda.
Em vaig centrar en dues grans revistes de panorama espanyol,
espanyol, sobretot, que són Harper's Bazaar i Bogue.
I vaig fer, doncs, una tesina sobre les seves fotografies de moda.
He de dir que va ser una cosa que em va encantar,
va ser una feina que em va encantar, vaig conèixer...
És el que t'anava a dir, vas poder veure els protagonistes en primera mà.
Sí, vaig conèixer el director de moda Harper's Bazaar
i vaig poder parlar amb la directora i la subdirectora de Bogue, Espanya.
Sí, sí, sí, estic molt contenta perquè vaig poder tenir uns bons contactes
i vaig poder parlar amb qui se suposa que és Déu.
Sí, sí, la crem de la crem.
Exacte, Déu a la moda.
O sigui, el que digui Bogue va a missa.
Sí, sí, sí.
Diuen que és la Bíblia de la moda.
Bé, almenys la versió americana és així com se l'aprenen.
Per tant, a partir d'aquí, de la tesina de fotografia de moda,
vaig dir, ai, doncs mira, fes-te un blog.
Fa dos anys, eh, d'això.
Fa dos anys, ja.
Fa dos anys d'això.
I vaig dir, fes-te un blog, vinga, va.
I com que les coses, els blogs són com molt lentes,
a internet tot és molt lent
i la veritat és que el tràfic de visites va creixent de forma molt gradual,
però si el mantens, si no el mantens dos dies, això baixa, però en picada.
Ja pots plegar, no?
Sí, sí, oblida-te'n.
Llavors, vaig fer aquest blog
i quan vaig veure que el món dels blocs de moda és tan ampli,
és tan gran, hi ha tants blocs de moda,
tantes noies, tants nois també,
que tenen un bloc de moda,
vaig dir, aquí t'has d'especialitzar,
has de fer alguna cosa que ningú més faci
o que ningú més en parli.
Aquesta és una altra, sí, sí,
per una manera, jo que dèiem abans,
per cridar l'atenció, no?
Exacte.
Per dir, estem aquí, no?
Exacte.
Si jo parlo d'alguna cosa que ningú més em parla,
quan el Sant Google teclegin el que sigui,
clar, sortiré jo.
Si ningú més ho té,
si tothom em parla de Christian Dior i de Prada i de no sé què,
jo sortiré l'última, està clar.
Si jo parlo de la gent de Tarragona,
que té uns dissenys maquíssims
i hi ha gent que fa,
inclús m'he assabentat que hi ha gent que fa turisme de moda.
fa turisme de moda.
De veritat.
Això, hem de dir que segur que també hi ha algun programa especial
que ho captarem del teu espai.
Sí, sí, sí.
La passada edició de la Passarel·la 080 de Barcelona
vaig conèixer l'editor d'una revista de Nova York
que està dedicada només a estar enfocada a universitaris
i em va explicar que venien a totes les ciutats d'Europa
que havien estat,
van estar buscant un dissenyador o alguna cosa en concret
per veure, per trobar,
i van estar fent turisme de moda
i es van comprar cosetes a tot arreu d'on van estar
dels dissenyadors que els va agradar.
Això és fantàstic.
És fantàstic.
Sí, sí, és una cosa.
Això és una meravella.
Sí, sí.
És una manera també de vendre el públic
i d'arribar a aquell públic
que potser per la selecció o pel que sigui
no arribaria mai fins a aquest dissenyador puntual.
Exacte.
És una manera d'especialització total.
I d'això també en parlarem, no?
Totalment.
Parlarem de tot el que sorgeixi,
anirem parlant al programa.
I també segurament que intentarem,
ja sigui via telefònica o en persona,
detenir amb aquests dissenyadors de Tarragona
i dels que convingui, no?
Sí, sí, sí.
Per què tindrem protagonistes?
Podríem tenir la Mònica Lueza,
del carrer Marceria.
Ella té la botiga
i a més a més de tenir els seus propis dissenys,
té altres dissenys,
perquè clar, he de dir que dissenyar,
confeccionar i cosir
és molt laboriós.
I tot té el seu temps
i en els temps que corren,
doncs és molt car també.
No, no, clar.
La Cristina Núñez i la Francina Serrà
també són dissenyadores
i a la seva botiga
tenen moltes peces dissenyades per a elles,
a més d'altres col·leccions,
però moltes peces dissenyades per a elles,
tant de vestir més formal
com vestir informal.
En quant a Núbies,
el Ramon Herreries,
que tenim la Cristina Núñez i la Francina Serrà
estan al carrer Major,
perquè us ubiquem més o menys.
Ja va bé, ja va bé.
Anem fent el recorregut per l'apartat.
Exacte, i ara baixem
al carrer Méndez Núñez,
a Ramon Herreries,
al tema Núbies.
Que maco.
El tema Núbies fan uns vestits
en mida,
però a mida,
t'estic dient personalitzats,
és a dir,
tu vas,
dic,
macasú d'aquí sis mesos,
com t'agraden?
Tu comences a mirar revistes
o si tens una idea molt concreta,
ells t'ha fan esbossos
i atreuen el vestit
i quan a tu t'agrada l'esboss,
te'l fan,
te'l comencen a cosir.
Una passada.
Maquíssim, eh, això.
Clar.
I quan tu te'l proves...
Que normalment les nòvies
són molt especials,
sobretot per aquest dia,
i pots tenir una idea molt determinada
i...
Exacte,
i pots anar amb alguna cosa molt concret,
i donar-te de cops de lloró
a tot arreu,
provar-te vestits de nòvies,
a tot arreu que tinguis,
que són botigues normals,
que tenen vestits seriats,
que tot i que te'l fan per tu,
són vestits seriats
i no és teu, diguéssim.
Clar, clar.
I en Ramon Herrarias
és el vestit més personal
que pots trobar.
Una manera també de saber una mica
totes les coses que demanen les nòvies, no?
Sí.
Perquè segurament que deuen haver-hi nòvies
que, allò que dius,
rizando el rizo,
que acaben de...
que no acaben de trobar l'entrellat
del seu vestit,
i a millor amb una idea puntual
que ell mateix els hi pot donar.
Exacte.
I a més a més van...
Ha canviat tot, no?
Van canviant el vestit
a mesura que ell es va fent proves.
És a dir, que tinc un llaç aquí a l'ombro
que tenia moltes ganes de posar-lo
perquè el dibuix m'agrada molt com queda,
però és que ara el llaç aquí,
que m'estic provant el vestit
i m'estic mirant el mirall...
No va bé.
Treu-me'l.
Horrorós.
Treu-me'l.
Perfecte.
Treu-me'l i posa-me'l a l'esquena.
I ja està.
I això és la personalització total.
També fan vestits de nit.
Un vestit de festa, segurament que també.
Sí, sí.
I bueno, no són...
Ara us esteu preguntant.
Aquí, ara, et fan un vestit a mida
i aquests homes et deuen cobrar una pastada?
No.
Ja us ho dic que no.
Són realistes, no toquen de peus a terra.
I jo em vaig preocupar quan els vaig anar a veure.
Vaig dir, escolta, dic, cobreu molt?
Clar, bona pregunta.
Està clar que t'ha de costar uns diners el vestit.
I no et costa més que els que et costarien en una botiga normal, diguéssim.
No, i fins i tot hi ha moltes...
Segurament que moltes novies s'hi estan pensant de casar-s'hi.
Allò que dius, doncs demanem pressupost.
Mira, necessito un vestit amb aquestes mires.
Quan pot arribar a passar?
I a partir d'aquí ja,
normalment aquestes coses es fan a molt de temps.
Sí.
Ja hem entrat en un programa, t'has adonat, Jessica?
Sí, és molt fàcil.
És molt fàcil.
Comences a parlar de moda...
Sí.
És que t'enganxes, t'enganxes.
Això passarà a partir del dia 7 de gener,
que ja la tindrem aquí puntualment a les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda.
I a més a més també la tindreu a través del seu blog,
que podreu interactuar amb ella
i també si voleu, doncs a través del telèfon.
Això ja ho triaràs tu, Jessica, el que tu vulguis.
Totes les maneres de comunicació són bones.
Vull dir que si volen trucar,
si volen posar coses al blog,
si volen posar coses als Facebooks,
de Tarragona Ràdio, al Facebook meu,
als Twitters, tots són benvinguts.
I estic desitjant que arribi el dia 7 de gener ja,
en plenes rebaixes.
Ostres, un altre tema, és cert, és cert.
Serà el tema del primer programa, les rebaixes.
Home, a més a més ens ho deixaran,
allò que dius, en safata de diamant.
No de plata ni d'or, de diamant, directament, eh?
Tot i que he de dir que ara,
amb la nova llei,
el moment de rebaixes,
aquesta bogeria de moment de rebaixes,
just després de Nadal...
Aquelles primeres senyores
que estan a la porta del cor d'anglès esperant.
Ho tens al cap, eh?
Ho tens.
Això em sembla que s'ha acabat,
perquè liberalització de rebaixes,
liberalització d'horaris,
aquí cada botiga,
campi qui pugui.
Jo crec que això és molt dolent,
perquè arriba un moment que fins i tot
el propi consumidor ja no sap ben bé el què,
ni com, ni quan.
Volen lliberar-ho tant, tant, tant,
que al final arriba un moment
que nosaltres, com a...
Com a consumidors, anem una mica perduts.
Exacte.
Abans eres jo que dius,
mira, et saps que a partir de tal dia
tens la il·lusió de les rebaixes.
A partir de tal dia tens...
És com els reis.
Exacte.
Arriben els reis.
Ens estan traient de mica en mica
totes les il·lusions.
Poques o moltes.
Allò que dius, mira,
la temporada de tardor,
o la temporada de primavera,
o la temporada d'estiu.
Què passa?
És que, clar, les temporades...
I ara, això és un altre programa.
Veus?
Les temporades.
En quant a grans marques
de firmes de moda de l'Hocost,
com serien Zaras, Mangos,
H&M's,
Bersques i demés,
ara no existeixen.
Mira, temporada de tardor
te tinc això.
A temporada d'hivern
te tinc allò.
Oblida-te'n.
Perquè les col·leccions
són col·leccions molt petites
i les renoven constantment.
I és una llàstima
perquè al final
sembla que estiguis passada de moda
molt abans.
I l'efecte consumista
és molt dolent
perquè al final
no saps
per on comprar
i què agafar.
I realment,
si un no té
un estil determinat
i li agrada molt la roba,
acabes tenint uns armaris
que és que
els rebenta
de roba que tens.
Que normalment
sempre es deia abans
tens que tenir
un fons d'armari
i una mica vital
i a partir d'aquí
agafar els complements
i el que hi hagi
de la temporada
en qüestió
per no estar fora dona,
el que dius,
fora dona, no?
Però, clar,
et pots trobar també,
és el que deies tu,
que quan vas a comprar
et trobas,
veus,
és que ja estem
en un altre programa.
Si és que veus,
estem parlant de la Jèssica
i volem parlar
del seu programa
però és que ja entrem,
ja entrem en l'espai
directament
del que ens trobarem
i del que no ens trobarem, no?
Exacte.
I hi ha moltes coses
per parlar
en el món de la moda.
I aquí a Tarragona
també tenim altres passarel·les
que seguirem.
Exacte.
I no només a Tarragona Ciutat
sinó que obrirem
una miquita més el ventall
i allà obrirem el ventall.
Com a passarel·la,
la darrera passarel·la
que he estat jo
aquí a Tarragona
que va ser un lloc
molt bonic
i molt diferent
perquè a les escales
de la catedral,
imagineu-vos
que les escales
de la catedral
són una passarel·la
de moda.
Imagineu-vos
a les models,
he de dir,
pobretes
perquè aquelles escales
no són fàcils
de baixar.
No, no, no.
Amb els talons,
a més a més.
No, no.
No són fàcils
de baixar
amb sabata plana.
Imagina't amb els talons
que portaven les nenes.
Pobres.
Pobres, sí.
Sí, a més de veritat.
Sí, sí, sí, pobres.
Era un patiment,
però
la imatge
era
era poesia,
el que et dic.
Sí, sí, sí.
Hi ha fotografia de moda
que és poesia
i aquesta fotografia de moda
era poesia
i va de dir
que la gent
de la part alta
s'ho va currar
molt.
El meu parer
va treballar molt
en aquella
desfilada
i tinc unes ganes
de tornar-la
a veure aquest estiu.
increïbles.
I llavors ja
al gener
entrarem
a les grans passarel·les
i a finals de gener
comença a la 080
Barcelona Fashion.
Després
el febrer
és
més de la moda
total.
Total.
Madrid,
Nova York,
Londres,
París,
Milán,
en fi.
Se passen totes
el febrer.
Febrer és un no parar.
Ja us ho dic ara
que serà
de molta feina.
Jo
no puc anar-hi
totes internacionals
però a Barcelona
sí que hi estarem
i us explicarem
moltes coses
perquè hi ha
molts dissenyadors
que desfilen
a Barcelona
i que
no es coneixen
aquí.
Ni a Catalunya
ni a Espanya
perquè
Barcelona Fashion
tenen
molta
repercussió
a nivell espanyol.
I és una pena
perquè la majoria
d'ells
venen
a fora.
Venen a fora
i
i el seu negoci
està fora
perquè
aquí a Espanya
no es ven
i són dissenys
amb una qualitat
i un gust
i, bueno,
a mi personalment
m'agraden molt.
És una llàstima
que sempre és el que passa
que han de triomfar
a fora
perquè quan arribin aquí
tinguin un nom
que ve de fora
i després resulta
que són de casa,
no?
Però
justament
és el que passa.
Primer has de ser
profeta a fora
per arribar a ser
profeta a casa teva
diuen.
Després segurament
que a part de parlar
de totes les
passarel·les,
parlarem
algunes de les protagonistes
amb alguna model
d'aquí de casa nostra
que segur que deu estar
triomfant fora
com passa
i si no
parlarem
amb alguna escola
de models.
parlarem
amb escoles
amb escoles
de disseny
de moda
que hi ha
algunes
pel territori
a Tarragona
penso que hi ha una
escoles de model
que també n'hi ha
i també
amb nois
models
que sembla
que
la moda
s'acaba
amb les noies
i amb les models
les noies
models
Així ja m'agrada més
això de com portes aquí
nois models
ja està bé
ja està bé
avisa'm
si portem l'Andrés Belencoso
ja
avisa'm
avisa'm
no per anar
sobreprotegida
però allò que dius
almenys amb la idea
que el tinc aquí a la ràdio
a veure si tenim
l'agenda al llibre
jo no sé si
ah clar
ja ho tenim una mica complicat
no no però ja farem
ja farem
home seria possible
el millor via telefònica
mira
el telèfon
fa miracles
i tant
tu ja saps que
de tant en tant
algun altre famós
a les pistes
ja els posa
tot el Twitter
el Facebook
sí que fantàstic
alguna cosa enganxarà
sí
algú deu caure
i diu
ah mira
que te truco
vale venga
parlem
hola bona tarda
Tarragona ràdio
així mateix
doncs tot això
i molt més
el tindrem
cada dilluns
a les 7 de la tarda
amb la Jéssica Linares
Jéssica
presentem també
la banda sonora
que t'acompanyarà
o part de la banda sonora
que t'acompanyarà
presentem-la
presentem-la
sí
a la sintonia
vinga
som-hi
i amb aquesta cançó
la Jéssica dirà
bona tarda
i a partir d'aquí
ja
benvinguts
a l'espai
Radiofònic de Moda
de Tarragona Ràdio
i a partir d'aquí
un món de possibilitats
s'obrirà
a partir del 7 de gener
t'estem esperant
que arribi el 7 de gener
estic desitjant
que arribi el 7 de gener
i que us agradi molt
sobretot
i a més a més
donarem
més puntualitat
el teu blog
on podem trobar-te
i tot el que és necessari
per seguir el món de la moda
no només a través de la ràdio
sinó a través del seu blog
a més
perquè la Jéssica
exacte
el blog a internet
i el que convingui
exacte
exacte
doncs Jéssica
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies a tu
a la nostra família
de Tarragona Ràdio
gràcies
benvinguda als de tardes
que tinguis una bona entrada d'any
que jo crec que la tindrem
igualment
a tothom
molt bon Nadal
bon any
i que aquest divendres
no s'acaba
molt ja us ho dic ara
no no
perquè hem de començar el dia 7
amb el programa
ho tenim claríssim
és que si no què fem
no no no
que continuarem
que continuarem
Jéssica
gràcies
gràcies a vosaltres
adeu-sia
adeu-sia
adeu-sia
gràcies a vosaltres
Fins demà!