La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Noi ja tenim aquí el Beta, com ja ho podem comentar fa una miqueta.
Beta, de nou, bona tarda.
Hola, un altre cop.
I estem d'enhorabona, perquè t'he de dir que aquest senyor que està cantant ara
ja té un nou treball discogràfic a la venda.
Oh, my love.
Oh, my love. Exacte, exacte.
Amb la caràcula d'una mona molt simpàtica.
Veus?
Sí, perquè a més a més diu que ets la mona, ja saps per què, no?
No, digue'm.
Perquè és el que més apropa a l'ésser humà.
Ah, ja.
Això és el que va comentar en una entrevista al Quimi Portet.
Bé, coses d'alquimi, ell molt galàctic.
Ell sempre...
Molt cósmic, també.
Sempre el seu món.
No, no, si es troba en un estat del purgatori,
però la qüestió és que ell és molt cósmic
i per això ens agrada tenir-lo cada dimecres de sintonia.
Molt bé.
És un plaer.
Doncs bé, què et sembla si anem a il·luminar la gent
d'acabar la cosa del purgatori cósmic?
Vinga, sí.
Vinga, va, la cosa va que tot té a veure amb una obra de teatre
que es fa al Teatre Nacional a Barcelona
i que se representa aquesta obra fins a finals d'aquest mes de març.
O sigui que si algú, després del que explicarem,
li interessa, ja sap que té poc temps per veure-la.
És una obra de teatre que es titula Voyager.
Voyager.
Aleshores, de què es parla d'aquesta obra?
Doncs es parla de, és una mena de ficció perquè, esclar,
hi posa més salt que altres coses, no?
Però intenten reflectir els moments en els quals es va decidir
dissenyar la sonda Voyager 1
i els missatges que havien de contenir,
les músiques que havien de contenir,
com una mena de carta de presentació de la humanitat, no?
I aquí rau la història d'aquesta obra de teatre, no?
Que hi ha diverses trifulques, que si jo vull posar això...
Bé, en tot en sentit irònic, humorístic,
i fan referències, doncs, em sembla que hi ha personatges
que no es queixi diguin, però que fan referències
a un dels creadors de la sonda aquesta,
que va ser el senyor Carl Sagan, un investigador de la NASA,
que és qui va portar el pes de tota aquesta missió, no?
Aleshores, s'ha vingut al cap a nosaltres.
Home, i què se n'ha fet d'aquesta sonda llançada el 1977?
Haurà caducat, o no?
Encara continua operativa?
Encara continua operativa.
Molt bé per ella.
I en aquests moments es troba en una zona de l'espai
que es diu Purgatori Còsmic.
Anda.
Anda.
Sí, sí, no?
Doncs mira, resulta que la sonda aquesta, la Voyager 1,
es va llançar l'any 1977, o sigui, d'això ja no fa més de 30 anys, eh?
O sigui, poca broma.
Sí, és uns anys, han passat bastant d'anys, no?
I actualment, atenció a la dada,
està a 18.000 milions de quilòmetres del Sol,
o sigui, està bastant llunyet del que seria el centre del nostre sistema solar, no?
La Nau va entrar a finals de l'any passat,
aquestes són les últimes notícies que tenim seves, del desembre del 2011.
La Nau ha entrat en una regió entre el sistema solar
i l'espai interestel·lar anomenada Purgatori Còsmic.
I, esclar, és allò que està entrant...
No, no, estic al·lucinant, eh?
Ja veus que no dic res perquè...
Està entrant en una zona que no és terra de ningú,
per això els científics, de manera irònica,
li han posat aquest nom de Purgatori,
fent referència a aquest estat de la religió,
que no està ni al infern ni al cel.
Sí.
Doncs ells també han volgut recrear aquesta situació,
però a nivell especial,
i han pensat, no es troba ja dins dels límits del sistema solar,
perquè està a fora,
però tampoc no es troba a la mercè d'una altra força,
d'un altre sistema solar més proper,
està a terra de ningú, no?
I això li han batejat el nom de Purgatori Còsmic, no?
Doncs, què podem dir de la Voyager?
Uh, doncs és l'enginy humà que es troba més allunyat de la Terra,
i operatiu, com has dit tu, que es troba operatiu.
Ha entrat a la frontera del nostre sistema solar,
no polar, solar,
estem parlant de l'espai,
i podria arribar al desconegut espai interestelar
en qüestió de mesos,
segons van informar els científics de la NASA.
Els científics esperen conèixer noves dades
emeses des de la Voyager,
i per confirmar el moment en què la sonda llançada,
repetim-ho,
el 1977,
surti de la heliosfera,
que és la zona fins a la qual arriben
les partícules energètiques emeses pel Sol,
i que protegeixen els planetes
de les relacions de l'espai exterior.
O sigui, que gràcies al Sol,
que és font de vida,
també és font d'altres històries.
D'altres històries,
com ho he comentat la setmana passada.
Això mateix,
que porta aquestes radiacions
que fa que algunes emisores
degut a aquests vents solars,
aquestes flames solars,
doncs tinguin problemes magnètics,
doncs,
a banda d'aquests petits problemes,
és font de vida.
I té com un mantell,
un mantell que ens protegeix
de les radiacions de l'espai exterior,
aquest mantell que és l'hèliesfera,
que és la...
Sí, la part de la capa
que està més llunyana.
Això mateix,
la zona que abasta
tot el sistema solar.
Ah, d'acord.
I la Voyager,
hem dit que ja ha recorregut
gairebé 18.000 milions de quilòmetres,
i segons han comunicat la NASA,
podria haver superat
la bombolla de l'hèliesfera
i la influència del seu camp manètic
en uns pocs mesos o anys,
que és el que dèiem,
aquest mantell que té,
que abasta a tot,
a tot els planetes
que estan sota la seva influència.
O sigui,
l'hèliesfera no és que sigui
la capa més exterior del Sol,
sinó que és
tot el que té al seu voltant
i que abraça
tots aquests planetes
que estan nosaltres
voltant del Sol.
Vaja,
mai més ben dita.
Però,
Berta,
entre tu i jo,
una altra
d'aquestes broses estel·lars
que es quedarà per allà...
No, no,
va tirant.
Va tirant?
Va tirant.
Estàs segur?
Sí, sí, sí.
Perquè ara això me sona
que té una cama més cap amunt
que cap avall.
No, mira, mira.
Enten-me, enten-me.
Els científics,
davant de s'han descobert
que el vent solar
és lent en aquesta regió,
la regió del purgatori còsmic
i que bufa de forma erràtica.
Per primera vegada,
fins i tot,
es mou cap enrere.
O sigui,
el vent solar,
en lloc d'anar del Sol cap enfora,
quan arriba al purgatori,
fins i tot,
fa marxa com enrere, no?
Ah, no.
Sí, sí, és...
Es fa camp també
com una espècie com de capa.
Sí, no, de remolins, no?
Jo crec que se'n va,
però vol tornar
perquè se'n va
de la seva influència
del Sol mare
i no vol marxar
del sistema solar, no?
És com si digués,
ostres, m'estic marxant molt
i torno, no?
Això ho han detectat
gràcies a la sonda
aquesta,
a la Voyager 1, no?
I que,
que, doncs,
ells diuen als Alansa
que estan viatjant
per un territori
completament nou.
I diuen també
que no s'hauria d'esperar
molt
per esgrinar
com és de veritat
l'espai
entre les estrelles.
O sigui,
l'espai
fora d'aquesta influència
del Sol
que ens
abraça a tothom, no?
O sigui,
l'espai
que...
que és això,
que no hi ha res, no?
O sigui,
que gràcies
a que aquesta sonda
segueix funcionant,
doncs podran veure
com és l'espai
fora del sistema solar,
que cosa que no s'havia
fet fins ara.
Han hagut de passar
30 anys
i gràcies a aquesta sonda
ho està comprovant
mitjançant les seves mesures
que estan enviant
a la Terra, no?
Les dades
que indiquen
la seva situació
provenen de sensors
de la sonda
que han detectat
un augment
de la intensitat
del camp magnètic,
ja que es troba
en la vora
de l'eliosfea
on les radiacions
de l'espai
interesteral
comprimeixen
els límits
de la zona
de la influència
del Sol.
És una zona
que és la barrera
entre l'eliosfea
del Sol
que ens protegeix
i les radiacions
de l'espai exterior
que no estan
sota aquesta influència
protectora, no?
És clar,
i aquestes dades
que envia
són, però,
molt interessants
per saber
com és l'espai exterior
per si algun dia
algun segle,
algun mil·lenni,
a més a més
de voler anar a mar
que no és res
perquè estaríem
dins del sistema solar
volguessin anar
a fora
del sistema solar.
Aleshores,
els problemes
serien molt més greus.
Però, Beta,
és el que t'arrava a dir,
si a poques feines
arribem a mar
i arribem
en una sèrie
de condicions
que, clar,
ja sabem
que quan el genu humà
vol arribar...
Vietjar per dins
del sistema solar
gràcies a l'eliosfera
aquesta manta
protectora
es pot fer,
ens protegeix el Sol
perquè no el perdem
mai de vista.
Hem anat a la Lluna
i hem tingut el Sol
al costat.
Anirem a mar
i tindrem el Sol
al costat.
Sí, sí, però ara,
clar, el viatge
més enllà...
A fora del sistema solar
què es trobarem?
Matèricament
ha d'haver més sols,
no?,
amb les seves planetes
al voltant...
Però els sols
entre sistema solar
i sistema solar
hi ha un espai buit
que és això
el progratòric còsmic.
I aquest progratòric còsmic
que és el que s'està trobant
la sonda Voyager...
Però tot això
no pertany
a la mateixa galàxia,
o no?
Sí.
O són petits forats...
Sí, sí,
No, no, forma part
de la mateixa galàxia
en la que ens trobem nosaltres.
Però, esclar,
sistemes solars,
doncs, esclar,
tenen al seu voltant
els planetes.
En aquest cas,
el nostre sistema solar
tenim la Terra
i els altres planetes
i tenim la nostra protecció
i fins a anar
al sistema solar
que tinguem més a prop
està bastant lluny.
I entre un sistema solar
i l'altre
hi ha un buit
que és això
el progratòric còsmic.
I aquest buit
és el que no sabem
que hi ha.
I quantes radiacions hi ha
i què és això
aquestes radiacions
que fa que el sol
no arribi,
no entri
en el nostre sistema solar.
Doncs, esclar,
la Voyager està sortint
d'aquesta protecció
i a veure,
pobretà,
que li passarà.
De moment com
no és un ser humà
va aguantant.
Però,
potser,
ens donen unes dades
d'uns índexs
de radiació
enormes
que bé
que l'home
és que no tindrà ni
ni d'allò
on s'ha de sortir
del nostre sistema solar
a moltes segles.
A veure,
també és un aparell,
diguem-ho així,
de 1977.
77, sí.
Clar,
també no està
amb la darrera tecnologia
podríem dir
que teníem ara.
Podríem dir que no.
I clar,
devia ser allò,
aquella paraula
que de tant en tant
ens agrada dir
que és allò rudimentari.
Molt rudimentari,
molt pionera,
però efectiva,
efectiva
perquè encara funciona.
Ella es fa servir
la Voyager.
Serà,
peta,
sí,
diguem-ho.
Segur que és rusa.
No, no,
és de la...
És americana?
És americana,
sí,
de la NASA.
Estàvem dient que...
Ah, d'acord, d'acord.
No, no,
l'altre dia
ja saps que normalment
els russos
són molt efectius
en aquest aspecte.
Sí,
són molt efectius,
però en aquest cas
els americans
després de molts fracassos
al final
van tenir
un punt d'inflexió
que va ser
el poder arribar
ells primer
a la Lluna
i això els va fer
encoratjar molt
i donar molta...
no sé com ho diria ara...
molta empenta,
molta empenta
a aquests projectes
i aleshores doncs
arran d'aquest punt
d'inflexió
que van tenir
l'any 69
després de moltes lluites
fracassades
amb els soviètics
què va passar
doncs
els nord-americans
van tirar amunt
i van venir
doncs
diversos èxits
després,
no?
Tenim
les funcions...
els transbordadors
especials
que també és una cosa
que els russos
de moment
tampoc no han aconseguit.
Fins i tot
els han utilitzat
els americans
els transbordadors
especials
i han arribat
a jubilar-los
després de tant
de temps
per funcionar
o sigui que
han tingut diverses...
No els defensis.
No, no, no s'estic defensant
però
s'ha de reconèixer
que
els primers moments
els soviètics
eren els que
portaven
la primacia
amb l'investigació
especial
però
l'any 69
va ser
un punt
d'inflexió
molt important
perquè
els que anaven
al darrere
passessin
en primer lloc
com si fos
no cursar
això
de
això
I ara hi ha
pregunta que te faig
Sí, no
I la cançó aquella
que m'havies demanat
no sé si és que
no l'hem posat
o...
Home, doncs
sí,
se'ns ha passat
Havíem d'il·lustrar
Havíem d'il·lustrar
això del Voyager
amb una cançó
però mira
la pots anar llançant
de fons
Sí, la deixem
no que soni una miqueta
Que sona una mica
Sí
A més a més
la cançó
clar, porta el nom
Sí
Voyage
Voyage
Voyage
Sí
Aquest viatge
era diferent
Sí
Era diferent
explicant
Sí
Però
però deixa'm acabar de dir
una cosa molt important
de la Voyager
que
a més a més
de fer tota aquesta feina
de
de buscar dades
de portar-les
cap a nosaltres
que és el que hi ha
més enllà
del sistema solar
doncs
també transporta
un missatge
sobre l'home
i la seva situació
en univers
A més a més
també mesura
les radiacions centrants
i sortint
per determinar
doncs
el seu pas
per les frontides
al sistema solar
i des de mitjans
del 2010
la sonda
ha detectat
una reducció
de les partícules
energètiques
emeses
des del sol
que ara són
dues vegades
menys abundants
que en els cinc anys
anteriors
mentre que ha detectat
un flux
cent vegades
major
d'electrons
de l'espai
interestel·lar
o sigui que
evidentment
a mesura
que s'allunya
del sol
les partícules
energètiques
emeses
pel sol
van disminuint
són dues vegades
menys
abundants
que en cinc anys
anteriors
mentre
esclar
a mesura que
se va acostar
en aquesta frontera
l'última frontera
en aquest cas
la nostra última frontera
que seria
aquesta sonda
la Voyager 1
ha detectat
un flux
cent vegades
major
d'electrons
de l'espai
interestel·lar
allò que ens fan
imaginar
Star Trek
quan viatja
per l'espai
interestel·lar
ostres
sí
sí
sí
aquella velocitat
això mateix
ara la Voyager 1
és la nostra
Star Trek
que tenim
més
avançada
allò
a l'última frontera
i volíem
incidir
en el missatge
que porta
sobre l'home
i la seva situació
en l'úni més
i aquí
rau també
les paròdies
que hi ha
a aquesta obra
de teatre
del Teatre Nacional
de Catalunya
el Voyager
perquè
esclar
ells
els de l'obra de teatre
fan teatre
i tot ho
comandifiquen
però segur que
quan van haver de decidir
què posem
quines imatges
posem
i com ho posem
van tenir
les seves
científics
tot comandat
repetim-ho
pel Carl Sagan
però al final
van arribar a un acord
i el que porta és
una silueta
de dos humans
un home
i una dona
l'home
i la dona
amb la mà
aixecar així
en so de pau
perquè si
algun marciano
de l'exterior
veu aquesta nau
vegi que
això que tenim
dos braços
tenim dues cames
i que anem
en so de pau
aleshores també hi ha
un missatge
en el qual
és un missatge
de bona voluntat
de pau
és un missatge
en el qual
nosaltres
som
pacífics
esclar
s'amaguen
moltes coses
evidentment
esclar
no es posen
les guerres
ni els bombes
neuclears
ni res
però esclar
de cara a l'exterior
van voler ser
els extraterrestres
deuen dir
què m'estan venent
aquesta gent
van voler ser
políticament
correctes
i aleshores
fan un missatge
i fins i tot
hi van posar música
i llavors
van posar música
clàssica
i van posar música
moderna
dels Beatles
si hi ha cançons
de butils
que estan rodant
per l'espai
perquè si
algun extraterrestre
de fora
el sistema solar
l'estrava
pugui veure
que bons
que som els humans
això ho porta
la boeja
veta
però no s'ho creu ningú
ni els propis
extraterrestres
que és pensant
que són rucs
però està
això està
a més a més
d'enviar-nos dades
si és que vindran
aquí
i veuran com estem
i de quina manera estem
que ens barallem
per un tros de pa
en vez de poder dividir-ho
i que hi ha més gent
que pensa en les seves butxaques
i que som egoistes
de mena
aquesta reacció
que es tingui tu ara
que esclar
que fa riure una mica
perquè esclar
tot és molt políticament correcte
el missatge
però no és veritat
això li han tret punta
aquests comedians
els que fan
l'obra de teatre
perquè esclar
a l'hora de posar
el missatge més
jo no he anat a veure
l'obra de teatre
però m'ho imagino
que durà sortir
el hippie de torn
ai posem floretes
posem que som així
i de sortir tot el científic
home els anys 60
sí que es venia
això del power
però ara mateix
però a l'obra
durà sortir el científic
que he de dir
i si posem una bomba tòmica
perquè vegin com som
i la cosa
i que quan vinguin
que tranquils
que el primer que farem
serà matar-los i obrir-los
per a veure si han de venir
els altres
per a veure com ens hem de defensar
per això hi ha entret punta
aquesta obra de teatre
però bé
finalment
doncs van decidir
les coses dolentes
no posar-les
i posar aquesta siguleta
de l'home i la dona
en su de pau
un missatge
doncs que són pacífics
que ja poden venir aquí
que cal si obrirem les portes
mira, està el Beta
no s'ho creu
és allò que dius
sempre o altres
i després
músiques
músiques
doncs
que hem pogut criar
els humans
de sobres clàssiques
fins a sobres modernes
com les Vitas
acabo de dir
no vindran
no sé
no cal que
canviem
no cal que
canviem una sonda
amb aquest missatge
som molt intel·ligents
ells ja han vingut
i han vist com som nosaltres
bé, doncs
aquesta és la notícia
que us volíem donar
mira que a mi m'agrada
perdona en Beta
que feia un kit-kat aquí
és que aquest cap de setmana
vaig poder veure la pel·lícula
del Men in Black 2
Els homes de negre
sí
m'agrada molt aquella idea
la idea
que els extraterrestres
ja estiguin aquí amb nosaltres
sí, sí
estan camufats
exacte
el que passa és que clar
nosaltres no estem preparats
és que a més a més
a la pel·lícula
es deixa molt clarament
que no estem preparats
per qualsevol extraterrestre
sigui de la mida que sigui
no, no
o sigui del tamany que sigui
no, ni ho estarà mai
ni la intel·ligència artificial
ni la de res
no, no
no en sabem
bé, doncs
no sé si ho sabies
doncs això
la Voyager 1
porta aquest missatge
i bé
i és la
la darrera frontera
que tenim nosaltres
i de moment la cosa
doncs
mentre tant puguin alimentar-se
de
del sol
que estigui fora
el sistema solar
però mentre tant
puguin arribar
els ràdics solars
les plaques solars
que té
s'aniran alimentant
i podrà donar informació
o sigui de moment
que vagi fent
que vagi fent
està bé
està molt bé
a més
tenint en compte
que té ja uns quants anys
el 77
i que a més a més
està en ple funcionament
que encara continua donant dades
i encara continua estant allà
i a millor
ens sorprèn
ens sorprèn
moltes altres coses
el que dèiem
no
del sistema solar
i del sistema solar
i aquest buit
que no sap tan bé
cap a on va
això mateix
purgatòria i cosmi
i bé
i acabem
aquesta petita notícia divertida
i és que
bé divertida
divertida
pels que ho pateixen
no
però és que
s'ha donat el cas
que un de cada cinc internautes
usa la wifi
d'un altre usuari
o sigui que
hi ha gent molt espavilada
però a més a més
que hi ha gent molt espavilada
hi ha gent
que no se sap protegir
com hauria de fer-ho
a la seva wifi
que té a casa
i és que
un de cada cinc internautes
accedeix a la xarxa
a través de la connexió wifi
d'un altre usuari
segons recull
l'estudi
sobre seguretat
de xarxa sense fil
a les cases
de l'estat espanyol
del segon quadrimestre
del 2011
l'informe
posa de manifest
l'ús generalitzat
de les connexions wifi
ja que
8 de cada 10 usuaris
accedeixen a internet
per a una xarxa
d'aquestes característiques
i el 74%
ho fa a través
del seu propi router
i un 25%
sol connectar-se habitualment
a la xarxa pública
i un 11,9%
entra a internet
a través d'un wifi
d'un amic
o d'un veí
piratilla
aquí 12%
quasi 12%
i que també anem a llocs
segons quins llocs
també per connectar-nos
és que
aquí no estem parlant
que te connectis
a una xarxa
d'un cafè
bar
que aquesta sí que està permesa
que t'entres a la xarxa
d'un altre usuari
que no t'ha permès
i és que
els sistemes de protecció
que haurien d'estar xifrats
doncs no es fa
no es xifra
en el sistema de protecció
i la gent
doncs hi serà
com si es digués
la porta oberta
a casa seva
campi qui pugui
no ho feu bé
heu de xifrar la wifi
perquè hi ha gent
molt espavilada
doncs sí
això m'has d'ensenyar
que jo no en sé
jo crec que la meva wifi
campi qui pugui
segur
si no ho xifres
però seguríssim
això és com una contrasenya
és una clau
però s'ha de seguir
les instruccions
i és molt senzill
però el que passa
que la gent per mandra
o per desconeixement
ho fa
i s'ha de xifrar
com tu
fiques la teva contrasenya
al teu telèfon
perquè doncs
no entri ningú més
o la teva contrasenya
de corrent
bé
bé
hem de marxar
que hem de passar
per vinília
ostres sí
i també tenim
el sobrino del diablo
que havíem d'entrar
ara
doncs vinga
seguint
seguint
la mateixa història
del Voyager
anem a un grup
que es diu
Motiblus
que els anys 80
van treure un disc
que es deia
The Long
Distance Voyager
o sigui
la llarga distància
del viatger
tot va referència
a tot
a la sonda aquesta
hi ha una cançó
que es diu
Veteran Cosmic Rocker
que és com
es fan imaginar
com si un
un astronauta
d'uns forts rockeros
anés a l'espai
i és forts veterària
fins i tot
i aquesta és la cançó
que volem acabar avui
al
al nostre espai
no?
de la Terra Esplana
l'espai vinília
és aquesta no?
a veure
sí senyor
Veteran Cosmic Rocker
veta
fins la semana vinent
ens anem directament
a les estrelles
vinga
pugem-hi
pugem-hi tot
vinga
a reveure
adiu adiu
Don거's fight
he's called
while a dressing
room was called
his home
a pride of fools
guardin' behind
he's afraid
he's gonna die
he's the apple
of the eye
he's the apple
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!