El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba a d'Ordo del català.
El millor barco de guerra de la flota d'Ultramà.
El timoner i el nostre amo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a les mans,
els nois de Calella feien un cremar.
Mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
Visca, visca, avi Ramon Deneu, bona tarda.
Bona tarda.
Estava esperant aquest punt, eh? Ja ho notava, no?
Que estava jo aquí aguantant, aguantant metge.
No, no.
El que passa és que no el sento gaire.
No va ser bé, eh?
Ara una miqueta més bé.
Jo pujo volumen i feia el que necessiti, eh?
Vale.
Vostè mani que jo faig.
Jo, ja ho sap.
I ara, gràcies, gràcies.
Avi, doncs a què li sona estrany?
Que dius, ai, que estem a la ràdio, però estic a casa meva tranquil·lament, eh?
Sí, sí, però no, em falta això, el contacte directe.
Ja ho farem la setmana vinent.
Perquè, escolta'm, és el que deies tu, és la primera vegada que fem un programa que ho faci per telèfon, eh?
Vull dir que em trobo rar.
És veritat.
Perquè mira que...
Quants anys, avi, que portem junts?
Quasi vint.
Per això.
I en vint anys crec que és la primera vegada i alguna vegada potser, però molt puntual, s'ha fallat
i normalment ha estat per temes de salut, eh?
Sí.
La majoria d'elles, però no, no.
Avui no és el cas.
El que passa és que jo deia, mira, millor que estigui a casa calentet...
Doncs, bueno, mira, no, saps què passa?
Què?
Encara em trobo aquí, ara, davant del telèfon així, d'aquesta manera, m'ha vingut un record.
Ah, no?
Sí.
Bueno, un record, doncs, que passa a vegades això que estàs tancat.
I com que estic tancat, doncs, de vegades parlarem dels gossos, per exemple.
Ah, els gossos tancats.
I començant la història, nosaltres, abans de la guerra, uns tios que no teníem fills i nosaltres vivíem en un xalet.
Sí.
Llavors el tren, que era el mixto, era un tren que portava mercancies i portava un vagó o dos de passatgers.
Sí.
La tercera.
Però llavors aquells trens portaven una espècie de perrera, perquè si algú portava algun gos, el posava a la perrera i quan arribava al lloc, sortia el gos a la perrera i no passava res.
Però a vegades sabia gent que un gos, per exemple, sabien de desfer-se'n i a més d'abandonar-lo com fan més de vegades, agafaven i posaven un paper i deien, aquest gos es diu tal, és això, té aquestes qualitats, el que sigui.
Si alguna persona es fa càrrec d'ella, serà molt agraït, el que sigui.
I llavors, què feia aquest tio? Com també era un sentimental, agafava aquell gos i el portava allà, el xalet aquest que teníem. Saps com ho dir?
Sí, sí, sí.
Llavors jo em vaig trobar allà fins amb 3 i 4 i 5 gossos de diferents classes, diferents d'aixòs, però tots criats en cases com s'havien de criar.
Llavors jo, pràcticament, vaig a aprendre l'idioma dels gossos.
Ana.
Si no l'idioma, la manera d'entendre'ls...
I de respectar-los, que això és molt important.
I ara jo t'explicaré les maneres de pensar d'alguns gossos.
Imaginem-se que jo transmeteixo aquests pensaments.
Quan digui aquesta cosa, no ho diré per algú directament, ni diré indirectament.
Parlo en general.
D'acord.
Que ningú us doni per l'al·logic.
Resulta que un gos aquest dia comentava és que resulta que les persones tenen a anar a fer les seves necessitats.
Nosaltres ens porten a passejar per tot arreu i, si en tenim ganes, no ens porten potser perquè no hi és o no hi ha un lloc adequat.
Però resulta que ens crida el gos quan és la persona que ens porta, que té l'obligació de recollir-ho quan els deixem.
Cosa que molta gent no ho fan.
Com ho sap.
I això és un perill, reconeixem que és un perill per una persona distreta, que rellisca i cau.
Llavors és el primer que fan aquests gossos, aquests gossos, i no són els gossos precisament.
El gos se tracta i va com el tracten i el porten.
Això passa quan te faig una interrupció.
No, no, endavant.
Endavant.
Abans, a Tarragona, hi havia dos o tres colomars.
El port, les palmeres, on hi anaven els coloms.
Llavors la gent anaven allà, portaven menjar, retrataven amb el colom de les mans, el que sigui.
Ara resulta que vas pel carrer i, en més de brutícies de gossos, també en trobes de coloms.
Si hi ha una miqueta d'humitat, fons una rediscada, que trengues les costelles i encara hi ha gent que les deixes.
Critiquem si fan treure els coloms, si no els coloms.
O sigui, que hi ha carrers que per una cosa o per l'altra, això.
Doncs, bueno, això a part, eh?
Sí, sí, sí.
Tornem amb els gossos.
Amb els gossos, per exemple, avui en dia, tothom, doncs...
Mira, a vegades hi ha persones que van a comprar i agafen el gos i lliguen a la porta.
El gos, tot quiet, està allí, molt ventiquet, el que sigui.
Clar, ve algun cri, alguna persona que al gos no li fa gràcia o li té por i hi ha un problema.
Aquell gos se'ls mira, m'ho dic, això no faré res, però aquell que està al davant té por.
Vull dir que és un altre costum que tenim.
Sí, sí, sí.
I clar, és allò que dius, moltes vegades hi passa, no, avi?
Entens?
Hi ha un altre pel carrer que porta el gos sense la moralla ni res, quan suelta o el que sigui.
Ai, no fa res el gos. No.
Les persones no fem res.
Però quan agafa un atac, canviem.
Un gos no fa res.
Però, a vegades, jugant, pot fer caure un cri, pot fer caure una persona...
I ho fa amb innocència, aquell gos.
Ho fa perquè és alegre.
Com fem nosaltres quan som alegres, no?
Però hi ha aquest problema que llavors el que no passa mai, passa.
I així ens trobem, per exemple, després que hi ha persones.
Dic persones, eh?
Sí, sí, persones.
Per no dir el que sigui.
Ai, els fa gràcia un goset pel nen o per la nena o el que sigui.
I jugant.
Això no es fa, això no es fa.
Aquell goset se va fent gran.
Quan aquell goset ja ha viscut fan nosa perquè el crió i no està per aquelles punyetes,
i a casa estorba o el que sigui, llavors què passa?
Diu, llavors ens agafen, ens porten per una carretera,
ens abandonen i a nit quedes.
I després que has fet l'edifici d'aguantar les impertinències del crió o de la persona.
En canvi, hi ha gossos que tenim la satisfacció de fer companyies a persones grans.
Hi ha persones grans que es troben soles i el gos encara que no ho sembli.
Si tu mires un gos, veus que et mira d'una manera que sembla que esperi que li diguis alguna cosa o com si t'entengués.
Tot depèn de com te'l mires i com l'acarícies.
Sí, sí, no és allò de dir...
Quin mort m'ha caigut a sobre, no?
No saps en qui estic.
Doncs això serveix per a moltes persones que els hi fa companyia.
A altres persones els hi va molt bé agafar el gos i portar-lo a passejar.
Però aquest passeig del gos serveix molt a la persona perquè el fa caminar.
Cosa que a vegades no farien sense el gos.
Això és una part bona, avi.
Ara parlo dels parts bones del gos.
En canvi, hi ha d'altres que els inciten a lluites amb altres gossos.
Això ja és més fort i més dur.
Llavors, quina culpa en tenim nosaltres?
Diferent d'aquests boxejadors que eren voluntaris.
I anaven a boxejar perquè eren voluntaris i era un deport.
Però nosaltres quina culpa en tenim aquells incitats entre germans?
O sigui, que dintre d'això hi ha una sèrie de coses d'aquestes, eh?
Per exemple, després tens que molts gossos també serveixen deportivament per fer carreres.
També, és veritat.
Però serveix de distracció.
Però, bueno, aquests gossos s'han acostumat.
Altres s'han acostumat a anar a caixar.
És cert, sí, sí.
El caixador disfruta amb el gos, però el gos també disfruta.
Quan veu que l'amo ha caixat una peça, el que sigui la porta,
allí els peus del caixador, i veu la satisfacció,
també és una alegria pel gos.
No, i tant.
M'entens.
Després hem de pensar que hi ha hagut gossos que han salvat gent.
I moltes vides, és veritat.
amb un incendi, aquest alcriu.
En un altre puesto visat.
En una finca s'han quedat vist sols, però han vigilat.
Quan ha anat algú per dir, han bordat, o com vulguis dir-li, i han guardat allò.
Però pensa també que els gossos, a la societat, han fet molt de favor.
perquè quants derrumbaments els gossos han escarpat per dir les ruïnes aquestes
en busca de si hi ha alguna persona vivent.
No, no, no, sí que sí que sí.
Eh?
No li traiem tots els mèrits que tenen, eh?
I a més a més els hi podíem posar molts més, eh?
Per això et dic.
altres, amb la neu, que és Sant Bernard, tu mateix, buscant gent.
O sigui, que els gossos, si els analitzem, no diré que tenen un altre sentit.
O sigui, que a vegades no els jutgem com no els hem jutjat com patejar.
Després tenen en compte que n'hi ha de policies.
Els li donen una prenda perquè sentin les xors digitals o el que sigui.
I aquell goss busca.
I arriba a trobar el delinqüent o el criminal.
Sí, sí, sí.
Gràcies a un goss que ha agafat les pistes d'una cosa que ha tingut.
I també els que són d'antidroga, que també eviten que molta droga vagi com vagi.
O sigui, que ens trobem amb un panorama, per exemple,
que jo, doncs, mira, m'ha fet recordar...
El trobam jo tancat aquí a casa avui.
Sí, mira.
M'ha fet recordar també que no som persones,
però també d'antí dels seus sentiments,
de les seves maneres de pensar...
M'entens.
Sí, sí, perfectament.
M'ha agafat per explicar aquesta aventura, aquesta historieta, aquesta...
No ho sé, com vols que t'ho digui.
Avui estava inspirat i...
A lo millor que té algun goss que li ha abordat aquesta nit.
Després hi ha una altra cosa.
A vegades hi ha gossos que es creen...
Els veïns se queixen.
Però clar, no calla, no calla.
Ara, ara, per què hi ha d'anar, allò?
Però clar, resulta que el gos d'aquí a dalt,
el que sigui, se'n van de parranda,
o se'n van anar d'on volen,
el gos el deixen suet allà,
clar, aquell gos també s'enyora,
o li falta els seus col·lectius de faltar,
i llavors els veïns,
no, clar, aquest gos, no hi ha manera.
Però els inquilinos,
un perquè es parell, l'altre perquè es conegut,
l'altre perquè sigui,
no diguem que aquell gos molesta.
Molesta.
Molesta.
Clar, i que les nens curda i que després...
I aquest poble gos,
doncs mira,
no ho sent el que diem,
però no som guard,
que fos persona
i sentigués el que pensem i diem d'aquell gos,
que no té cap culpa,
que el deixin tancat en un pis,
o agafen, i segons com,
el balcó,
o el terrat.
Ostres, sí que també n'hem vist, eh?
També hem vist, sí, sí.
I llavors mira,
el balcó o el terrat,
és un gos.
És un gos, és un gos.
Pobret.
Però,
però és algo de la vida.
Clar,
i és de la casa, no?
Que per això el tens.
Per això et dic,
que a vegades ho hem de pensar,
i també tindre un respecte
a aquesta classe d'animals,
que escolta,
podríem parlar d'altres animals,
que hem fet moltes coses.
Ui,
aquí entraríem,
avi,
aquí entraríem i podríem fer una especial, eh?
Ho sap, no?
Sí.
Bé,
jo suposo que,
sabria molt greu que els uïers interpretessin malament,
però mira,
m'ha agafat així com,
com allò,
al bar del foc,
recordar aquells gossos que teníem,
perquè tenen en compte que jo,
quan aquells gossos que hi havia,
segons el tipus de goss que hi havia,
perquè hi havia uns que tenien quasi,
no diré mig metro d'alç, eh?
Però hi havia d'altres que tenien, doncs,
20 centímetres o 25,
saps?
Hi havia tot.
amb això,
els feia sentar,
i amb les mans,
doncs,
i quan estaves menjant,
venien pel costat,
i amb la pota,
pam, pam,
a la cama,
m'ho ha dit,
escolta,
si sobra algú que estic jo.
Guardeu-m'ho, no?
Guardeu-m'ho.
Vull dir que,
si els cries,
i els hi parles,
i els hi dones carinyo.
No et contesten.
Clar.
Però sembla que t'entenguin,
si els tractes com els de tractar, no?
Exacte.
Has de pensar que els gossos s'atracten o s'atracten,
però pensa tu en les persones,
com s'atracten moltes vegades,
o es tracten o d'això,
doncs clar,
els gossos es tracten d'aquesta manera,
perquè són sers que pensem,
però sí,
però tenen sentiments, eh?
No, no, però avi,
jo li volia comentar una cosa, també, eh?
Digues.
Que moltes vegades,
i això ho estem aprenent de mica a mica
en aquests programes especials,
que intenten domar els gossos,
o almenys gossos que estan així com una mica descarriats,
els tornen a centrar,
i podem veure tranquil·lament que aquests gossos
resulta que necessiten una miqueta,
no de madura,
sinó de comprensió,
que clar,
els tractem com si fossin humans,
no ho són,
són animalons, no?
Sí, sí.
Per això que,
clar, una mica responsables som tots, no?
Jo dic,
el que passa que a vegades
la culpa és nostra
de no posar-los en condicions,
deixar-los sueltos,
potser en un presto que hi ha uns crios jugant,
deixar-los sueltos aquell gos,
potser t'han de jugar també,
però clar,
davant d'aquests crios
es posen el tir al damunt,
o, en fi,
m'entens?
O un gos que està maltractat,
es pensa que tot home que va al seu costat
ha de maltractar,
i es mira amb recel,
perquè té por,
no m'entens?
Vull dir,
tot depèn també,
passa amb les persones
que segons com ens criem,
o les criem,
són i som d'una manera,
m'entens?
Perquè si tu agafes una persona
que les hem desgarriada,
o el que sigui,
segons com la tractes,
arriba,
arriba a Tidra Caliu,
saps com vull dir?
de Tidra.
Sí, sí, sí, sí,
perfectament.
Aquest dia,
l'autobús,
que estàvem assentats,
hi havia una mare
i la filla assentats,
una manieta de 7 o 8 anys,
amb profenyes,
i la mare diu,
nena,
posa-te l'alfalda,
que jo,
aquest senyor se senta aquí.
Jo no m'aixeca,
i llavors la mare
es va aixecar i va aixecar.
Ho ha sentit, no?
Va fer la nena, eh?
Llavors,
me la vaig aixecar,
i dic, nena,
no te'n recordes
quan eres petiteta,
que tu, a vegades,
estaves malament,
la mama et portava l'alfalda
i et donava això,
i et apreciava i tot això.
Al cap d'un moment,
aquella xiqueta
es va aixecar i diu,
mama,
assenta,
l'alfalda.
Vull dir,
tot depèn de,
en canvi dius,
no, no,
que és mal educat, no,
incites,
i amb els gossos
passa el mateix, saps?
Si te'ls mires,
jo recordo
quan jo tenia la botiga allà
al plaç del Pallol,
en sec es va fer un gos
que anava una miqueta així,
d'aquella manera,
però,
venia,
i va mirar el meu educat,
mirant, mirant,
i jo no sé què li vaig dir,
i em va quedar mirant.
Doncs,
bastant,
no hi havia cosetes,
perquè veia que estava com perdut.
Sí, sí, sí.
Crec que aquell gos cada dia,
venia un rato a dir,
a treure'l al cap,
a veure si li deia alguna cosa.
Què en diu?
Sí.
Sí, sí,
home,
jo et parlo anècdotes.
No, no, no,
clar, no,
però que moltes vegades...
Sempre que parlo,
puc demostrar tot el que dic.
És desagradable,
a vegades,
és bonic,
però,
quan parlo,
és perquè són vivències d'avi.
No, no, avi,
tant i tant.
El que passa és que moltes vegades,
és allò que dèiem,
que els gossos,
jo crec que tenen aquest altre sentit,
que potser els humans hem perdut
o hem atrofiat,
no se sap el que hem fet amb ell,
però que ells encara,
doncs,
dintre del què,
doncs, són animalons.
Bueno, però escolta...
Tenen més enllà, potser,
de les nostres coses, no?
Sí.
Ara la gent
vesteix més els gossos
perquè van pel carrer amb el gos,
digat, vestidets,
se'n posen vestidets especials,
tot el que sigui.
Abans no,
abans no hi havia tants gossos pel carrer,
perquè la gent tenia més mania pels gats.
Sí.
Tenia més mania pel gatet...
Habia, això,
tot això va a modes.
No treu?
El gatet,
com que no sortia la gent tant de casa,
el gatet feia més companyia a la casa,
el posaven d'això,
el gatet d'això.
Però, clar,
un gatet no pots portar-lo pel carrer.
I ara, clar,
segons quins gossos,
veus uns quins trossets,
que ja semblen d'adorno,
ja semblen de pelutxes d'aquestes,
dels gossos.
M'entens com vull dir?
I tant.
Ara els gossos,
fa més coses,
fa més bonic,
fa més d'allò.
Però,
els gossos,
però,
ara jo et parlo,
avui he parlat dels gossos.
Sí.
Però tenen en compte,
que els cavalls,
els cavalls també són,
com,
tenen el seu sentiment també, eh?
Home, clar,
són magistros,
són fantàstics.
Hi ha cavalls,
que estan tractats,
i vas,
i l'acarícies,
i t'espera,
no et dius res.
Saps com vull dir?
I qui diu el cavall,
diu altres classes d'animals.
M'entens com vull dir?
Perfectament, avui,
perfectament.
Jo he fet la comparació avui dels gossos,
però normalment,
tota classe d'animal,
com a la vida...
ara,
ara això,
anava amb segones,
això de tota classe d'animals?
Anava amb alguna intencionalitat específica, avui?
Eh?
Dic, anava amb una,
amb alguna intencionalitat, això?
No, no.
Ah, no, no, no.
Deixi'm-ho preguntar, eh?
Deixi'm-ho preguntar.
No, no, perquè saps què passa a la vida?
No, no.
No, no, no.
Ja t'hi acostumes i t'has d'enfrontar,
saps com vull dir?
No, per això li deia,
perquè és que m'ha fet una intencionalitat així com...
No.
Dic, si algú s'ho pren una intenció,
allà ell,
perquè suposo que no s'ha tranquil,
però jo tranquil·lament
dic a la gent que no va per ningú.
Són viències que he passat jo,
que m'ho introduït a tots els nostres animals,
perquè també tenia un periquito,
que aquest periquito ja arriba un moment,
que el tenia a la porta
i quan venien crios i ells jugaven
i aquest periquito, doncs, i jugava.
I veient Ramonet.
Ah.
I quan venien i veient,
Ramonet!
Salta!
Salta!
I estàs tan acostumat a sentir-ho,
que semblava que ho sentigués,
però jo que per instint ja sabia
el que li demanaven.
Vull dir que els animals,
com nosaltres,
de vegades hi ha una persona que no l'entens,
però quan la tractes l'entens, no?
Que sí.
I tant.
que em perdonin les comparacions,
però en realitat la vida és així, saps?
Doncs sí.
Avui, avui,
no em surten ni les paraules.
Anava a dir-li que avui estem molt inspirats, eh?
Avui, mira,
hem tractat de la part dels animals,
vam parlar de la canalla,
i anem obrint, no?
Anem obrint, no?
Anem obrint l'expectativa, avui.
Crec que potser m'he inspirat
l'estat de tancat aquí a casa, avui també.
Deu-s'hi-jo.
Deu-s'hi-jo.
Que vols ser lliure,
vols ser lliure, avui,
vols ser lliure.
Vull que sigui comprensiu.
Vull dir que la gent també comprenguin
que avui la faig des de casa
per les circumstàncies que estem vivint.
Ah, no, no, no, i tant.
I a la vida passa això.
Segur les circumstàncies,
vivim, fem i diem el que diem.
Exacte, exacte.
Espero que ningú s'hagi enfadat,
que pensin els que estem a la bola del foc
explicant vivències, veterinetes...
Les nostres històries, no?
Perquè abans,
abans també,
si com ara tothom,
els diaris,
revistes d'això,
i el que sigui,
abans també era boniquet
quan agafaven aquells contes de patofet,
aquella sèrie de coses,
com que no hi havia televisions,
n'hi havia el que hi ha ara,
la gent se'n recollien
i vivien,
o s'inventaven contes,
o llegendes,
m'entès?
Sí, sí, sí.
També era bonic dintre el meu,
perquè ara,
ara, per exemple,
et trobes un criat de 4, 5, 6, 7, 8 anys,
o no,
amb el...
Clar, clar, clar,
que llavors dirà, vinga, jugant, jo...
Clar, clar,
això no pensa.
Està pensant només estar jugant amb aquell aparato.
Sí.
Però no pensa que pot inventar-se alguna història,
pot viure alguna altra cosa,
m'entens?
I això fa trencar una miqueta aquelles cosetes
que abans se vivien a bord del foc.
Exacte.
I pot veure-ho tot de diferent manera.
M'entens.
Sí, sí, sí, perfectament, avi, perfectament.
Avi, que ens queden 4 minutets,
i el que podem fer és dir que la setmana vinent
ja el tindrem aquí amb nosaltres.
Això espero.
Encara que n'hi havia, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Avi, que jo també li he de confessar una cosa.
Digues.
Ha estat dir-li que millor que es quedés a casa,
i he pensat, ai...
Saps jo què dius?
No, no.
La propera vegada el vull aquí, eh?
Sí, però he vist que quan parlo
se'm nota una miqueta, doncs,
el carregament.
Sí, sí, sí.
Però jo, d'altres formes,
una vegada m'he trobat,
però he procurat vindre i complir,
doncs,
i espero, doncs,
que els que s'escolten,
que prengin paciència si alguna cosa els ha agradat,
però que reflexionin,
que no hi ha mala intenció...
No, no.
Total contrari.
...que facin comparacions.
I tots els gossos,
però hi ha moltes classes d'animals,
moltes circumstàncies a la vida
que es poden fer pensar el per què i el com de les coses.
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
Hem de ser tolerants,
entens?
Hem de ser tolerants...
I hem de tenir una miqueta de tot, eh?
Sí.
Que tampoc ens passem,
tampoc ens passem.
El que passa és que hem d'intentar ser solidaris,
però també trobar-se que hi hagi solidaritat
per a l'altra part.
Ui!
El que passa és que no és sempre recíclo.
Per això et dic, per això et dic.
Ai, no em surten les paraules.
Per això et dic.
Hem d'intentar ser solidaris,
però sempre hem de rebre una miqueta de solidaritat
per part dels altres.
Doncs sí, doncs sí.
Si no, la gent comença a créixer
i després ve això que ve.
Que pensem que som una cosa
i la de la veritat fracassem
però no som una altra.
Som una altra, no?
Som una altra totalment diferent.
Doncs, avi, que me l'alegro molt de sentir-lo.
Moltes gràcies.
Que la setmana vinent més,
que tornarem amb més de l'avi Ramon
i esperem que aquí en persona, no?
Sí, sí.
I xerrant i fent el que convingui.
Molt bé.
Jo, amb el seu permís,
he triat una cançó dels Mecano
per tancar el programa,
ja que parlàvem de gossos.
que parlàvem de gossos,
també va haver un gos
que va obrir la carrera especial
ja fa molts anys
i que deien que es deia Laika
i que va ser una gosseta russa
que van enviar cap a l'espai.
Veus, veus?
Veus?
I és que els gossos han fet de tot,
han fet de tot els gossos.
És com la història
i la història.
Sí, sí.
I proves que han fet i...
En fi.
Molt bé.
És una...
És fantàstic.
Avi, gràcies.
Molt bé.
Adéu-sia.
Adéu-sia.


Alarca, adiós.
En la base todo era silencio,
esperando alguna señal.
Todos con los cascos en la oreja,
oyeron a la perra ladrar.
Mientras en la tierra una gran fiesta.
Gritos, grises, llantos y champán.
Laika mirada por la ventana.
¿Qué será esa bola de color?
¿Y qué hago yo girando alrededor?
En la base todo,
¡Aaah!
Preparado está ya el cohete para saltar.
El control en tierra dice al Aika
y a oi...
A.
A.
A.
A.
A.
A.
A.
A.
A.
A.
A.
Fins demà!