Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No esteu buit...
Si és per la paraula, per la part del verb buit, no?
No, és el número buit.
És buit, no? Jugeu amb els números, d'acord, d'acord.
Això la pel·lícula, la sèrie Numbers, té la culpa?
No, que va...
No, tampoc. Ni l'he vist, ho veus?
Això de les matemàtiques, jo deien que no anirien bé, eh?
No, simplement ens va agradar molt el nom,
tenia força i ens va en quedar amb buit.
També, mira, entravem a assajar a les vuit,
preníem cafès a vegades a les vuit i vam dir, mira, pues...
Fiquem. Sí, sí. Home, és xulo.
Sí. Vuit, no?
Ens ha donat molta sort, la veritat.
Heu mirat a través del numerologia i això,
a veure què és el que donava aquest número vuit.
Tu ja saps que cada número representa una cosa diferent.
No, hem mirat, però ho mirarem.
Seria una de la seva, no?
Hem de dir que ja fa més o menys,
ara hi ha, no sé si dir 3, 4 anyets,
des del 2009, que aneu rodant, no?
Doncs sí, va començar tot el 2009, sí, sí.
I com va ser això, que vas trucar un dia al Ramon,
i a Ramon, anem a fer algo, anem a fer algo que m'avorreixo,
anem a fer algo.
I ja de pas, digue-li a l'Òscar,
encara que torni, que vingui.
Sí, l'Òscar i Llorenç van venir després,
i la veritat és que amb el Ramon van composar,
acabat el primer disc, diu qualsevol,
que és el que ens ha portat fins aquí,
fins a 15 dies i una nit,
amb un treball que, bueno, que estem molt contents,
que està tenint molta repercussió,
i que a la gent li està agradant molt,
i a nosaltres ens està encantant que els agradi tant.
La veritat és que s'ha notat una milloria
i una evolució en aquests 3 anys,
i estem juntat amb gent que ens ha fet créixer.
I quan ja es posa tot això més o menys sèrio,
perquè al principi m'imagino,
a veure, poso una miqueta allò de...
començar una mica de casualitat,
amb aquella maqueta,
que s'intenta arribar a tot arreu,
però quan ja comencen a fer cas
i que veus que, dius,
ostres, que hem de començar a gravar,
que entrem a l'estudi,
que fins i tot hem d'anar a fer una miqueta
de bolos radiofònics i de diaris,
i que ja tenim bolos físics també,
que tenim gent que ens segueix.
És molt maco seguir-ho des d'un principi,
perquè ho hem viscut des de baix,
o sigui, ja portem molts anys,
i la veritat és que 8 va començar el 2009,
però ja havíem estat tocant altres grups,
i sabíem el que era treballar una mica la música
i que està tot molt complicat.
I ho valorem molt per això, també.
O sigui, la veritat és que ha sigut un somni
fer realitat per tots nosaltres.
Poder arribar a tanta gent
i que a les ràdios ens mimintant
i que a la tele...
Bueno, hem tingut molta sort, la veritat,
i la gent que ens acompanya,
també la discogràfica,
i això et recolza molt,
i la veritat és que per una persona
que ha viscut la música des de petit,
ho valora.
Sí, i a més t'empeny una miqueta més
a continuar, no?,
a fer millor les coses.
Sí, i tant, i tant.
Però també és un repte, a la vegada, no?
Home, sí, sí,
va funcionar molt bé enviar qualsevol,
i era tot un repte a 15 dies d'una nit.
Està'm acollonits, eh?, la veritat.
Home, això no es diu per la ràdio, home.
Carles, per l'amor de Déu.
No, això no ho diguis per la ràdio.
No he dit res.
D'acord.
Passa la cabra.
Passa la cabra.
I la veritat és que jo crec que ho hem aconseguit.
Hem fet un dia qualsevol,
potser ha sigut,
15 dies d'una nit ha sigut la continuació
d'un dia qualsevol.
Hem volgut continuar la mateixa línia,
i jo crec que s'han millorat una miqueta.
A més, també es nota allò que dèiem,
que estem una miqueta madurant
dintre del que és el món de la música,
els productors,
la gent que també us envolta
i també us mira.
Segurament que et posa la seva...
el seu granet de sorra, no?
Encara que potser no voluntàriament,
però jo de...
Ostres, aquesta guitarra en aquesta cançó
ara entraria fantàstica.
Sí, la veritat és que
en 15 dies d'una nit
vam tenir la sort de comptar amb Manu Guix,
que ha sigut el productor del disc.
Manu Guix?
Sí.
Manu Guix.
Mira que a mi m'sona de...
Aquest senyor que era aquell que sortia a la tele?
Aquest senyor que canta també.
Aquest gran música,
aquest gran música i compositor, sí.
I que també hi toca molt bé
i que ho fa també molt bé les coses.
Ho fa molt bé, sí.
No, doncs no sabia què era, eh?
Era una broma, Carles, era una broma.
Imagino, imagino,
que el Manu és superconegut.
I la veritat hem tingut la sort de comptar amb ell
i tant com a professional com a amic,
genial, genial.
Molt bé.
Però alguna vegada li heu dit
Manu, sisplau,
vés-te'n cap a casa,
que ja és hora.
Perquè ja saps que a ell,
com no li ha agradat la música tampoc,
ni res de res,
senyora, per favor,
que descansi ja aquest home, eh?
Ha sigut molt divertit, la veritat.
Per això es diu 15 dies d'una nit,
que ha sigut els 15 dies que hem estat gravant el disc
i la nit, que hem posat una nit
per posar una.
Sí.
Que hem estat de festa
i gaudint-lo molt, la veritat.
Sí, sí, ha sigut molt maco.
I de record d'aquella nit
tindrem un nou treball discogràfic
de cara a la propera.
Alguna cosa sortirà, segur.
Seguríssim.
Aquesta nit us tenim,
recordem, a partir de dos quarts de deu
a les a la zero.
Sí.
Com us moveu a sobre l'escenari?
Què és el que trobarem
si ens aprovem aquesta nit?
Amb aquesta gira de 15 dies d'una nit
de presentació us trobareu
un directe especialment fet per aquesta gira
amb moltes sorpreses en el directe,
amb potser convidats sorpreses
durant tota la gira.
Ei!
Això és bo, eh?
Sí, això està molt bé.
Molt bé, sempre s'ha de sorprendre, una mica.
I sobretot us trobareu un grup
que us ho donarà tot en directe.
Molt bé.
I segurament que fareu repàs, no?
Dels treballs discogràfics.
Farem tot.
Alguna coseta, jo que deies, sorpresa?
Es pot anunciar?
Home, no.
Si és sorpresa, haureu de venir.
Això d'una ràbia, Carles?
Això d'una ràbia que no t'ho pots imaginar, eh?
No sé, però imagina't que jo et dic alguna cosa
i llavors em pengem a les altres.
Em pengem, em pengem a les altres.
I dir un petit comitè a la ràdio com que no.
Després t'ho dic.
És, d'acord.
Aquesta nit tots tenim a Tarragona,
però no sé com està la vostra agenda.
Com la teniu?
Doncs aquesta nit estarem a Tarragona.
Sí.
El dia 17 de febrer estarem a Casino Aliança.
Molt bé.
De Poblenou, a Barcelona.
I el 22 de març estarem al Cursal, a Manresa.
Perfecte.
I anirem donant més dates.
Durant aquestes setmanes ja han sortit més dates
de la gira de presentació, Girona, Lleida.
anirem informant a poc a poc.
Molt bé.
Intentarem arribar a tot arreu.
I la presentació a casa, com va anar?
Perquè normalment la casa sempre és la primera.
No.
Encara no ho heu fet?
No, no, no.
És que la presentació,
la primera data de la presentació és a Tarragona.
Ostres, nosaltres tenim el luxe de tenir-vos aquí presentant.
Ostres, home, és que normalment t'ho pregunto,
perquè, clar, quan mires les agendes dels concerts,
no posen les que ja estaven o les que ja han passat,
sinó ja t'ho posen de cara al futur.
I ara jo pensava, ja està,
la carta de presentació o el disc
s'ha de presentar primer a casa
i després ja fer ruta, no?
Casa nostra és tot.
Ah, de cara.
La bandera és allà on hi estigueu, no?
Clar, això mateix.
Ara m'has agradat, ara m'has agradat, veus?
Ah, sí, així.
I de raó no serà el primer.
Molt bé.
Ostres, quin luxe.
Doncs de veritat, gràcies per la part que ens toca,
per haver-nos triat.
I a més a la sala 0,
crec que és un lloc així com bastant maco
per poder anar
i esperem que tingueu tot el recolzament de Tarragona
i que us porteu un bon sabor de boca
d'aquí de les nostres contrades.
Això esperem, no ho dubtem.
No et vull deixar marxar,
perquè, clar, jo abans he parlat de l'Òscar,
he parlat del Ramon
i tu me deies, i el Llorenç?
Ja, Llorenç.
Presenta'm-los tu una miqueta
amb els quatre components que estareu.
Doncs l'Òscar...
Bé, presentaré més, encara.
Vinga.
L'Òscar és el bateria del grup.
Sí.
Vale?
Un noi molt maco.
El Llorenç és el baixista,
que és el petit del grup.
Sí.
I el Ramon no és part del grup,
sinó és el compositor i productor del primer disc,
però tenim molta amistat
i sempre posa el sobranet de sorra a 8.
I després tenim els nostres músics,
que són genials,
la Núria al piano,
l'Albert,
l'Albert que ve de Lleida,
que és guitarra solista, també,
i el Pol que ve des de Figueres.
O sigui, tenim un grup
que està repartit per tota Catalunya.
Molt bé.
I si voleu saber més coses
d'aquesta gent que es diuen buit,
teniu el MySpace,
que teniu la de coses que teniu posades.
A més, els vídeos,
podeu veure els vídeos,
Gaudí, de cançons com Cada Cop,
Júlia, Crida, etcètera, etcètera, etcètera.
I a més a més,
podeu veure com són en directe allò que dius
però, mira, abans de menjar-nos el caramel
vull tastar-ho una miqueta, no?
Clar, mira, una mica abans.
Allà també ho teniu,
teniu el merchandising.
Oi, que bo, eh?
Les samarretes, que xules.
Sí, sí.
Bueno, estrenem una samarreta nova aquesta nit.
Ah, sí?
Sí.
Que és la que anireu a tots els concerts
amb la mateixa fila o què?
Intentarem...
Bueno, per merchandising,
intentarem estrenar una samarreta avui
i aniré canviant durant tota la gira, en principi.
Ostres.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Però aquesta d'avui tant en blanc i negre
com en positiu i negatiu, per entendre'ns,
aquesta també es pot, per exemple,
avui a la sala 0,
tindreu algun lloc on podrem agafar el CD
i també les samarretes?
Tindrem.
Ah, fantàstic.
Jo, com podreu gaudir de tot allò.
Molt bé.
I al final del concert
també intentarem estar amb tota la gent que ha vingut
i fer-nos fotos i tot.
Ostres, que guai.
Bueno, això també s'agraeix, eh?
Sí.
Perquè moltes vegades depèn de com...
A veure, jo entenc que després d'un concert
que pugui durar una hora i mig
o al voltant de dues hores,
clar, allà sobre l'escenari ho heu donat tot
i arriba un moment que dius
bueno, me'n vull dutxar, vull anar cap a casa, no?
Estim cansats, però s'ha de tenir en compte la gent que ve
i que són els que fan que estiguem allà.
Doncs sí.
Són els que manen.
Carles, moltíssimes gràcies.
Dona records als companys d'avui.
De la teva part.
Que vagi molt bé aquesta nit a dos quarts de nou del vespre,
dos quarts de deu, perdó, a les a les zero.
Tenim la gent de vuit.
I després, el que dèiem,
entreu a MySpace, allà està tot
i segurament que també s'intenten investigar una miqueta més.
Ens trobarem més coses d'aquesta gent
que, mira, que ens han encantat
i que tenim l'oportunitat de tenir-los avui mateix a Tarragona.
Gràcies de nou.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-sia, bona tarda.
Adéu-sia.
He canviat els pans de tot arreu
He posat taulons a les finestres
Espacis de cas
He sentit
Una veu que em deia
Passaré
No pots fer res
Què vols de mi?
Què t'he fet jo
Per un sol cop
Que ben cada que t'has pensat
Amagat
Darrere de la porta
Aguantant
L'aire et respira
I no posaré mai més
I no posaré mai més la música
Forta
Perquè no
Et pensis que sóc allà
Què vols de mi?
Què t'he fet jo
Per un sol cop
Que ben cada que t'has pensat
Què vols fer més
Si jo no vull
Ensenyar-te res
És de mi
Surt al sol
I penso que ja està
Que s'ha acabat
Que m'has oblidat
Però em disprec
I me n'adono
Que ets aquí
Al meu costat
És desesperant
Què vols de mi?
Què t'he fet jo
Per un sol cop
Quedem cada què t'has pensat
Què vols fer més
Si jo no vull
Ensenyar-te res de mi
Què vols dà a mi
Pa-pa-para, pa-pa-pa-para
Què vols dà a mi
Pa-pa-para, pa-pa-pa-pa