a les tardes de Tarragona Ràdio.
Segur que la coneixeu, és la sintonia que ens porta cada dia cap a Ocina les Gavarres.
Però avui hem portat un trosset d'Ocina les Gavarres cap aquí,
cap al nostre estudi de Tarragona Ràdio.
Ell és el Josep Eduard, príncep, el gerent d'Ocina les Gavarres.
Josep Eduard, benvingut.
Bona tarda, com estàs?
Molt bé.
I li hem posat deures, el que passa que déu-n'hi-do, quina feinada,
i hem pensat que seria més senzill, però és que clar, s'han posat tots d'acord,
i m'ho comentaves fora d'antena, que si els premis Gaudí,
que si els Goya, que si els Òscars...
Tot el mes de febrer.
És veritat, que és el mes del Sina, per excel·lència, el mes de febrer o...
Donar premis, és el mes donar premis.
Ja, però no hi ha més mesos a l'any per posar-se d'acord?
La veritat és que ho podíem repartir més, perquè ens aniria molt bé aquí, això, eh?
Que volia que fessin el febrer, l'altre març, l'altre abril...
Llavors vas pescant èxits de diferents pel·lícules i les pots anar reforçant.
Però bé, és una manera d'actuar, suposo que la indústria ha decidit
que el febrer és un dels mesos més fluixos i més curt,
llavors han decidit que aquí s'ha de potenciar més que cap.
Doncs mira, a més ja venim també dels altres premis, no?
Ara no me'n recordo, m'he dit allò que t'hauria dit...
Els Globus d'Or.
Ara, veus? Ara, sortirà els Globus d'Or, que també diuen que és l'avançada dels Òscars...
Són els periodistes, d'europeus, que voten la millor pel·lícula, sí.
Després hi ha els premis Ritchie o el Sitchie.
Està a tots els que vulguis.
Sí, no, que són els premis de broma.
Ah, bueno, va.
Que no els deixo gaire, jo.
Que són els que...
La pitjor actor, la pitjor actriu, la pitjor pel·lícula...
Que també està molt bé.
Sí, són divertits.
Aquesta la creu, no?
Sí, sí.
De vegades hi ha pel·lícules que han fet molta taquilla, que hi ha el millor director...
O sigui, millor director d'Olec.
I és la pel·lícula de més taquilla, no?
Dius, bueno, és relatiu també, els qui donen els premis, no?
El que és admirable és que els actors, tant siguin els bons o els dolents per entendre'ns,
passen per recollir el seu premi, no?
I dius, mira, encara que m'hagin reconegut com a pitjor actor, dius, mira, xampó la idea i agafo, no?
És una manera de publicitat, també.
I se torna glamorós, també, el fet, no? Vull dir, que suposo que al principi era una mica de mofa
i al final es converteix en un event.
Llavors, clar, tot el que siguin els events, els actors els agrada,
i ni que sigui per riu els seus mateixos, doncs ja està bé, també.
Doncs sí, posar-hi una miqueta d'humor, no?
I tant.
He estat veient la cartellera.
Sí.
Tela, eh?
Quan vulguis comencem.
Sí?
A veure, amb quina vols començar?
Jo te tenia preparada, potser la que més sona per avui.
J. Edgar, sí?
I tant, endavant.
Quan la moralitat decae i les bonnes persones no facen nada, el mal florece.
Una societat reticente a aprender del pasado està condenada.
Nunca debem olvidar nuestra història.
Nunca debem bajar la guardia.
Edgar, llegaràs a ser el hombre más poderoso del país.
A mi entender, cuando un hombre forma parte de esta oficina,
debe comportarse de forma que jamás pueda ser criticado por su conducta.
Señor Tolson, necesito a alguien en quien poder confiar.
Quiero que sea mi mano derecha.
¿Lo entiende?
Le necesito.
Imagina que todos los ciudadanos de este país pudieran ser identificados por su huella dactilar.
Imagina lo rápido que los encontraríamos si cometieran un delito.
¿Recuerdas el expediente que iniciamos de su esposa?
La señora Roosevelt.
¿Podrías hacerme una copia?
¿Eso es legal?
A veces hay que saltarse las normas con el fin de proteger al país.
Por favor, déjeme ver las transcripciones.
Puede enseñárselas a su hermano, señor Kennedy.
Dígale que tengo una copia.
El presidente tiene miedo.
Ni toda la admiración del mundo puede llenar el hueco que deja el amor.
Somos pecadores, Edgar.
Hemos tolerado la falta de legalidad y adquirido proporciones diabólicas.
Tienes las manos manchadas de Sandra, Edgar.
¿Cuál es exactamente su preparación para ocupar el puesto de director de la oficina?
¿Mi preparación, señor?
Ya no sé en quién puedo confiar.
¡Te conozco muy bien!
¡Eres un pobre hombre sin corazón y copiado!
No te marchitas como una flor.
Sé fuerte.
Sí, mamá.
Ya va siendo hora de que esta generación sepa distinguir entre los villanos y los héroes.
Incluso los grandes hombres pueden corromperse.
No sé si es como sona el tráiler de J. Edgar, que es el señor de la FBI, que durante molts anys va estar manant a la FBI i que va tenir els seus més i els seus menys.
I és una seva pel·lícula, podíem dir, biogràfica, més o menys.
És una biografia, sí.
Està basada en fets reals.
És el fundador de la FBI, que és una entitat que tothom coneixem, que ha fet moltes coses, de bones i dolentes, suposo, com a tot arreu.
I que ella es va encarregar, doncs, una mica, crear aquesta xarxa, crear aquest poder fàctic, no?, que és la FBI.
Llavors, darrere tenim el Leonardo DiCaprio, sobretot protagonista, que, curiosament, no està nominada als Òscars, vull dir, és una d'aquelles pel·lícules que m'estranya, que els Òscars no l'han tractat bé.
Jo tinc els seus arguments, suposo que és un tema que potser ja s'ha tratat altres vegades, del tema de l'espionatge, del comunisme, del...
Bueno, no he acabat de quallar dins l'ocell i els Òscars.
I després, el que m'estranya més és el gran director que hi ha al darrere, que és Clint Eastwood, no?
Jo, quan veig una pel·lícula de Clint Eastwood, no me la perdo, considero que ella és el mestre actual del cinema i, per tant, s'ha de seguir sempre de prop i no pari de ser en cap, d'aquesta.
Per això, tinc els meus dubtes pel tema de la... que l'acadèmia no hagi donat gaire... no gaire res, vull dir, clar, i català.
I això em fa pensar que potser no és una pel·lícula per molts cinèfils, per tant, potser m'agrada més i tot.
I també podria ser que potser toca segons quines coses que no interessa que es vegin.
També pot ser, també pot ser.
Perquè ja saps que depèn de quines pel·lícules, i a mi m'ha estranyat que aquest tema el toqués el Clint Eastwood,
però normalment ja saps que hi ha un director que és el polèmic per naturalesa,
que sempre ha fet aquestes pel·lícules, el J.F.K. i companyia,
que clar, quan m'has dit, home, Clint Eastwood, pot a Edgar, haurà tocat algun fil,
potser la forma d'expressar no ha acabat d'agradar...
El mío ha sigut una miqueta incòmode amb algú determinat...
Però això ha parlat altres vegades, perquè, per exemple, el Mel Gibson és un crac.
Un altre.
Un crac, és conservador, a tope, i ha fet pel·lícules contra els americans,
contra els britànics, contra els britànics, a tope, no?
El patriota, el Blair Hart, i l'han considerat.
Potser, a més, contra els anglesos, que no pas contra els americans, no?
Contra les estadounidenses.
Però, en aquest cas, és una pel·lícula que s'ha passat una miqueta desapercebuda,
en aquest sentit, però jo crec que el Clint Eastwood sempre fa coses interessants,
i si la temàtica és una que és escabrosa, doncs què passa?
Sí, sí, sí, no passa res.
Està bé, vull dir, està clar que un personatge així ha de tindre els seus misteris
i ha de tindre els seus perjudicis, i les seves malifetes, seguríssim,
i les seves coses bones, està clar.
Però tu ja saps també que la doble moral aquesta...
Existeix, està clar.
El doble racero, que es diu, en la qual utilitzen els americans.
Sí, sí.
Perquè per unes coses són molt liberals, són tot el que tu vulguis,
però segons quines coses no me les toquis...
Els costa molt parlar d'ells mateixos, els costa molt.
No, per això, per això et deia.
Els americans, per als americanos, no?
I clar, estem parlant del que va ser el jefe de l'FBI durant molts anys,
i que va tocar moltes tecles, entre elles, diversos presidents dels Estats Units,
que els va tenir també molt lligats en curt, eh?
I va fer allò de l'impremta digital amb el dit,
vull dir que és un personatge complicat, complicat,
i suposo que no ha acabat de quallar,
però tot i així jo crec que segur que està d'anar en pel·lícula,
i la interpretació de l'art de DiCaprio deu ser esplèndida,
perquè jo he vist les imatges d'altre aè, i em donen ganes de veure-la,
i a més a més espero una visió profunda de Clint Eastwood.
Jo, si tinc classe de Clint Eastwood, mai es queda en la superfície,
sempre aprofundits en moltíssim els personatges i en les històries,
i això és una gran cosa que jo sempre li he parlat a aquest director,
i seguiré valorant-li seguríssim després d'aquesta pel·lícula.
Hem de dir que la trobem a la sala 14 d'Ocina de les Gavarres,
i que anem amb d'altres, perquè Déu-n'hi-do,
ara jo estava entre llops i vampirs,
i no són crepúsculos, eh? No són crepúsculos.
Aquest xup en sang.
Vinga.
No és un ser humano, és una aberració de la natura.
Durante 12 anys me mantuvieron cautiva.
La dosa ha escapado i està en el edifici.
Ara, els humans dan caza a l'icàntropos i vampirers.
Està és una nueva guerra.
Habia oído historias de los guerreros de la muerte.
Decían que eran del pasado y que nunca regresarían.
No reconozco este mundo.
Llevábamos años viviendo a salvo
y traes a humanos a esta reunión secreta.
Luchad, plantadles cal...
Algo más ha escapado.
Sea lo que sea, es más poderoso que nosotros.
¿Dónde está Michael?
Aquest Underworld, el número 4 ja, eh?
4 pel·lícules d'Underworld.
I continua la noia tan agressiva com la primera vegada, eh?
I tan guapa.
Sí, també és veritat, és veritat.
Ei, que té un tipín de dona que tot s'ha de dir, eh?
Això és veritat.
La Bikinsale.
És que m'acosta, eh?
Aquell Bikinsale.
Que la vam veure tan tranquil·la i tan enamorada
en aquella pel·lícula que invadien els japonesos.
A Pearl Harbor.
No que eres la mateixa?
Ah, sí, sí, sí.
Ah, veus?
Sí, sí, sí.
Ara m'haves vistat, sí, sí.
Sí, sí, que el Pearl Harbor era la noia.
Així que feia un paper pastelot allí, eh?
Clar, i ja era la xica, no?, de la pel·lícula protagonista.
No, la veritat és que, a veure, és una entrega més, però és d'aquelles pel·lícules
que els agraden els llops, els vampirs, una mica els que els agrada una mica de sang i fetge,
en aquest sentit, els agradarà.
I a més, és un plantejament diferent.
Aquesta vegada els llops i els vampirs s'han d'unir perquè els humans es volen destruir, no?
Com som els humans?
Que dolents que som.
Sempre, el que és diferent de nosaltres sempre ho volem destruir, està clar.
És la nostra tendència.
Llavors, una mica la idea és aquesta i, a més a més, l'opció en 3D, que és un format 3D
de l'estil d'abatar, molt bo, o sigui, que també qui vulgui disfrutar de xuclades de sang
i esgarrapades a distància curta també ho podrà disfrutar bastant, no?
Home, això de xuclades ha quedat així, no?
Sí, home, clar, això està bé.
Home, a mi m'agrada l'home llop aquell que és petitet, petitet aquell que surt de...
Què me deies, 3 o 4 metres, a l'home llop aquell?
És un súper llop.
És un súper llop.
Home, és que clar, a veure, entre tu i jo, si ens trobem un home llop com aquell,
la que el volem...
No ens ho va passar amb el King Kong, pobre, i el vam agafar de la seva illa.
Ja, però espero que no existeixin els súper llops.
Tampoc, jo tampoc.
Home, alguna mutació hi haurà que encara no coneixem.
Sí, encara ens quedem tots mutats, ja també.
Encara ens quedem tots com els còmics, encara ens ho entenen.
Hem de dir que Underworld 4 la trobem a la sala...
A veure, a veure, trobo la sala 3 i també la sala 10.
Aquestes dues sales recolleixen aquesta pel·lícula.
Amb els dos formats, podreu veure amb el format de sempre o amb el format 3D,
que ja diria que aquesta vegada val molt la pena, per tant,
que si vulgui arriscar, endavant que no ens decepcionarà.
Molt bé.
Anem a una altra, una altra pel·lícula que, a més a més, té segell i Òscar,
també podria ser.
Almenys l'actriu protagonista que aquesta vegada fa d'home.
Anem-hi?
I tant.
No, no, no, és guapíssim.
Los hombres como él se aprovechan de las chicas y luego las dejan tiradas.
Sí, pero que te quiten lo bailado.
¿Y las apariencias?
El señor Hoover-Page trabajará aquí por la mañana y tiene que quedarse a dormir.
¿Conmigo, señora?
Sí, señor Nobs.
¿Con usted?
Engañan.
Dios santo, es una mujer.
No me delate.
¿Cómo se llama?
Albert.
Su nombre es real.
Albert.
No tiene que ser una persona diferente a la que es.
Ha sobrevivido todos estos años, ha trabajado duro y ha ahorrado dinero.
Lo tiene escondido debajo del colchón, ¿verdad, señor Nobs?
Sí.
Había pensado en comprar una pequeña tienda.
Podría haber una mujer despachando.
No pensará en casarse.
¿Quién es la afortunada?
¿Le apetecería dar un paseo?
Me está invitando a salir con usted.
Claro.
¿Por qué no?
Huele a dinero.
¿Le gustaría entrar?
De acuerdo.
¿Por qué no va disfrazado?
Soy camarero.
Y yo médico.
Ambos vamos disfrazados de nosotros mismos.
Es un bicho raro.
Por lo menos, tiene modales.
Pero sus modales no te llevarán hasta América, ¿verdad?
Nuestra tienda tendría un gran éxito.
Y nuestra boda sería maravillosa.
¿Qué hombre le pediría a una chica matrimonio sin haberle dado ni siquiera un beso?
Tengo que contarte algo.
Él no la llevará a América.
La dejará aquí.
Yo cuidaré de usted.
¿Por qué no me dices a mí lo que le has dicho a ella?
Yo no sé si es un dream, com diu la cançó, per allò d'un somni, o és un malson, aquest Albert Nobs, però va, és una altra de les pel·lícules que ens oferíeu.
Què em pots dir d'aquesta pel·lícula?
Aquesta pel·lícula té una gran interpretació, que és de Glenn Close, que serà la lluita ferrissada a Mélia Strip, que fa de Margaret Thatcher, que estarà entre elles dues, seguríssim.
No hi ha cap dubte que hi ha només dues opcions perquè s'emportin l'estatua de Telen y Joc Triu.
Llavors, és un personatge que fa d'home, perquè està en una societat irlandesa del segle XXI, molt estancada, molt, bé, en aquest sentit, que va tigar per enrere, no?
Llavors es veu obligada a disfassar-se d'home per poder treballar.
O sigui, tota la història hi ha per aquí.
Llavors, comença a passar amb el Jordom i resulta que ho fa perfecte.
A partir d'aquí comença a agafar la fama, comença a conèixer altres personatges dins del cervell que també tenen històries semblants.
s'enamora d'una dona, bueno, s'acomplica la història moltíssim.
Llavors és la dificultat, no?, de fer el paper d'un home durant tota la pel·lícula, fer-lo creïble,
i a més a més totes les coses que li puguin passar, no?, en aquest sentit, els moments que poden descobrir, que s'ha d'amagar,
i la dificultat aquesta afegida de ser dona, en canvi ser home no, o sigui, és el doble personatge, aquestes valitats,
i fa una interpretació excel·lent i crec que serà una dura candidata per Mary Lestrip.
Però jo crec que la Mary Lestrip, no sé per què em dona el nas que el té més que ha guanyat, eh?
No sé, eh? A millor després es posen sorpreses, però tu ja saps que les veus que sortien
i que parlàvem de la dama de ferro, que deien que ja la tenia a la butxaca gairebé, no?, que no...
Clar, l'avantatge que té la Mary Lestrip és que fa un personatge de dona.
Clar.
Llavors interpreta una dona i llavors el registre és més creïble, crec jo.
En canvi, clar, una dona interpretat d'home, doncs sí que ho pots fer creïble,
però té una dificultat extra perquè estàs interpretant un personatge d'un altre sexe.
Llavors, encara, la Margaret Thatcher ho fa increïble.
Jo vaig entrar un dia per donar-li un cop d'ull, perquè a vegades me fa passar per les sales,
i vaig tardar mitja hora a sortir de la sala, perquè m'he quedat absorbit.
Parlar-me de Lestrip, és que t'amenja, veus ella com m'està parlant,
està explicant les coses, està explicant la història, no?,
i a mi és un personatge que em cau malament, molt conservador,
va trencar moltes coses, va ser molt heavy, no?, aquest personatge dint la història...
La Margaret Thatcher.
I una dama de ferro, no?, que ha passat a la història per una persona molt rígida,
intransigent, no?, vull dir que dius, no és un personatge que caigui simpàtic.
I tampoc cau simpàtic veient la pel·lícula, però sí que...
Però te la creus.
Però te la creus.
Llavors, això, clar, és una interpretació molt important, no?,
en aquest sentit, perquè normalment aquest tipus d'interpretacions
pot fallar això, no?, que el personatge no te'l creguis.
I la Margaret Thatcher en tots els moments està increïble.
La recomano a tothom.
El Bernalz encara no l'he vist, no us puc dir que...
També us la recomano, però no us puc dir si aquesta interpretació
és creïble des del 0 al 100, no?,
des dels minuts 0 al minuts 100,
però sí que us puc dir que tant l'altre com l'altre van juntes cap als Oscars.
Maria Strip, bueno, segurament, però està allí, eh?
La Gran Clos sempre està allí, és una actriu, i no crec que ho tingui fàcil.
Bueno, esperarem a veure aquesta.
El que passa, el que sí que fem és convidar-vos a la sala nou,
que és on es troba aquesta pel·lícula d'Albert Nobs,
i anem cap a una altra que... no sé què em diries d'aquesta.
Es diu Bajo amenaza, i clar, tu joies dintre de casa,
amb una caixa forta no en tens gaire, no crec jo?
No dic caixa forta.
No?
No em sembla greu, però no.
Si teniu una caixa forta a casa, i a més a més sou viatjants,
i agafeu i esteu constantment amb diamants i joies,
guardeu-les al bany, i no les tingueu a casa,
que després pot passar com en aquesta pel·lícula, més o menys, eh?
Senyor Scroojar, soy Kyle Miller, ¿cómo está usted?
Mamá, ¿puedo ir a una fiesta?
Venga, Avery, esta noche no.
Opino lo mismo que tu madre.
Lo pasaremos bien.
No quiero una cena familiar, quiero ir de fiesta.
No quiero reunirme con tus abogados, sino contigo.
Esta noche está bien.
Señor Miller.
Sí.
¿Podemos hablar un momento con usted?
¡Corre, Sara!
Bien, ahora esta es mi casa y estas son mis reglas.
Papá ha llegado.
¿Qué quieren?
No sé.
¿Qué tal si comenzamos por la caja?
Tarde o temprano vas a poner tu pulgar.
La pregunta es, ¿seguirá pegado a tu mano?
Te vimos tasando diamantes, montones de ellos.
¡Por favor, Kyle!
¡Abre la caja!
Nos matarán, Sara, nos matarán si lo hago.
Eje, Kyle.
Mi hermano pequeño y tu encantadora mujer, ya sabes.
Por eso estamos aquí.
Abre la caja.
Aquí lo bo es poder veure el tráiler, clar, i entenem aquests crits i aquestes coses.
Aquí lo bo és poder veure el tráiler, clar, i entenem aquests crits i aquestes coses, però clar, així per la ràdio queda una miqueta posar la imaginació, no?
Poden fer una mica la idea que hi ha molt de marro, en aquella casa hi ha molt de marro.
A veure, parlem dels protagonistes d'aquesta pel·lícula.
Hem de parlar de Nicole Kidman i de Nicolas Cage.
Exacte.
Mai havien interpretat una pel·lícula junts.
Junts, no? És veritat.
És la primera que ho fan.
S'ha de dir que tant un actor com l'altre va ser descobert per George Schumacher, que és el director de la pel·lícula.
O sigui, que també va descobrir la Demi Moore i algú més.
O sigui, és un director que les seves pel·lícules no passaran a la història, però és un gran descobrir d'actors.
I el que fa en aquesta pel·lícula és una mica, és tratar un tema ja bastant fet, que és el de...
Tens una casa, una parella d'èxits, que a tots els va bé, tenen molts diners,
té una filla una mica, que té mà educada, que té una edat difícil,
i estan els tres allí tranquil·lament, a casa seva, tots feliços, i en sec els venen a atracar.
I a partir d'aquí sembla ser, sembla ser perquè no ho sé encara...
Jo he vist una miqueta el trailer.
Si pots et diguis una mica d'idea.
Hi ha un munt de girs que al final ja no saps qui és l'atracat, l'atracador, el que puja, el que baixa o el que va més enllà.
I són el bonic d'elles pel·lícules que si t'afegeixen una mica més d'incògnita, no?
Encara es fan més divertides.
Perquè a vegades segueixen molt el mateix amb el patró, no?
I llavors dius, ostres, potser és una més del muntó.
No, no, sou tranquils perquè sortireu sorpresos de la pel·lícula.
No és la típica de ser estadors.
És el que deies tu, que també hi ha un altre dels girs inesperats,
perquè hi ha més marro del que sembla jo al principi.
Ja hi ha marro, però clar, que t'entrin a casa, intentin robar-te, etcètera, etcètera.
Que vulguin fer una caixa fort, vull dir que amagues alguna cosa molt important dins de caixa fort,
que ell no la vulgui obrir, que sí que vas a certificar la dona i la filla.
Vull dir que hi ha moltes coses aquí que estan molt a l'aire del tràiler,
que això també m'agrada, que a vegades els tràilers diuen massa coses.
Aquest està bastant bé perquè no et diu res.
Diu que allí entren a robar i que hi ha alguna cosa i que ja veurem què passarà.
I que, a més a més, estem parlant de Nicolas Cage i Nicole Kimman.
L'home del rostre impassible.
Sí, sí.
Que riu igual que plora, o sigui que té la mateixa casa.
Sí, aquestes pel·lícules li van bé.
Sí, que no saps què fa, no?
No, pel·lícules, fa quedar el pòquer sempre.
Ara que et deies aquesta pel·lícula, una altra que me va agradar molt,
Atraco por Duplicado.
Sí?
I no m'ho esperava mai al final, eh?
Que no ho explicaré, òbviament.
Perquè són pel·lícules que sorprèn.
És que a vegades veiem El Patró, llavors hi ha guionistes,
hi ha una nova generació important de gent que està molt bé, innovant,
que està buscant.
Sí que tenim moltes terceres, quartes, cinquenes i sisènes parts,
ja no sé quantes parts hi ha de segons quines pel·lícules.
I hi arribem fins a 15.
Però realment hi ha guions que estan molt bé i que s'ho estan treballant
i que hi ha molta gent que està innovant,
que saben que el cine ha de créixer, que ha de canviar, que ha de millorar
i que hem de portar noves sensacions als nostres espectadors
i això es nota.
I hi ha pel·lícules que m'agradament potser no tenen la repercussió mediàtica
que els hi faria falta per ser un gran èxit,
però que tu veus la pel·lícula i dius, ostres,
com dius aquest Atraco por Duplicado, no?
Dius, ostres, no us semblava que hagués de passar això, no?
I doncs sí, ha fet això.
Sí, sí, sí, no m'ho esperava mai al final, eh?
Doncs va, Juamena, estàs d'aquest estil.
D'acord.
Doncs anirem a veure-la, eh?
Hem de dir que es troba a la sala 15,
a les Gavarres, que ja la trobareu a aquest
Bajo amenaza.
Però entren més pel·lícules, si no, si és que avui tenia un futur primer, eh?
Sí, sí.
Una pel·lícula que, clar, penses, El monje.
I clar, també...
De la d'un monje.
No, no, però te ve la idea una altra pel·lícula que també es diu igual.
Ah, bueno, però...
Te'n recordes? És el que passa, que haurien de posar un subtítol
a segons quines pel·lícules que ja tinguessin el nom.
Clar, l'història també està com...
com es tradueixen els títols de les pel·lícules,
que a vegades hi ha alguna que no té res a veure amb l'original.
Aquest seria Le monjeu, perquè com ens arriba des de la France...
Clar, estaria France, però Le monjeu...
Le monjeu.
No és el monjeu, és el monjeu.
Llavors ja no és el monjeu, és el monjeu.
És el monjeu.
El que passa és que crec que no estem dir el mateix en francès, si fos, eh?
Bueno, la traducció...
Sabeu que ho estem fent francès literal.
Però vull dir que està clar que si fossin en versions originals tots els títols,
doncs això no passaria mai.
El que passa és que hi ha gent que m'agradaria conèixer-los,
que són, que es dedica a traduir les pel·lícules,
i a vegades hi ha noms que ara no em vindrà cap al cap,
per tant no hi pensaré,
però hi ha vegades que dius, ostres, això m'ha estudit així,
i no m'ho puc creure.
Llavors anem amb el monje,
a més un actor protagonista i francès,
jo crec que força conegut, eh?
Sí.
Oigo algunos que dicen,
el mal es demasiado poderoso,
las tentaciones demasiado fuertes y yo soy débil,
no puedo resistirme.
Sí, el maligno es poderoso,
pero solo para aquellos que abdican y se complacen en su debilidad.
Su fe está tan viva.
Tenía la sensación de viajar en mi propio corazón.
Hay algo que ronda por el convento.
Percibo señales.
Dicen que lo habéis conocido más vida que la del monasterio.
No es necesario saber a qué le damos la espalda.
Vos lo habéis hecho.
¿Acaso saberlo os ha apaciguado?
Hace tiempo que tengo el mismo sueño y no sé qué pensar.
Vas a tener que encontrar por ti mismo el significado de ese sueño.
¿Qué pasó la otra noche?
¿No es curioso cómo el significado de ciertas cosas se nos escapa durante largo tiempo,
hasta que un día todo se aclara?
¿Y a vos, padre, no os da miedo el mal?
Satán ejerce mucho poder.
Satán no tiene más poder que el que le otorgamos.
Están aquí acabando de comentar sobre esta película que no buscaba.
Yo intentaba trobar l'actor y al final me ha dicho el Josep Aduari.
El Vincent Cassa.
Ai, mira, veus.
Aquest bon senyor és el protagonista d'aquesta película del monje.
Que, bueno, què podem dir d'ella?
No podem dir gaire cosa perquè és d'aquesta que està bastant incògnita, no?
Que és una persona que la deixen en monestir, l'eduquen als monjos franciscans
i a partir de gran té uns malsons, se li van repetint,
és una persona que té molta oratòria, que explica molt bé el missatge de Déu
i llavors sembla ser que hi ha algun secret del seu naixement
que li fa repetir aquest malson que té, que s'estava explicant
i a partir d'aquí sembla que tot canvia.
Com a punt dir-vos que es va rodar a Santes Creus, aquesta pel·lícula.
Molt bé.
T'anava a comentar, precisament, perquè tracta sobre el convent dels monjos caputxins
i també que tracta d'Espanya en un principi, no?
Sí, sí, per tant, tot el que seria els paisatges són molt d'aquí, de Tarragona,
d'aquí al costat mateix, de Santes Creus.
i fins i tot ja hi ha gent de Tarragona que ha participat en la gravació de la pel·lícula,
o sigui que també si voleu vindre a veure-us, ara ja podeu venir,
que ja està en cartellera.
I després això, clar, és una història de monjos, perdó.
Llavors, a partir d'aquí, clar, és una temàtica molt peculiar.
Clar, hi ha gent que li agradarà més o menys,
però crec que el Vincent Cassel no deixarà ningú indiferent,
perquè és un actor que transmet molt
i a més a més és una història amb, també, el que dèiem amb bajo amenaza,
vull dir que amb coses ocultes, amb canvis, amb girs,
que faran que la pel·lícula sigui dinàmica,
que no sigui avorrida, que sigui distreta,
i que ens aporti, doncs, una visió de què pot passar dins d'un monestir.
Això ho podem trobar a la sala 12 de la Cine Les Gavarres.
Al Monjo hi ha una pel·lícula que ja li deixo jo directament,
a Josep Eduard, per tu.
Jo durant la setmana ja l'aniré dient,
però ara mateix no em surt,
ni que vagi assajant tres o quatre vegades.
Aquí va d'un cura, un monjo també,
el pare, Jersey Populiescu.
Doncs som-hi.
Me llamo Jersey.
Sois sacerdote.
Solidarnos!
El mayor enemigo
no es la milicia,
ni el gobierno,
ni otro hombre,
sino nuestro miedo.
Solo queremos unas dos horas de interrogatorio.
El sospechoso queda arrestado.
¿Pero qué se propone?
Solo intento infundir ánimo en la gente.
¡Aquí no te debes irme si nuestra patria no caerá!
Me han localizado.
No tenga compasión por sí mismo.
Es usted un sacerdote.
Piénsatelo.
No puedo traicionar a la gente.
No sé si l'arriba a traicionar,
no l'arriba a traicionar a la gente.
Com t'has quedat?
Ostres, bé, bé, bé.
Me sona interessant,
perquè a més a més va com una espècie de revolució.
Aquest bon home, no?
És basat en fets reals, també.
O sigui, estem parlant dels 80,
estem parlant de Polònia,
una població molt convulsa,
un país que sempre hi ha hagut coses extraordinàries,
com la mort del seu propi president,
vull dir que fa dos dies d'això,
hi ha també les noves reformes de les lleis,
vull dir que la cosa es complexa en Polònia.
I a més a més estem parlant del pare,
el pare Popolietscu.
T'ho torno a llegir, m'ha decidit bé.
Ets un heroi, ho saps, no?
Ets un heroi, ets un heroi,
jo no m'atreveixo.
Sí, Jersey, el pare Jersey.
Sí, sí, acabem abans.
Mira, fem una cosa,
la diem,
perquè el títol,
aquest sí que té un sobretítol,
que a part de Popolietscu,
és la llibertat està en nosaltres.
Podríem dir directament,
la llibertat està entre nosaltres.
La llibertat.
La llibertat.
Exacte.
I acabem abans.
Bé, doncs,
llavors aquest personatge
té unes regals molt dins el...
o sigui, està molt dins el món laboral,
llavors li fa com una mena de sindicat cristià,
una cosa estranya,
sindicat cristià,
que sona xino,
però una mica va per aquí,
que el que fa,
que es diu solidaritat,
que el que fa és això,
lluitar contra l'opressió,
lluitar contra el comunisme,
perquè en aquell moment
el comunisme s'està implantant a Polònia
molt fortament
i hi ha totes aquelles
vejanades que s'arriuen a fer
i aquest pare lluita contra això,
contra l'opressió,
contra la persecució
i acabarà com el Rosari i l'Aurora.
Ah, meva.
Però està bé com un fet històric
per recordar que Polònia
tenim aquí al costat,
que nosaltres ens diuen polacs,
no?
A vegades fem en plan Cachondeo,
són com germans nostres ja.
Cachondeo, Cachondeo...
Cachondeo,
tu ja saps que alguna vegada...
Jo, mira, t'ho dic en sèrio,
tanta conya que ens foten
que al final penso que són com germans meus,
saps?
Són cosins.
Són cosins, sí,
que m'acaben bé,
els polonesos m'acaben molt bé,
no sé per què,
m'acaben molt bé.
Llavors crec que és una pel·lícula
interessant sobre aquest món,
que el tenim tan llunyà
però tan propers
que a Europa és aquí al costat,
però...
Sí, sí, sí.
i que és un lloc molt convuls
i que la Polònia
ha tingut un èxit molt important,
un milió i mig d'espectadors,
han anat a veure.
Déu-n'hi-do.
Sí que realment a Polònia
ha triomfat la pel·lícula,
ha interessat
i crec que també és important
que arribin aquestes pel·lícules aquí,
que temàtiques...
Està bé que fem
J. Edgar,
Niels Bud,
l'Arnadei Caprio,
però que una temàtica
amb actors més petits,
amb directors menys importants,
però temàtiques interessants
de gent que canvia la història...
I europees també.
D'Europa
i que canvia la història d'un país,
doncs també se'n pugui parlar,
perquè aquesta persona
va ser molt important,
va ser molt important
perquè va crear com una mena de revolució
dins de Polònia.
Doncs recomanable també
aquesta pel·lícula,
que no repeteixo el títol,
ho faré durant tota la setmana,
si puc.
Jersey,
el para Jersey.
El para Jersey,
a la sala 2,
la libertat està entre nosaltres.
Veus?
I acabo directament
amb el subtítol.
I anem a una altra,
que aquesta la tenim
a la sala 8 i mig.
I tant,
que hem tornat.
Exacte,
hem tornat una altra vegada,
ja va començar la setmana passada
amb la pel·lícula
dels 13 assassins,
aquesta pel·lícula japonesa,
molt dura,
el que vaig veure,
no molt fortà.
Sang i fetge.
Sí, sí,
els últims samurais.
No se n'estaven de res,
a l'hora de matar detalls
una miqueta escabrosos,
fins i tot, eh?
Però ja m'agrada més aquesta.
Sí,
aquesta és més dolça.
Perquè aquesta és la vida
d'un il·lusionista,
d'una persona que va,
doncs,
intentant guanyar-se la vida com pot
i no ho acaba d'aconseguir.
És una pel·lícula francesa
i sentim el tràiler,
hem de dir que està en versió original.
La pel·lícula també, eh?
Nosaltres no tenim subtítols,
ho sentim molt.
haureu d'esperar per anar a veure-la
a la sala 8 i mig.
També t'he dit que al cine
tampoc n'hi haurà de subtítols.
Res de res?
Res de res.
Una miqueta?
Una miqueta.
Me catxi'm.
No, sentim-ho.
Afin de corsuivre
cette soirée magie,
la dirección
du Royal Luxor
ha le privilège
de vous présenter
l'Illusionista.
Passe les heures,
passe mon cœur
à Paris comme ailleurs.
Passe les jours,
passe l'amour,
le temps est toujours des tours.
Afinitifo et choc,
égoste mon cœur,
pour mes retours.
Passe un billet,
un autre billet,
magicien à l'ipul.
Ailleurs dans les mains,
ailleurs dans les pas,
il nous prend pour les clashes.
Passe les nez,
dans les coulisses,
dans l'extraterale.
Où l'on passe mon sang,
trompe à blanc,
et d'arrivée à l'univers.
S'est-à-dire,
s'allait nous sans-mêmes,
de la vie d'un manèr.
Un tour de piste,
ailleurs ilusionistes,
faire voler les nez.
Quatre persones,
aquests que aplaudeixen,
quatre persones,
pobre home,
aquest ilusionista
intentant guanyar-se la vida,
però no hi ha manera,
eh?
No hi ha manera.
No li acaba de sortir bé,
la història.
Una mica la història
és aquesta d'un moment
també convuls,
en el tema
de les varietats,
que la màgia una mica
passa a segon terme,
no és el que és actual,
però en aquell moment
representa que
tots els grans espectacles
acaben picats,
i ell és un ilusionista,
és un mag,
i en sec ha de marxar
a París
per provar sort
a Londres,
però resulta que
els teatres
tampoc l'accepten,
ha de llocs més residuals,
més petits,
i finalment a Escòcia
coneix una noia orfe
que el fa començar
a tornar
a creure en la màgia,
no?
O sigui,
un mag que no creu en la màgia,
imagina't
quina història més dolça,
no?
Sí, sí, sí.
I la pel·lícula
està basada
en un guió
de Jacques Satie,
dels anys 30,
vull dir que és un guió
superantic,
i crec que farà
les delícies
de la gent
que dirà
el cinema
de dibuixos animats
per adults.
O sigui,
un nen no entendrà
la pel·lícula,
és un nen,
és un nen,
es perdrà,
es perdrà.
A partir de 10 anys,
potser sí,
però menys de 10 anys,
els dibuixos,
no és perquè siguin forts,
ni grullers,
ni res,
perquè estan explicant...
No, són molt dolços,
són molt bonics.
Al revés,
és tot al revés,
del fracàs,
de la fama,
i per això us ho dic,
no perquè no vingueu,
perquè potser el nen
n'hi agradarà
i estarà molt content,
però són uns continguts
molt de gent gran,
sobretot al fracàs,
a la superació,
al tornar,
a començar,
i la veritat és que
hi ha hagut pel·lícules
que donen ganes,
i a més a més,
abans he comentat
la Sílvia del tema
de versió original,
que no patiu,
que és un 5% de la pel·lícula
que parlen,
tampoc és tant,
és que tot és molt visual,
és música,
és,
a veure,
abans sentíem el trailer,
no,
la presento aquí
a l'illusionista,
però és molt fàcil,
molt senzill,
s'entén bastant bé,
s'entén molt bé,
el francès és un idioma que...
Comparat amb el català,
també és el que deia abans,
no som una mica,
compartim moltes paraules,
o almenys l'addicció
d'aquestes paraules,
i costarà,
però jo crec que la gent
que vingui
no patirà en aquest sentit,
i a més a més,
estem parlant de coses
molt visuals,
i és una pel·lícula
que s'ha traduït en lloc,
que també està bé
que de quan en quan
no traduïm a alguna cosa,
no passa res.
Molt bé,
molt bé.
No passa res.
Doncs molt bonica
aquesta pel·lícula
de la sala 8 i mig,
recordem a l'illusionista,
i que recomanem
també especialment.
I ara ve un moment,
que tenim poc temps,
però volem parlar,
que no sé com ho farem,
jo crec que t'he de convidar
a la setmana vinent,
o fer l'avantmaig,
tant dels Gaudí,
com del...
Sí,
fem cap al mig,
fem després dels Gaudí,
o abans del Goya,
o allí al mig,
fem un...
De cara a la setmana
al 18,
per exemple?
Sí,
perquè clar,
tot cau el 6 de febrer
als Gaudí,
el 19 de febrer
als Goya,
i el 26 de febrer
als Oscars.
O sigui que
en quatre setmanes
està tot de tima nit.
Bé,
tu triaràs,
jo t'ho deixo,
et ho triar,
i tu m'ho diràs,
tot dia,
i jo en aquell moment
ja t'ho guardo ja
especialment per poder parlar
de com han anat uns,
en passat,
i com aniran els altres
a l'altre futur,
no?
Sí,
si vols fer entre mig
un de l'altre,
sí,
si fem...
Quina és l'aposta?
Quina és l'aposta
del Josep Eduard?
A veure,
Josep Eduard...
Per aquí anem.
Començaria per la part
dels Oscars
que potser és la mundial,
no?
Sí,
tu no qui creus
que la pel·lícula
que s'emportarà?
Hi ha una cosa
important a dir
als Oscars,
que la gent,
suposo que ja sap,
però que voten
gent cinèfila.
Sí,
sí,
directors,
productors,
dels motius
per als quals
l'Avatarna
va tindre cap premi,
en aquest sentit,
també recordar-ho,
i per mi
l'Avatarna
era una pel·lícula
extraordinària.
Molt maca,
sí.
I no va guanyar,
va guanyar la seva exdona,
amb una pel·lícula
sobre l'Iraq,
les bombes lapes,
i tot això.
Perfecte,
jo ho tolero bastant.
Llavors,
què passa?
Que hi ha dues pel·lícules
que són increïbles,
però increïbles
per a la gent
que hi ha del cine.
Si us agrada el cine,
no els aparteu,
ni la medició en Déu,
tipus aquí su gemela,
que és una cosa...
Home,
aquesta és crispetera,
aquesta és per passar
una estona.
Vull dir,
no ens confonguem,
no?
I si anem a veure,
a vegades,
l'avantatge que té
l'Escorcese,
perquè és de la imatge
en Déu,
és de la Martí
d'Escorcese,
és que és infantil,
amb 3D,
és sobre robòtica,
la màgia,
el rellotge...
A qual sentiu,
a més,
se'm de dir que
la presentació,
almenys s'espera,
de cara al dia 24 de febrer.
Sí.
Una miqueta tard.
dos dies abans dels Oscars,
és estrany.
Molt malament, eh?
Molt malament.
És estrany perquè...
No podem donar l'opinió
de què diu per dir,
ostres,
però sí,
és veritat que és la guanyadora,
perquè Déu-n'hi-do,
així com els altres
les matxacaven molt abans,
aquesta arriba justeta a justeta.
Sí,
aquesta és amb dues nominacions,
o sigui,
segurament serà la gran guanyadora
dels Oscars,
segurament.
Escoltem el tràiler.
Un recuerdo del pasado.
¿Quién lo construyó?
Yo diría que un mago.
Es lo más complicado
que he visto nunca.
¿Podremos arreglarlo?
Claro que lo arreglaremos.
Una misteriosa conexión.
¡Ey!
¿De dónde has sacado esto?
Lo necesito para arreglar una cosa.
Es maravilloso.
Un secreto.
¿Qué es eso?
Creo que es un mensaje de mi padre.
¿Por qué hace encajar mi llave
en la máquina de tu padre?
Le ayudarán a encontrar su camino.
Este es un sitio peligroso,
¿entendéis?
Nos confiéis.
Podríamos meternos en un lío.
Por eso es una aventura.
Has tratado de olvidar el pasado
durante tanto tiempo.
Quizá haya llegado el momento
de recordar.
Esta historia aún no ha acabado.
El director Martin Scorsese,
ganador de un Oscar,
te invita a emprender
un viaje increíble.
¡Paren a ese niño!
¡Deteíganlo!
Una vez conocí a un niño
que se llamaba Hugo Capé.
Hugo quería resolver
un mensaje secreto.
Necesito saber
qué significa esto.
Y ese mensaje guió sus pasos.
hasta que llegó a su destino.
La invención de Hugo
Así es como sonaba
esta invención de Hugo,
que está protagonizada por un niño,
aquí hay robots,
hay más niños.
El niño,
recordados que es el protagonista
del niño de pijama de ratas,
una película extraordinaria.
Oh, qué bonica es,
aquella película.
Pues es el mateix protagonista.
O sea, ya comencem,
ya comencem,
y eso así, imagina't.
Sí, sí, sí, sí.
A més, aquella película,
si no l'heu vista encara
i mira que ya no la trobem al cinema,
òbviament,
perquè ja fa molt de temps
que està pel món,
agafeu-la,
teniu l'oportunitat de veure-la
en 10 BD,
perquè és boníssima.
No sé si també
ja l'han fet a la televisió
i segurament sí,
perquè ja fa molt de temps.
Sí, sí, i tant.
Però és preciosa
i sobretot al final,
que és aquell de cabell...
Al final no es diu.
No, no creus,
no, mai, mai,
mai a la vida,
ni el sexe sentida,
ni la d'això.
No, no, perquè ja...
Sempre se m'escava,
se m'escava.
Tenim algun precedent aquí,
tu i jo.
No.
No, no, no, pa,
no, no, no.
Nosaltres,
no del gas,
que el cobre dels nens...
No, no, no, no.
No, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, mai, mai.
Ai, senyor,
no en fem res de bo.
Mare meva.
Bueno,
anem a parlar d'aquesta pel·lícula
perquè espanyarem l'altre,
pobra.
Aquest d'un càmer no l'hem vist,
ho sabem al final.
No ho podem dir.
No, no ho podem comentar,
no ho podem comentar.
Està clar que és una gran pel·lícula,
diuen que és brillant,
la manera del tractament també del 3D,
però és en 3D,
curiosament.
Sí, sí.
I que els personages estan esplèndids,
la història és molt carinyosa,
és una història sobre nens,
sobre allotges,
sobre l'evolució de la ciència,
però vist des dels anys 30,
o sigui, una mica,
és un canvi de mentalitat molt important,
el mestre que ajuda el nen
a fer el robot es diu Méliès,
el portant del cine i tal,
el Méliès.
Casualitat.
Casualitats a la vida.
I llavors que farà les delicies a tothom.
L'altre costat,
què tenim?
The Artist.
The Artist, 10 nominacions.
La Métició de Hugo, 12.
The Artist és una pel·lícula francesa,
que això ja és surrealista,
que tingui 10 nominacions,
una pel·lícula francesa,
és una cosa increïble.
Estem parlant d'una pel·lícula muda.
Si no sentim,
ningú parlant de tota la pel·lícula.
Tot és música constantment,
una mica com es feia abans
a l'inici al cinema, no?
Sí, jo una mica m'ha recordat
el pas de...
O sigui, el personatge
deixant totes les diferències
al marge, vull dir,
una mica el que seria
el que fa el protagonista de The Artist,
m'ha recordat molt el Chaplin, no?
Sí.
Mira, t'ho anaves a comentar, eh?
Guardant totes les distàncies
perquè estem parlant d'un actor
sèrio, en aquest sentit,
no un còmic.
Però no deixa de ser un actor
que té la seva...
Té una barreja entre Fred Astaire,
també perquè...
Però bueno, hi ha un pupurri.
O sigui, és un homenatge
a tot aquest cinemut
que va existir
i que va fer coses tan meravelloses
que realment
ho acerta moltíssim, no?
I allí van les denominacions.
És una pel·lícula francesa.
Jo no recordo cap
que hagi tingut denominacions
als Oscars, ninguna.
No, no, no, que va acabar.
I està molt ben posicionada.
Vull dir, a la gent li ha encantat,
li ha agradat moltíssim.
Ara, saber això,
que és en blanc i negre
i és muda.
Tot a tot és música
i és una mica
el que va significar
per a alguns actors,
que és el protagonista,
el pas del mut al sonor.
Exacte, que va haver, doncs,
moltes baixes, diguem-ho així,
de gent que ja estava...
No diem moltes pistes
perquè sí, ja et conec,
ja et conec,
ja he dit jo el Chaplin,
la gent ja sap per on va.
No diem més pistes
que si no ho direm tot ja.
Però que és molt important.
És una mica
el descens dels actors
que practicaven el cinema
i l'ascens
dels que practicaven
el cine sonor, no?
Que hi ha un canvi de generació.
Uns que no hi creuen,
nosaltres que hi sí,
nosaltres que se van apagant
lentament,
com una vela,
s'han enfonent,
i uns altres que exploten
com una vela il·luminària, no?
Què passa?
Que aquí és la parella
que un és,
ell és del cine mut
i ella s'ha bolcat
amb el cine sonor.
La història de mort
a partir d'aquí es complica.
Però notem-la,
les músiques,
el canvi de música.
Ja li deia abans
que vaig intentar explicar
a l'audiència
com anava una mica
aquesta pel·lícula,
no només a través
del que sabíem
o el que deien
de les crítiques i això,
sinó també a través
del que et diu la música.
La música et diu
que en aquest moment
pots imaginar-te
gent molt contenta
i te pots imaginar
també la gent molt trista.
Per aquí,
segurament que també
deu estar dins dels Oscars
a la millor banda sonora.
Sí.
Perquè és fantàstica, eh?
Tant una com l'altra
són pel·lícules
que transmeten molt.
Abans parlàvem una mica
d'això
que hi ha un tipus de cine
més comercial,
que ens agrada a vegades
per passar el ratom
pensen crispetes,
però estem parlant
de pel·lícules
que transmeten moltíssim.
o sigui que està explicant
una la història del cinema
i l'altra una història
d'un nen
amb la revolució tecnològica
una mica
que vol portar allà endavant,
no?
Amb el 3D,
o sigui que és una cosa estranya,
no?
Perquè estem parlant
d'una cosa antiga,
però tecnologia 3D,
vull dir que
tot molt cuidat,
molt mimat
i clar,
són pel·lícules
que no et quedes
gens indiferent.
No, no,
que t'arriben.
Que t'arriben.
Que t'arriben.
Ens quedaria a parlar
també ara ja dels Goya,
hauríem de fer el salt,
perquè dels Oscars
podrien parlar llarg i extens
i jo ara mateix
dels Goya
destacaria potser
la pel·lícula
que més ha sorprès
per temàtica
que és la d'Eva,
no?
Sí.
Encara que t'ho tinc preparada
una altra
que també m'ha agradat
precisament perquè
l'actor Revelació
és un còmic
de tota la vida
o que fa molts anys
que va pel món
i que hagi estat nominat,
fins i tot jo crec
que amb ell mateix
li ha sorprès.
Què fas?
Tria't.
T'ho deixo a tu triar.
La xispa de la vida
o l'Eva?
La xispa de la vida.
Ja m'imaginava, eh?
Sí, amigos,
estic sintonizando Radio Minima.
Esta canción
está dedicada
a toda esa panda
de capullos
que han intentado
joderme el día
pero que se han comido
media rosca.
La canción se titula
Iros todos al infierno.
No,
stop,
eh!
¡Pai,
yo no!
¡No!
¡No!
¡No!
Podemos convertir
este accidente
en el negocio
de nuestra vida.
Estás enganchado
a la tele
y no la puedes apagar
porque hay un tipo
que se muere en directo
y quieres verlo.
Y si pretende demandarnos,
lo tiene todo en su contra.
¡Eso!
Me van a destrozar
el teatro.
Quieren mundir
mi carrera política.
¿Qué carajo hacemos?
Te vas a convertir
en una estrella mediática.
¡No, no, no!
En cualquier momento
un idiota va a clavarse
un hierro en el culo
y va a sentarse
en rumores rumoreantes
que tú.
¡Dilipollas!
Me vengaré
de los bancos.
Sangrándome
con las comisiones,
engañándome.
¡Hijos de puta!
Soltaba dos kilos
se le garantizaba
la muerte de su marido.
Ai, si és com sona
en directe, eh,
que acaba la frase.
Si és com sona
la xispa de la vida,
aquesta pel·lícula
dirigida per Àlex
de la Iglesia
que mira,
també ens ha sorprès
a tots
perquè potser
la realitat
que ens explica
i que no és
ni llunyana
ni tampoc
exagerada
sinó que pot arribar
a passar.
Sí, a més,
això fa un còmic
que no fa
un paper gens còmic.
No, al contrari.
Això
que ho tingués tots clar.
I estem parlant
d'una pel·lícula
d'una mica
el que significa
el xou de televisió,
el xou de la comunicació
i que a vegades
te'n pots tenir rendiment
però també
pots tindre
una decepció
o perill.
No, no,
i que no hi ha paràmetres
pel que ens diu, no?
Que a vegades
no hi ha límits.
Exacte,
que l'oportunitat
de veure una mort
en directe
causa furor.
I ara ja
hauríem d'entrar
cap a l'últim
dels premis
que en data
seria el primer
que són els premis
Gaudí
i una de les pel·lícules
més nominades
també la tenen en compte
els Goya
com és
la d'Eva.
Sentim.
No importa tanto
si los robots sienten
o no.
Lo que importa
realmente
es
lo que te hace sentir.
Eva
ha tornat
una altra vegada
a la cartellera
i em dediquen
que parlen
de la robòtica
de la manera
dels sentiments
a través d'aquesta
de l'Eva
de l'Eva
és que estava a punt
de preguntar
de dir
que és qui
de l'Eva
és que me mira
amb una cara
si se pateu
ni en dia
no expliquis més
Està clar
que és una pel·lícula
interessant
que ha agradat
moltíssim
i que potser
sigui una de les
que poden ser
triomfadores
als Premis Gaudí.
Aquest any
no sigui com l'any passat
l'any passat
va tindre la sort
de Pa Negre
que era
que no ha anat
als Oscars
perquè és un
que es m'ha vingut
i crec que és una pel·lícula
completa
però crec que aquest any
ha estat un més disputat
també els Goya
tenim la Piel Cabito
d'Almodó
amb 16 denominacions
no hi haurà
pas per als Malvados
d'en 14
vull dir que
aquest any
sí que hi haurà
potser més batalla
Eva amb 12
hi haurà més batalla
tant els Gaudí
com els Goya
i els Oscars
és l'Incògnita
o s'ho repartiran
de Artis
i la Invención de Hugo
o
o una de les dues
serà la gran perdadora
o sí
o una serà la gran perdadora
jo me decanto més
que la guanyadora
segurament serà
la Invención de Hugo
perquè d'artis
crec que sent nominada
tot el que s'ha nominat
ja és per mi
el gran èxit
d'aquesta pel·lícula
doncs sí
Josep Eduard
que ho hem de deixar
de cara a properes setmanes
ho deixem així
ja està
sí ja està
és que no pot ser
però què hem de fer ara?
ara ja acomiadar-nos
ara si volem com a molt
farem un cafè
o el que vulguis
però ja ha de ser
que arriben els companys informatius
i si no ja veuràs
que posen una cara ja
com dir
volem informar
volem informar
ja veia aquí que estava esperant
i jo en plan
què està passant
moltes gràcies
us esperem al cinema
com sempre
exacte
o si no les Gavarres
per gaudir d'aquestes
sense sales
i de moltes de les pel·lícules
tant d'estrena
com les que ja aguanten
i suposo que aviat
també alguna vindrà
de restrenes
sí
a mesura que vagin
els Gaudí i Goya
clar
nosaltres sempre el Gaudí
sempre el tornem a fer
doncs ja ens avisareu
bueno
estarem pendents
de les notificacions
que ens porteu
molt bé
i nosaltres ho direm
a l'audiència
gràcies
adeu-se
adeu-se
i nosaltres tornem
la setmana vinent
billoms a partir
de les 6 de la tarda
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio
amb més d'Altja Tardes
bona tarda
i bon cap de setmana
d'Altja Tardes